| dbpprop:abstract
|
- The Hephthalites were a Central Asian nomadic confederation whose precise origins and composition remain obscure. According to Chinese chronicles they were originally a tribe living to the north of the Great Wall and were known as Hoa or Hoa-tun. Elsewhere they were called White Huns. According to some sources, they had no cities or system of writing, and lived in felt tents. Likely, their language was East Iranian.
- Die Hephthaliten waren ein Stammesverband mit unklarem, womöglich jedoch mit überwiegend indogermanischem Ursprung, welcher um 425 ein Reich in Mittelasien begründete, das bis ca. 560 bestand. Als Alternativbezeichnungen sind auch aus dem Chinesischen „Ye-ta“, aus dem Mittelpersischen Heftal und aus dem Arabischen „Haital“ bekannt. In griechischen Quellen ist meist von Ephthaliten die Rede. Eine gebräuchliche Alternativbezeichnung des Volkes lautet Weiße Hunnen. Die Römer nannten sie so, die Inder verwendeten ebenfalls den Begriff (Sveta) Hunas, wobei hier jedoch nicht ganz sicher ist, ob damit die Hephthaliten oder bestimmte, ihnen nicht näher verwandte Nachfolger gemeint sind.
- Els heftalites (àrab Hayatila) també anomenats Huns Blancs, foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus. Els perses els van dir haiatelites (hayathelites) i els xinesos ye-tai. El seu nom d'heftalites derivaria del clan reial de l'horda, el clan Hefta o Ye-ta. Els bizantins els hi deien "huns blancs". Al començament del segle V eren una horda secundaria vassalla dels joan-joan, però poc a poc van començar a agafar importància estenent-se cap a l'oest mentre per l'est arribaven fins prop de Qarashahr i controlaven la conca de l'Ili fins a l'Issiq-kul, les estepes de Txou (Tchou) i de Talas i fins al Sir Darya i la mar d'Aral. Segurament la seva residència fou propera a Talas. Vers el 440 ja havien ocupat Sogdiana i Transoxiana i probablement Balkh o Bactriana. Alguns orientalistes suposen que es van instal·lar a Bactriana durant el regnat del persa Bahram V Gor (420-438) i fins i tot haurien atacat Khorasan però foren rebutjats pels perses a la batalla de Kusmehan, prop de Merw; altres però pensen que en aquesta època els que van atacar Pèrsia foren un altre horda turca, els khionites. Al final del regnat del persa Firuz o Peroz I (457-484), que va pujar al tron amb suport heftalita,els perses van atacar sense èxit als heftalites (l'exèrcit persa es va perdre pel desert oriental l'any 484, quedant dissolt), els quals en revenja van assolar el Khorasan i van derrotar els perses (el rei va morir). Estaven dirigits pel khan Akhshunwar, nom que seria una deformació del títol reial sogdià de khshevan (rei). Després de la victòria els heftalites van ocupar el Talekan (a l'oest entre Balkh i Merw), Merw i Herat. El rei sassànida Kobad I (488-497), enderrocat, es va refugiar amb els heftalites i es va casar amb una neboda del seu khan, el qual li va donar un exèrcit per recuperar el poder. Kobad va recuperar el tron el 499 mercès als seus soldats heftalites. Els heftalites van avançar al sud, cap a la part de la vall de Kabul on vers la meitat del segle V els kushana o kusana havien estat substituïts per la dinastia yuezhi dels kidarites. Vers el 500 els heftalites ja dominaven Bactriana, Kabul i Kandahar i des de allí es van llençar a la conquesta de l'Índia que en gran part estava governat per la dinastia gupta i havia arribat al seu zenit amb Kumaragupta (415-455) i el seu fill Escandaragupta (455-470). Es creu que entre el 450 i el 460 els heftalites ja havien fet una primera incursió al Panjab que fou rebutjada pels gupta (els indis anomenaven als heftalites com "huna"), i una segona incursió el 460 fou igualment rebutjada. L'imperi gupta va entrar en decadència a la mort de Escandaragupta (470) i després es va dividir en dos branques, una a Malwa amb Budagupta (476-494) i Banugupta (499-543), i un altre a Bihar i Bengala amb Puragupta i Narasimhagupta. En aquestes condicions cal sospitar que els heftalites no van tardar a tornar a l'Índia i abans del 502 un legin (cap secundari), probablement de Kabul, anomenat Toramana (?