| dbpprop:abstract
|
- Saint Gregory Palamas (Γρηγόριος Παλαμάς) (1296 - 1359) was a monk of Mount Athos in Greece and later the Archbishop of Thessaloniki known as a preeminent theologian of Hesychasm. He is venerated as a Saint in the Eastern Orthodox Church. Though he is not widely venerated in the Roman Catholic Church he is recognised as a saint; Palamas is liturgically commemorated by the Melkite Greek Catholic, and Eastern Churches, who are in communion with Rome. Some of his writings are collected in the Philokalia. The second Sunday of the Great Lent is called the Sunday of Gregory Palamas in those Churches that commemorate him according to the Byzantine Rite. He also has a feast day on November 14.
- Gregorios Palamas war ein orthodoxer byzantinischer Theologe, Schriftsteller und Erzbischof von Thessalonike. Er wurde 1368 heiliggesprochen und zählt zu den höchsten Autoritäten der östlichen Kirche. Seine Lehre, der Palamismus, war die letzte Weiterentwicklung der orthodoxen Theologie, die für verbindlich erklärt wurde. Ein Hauptmerkmal des Palamismus ist seine Unterscheidung zwischen einem prinzipiell für die Geschöpfe unzugänglichen Wesen Gottes und den Energien Gottes, mit denen Gott sich zu erkennen gebe. Seinem Wesen nach bleibe Gott, selbst wenn er sich willentlich dem Nichtgöttlichen zuwende, immer von seiner eigenen Zuwendung getrennt und unerkennbar. In seinen Taten hingegen, das heißt in seinen Energien, könne Gott erkannt und erfahren werden. Diese Energien hält Palamas ebenso wie Gottes Wesen für ungeschaffen. Mit der Unterscheidung zwischen Wesen und Energien Gottes und der Behauptung der Ungeschaffenheit der Energien verteidigt Palamas theologisch den sogenannten Hesychasmus, die Gebetspraxis der Athos-Mönche, deren Gemeinschaft er selbst angehört. Der Hesychasmus geht von der Annahme aus, dass das ungeschaffene Taborlicht vom Menschen geschaut werden könne, womit Gott in seinen Energien wahrnehmbar werde. Palamas’ Gegner meinen dagegen, dass es außerhalb von Gottes ungeschaffenem Wesen nur geschaffene Wirkungen gebe.
- Gregori Palamàs (Gregorius Palamas, Γρηγόριος Παλαμα̂ς) fou un destacat monjo i teòleg bizantí del segle XIV. Va renovar la mística i el monaquisme ortodox Va néixer a la part asiàtica del aleshores reduït Imperi Bizantí i es va educar a la cort de Constantinoble, probablement sota Andrònic II Paleòleg el Vell. Junt amb dos germans més es va fer monjo i va anar a un dels monestirs del Mont Athos on un dels tres germans va morir; a aquesta mort va seguir la del superior del convent que va governar vuit anys i a la seva mort Gregori va abandonar el monestir i se'n va anar a Scete, prop de Berrhoea, on es va construir una cel·la i durant deu anys es va dedicar a la contemplació divina i als exercicis espirituals. El fred que feia a la cel·la el va fer posar malalt, i a punt de morir fou portat a Mont Atos, i com que encara no es va recuperar, fou portat a Tessalònica. Allí es va recuperar i va començar una controvèrsia amb Barlaam, un monjo de Calàbria de l'església grega i oposat als llatins, que havia visitat a l'emperador Andrònic III Paleòleg i havia obtingut el seu favor. Barlaam era un home intel·ligent que agafava a Palames com l'exemple d'un monjo fanàtic, per estudiar-lo; així Barlaam va poder comprovar diversos aspectes del fanatisme religiós de Palames i altres monjos, especialment una historia sobre una llum divina que va esdevenir el dogma de la llum no creada del Mont Tabor, i va rebutjar les tendències dels hesicastes (ἡσυχάζοντες) o quietistes als que va qualificar de Ομφαλόψυχοι, Omphalopsychi (homes amb l'anima al melic) i els va identificar amb els massalis o euquites; els monjos atacats van encarregar la defensa a Gregori Palamàs (i foren anomenats sovint palamites), que tenia un cert