| dbpprop:abstract
|
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege (8 November 1848 – 26 July 1925) was a German mathematician who became a logician and philosopher. He was one of the founders of modern logic, and made major contributions to the foundations of mathematics. As a philosopher, he is generally considered to be the father of analytic philosophy, for his writings on the philosophy of language and mathematics. Although he was mainly ignored by the intellectual world when he published his writings, it was Peano, and later Russell who helped introduce his work to the later generations of logicians and philosophers.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege war ein deutscher Mathematiker, Logiker und Philosoph. Seine herausragende Leistung auf dem Gebiet der Logik besteht darin, als erster eine formale Sprache und, damit zusammenhängend, formale Beweise entwickelt zu haben. Er schuf dadurch eine wesentliche Grundlage für die heutige Computertechnik und Informatik. Im Bereich der Philosophie waren seine sprachphilosophischen Betrachtungen außerordentlich einflussreich. Unmittelbar beeinflusst hat er u. a. Bertrand Russell und Ludwig Wittgenstein, damit gilt er als einer der hauptsächlichen Wegbereiter der analytischen Philosophie, einer der wichtigsten Strömungen der Philosophie des 20. Jahrhunderts.
- Gottlob Frege fou un filòsof i matemàtic alemany que va fundar la filosofia analítica. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fundamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió. Per a Frege la majoria de paraules no tenen sentit, amb excepció dels noms propis, sinó que tenen referència: no es pot dir "què significa un bolígraf?" sinó "a quines entitats ens referim en usar el terme bolígraf?", per exemple. Amb aquesta distinció volia fugir de l'idealisme de Plató que encallava la recerca, ja que feia impossible compartir el sentit (per cada persona un element pot voler dir coses diferents) per tractar amb el context social dels mots, molt més objectivable, amb l'ús de les paraules en comptes de l'essència dels éssers.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege byl německý matematik, logik a filosof. Studoval matematiku, fyziku a filosofii v Jeně a Göttingenu a po celou svou akademickou kariéru pak působil na univerzitě v Jeně. Je pokládán za zakladatele moderní logiky. Kritizoval psychologismus, tj. názor, že matematické objekty mají psychologický původ a že logika je „věda o správném myšlení“. Jeho práce ustanovují logiku jako vědu o vyplývání.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege fue un matemático, lógico y filósofo alemán fundador de la moderna lógica matemática y la filosofía analítica. Frege es considerado el mayor lógico desde Aristóteles.
- Gottlob Frege oli saksalainen filosofi, loogikko ja matemaatikko. Hän toimi matematiikan varsinaisena professorina vuodesta 1896 vuoteen 1917. Frege julkaisi mm. teokset Begriffsschrift sekä Grundgesetze der Arithmetik. Frege on tullut tunnetuksi lähinnä filosofian ja logiikan alaan liittyvistä tutkimuksistaan. Frege on ollut vaikutusvaltainen erityisesti analyyttisen filosofian alkutaipaleella. Paljon keskustelua herättäneessä teoksessaan Origins of Analytic Philosophy (1994) tunnettu Frege-tutkija ja filosofi Michael Dummett jopa esittää, että Frege voidaan nähdä analyyttisen filosofian perustajana.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege, était un mathématicien, logicien et un philosophe allemand. Frege est certainement un des plus grands logiciens depuis Aristote, Ockham et Leibniz. Il a créé la logique moderne et plus précisément le calcul propositionnel moderne, le calcul des prédicats. Il a en outre créé une langue artificielle (notée au moyen des symboles logiques qui a inspiré toutes les logiques postérieures), il a formalisé entièrement la logique et en a fait par là un véritable calcul logique. Il est en outre l'un des plus importants partisans du logicisme : c'est à la suite de son ouvrage, Grundgesetze der Arithmetik, où il tente de dériver l'arithmétique de la logique, que Russell lui fait parvenir le paradoxe qui porte son nom.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege, német matematikus, logikatudós, filozófus, a modern matematikai logika és analitikus filozófia megalapítója, művelője. Fregét tartjuk Arisztotelész óta az egyik legjelentősebb, logikával is foglalkozó tudósnak. Modernizálta, általánosította és matematizálta a logikának addig inkább a filozófia részének tekintett elméletét, a tradicionális kijelentéslogikáról lényegében a formális predikátumlogikára áttérve, és úttörő kutatásokat végzett a matematika- és nyelvfilozófia területén is. Fő kutatási területe a természetes számok elméletének matematikai megalapozása volt. Bár életében kevéssé volt ismert és elismert, az általa felvetett kérdések kutatása később iskolateremtő erővé változott mind a matematika, mind a filozófia területén. Nagy hatással volt olyan tudósokra, mint Bertrand Russell, Ludwig Wittgenstein, vagy Rudolf Carnap, továbbá Edmund Husserl.
