| dbpprop:abstract
|
- A geostationary orbit (or Geostationary Earth Orbit - GEO) is a geosynchronous orbit directly above the Earth's equator, with a period equal to the Earth's rotational period and an orbital eccentricity of approximately zero. From locations on the surface of the Earth, geostationary objects appear motionless in the sky, making the GEO an orbit of great interest to operators of communications and weather satellites. Due to the constant 0° latitude and circularity of geostationary orbits, satellites in GEO differ in location by longitude only. The notion of a geosynchronous satellite for communication purposes was first published in 1928 (but not widely so) by Herman Potočnik.
- Una òrbita geostacionària és una òrbita geosíncrona caracteritzada per tenir tant l'excentricitat com la inclinació nul·les (e = 0, i = 0). Es tracta d'una òrbita circular situada a 35.786 km sobre l'equador terrestre. Un satèl·lit en aquesta òrbita manté fixa la seva posició (es troba estacionari) respecte a la superfície terrestre, ja que el seu moviment orbital es fa a la mateixa velocitat angular que el moviment de rotació de la Terra. D'una certa manera, es pot dir que el satèl·lit «segueix» el moviment de rotació de la superfície. Aquesta característica es revela d'una gran utilitat per als satèl·lits de comunicacions ja que permet l'ús d'antenes de recepció fixes i proporciona una cobertura constant. També permet als satèl·lits meteorològics recollir i enviar informació actualitzada sobre la meteorologia de regions molt extenses (p. ex. d'un continent). Aquesta orbita presenta, emperò, alguns inconvenients respecte a l'òrbita baixa terrestre (l'altre tipus d'òrbita més utilitzat). D'entrada, es requereix molta més energia per arribar-hi degut a la gran alçada, cosa que dificulta i encareix el llançament. A això s'afegeix un nivell de radiació molt més important, ja que ens trobem al límit de la zona protegida pel camp magnètic terrestre. La gran alçada també tendeix a dificultar la tasca del satèl·lit. Per exemple, els satèl·lits de comunicació han d'enviar senyals de gran potència per compensar la distància que els separa de l'usuari receptor. A aquestes complicacions s'afegeix el fet que l'òrbita geostacionària és una òrbita inestable. Diverses pertorbacions orbitals fan que els satèl·lits geostacionaris es vegin obligats a utilitzar els seus sistemes de propulsió per mantenir-se a la seva posició. Les pertorbacions més importants són: El potencial lunisolar (o deriva Nord-Sud): Es tracta d'una variació espontània de la inclinació de l'òrbita causada per l'efecte combinat de la gravetat del Sol i de la Lluna. L'amplitud d'aquesta pertorbació varia periòdicament entre 0,75 i 0,95 °/any, amb un cicle de 18,6 anys imposat pel moviment relatiu d'aquests dos astres. Aquesta pertorbació és la que requereix més combustible per ser corregida. La deriva de la longitud (o deriva Est-Oest): La posició relativa d'un satèl·lit geostacionari respecte a la superfície es troba definida per la longitud sobre la qual es troba el satèl·lit. Aquesta posició ha de restar fixa per poder realitzar la missió. La longitud del satèl·lit, emperò, es veu afectada per una pertorbació causada pel fet que la Terra no és una esfera perfecta. L'efecte d'això és una deriva de la longitud que pot arribar a 0,7 °/any. Aquest valor, però, no és uniforme per a tota l'òrbita geostacionària, sinó que depèn, al seu torn, de la longitud sobre la qual es troba el satèl·lit. Fins i tot tenint en compte aquests problemes, el gran valor comercial dels satèl·lits geostacionaris fa que el nombre d'objectes en òrbita geostacionària augmenti. L'any 2005 existien més de 300 satèl·lits geostacionaris operacionals. Com que l'espai a l'òrbita és limitat, la Unió Internacional de Comunicacions ha dividit l'òrbita en parcel·les o «finestres» que són assignades a cada satèl·lit i que permeten de disminuir el risc de col·lisió o interferència entre satèl·lits geostacionaris. El problema de la deixalla espacial tot i no ser tan intens com a l'òrbita baixa terrestre també es planteja i actualment es procura que els satèl·lits geostacionaris deixin l'òrbita geostacionària a la fi de la seva vida útil a fi i efecte de deixar el lloc lliure per als satèl·lits del futur.
