| dbpprop:abstract
|
- The Grand Duchy of Finland was the predecessor state of modern Finland that existed in its territory 1809–1917 as part of the Russian Empire.
- Das Großfürstentum Finnland war von 1809 bis 1917 ein mit einer weitgehenden inneren Autonomie ausgestatteter Teil des Russischen Reiches. Es entstand, nachdem das seit Jahrhunderten zu Schweden gehörende Finnland infolge mehrerer russisch-schwedischer Kriege an Russland abgetreten werden musste, und endete infolge der russischen Revolutionen in der Unabhängigkeit Finnlands. Grundlage der autonomen Verfassung Finnlands war der 1809 in Porvoo abgehaltene Landtag, bei welchem Zar Alexander I. den finnischen Ständen die Fortgeltung der hergebrachten Gesetze und Verfassung zusicherte. Während damit im Wesentlichen die gustavianische Verfassung Schwedens von 1772 und 1789 fortgalt, wurden die Einzelheiten und der Umfang der Autonomie während der gesamten Existenz des Großfürstentums nicht gesetzlich festgelegt. In der zweiten Hälfte der Periode geriet die finnische Auffassung von einer verfassungsmäßig garantierten Autonomie zunehmend in Konflikt mit dem in Russland aufkommenden Nationalismus und damit zusammenhängenden Vereinheitlichungsbestrebungen. Das öffentliche politische Leben Finnlands stand zunächst weitgehend still, da bis 1863 der finnische Reichstag nicht einberufen wurde. Ab diesem Jahr tagte der Vierständereichstag regelmäßig und es formten sich politische Bewegungen. Zu den zentralen Streitfragen der Zeit gehörte die Frage des Verhältnisses der hergebrachten schwedischen Amtssprache zum Finnischen, eine Frage, die wegen der Bevölkerungsstruktur zugleich sozialpolitische Dimensionen hatte. Die revolutionären Ereignisse des Jahres 1905 führten zu einer Parlamentsreform, die das allgemeine Wahlrecht zu einem Einkammerparlament mit sich brachte. Moderne politische Parteien bildeten sich. Die politische Arbeit des Parlaments wurde aber durch den nunmehr voll entflammten Verfassungsstreit entscheidend behindert.
- Gran Ducat de Finlàndia, o Magnus Ducatus Finlandiae, és el nom amb que es designa a Finlàndia des de l'any 1581, quan el rei Joan III de Suècia va adoptar el títol de Gran Duc de Finlàndia, fins a l'any 1917, que es proclama la independència de Finlàndia. La dignitat de Gran Duc de Finlàndia va ser, per tant, un títol honorífic atribuït als reis suecs fins a l'any 1809, quan Finlàndia va ser annexionada a Rússia com Estat autònom o Gran Ducat. A partir de llavors va pertànyer als Tsars russos. En general, pel terme Gran Ducat de Finlàndia s'entén el període que cobreix des de la conquesta russa, en la Guerra de Finlàndia, fins a la independència, declarada el 6 de desembre de 1917. Pel període de 1581 fins 1809 la historiografia finesa sol utilitzar el concepte de Suècia-Finlàndia. Durant aquest període d'autonomia, o siga Finlàndia com Gran Ducat autònom dependent de l'imperi rus, l'evolució política, cultural i social del país no va dependre tant de la forma de govern, sinó de la benevolència de cadascun dels tsars russos. En el transcurs del segle XIX, Finlàndia va experimentar tant períodes de desenvolupament favorable com altres d'opressió o russificació per part dels dignataris russos. En ordre cronològic van ser cinc els tsars que van tenir la dignitat de Gran Duc de Finlàndia: El tsar Alexandre I, qui va conquistar el país en la Guerra de Finlàndia en 1808-1809, va prometre una autonomia segons les estipulacions de la Constitució política sueca de 1772 i 1789. Encara que cap al final del seu regnat, Alexandre II es va fer més