- Idee di fondo sull’Ideografia di Frege. Funzione: secondo l’analisi matematica superiore, per funzione di x si intende una espressione di calcolo contenente x (argomento), una formula contenente x. Questa definizione è insufficiente, in quanto non distingue la forma e il contenuto. Bisogna anzitutto dire che l’argomento non è parte della funzione, essa in partenza è insatura, in ciò essa differisce dai numeri. Quando alla funzione si attribuisce un argomento, essa assume un valore. Due funzioni, hanno lo stesso decorso di valori, se con gli stessi argomenti assumono gli stessi valori. Per Frege l’aritmetica non è che una logica ulteriormente sviluppata. Concetto: è una funzione il cui valore, con un argomento x, è sempre un valore di verità. Estensione del concetto: è il decorso dei valori di una funzione il cui valore per qualsiasi argomento è un valore di verità. Le uguaglianze matematiche sono come gli enunciati assertori. Es. «Cesare conquistò la Gallia». “Cesare” è una parte finita in sé stessa (argomento della funzione) e “ conquistò la Gallia” è una espressione insatura, ha bisogno di essere completata da un argomento. L’argomento non è pertanto un semplice numero, ma qualsiasi oggetto, comprese le persone, può essere tale. Oggetto: tutto ciò che non è funzione, la cui espressione non è insatura, non reca con sé posti vuoti. Le funzioni si differenziano quindi dagli oggetti, si differenziano inoltre tra funzioni che hanno come argomento altre funzioni e funzioni che hanno come argomento oggetti. Si definiscono di primo livello se l’argomento è un oggetto. Di secondo livello se l’arg. è una funzione. Relazione: funzione che con 2 argomenti assume un valore di verità.
- ゴットロープ・フレーゲ（Friedrich Ludwig Gottlob Frege, 1848年11月8日 - 1925年7月26日）は、ドイツ人の数学者、論理学者、哲学者である。現代の数理論理学、分析哲学の祖と呼ばれる。 フレーゲはバルト海に面したドイツの港町ヴィスマールの生まれである。アウグステ・ビアロブロツキー(母)はポーランド系である。彼ははじめイェナ大学で学び、その後ゲッティンゲン大学に移り1873年に博士号を取得した。その後イェナに戻り、1896年から数学教授。1925年に死去した。
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege was een Duits wiskundige, logicus en filosoof. Hij wordt beschouwd als een van de grondleggers van de moderne, wiskundige logica en de analytische filosofie.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege var en tysk matematiker, logiker og filosof, som ansees som en av opphavsmennene til matematisk logikk og analytisk filosofi.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege – niemiecki matematyk, logik i filozof, profesor matematyki w Jenie.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege foi um matemático, lógico e filósofo alemão. Trabalhando na fronteira entre a filosofia e a matemática, Frege foi o principal criador da lógica matemática moderna, sendo considerado, ao lado de Aristóteles, o maior lógico de todos os tempos. Estudou nas universidades de Jena e Gotinga e tornou-se professor de Matemática em Jena, onde lecionou primeiro como docente e, a partir de 1896, como catedrático, onde permaneceu até sua morte. Em 1879 publicou Begriffsschrift (1879, Ideografia é uma tradução sugerida em carta pelo próprio autor, outra opção seria Notação Conceptual), onde, pela primeira vez, se apresentava um sistema matemático lógico no sentido moderno. Em parte incompreendido por seus contemporâneos, tanto filósofos como matemáticos, Frege prosseguiu seus estudos e publicou, em 1884, Die Grundlagen der Arithmetik (Os Fundamentos da Aritmética), obra-prima filosófica que, no entanto, sofreu uma demolidora crítica por parte de Georg