-502) va arribar fins a Malwa. El pes de la lluita per l'Índia degué recaure en el legin de Kabul ja que el khan heftalita principal vivia quasi be sempre al Badakhshan. Toramana va tenir com a successor a Mihirakula (vers 502-530) que tenia la seva residencia a Xacala al Panjab Oriental. En aquest moment a Kapisha i Gandhara s'havia establert un cap heftalita secundari (legin) però hereditari, que havia establert una dinastia (el 520, quan hi va ser Song Yun, regnava el segon legin). El legin de Gandhara va conquerir per aquesta mateixa època el Caixmir, i mentre va aturar les massacres de greco-budistes a Gandhara però quan va tornar les va continuar. Mihirakula es va enfrontar amb un rei gupta identificat a les fonts com a Baladitiya i que podria ser Narasimhagupta de Bihar i Bengala; el rei indi va recular inicialment però en un inesperat contraatac va derrotar el legin heftalita i potser el va fer presoner. Fou la primera gran derrota heftalita contra els indis, però no la darrera. Vers el 520 el gran khan heftalita va rebre al missioner xinès Song Yun, a la seva residencia d'estiu al Badakhshan. Song Yun dona una descripció dels heftalites, diu que a la Bactriana la cultura greco-budista existent fou aniquilada, les poblacions massacrades, es va perseguir el budisme i als budistes destruint els monestirs i les obres d'art. Al hivern del 520 Song Yun va visitar al legin de Gandhara, i considerà als heftalites de la zona com a nòmades purs, vivint al camp i no a les viles, i amb residencia a un campament mòbil. Segons el testimoni de Hiuan-tsang, a Gandhara s'havia matat a dos terços de la població original i la resta havia estat reduïda a l'esclavatge, mentre que els monestirs i les estopes budistes havien estat destruïts. Vers el 530 el rajà de Mandasor a Malwa, Yashosdharman, en unes inscripcions, es vantà d'haver derrotat als "huna" i d'haver obligat a Mihirakula a retre-li homenatge. Mihirakula sembla que, derrotat o no, va poder tornar al seu domini a Bactriana i Caixmir, i va estar també a Gandhara on per causes desconegudes va exercir cruels represàlies sobretot contra els budistes; els texts budistes només diuen que com a càstig va tenir una mort horrible. A la segona meitat del segle VI, Istami, yabghu dels turcs occidentals, va arribar a Talas, i va xocar amb els heftalites. Istami (Sindjibu a les fonts àrabs i bizantines) es va aliar als perses, governats llavors per Cosroes I Anushirwan. Una filla d'Istami es va casar amb Cosroes. A partir del 565 els heftalites, amenaçats al nord pels turcs, i al oest pels perses, van cedir terreny. Firdawsi dona al khan heftalita derrotat el nom de Ghatfar (al-Tabari diu Wazar o Waraz. Una teoria diu que després de la derrota es van dividir i que una part va fugir a occident on van ser coneguts com els àvars i la resta a l'Índia. Els turcs van ocupar Sogdiana i Pèrsia la Bactriana . Al mateix temps a la zona de Kabul apareix a unes inscripcions i algunes monedes un rei enigmatic de nom npky MLK, que no se sap si era un rei del Zabulistan o es tracta del mateix regne heftalita Encara van amenaçar per un temps el Panjab. A la segona meitat del segle VI el maharaja de Thaneswar Prabhakara va derrotar els heftalites, i el 605 el seu fill Padjyavardhana encara els combatia. El seu successor Harsha Shiladitya fou encara celebrat pels poetes per les seves victòries sobre els huna. Però a la primera meitat del segle VII van desaparèixer i les seves bandes o be foren exterminades per les repetides lluites o foren absorbides per la població del Panjab. Es possible que alguns clans heftalites s'haguessin integrat a l'aristocràcia india.
