| dbpprop:abstract
|
- Grand Opera is a genre of 19th-century opera generally in four or five acts, characterised by large-scale casts and orchestras, and (in their original productions) lavish and spectacular design and stage-effects, normally with plots based on or around dramatic historic events. The term is particularly applied to certain productions of the Paris Opéra from the late 1820s to around 1850, and has sometimes been used to designate the Paris Opéra itself, but is also used in a broader application in respect of contemporary or later works of similar monumental proportions from France, Germany, Italy and other European countries..
- Grand opéra (frz. „Große Oper“, eigentlich der Grand opéra) ist die Bezeichnung für ein Operngenre, das in Paris nach der Französischen Revolution aus Elementen der ernsten und der komischen Oper entstand und die Tragédie lyrique als repräsentative Operngattung ersetzte. Die Grand opéra ist fünfaktig und enthält ein ausgedehntes Ballett. Bis in die 1920er Jahre hinein gehörte sie weltweit zum Opernrepertoire.
- La Grand Opéra és un estil d'òpera aparegut sobretot a París a mitjan segle XIX i caracteritzat per la seva grandiositat . Els temes heroics i històrics, els grans personatges, les vastes orquestres, els vestits sumptuosos i els efectes escènics espectaculars eren els trets comuns d'aquest gènere. Unes altres característiques inclouen la música contínua (recitatiu en comptes de diàleg parlat), amb una estructura de quatre o cinc actes i la prevalència de ballets i nombrosos cors. A mitjan segle XIX, Giacomo Meyerbeer, d'origen alemany però que va desenvolupar la seva carrera fonamentalment a París, va ser el primer gran exponent de la Grand Opéra francesa. Obté un gran nombre de representacions combinant elements dels estils italià i francès amb minuciositat alemanya. Robert le diable, era una òpera romàntica de terror, última variant de l'opera seriosa històrica. Les Huguenots desplega una complicada intriga en cinc actes, basada en el conflicte entre catòlics i calvinistes. L'esgarrifós ritual de la consagració de les espases, amb les seves tenebres demoníaques i el seu fanatisme, és un dels grans conjunts romàntics. Le prophète, és un espectacle turbulent sobre el moviment reformista dels anabaptistes a la regió de Münster. L'africaine, obra póstuma, narra els viatges de Vasco de Gama i està plena de color exòtic, acaba amb el Liebestod de Selica sota un singlot verinós. Les crítiques de Wagner van tenir una notable influència en el declivi de la popularitat de Meyerbeer després de la seva mort. Charles Gounod, amb la seva òpera més cèlebre i representada Faust, tot i respectar les convencions de la grand opéra francesa (grans escenes de conjunt, cors multitudinaris, i l'inevitable ballet... ) trenca amb alguns dels seus convencionalismes, amb una orquestració més rica i dotant als recitatius d'una gran entitat musical, situant a Marguerite en una posició central amb la seva coloratura. Mireille i Roméo et Juliette també van tenir èxit en les seves estrenes a París. Després de formar-se a Itàlia, Georges Bizet va compondre Les pêcheurs de perles i la més popular i representada de les òperes franceses: Carmen, on elegantment treballa elements de música espanyola (fins i tot amb elements de la música flamenca) encara que mantenint òbviament la francesa. També cal destacar François Adrien Boieldieu amb la sensibilitat ingènua de la seva òpera còmica La dame blanche, Adolphe Adam, conegut sobretot per la nadala Oh Holy Night i els seus ballets, amb l'enaltiment de la vida senzilla a Le postillon de Longjumeau, Daniel Auber, que amb la seva òpera La muette de Portici va desencadenar la revolució de setembre de 1830, que va conduir a la independència de Bèlgica, i l'alemany-francès Jacques Offenbach amb operetes i òperes burlesques i satíriques com La belle Hélène. Després del seu sensacional èxit en aquest tipus d'òperes, es va posar a escriure la seva única obra escènica seriosa, entorn del personatge del poeta romàntic E.T.A. Hoffmann. Els contes de Hoffmann, amb el seu text, sentiment i enginy francesos omnipresents, continua sent un enigma. Qualsevol que sigui la versió pòstuma que s'elegeixi, l'última obra d'Offenbach per a l'escena és un compendi de les idees romàntiques. Ja al tombant de segle, la tragèdia lírica va adquirir complexitat musical i psicològica en les 25 òperes escrites per Jules Massenet, dues de les quals, Manon i Werther, encantadorament sensuals en el seu so i plenes d'elements estilístics variats, malgrat ser totalment líriques, vorejen el nou estil naturalista. La influència de Massenet es detectarà més tard en Ruggero Leoncavallo, Pietro Mascagni, Giacomo Puccini o en el Pelléas et Mélisande de Claude Debussy.