ascendent i rellevants qualitats intel·lectuals. La controvèrsia va durar uns tres anys, i finalment Barlaam, veien que els seus contraris podien recórrer a la violència, va apel·lar al Patriarca de Constantinoble davant el que va acusar a Palamàs i als monjos de fanatisme com els omfalòpsics, amb blasfemes visions de Deu. El Patriarca va convocar un concili a l' església de Santa Sofia el 1341 on la majoria dels càrrecs als monjos foren retirats però es va conservar el de practicar una variant de l'heretgia dels massalis. Sota pressió del influen Joan Cantacuzè va decidir en favor dels monjos i Barlaam va reconèixer els "seus errors " i es va reconciliar amb els seus adversaris, però mortificat per la evident injustícia va retornar a Itàlia i va entrar a l'església llatina. Un altre religiós, Gregori Acindí, va agafar el relleu de Barlaam; però ara el partit dels monjos encapçalat per Palames gaudia del favor del regent Joan VI Cantacuzè que fins i tot va rumiar deposar al patriarca Joan Calecas i posar al seu lloc a Palames. Durant la guerra civil entre Joan VI Cantacuzè i Joan V Paleòleg, Palames fou detingut com amic del primer. El patriarca va donar suport a Gregori Acindí i als barlaamites contra els monjos d'Atos. Es va convocar un concili a Constantinoble i Palames i els monjos foren condemnats. El gener del 1347 Joan VI va entrar a la capital com a co-emperador i va restablir la situació i Palames fou alliberat. El patriarca Joan Calecas fou deposat per la influencia de l'emperadriu mare Anna, molt poc abans del triomf de Joan VI, i Palamàs va convèncer a aquest de convocar un sínode que va confirmar la deposició; Calecas fou desterrat a Didimòtica. Fou l'hora de la condemna dels barlaamites i de Acindí; un partidari dels monjos, Isidor I de Constantinoble, fou elegit patriarca. Palamàs fou nomenat arquebisbe de Tessalònica, però com que la ciutat estava en mans de la noblesa hostil a Joan VI, no hi va poder entrar i es va retirar a l'illa a Lemnos, fins que al cap d'un temps fou admès a la ciutat. Mentre els barlaamites eren cada vegada més nombrosos i fins i tot van obtenir el suport de l'emperadriu Irene, la dona de Joan VI Cantacuzè, convençuda de què la mort del seu jove fill Andrònic el 1347 fou un signe diví que mostrava l'hostilitat de deu pel favor de l'emperador als palamites. Es van fer reunions entre l'emperador, el patriarca Isidor, Palamàs, i el historiador Nicèfor Gregoras. Isidor I va morir el 1349 abans de celebrar un sínode per aclarir la situació i fou elegit successor Cal·list I que va presidir el sínode on Gregoras va actuar com a campió dels barlaamites que disposaven del suport dels arquebisbes d'Efes i Tir, i d'alguns bisbes; Palames fou el campió del seu bàndol, que tenia la majoria a la reunió i el suport de l'emperador; els bisbes i arquebisbes contraris foren deposats; Barlaam i Acindí (que no hi eren presents) foren excomunicats i els seus seguidors van veure prohibida la propagació de les seves idees en paraula o escrit. Però el poble donava suport als barlaamites i va estar a punt de linxar a Palames. Aquest no torna a aparèixer i va morir algun temps després, vers el 1359. Canonitzat pel Patriarcat de Constantinoble el 1368, el calendari de ortodox celebra la seva festivitat el segon diumenge de Quaresma i també el 14 de novembre.
- Svatý Gregorios Palamas či Řehoř Palama (řecky Γρηγόριος ο Παλαμάς) byl řecký mnich a světec, jeden z nejdůležitějších theologů a mystiků pravoslavné církve. Palamas byl mnichem na hoře Athos a později arcibiskupem v Soluni. Proti filosofické spekulaci o Bohu stavěl kontemplativní, mystickou cestu a modlitbu, v níž můžeme spatřit táborské světlo tak jako Petr, Jakub a Jan při Proměnění Páně. Pro jeho učení, které vycházelo z tradice hésychasmu, se později vžil název palamismus.
