| dbpprop:abstract
|
- Giovanni Battista Viotti (12 May 1755 – 3 March 1824) was an Italian violinist whose virtuosity was famed and whose work as a composer featured a prominent violin and an appealing lyrical tunefulness. He was also a director of French and Italian opera companies in Paris and London.
- Giovanni Battista Viotti war ein italienischer Violinist und Komponist, er gilt als einer der Väter der modernen Violintechnik.
- Giovanni Baptista Viotti fou un violinista i compositor italià. Fundador de la tècnica moderna del violí i un dels més notables compositors per aquest instrument. Fill d'un modest ferrer, el seu extraordinari talent musical es mostrà ja als 8 anys d'edat, executant primorosament en un petit violí que li'n regalà el seu pare, obres de força dificultat apreses sense cap mestre. Llur fama de nen prodigi arribà a oïdes del bisbe de Stambino, que el recomanà a la protecció del príncep de la Cisterna a Torí. Aquest magnat es feu càrrec de la educació musical del petit Giovanni, donant-li com a mestre el famós Pugnani, què, entusiasmat amb el deixeble, emprengué el 1780 una gran gira de concerts a treves d'Alemanya, Rússia, Londres i París. La primera vegada que Viotti va actuar amb públic com a solista fou a Gènova l'any 1780. A París es presentà en públic el 15 de març de 1782, prenent part en un dels Concerts Spirituels, causant tant gran impressió, que fou unànime la opinió de què la seva tècnica avantatjava a la de tots els violinistes escoltats fins llavors. El 1784 va ser anomenat per la reina Maria Antonieta violinista de cambra i poc temps desprès mestre de capella del duc de Soubisse. Cap d'aquests càrrecs foren conservats massa temps per Viotti, home de caràcter rar, inquiet i poc donat a les grans exhibicions. Sent com era, un mestre insuperable del violí, li repugnava aparèixer davant els auditoris nombrosos i preferia tocar en el reduït cercle d'uns quants deixebles i amics íntims, entre ells el compositor Cherubini. Des del 1787 les aparicions públiques de Viotti cessaren quasi per complet. A partir d'aquesta època comença la seva atzarosa vida i plena d'adversitats d'aquest gran artista. Coempresari amb Leonard, el perruquer de Maria Antonieta, del Theâtre de Monsieur, que actuava sota el patronat del comte de la Provença, germà del rei, el seu noble propòsit de restaurar les glories de l'òpera italiana a França tingué de fracassar per efecte de la revolució. Viotti, sospitós de monarquisme, es veié obligat a fugir de París, refugiant-se amb d'altres realistes a Londres, on arribà el juliol de 1792. Seguiren quatre anys de relativa tranquil·litat pel mestre, doncs, arruïnat completament pel fracàs de la seva empresa teatral a París, pogué sortejar la constant persecució de la mala sort mercès als ingressos que li proporcionaven alguns concerts i haver-se'li confiat la direcció del King's Theater, on es verificaven representacions d'òpera italiana. Allunyat de Londres el 1798 a conseqüència d'una intriga política, passà a Schönfeldz, residint allí tres anys dedicat sencerament a la composició i l'ensenyança. El 1801 tornà de nou a Londres, però per raons que s'ignoren no hi trobà el mateix ambient acollidor que en llur anterior permanència. D'aquell període obscur en la vida de l'artista només se'n sap que per poder defensar-se, inclòs emprengué un negoci de vi, que al final i per postres li ocasionà grans pèrdues. El 1802 feu un viatge a París, donant a conèixer als seus admiradors i amics íntims els últims duets i trios que havia composat a Schönfeldz, repetint llurs visites a la capital de França el 1814 i 1818. En aquest últim any el seu antic protector el comte de la Provença, que havia ascendit al tron amb el nom de Lluís XVIII, l'anomenà director de l'Òpera, però com que en aquest teatre va ocórrer, el 13 de febrer, l'assassinat del duc de Berry, nebot del monarca, hagué de tancar les portes, refugiant-se la companyia, primer en el Théâtre Favart i desprès en el Théâtre Louvois. Aquestes continues mudances foren desastroses per l'òpera italiana la qual fallida definitiva obligà a Viotti el 1822 a instal·lar-se altra volta a Londres. Ressentida greument la salut de l'artista per tantes lluites i tants infortunis, aquella va