- Grand opera (francouzsky velká opera) je žánr opery 19. století. Jedná se zpravidla o pětiaktová díla dramatického obsahu na historický námět, typická početným hereckým i orchestrálním obsazením, nákladnou výpravou a jevištními efekty. Svého vrcholu tento žánr dosáhl na scéně pařížské Opery ve třicátých a čtyřicátých letech 19. století. Za první operu tohoto typu se považuje Němá z Portici (1828), jejímž autorem je Daniel François Auber.
- La Grand Opéra es un tipo de ópera característico por sus grandes escalas: temas heroicos o mitológicos, abundancia de personajes, orquestas inmensas, escenografía detallista, vestuarios suntuosos y efectos escécnicos espectaculares. Otras características son la fluidez de la música (ya que se utiliza el recitativo acompañado por orquesta en vez del recitativo seco o diálogo hablado), suele dividirse en cuatro o cinco actos y es norma incluir al menos un ballet. Nace a mediados del siglo XIX en Francia, y cayó en desuso luego de varias décadas, debido a lo costoso de montar estas obras. Sin embargo, la grand opéra no ha muerto por completo, ya que mucho compositores siguen escribiendo para este estilo.
- Grand opéra on oopperan tyylilaji, joka oli hyvin suosittu varsinkin 1800-luvun puolivälin Pariisissa. Grand opérassa ulkomusiikilliset asiat olivat nousseet merkittävään asemaan: Tuotannot olivat suurellisia ja mahtipontisia sekä oopperoiden aiheet usein korkealentoisia ja mytologisista hahmoista kertovia. Genren eturivin kannattajia olivat saksalais-ranskalainen säveltäjä Giacomo Meyerbeer ja ranskalainen libretisti Eugène Scribe.
- Le grand opéra désigne un genre d'opéra du XIX siècle, généralement en quatre ou cinq actes, caractérisé par une distribution et un orchestre de grande envergure, de prodigieux décors et de spectaculaires effets de scène, basé sur une intrigue tirée d'un événement historique dramatique. Le terme s'applique plus particulièrement à certaines productions de l'Opéra de Paris de la fin des années 1820 jusqu'aux alentours de 1870. Il a aussi parfois été employé pour désigner l'Opéra de Paris lui-même. Il est également utilisé familièrement à l'égard d'ouvrages plus récents ou même d'œuvres contemporaines françaises, allemandes, italiennes ou d'autres pays européens aux proportions monumentales.
- A grand opéra vagy francia nagyopera az opera egyik francia nyelvterületen kialakult műfaja. Az 1800-as évek elején alakult ki Párizsban. A kiteljesedett francia nagyoperát drámai pátosszal előadott történelmi cselekmény, az olasz operával való kapcsolatot soha nem tagadó virtuóz ének és mindenekelőtt nagy embercsoportokat megmozgató, látványos jelenetek jellemzik (terjedelmes balettbetétekkel). Dramaturgiailag a hatás, nem pedig a drámai mélység és a szereplők jellemrajza vált fontossá. A hangszerelést a színpadi effektusok szolgálatába állították, amiben Berlioz elévülhetetlen szerepet játszott. Az első nagyoperának Auber A portici néma című darabja tekinthető. Fénykora Meyerbeer nevéhez fűződik (Hugenották, A próféta, Az afrikai nő). A francia nagyopera műfaját más nemzetek zeneszerzői is átvették, így például az olasz Rossini, Verdi valamint a német Wagner. A 20. század elején a verizmus terjedésével kiszorult az operaházak színpadjáról. Ehhez hozzájárultak az ilyen jellengű produkciók színpadra állításának hatalmas költségei is. Napjainkban ritkán játsszák őket.
