| dbpprop:abstract
|
- Heraclea Minoa, in Sicily, was an ancient Greek city, situated on the south coast of the island, at the mouth of the river Halycus, 25 km west of Agrigentum, near modern Montallegro. Archaeological finds suggest that it was founded in the middle of the 6th century BC, and was abandoned around the beginning of the 1st century AD. It was at first an outpost of the Greek colony of Selinus, then overthrown by Carthage, later a border town of Agrigentum. It passed into Carthaginian hands by the treaty of 405 BC, was won back in 397 BC by Dionysius in his first Punic war, but recovered by Carthage in 383 BC. It was here that Dion landed in 357 BC, when he attacked Syracuse. The Agrigentines won it back in 309 BC, but it soon fell under the power of Agathocles. It was temporarily recovered for Greece by Pyrrhus in 277 BC.
- Herakleia Minoa war eine antike Stadt an der Südküste Siziliens; sie lag an der Mündung des Flusses Halykos in der Nähe des heutigen Montallegro, etwa 35 Kilometer nordwestlich von Agrigent. Es war anfangs ein Außenposten von Selinus, wurde von Karthago erobert und war später Grenzstadt für Agrigent. Es ging durch Vertrag 405 v. Chr. an Karthago über und wurde von Dionysios I. von Syrakus zurückgewonnen, ging aber 383 v. Chr. wieder an Karthago zurück. Seitdem wurden Münzen, die ihren semitische Namen, Ras Melkart, tragen, üblich. Zu dieser Zeit war Heraclea Minoa eine wichtige Grenzfestung. Hier landete Dion 357 v. Chr. , als er Syrakus angriff. Die Agrigenter holten die Stadt 309 v. Chr. zurück, verloren sie aber bald wieder an Agathokles. Zeitweise war sie auch im Besitz von Pyrrhus. Am Eingang gibt es ein kleines Antiquarium. Hier werden Fundstücke von den Ausgrabungen gezeigt.
- Heracleia Minoa fou una ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la desembocadura del riu Halikos (Halycus) entre Agrigent i Selinunt. La mitologia diu que Hèrcules va guanyar en combat singular al heroi local Eryx i va obtenir el dret a la meitat occidental de l'illa per ell i els seus descendents; pero Hèrcules no va arribar a fundar cap ciutat a la regió i el rei Minos de Creta, quant va anar a Sicília en persecució de Dèdal, va desembarcar a la boca del Halycus i va fundar la ciutat a la que va anomenar Minoa (un altre versió de la mateixa història diu que foren el seus seguidors els que van fundar la ciutat després de la mort de Minos). Heràclides Pòntic informa de què abans de la fundació de la ciutat grega hi havia en el lloc una ciutat dels sículs anomenada Macara. Les primeres noticies històriques la presenten com a colònia de Selinunt amb el nom de Minoa. Llavors va arribar a la ciutat Dorieos, germà del rei d'Esparta Cleòmenes I, amb un nombrós grup de seguidors, amb l'exclusiu objectiu de reclamar el territori que havia pertanyut al seu ancestre Hèrcules; Dorieos es va enfrontar amb segestans i cartaginesos i fou derrotat i mort juntament amb la majoria dels seus companys; l'únic cap espartà que es va lliurar de la mort fou Eurileó, que es va apoderar de Minoa a la que va anomenar Heracleia, cosa que si be Heròdot no esmenta al seu relat del fets, es desprèn de què Diodor de Sicília considera a Eurileó el fundador d'Heracleia. Per distingir-la d'altres ciutats el nom de Minoa es va afegir sovint al seu nou nom. Diodor diu que la ciutat va prosperar pero fou destruïda al cap d'uns anys pels cartaginesos, pero no esmenta les dades en què aquestos fets van tenir lloc. Diodor no fa esment d'aquesta destrucció durant la gran expedició d'Amilcar el 480 aC. Heracleia Minoa no apareix a la història la resta del segle V aC i la següent noticia es del 357 aC quant Dió va desembarcar a la ciutat (que tornava a portar el nom de Minoa) i era una petita ciutat dedicada a l'agricultura en territori d'Agrigent, i per tant sota la sobirania de Cartago. El tractat entre cartaginesos i Dionís de Siracusa va fixar el riu Halycus com a límit entre ambdós, pero Heracleia Minoa, que era al costat esquerra del riu, devia romandre probablement, com excepció, en mans cartagineses; un tractat similar entre els cartaginesos i Agàtocles confirmà el riu com a límit i l'excepció d'Heraclea Minoa com "havia estat abans" segons literalment diu el tractat. Des aquest temps la ciutat va recuperar importància; aviat es va unir al moviment revolucionari de Xenòdicos a Agrigent el 307 aC i es va declarar independent dels cartaginesos i d'Agàtocles. Aquest darrer la va conquerir a la seva tornada d'Àfrica. En temps de l'expedició de Pirros d'Epir la ciutat estava altra cop sota domini cartaginès i fou la primera ciutat conquerida per l'epirota quant va avançar al oest des d'Agrigent. A la Primera Guerra Púnica fou ocupada pel general cartaginès Hannó quant va marxar cap a Agrigent que estava assetjada pels romans i va esdevenir una de les principals bases navals cartagineses a Sicília. El 256 aC una flota cartaginesa de 350 vaixells establerta a Heracleia Minoa per prevenir el pas de la flota romana a Àfrica, fou derrotada pels cònsols Regulus i Manlius. El 249 aC l'almirall Cartal tenia a la ciutat les seves posicions quant la flota romana es va acostar per aixecar el bloqueig de Lilybaeum; al final de la guerra la ciutat va passar, amb la resta de Sicília, a Roma. A la Segona Guerra Púnica va ser ocupada pels cartaginesos i va resistir als romans dirigits per Marcel fins i tot després de la caiguda de Siracusa. Des llavors, sota domini romà, no es van produir fets destacats. Va patir destruccions a la guerra dels esclaus i el pretor P. Rupilius hi va enviar un grup de colons per compensar les baixes; les relacions entre els antics ciutadans i els colons foren regulades per una llei local que encara existia en temps de Ciceró quant la ciutat encara es descrita com a prospera; pero després va caure en decadència com va passar a altres ciutats de la costa sud de Sicília. Estrabó no l'esmenta però Pomponi Mela diu que era una de les tres ciutats que subsistien a la costa sud; la seva continuïtat esta acreditada per Plini el Vell i Claudi Ptolemeu que també l'esmenten. Ptolemeu es el darrer a fer-ne esment doncs després devia desaparèixer ja que no apareix als Itineraris del segle IV. Algunes ruïnes encara es conserven i permeten fixar la posició de la ciutat en el riu Platani (Halycus) fins al Capo Bianco (que Estrabó esmenta com promontori d'Heracleia). Un aqüeducte que portava l'aigua del riu encara existia en part al segle XVI pero al XIX havia desaparegut.