anar decaient ràpidament, morint en la major misèria i aclaparat pels deutes, la major part a resultes de llur negoci de vins. Per saldar lo que d'elles bonament es pogués, disposava Viotti en el seu testament que embarguessin les úniques coses de valor que posseïa al morir: dos concerts en manuscrit, un violí Klotz i un Stradivarius. "aquest últim instrument, deia el testador, crec que produirà diners". Viotti no fou solament el millor violinista del seu temps, sinó el fundador i originador de la moderna escola de violí. El famós Pugnani li transmeté sens dubte les tradicions de la cèlebre escola italiana creada per Corelli, però, sense perjudici d'aquestes ensenyances, el cert és que l'estil clàssic semblava innat en Viotti i que la dignitat i puresa de llurs interpretacions corrien parella amb l'insuperat domini tècnic del instrument. <<Viotti, deia d'ell el seu fervorós admirador Baillot, posseeix, un archet de coton, dirigeix par le bras de Hercule>>. I llur biògraf Miel s'expressa així al respecte de l'art interpretatiu del preclar instrumentista: <<Hi ha en llur execució quelcom tan gran, tan definitiu, que fins el violinista més perfecte menguen en la seva presència i cauen en la mediocritat>>. La mateixa noblesa d'estil que reconeixen tots els seus contemporanis en Viotti s'evidencia en llurs composicions, les què, si bé és cert que manquen d'originalitat potent, estan dignificades per la constant recerca de bells ideals; en elles si mostra quan profunda petjada havia deixat en l'ànima de Viotti la màxima de Tartini: Per ben suonare, bisogna ben cantare. Finalment, Viotti fou un dels primers compositors de concerts per a violí que va saber treure profit complet dels seus recursos d'una orquestra acompanyant. Entre els deixebles d'aquest artista hi figuraren Rode, Pixis, Alday, Vacher, Cartier, Labarre, Libon, Mori, Pinto i Roberrechts. Escrigué 29 concerts per a violí, i els 9 últims designats per les lletres A a L; 2 peces concertants per a dos violins; 21 quartets per a instruments d'arc; 21 trios per a dos violins i violoncel; 51 duos de violins, 13 serenates, 18 sonates de violí amb baix; 3 divertissements (nocturns) per a violí i piano, i una sonata per a piano. Alguns dels seus quartets i trios es publicaren en forma d'arranjaments com sonates per a violí.
- Giovanni Battista Viotti,. Famoso violinista, compositor y pedagogo italiano. Apreciado desde muy joven como violinista, fue acogido bajo la protección de los príncipes Dal Pozo della Cisterna que procuraron que estudiara con Antonio Celoniat. En 1775 formó parte de la capilla de la Corte de Saboya dirigida por Giulio Pugnani. En 1780, éste último lo llevó en una gira de conciertos a Ginebra y Viena. Continuó viaje él sólo hacía Dresde, Berlín (donde tocó para Federico II el Grande), Varsovia y San Petersburgo. En 1782 de regreso en París obtuvo un gran éxito en el Concert Spirituel que le abrió la mayor parte de los círculos musicales. Fue nombrado solista de la Corte de Maria Antonieta, pero su actividad de concertista se redujo notablemente los años siguientes. Pasó entonces a dedicarse a la enseñanza, la composición y la organización de conciertos. En 1788, metido a empresario teatral, viaja a Italia con objeto de contratar cantantes para la próxima apertura del Teatro de Monsieur, pero este tuvo una vida muy corta y pronto cerró sus puertas. Viotti, viaja entonces a Londres en 1792, donde reemprende sus conciertos. En 1794 es nombrado director artístico y posteriormente director de orquesta en el King’s Theatre. Cuatro años más tarde es expulsado de las islas acusado de jacobino, por lo que se instala en Alemania, cerca de Hamburgo. Revisado su caso, se le permitió regresar a Inglaterra, donde abandonó su carrera musical para dedicarse al negocio de vinos, pero fracasó y quebró rápidamente. Regresó a París donde fue director del Teatro Italiano y de la Ópera en 1819. Dos años después fue despedido y volvió a Londres donde murió en 1824. Durante los 20 últimos años del siglo XVIII fue considerado como el mejor violinista de Europa. Como compositor fue un defensor de la tradición instrumental italiana de la época rococó, pero abierto al romanticismo. Sus conciertos están influenciados por Haydn.