Cantor, justamente um dos matemáticos cujas idéias se aproximavam mais das suas. Em 1903 publicou o segundo volume de Grundgesetze der Arithmetik (Leis básicas da Aritmética), em que expunha um sistema lógico no qual seu contemporâneo e admirador Bertrand Russell encontrou uma contradição, que ficou conhecida como o paradoxo de Russell. Esse episódio impactou profundamente a vida produtiva de Frege. Segundo Russell, apesar da natureza de suas descobertas marcarem época, sua obra permaneceu na obscuridade até 1903, quando o próprio filósofo e matemático inglês chamou atenção para a relevância dos escritos. O grande contributo de Frege para a lógica matemática foi o criação de um sistema de representação simbólica (Begriffsschrift, conceitografia ou ideografia) para representar formalmente a estrutura dos enunciados lógicos e suas relações, e a contribuição para a implementação do cálculo dos predicados. Esse parte da decomposição funcional da estrutura interna das frases (em parte substituindo a velha dicotomia sujeito-predicado, herdada da tradição lógica Aristotélica, pela oposição matemática função-argumento) e da articulação do conceito de quantificação (implícito na lógica clássica da generalidade), tornado assim possível a sua manipulação em regras de dedução formal. (As expressões "para todo o x", "existe um x", que denotam operações de quantificação sobre variáveis têm na obra de Frege uma de suas origens). Ao contrário de Aristóteles, e mesmo de Boole, que procuravam identificar as formas válidas de argumento, e as assim chamadas "leis do pensamento", a preocupação básica de Frege era a sistematização do raciocínio matemático, ou dito de outra maneira, encontrar uma caracterização precisa do que é uma “demonstração matemática”. Frege havia notado que os matemáticos da época freqüentemente cometiam erros em suas demonstrações, supondo assim que certos teoremas estavam demonstrados, quando na verdade não estavam. Para corrigir isso, Frege procurou formalizar as regras de demonstração, iniciando com regras elementares, bem simples, sobre cuja aplicação não houvesse dúvidas. O resultado que revolucionou a lógica foi o desenvolvimento do cálculo de predicados.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege a fost un matematician, logician şi filozof german. Blibliografie * s-a născut la 8 noiembrie 1848 la Wismar. * între 1869-71 studiază matematica, fizica şi filozofia (cu neokantianul Kuno Fischer) la Jena. * între 1871-73 studiază matematica, fizica, chimia şi filozofia (cu neokantianul Rudolf Hermann Lotze) la Göttingen. * • în 1873 devine absolvent al facultăţii din Göttingen ca doctor în filozofie cu o dizertaţie pe tema Despre reprezentarea geometrică a lucrurilor imaginare în câmp. * 1874 dă examenul de docenţă în matematică la Jena cu lucrarea Metode de calcul, care se bazează pe extinderea noţiunii de mărime (Rechnungsmethoden, die sich auf eine Erweiterung des Größenbegriffs gründen). Conferenţiar universitar (fără a fi angajat) la Jena. * între 1879-96 profesor agregat acolo. * între 1896-1917 profesor onorar. * în 1917 Frege se retrage din motive de sănătate din activitatea didactică. * moare la 26 iunie 1925 la Bad Kleinen
- Фридрих Людвиг Готлоб Фреге — немецкий логик, математик и философ. Представитель школы аналитической философии. Сформулировал идею логицизма, то есть направление в основаниях математики и философии математики, основным тезисом которого является утверждение о «сводимости математики к логике».