- Gregorio Palamás en escritura griega: Γρηγόριος ο Παλαμάς, teólogo y filósofo bizantino. Renovó la mística y el monaquismo ortodoxo. El movimiento religioso emanado de su acción apostólica es el hesicasmo. En sus grandes obras la Prosopopeya, Teófanes y las Tríadas, en defensa de los santos hesicastas, desarrollaba tesis neoplatónicas dirigidas contra el tomismo occidental, y reavivaron en Constantinopla la querella entre platónicos y aristotélicos. La Iglesia Ortodoxa le ha canonizado como santo.
- Pyhä Gregorios Palamas oli Tessalonikin arkkipiispa ja tunnettu teologi. Hän kehitti Jumalan tuntemisen kokemusperäisen käsitteen, jonka lähtökohtana on, ettei Jumalaa voi oppia tuntemaan älyllisen pohdinnan kautta vaan ainoastaan kokemusperäisen jumalyhteyden eli ihmisen luonnollisen tilan kautta. Ortodoksinen kirkko pitää Gregoriosta pyhänä ja yhtenä kirkkoisistä. Ortodoksinen kirkko muistelee häntä vuosittain kahtena muistopäivänä, kiinteä muistopäivä on marraskuun 14. päivä ja toinen seuraa pääsiäisaikaa ja on Suuren paaston toisena sunnuntaina, jota nimitetäänkin pyhän Gregorios Palamaksen sunnuntaiksi. Gregorios Palamas syntyi vuonna 1296 anatolialaiseen aatelisperheeseen. Jo nuorena miehenä hän meni luostariin Athos-vuorelle, jossa hän tutustui lähemmin hesykasmiin, aiheeseen, jota hän myöhemmin opetti ja josta kirjoitti paljon. Vuonna 1347 hänet valittiin Tessalonikin arkkipiispaksi, mutta tehtävän hän saattoi ottaa vastaan vasta vuonna 1350. Poliittinen tilanne oli tuolloin vaikea ja pyhä Gregorioskin joutui välillä turkkilaisten kiinniottamaksi ja he heittivät Gregorioksen vankilaan vuodeksi.
- Grégoire Palamas (1296 - 1359), saint pour l'Église orthodoxe, a développé dans sa pensée cet adage des Pères, selon lequel Dieu s'est fait homme, pour que l'homme devienne Dieu. Il résume une longue tradition à ce sujet, à laquelle il se veut fidèle et qui touche à la question la plus fondamentale du christianisme, celle du salut ou de la déification de l'homme. Voici un aperçu de sa vie, de son œuvre et de sa pensée. La bibliographie permettra au lecteur d'aller plus loin.