- Giovanni Battista Viotti (12. toukokuuta 1755 – 3. maaliskuuta 1824) oli italialainen viulisti ja säveltäjä. Viotti syntyi Valzarettossa osana Sardinian kuningaskuntaa. Hän oli Gaetano Pugnanin oppilas ja palveli Torinon hovissa ja kiersi solistina aluksi Pugnanin kanssa, vuosina 1780 – 81 he tekivät konserttimatkan Sveitsiin,Saksaan, Puolaan ja Venäjälle. ennen kuin matkasi yksin Pariisiin. Hän oli siellä erityisen suosittu, ja palveli jonkin aikaa Versailles'n hovissa kunnes perusti uuden oopperatalon, Théâtre de Monsieur'n vuonna 1788. Hän siirtyi Lontooseen, koska Ranskan vallankumous teki oopperaproduktiot mahdottomiksi. Hän palasi myöhemmin Pariisiin, mutta luopui konsertoinnista toimiakseen viinialalla. Se ei osoittautunut kuitenkaan tuotteliaaksi, ja hän Pariisin oopperan johtajuusvuosien jälkeen hän siirtyi Lontooseen 1823, jossa hänen oli rahapulan vuoksi jälleen aloitettava konsertointi. Hän kuoli Lontoossa. Viotti oli hyvin merkittävä muusikko ja viulunsoiton kehittäjä. Hän oli muun muassa Pierre Roden, Pierre Baillot'n sekä August Duranowskin opettaja ja toimi Rodolphe Kreutzerille tärkeänä vaikuttajana. Häntä pidetään 1800-luvun ranskalaisen viulukoulun perustajahahmona. Viottin huomattavimpiin sävellyksiin kuuluu 29 viulukonserttoa, jotka tekivät muun muassa Ludwig van Beethoveniin vaikutuksen. A-mollikonsertto nro 22 on yleisimmin soitettu. Hänen tuotannossaan viululla on soitinäänenäkin hallitseva osuus: jousikvartetoissa Viotti antoi ensiviululle hyvinkin solistisia rooleja (toisin kuin esimerkiksi Haydnin balansoidummat soitinosuudet). Viotti omisti Stradivarius -viulun joka tuli myöhemmin tunnetuksi juuri omistajansa nimellä.
- Giovanni Battista Viotti, né à Fontanetto Po le 12 mai 1755 et mort à Londres le 3 mars 1824, est un violoniste et compositeur italien.
- ジョヴァンニ・バッティスタ・ヴィオッティ（Giovanni Battista Viotti, 1755年5月12日 - 1824年3月3日）は、イタリアのヴァイオリン奏者、作曲家。
- Giovanni Battista Viotti foi um compositor, maestro e violinista da Itália. Revelando talento musical desde cedo, foi recebido pelo príncipe Alfonso dal Pozzo della Cisterna em Turim para estudar, aperfeiçoando-se mais tarde com Gaetano Pugnani. Serviu na corte de Savóia e deu concertos itinerantes como virtuoso do violino pela Itália até se mudar para Paris. Ali sua primeira aparição pública foi nos Concerts Spirituels de 1782, conhecendo sucesso imediato, sendo contratado pela corte de Versalhes. Depois entrou no serviço do conde de Artois, irmão do rei, para quem trabalhou como diretor do teatro de ópera, onde montou várias obras de Luigi Cherubini. Com a Revolução Francesa suas ligações com a realeza tornaram perigosa sua permanência na França, e ele se mudou para a Inglaterra em 1792, onde seu sucesso foi ainda maior, dando concertos e recitais como solista e atuando como empresário de óperas. Quando as relações entre a Inglaterra e a França se deterioraram, foi acusado de jacobinismo e expulso do país. Mais tarde foi-lhe permitido voltar, mas então abandonou a carreira de solista para dedicar-se aos negócios. Foi um dos fundadores da Royal Philharmonic Society, mas então seus negócios faliram, e ele voltou para Paris, trabalhando ente 1819 e 1821 como diretor musical da Académie Royale de Musique. Voltando a Londres para visitar amigos, ali faleceu. Viotti foi um grande violinista, mas deixou poucos alunos, entre eles Pierre Rode, August Duranowski e Pierre Baillot, e foi uma influência para Rodolphe Kreutzer. Tocava em um violino Stradivarius, hoje conhecido como Stradivarius Viotti. Entre suas composições mais notáveis estão os concertos para seu instrumento, que influíram na produção de Beethoven. Também deixou quartetos de cordas, canções, sonatas e música de câmara em várias formações.
- Файл:Giovanni Battista Viotti. jpg Джованни Баттиста Виотти — известный итальянский скрипач поколения, которое предшествовало Никколо Паганини. Изучал скрипку вместе с Гаэтано Пуньяни и другими известными скрипачами. С 1780 по 1782 Виотти путешествовал по Европе и работал за гонорар. Он приехал в Париж в 1782 и поступил на службу к Марии Антуанетте в 1784. Великая Французская революция вынудила его уехать в Лондон в 1792, где он и жил, за исключением его высылки в Германию и неудачного периода, когда он был директором Итальянской оперы в Париже. Кроме десяти концертов для фортепиано, все произведения Виотти написаны для струнных инструментов, наиболее важными из которых являются 29 концертов для скрипки. На родине Виотти в городе Верчелли с 1950 года проводится Международный конкурс имени Виотти.
- Джова́нні Баті́ста Віо́тті — італійський скрипаль, композитор. Жив у Великобританії і Франції (очолював «Гранд-Опера»). Був одним із засновників французької школи скрипалів. 29 концертів для скрипки з оркестром, струнні квартети, тощо.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