- Geostacionární dráha je dráha, na níž se družice pozorovatelům na Zemi jeví jako nehybná. Aby se družice nacházela na geostacionární dráze, musí se pohybovat kruhovou rychlostí v rovině rovníku a musí mít stejnou úhlovou rychlost jako Země. Z toho plyne, že se musí nacházet přibližně ve výšce 35 800 km nad rovníkem. Družice na takovéto dráze oběhne Zemi právě za 24 hodin. To znamená, že se otáčí vůči zemské ose stejnou úhlovou rychlostí, jako jakýkoliv bod na Zemi. Družice s takovou dráhou je nazývána geostacionární družicí. Výška stacionární dráhy nad povrchem Marsu je 17 000 km. Dráha se nazývá areostacionární od slova Ares. V praxi se mění nejen rovina rovníku, ale také úhlová rychlost Země, a projevují se gravitační vlivy ostatních tělěs Sluneční soustavy - zvláště Měsíce. Proto se družice, které mají zůstat na místě, musí stabilizovat, brzdit a zrychlovat. Pokud by se změnila inklinace, družice začne kmitat podél poledníku, nad kterým je umístěna. Pokud se změní úhlová rychlost, začne družice zdánlivě „klouzat“ po nebeském rovníku. Pokud se družice urychlí na rychlost větší, nežli je kruhová rychlost, bude družice kmitat podél rovníku. V praxi obvykle dochází ke složení těchto pohybů a zdánlivá dráha družice opisuje osmičku nebo jinou dráhu.
- Una órbita geoestacionaria o GEO es una órbita geosíncrona directamente encima del ecuador terrestre, con una excentricidad nula. Desde tierra, un objeto geoestacionario parece inmóvil en el cielo y, por tanto, es la órbita de mayor interés para los operadores de satélites artificiales (incluyendo satélites de comunicación y de televisión). Debido a que su latitud siempre es igual a 0º, las locaciones de los satélites sólo varían en su longitud. La idea de un satélite geosíncrono para comunicaciones se publicó por primera vez en 1928 por Herman Potočnik. La idea de órbita geoestacionaria se popularizó por el escritor de ciencia ficción Arthur C. Clarke en 1945 como una órbita útil para satélites de comunicaciones. En consencuencia, algunas veces se refiere a esta órbita como órbita de Clarke. De igual manera, el cinturón de Clarke es la zona del espacio, aproximadamente a 36.000 km sobre nivel del mar, en el plano del ecuador donde se puede conseguir órbitas geoestacionarias. Las órbitas geoestacionarias son útiles debido a que un satélite parece estacionario respecto a un punto fijo de la Tierra en rotación. Como resultado, se puede apuntar una antena a una dirección fija y mantener un enlace con el satélite. El satélite orbita en la dirección de la rotación de la Tierra, a una altitud de 35.786 km. Esta altitud es significativa ya que produce un período orbital igual al período de rotación de la Tierra, conocido como día sideral.
- Geostationaarinen rata on noin 35 786 kilometrin päässä suoraan Maan pinnan yläpuolella päiväntasaajalla sijaitseva ympyrän muotoinen kiertorata, joka on eräs erikoistapaus geosynkronisesta radasta. Siitä käytetään lyhennettä GEO (engl. Geostationary Earth Orbit). Se on yleinen tietoliikennesatelliittien kiertorata. Satelliitin kiertoaika on yksi sideerinen vuorokausi.
- L'orbite géostationnaire, abrégée GEO (geostationary orbit) est une orbite située à 35 786 km d'altitude au-dessus de l'équateur de la Terre, dans le plan équatorial et d'une excentricité orbitale nulle. C'est un cas particulier de l'orbite géosynchrone. Elle est parfois appelée orbite de Clarke ou ceinture de Clarke, du nom de l'auteur britannique de science-fiction Arthur C. Clarke qui, le premier, eut l'idée d'un réseau de satellites utilisant cette orbite.