- Il grand opéra è un genere operistico che ha dominato la scena francese fra gli anni venti e gli anni ottanta dell'Ottocento, sostituendosi alla tragédie lyrique molto in voga nel XVII e XVIII secolo. I primi esempi compiuti di grand opéra sono: La muta di Portici (La muette de Portici) di Auber e Guglielmo Tell (Guillaume Tell) di Rossini. Fra gli autori più rappresentativi del genere va segnalato Giacomo Meyerbeer, compositore tedesco trasferitosi a Parigi dal 1827, che raggiunse il successo grazie ad alcune pregevoli opere quali Roberto il diavolo (Robert le diable) del 1831, Gli Ugonotti (Les Huguenots) del 1836, Il profeta (Le prophète) del 1849 e L'Africana (L'Africaine), rappresentata postuma nel 1865. Tali creazioni vedono impegnato come librettista Eugène Scribe (generalmente in coppia con altri librettisti), uno tra più importanti drammaturghi francesi dell'Ottocento. Nei tratti essenziali del grand opéra di Meyerbeer-Scribe confluiscono le acquisizioni del teatro francese già riscontrabili nell'opéra-comique e nella tragédie lyrique del primo ventennio del XIX secolo. I libretti si incentrano su soggetti a sfondo storico, con forti contrasti passionali, bruschi cambi di situazione e colpi di scena (il pubblico francese dell'epoca nutriva un particolare interesse per trame avvincenti dal forte impatto emotivo). Nel grand opéra acquistano particolare rilievo le scene spettacolari, caratterizzate dall'impiego di numerose comparse, cortei, sfilate e balletti. Ai cori viene inoltre affidato sempre più spesso un ruolo di primaria importanza. L'orchestrazione è costituita normalmente da un organico fortemente ampliato, onde poter accentuare ulteriormente la spettacolarità e la tensione drammatica della pièce. Come già avveniva nell'opera francese del primo ventennio dell'Ottocento, vengono utilizzati temi musicali e motivi ricorrenti che riaffiorano nel corso della rappresentazione e che si ricollegano a determinati personaggi, stati d'animo o atmosfere. L'opera si articola generalmente in cinque atti. Il suo pubblico appartiene prevalentemente ai ceti della borghesia urbana medio-alta.
- グランド・オペラ（英語でgrand opera, 本来はフランス語でgrand opéra（グラントペラ））は、19世紀前半のフランス・パリのオペラ座を中心にして流行した、オペラの一様式を表す用語である。この言葉を正確に定義付けるのは難しいが、今日では様々な要素において「大規模」なオペラをグランド・オペラ様式と称することが多い。歴史的題材を採用した台本、数多くのキャスト（主要登場人物）、大規模なオーケストラ編成、豪華な舞台衣装、スペクタクル的な舞台効果などに加えて、音楽面では台詞語りがなく（すなわちドラマ進行はレチタティーヴォによる）、構成上は4幕あるいは5幕の多数幕立てとして、多くの場合バレエを含むことなどが特徴である。もっとも、19世紀前半のフランスでは台詞なしのオペラは、1幕物であってもgrand opéraと称されていたので、歴史文献にあたる場合は若干の注意が必要である。 19世紀半ば頃から、次第にこの様式のオペラの人気は薄れていった。大きな理由としては、舞台装置などに巨額の費用がかかる割には、19世紀後半からの、より洗練されたオペラ群に対して音楽面での魅力が劣っていると考えられたことがある。それでも、様式としてのグランド・オペラは決して完全に滅びたわけではなく、多くの作曲家がこの様式でのオペラを作曲し続けた。
- Grand opéra is een operagenre dat in Parijs ontstond en vooral vanaf omstreeks 1830 werd beoefend. Als voorlopers zijn de opera's van Gaspare Spontini te beschouwen. Als eerste echte grand opéra wordt La muette de Portici van Daniel Auber beschouwd, gevolgd door Guillaume Tell van Gioacchino Rossini. De belangrijkste vertegenwoordiger van de grand opéra was Giacomo Meyerbeer. Een andere componist die in dit genre uitmuntte was Jacques Fromental Halévy. Het genre werkte door in de opera Les Troyens van Hector Berlioz. Ook Giuseppe Verdi werd door de eisen van dit genre beïnvloed, met name in Don Carlos, I vespri siciliani en Aida. Ook Richard Wagner onderging in zijn Rienzi nog de invloed van de grand opéra. De grand opéra was altijd gebaseerd op een historisch onderwerp. Kenmerken zijn verder de grootschaligheid (de opera's hadden meestal vijf bedrijven en duurden omstreeks vier uur), de spectaculaire toneeleffecten en de aandacht voor briljante zangpartijen, weelderige kostuums en pakkende orkesteffecten.
