| dbpprop:abstract
|
- Hasdrubal Gisco or Hasdrubal son of Gisco (died 202 BC) was a Carthaginian general who fought against Rome in Iberia and North Africa during the Second Punic War. He should not be confused with Hasdrubal Barca, the brother of Hannibal. Hasdrubal Gisco was sent to Iberia with an army following the defeat of Hasdrubal Barca at the Battle of Dertosa in the spring of 215 BC. He arrived in Iberia in 214 BC. His arrival ended the absolute command of the Barcid family there. In 212 BC, the two Roman commanders in Iberia, Publius Cornelius Scipio and Gnaeus Cornelius Scipio Calvus, decided to take the offensive. Publius Scipio marched to encounter the Carthaginian forces commanded by Hasdrubal and Mago Barca, who had been reinforced by Numidian cavalry commanded by Masinissa. In a battle near Castulo the Roman forces were defeated and Publius Scipio killed. Immediately after this victory Hasdrubal hastened to join his army with that of Hasdrubal Barca. The combined Carthaginian forces were able to trap Gnaeus Scipio near Ilorca and won another victory, with Gnaeus Scipio killed less than a month after the death of his brother Publius. In 207 BC Hasdrubal was near Gades in the south of the Iberian peninsula, where he was joined by Mago Barca. In 206 BC Hasdrubal raised fresh troops to increase his army to 70,000 infantry and 4,500 cavalry. However he and Mago were attacked by Scipio Africanus, the son of Publius Scipio, and heavily defeated at the Battle of Ilipa. Hasdrubal now crossed to North Africa, where he persuaded Syphax, king of the Berber tribe Masaesyli of western Numidia, to ally himself with Carthage against Rome. Hasdrubal achieved this by offering Syphax his daughter Sophonisba in marriage. When Scipio landed in North Africa in 204 BC he was opposed by Hasdrubal and Syphax with a combined force of 80,000 infantry and 13,000 cavalry. While negotiations continued, Scipio and his new ally Masinissa (who ironically had switched his allegiances to the Romans at almost the same time that the leader of the other Numidian faction, Syphax, had switched his to the Carthaginians) approached the Carthaginian-Numidian camp by stealth and set fire to it. According to Polybius the Carthaginians and Numidians lost over 40,000 dead. Syphax was apparently persuaded by his wife, Sophonisba, not to desert the Carthaginian cause, and he and Hasdrubal were joined by a force of about 4,000 Celtiberians. They offered battle again, but were defeated with great slaughter by Scipio and Masinissa at the Battle of Bagbrades. Hasdrubal returned to Carthage, where he committed suicide in 202 BC to avoid being lynched by a Carthaginian mob. As a general, he was not in the class of the Barcid brothers, although Livy describes him as "the best and most distinguished general this war produced after the three sons of Hamilcar". In another passage Livy gives a much less complimentary quote from Fabius Maximus, who described Hasdrubal as "a general who showed his speed chiefly in retreat". He had a prodigious talent for diplomacy and three times raised large armies, in Iberia and in Africa, after severe defeats. Polybius says that he attempted to extract a large sum of money from Andobales, whom he describes as the most faithful friend the Carthaginians had in Iberia. Polybius says that when Andobales refused to pay, Hasdrubal brought a false accusation against him and forced him to give his daughters as hostages.