- A geostacionárius pálya olyan Föld körüli pálya, melyen egy objektum a Föld forgási sziderikus periódusával megegyező keringési idővel rendelkezik (23 óra, 56 perc, 4,1 másodperc), és az Egyenlítő síkjában van. A pálya magassága 35 786 km az átlagos tengerszint fölött. Mindezek következtében a Föld bármely pontjáról (ahonnan látható) mindig azonos helyen, látszólag mozdulatlannak látszik. A geostacionárius pálya a geoszinkron pálya speciális esetének tekinthető, aminek inklinációja és excentricitása is nulla értékű.
- Un'orbita geostazionaria è un'orbita circolare ed equatoriale, situata ad una altezza tale che il periodo di rivoluzione di un satellite che la percorre coincide con il periodo di rotazione della Terra. È un caso particolare di orbita geosincrona. Tale orbita viene definita geostazionaria in quanto per un osservatore a terra, il satellite appare fermo in cielo, sospeso sempre al di sopra del medesimo punto dell'equatore. Per pianeti diversi dalla Terra, tale orbita è anche detta isosincrona. Non per tutti i pianeti è possibile che vi sia un'orbita stazionaria, in quanto la loro velocità di rotazione può essere tale da richiedere che il satellite stia in un'orbita troppo vicina oppure troppo lontana per essere stabile. Nel caso della Terra, il satellite deve percorrere l'orbita in un tempo uguale al giorno siderale, Trot = 23 h 56 min 4,09 sec = 86164,09 sec. Il raggio di tale orbita può essere determinato mediante la terza legge di Keplero: <math>r_{geos} =\sqrt [3] {\frac {G M T_{rot}^2} {4 \pi^2}} = 42.168 \, km</math> essendo G = 6,672 × 10 N (m/kg)² la costante di gravitazione universale e M = 5.9 × 10 kg la massa della terra. La formula precedente può essere utilizzata per determinare il raggio dell'orbita isosincrona per ogni corpo celeste, inserendo gli opportuni valori di M e Trot. Un metodo alternativo per il calcolo del raggio si ricava direttamente dalla Seconda Legge della Dinamica, imponendo un'orbita circolare (quindi con accelerazione <math>{\omega}^2 r</math>): <math> m {\omega}^2 r_{geos} = m a = m \frac{M_T G}{{r_{geos}}^2}</math> Non avendo a disposizione il valore di G e della massa terrestre si può in alternativa scrivere l'ultima come funzione dell'accelerazione gravitazionale terrestre e del raggio della Terra: <math>m \frac{M_T G}{R_T^2} \frac{R_T^2}{{r_{geos}}^2} = mg \frac{R_T^2}{{r_{geos}}^2}</math> essendo g = 9.80665 m s² l'accelerazione gravitazionale terrestre, <math>R_T \approx</math> 6378 km il raggio della terra e <math>\omega = 2\pi / T_{rot}</math> = 7.2921 × 10 s la pulsazione della rotazione terrestre. Risolvendo si trova: <math>r_{geos} =\sqrt [3] {\frac {M_T G}{\omega^2}} =\sqrt [3] {\frac {g R_T^2}{\omega^2}}</math> L'orbita geostazionaria ha quindi un raggio di 42.168 chilometri, pari a circa 6,6 raggi terrestri. Poiché il raggio dell'orbita si misura a partire dal centro del pianeta, l'orbita geostazionaria si trova a circa 35.786 chilometri sopra la superficie terrestre.