- Héracléa Minoa est une ancienne cité, située sur la côte sud de la Sicile, à l'embouchure du fleuve Halycus, près du village moderne de Montallegro, à environ 30 kilomètres au nord-ouest d'Agrigente.
- Eraclea Minoa è il nome di un'antica città greca della Sicilia sud occidentale, secondo Erodoto, fondata dai Selinuntini che la chiamarono originariamente Minoa.
- Heraclea Minoa was de naam van een Griekse kolonie in Magna Graecia, gelegen op de zuidkust van Sicilië, op ca. 25 km van Akragas. De stad werd in de 6e eeuw v. Chr. gesticht door kolonisten uit Selinus, op de plek van een oudere nederzetting waarvan de oorsprong toegeschreven werd aan de legendarische koning Minos van Kreta, en ontving daarom ook de naam Minoa. De eigenlijke naam Heraclea werd aan de stad gegeven door de Spartanen, die zich ± 505 v. Chr. van Minoa meester maakten, nadat Dorieus uit het door hem gestichte Heraclea nabij het Eryx-gebergte (in het westen van SIcilië) was verdreven. In de 4e en 3e eeuw v. Chr. was Heraclea beurtelings in handen van de Grieken en van de Carthagers, tot het in 210 v. Chr. definitief onder Romeins gezag kwam, met de status van civitas decumana. Ten westen van de stad, aan de voet van krijtrotsen waarop Heraclea Minoa is gesitueerd, stroomt de rivier de Platani. Deze rivier, in de Oudheid bekend als de Halykos, vormde lang de grens tussen het Siciliaanse grondgebied onder Griekse en dat onder Carthaags/Fenicisch invloedssfeer nadat er in 306 v. Chr. een verdrag over de verdeling van het eiland werd gesloten tussen Grieken en Carthagers. Recente opgravingen hebben o.m. grote delen van de stadsmuur en resten van een hellenistisch theater aan het licht gebracht. De treden van dit theater werden aanvankelijk in perspex ingepakt, maar sinds kort heeft men dit perspex vervangen door een beschermend plastic dak. Bij de opgraving bevindt zich een klein museum met voornamelijk vondsten uit de Griekse periode van Heraclea Minoa.
|
| rdfs:comment
|
- Heraclea Minoa, in Sicily, was an ancient Greek city, situated on the south coast of the island, at the mouth of the river Halycus, 25 km west of Agrigentum, near modern Montallegro. Archaeological finds suggest that it was founded in the middle of the 6th century BC, and was abandoned around the beginning of the 1st century AD. It was at first an outpost of the Greek colony of Selinus, then overthrown by Carthage, later a border town of Agrigentum.
- Herakleia Minoa war eine antike Stadt an der Südküste Siziliens; sie lag an der Mündung des Flusses Halykos in der Nähe des heutigen Montallegro, etwa 35 Kilometer nordwestlich von Agrigent. Es war anfangs ein Außenposten von Selinus, wurde von Karthago erobert und war später Grenzstadt für Agrigent. Es ging durch Vertrag 405 v. Chr. an Karthago über und wurde von Dionysios I. von Syrakus zurückgewonnen, ging aber 383 v. Chr. wieder an Karthago zurück.
- Heracleia Minoa fou una ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la desembocadura del riu Halikos (Halycus) entre Agrigent i Selinunt.
- Héracléa Minoa est une ancienne cité, située sur la côte sud de la Sicile, à l'embouchure du fleuve Halycus, près du village moderne de Montallegro, à environ 30 kilomètres au nord-ouest d'Agrigente.
- Eraclea Minoa è il nome di un'antica città greca della Sicilia sud occidentale, secondo Erodoto, fondata dai Selinuntini che la chiamarono originariamente Minoa.
- Heraclea Minoa was de naam van een Griekse kolonie in Magna Graecia, gelegen op de zuidkust van Sicilië, op ca. 25 km van Akragas. De stad werd in de 6e eeuw v. Chr. gesticht door kolonisten uit Selinus, op de plek van een oudere nederzetting waarvan de oorsprong toegeschreven werd aan de legendarische koning Minos van Kreta, en ontving daarom ook de naam Minoa. De eigenlijke naam Heraclea werd aan de stad gegeven door de Spartanen, die zich ± 505 v. Chr.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
