| dbpprop:abstract
|
- Guerau III de Cabrera (died 1160/1161), also called Guiraut (or Giraut) de Cabreira, was a Catalan nobleman and Occitan troubadour. He was the viscount of Àger and Cabrera from 1145. Guerau is today most famous for his ensenhamen, a long didactic poem written for his jongleur, Cabra. Cabra's name, which means goat and is related to the name of his master's viscounty (Cabrera), probably indicates that he was Guerau's herald, since heralds often took the names of the arms of their lords. Guerau's arms bore a goat. The ensenhamen is divided into 216 lines. The rhyme scheme is of two four-syllable rhyming lines followed by an octosyllabic line ending in -on, repeated. The entire poem is basically a disorderly and wordy catalogue the things (names, songs, and stories) which Cabra ought to know in his capacity as public entertainer, but which in fact he does not know. The eruditeness of the work is impressive, giving evidence of Guerau's learning, the writings he would have had access to in twelfth-century Catalonia, and the typical repertoire of a contemporary jongleur. The ensenhamen begins with twenty-four lines of criticism concerning what Cabra does not do. He is accused of mal saps viular / e pietz chantar: poor knowledge of how to play the viol and worse still of singing. He cannot finish with a proper "Breton cadence" (tempradura de breton). Guerau goes on: Finally, Guerau lists the various genres and types of song which Cabra does not have in his repertoire: sirventesc, balaresc, estribot, retroencha, and contenson. It is clear that by Guerau's time, Occitan lyric poetry had already witnessed a proliferation of genres. To the historian of culture, these twenty-four lines are an important source for the qualifications of a good jongleur.
- Guerau III de Cabrera (? - v 1180), vescomte d'Àger i vescomte de Cabrera, fou un noble i trobador. El 1145, ja com a vescomte de Cabrera, fundà el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d'Urgell Ermengol VI. Només es coneix un poema d'aquest autor, escrit en llengua provençal cap el 1160, Ensenhamen ("ensenyament"), nom genèric que es dóna a llargs poemes de contingut didàctic i crític, i que podem considerar una modalitat del sirventès. Constitueix un document d'una gran importància pel conjunt de notícies que dóna sobre els joglars i sobretot perquè ens mostra el panorama literari de Catalunya com no ho fa cap altre document de l'època. El poema adreçat al seu joglar Cabra per tal d'instruir-lo, consta de 216 versos (2 versos de quatre síl·labes rimant entre ells, seguits d'un vers de vuit síl·labes amb rima). Els 24 primers versos tracten de les diverses activitats dels joglars, i la resta assenyalen, de forma desordenada, aquells temes literaris que els joglars haurien de conèixer i transmetre: Matèria de Bretanya: com les de Tristany i d'Erec. Matèria clàssica: com les de Príam i Tisbe, de Troia, de Tebes, d'Alexandre el Gran, Ovidi, etc. Cançons de gesta: les referents a la batalla de Roncesvalls, les que canten Guillem de Tolosa, reconqueridor de Barcelona, les de vassalls rebels com Raül de Cambrai, Otger de Dinamarca, Gormond i Isembard, etc. Composicions de diversos trobadors provençals. Temàticament es pot dividir en dues parts: en la primera (24 versos), Guerau de Cabrera retrau al joglar Cabra que no faci bé algunes activitats pròpies del seu ofici; en la segona, molt més llarga, li retrau que no conegui i transmeti determinada literatura, de manera que, en aquesta part, el poema es converteix en una llista -sense ordre cronològic- de la literatura que es coneixia a l'època, des de la més antiga, els clàssics grecs i llatins, a la més moderna, els trobadors contemporanis. La darrera estrofa retreu més carències professionals del joglar i l'acomiada.
- Guerau III de Cabrera (? - v 1180), vizconde de Áger y vizconde de Cabrera, fue un noble y trovador. El 1145, como vizconde de Cabrera, fundó el monasterio de Roca-rossa. El 1149 tomó parte en la conquista de Lérida, junto con Ramón Berenguer IV y el conde de Urgel Ermengol VI. Solo se conoce un poema de este autor, escrito en lengua provenzal hacia el 1160, Ensenhamen, nombre genérico con el que se denominan largos poemas de contenido didático y crítico, y que podemos considerar una modalidad del sirventés. Constituye un documento de gran importancia por el conjunto de noticias que da sobre los juglares y sobre todo porque nos muestra el panorama literario de Cataluña como no lo hace cualquier otro documento de la época. El poema está dirigido a su juglar Cabra para instruirlo, consta de 216 versos (2 versos de cuatro sílabas rimando entre ellos, seguidos de un verso de ocho sílabas con rima). Los 24 primeros versos tratan de las diversas actividades de los juglares, y el resto señalan, de forma desordenada, aquellos temas literarios que los juglares deberían de conocer y transmitir: Materia de Bretaña: como las de Tristán y de Erec. Materia clásica: como las de Príamo y Tisbe, de Troya, de Tebes, de Alejandro Magno, Ovidio, etc. Canciones de gesta: las referentes a la batalla de Roncesvalles, las que cantan Guillermo I de Tolosa, las de vasallos rebeldes como Raúl de Cambrai, Otger de Dinamarca, Gormond y Isembard, etc. Composiciones de diversos trovadores provenzales. Temáticamente se puede dividir en dos partes: en la primera (24 versos), Guerau de Cabrera reprocha al juglar Cabra que no haga correctamente algunas actividades propias de su oficio; en la segunda, mucho más extensa, le reprocha que no conozca y transmita determinada literatura, de manera que, en esta parte, el poema se convierte en una lista -sin orden cronológico- de la literatura que se conocía en la época, desde la más antigua, los clásicos griegos y latinos, a la más moderna, los trovadores contemporáneos. La última estrofa reprocha mas carencias profesionales del juglar y lo despide.
|
| rdfs:comment
|
- Guerau III de Cabrera (died 1160/1161), also called Guiraut (or Giraut) de Cabreira, was a Catalan nobleman and Occitan troubadour. He was the viscount of Àger and Cabrera from 1145. Guerau is today most famous for his ensenhamen, a long didactic poem written for his jongleur, Cabra. Cabra's name, which means goat and is related to the name of his master's viscounty (Cabrera), probably indicates that he was Guerau's herald, since heralds often took the names of the arms of their lords.
- Guerau III de Cabrera (? - v 1180), vescomte d'Àger i vescomte de Cabrera, fou un noble i trobador. El 1145, ja com a vescomte de Cabrera, fundà el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d'Urgell Ermengol VI.
- Guerau III de Cabrera (? - v 1180), vizconde de Áger y vizconde de Cabrera, fue un noble y trovador. El 1145, como vizconde de Cabrera, fundó el monasterio de Roca-rossa. El 1149 tomó parte en la conquista de Lérida, junto con Ramón Berenguer IV y el conde de Urgel Ermengol VI.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