conservador, mai va arribar a violar la Constitució finlandesa. Nicolau I, el seu germà i successor, va ser un Tsar més autoritari i, respecte al Gran Ducat de Finlàndia, va regnar sense convocar la "Dieta", . Nicolau I va controlar la llibertat de premsa, però a part d'açò va mantenir la seua promesa de Gran Duc i no va interferir en els assumptes interns de Finlàndia. Alexandre II, qui va succeir al seu pare Nicolás I, va ser bastant liberal pel que fa a Finlàndia. Va convocar la Dieta en 1863, el que va suposar el començament d'un fructífer període de legislació. Alexandre III, fill d'Alexandre II, va adoptar en la seua política interior una orientació conservadora i paneslavista, que va tenir les seues repercussions també a Finlàndia en 1890, quan va promulgar l'anomenat Manifest Postal. Dit manifest va ser una violació directa de la Constitució de Finlàndia i va sotmetre el Servei Postal de Finlàndia al control directe de l'administració russa. Nicolau II, l'últim Gran Duc de Finlàndia i fill d'Alexandre III, va mantenir la dignitat de Gran Duc de Finlàndia fins a la independència del país. Encara que Nicolau II va prestar el mateix jurament que els seus predecessors, va permetre la política de rusificació que exercia a Finlàndia l'administració russa, va dirigir pel governador general. La tensió va arribar al seu apogeu quan va ser nomenat Governador General de Finlàndia un general rus, Bobrikov, qui, des de l'inici del seu càrrec en 1898, va començar a restringir l'autonomia finlandesa, publicant l'anomenat Manifest de febrer, que es va augmentar l'ensenyament del rus en les escoles. El rus va ser declarat llengua de l'administració. En 1903, Bobrikov va obtenir poders dictatorials però, a l'any següent, en 1904, va ser assassinat en el Senat per Eugen Schauman, un activista finlandès.
- Finské velkoknížectví byl státní útvar v severovýchodní Evropě vzniklý po Finské válce v roce 1809 a existující až do roku 1917. Území Finského velkoknížectví se častečně shoduje s územím dnešní Finské republiky, která ztratila v době 2. světové války většinu finské Karélie. Finské velkoknížectví bylo v letech 1809 - 1917 autonomní součástí Ruské říše.
- Gran Ducado de Finlandia, o Magnus Ducatus Finlandiae, es el nombre con que se designa a Finlandia desde el año 1581, cuando el rey Juan III de Suecia adoptó el título de Gran Duque de Finlandia, hasta el año 1917, en que se proclama la independencia de Finlandia. La dignidad de Gran Duque de Finlandia fue, por lo tanto, un título honorífico atribuido a los reyes suecos hasta el año 1809, cuando Finlandia fue anexionada a Rusia como Estado autónomo o Gran Ducado. A partir de entonces perteneció a los zares rusos. En general, por el término Gran Ducado de Finlandia se entiende el período que cubre desde la conquista rusa, en la Guerra de Finlandia, hasta la independencia, declarada el 6 de diciembre de 1917. Durante dicho período de autonomía, o sea Finlandia como Gran Ducado autónomo dependiente del imperio ruso, la evolución política, cultural y social del país no dependió tanto de la forma de gobierno, sino de la benevolencia de cada uno de los zares rusos. En el transcurso del siglo XIX, Finlandia experimentó tanto períodos de desarrollo favorable como otros de opresión o rusificación por parte de los dignatarios rusos. En orden cronológico fueron cinco los zares que tuvieron la dignidad de Gran Duque de Finlandia: El zar Alejandro I, quien conquistó el país en la Guerra de Finlandia en 1808-1809, prometió una autonomía según las estipulaciones de la Constitución política