- Grégoriosz Palamasz, latinos alak: Grégorios Palamas bizánci egyházi író Tanulmányai befejeztével Athoszon lett szerzetes, s a hészükhianizmus (a bizánci szerzetesség misztikus irányzata) mellett kötelezte el magát. 1326-ban szentelték pappá Thesszalonikében. Először Berrhoia vidékén remetéskedett, majd az athoszi Nagy Lavra kolostorba került, amelynek egy ideig vezetője volt. Az 1330-as évektől szenvedélyes hangú hitvitát folytatott a nyugati („latin”) egyház Szentlélekről szóló tanának híveivel, majd az Isten meglátását imákban kereső hészükhiaszták ellenfeleivel. Tanításai új vonásait az 1351 júliusában lezajlott konstantinápolyi zsinaton a keleti ortodoxia elfogadott dogmájává tették. Ellenfelein való felülkerekedéséhez hozzájárult, hogy V. János és VI. János ellencsászár küzdelmeiben Palamasz az utóbbi pártján állt, aki 1347 és 1354 közt magához tudta ragadni a hatalmat. Császári patrónusának köszönhette azt is, hogy Thesszaloniké metropolitája lett. Állását és teológiai tételeit érvényesíteni tudta élete utolsó öt évében is, amikor a hatalom visszakerült V. János kezébe. 1368-ban avatta szentté a keleti ortodox egyház. Igen nagy számú, többnyire hármasával, triász formában megjelentetett teológiai értekezésben, valamint levelekben és szentbeszédekben fejtette ki vallási nézeteit. A bizánci próza más műfajaiban is hagyott hátra néhány művet. Antológiát állított össze az egyházatyák azon kijelentéseiből, amelyek az ő tanait támogatták. Az athoszi remeték legendás őséről, Petroszról hafiografikus dicsőítést írt. Kommentálta a tízparancsolatot, s zsinatok alkalmából hitvallásokba tömörítette tanai lényegét. Theophanész címen egy dialógust is szerkesztett. Megpróbálkozott a veseléssel is, egy jambusokban írott költeménnyel támadta Akindünoszt. Amikor a törökök által fenyegetett Bizáncban felmerült a római egyházzal való unió terve (ettől a politikusok hathatós nyugati segítséget vártak), Palamasz az ortodoxia nevében utasította el a római egyház ortodoxiától eltérő tanait. Vitába szállt az iszlám vallással is, igazán újat azonban nem ezekkel a polémiáival, hanem a palamizmus néven ismert teológiai nézeteivel hozott az egyházi irodalomba, Szerinte az egy Istenben megkülönböztetendő a lényeg (uszia) és a működés (energeia). Az előbbi nem, az utóbbi közvetlenül megtapasztalható az ember számára szigorú aszkézis és legfőképp a hészükhiaszta imában való misztikus elmerülés nyomán; az imádkozó ehhez, követve a régi athoszi gyakorlatot, sajátságos testhelyzetet vesz fel. Az isteni energia a hészükhiaszta előtt misztikus fényjelenség formájában válik láthatóvá. Ez a fény öröktől létező (nem teremtett), s azonos azzal, amely a hagyomány szerint a Tábor-hegyen Jézus színeváltozásakor tűnt fel a három jelenlévő tanítvány előtt. A palamizmus misztikája a bizánci vallási élet egyik legkarakterisztikusabb jelensége.
- È conosciuto come un eminente esponente della teologia esicastica. È venerato come santo della Chiesa Ortodossa (nella cui liturgia la seconda domenica di Quaresima è appunto chiamata Domenica di Gregorio Palamas), e alcune delle sue opere sono raccolte nella Filocalia.
- グレゴリオス・パラマス（1296年 - 1359年）は小アジア出身のギリシアの神学者、正教会のアトス山の修道士である。のちにテサロニケの大主教を務めた。 中世正教神学の主流となった静寂主義（ヘシカズム）の提唱者であり、かつ静寂主義を代表する理論家である。中世の正教会における理論家として最も重視される。正教会では聖人とされる。なお日本ハリストス正教会ではグレゴリイ・パラマと呼ぶ。 カラブリアのバルラムの唱えた「恩寵は神によって作られた」とする説に対して、被造の恩寵は人間から非被造の神への媒介となりえないと論駁し、恩寵の非被造性を説いた。グレゴリオスは、正教の教義を保持し、人は神をその本質においては知ることが出来ないが、その働き（エネルゲイア）において、すなわち神は何をなすかを知ることができる、ゆえに神が自らを人性において表し、このことを人が知りうるのであると説く。この立論においてグレゴリオスは大きくカッパドキア三教父に依拠している。 グレゴリオスはさらにタボル山におけるキリストの変容に論を及ぼし、ペトロ、ヤコブ、ヨハネが目撃した変容とは、神の創造されざる光の目撃であるとする。そして確実な霊的教導と、集中した、しかし単に機械的な仕方ではない祈りによってでなければ、この創造されざる光の目的は他の者にはあたえられ得ないとした。 グレゴリオス・パラマスの著作の一部は、『フィロカリア』に収録されている。 正教会では大斎第二主日をグレゴリオス・パラマスの記憶に充て、（日本ハリストス正教会では）「グレゴリイ・パラマの主日」と呼ぶ。
- Gregorius Palamas was een Byzantijns theoloog en mysticus. Hij werd op 22-jarige leeftijd monnik op de Athos en werd later aangesteld tot aartsbisschop van Thessaloncia. Hij bevorderde het hesychasme, een meditatieschool die met ademhalingstechnieken en het daarbij voortdurend uitspreken van het Jezusgebed, "Heer Jezus Christus, Zoon van de Eeuwige God, ontferm u over ons", tot een hoger niveau van bewustzijn probeert te komen. Hier ligt de theologische opvatting aan ten grondslag, dat God weliswaar het menselijk begrip te boven gaat, maar dat hij zich door zijn genade laat weten dat hij bestaat. Door het hesychasme kunnen mensen met deze genade verenigd worden. Dit houdt verband met de Oosterse traditie van het Christendom, die zegt dat de mens geroepen is een proces van de vergoddelijking te doorlopen, ofwel de theosis.