- Los Shvetahûna o Hunos blancos fueron un pueblo nómada denominado Heftalita por los griegos, Yta por los chinos y Shevetahûna (de shveta = blanco y hüna =huno) por los hindúes. Generalmente se les relaciona con los otros pueblos llamados Hunos. Los Heftalitas jugaron un importante papel en la historia de Persia y de la India. En este último país saquearon y destruyeron varias poblaciones durante los siglos V y VI. Esta horda correspondía a un linaje de turco-mongoles originarios del Altai; fueron vasallos de los juan juan. A finales del siglo IV se expandieron por las estepas del Turquestán. En el 425 ocuparon Sogdiana y Bactriana -con esto separaron a los tayik de los restantes pueblos iraníes-, iniciando luego, los heftalíes, sus ataques al imperio de los Gupta. Durante el siglo V Kumaragupta I debió resistir los ataques heftalitas en el norte de la India. A inicios del siglo VI dominaron la cuenca del Ganges destruyendo la ciudad de Pataliputra casi al mismo tiempo que dominaban gran parte del este de Irán. En el 450, el emperador persa sasánida Yazdegerd II pudo contener un intento de invasión heftalí, pero en el 483 derrotaron al emperador sasánida Peroz I. Durante esa época se mezclaron intensamente con las poblaciones indoiranias, adquiriendo un carácter más civilizado. De este modo, otro soberano sasánida Kavad I recuperó el trono de Persia con la ayuda de los heftalíes. En la India fueron abatidos por los turcomongoles en el año 528, mientras que en Persia Cosroes I -aliado con los turcos- aplastó a los heftalitas establecidos en Irán. En el 563 fueron masacrados por diversos pueblos rivales (en especial por los köktürks), y de este modo desaparecieron de la historia.
- Hefthaliitit eli valkoiset hunnit olivat keski-aasialainen nomadiheimo, joka hallitsi Keski-Aasiaa 400-luvun puolivälistä 500-luvun puoliväliin. Hefthaliitien historiaa tunnetaan hyvin huonosti. Heidät tunnettiin eri nimillä eri maissa. Hefthaliitit sotivat sassanideja vastaan ja sassanidikuningas Peroz kaatui taistelussa heitä vastaan. Hefthaliitit valtaisvat Sogdianan vuonna 509. Hefthaliitit sotiavt Gupta-valtakuntaa vastaan 400-luvun lopulla. Hefthaliittihallitsija Toromana valtasi koko Länsi-Intian. Toromana aikana Intian Hefthaliitit olivat jossain määrin itsenäisiä. Intian heftaliitit olivat voimakkaimmillaan Mihirakula ollessa hallitsijana. 500-luvun puolivälissä sassanidien valta oli jälleen kasvanut ja Keski-Aasian hefthaliitit joutuivat heidän ja pohjoisesta saapuneiden turkkilaisten puristukseen. 560-luvulla turkkilaiset kukistivat hefthaliitit taistelussa ja lopulta heidän oli tunnustettava sassanidien ylivalta.
- Les Shvetahūna ou Huns blancs sont un peuple nomade, nommé Hephthalites par les Grecs, Yeta par les Chinois (*Iep-t'ien en moyen chinois) et Shvetahūna (de shveta, blanc et hūna, hun) par les Indiens. On les rattache généralement aux autres peuples appelés Huns. Ils ont joué un rôle important dans l'histoire de la Perse et de l'Inde. Les Chinois les ont mentionnés pour la première fois en 125 comme vivant au sud de la Dzoungarie, sous le nom de Hua. Ils franchirent le Syr-Daria avant 450 et envahirent la Transoxiane (habitée par les Sogdiens), la Bactriane et le Khorasan, au nord-est de la Perse. Un historien arménien, Elishe Vardapet, a mentionné une bataille entre l'empereur sassanide Yazdgard II (438-457) et les Hephthalites en 442. Plus tard, vers l'an 500, ils prirent possession des oasis du bassin du Tarim, qui était pourtant beaucoup plus proche que la Transoxiane de leur territoire d'origine.
- Fájl:Hephthaliten. png A heftaliták által uralt területek 520 körül A heftaliták (ephtaliták) vagy más néven fehér hunok ókori nép és dinasztia volt. Előbb Közép-Ázsia területén alkottak birodalmat, majd India északnyugati részét is uralmuk alá hajtották.
- Gli Unni bianchi o Eftaliti erano una tribù nomade che viveva tra Cina, India, Asia centrale, Pakistan. Il termine Eftaliti deriva dal greco antico, probabilmente da hayathelites (a sua volta da haital, grande, potente nel dialetto di Bukhara), ed era utilizzato dagli scriba persiani per indicare un impero nato nel VI secolo a Nord-Est dell'Impero Persiano. Nonostante il nome unni bianchi, etnicamente essi sono distinti dagli Unni. Storicamente essi sono rilevanti anche in quanto nella seconda metà del V secolo hanno contribuito al crollo dell'impero dei Gupta, una dinastia che aveva governato l'India tra il IV ed il VI secolo, e nel 484 giunsero alle porte dell'Impero persiano dei Sassanidi.