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege, född 8 november 1848, död 26 juli 1925, var en tysk matematiker, logiker och filosof. Frege brukar betraktas som en av de första företrädarna för den tankeströmning inom filosofin som kallas analytisk filosofi och anses vara en av de viktigaste grundarna av den moderna matematiska logiken. Frege föddes i Wismar. Han studerade på universitet i Jena 1869 och flyttade till Göttingen efter två år där han blev Filosofie doktor 1873. Ytterligare två år senare återvände han till Jena för att undervisa i matematik. 1879 blev han biträdande professor och 1896 professor i matematik. Han dog i Bad Kleinen 1925. Störst uppmärksamhet har han rönt som föregångare i den moderna logiken (främst genom Bertrand Russell som i Principia Mathematica hänvisar till honom). Freges stora projekt var att återföra matematiken till logiken. För detta var han tvungen att definiera talen utan att tillgripa matematiska begrepp samt bevisa tallagarna. Frege var även en betydande språkfilosof, och hans distinktion mellan mening (ty. Sinn, eng. meaning) och betydelse (ty. Bedeutung, eng. denotation) var ett avgörande framsteg inom denna disciplin. Enligt Frege har "Aftonstjärnan" och "Morgonstjärnan" samma betydelse, dvs. planeten Venus, men olika mening. Meningen är det sätt på vilket uttryckets betydelse ges av uttrycket. Detta förklarar att utsagor av typen "Aftonstjärnan=Morgonstjärnan" skiljer sig från "Aftonstjärnan=Aftonstjärnan". För att veta om den förra satsen är sann måste vi veta något om de ingående uttryckens mening, nämligen, att de ger samma betydelse. Den senare utsagan är däremot en logisk sats, och vi behöver inte veta något om vilken mening "Aftonstjärnan" har för att veta att den är sann. I den moderna språkfilosofiska debatten brukar man istället för "betydelse" tala om "referens", men distinktionen är densamma.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege Modern Matematiksel Mantık'ın ve Analitik felsefenin kurucusu sayılan Alman matematikçi, mantıkçı ve filozof.
- 弗里德里希·路德维希·戈特洛布·弗雷格（德语：Friedrich Ludwig Gottlob Frege，國際音標：/{ˈɡɔtlop ˈfʁeːɡə}/；1848年11月8日－1925年7月26日），德国数学家、逻辑学家和哲学家。是数理逻辑和分析哲学的奠基人。
|
| rdfs:comment
|
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege (8 November 1848 – 26 July 1925) was a German mathematician who became a logician and philosopher. He was one of the founders of modern logic, and made major contributions to the foundations of mathematics. As a philosopher, he is generally considered to be the father of analytic philosophy, for his writings on the philosophy of language and mathematics.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege war ein deutscher Mathematiker, Logiker und Philosoph. Seine herausragende Leistung auf dem Gebiet der Logik besteht darin, als erster eine formale Sprache und, damit zusammenhängend, formale Beweise entwickelt zu haben. Er schuf dadurch eine wesentliche Grundlage für die heutige Computertechnik und Informatik. Im Bereich der Philosophie waren seine sprachphilosophischen Betrachtungen außerordentlich einflussreich. Unmittelbar beeinflusst hat er u. a.
- Gottlob Frege fou un filòsof i matemàtic alemany que va fundar la filosofia analítica. Les seves contribucions se centren en la lògica formal i en la filosofia del llenguatge. La seva distinció fundamental entre sentit i referència s'inscriu en la tradició que intenta explicar què és el significat d'un mot o expressió.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege byl německý matematik, logik a filosof. Studoval matematiku, fyziku a filosofii v Jeně a Göttingenu a po celou svou akademickou kariéru pak působil na univerzitě v Jeně. Je pokládán za zakladatele moderní logiky. Kritizoval psychologismus, tj. názor, že matematické objekty mají psychologický původ a že logika je „věda o správném myšlení“. Jeho práce ustanovují logiku jako vědu o vyplývání.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege fue un matemático, lógico y filósofo alemán fundador de la moderna lógica matemática y la filosofía analítica. Frege es considerado el mayor lógico desde Aristóteles.