- Gregor Palamas var munk på Athosfjellet og senere erkebiskop i Tessaloniki. Han er kjent som en viktig teolog og forfektet det som er blitt kjent som hesychasmen, en asketisk og mystisk teori som var kontroversiell i den ortodokse kirke på 1300-tallet.
- Św. Grzegorz Palamas, Grzegorz z Palamas, teolog i filozof bizantyjski, autor dzieła Triady, ważna postać doktryny hezychazmu. Twierdził, że Bóg jest całkowicie transcendentalny wobec świata i niepoznawalny dla człowieka, któremu jednak dostępne są jego energie o ile dostąpi przebóstwienia.
- Gregório Palamas (Γρηγόριος Παλαμάς) foi um monge do Monte Athos, Grécia, e, posteriormente, Arcebispo de Salónica, conhecido como o teólogo preeminente do Hesicasmo. Ele é venerado como Santo pela Igreja Ortodoxa e alguns de seus escritos são encontrados na Filocalía. O segundo domingo da Quaresma é chamado “Domingo de Gregório Palamas” na Igreja Ortodoxa em sua honra. Palamas foi, a princípio, requisitado pelos seus colegas monges do Monte Athos a defendê-los das acusações de Barlaam da Calábria. Barlaam acreditava que os filósofos tinham maior conhecimento acerca de Deus do que os profetas, além de valorizar mais a educação e aprendizado do que orações meditativas. Dessa forma, ele acreditava que os monges no Monte Athos estariam perdendo seu tempo meditando enquanto deveriam estar estudando. Gregório dizia que os profetas tinham sim maior conhecimento acerca de Deus, uma vez que eles já O haviam visto ou ouvido. Discorrendo acerca da questão de como é possível para humanos terem conhecimento de um transcendental e irreconhecível Deus, ele desenvolveu uma distinção entre conhecê-Lo em sua essência (em grego, ousia) de conhecê-Lo em suas energias (no grego, energeiai), apesar de obras ou atividades serem melhores traduções ao português, uma vez que evitam a conotação esotérica que a palavra energias adquiriu com o tempo. Ele sustentava a doutrina ortodoxa que é impossível conhecer Deus em Sua essência (saber quem é Deus, de facto), mas é possível conhecê-Lo em Suas energias (saber o que Deus faz e quem Ele é em relação à criação e ao homem), uma vez que é a forma pela qual Ele se revela à humanidade. Assim sendo, ele faz referências aos Padres Capadócios e outros escritores cristãos e Pais da Igreja. Palamas ainda defende que quando Pedro, Tiago e João testemunharam a transfiguração de Jesus no Monte Tabor, eles estavam, na verdade, vendo a luz de Deus e que é possível a outros o direito a ver a mesma luz com o auxílio de certas disciplinas espirituais e meditações, ainda que não seja uma maneira mecânica ou automática. São Gregório Palamas e a Tradição dos Padres
- Grigore Palamas (Γρηγόριος Παλαμάς), născut la 1296 în Constantinopol, mort la 1359. Călugăr din Muntele Athos iar apoi Arhiepiscop de Tesalonic. A rămas în istorie drept unul dintre cei mai mari teologi ai ortodoxiei, datorită implicării sale polemice împotriva lui Varlaam Calabrezul pentru a apăra Isihasmul. Datorită acestei implicări, Isihasmul mai poartă numele de Palamism. Doctrina elaborată de el are o valoare de sinteză pentru teologia Răsăriteană dar şi implicaţii filozofice şi antropologice profunde. Palamas a fost desemnat de către comunitatea de călugări din Athos să apere Isihasmul de atacurile lui Varlaam Calabrezul, care considera practica lor o pierdere de timp.