- 静止軌道（せいしきどう、GSO: geostationary orbit）は、人工衛星の対地同期軌道の一種で、この軌道を回る衛星は、地球の自転と並行して移動し、地上からは天空の一点に止まっているように見えるため、通信衛星や放送衛星によく用いられる軌道である。軌道傾斜角≒0度、離心率≒0（真円）、公転周期=1恒星日（地球では23時間56分）の公転軌道のことである。地球を周回する軌道の場合には特に「対地静止軌道」 ともいう。 静止軌道を回る人工衛星を静止衛星という。
- De geostationaire baan is de cirkelvormige baan rond de aarde waar een kunstmaan of ander object stil lijkt te staan ten opzichte van het aardoppervlak. Zo'n satelliet heet een geostationaire satelliet. Er zijn 5 belangrijke banen rond de aarde, de geostationaire baan is de laatste baan. De omlooptijd voor deze baan is 23 uur en 56 minuten, exact gelijk met de rotatie van de aarde, en de positie is recht boven de evenaar op een hoogte van 35 786 kilometer boven zeeniveau of 42 164 km boven het middelpunt van de aarde. Er bestaan ook geosynchrone satellieten. Deze hebben dezelfde omloopstijd als de draaitijd van de aarde, maar bevinden zich niet permanent boven dezelfde plek. Ze bevinden zich niet boven de evenaar en/of lopen niet in een cirkelvormige baan. Een geostationaire satelliet is geosynchroon, het omgekeerde niet altijd.
- En geostasjonær bane er en sirkulær bane i jordas ekvatorialplan. Ett hvert punkt i banen roterer i samme retning og med samme periode omkring jorda, som jordas egen rotasjon. Fra jordoverflata vil en satellitt i geostasjonær bane synes å stå stille. Geostasjonære baner er nyttige fordi de plasserer satellitten stasjonært med hensyn til et fast punkt på den roterende jorda. En antenne kan rettes i en bestemt retning og få kontakt med satellitten. Banen til satellitten er i en høyde på ca. 35 786 km over jordoverflaten. Geostasjonær bane er et spesialtilfelle av geosynkron bane, som også brukes på noen kunstige satellitter. En satellitt i geosynkron bane vil ha omløpstid på nøyaktig ett døgn, men banen er elliptisk, ikke nødvendigvis sirkulær (en sirkel er et spesialtilfelle av en ellipse). Banen er heller ikke nødvendigvis i jordens ekvatorialplan. Geosynkron bane og geostasjonær bane var først omtalt av science fiction-forfatteren Arthur C. Clarke i 1945, som nyttige baner for kommunikasjonssatellitter. Dette gjør at de av og til omtales som «clarkebaner».
- Orbita geostacjonarna to orbita wokółziemska – szczególny przypadek orbity geosynchronicznej, która zapewnia krążącemu po niej satelicie zachowanie stałej pozycji nad wybranym punktem równika Ziemi. Orbita geostacjonarna jest orbitą kołową i przebiega na wysokości 35 786 km (42 160 km od środka Ziemi), czyli w miejscu gdzie siła przyciągania ziemskiego jest równoważona przez siłę odśrodkową w układzie związanym z obracającą się Ziemią. Wykorzystywana jest głównie przez satelity geostacjonarne, zwłaszcza telekomunikacyjne i meteorologiczne. Umieszczenie satelitów telekomunikacyjnych na orbicie geostacjonarnej pozwala na utrzymanie stałej łączności z nimi przy użyciu anten kierunkowych bez konieczności nieustannego zmieniania kierunku ustawienia anteny. Wadą jest niemożliwość objęcia zasięgiem dużych szerokości geograficznych (okolic okołobiegunowych). Prędkość ciała na orbicie geostacjonarnej wynosi około 3,08 km/s, a czas okrążenia przez niego Ziemi jest praktycznie równy dobie ziemskiej, czyli 24 godzinom, dokładnie czas ten jest równy dobie gwiazdowej.
- Uma órbita é considerada geoestacionária quando esta órbita é circular e se processa exatamente sobre o equador da Terra, nos pontos de latitude zero e a sua rotação acompanha exatamente a rotação da Terra. Desta forma para um observador que estiver situado sobre a superfície, verá que um satélite pertencente a uma órbita geoestacionária, permanece sempre na mesma posição. É o caso da maioria dos satélites artificiais de comunicações e de televisão que ficam em órbitas geoestacionárias a fim de permanecerem sempre sobre a mesma posição aparente e desta forma sempre poder receber e transmitir dados para uma mesma região o tempo todo. Assim uma antena terrestre pode permanecer fixa apontando sempre uma dada direção do céu, sem necessitar ser redirecionada periódicamente. Para que um satélite permaneça sempre sobre um determinado ponto da superfície da Terra, ele deve orbitar sempre a uma distancia fixa de 35.786 km acima do nível do mar, no plano do equador da Terra. Isso independente da massa (peso) do satélite. Os satélites brasileiros de comunicação da família Brasilsat são satélites de órbita geoestacionária.