- Àsdrubal fill de Giscó fou un general cartaginès a Hispània durant la Segona Guerra Púnica. Es esmentat quan va ser enviat a la província amb un fort exèrcit el 214 aC i va cooperar amb Àsdrubal Barca i Magó Barca fills d'Amílcar Barca. Els tres generals van tenir algunes disputes segons deixen entreveure els escriptors romans. Després de la sortida d'Hispània d'Àsdrubal Barca cap a Itàlia, Àsdrubal fill de Giscó va ser encarregat de defensar Lusitània i les províncies occidentals evitant la batalla amb els romans; durant el 208 aC no va tenir activitat militar i el 207 aC apareix a Gades on se li va reunir Magó amb les restes del seu exèrcit que havia estat derrotat per Marc Silà. Com que Escipió va seguir a Magó, i volia forçar a Àsdrubal a lliurar batalla, Àsdrubal va eludir el combat i es va posar darrera les muralles sense emprendre cap acció. El 206 aC va rebre reforços de Cartago i el seu exèrcit va augmentar a 70000 homes i 4500 cavallers amb els que ja es podien enfrontar amb seguretat als romans. La batalla es va produir al lloc que Plini anomena Elinga i Tit Livi anomena Silpia, al districte miner de la Bètica, però foren derrotats i amb la resta de l'exèrcit es van refugiar al darrera les muralles de Gades. Vegeu: Conquesta romana d'Hispània Àsdrubal va considerar perduda Hispània i va iniciar converses amb els caps africans, quan ja Escipió havia iniciat contactes amb Sifax rei dels masesils; va anar a al cort del rei númida on hauria arribat al mateix temps que Escipió i durant uns dies va conversar amb el general romà i amb el rei, al que va aconseguir fer sortir de l'aliança amb Roma mercès a la seva germana Sofonisba, que es va casar amb el sibirà númida; però llavors el rei dels massilis, Masinissa I, al que Sofonisba havia estat promesa, es va aliar als romans, si be Àsdrubal preferia l'aliança de Sifax al que considerava més poderós; Sifax va envair territori de Masinissa i el va expulsar del seus dominis. El 204 aC Escipió va desembarcar a Àfrica i Cartago va enviar al general Àsdrubal fill de Gisco amb un exercit de trenta mil homes i tres mil cavallers als que es va unir Sifax amb 50000 númides i deu mil cavallers. Amb aquestes forces al davant, Escipió va haver d'aixecar el setge d'Útica i establir-se en una posició protegida a un promontori a la costa; Àsdrubal i Sifax van formar dos camps separats i van bloquejar al romà el hivern del 204 al 203 aC. Sifax no obstant va entrar en converses amb Escipió, que mentre havia planejat el incendi dels dos campament enemics, cosa que va poder portar a terme amb l'ajut de Masinissa. Incendiats sobtadament els dos campaments al mateix temps, el romans es van llençar sobre ambdós i van matar milers d'enemics quan fugien en la foscor i la confusió; sembla que es vaproduir una gran matançá de milers d'homes. Àsdrubal i Sifax es van escapar, van reorganitzar les forces i es van enfrontar en una batalla decisiva a Escipió i foren derrotats. Sifax va fugir al seu regne i Àsdrubal va tornar a Cartago (203 aC). Ja no torna a ser esmentat ni per Polibi ni per Tit Livi però Appià diu que en realitat no va tornar a Cartago on probablement hauria estat condemnat a mort i va reunir una força de mercenaris i númides i es va dedicar a la guerra pel seu propi compte i el govern cartaginès el va condemnar a mort; Àsdrubal hauria continuat cooperant amb el nou comandant cartaginès Hannó fill d'Amílcar i quan Anníbal va tornar i va agafar el comandament, la seva sentencia de mort fou revocada i les seves tropes unides formalment a les del gran general, però dins la ciutat tenia la hostilitat de la població i un dia en uns disturbis fou atacat pel poble, i va fugir fins a la tomba de la seva família on es va suïcidar prenent un verí; el seu cap fou tallat i passejat en triomf per les turbes pels carrers de la ciutat.
- Asdrúbal, hijo de Giscón, noble cartaginés miembro de los sufetes. Destinado a Hispania como general durante la Segunda Guerra Púnica,mientras Asdrúbal Barca se dirigía a África para combatir la rebelión de Scifax, ejerció de contrapeso al poder de los Barca. Participó en la batalla de Cástulo, donde murió Publio Cornelio Escipión. Al dirigirse Asdrúbal Barca a Italia, Asdrúbal quedó en Magón al mando de las tropas cartaginesas en España, para luego ser derrotado por Publio Cornelio Escipión el Africano en Ilipahacia el año 207 a. C. y en el norte de África. Apartado del mando por el Senado cartaginés el 203 a. C.
- Hasdrubal Gisco oli karthagolainen kenraali, joka taisteli Rooman tasavaltaa vastaan Hispaniassa ja pohjois-Afrikassa toisessa puunilaissodassa. Hasdrubal Giscoa ei pitäisi sekoittaa toiseen karthagolaiseen kenraaliin, Hasdrubal Barkaan. Hasdrubal Gisco lähetettiin vuonna 215 eaa. Iberiaan(Hispania), jossa hän Mago Barcan ja Masinissan kanssa voittivat Rooman armeijan Castulon lähellä käydyssä taistelussa. Roomalainen kenraali Publius Cornelius Scipio voitti Hasdrubal Giscon johtaman karthagolaisarmeijan Ilipan taistelussa 206 eaa. Hasdrubal Gisco kuoli tehdessään itsemurhan Karthagossa vuonna 202 eaa.