- Григо́рий Палама́ (др. -греч. Γρηγόριος Παλαμᾶς — средневековый мистик, византийский богослов и философ, один из основателей исихазма, отец и учитель Церкви, православный святой. Прославлен в лике святителей, память — 14 ноября по юлианскому календарю в старостильных юрисдикциях и 14 ноября по григорианскому календарю в новостильных, а также по переходящей дате, в честь его деятельности во вторую неделю Великого поста, следующую за Торжеством Православия.
- Файл:Gregor Palamas. jpg Григорій Палама Григорій Палама - візантійський православний святий, ісихаст-практик, здійснив довершене богословсько-теоретичне виправдання ісихазму. Був монахом на грецькій горі Афон а пізніше архієпископом міста Солуня.
|
| rdfs:comment
|
- Saint Gregory Palamas (Γρηγόριος Παλαμάς) (1296 - 1359) was a monk of Mount Athos in Greece and later the Archbishop of Thessaloniki known as a preeminent theologian of Hesychasm. He is venerated as a Saint in the Eastern Orthodox Church. Though he is not widely venerated in the Roman Catholic Church he is recognised as a saint; Palamas is liturgically commemorated by the Melkite Greek Catholic, and Eastern Churches, who are in communion with Rome.
- Gregorios Palamas war ein orthodoxer byzantinischer Theologe, Schriftsteller und Erzbischof von Thessalonike. Er wurde 1368 heiliggesprochen und zählt zu den höchsten Autoritäten der östlichen Kirche. Seine Lehre, der Palamismus, war die letzte Weiterentwicklung der orthodoxen Theologie, die für verbindlich erklärt wurde.
- Gregori Palamàs (Gregorius Palamas, Γρηγόριος Παλαμα̂ς) fou un destacat monjo i teòleg bizantí del segle XIV. Va renovar la mística i el monaquisme ortodox Va néixer a la part asiàtica del aleshores reduït Imperi Bizantí i es va educar a la cort de Constantinoble, probablement sota Andrònic II Paleòleg el Vell.
- Svatý Gregorios Palamas či Řehoř Palama (řecky Γρηγόριος ο Παλαμάς) byl řecký mnich a světec, jeden z nejdůležitějších theologů a mystiků pravoslavné církve. Palamas byl mnichem na hoře Athos a později arcibiskupem v Soluni. Proti filosofické spekulaci o Bohu stavěl kontemplativní, mystickou cestu a modlitbu, v níž můžeme spatřit táborské světlo tak jako Petr, Jakub a Jan při Proměnění Páně.
- Gregorio Palamás en escritura griega: Γρηγόριος ο Παλαμάς, teólogo y filósofo bizantino. Renovó la mística y el monaquismo ortodoxo. El movimiento religioso emanado de su acción apostólica es el hesicasmo. En sus grandes obras la Prosopopeya, Teófanes y las Tríadas, en defensa de los santos hesicastas, desarrollaba tesis neoplatónicas dirigidas contra el tomismo occidental, y reavivaron en Constantinopla la querella entre platónicos y aristotélicos.
- Pyhä Gregorios Palamas oli Tessalonikin arkkipiispa ja tunnettu teologi. Hän kehitti Jumalan tuntemisen kokemusperäisen käsitteen, jonka lähtökohtana on, ettei Jumalaa voi oppia tuntemaan älyllisen pohdinnan kautta vaan ainoastaan kokemusperäisen jumalyhteyden eli ihmisen luonnollisen tilan kautta. Ortodoksinen kirkko pitää Gregoriosta pyhänä ja yhtenä kirkkoisistä. Ortodoksinen kirkko muistelee häntä vuosittain kahtena muistopäivänä, kiinteä muistopäivä on marraskuun 14.