sueca de 1772 y 1789. Aunque hacia el final de su reinado, Alejandro I se hizo más conservador, nunca llegó a violar la Constitución finlandesa. Nicolás I, su hermano y sucesor, fue un zar más autoritario y, respecto al Gran Ducado de Finlandia, reinó sin convocar la Dieta, . Nicolás I controló la libertad de prensa, pero aparte de esto mantuvo su promesa de Gran Duque y no interfirió en los asuntos internos de Finlandia. Alejandro II, quien sucedió a su padre Nicolás I, fue bastante liberal con respecto a Finlandia. Convocó la Dieta en 1863, lo que supuso el comienzo de un fructífero período de legislación. Alejandro III, hijo de Alejandro II, adoptó en su política interior una orientación conservadora y paneslavista, que tuvo sus repercusiones también en Finlandia en 1890, cuando promulgó el llamado Manifiesto Postal. Dicho manifiesto fue una violación directa de la Constitución de Finlandia y sometió el Servicio Postal de Finlandia al control directo de la administración rusa. Nicolás II, el último Gran Duque de Finlandia e hijo de Alejandro III, mantuvo la dignidad de Gran Duque de Finlandia hasta la independencia del país. Aunque Nicolás II prestó el mismo juramento que sus predecesores, permitió la política de rusificación que ejercía en Finlandia la administración rusa, dirigió por el gobernador general. La tensión llegó a su apogeo cuando fue nombrado Gobernador General de Finlandia un general ruso, Bobrikov, quien, desde el inicio de su cargo en 1898, empezó a restringir la autonomía finlandesa, publicando el llamado Manifiesto de febrero, en que se aumentó la enseñanza del ruso en las escuelas. El ruso fue declarado lengua de la administración. En 1903, Bobrikov obtuvo poderes dictatoriales pero, al año siguiente, en 1904, fue asesinado en el Senado por Eugen Schauman, un activista finlandés.
- Suomen suuriruhtinaskunta (aikalaisnimenä Suomen suuriruhtinaanmaa) oli Venäjän keisarikunnan autonominen osa. Suomesta oli käytetty suuriruhtinaskunnan nimeä jo Ruotsin vallan aikana, mutta hallinnollista ja valtiollista merkitystä käsite sai vasta Venäjän vallattua maan Suomen sodassa vuosina 1808–1809. Suuriruhtinaskunta syntyi vuonna 1809 Porvoon maapäivillä eli Porvoon valtiopäivillä. Suuriruhtinaskunnan suvereeni hallitsija, Suomen suuriruhtinas, oli Venäjän keisari, hallitsijasukuna Romanov-suku. Suomessa keisaria edusti kenraalikuvernööri, joka johti suuriruhtinaskunnan armeijaa. Venäjän valtiollisen rakenteen ja suomalaisten aloitteellisuuden kautta Suomen suuriruhtinaskunnalle muotoutui autonominen eli itsehallinnollinen asema, joka laajeni 1800-luvun lopulle asti. Suuriruhtinaskuntaan perustettiin vuonna 1816 entisestä, vuonna 1809 perustetusta hallituskonseljista Suomen senaatti ja sen eri toimituskunnat maan tärkeimmäksi sisäiseksi hallintoelimeksi. Taloudelliset, yhteiskunnalliset ja poliittiset muutokset Suomen suuriruhtinaskunnassa olivat sidoksissa muutoksiin emämaa Venäjällä ja muualla Euroopassa. Suuriruhtinaskunnan historia jakautuu kolmeen eri vaiheeseen. Aluksi oli vuosien 1809–1855 hitaan taloudellisen ja yhteiskunnallisen kehityksen kausi. Toista vaihetta luonnehti vuosien 1856–1916 voimakas teollinen ja taloudellinen kasvu sekä sivistyksellinen, poliittinen ja kulttuurinen edistyminen, sekä itsehallinnon laajentuminen (vuoteen 1889 asti). Kolmantena olivat vuosien 1889–1916 venäläistämispolitiikan kaudet. Suomen suuriruhtinaskunta purkautui ja Suomen yhteys Venäjään katkesi Suomen itsenäistyessä vuonna 1917 ensimmäisen maailmansodan Venäjällä aiheuttaman valtiollisen hajoamisen yhteydessä.