- Hasdrubal Gisco, décédé en 202 av. J. -C. , est un général carthaginois de la Deuxième Guerre punique. Fils d'Hannibal de Giscon, il est envoyé en 215 en Hispanie à la tête d'une armée destinée à soutenir Hasdrubal Barca. En 212, Publius Cornelius Scipio lance une attaque contre lui et Magon Barca. La victoire revient aux Carthaginois et Scipion est tué. Hasdrubal et Magon se hâtent de conduire leurs armées pour faire la jonction avec celle de Hasdrubal Barca et ainsi vaincre l'autre général romain : Gnaeus Cornelius Scipio Calvus. Lorsque Hasdrubal Barca rejoint son frère Hannibal Barca en Italie, il remplace celui-ci à la tête des armées carthaginoises. Cependant, Scipion l'Africain, fils de Publius Cornelius Scipio, mène les armées romaines à la conquête de l'Hispanie après la prise de Carthagène. En 206, Hasdrubal et Magon sont vaincus par Scipion à la bataille d'Ilipa. Alors que Magon se réfugie à Gadès, Hasdrubal quitte l'Hispanie pour l'Afrique du Nord. Il arrive chez le roi numide Syphax et tente de le rallier à la cause carthaginoise. Selon Tite-Live, Scipion serait arrivé le même jour chez Syphax et ce dernier n'aurait fait de promesses à aucun des deux. C'est plus tard que Syphax aurait rejoint le camp carthaginois après avoir épousé Sophonisbe, la fille d'Hasdrubal. En 204, Scipion débarque en Afrique du Nord. Hasdrubal et Syphax le combattent mais, lors de la bataille des Grandes-Plaines en 203, ils sont finalement défaits.
- Non deve essere confuso con Asdrubale Barca, fratello di Annibale. Asdrubale Giscone venne mandato in Iberia con un esercito per difendere Asdrubale Barca nella Battaglia di Dertosa nella primavera del 215 a.C.. Arrivò in Iberia nel 214 a.C. e il suo arrivò pose fine al comando assoluto della famiglia dei Barcidi qui. Nel 212 a.C. , i due comandanti romani in Iberia, Publio Cornelio Scipione e Gneo Cornelio Scipione Calvo, decisero di lanciare un'offensiva. Publio Scipione dimostrò di voler sfidare l'esercito cartaginese comandato da Asdrubale e da Magone Barca, che fu aiutato nello scontro dalla cavalleria numida comandata da Massinissa. Nella battaglia vicino Castulo i romani furono sconfitti e Publio Scipione ucciso. Subito dopo questa vittoria Asdrubale unì il proprio esercito con quelllo di Asdrubale Barca, formando un'enorme armata. Gneo Scipione vicino Ilorca perse e venne anch'esso ucciso, a nemmeno un mese di distanza dalla morte del fratello Publio. Nel 207 a.C. Asdrubale era vicino a Gades nel sud della Penisola Iberica, dove si unì con Magone Barca. Nel 206 a.C. Asdrubale raccolse truppe fresche per aumentare il numero della fanti a sua disposizione, che arrivarono a 70,000, e della cavalleria, 4,500 unità. I due condottieri attaccarono Publio Cornelio Scipione Africano, figlio di Publio Scipione, ma subirono una sconfitta nella Battaglia di Ilipa. Asdrubale poi giunse in Nord Africa, dove venne convinto da Siface, re della tribù berbera dei Massesili, ad allearsi con lui contro Roma. Asdrubale offrì in matrimonio a Siface la sua bellissima figlia, Sofonisba. Quando Scipione giunse in Nord Africa nel 204 a.C. si trovò contro Asdrubale e Siface con un esercito formato da 80,000 fanti e 13,000 cavalieri. Mentre le trattative continuavano, una notte, l'esercito di Scipione e del suo nuovo alleato Massinissa si avvicinò di nascosto al campo cartaginese e numida e lo attaccò. Secondo Polibio 40000 cartaginesi perirono in questa battaglia. Siface e Asdrubale, insieme a 4000 Celtiberici, furono di nuovo sconfitti da Scipione e Massinissa nella Battaglia dei Campi Magni. Asdrubale ritornò a Cartagine, dove si suicidò nel 202 a.C. per non essere linciato dalla folla cartaginese. Come generale, non era del livello dei fratelli Barcidi, sebbene Tito Livio lo descrivesse come "il migliore e il più distinto generale che ha prodotto questa guerra dopo i tre figli di Amilcare". In un altro passaggio Livio cita Fabio Massimo, che descrive Asdrubale come "un generale che mostrava la sua velocità soprattutto nella ritirata".