- Gottlob Frege oli saksalainen filosofi, loogikko ja matemaatikko. Hän toimi matematiikan varsinaisena professorina vuodesta 1896 vuoteen 1917. Frege julkaisi mm. teokset Begriffsschrift sekä Grundgesetze der Arithmetik. Frege on tullut tunnetuksi lähinnä filosofian ja logiikan alaan liittyvistä tutkimuksistaan. Frege on ollut vaikutusvaltainen erityisesti analyyttisen filosofian alkutaipaleella.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege, était un mathématicien, logicien et un philosophe allemand. Frege est certainement un des plus grands logiciens depuis Aristote, Ockham et Leibniz. Il a créé la logique moderne et plus précisément le calcul propositionnel moderne, le calcul des prédicats.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege, német matematikus, logikatudós, filozófus, a modern matematikai logika és analitikus filozófia megalapítója, művelője. Fregét tartjuk Arisztotelész óta az egyik legjelentősebb, logikával is foglalkozó tudósnak.
- Idee di fondo sull’Ideografia di Frege. Funzione: secondo l’analisi matematica superiore, per funzione di x si intende una espressione di calcolo contenente x (argomento), una formula contenente x. Questa definizione è insufficiente, in quanto non distingue la forma e il contenuto. Bisogna anzitutto dire che l’argomento non è parte della funzione, essa in partenza è insatura, in ciò essa differisce dai numeri. Quando alla funzione si attribuisce un argomento, essa assume un valore.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege was een Duits wiskundige, logicus en filosoof. Hij wordt beschouwd als een van de grondleggers van de moderne, wiskundige logica en de analytische filosofie.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege var en tysk matematiker, logiker og filosof, som ansees som en av opphavsmennene til matematisk logikk og analytisk filosofi.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege – niemiecki matematyk, logik i filozof, profesor matematyki w Jenie.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege foi um matemático, lógico e filósofo alemão. Trabalhando na fronteira entre a filosofia e a matemática, Frege foi o principal criador da lógica matemática moderna, sendo considerado, ao lado de Aristóteles, o maior lógico de todos os tempos. Estudou nas universidades de Jena e Gotinga e tornou-se professor de Matemática em Jena, onde lecionou primeiro como docente e, a partir de 1896, como catedrático, onde permaneceu até sua morte.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege a fost un matematician, logician şi filozof german. Blibliografie * s-a născut la 8 noiembrie 1848 la Wismar. * între 1869-71 studiază matematica, fizica şi filozofia (cu neokantianul Kuno Fischer) la Jena. * între 1871-73 studiază matematica, fizica, chimia şi filozofia (cu neokantianul Rudolf Hermann Lotze) la Göttingen.
- Фридрих Людвиг Готлоб Фреге — немецкий логик, математик и философ. Представитель школы аналитической философии.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege, född 8 november 1848, död 26 juli 1925, var en tysk matematiker, logiker och filosof. Frege brukar betraktas som en av de första företrädarna för den tankeströmning inom filosofin som kallas analytisk filosofi och anses vara en av de viktigaste grundarna av den moderna matematiska logiken. Frege föddes i Wismar. Han studerade på universitet i Jena 1869 och flyttade till Göttingen efter två år där han blev Filosofie doktor 1873.
- Friedrich Ludwig Gottlob Frege Modern Matematiksel Mantık'ın ve Analitik felsefenin kurucusu sayılan Alman matematikçi, mantıkçı ve filozof.
- 弗里德里希·路德维希·戈特洛布·弗雷格（德语：Friedrich Ludwig Gottlob Frege，國際音標：/{ˈɡɔtlop ˈfʁeːɡə}/；1848年11月8日－1925年7月26日），德国数学家、逻辑学家和哲学家。是数理逻辑和分析哲学的奠基人。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