- Геостациона́рная орби́та (ГСО) — круговая орбита, расположенная над экватором Земли (0° широты), находясь на которой, искусственный спутник обращается вокруг планеты с угловой скоростью, равной угловой скорости вращения Земли вокруг оси, и постоянно находится над одной и той же точкой на земной поверхности. Геостационарная орбита является разновидностью геосинхронной орбиты и используется для размещения искусственных спутников (коммуникационных, телетрансляционных и т. п. ) Идея использования геостационарных спутников для целей связи высказывалась ещё К. Э. Циолковским и словенским теоретиком космонавтики Германом Поточником. Преимущества геостационарной орбиты получили широкую известность после выхода в свет научно-популярной статьи Артура С. Кларка в журнале «Wireless World» в 1945 году, поэтому на Западе геостационарная и геосинхронные орбиты иногда называются «орбитами Кларка». Первым спутником, успешно выведенным на ГСО был Syncom-2, запущенный NASA в июле 1963 года. Спутник должен обращаться в направлении вращения Земли, на высоте 35 786 км над уровнем моря (вычисление высоты ГСО см. ниже). Именно такая высота обеспечивает спутнику период обращения, равный периоду вращения Земли .
- Den geostationära omloppsbanan är en cirkulär omloppsbana i jordens ekvatorialplan, på ett sådant avstånd att en satellit i denna bana roterar runt jorden i samma riktning och med samma omloppstid som jordens rotationstid. Det finns bara en enda sådan bana, då satelliter på lägre höjd måste snurra snabbare för att inte ramla ner och satelliter på högre höjd måste snurra långsammare för att inte kastas ut i rymden. En satellit i geostationär bana kommer alltså att hålla en fast position ovanför en punkt på jordytan, och den används därför av många satelliter för TV- och radiokommunikation. Som ett resultat av att en satellit i en sådan omloppsbana håller sig ovanför en fast punkt på jordytan kan en antenn på marken hålla kontakt med satelliten bara genom att hålla en fast riktning mot den. För att uppnå detta måste satelliten kretsa ca 35 790 km direkt ovanför ekvatorn, med små felmarginaler. Avståndet är betydelsefullt, eftersom det producerar en omloppstid exakt lika med jordens rotationstid, stjärndygnet. Den geostationära banan är ett specialfall av geosynkrona omloppsbanor, vilka har samma omloppstid men inte behöver vara cirkulära eller hålla sig i ekvatorialplanet. Alla geosynkrona banor i ekvatorialplanet måste dock korsa den geostationära banan och därmed riskeras kollision med satelliter där. I praktiken betyder detta att endast den geostationära banan utnyttjas för satelliter. För att minska risken för kollisioner i geostationär bana skall geostationära satelliter placeras i en begravningsbana när de tas ur drift. Användningen av den geostationära banan för kommunikationssatelliter populariserades först av författaren Arthur C. Clarke år 1945. Som hedersbevis på detta kallas den ibland Clarke-banan.