- ハスドルバル・ギスコ（Hasdrubal Gisco、紀元前202年没）は第二次ポエニ戦争で活躍したカルタゴの将軍。主にヒスパニア、北アフリカ方面で活躍した。歴史家の記述によっては『ジスコーネ』または『ギスコーネ』とも呼ばれる・彼の名前は「ギスコの息子、ハスドルバル」という意味である。
- Hazdrubal Giskon lub Hazdrubal syn Giskona (zm. 202 r. p.n.e. ) - kartagiński generał, który walczył z Rzymianami w Hiszpanii i Afryce Północnej podczas II wojny punickiej. Nie należy mylić z bratem Hannibala Hazdrubalem. Ojciec Sofonisby.
- Гасдрубал, сын Гискона (Hasdrubal Gisco) — один из вождей карфагенян в годы Второй пунической войны.
|
| rdfs:comment
|
- Hasdrubal Gisco or Hasdrubal son of Gisco (died 202 BC) was a Carthaginian general who fought against Rome in Iberia and North Africa during the Second Punic War. He should not be confused with Hasdrubal Barca, the brother of Hannibal. Hasdrubal Gisco was sent to Iberia with an army following the defeat of Hasdrubal Barca at the Battle of Dertosa in the spring of 215 BC. He arrived in Iberia in 214 BC. His arrival ended the absolute command of the Barcid family there.
- Àsdrubal fill de Giscó fou un general cartaginès a Hispània durant la Segona Guerra Púnica. Es esmentat quan va ser enviat a la província amb un fort exèrcit el 214 aC i va cooperar amb Àsdrubal Barca i Magó Barca fills d'Amílcar Barca. Els tres generals van tenir algunes disputes segons deixen entreveure els escriptors romans.
- Asdrúbal, hijo de Giscón, noble cartaginés miembro de los sufetes. Destinado a Hispania como general durante la Segunda Guerra Púnica,mientras Asdrúbal Barca se dirigía a África para combatir la rebelión de Scifax, ejerció de contrapeso al poder de los Barca. Participó en la batalla de Cástulo, donde murió Publio Cornelio Escipión.
- Hasdrubal Gisco oli karthagolainen kenraali, joka taisteli Rooman tasavaltaa vastaan Hispaniassa ja pohjois-Afrikassa toisessa puunilaissodassa. Hasdrubal Giscoa ei pitäisi sekoittaa toiseen karthagolaiseen kenraaliin, Hasdrubal Barkaan. Hasdrubal Gisco lähetettiin vuonna 215 eaa. Iberiaan(Hispania), jossa hän Mago Barcan ja Masinissan kanssa voittivat Rooman armeijan Castulon lähellä käydyssä taistelussa.
- Hasdrubal Gisco, décédé en 202 av. J. -C. , est un général carthaginois de la Deuxième Guerre punique. Fils d'Hannibal de Giscon, il est envoyé en 215 en Hispanie à la tête d'une armée destinée à soutenir Hasdrubal Barca. En 212, Publius Cornelius Scipio lance une attaque contre lui et Magon Barca. La victoire revient aux Carthaginois et Scipion est tué.
- Non deve essere confuso con Asdrubale Barca, fratello di Annibale. Asdrubale Giscone venne mandato in Iberia con un esercito per difendere Asdrubale Barca nella Battaglia di Dertosa nella primavera del 215 a.C.. Arrivò in Iberia nel 214 a.C. e il suo arrivò pose fine al comando assoluto della famiglia dei Barcidi qui. Nel 212 a.C. , i due comandanti romani in Iberia, Publio Cornelio Scipione e Gneo Cornelio Scipione Calvo, decisero di lanciare un'offensiva.
- ハスドルバル・ギスコ（Hasdrubal Gisco、紀元前202年没）は第二次ポエニ戦争で活躍したカルタゴの将軍。主にヒスパニア、北アフリカ方面で活躍した。歴史家の記述によっては『ジスコーネ』または『ギスコーネ』とも呼ばれる・彼の名前は「ギスコの息子、ハスドルバル」という意味である。
- Hazdrubal Giskon lub Hazdrubal syn Giskona (zm. 202 r. p.n.e. ) - kartagiński generał, który walczył z Rzymianami w Hiszpanii i Afryce Północnej podczas II wojny punickiej. Nie należy mylić z bratem Hannibala Hazdrubalem. Ojciec Sofonisby.
- Гасдрубал, сын Гискона (Hasdrubal Gisco) — один из вождей карфагенян в годы Второй пунической войны.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