- Le grand-duché de Finlande (ou Grand-Duché) était l'État prédécesseur de l'actuelle Finlande lorsque son territoire était une composante de la Russie impériale entre 1809 et le 6 décembre 1917, date de l'indépendance. La Finlande sert à maintes reprises de champ de bataille et d'enjeu entre les empires suédois et russe. À l'époque napoléonienne, la Suède dut l'abandonner au tsar Alexandre I par le traité d'Hamina ou Fredrikshamm du 17 septembre 1809. Le pays devint dès lors un grand-duché autonome de l'empire russe. Helsingfors (l'actuelle Helsinki) devient capitale du Grand-Duché en 1812 et c'est à partir de cette époque que la ville commence à croître en influence. Contrairement à l'époque suédoise, la Finlande n'est pas un territoire à part entière de l'empire, mais une région autonome. Les tsars se montrèrent plus ou moins respectueux de cette autonomie, et surtout tentèrent tous, à l'exception notable d'Alexandre II, de russifier cette région. C'est cette autonomie qui fut à l'origine du mouvement pour l'indépendance du pays à partir du XIX siècle. La Finlande, dont les classes supérieures étaient d'origine suédoise, disposait d'une Constitution et d'un Parlement à une époque où la Russie n'avait ni l'une ni l'autre. Après 1906, ce Parlement fut élu au suffrage presque universel des deux sexes, ce qui fait de la Finlande le deuxième pays au monde, après l'Australie, à avoir accordé le droit de vote aux femmes. Elle était gouvernée par ses propres lois, possédait une administration et un système d'éducation particuliers et ses citoyens n'étaient pas astreints au service militaire dans l'armée russe. Alexandre II témoigna d'une remarquable libéralité vis-à-vis du peuple finlandais (comme plus généralement de ses autres sujets) et favorisa l'émergence d'une littérature nationale. C'est donc notamment à travers la culture et ses intellectuels que la Finlande va voir se développer son mouvement pour l'indépendance. Ainsi la publication le 28 février 1835 d'un recueil de trente-deux chants inspirés des contes traditionnels de Carélie et du Kainuu sous le nom de Kalevala (le Pays des héros) par un médecin de campagne finlandais, Elias Lönnrot, est devenu le fondement de la culture finlandaise. Cette œuvre a par la suite inspiré d'autres grands artistes finlandais, comme le peintre Akseli Gallen-Kallela (1865-1931) et le compositeur Jean Sibelius (1865-1957), et le 28 février est encore commémoré comme une fête nationale en Finlande. Les écrits de Johan Ludvig Runeberg ont également attisé le mouvement pour l'indépendance. La reconnaissance des Finlandais pour le « tsar libérateur » est encore vive, puisque sa statue trône toujours aujourd'hui sur la place du Sénat.
- Il Granducato di Finlandia (in finlandese Suomen suuriruhtinaskunta, in russo Великое княжество Финляндское, in svedese Storfurstendömet Finland e in latino Magnus Ducatus Finlandiæ) fu lo stato che precedette l'attuale Finlandia e che esistette nel suo attuale territorio dal 1809 al 1917 come parte dell'Impero russo.
- フィンランド大公国(フィンランドたいこうこく、フィンランド語:Suomen suuriruhtinaskunta, ロシア語:Великое княжество Финляндское)は1809年から1917年まで現在のフィンランドにあった国家である。首都はヘルシンキ。
- Het Grootvorstendom Finland was een staat die bestond tussen 1809 en 1917 als onderdeel van het Russische Rijk in het gebied van het huidige Finland.
- Storfyrstedømmet Finland eksisterte mellom 1809 og 1917 som en del av det russiske keiserdømmet. Etter den finske borgerkrigen eksisterte en kort periode Kongeriket Finland i 1918, ble dagens demokratiske Finland etablert.
