| dbpprop:abstract
|
- Henri de Massue, Marquis de Ruvigny, afterwards Earl of Galway PC (9 April 1648 - 3 September 1720), was a French Huguenot soldier and diplomat who was influential in the English service in the Nine Years' War and the War of the Spanish Succession.
- Henri de Massue, Marques de Ruvigny, després el Comte de Galway (el 9 d'abril de 1648 - 3 de setembre de 1720), fou un militar francès i diplomàtic influent a la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola. Massue va nàixer a París. Era fill del 1er Marques de Ruvigny, un diplomàtic francès distingit, i un parent de Rachel, l'esposa o la dona de Lord Guillem Russell. Com a soldat va servir al exèrcit francès baix les ordres de Turenne, que pensà extremadament en ell. Probablement a causa de les seues unions angleses fou seleccionat al 1678 per Lluís XIV de França per a realitzar les negociacions secretes per a un contacte amb Carles II, una missió difícil que executà amb gran habilitat. Succeí al seu pare com general dels Hugonots, i va rebutjar l'oferta de Lluís, a la revocació de l'Edicte de Nantes, a retenir-lo en aquella ocupació. En 1690, havent entrat a l'exili junt als Hugonots, pasà a incorporar-se al servici de Guillem III d'Anglaterra com a un general principal, perdent amb això els seus estats francesos.
- Henri de Massue, Marqués de Ruvigny y Conde de Galway, fue un soldado y diplomático francés que participó en la Guerra de los Nueve Años y la Guerra de Sucesión española. Massue nació en París. Era el hijo del primer Marqués de Ruvigny, un distinguido diplomático francés, y pariente de Rachel, esposa de Lord William Russell. Como soldado sirvió en el ejército francés bajo las órdenes del vizconde de Turenne, que le tenía en muy alta estima. Debido probablemente a sus vínculos con Inglaterra, fue elegido por Luis XIV para realizar una serie de misiones diplomáticas en la corte de Carlos II con bastante éxito. Sucedió a su padre como general de los hugonotes, tras lo que rechazó oferta de Luis de permanecer a su servicio tras la revocación del Edicto de Nantes. En 1690, tras exiliarse junto al resto de Hugonotes, entró al servicio de Guillermo III de Inglaterra como general en jefe, lo que le costó la confiscación de sus propiedades en Francia. En julio de 1691 tuvo un papel distinguido en la batalla de Aughrim, y en 1692 fue nombrado comandante en jefe de Irlanda. En noviembre de aquel año fue nombrado Vizconde de Galway y Barón de Portarlington, y recibió concesiones de terreno en Irlanda. En 1693 luchó en Neerwinden, donde resultó herido. En 1694, con el rango de teniente-general, fue enviado al frente de una fuerza inglesa para asistir al Duque de Saboya contra los franceses, y al mismo tiempo aliviar la presión sobre Vaudois. En 1695 el Duque de Saboya cambió sus alianzas y Galway hubo de retirarse a los Países Bajos con sus tropas. Entre 1697 y 1701, un período crítico de la historia irlandesa, el Conde de Galway (recibió el título en 1697) fue nombrado Lord Justicia de Irlanda y se puso al frente de los asuntos de la isla. Tras algunos años de retiro, Massue fue enviado a Portugal en 1704 donde dirigió al ejército aliado hasta la Batalla de Almansa de 1707, en la que fue derrotado por el Duque de Berwick. Su ayudante de campo era Héctor Francois Chataigner de Cramahé, yerno de Jacques de Belrieu, Barón de Virazel. Tras la derrota, Galway consiguió reunir un ejército de refuerzo fresco a duras penas, y, aunque enfermo, recibió nuevamente el mando. Después de participar en una campaña más, en la que volvió a demostrar su coraje en la lucha, se retiró de la vida activa. Rindió su último servicio en 1715, cuando fue enviado a Irlanda en calidad de Lord Justicia durante la insurrección jacobita. Como la mayor parte de sus propiedades irlandesas habían sido devueltas a sus antiguos propietarios, y todas sus propiedades francesas habían sido confiscadas mucho tiempo atrás, el parlamento le concedió una pensión de 1500 libras anuales. El Marques de Ruvigny murió soltero y sin descendencia. Sus títulos irlandeses desaparecieron con él, pero no el título de marqués.
- Henri de Massue alun perin Ruvignyn markiisi, myöhemmin Galwayn ensimmäinen jaarli oli ranskalainen kenraali ja hugenotti, joka palveli vuodesta 1690 Englannin armeijassa ja johti Espanjan perimyssodassa Englannin armeijaa Portugalissa ja Espanjassa vuosina 1704–10. Massue aloitti uransa palvelemalla Ranskan armeijassa Henri Turennen alaisuudessa. Ranskan kuningas Ludvig XIV:n karkotettua hugenotit Ranskasta Massue siirtyi Englannin palvelukseen 1690 kenraalina. Hän taisteli yhdeksänvuotisen sodan aikana Irlannissa ja sai sieltä 1692 laajoja tiluksia sekä Galwayn varakreivin ja Portarlingtonin paronin arvonimet. 1693 hän siirtyi taistelemaan Alankomaihin. Sodan päätyttyä 1697 hän sai Galwayn jaarlin arvonimen ja oli käytännössä Irlannin ylin virkamies vuoteen 1701. Espanjan perimyssodassa Massue lähetettiin vuonna 1704 johtamaan englantilaisten armeijaa Portugaliin ja Espanjaan. Hän hävisi Almanzan taistelun 1707, jossa käytännöllisesti katsoen menetti armeijansa. Vuonna 1710 Massue erosi ja siirtyi eläkkeelle.