- Grand opéra er en betegnelse som fra begynnelsen ble brukt for å skille den gjennomkomponerte franske opera fra opéra comique, men som nå fortrinnsvis refererer til den påkostede, dekorative operagenre som var fremherskende i Paris mellom 1830 og 1850. Viktige komponister innenfor denne genren var Auber og Meyerbeer, mens den mest fremgangsrike librettisten var Eugène Scribe. Grand opéra var en spektakulær scenisk genre som krevde påkostede dekorasjoner og et dyrt scenemaskineri, et stort orkester og kor og tallrike solistroller. Emnene var hovedsakelig hentet fra historien. Andre komponister som skrev grand opéra var Rossini, Halévy, Spontini, Wagner og Verdi.
- Grand opéra (fr. "wielka opera") – odmiana gatunkowa opery, która wykształciła się we Francji. Charakteryzował się wystawnością i sensacyjnością historyczną. Związana była z mentalnością mieszczańską, z bezpośredniością. Malownicze sceny, zaskakujące zwroty akcji, jaskrawe kontrasty w zestawieniach scen zbiorowych, pojawiają się hasła narodowe. Cała akcja opery, wątki i konsekwencje znajdują się w tragicznym rozwiązaniu. Bohaterów nie można sklasyfikować; postać jest najpierw opisywana, umieszczana w środowisku w którym działa. Grand opéra była rozumiana jako sztuka integralna, w duchu syntezy sztuk. Układ 5-aktowy, partie recytatywy acompagniato. Środki muzyczne: arie, cavatiny, medytacja, modlitwy (odpowiednik monologu w dramacie romantycznym), romanse, ballady. Bogata instrumentacja. Grand opera wymagała także od kompozytora napisania wstawki baletowej. Jej najwybitniejszym przedstawicielem był Giacomo Meyerbeer.
- Grand opéra (fr. stor opera) En beteckning som av allt att döma till en början användes för att skilja den genomkomponerade franska operan från opéra comique, men som senare specifikt kom att avse den påkostade, dekorativa operagenre som var förhärskande i Paris mellan 1830 och 1850. Genrens viktigaste tonsättare var Auber och Meyerbeer, medan den mest framgångsrike librettisten var Eugène Scribe. Grand opéra var en spektakulär scenisk genre, som krävde påkostad dekor och dyrbart scenmaskineri, stor orkester, stor kör och talrika solistroller. Ämnena var nästan uteslutande hämtade ur historien. Andra kompositörer som skrev grand opéra var Rossini, Halévy, Spontini, Wagner och Verdi.
|
| rdfs:comment
|
- Grand Opera is a genre of 19th-century opera generally in four or five acts, characterised by large-scale casts and orchestras, and (in their original productions) lavish and spectacular design and stage-effects, normally with plots based on or around dramatic historic events.
- Grand opéra (frz. „Große Oper“, eigentlich der Grand opéra) ist die Bezeichnung für ein Operngenre, das in Paris nach der Französischen Revolution aus Elementen der ernsten und der komischen Oper entstand und die Tragédie lyrique als repräsentative Operngattung ersetzte. Die Grand opéra ist fünfaktig und enthält ein ausgedehntes Ballett. Bis in die 1920er Jahre hinein gehörte sie weltweit zum Opernrepertoire.
- La Grand Opéra és un estil d'òpera aparegut sobretot a París a mitjan segle XIX i caracteritzat per la seva grandiositat . Els temes heroics i històrics, els grans personatges, les vastes orquestres, els vestits sumptuosos i els efectes escènics espectaculars eren els trets comuns d'aquest gènere. Unes altres característiques inclouen la música contínua (recitatiu en comptes de diàleg parlat), amb una estructura de quatre o cinc actes i la prevalència de ballets i nombrosos cors.
- Grand opera (francouzsky velká opera) je žánr opery 19. století. Jedná se zpravidla o pětiaktová díla dramatického obsahu na historický námět, typická početným hereckým i orchestrálním obsazením, nákladnou výpravou a jevištními efekty. Svého vrcholu tento žánr dosáhl na scéně pařížské Opery ve třicátých a čtyřicátých letech 19. století. Za první operu tohoto typu se považuje Němá z Portici (1828), jejímž autorem je Daniel François Auber.
