Hammuda ibn Ali was the fifth leader of the Husainid Dynasty and the ruler of Tunisia from 1777 until his death in 1814.

PropertyValue
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abstract
  • Hammuda ibn Ali was the fifth leader of the Husainid Dynasty and the ruler of Tunisia from 1777 until his death in 1814.
  • Hammuda al-Husain (auch Hammuda Bey) war 1782 bis 1814 Herrscher von Tunesien und gehörte zur Dynastie der Husainiden. Unter seiner Regierung kam es zwischen 1807 und 1812 zum Krieg mit Algerien. In einer Bemühung, die Tributzahlungen seines Landes an Algerien zu beenden, belagerte er 1807 Constantine, wurde jedoch wieder vertrieben. Danach fanden einige erfolglose algerische Gegenangriffe statt, die zu einem durch die Osmanen vermittelten Friedensvertrag führten, der 1821 unterzeichnet wurde.
  • Hammuda Paixà fou bey de Tunísia de la dinastia dels husaynites de Tunísia del 1782 al 1814. Era fill d'Ali II ibn Husayn al que va succeir per delegació del seu pare malalt el 9 de febrer de 1777, si be Ali va conservar el títol, residència i algunes funcions cerimonials fins a la seva mort el 26 de maig de 1782. Es va enfrontar a Venècia amb la que va estar en guerra del 1784 al 1792; els venecians van bombardejar Sussa i la Goulette; després va entrar en conflicte amb Algèria que va envair territori tunisià el 1807 i altre cop el 1813. En política interior es va enfrontar als geníssers turcs que havien arribat a 9000 homes, i als que va intentar oposar una guàrdia mameluca d'esclaus d'origen cristià però convertits; com que aquestos arribaven a les més altes funcions (abans reservades només als turcs) els geníssers es van revoltar. El 30 d'agost de 1811 es van apoderar de las kasbah i van intentar formar un nou govern però la població no els va donar suport; Hammuda, amb el suport de Sidi Yusuf, guarda-segells (sahib al-tabi) del bey, que feia les funcions de primer ministre, va enviar als mamelucs i als geníssers fidels que van assetjar la kasbah, amb el suport de la població sovint maltractada pels geníssers; un grup de rebels va fugir a la nit i es va dispersar pel camp; un segon grup va sortir per amagar-se a la Medina de Tunis; i un tercer grup es va rendir. Els rebels capturats foren executats i el cos dels geníssers dissolt. Entre les seves diverses construccions cal esmentar el palau de la Manouba (Mannuba). A la seva mort sobtada el 15 de setembre de 1814, després de prendre una tassa de cafè i fumar una pipa (que se sospita podia tenir el tabac barrejat amb un tòxic, però també va poder ser un atac de feridura) el va succeir el seu germà Uthman ibn Ali. La opinió publica va atribuir la mort a l'enverinament de la pipa per part del guarda-segells Sidi Yusuf, però aquest va donar la culpa a l'esclau napolità Stinca amb l'ajut del metge italià musulmà Mendici (esclau i metge foren executats per orde del nou bey).
  • Hammouda Pacha, nom francisé de Muhammad Hammuda Pacha (أبو محمد حمودة باشا), né le 9 décembre 1759 et décédé le 15 septembre 1814 au palais du Bardo, est bey de Tunis de 1782 à sa mort. Son père Ali II Bey l'associe rapidement au pouvoir en vue d'en faire son héritier alors que le fils de Rachid Bey, le prince Mahmoud, prétendait assurer la succession. Face à la maladie de son père, Hammouda prend les commandes du pays dès le 9 février 1777 mais ne lui succède officiellement sur le trône qu'à la mort de celui-ci le 26 mai 1782.
  • Suo padre Ali II Bey presto lo associò a se nel governo, in particolare con l'intento di renderlo proprio erede alla successione del trono tunisino in quanto suo figlio, Rachid Bey, era impossibilitato da disturbi mentali. A seguito della malattia della lunga malattia del padre, si preoccupò in sua vece di adempiere agli incarichi di stato già a partire dal 9 febbraio 1777, succedendogli al trono solo alla sua morte, il 26 maggio 1782.
dbpprop:after
dbpprop:before
dbpprop:title
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:years
  • 1777–1814
rdfs:comment
  • Hammuda ibn Ali was the fifth leader of the Husainid Dynasty and the ruler of Tunisia from 1777 until his death in 1814.
  • Hammuda al-Husain (auch Hammuda Bey) war 1782 bis 1814 Herrscher von Tunesien und gehörte zur Dynastie der Husainiden. Unter seiner Regierung kam es zwischen 1807 und 1812 zum Krieg mit Algerien. In einer Bemühung, die Tributzahlungen seines Landes an Algerien zu beenden, belagerte er 1807 Constantine, wurde jedoch wieder vertrieben.
  • Hammuda Paixà fou bey de Tunísia de la dinastia dels husaynites de Tunísia del 1782 al 1814. Era fill d'Ali II ibn Husayn al que va succeir per delegació del seu pare malalt el 9 de febrer de 1777, si be Ali va conservar el títol, residència i algunes funcions cerimonials fins a la seva mort el 26 de maig de 1782.
  • Hammouda Pacha, nom francisé de Muhammad Hammuda Pacha (أبو محمد حمودة باشا), né le 9 décembre 1759 et décédé le 15 septembre 1814 au palais du Bardo, est bey de Tunis de 1782 à sa mort. Son père Ali II Bey l'associe rapidement au pouvoir en vue d'en faire son héritier alors que le fils de Rachid Bey, le prince Mahmoud, prétendait assurer la succession.
  • Suo padre Ali II Bey presto lo associò a se nel governo, in particolare con l'intento di renderlo proprio erede alla successione del trono tunisino in quanto suo figlio, Rachid Bey, era impossibilitato da disturbi mentali. A seguito della malattia della lunga malattia del padre, si preoccupò in sua vece di adempiere agli incarichi di stato già a partire dal 9 febbraio 1777, succedendogli al trono solo alla sua morte, il 26 maggio 1782.
rdfs:label
  • Hammuda ibn Ali
  • Hammuda al-Husain
  • Hammuda Paixà
  • Hammouda Pacha
  • Hammuda ibn Ali
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpprop:after of
is dbpprop:before of