- Henri de Massue, marquis de Ruvigny, vicomte puis comte de Galway, membre du Privy Council of Great Britain, fut un officier et un diplomate français qui joua un rôle important dans la Guerre de la ligue d'Augsbourg et la Guerre de succession d'Espagne. Massue était le fils du premier marquis de Ruvigny, un diplomate français en vue, et un parent de Rachel, épouse de William Russell. Il servit comme officier sous Turenne, qui l'estimait. C'est probablement en raison de ses liens avec l'Angleterre qu'en 1678 Louis XIV le missionna pour les négociations secrètes du Traité de Douvres avec Charles II, une mission difficile dont il s'acquitta avec brio. Il succéda à son père en tant que général des Huguenots, et lors de la Révocation de l'édit de Nantes, déclina la proposition de Louis XIV de le conserver comme général. En 1690, il prit l'exil avec ses collaborateurs huguenots, et entra au service de Guillaume III d'Angleterre comme major-général, renonçant à ses terres en France. En juillet 1691 il s'illustre à la bataille d'Aughrim, et en 1692, il est un temps chef d'état-major en Irlande. En novembre de la même année il est élevé au rang de vicomte Galway et de Baron Portarlington, et reçoit une part importante des fiefs confisqué par la couronne anglaise en Irlande. En 1693 il prend part à la Bataille de Neerwinden où il est blessé. En 1694, avec le grade de lieutenant-général, il commande le corps expéditionnaire britannique chargé de soutenir le duc de Savoie contre les Français et de porter secours aux Vaudois. Le revirement du duc de Savoie en 1695 provoque la neutralisation de la péninsule italienne, forçant Henri de Massue à replier ses troupes aux Provinces-Unies. De 1697 à 1701, période critique de l'histoire irlandaise, le comte de Galway (il avait été promu à ce rang en 1697) est pratiquement gouverneur de l'île en tant que Lord Chief Justice of Ireland. Après quelques années de retrait des affaires, la couronne lui demande en 1704 de diriger les forces alliées au Portugal, mission qu'il assure avec succès jusqu'à la bataille d'Almanza en 1707 où il subit une défaite décisive contre le duc de Berwick. Son aide de camp était Hector Francois Chataigner de Cramahé, gendre de Jacques de Belrieu, baron de Virazel. Henri de Massue leva une nouvelle armée et, bien qu'infirme, fut reconduit comme généralissime par le gouvernement. Il mena encore une campagne militaire, où il s'illustra par sa bravoure, puis se retira du service actif. Il servit encore en 1715 comme procureur général d'Irlande après l'insurrection des Jacobites. La plupart de ses terres d'Irlande ayant été restituées à leurs anciens propriétaires, et ses possessions françaises ayant été depuis longtemps confisquées, le parlement lui octroya une pension annuelle de 1500 livres. Il mourut célibataire. Le titre de noblesse irlandaise ne lui survécut pas, mais le titre de marquis français fut transmis.
|
| rdfs:comment
|
- Henri de Massue, Marquis de Ruvigny, afterwards Earl of Galway PC (9 April 1648 - 3 September 1720), was a French Huguenot soldier and diplomat who was influential in the English service in the Nine Years' War and the War of the Spanish Succession.
- Henri de Massue, Marques de Ruvigny, després el Comte de Galway (el 9 d'abril de 1648 - 3 de setembre de 1720), fou un militar francès i diplomàtic influent a la Guerra dels Nou Anys i la Guerra de Successió Espanyola. Massue va nàixer a París. Era fill del 1er Marques de Ruvigny, un diplomàtic francès distingit, i un parent de Rachel, l'esposa o la dona de Lord Guillem Russell. Com a soldat va servir al exèrcit francès baix les ordres de Turenne, que pensà extremadament en ell.
- Henri de Massue, Marqués de Ruvigny y Conde de Galway, fue un soldado y diplomático francés que participó en la Guerra de los Nueve Años y la Guerra de Sucesión española. Massue nació en París. Era el hijo del primer Marqués de Ruvigny, un distinguido diplomático francés, y pariente de Rachel, esposa de Lord William Russell. Como soldado sirvió en el ejército francés bajo las órdenes del vizconde de Turenne, que le tenía en muy alta estima.
- Henri de Massue alun perin Ruvignyn markiisi, myöhemmin Galwayn ensimmäinen jaarli oli ranskalainen kenraali ja hugenotti, joka palveli vuodesta 1690 Englannin armeijassa ja johti Espanjan perimyssodassa Englannin armeijaa Portugalissa ja Espanjassa vuosina 1704–10. Massue aloitti uransa palvelemalla Ranskan armeijassa Henri Turennen alaisuudessa. Ranskan kuningas Ludvig XIV:n karkotettua hugenotit Ranskasta Massue siirtyi Englannin palvelukseen 1690 kenraalina.
- Henri de Massue, marquis de Ruvigny, vicomte puis comte de Galway, membre du Privy Council of Great Britain, fut un officier et un diplomate français qui joua un rôle important dans la Guerre de la ligue d'Augsbourg et la Guerre de succession d'Espagne. Massue était le fils du premier marquis de Ruvigny, un diplomate français en vue, et un parent de Rachel, épouse de William Russell. Il servit comme officier sous Turenne, qui l'estimait.
|