| dbpprop:abstract
|
- The Getae was the name given by the Greeks to several Thracian or Dacian tribes that occupied the regions south of the Lower Danube, in what is today northern Bulgaria, and north of the Lower Danube, in Romania. This was in the hinterland of Greek colonies on the Black Sea coast, bringing the Getae into contact with the ancient Greeks from an early date.
- Die Geten oder Getai (griech. ) waren ein indoeuropäisches Reitervolk des frühen Altertums, das zur weitverbreiteten Stammesgruppe der Thraker gehörte. Obwohl sie mit zwei oder drei anderen Völkern zu den Vorfahren der Rumänen zählen, ist in der Literatur nicht viel über sie zu finden.
- Els getes (llatí getae) foren un poble traci que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata). Un altre grup, esqueixat de l'inicial, va dominar entre la Mar Negre i les planures hongareses. Encara que van arribar a formar un poble poderós al principi de l'època imperial, sembla que un segle després van ser absorbits pels gots.
- Getové (Γέται, jednotné číslo Γέτης; Getae) bylo Řeky pojmenovaných několik thráckých kmenů, které ve starověku obývali území na jihu dolního Dunaje, kde dnes leží sever Bulharska, a severu dolního Dunaje, v rovině Muntenia a obzvláště v dnešní Dobrudži. Tato území spadala do okolí řeckých černomořských kolonií, což umožnilo kontakt mezi Gety a starými Řeky už v dávných dobách. Mezi badateli je předmětem debat, zda Getové nebyli nějak příbuzní s Dáky nebo dokonce nešlo o samotné Dáky. Také se často objevuje označení Geto-Dákové.
- Getas (singular Geton) era el nombre por el cual los escritores antiguos se referían a la tribu tracia que vivía junto al Danubio, sobre todo al sur del río en la actual Bulgaria septentrional, y en la llanura Munteniana y en Dobruja. Hay controversia entre los historiadores referente a la naturaleza de las relaciones de los getas con los dacios. El erudito rumano Lucian Boia argumenta que los escritores antiguos distinguían entre los dos pueblos, tratándolos como grupos distintos de tracios, aun cuando Justino dijo que los estados de los dacios provenían de los getas. La historiografía rumana, acuñó la expresión "geto-dacios" para sugerir la existencia de un único grupo. Un elemento que sustenta esta teoría se funda en Estrabón, quien escribió en su Geografía que los dos pueblos hablaban el mismo idioma, ante lo cual Boia argumenta que sería ingenuo suponer que Estrabón conocía tan bien los dialectos tracios. Según Heródoto (iv, 93), los getas eran "los tracios más valerosos y más justos de las tribus tracias". Cuando los persas, conducidos por Darío el Grande, emprendieron la campaña contra los escitas, las tribus tracias de los Balcanes se rindieron a Darío sin presentar batalla. Los que se rindieron eran los tracios escirmíadas que vivían en Salmideso y los tracios nipseos establecidos al norte de Apolonia y Mesembria. Únicamente los getas ofrecieron resistencia y fueron reducidos en seguida. Aunque se pensó en los getas como un pueblo guerrero, eran también capaces de mostrar diplomacia. Cuando el rey Lisímaco de Tracia intentó conquistar a los getas que vivían al norte del Danubio, fue derrotado: En el 299 a. C. Lisímaco cruza el Danubio en su primera campaña contra los getas. En el 294 a. C. Lisímaco cruza el Danubio por segunda vez para combatir a los getas. En el 293 a. C. Lisímaco derrotado y capturado por los getas. En el 292 a. C. Lisímaco derrotado y capturado por los getas. El rey geta Dromiquetes le tomó prisionero y le trató bien. Dromiquetes convenció a Lisímaco que era mucho mejor tener a los getas como aliados que como enemigos y lo liberó. Los dos dioses principales de los getas, eran Zalmoxis y Gebeleicis. Heródoto cuenta en el Libro IV: Fueron sometidos por Darío I durante la campaña que hizo contra Escitia. Plinio el Viejo en su Naturalis Historia menciona a una tribu llamada tiragetas, al parecer una tribu daco-tracia que moraba en el río Tira (el actual Dniéster). El etnónimo resulta de combinar Tira y Getas. Al final del siglo IV, Claudiano, el poeta cortesano del emperador Honorio y el patricio Estílico, habitualmente usaban el etnónimo getas para referirse poéticamente a los visigodos.
- A géták a dákokkal rokon trák törzs, amely az i. e. 5. században a Balkán-hegység és az Al-Duna, az i. e. 4. században a Dnyeper folyó és Kis-scytia között helyezkedtek el. Több hadjáratot vívtak a rómaiak ellen, majd 106-ban Traianus leverte és Dacia provinciához csatolta őket.
- Geti era il nome che veniva dato dagli scrittori pre-Romani alla popolazione stanziata nella regione successivamente nota come Dacia, a nord dell'ultimo tratto del Danubio. I Geti erano parte del gruppo di genti indoeuropee, forse parte della famiglia tracica; è possibile che fossero tanto parte del popolo dei Daci, quanto che da questi siano stati a un certo punto assorbiti. Per gli autori romani i termini Daci e Geti erano considerati in genere equivalenti, anche se distinguevano i Tyragetae, Geti stanziati vicino al fiume Nistro.