- エフタル（Ephthal）は、古代中央アジアで活動した遊牧民の国家。民族系統はイラン系とする説が有力であるが、テュルク系とする説もある。インドやヨーロッパでは「白いフン」と呼ばれ、中国名は嚈噠（えんたつ、嚈は口偏に厭、噠は口偏に達）であるが、「白いフン」に対応する白匈奴の名でも記録された。 エフタルの最大版図 5世紀中頃に現在のアフガニスタン東北部に勃興し、周辺のクシャーナ朝後継勢力を滅ぼしてトハラ（バクトリア）、ガンダーラを支配下に置いた。これによりサーサーン朝と境を接するようになるが、その王位継承争いに介入してサーサーン朝より歳幣を要求するほどに至り、484年には逆襲をはかって侵攻してきたサーサーン朝軍を撃退した。さらにインドへと侵入してグプタ朝を脅かし、その衰亡の原因をつくった。 6世紀の前半には中央アジアの大部分を制覇する大帝国へと発展し、東はタリム盆地のホータンまで影響力を及ぼし、北ではテュルク系遊牧民の鉄勒と境を接し、南はインド亜大陸北西部に至るまで支配下においた。これにより内陸アジアの東西交易路を抑えたエフタルは大いに繁栄し、最盛期を迎えた。 しかしその後6世紀の中頃に入ると、鉄勒諸部族を統合して中央アジアの草原地帯に勢力を広げた突厥の力が強大となって脅かされ、557年に突厥とサーサーン朝に挟撃されて10年後に滅ぼされた。エフタルの支配地域は、最初はアム川を境に突厥とペルシャの間で分割されたが、やがて全域が突厥のものとなり、突厥は中央ユーラシアをおおいつくす大帝国に発展した。 エフタル国家の滅亡後も、エフタルと呼ばれる人々が存続していたが、8世紀ごろまでに他民族に飲み込まれて消滅した。
- Heftalittene, også kalt hvite hunnere, var et sentralasiatisk folk, som på midten av 400-tallet migrerte sørover og invaderte store deler av såvel nåværende Afghanistan, Pakistan og India. De beseiret de persiske sassanider i området i 454, og i 455 nådde de India, der de la under seg norddelen av landet - Punjab, Gujarat og Malwa ble tatt i 510 - og holdt seg der til 527. Heftalittenes velde ble beseiret først i 562.
- Heftalici – środkowoazjatycki lud koczowniczy, przez kronikarzy bizantyjskich nazywany też "Białymi Hunami". Ok. IV/V w. zajęli międzyrzecze Syr-Darii i Amu-Darii oraz północny i środkowy Afganistan aż po Kabul, skąd od lat 50. V wieku organizowali liczne wyprawy wojenne przeciwko Persji i Indiom. We wschodnim Iranie wzięli do niewoli króla Peroza, który za cenę wolności musiał odstąpić zwycięzcom Herat, Merw i Balch a ponadto zapłacić ogromną kontrybucję. W Indiach ich najazdy początkowo były skutecznie odpierane przez cesarzy Kumaraguptę I i Skandaguptę, jednak już w latach 490-500, heftalicki władca Toramana, wykorzystując załamanie państwa Guptów, zdołał opanować ich kraj. Imperium Heftalitów było jednak krótkotrwałe. Syn Toramany, Mihirakula został ok. 528 wyparty z doliny Gangesu przez Narasimaguptę, króla z tego odgałęzienia dynastii Guptów, któremu udało się zachować władzę w Magadzie i Bengalu. Wkrótce Heftalici ulegli na terenie zachodnich Indii królowi Jasiodharmanowi z Mandasoru, ostatecznie Mihirakula zdołał zachować tylko Kaszmir oraz kilka niewielkich indyjskich prowincji. Ostateczną klęskę zadali Heftalitom Turcy w sojuszu z Sasanidami ok. roku 565, niebawem lud Heftalitów utracił swą odrębność. Panowanie Heftalitów jest oceniane wyłącznie negatywnie, zarówno przez historyków średniowiecznych, jak i współczesnych.