- Grégoire Palamas (1296 - 1359), saint pour l'Église orthodoxe, a développé dans sa pensée cet adage des Pères, selon lequel Dieu s'est fait homme, pour que l'homme devienne Dieu. Il résume une longue tradition à ce sujet, à laquelle il se veut fidèle et qui touche à la question la plus fondamentale du christianisme, celle du salut ou de la déification de l'homme. Voici un aperçu de sa vie, de son œuvre et de sa pensée. La bibliographie permettra au lecteur d'aller plus loin.
- Grégoriosz Palamasz, latinos alak: Grégorios Palamas bizánci egyházi író Tanulmányai befejeztével Athoszon lett szerzetes, s a hészükhianizmus (a bizánci szerzetesség misztikus irányzata) mellett kötelezte el magát. 1326-ban szentelték pappá Thesszalonikében. Először Berrhoia vidékén remetéskedett, majd az athoszi Nagy Lavra kolostorba került, amelynek egy ideig vezetője volt.
- È conosciuto come un eminente esponente della teologia esicastica. È venerato come santo della Chiesa Ortodossa (nella cui liturgia la seconda domenica di Quaresima è appunto chiamata Domenica di Gregorio Palamas), e alcune delle sue opere sono raccolte nella Filocalia.
- Gregorius Palamas was een Byzantijns theoloog en mysticus. Hij werd op 22-jarige leeftijd monnik op de Athos en werd later aangesteld tot aartsbisschop van Thessaloncia. Hij bevorderde het hesychasme, een meditatieschool die met ademhalingstechnieken en het daarbij voortdurend uitspreken van het Jezusgebed, "Heer Jezus Christus, Zoon van de Eeuwige God, ontferm u over ons", tot een hoger niveau van bewustzijn probeert te komen.
- Gregor Palamas var munk på Athosfjellet og senere erkebiskop i Tessaloniki. Han er kjent som en viktig teolog og forfektet det som er blitt kjent som hesychasmen, en asketisk og mystisk teori som var kontroversiell i den ortodokse kirke på 1300-tallet.
- Św. Grzegorz Palamas, Grzegorz z Palamas, teolog i filozof bizantyjski, autor dzieła Triady, ważna postać doktryny hezychazmu. Twierdził, że Bóg jest całkowicie transcendentalny wobec świata i niepoznawalny dla człowieka, któremu jednak dostępne są jego energie o ile dostąpi przebóstwienia.
- Gregório Palamas (Γρηγόριος Παλαμάς) foi um monge do Monte Athos, Grécia, e, posteriormente, Arcebispo de Salónica, conhecido como o teólogo preeminente do Hesicasmo. Ele é venerado como Santo pela Igreja Ortodoxa e alguns de seus escritos são encontrados na Filocalía. O segundo domingo da Quaresma é chamado “Domingo de Gregório Palamas” na Igreja Ortodoxa em sua honra.
- Grigore Palamas (Γρηγόριος Παλαμάς), născut la 1296 în Constantinopol, mort la 1359. Călugăr din Muntele Athos iar apoi Arhiepiscop de Tesalonic. A rămas în istorie drept unul dintre cei mai mari teologi ai ortodoxiei, datorită implicării sale polemice împotriva lui Varlaam Calabrezul pentru a apăra Isihasmul. Datorită acestei implicări, Isihasmul mai poartă numele de Palamism.
- Григо́рий Палама́ (др. -греч. Γρηγόριος Παλαμᾶς — средневековый мистик, византийский богослов и философ, один из основателей исихазма, отец и учитель Церкви, православный святой.
- Файл:Gregor Palamas. jpg Григорій Палама Григорій Палама - візантійський православний святий, ісихаст-практик, здійснив довершене богословсько-теоретичне виправдання ісихазму. Був монахом на грецькій горі Афон а пізніше архієпископом міста Солуня.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