- Wielkie Księstwo Finlandii - autonomiczne wielkie księstwo połączone unią personalną z Cesarstwem Rosyjskim. Wielkie Księstwo Finlandii istniało w latach 1809–1917. Głową państwa był cesarz rosyjski. W latach 1809-1812 stolicą było Turku, od 1812 roku Helsinki.
- O Grão-ducado da Finlândia foi um estado existente no território da atual República da Finlândia, estabelecido no ano de 1809, com a dieta de Porvoo, resultante da vitória do Império Russo na Guerra Finlandesa, teve sua independência em 1917. Apesar de de jure independente do Império Russo, os estados estavam sob uma união pessoal na mão do czar, que exercia o papel de grão-duque da Finlândia.
- Mare Principat al Finlandei a fost un stat care a existat între 1809–1917 ca parte a Imperiului Rus.
- Вели́кое кня́жество Финля́ндское — территория, находившаяся в составе Российской империи 108 лет, с 1809 по 1917 годы. Название Финляндии с 1581 по 1917 год. На протяжении всего периода своего нахождения в составе Российской империи, Финляндия сохранила значительную внутреннюю и отчасти также внешнюю автономию, находясь в личной унии с российским императором. В 1809—1812 годах столицей княжества был город Турку на юго-западе страны, затем столица была перенесена в г. Хельсинки. И в составе Российской империи оба города долгое время оставались преимущественно шведоязычными.
- Фінля́ндське генера́л-губерна́торство – адміністративно-територіальна одиниця у складі Російської Імперії (центр – місто Гельсінгфорс)
- 芬兰大公国(1809-1917年),芬兰历史上的一个国家,附属于俄罗斯帝国。 1807年,法国皇帝拿破仑一世与俄国皇帝亚历山大一世在东普鲁士签订《提尔西特和约》,法国默许俄国进攻瑞典王国的領土芬兰。1808年,芬蘭戰爭爆发。瑞典国王古斯塔夫四世·阿道夫昏庸无能,指挥不力,使瑞典战败,被迫割地求和。芬兰从此正式成为俄罗斯帝国的附属国。亚历山大一世建立芬兰大公国,自任芬兰大公。 1917年12月,芬兰国民趁俄国爆发十月革命之际,宣布独立。芬兰大公国终止。
|
| rdfs:comment
|
- The Grand Duchy of Finland was the predecessor state of modern Finland that existed in its territory 1809–1917 as part of the Russian Empire.
- Das Großfürstentum Finnland war von 1809 bis 1917 ein mit einer weitgehenden inneren Autonomie ausgestatteter Teil des Russischen Reiches. Es entstand, nachdem das seit Jahrhunderten zu Schweden gehörende Finnland infolge mehrerer russisch-schwedischer Kriege an Russland abgetreten werden musste, und endete infolge der russischen Revolutionen in der Unabhängigkeit Finnlands. Grundlage der autonomen Verfassung Finnlands war der 1809 in Porvoo abgehaltene Landtag, bei welchem Zar Alexander I.
- Gran Ducat de Finlàndia, o Magnus Ducatus Finlandiae, és el nom amb que es designa a Finlàndia des de l'any 1581, quan el rei Joan III de Suècia va adoptar el títol de Gran Duc de Finlàndia, fins a l'any 1917, que es proclama la independència de Finlàndia. La dignitat de Gran Duc de Finlàndia va ser, per tant, un títol honorífic atribuït als reis suecs fins a l'any 1809, quan Finlàndia va ser annexionada a Rússia com Estat autònom o Gran Ducat.
- Finské velkoknížectví byl státní útvar v severovýchodní Evropě vzniklý po Finské válce v roce 1809 a existující až do roku 1917. Území Finského velkoknížectví se častečně shoduje s územím dnešní Finské republiky, která ztratila v době 2. světové války většinu finské Karélie. Finské velkoknížectví bylo v letech 1809 - 1917 autonomní součástí Ruské říše.