- Эфталиты (белые гунны) — кочевой древний народ раннего средневековья, создавший обширное государство в Средней Азии и Афганистане. Предприняли несколько походов в Индию против империи Гупта. Существует ряд точек зрения на происхождение эфталитов. Большинство исследователей отождествляют эфталитов и хионитов. Одни исследователи полагают, что эфталиты пришли из Китая, другие считают их древним населением Памира.
- Heftaliterna, även kallade vita hunner, var ett centralasiatiskt folk, som vid mitten av 400-talet vandrade söderut och invaderade såväl nuv. Afghanistan som Indien. Den persiska sassaniddynastin besegrades 454, och 455 nådde man Indien, där man lade under sig norra delen av landet - Punjab, Gujarat och Malwa togs 510 - och höll sig kvar där till 527. Heftaliternas välde besegrades slutgiltigt 562.
- Ak Hunlar (Bizans kaynaklarında Eftalit, Çin kaynaklarında Ak Hiung-nu, Hint kaynaklarında Sveta-Hūna Ak Hun) olarak geçen beşinci yüzyılın başlarında Isığ gölü çevresinde Avarlara bağlı yaşarlarken bu yüzyılın ikinci yarısında Maveraünnehir'e ve Toharistan'a yayılmış bir devlet. Batıya doğru ilerlemelerine devam ederek Çin'in kuzeybatısındaki Gobi çölünden Hazar Denizi kenarına kadar yayılan bir devlet kurmuşlardır. Akhunlar’ın güneye inen bir kolu da Kabil çevresinde bulunan Kuşanlar'ı yenerek Hindistan'a doğru ilerlemiş ve Hindistan'da bulunan Gubta İmparatorluğunun parçalanmasından sonra (470) İndüs vadisini ve Ganj vadisini almışlardır (530) Fakat Hindistan'daki Akhunlar yedinci yüzyılın yarısından sonra tarih sahnesinden çekilerek yerli halk arasında kaybolmuşlardır. Batı Akhunları ise, bir taraftan Orta Asya'da hâkimiyeti temin eden Göktürklerin bir taraftan da İran tahtında bulunan Sasanilerin arasında kalmışlar, iki taraftan saldıran kuvvetli düşmanları ile başa çıkamayarak 563-567 yıllarında tarih sahnesinden silinmişlerdir.
- 嚈噠人（即白匈奴）是古代生活在歐亞大陸的遊牧民族。
|
| rdfs:comment
|
- The Hephthalites were a Central Asian nomadic confederation whose precise origins and composition remain obscure. According to Chinese chronicles they were originally a tribe living to the north of the Great Wall and were known as Hoa or Hoa-tun. Elsewhere they were called White Huns. According to some sources, they had no cities or system of writing, and lived in felt tents. Likely, their language was East Iranian.
- Die Hephthaliten waren ein Stammesverband mit unklarem, womöglich jedoch mit überwiegend indogermanischem Ursprung, welcher um 425 ein Reich in Mittelasien begründete, das bis ca. 560 bestand. Als Alternativbezeichnungen sind auch aus dem Chinesischen „Ye-ta“, aus dem Mittelpersischen Heftal und aus dem Arabischen „Haital“ bekannt. In griechischen Quellen ist meist von Ephthaliten die Rede. Eine gebräuchliche Alternativbezeichnung des Volkes lautet Weiße Hunnen.
- Els heftalites (àrab Hayatila) també anomenats Huns Blancs, foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus. Els perses els van dir haiatelites (hayathelites) i els xinesos ye-tai. El seu nom d'heftalites derivaria del clan reial de l'horda, el clan Hefta o Ye-ta. Els bizantins els hi deien "huns blancs".
- Los Shvetahûna o Hunos blancos fueron un pueblo nómada denominado Heftalita por los griegos, Yta por los chinos y Shevetahûna (de shveta = blanco y hüna =huno) por los hindúes. Generalmente se les relaciona con los otros pueblos llamados Hunos. Los Heftalitas jugaron un importante papel en la historia de Persia y de la India. En este último país saquearon y destruyeron varias poblaciones durante los siglos V y VI.
