Heliciculture (snail farming) is the process of farming or raising land snails specifically for human consumption. Perhaps the best known and most often cultivated land snail species is Helix pomatia, the Roman snail, Burgundy snail or apple snail. Another species eaten is Helix aspersa. Both of these land snails are European in their native range. Other species of land snail consumed by humans are found in Europe, Northern Africa, North America and in other parts of the world.

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • Heliciculture (snail farming) is the process of farming or raising land snails specifically for human consumption. Perhaps the best known and most often cultivated land snail species is Helix pomatia, the Roman snail, Burgundy snail or apple snail. Another species eaten is Helix aspersa. Both of these land snails are European in their native range. Other species of land snail consumed by humans are found in Europe, Northern Africa, North America and in other parts of the world. See also: escargot.
  • L'Helicicultura és la tècnica ramadera d'obtenir caragols, generalment terrestres. Els principals productes que s'obtenen dels caragols són la carn, amb alt contingut en proteïnas; els ous, amb els que es fa una espècie de caviar blanc; i les baves, últimament són utilitzades en cosmètica amb resultats poc fiables. Malgrat que la recollida de caragols silvestres ja la practicava intensament durant la prehistòria la cria amb el cicle de cria complet és una branca recent de la ramaderia. Els principals tipus de cargols en l'helicicultura són el cargol Helix aspersa i el bover o de vinya Helix pomatia. Es cria en captivitat en diversos països que en consumeixen, com ara França i Catalunya. Sovint es crien en hivernacles on es fan créixer plantes per a alimentar-los, de vegades es complementen amb pinsos la seva dieta per tal d'optimitzar-ne la productivitat. Però sovint es crien en espais oberts mitjançant tanques fetes de xarxa. Si a la xarxa se li fa un plec cap endins per tal que els cargols no puguin fugir, tampoc passen barreres fetes amb cendra. Per alimentar caragols es crien plantes per a ells com ara la col o se'ls dóna pinsos fets de subproductes vegetals com el segó. Necessiten molt de calci, pel que els sòls calcaris són bons llocs per a la cria i recol·lecció de caragols. Els principals problemes per obtenir caragols en llocs confinats són la lluita contra la pèrdua de vigor per la cosanguinitat, degut a l'encreuament continu i les malalties associades i la creixent infertilitat.
  • La Helicicultura deriva de los vocablos latinos “helix” (tipo de caracol) y “cultivare”(cultivar). Entendemos por helicicultura la cría racional en cautiverio, con fines comerciales, de caracoles terrestres comestibles. Los caracoles aparecen presentes a lo largo de toda la historia de la humanidad, no solo formando parte de su alimentación, sino también como elementos importantes dentro de las religiones, las artes, la medicina y las tradiciones de diferentes culturas de todas las épocas. A principios del siglo XX debido a que la demanda de caracoles y su valor económico era cada vez mayor, algunos pioneros realizaron los primeros intentos de cría verdadera, es decir, controlando todas las fases del ciclo del caracol, incluyendo la producción de crías. Actualmente ya se puede hablar de la cría de caracoles terrestres o helicicultura como una actividad zootécnica reconocida internacionalmente pese a la variedad de sistemas de cría existentes.
  • L'héliciculture est l'élevage des escargots comestibles. Le terme dérive de Helix, nom scientifique d'un genre de gastéropodes. Seule l'espèce Helix aspersa peut être élevée de façon rentable. En effet, l'escargot de Bourgogne (Helix pomatia), pourtant très apprécié, ne se reproduit pas suffisamment en captivité et arrive à maturité en deux ans contre seulement six mois pour les gris.
  • L'elicicoltura, branca della zootecnia, è l'allevamento della chiocciola a scopo alimentare. Ha come obiettivo produrre quantità elevate di questi molluschi per poi venderli alle aziende ristorative interessate. La pratica ha visto la luce a partire dal 1970 in alcune regioni del nord Italia (Piemonte, Veneto ect. ), per poi diffondersi nel resto della penisola e successivamente in tutta Europa. Attualmente essa è diventata una realtà agricola riconosciuta dagli enti pubblici e istituzionali, molti dei quali hanno leggi per atto a suo favore, creando interessanti incentivi economici per la diffusione di tale produzione.
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:reference
rdf:type
rdfs:comment
  • Heliciculture (snail farming) is the process of farming or raising land snails specifically for human consumption. Perhaps the best known and most often cultivated land snail species is Helix pomatia, the Roman snail, Burgundy snail or apple snail. Another species eaten is Helix aspersa. Both of these land snails are European in their native range. Other species of land snail consumed by humans are found in Europe, Northern Africa, North America and in other parts of the world.
  • L'Helicicultura és la tècnica ramadera d'obtenir caragols, generalment terrestres. Els principals productes que s'obtenen dels caragols són la carn, amb alt contingut en proteïnas; els ous, amb els que es fa una espècie de caviar blanc; i les baves, últimament són utilitzades en cosmètica amb resultats poc fiables.
  • La Helicicultura deriva de los vocablos latinos “helix” (tipo de caracol) y “cultivare”(cultivar). Entendemos por helicicultura la cría racional en cautiverio, con fines comerciales, de caracoles terrestres comestibles.
  • L'héliciculture est l'élevage des escargots comestibles. Le terme dérive de Helix, nom scientifique d'un genre de gastéropodes. Seule l'espèce Helix aspersa peut être élevée de façon rentable. En effet, l'escargot de Bourgogne (Helix pomatia), pourtant très apprécié, ne se reproduit pas suffisamment en captivité et arrive à maturité en deux ans contre seulement six mois pour les gris.
  • L'elicicoltura, branca della zootecnia, è l'allevamento della chiocciola a scopo alimentare. Ha come obiettivo produrre quantità elevate di questi molluschi per poi venderli alle aziende ristorative interessate. La pratica ha visto la luce a partire dal 1970 in alcune regioni del nord Italia (Piemonte, Veneto ect. ), per poi diffondersi nel resto della penisola e successivamente in tutta Europa.
rdfs:label
  • Heliciculture
  • Helicicultura
  • Helicicultura
  • Héliciculture
  • Elicicoltura
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of