- Getas é o nome dado pelos gregos a diversas tribos trácias ou dácias que ocuparam as regiões ao sul do Baixo Danúbio, na região do atual norte da Bulgária, e ao norte do Baixo Danúbio, na Romênia. A região ocupa a hinterlândia das colônias gregas da costa do Mar Negro, o que propiciou aos getas contato com os gregos antigos desde tempos muito antigos.
- Geţii au fost un popor tracic, care în jurul anului 339 î.e.n. locuia pe ambele maluri ale cursului inferior al Dunării. Istoricul antic Strabo a arătat că dacii şi geţii „vorbesc aceeaşi limbă”. Iar Pompeius Trogus afirma că Geţii şi Dacii erau identici. Singura deosebire între cele două grupuri consta în împrejurarea că geţii locuiau la câmpie în timp ce dacii trăiau în zonele mai înalte, montane. Herodot i-a introdus în istorie prin următoarea menţiune: „geţii sunt cei mai bărbaţi şi mai drepţi dintre traci”. În timpul expediţiei lui Darius I (522-486 î.e.n. ) împotriva sciţilor (513 î.e.n. ), geţii i s-au opus, însă în cele din urmă au fost înfrânţi, împreună cu celelalte neamuri tracice din dreapta Dunării. După înlăturarea ocupaţiei persane (în sec. V î.e.n. ), geţii din dreapta Dunării făceau parte din regatul odrisilor (neam tracic), până ce acesta a fost supus de Filip II, regele Macedoniei (aprox. 340 î.e.n.). Întrucât geţii din dreapta Dunării deveniseră dependenţi de Macedonia, regii macedoneni au ridicat pretenţii de stăpânire şi asupra geţilor din nordul Dunării, însă încercările lui Alexandru cel Mare (335 î.e.n. şi 327 î.e.n. ) şi Lisimah (310 î.e.n. ) de a-i supune au eşuat. Ulterior, geţii din stânga Dunării au avut ciocniri cu bastarnii, un popor germanic care între 200 şi 100 î.e.n. au ocupat poalele nord-estice ale Carpaţilor şi malurile Nistrului. După lupte îndelungate, bastarnii au fost învinşi de daci, locuitorii regiunilor muntoase, care mai apoi rămân stăpâni şi pe câmpia răsăriteană până la Nistru. Din sec. I î.e.n. , în nordul Dunării predomină numele şi neamul dac, iar numele geţilor se păstrează mai ales în sudul Dunării. În Scythia Minor au mai domnit trei regi geţi: Roles, Dapyx şi Zyraxes. După ce romanii au ocupat teritoriile tracice din sudul Dunării, geţii sud-dunăreni au fost consemnaţi în izvoarele scrise cu denumirea moesi.
- Геты — древний воинственный фракийский народ, родственный дакам, с которыми его смешивали римляне; жил во времена Геродота между Балканами и Дунаем и был покорён Траяном. В IV в. до н. э. геты перешли Дунай. Залмоксиса почитали как единственного бога. Геродот назвал гетов теми, «кто верит в своё бессмертие» (getas tous athanatizontas), «потому что согласно их вере они не умрут, а отправятся к Залмоксису». Залмоксис, «учил, что ни он, ни его гости, ни их потомки не умрут, а лишь попадут в иное место, где будут жить вечно, пользуясь всеми благами». Юлиан Апостат сообщал о победе гетов над готами. Иордан считал готов продолжателями истории гетов.
- Geterna är det namn som antikens greker gav folket söder om nedre Donau, i dagens norra Bulgarien, samt norr därom, i vad som idag är Rumänien. Deras område låg i utkanten av den grekiska kolonisationen kring Svarta Havets kust, vilket ledde till en tidig kontakt mellan antikens Grekland och geterna. Geterna nämns för första gången av Herodotos i hans skildring av det persiska fälttåget genom Scythia minor, längs nedre Donau, lett av Darius I kring 513 f. Kr. Enligt Herodotos skilde sig geterna från övriga trakiska stammar genom sin religion. De dyrkade till skillnad från andra traker Zalmoxis, också kallad Gebeleizis. Det var enligt geterna den enda sanna guden. Från omkring 600 f. Kr. tills källorna slutar omnämna geterna skedde ett ekonomiskt och kulturellt utbyte mellan dem och det antika Grekland. Det eskalerade i takt med att grekernas kolonisation expanderade. Mellan 400 och 200 f. Kr. var geterna tillsammans med flera andra trakiska stammar samlade i det Odrysiska riket. Under denna tid gjorde sig geterna kända för sitt välutvecklade kavalleri. Det är oklart om geterna var daker eller om de hade någon annan relation till dem.