- Hefthaliitit eli valkoiset hunnit olivat keski-aasialainen nomadiheimo, joka hallitsi Keski-Aasiaa 400-luvun puolivälistä 500-luvun puoliväliin. Hefthaliitien historiaa tunnetaan hyvin huonosti. Heidät tunnettiin eri nimillä eri maissa. Hefthaliitit sotivat sassanideja vastaan ja sassanidikuningas Peroz kaatui taistelussa heitä vastaan. Hefthaliitit valtaisvat Sogdianan vuonna 509. Hefthaliitit sotiavt Gupta-valtakuntaa vastaan 400-luvun lopulla.
- Les Shvetahūna ou Huns blancs sont un peuple nomade, nommé Hephthalites par les Grecs, Yeta par les Chinois (*Iep-t'ien en moyen chinois) et Shvetahūna (de shveta, blanc et hūna, hun) par les Indiens. On les rattache généralement aux autres peuples appelés Huns. Ils ont joué un rôle important dans l'histoire de la Perse et de l'Inde. Les Chinois les ont mentionnés pour la première fois en 125 comme vivant au sud de la Dzoungarie, sous le nom de Hua.
- Fájl:Hephthaliten. png A heftaliták által uralt területek 520 körül A heftaliták (ephtaliták) vagy más néven fehér hunok ókori nép és dinasztia volt. Előbb Közép-Ázsia területén alkottak birodalmat, majd India északnyugati részét is uralmuk alá hajtották.
- Gli Unni bianchi o Eftaliti erano una tribù nomade che viveva tra Cina, India, Asia centrale, Pakistan. Il termine Eftaliti deriva dal greco antico, probabilmente da hayathelites (a sua volta da haital, grande, potente nel dialetto di Bukhara), ed era utilizzato dagli scriba persiani per indicare un impero nato nel VI secolo a Nord-Est dell'Impero Persiano. Nonostante il nome unni bianchi, etnicamente essi sono distinti dagli Unni.
- Heftalittene, også kalt hvite hunnere, var et sentralasiatisk folk, som på midten av 400-tallet migrerte sørover og invaderte store deler av såvel nåværende Afghanistan, Pakistan og India. De beseiret de persiske sassanider i området i 454, og i 455 nådde de India, der de la under seg norddelen av landet - Punjab, Gujarat og Malwa ble tatt i 510 - og holdt seg der til 527. Heftalittenes velde ble beseiret først i 562.
- Heftalici – środkowoazjatycki lud koczowniczy, przez kronikarzy bizantyjskich nazywany też "Białymi Hunami". Ok. IV/V w. zajęli międzyrzecze Syr-Darii i Amu-Darii oraz północny i środkowy Afganistan aż po Kabul, skąd od lat 50. V wieku organizowali liczne wyprawy wojenne przeciwko Persji i Indiom. We wschodnim Iranie wzięli do niewoli króla Peroza, który za cenę wolności musiał odstąpić zwycięzcom Herat, Merw i Balch a ponadto zapłacić ogromną kontrybucję.
- Эфталиты (белые гунны) — кочевой древний народ раннего средневековья, создавший обширное государство в Средней Азии и Афганистане. Предприняли несколько походов в Индию против империи Гупта. Существует ряд точек зрения на происхождение эфталитов.
- Heftaliterna, även kallade vita hunner, var ett centralasiatiskt folk, som vid mitten av 400-talet vandrade söderut och invaderade såväl nuv. Afghanistan som Indien. Den persiska sassaniddynastin besegrades 454, och 455 nådde man Indien, där man lade under sig norra delen av landet - Punjab, Gujarat och Malwa togs 510 - och höll sig kvar där till 527. Heftaliternas välde besegrades slutgiltigt 562.
- Ak Hunlar (Bizans kaynaklarında Eftalit, Çin kaynaklarında Ak Hiung-nu, Hint kaynaklarında Sveta-Hūna Ak Hun) olarak geçen beşinci yüzyılın başlarında Isığ gölü çevresinde Avarlara bağlı yaşarlarken bu yüzyılın ikinci yarısında Maveraünnehir'e ve Toharistan'a yayılmış bir devlet. Batıya doğru ilerlemelerine devam ederek Çin'in kuzeybatısındaki Gobi çölünden Hazar Denizi kenarına kadar yayılan bir devlet kurmuşlardır.
- 嚈噠人（即白匈奴）是古代生活在歐亞大陸的遊牧民族。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