- La Grand Opéra es un tipo de ópera característico por sus grandes escalas: temas heroicos o mitológicos, abundancia de personajes, orquestas inmensas, escenografía detallista, vestuarios suntuosos y efectos escécnicos espectaculares. Otras características son la fluidez de la música (ya que se utiliza el recitativo acompañado por orquesta en vez del recitativo seco o diálogo hablado), suele dividirse en cuatro o cinco actos y es norma incluir al menos un ballet.
- Grand opéra on oopperan tyylilaji, joka oli hyvin suosittu varsinkin 1800-luvun puolivälin Pariisissa. Grand opérassa ulkomusiikilliset asiat olivat nousseet merkittävään asemaan: Tuotannot olivat suurellisia ja mahtipontisia sekä oopperoiden aiheet usein korkealentoisia ja mytologisista hahmoista kertovia. Genren eturivin kannattajia olivat saksalais-ranskalainen säveltäjä Giacomo Meyerbeer ja ranskalainen libretisti Eugène Scribe.
- Le grand opéra désigne un genre d'opéra du XIX siècle, généralement en quatre ou cinq actes, caractérisé par une distribution et un orchestre de grande envergure, de prodigieux décors et de spectaculaires effets de scène, basé sur une intrigue tirée d'un événement historique dramatique. Le terme s'applique plus particulièrement à certaines productions de l'Opéra de Paris de la fin des années 1820 jusqu'aux alentours de 1870.
- A grand opéra vagy francia nagyopera az opera egyik francia nyelvterületen kialakult műfaja. Az 1800-as évek elején alakult ki Párizsban. A kiteljesedett francia nagyoperát drámai pátosszal előadott történelmi cselekmény, az olasz operával való kapcsolatot soha nem tagadó virtuóz ének és mindenekelőtt nagy embercsoportokat megmozgató, látványos jelenetek jellemzik (terjedelmes balettbetétekkel).
- Il grand opéra è un genere operistico che ha dominato la scena francese fra gli anni venti e gli anni ottanta dell'Ottocento, sostituendosi alla tragédie lyrique molto in voga nel XVII e XVIII secolo. I primi esempi compiuti di grand opéra sono: La muta di Portici (La muette de Portici) di Auber e Guglielmo Tell (Guillaume Tell) di Rossini.
- Grand opéra is een operagenre dat in Parijs ontstond en vooral vanaf omstreeks 1830 werd beoefend. Als voorlopers zijn de opera's van Gaspare Spontini te beschouwen. Als eerste echte grand opéra wordt La muette de Portici van Daniel Auber beschouwd, gevolgd door Guillaume Tell van Gioacchino Rossini. De belangrijkste vertegenwoordiger van de grand opéra was Giacomo Meyerbeer. Een andere componist die in dit genre uitmuntte was Jacques Fromental Halévy.
- Grand opéra er en betegnelse som fra begynnelsen ble brukt for å skille den gjennomkomponerte franske opera fra opéra comique, men som nå fortrinnsvis refererer til den påkostede, dekorative operagenre som var fremherskende i Paris mellom 1830 og 1850. Viktige komponister innenfor denne genren var Auber og Meyerbeer, mens den mest fremgangsrike librettisten var Eugène Scribe.
- Grand opéra (fr. "wielka opera") – odmiana gatunkowa opery, która wykształciła się we Francji. Charakteryzował się wystawnością i sensacyjnością historyczną. Związana była z mentalnością mieszczańską, z bezpośredniością. Malownicze sceny, zaskakujące zwroty akcji, jaskrawe kontrasty w zestawieniach scen zbiorowych, pojawiają się hasła narodowe. Cała akcja opery, wątki i konsekwencje znajdują się w tragicznym rozwiązaniu.
- Grand opéra (fr. stor opera) En beteckning som av allt att döma till en början användes för att skilja den genomkomponerade franska operan från opéra comique, men som senare specifikt kom att avse den påkostade, dekorativa operagenre som var förhärskande i Paris mellan 1830 och 1850. Genrens viktigaste tonsättare var Auber och Meyerbeer, medan den mest framgångsrike librettisten var Eugène Scribe.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