- Гети — племена фракійського походження, споріднені з даками, які у VI—IV ст. до н. е. проживали на півночі Балканського півострова та пониззі Дунаю. Згадки про них містяться у творах давньогрецьких авторів, зокрема, Геродота та Страбона. Зі сходу граничили зі скіфами. Брали участь у війні з перським царем Дарієм I у 513 р. до н. е. Впродовж IV ст. до н. е. вели війни з македонськими царями Філіпом III та його сином Александром. Протягом тривалого часу нападали на грецькі колонії у Північному Причорномор'ї, в результаті чого деякі з них були майже цілком знищені. З середини I ст. до н. е. до початку II ст. н. е. , об'єднавшись з даками в одну державу, вели війни з Римською державою, які закінчились поразкою гетів і включенням їхніх земель до складу римської провінції Дакія. Найбільш відомими правителями гето-дакської держави були королі Беребіста та Децебал.
|
| rdfs:comment
|
- The Getae was the name given by the Greeks to several Thracian or Dacian tribes that occupied the regions south of the Lower Danube, in what is today northern Bulgaria, and north of the Lower Danube, in Romania. This was in the hinterland of Greek colonies on the Black Sea coast, bringing the Getae into contact with the ancient Greeks from an early date.
- Die Geten oder Getai (griech. ) waren ein indoeuropäisches Reitervolk des frühen Altertums, das zur weitverbreiteten Stammesgruppe der Thraker gehörte. Obwohl sie mit zwei oder drei anderen Völkern zu den Vorfahren der Rumänen zählen, ist in der Literatur nicht viel über sie zu finden.
- Els getes (llatí getae) foren un poble traci que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata). Un altre grup, esqueixat de l'inicial, va dominar entre la Mar Negre i les planures hongareses. Encara que van arribar a formar un poble poderós al principi de l'època imperial, sembla que un segle després van ser absorbits pels gots.
- Getové (Γέται, jednotné číslo Γέτης; Getae) bylo Řeky pojmenovaných několik thráckých kmenů, které ve starověku obývali území na jihu dolního Dunaje, kde dnes leží sever Bulharska, a severu dolního Dunaje, v rovině Muntenia a obzvláště v dnešní Dobrudži. Tato území spadala do okolí řeckých černomořských kolonií, což umožnilo kontakt mezi Gety a starými Řeky už v dávných dobách.
- Getas (singular Geton) era el nombre por el cual los escritores antiguos se referían a la tribu tracia que vivía junto al Danubio, sobre todo al sur del río en la actual Bulgaria septentrional, y en la llanura Munteniana y en Dobruja. Hay controversia entre los historiadores referente a la naturaleza de las relaciones de los getas con los dacios.
- A géták a dákokkal rokon trák törzs, amely az i. e. 5. században a Balkán-hegység és az Al-Duna, az i. e. 4. században a Dnyeper folyó és Kis-scytia között helyezkedtek el. Több hadjáratot vívtak a rómaiak ellen, majd 106-ban Traianus leverte és Dacia provinciához csatolta őket.
- Geti era il nome che veniva dato dagli scrittori pre-Romani alla popolazione stanziata nella regione successivamente nota come Dacia, a nord dell'ultimo tratto del Danubio. I Geti erano parte del gruppo di genti indoeuropee, forse parte della famiglia tracica; è possibile che fossero tanto parte del popolo dei Daci, quanto che da questi siano stati a un certo punto assorbiti.
- Getas é o nome dado pelos gregos a diversas tribos trácias ou dácias que ocuparam as regiões ao sul do Baixo Danúbio, na região do atual norte da Bulgária, e ao norte do Baixo Danúbio, na Romênia. A região ocupa a hinterlândia das colônias gregas da costa do Mar Negro, o que propiciou aos getas contato com os gregos antigos desde tempos muito antigos.
- Geţii au fost un popor tracic, care în jurul anului 339 î.e.n. locuia pe ambele maluri ale cursului inferior al Dunării. Istoricul antic Strabo a arătat că dacii şi geţii „vorbesc aceeaşi limbă”. Iar Pompeius Trogus afirma că Geţii şi Dacii erau identici. Singura deosebire între cele două grupuri consta în împrejurarea că geţii locuiau la câmpie în timp ce dacii trăiau în zonele mai înalte, montane.
- Геты — древний воинственный фракийский народ, родственный дакам, с которыми его смешивали римляне; жил во времена Геродота между Балканами и Дунаем и был покорён Траяном. В IV в. до н. э. геты перешли Дунай. Залмоксиса почитали как единственного бога.
- Geterna är det namn som antikens greker gav folket söder om nedre Donau, i dagens norra Bulgarien, samt norr därom, i vad som idag är Rumänien. Deras område låg i utkanten av den grekiska kolonisationen kring Svarta Havets kust, vilket ledde till en tidig kontakt mellan antikens Grekland och geterna. Geterna nämns för första gången av Herodotos i hans skildring av det persiska fälttåget genom Scythia minor, längs nedre Donau, lett av Darius I kring 513 f. Kr.
- Гети — племена фракійського походження, споріднені з даками, які у VI—IV ст. до н. е. проживали на півночі Балканського півострова та пониззі Дунаю. Згадки про них містяться у творах давньогрецьких авторів, зокрема, Геродота та Страбона. Зі сходу граничили зі скіфами.
|