- Gran Ducado de Finlandia, o Magnus Ducatus Finlandiae, es el nombre con que se designa a Finlandia desde el año 1581, cuando el rey Juan III de Suecia adoptó el título de Gran Duque de Finlandia, hasta el año 1917, en que se proclama la independencia de Finlandia. La dignidad de Gran Duque de Finlandia fue, por lo tanto, un título honorífico atribuido a los reyes suecos hasta el año 1809, cuando Finlandia fue anexionada a Rusia como Estado autónomo o Gran Ducado.
- Suomen suuriruhtinaskunta (aikalaisnimenä Suomen suuriruhtinaanmaa) oli Venäjän keisarikunnan autonominen osa. Suomesta oli käytetty suuriruhtinaskunnan nimeä jo Ruotsin vallan aikana, mutta hallinnollista ja valtiollista merkitystä käsite sai vasta Venäjän vallattua maan Suomen sodassa vuosina 1808–1809. Suuriruhtinaskunta syntyi vuonna 1809 Porvoon maapäivillä eli Porvoon valtiopäivillä.
- Le grand-duché de Finlande (ou Grand-Duché) était l'État prédécesseur de l'actuelle Finlande lorsque son territoire était une composante de la Russie impériale entre 1809 et le 6 décembre 1917, date de l'indépendance. La Finlande sert à maintes reprises de champ de bataille et d'enjeu entre les empires suédois et russe. À l'époque napoléonienne, la Suède dut l'abandonner au tsar Alexandre I par le traité d'Hamina ou Fredrikshamm du 17 septembre 1809.
- Il Granducato di Finlandia (in finlandese Suomen suuriruhtinaskunta, in russo Великое княжество Финляндское, in svedese Storfurstendömet Finland e in latino Magnus Ducatus Finlandiæ) fu lo stato che precedette l'attuale Finlandia e che esistette nel suo attuale territorio dal 1809 al 1917 come parte dell'Impero russo.
- フィンランド大公国(フィンランドたいこうこく、フィンランド語:Suomen suuriruhtinaskunta, ロシア語:Великое княжество Финляндское)は1809年から1917年まで現在のフィンランドにあった国家である。首都はヘルシンキ。
- Het Grootvorstendom Finland was een staat die bestond tussen 1809 en 1917 als onderdeel van het Russische Rijk in het gebied van het huidige Finland.
- Storfyrstedømmet Finland eksisterte mellom 1809 og 1917 som en del av det russiske keiserdømmet. Etter den finske borgerkrigen eksisterte en kort periode Kongeriket Finland i 1918, ble dagens demokratiske Finland etablert.
- Wielkie Księstwo Finlandii - autonomiczne wielkie księstwo połączone unią personalną z Cesarstwem Rosyjskim. Wielkie Księstwo Finlandii istniało w latach 1809–1917. Głową państwa był cesarz rosyjski. W latach 1809-1812 stolicą było Turku, od 1812 roku Helsinki.
- O Grão-ducado da Finlândia foi um estado existente no território da atual República da Finlândia, estabelecido no ano de 1809, com a dieta de Porvoo, resultante da vitória do Império Russo na Guerra Finlandesa, teve sua independência em 1917. Apesar de de jure independente do Império Russo, os estados estavam sob uma união pessoal na mão do czar, que exercia o papel de grão-duque da Finlândia.
- Mare Principat al Finlandei a fost un stat care a existat între 1809–1917 ca parte a Imperiului Rus.
- Вели́кое кня́жество Финля́ндское — территория, находившаяся в составе Российской империи 108 лет, с 1809 по 1917 годы. Название Финляндии с 1581 по 1917 год.
- Фінля́ндське генера́л-губерна́торство – адміністративно-територіальна одиниця у складі Російської Імперії (центр – місто Гельсінгфорс)
|