- Dünya’nın çevresinde Dünya ile aynı hızda dönen ve yerden bakılınca uzayda konumu sabit olan yapay uydu için hesaplanan yörünge
- 地球靜止軌道（或作“地球静止同步轨道”、“地球静止卫星轨道”、“地球同步转移轨道”）特别指衛星或人造卫星垂直于地球赤道上方的正圆形地球同步軌道。地球静止轨道属于地球同步轨道的一种。在这轨道上进行地球环绕运动的卫星或人造卫星始终位于地球表面的同一位置。它的軌道離心率和轨道倾角均为零。运动周期为23小时56分04秒，与地球自转周期吻合。由于在静止轨道运动的卫星的星下点轨迹是一个点，所以地表上的观察者在任意时辰始终可以在天空的同一个位置观察到卫星，會發現衛星在天空中靜止不動，因此許多人造衛星，尤其是通訊衛星，多採用地球靜止軌道。 地球靜止軌道的理论由赫爾曼·波托西尼克中文維基百科未有赫爾曼·波托西尼克頁面，可參考英语维基百科的对应页面Herman Potočnik。在1928年首次提出，而后亞瑟·查理斯·克拉克在他的小說《无线世界》中，提議將通訊衛星放置在地球靜止軌道。因此有時靜止軌道也被稱為克拉克軌道。
|
| rdfs:comment
|
- A geostationary orbit (or Geostationary Earth Orbit - GEO) is a geosynchronous orbit directly above the Earth's equator, with a period equal to the Earth's rotational period and an orbital eccentricity of approximately zero. From locations on the surface of the Earth, geostationary objects appear motionless in the sky, making the GEO an orbit of great interest to operators of communications and weather satellites.
- Una òrbita geostacionària és una òrbita geosíncrona caracteritzada per tenir tant l'excentricitat com la inclinació nul·les (e = 0, i = 0). Es tracta d'una òrbita circular situada a 35.786 km sobre l'equador terrestre. Un satèl·lit en aquesta òrbita manté fixa la seva posició (es troba estacionari) respecte a la superfície terrestre, ja que el seu moviment orbital es fa a la mateixa velocitat angular que el moviment de rotació de la Terra.
- Geostacionární dráha je dráha, na níž se družice pozorovatelům na Zemi jeví jako nehybná. Aby se družice nacházela na geostacionární dráze, musí se pohybovat kruhovou rychlostí v rovině rovníku a musí mít stejnou úhlovou rychlost jako Země. Z toho plyne, že se musí nacházet přibližně ve výšce 35 800 km nad rovníkem. Družice na takovéto dráze oběhne Zemi právě za 24 hodin.
- Una órbita geoestacionaria o GEO es una órbita geosíncrona directamente encima del ecuador terrestre, con una excentricidad nula. Desde tierra, un objeto geoestacionario parece inmóvil en el cielo y, por tanto, es la órbita de mayor interés para los operadores de satélites artificiales (incluyendo satélites de comunicación y de televisión). Debido a que su latitud siempre es igual a 0º, las locaciones de los satélites sólo varían en su longitud.
- Geostationaarinen rata on noin 35 786 kilometrin päässä suoraan Maan pinnan yläpuolella päiväntasaajalla sijaitseva ympyrän muotoinen kiertorata, joka on eräs erikoistapaus geosynkronisesta radasta. Siitä käytetään lyhennettä GEO (engl. Geostationary Earth Orbit). Se on yleinen tietoliikennesatelliittien kiertorata. Satelliitin kiertoaika on yksi sideerinen vuorokausi.
- L'orbite géostationnaire, abrégée GEO (geostationary orbit) est une orbite située à 35 786 km d'altitude au-dessus de l'équateur de la Terre, dans le plan équatorial et d'une excentricité orbitale nulle. C'est un cas particulier de l'orbite géosynchrone. Elle est parfois appelée orbite de Clarke ou ceinture de Clarke, du nom de l'auteur britannique de science-fiction Arthur C. Clarke qui, le premier, eut l'idée d'un réseau de satellites utilisant cette orbite.
- A geostacionárius pálya olyan Föld körüli pálya, melyen egy objektum a Föld forgási sziderikus periódusával megegyező keringési idővel rendelkezik (23 óra, 56 perc, 4,1 másodperc), és az Egyenlítő síkjában van. A pálya magassága 35 786 km az átlagos tengerszint fölött. Mindezek következtében a Föld bármely pontjáról (ahonnan látható) mindig azonos helyen, látszólag mozdulatlannak látszik.
- Un'orbita geostazionaria è un'orbita circolare ed equatoriale, situata ad una altezza tale che il periodo di rivoluzione di un satellite che la percorre coincide con il periodo di rotazione della Terra. È un caso particolare di orbita geosincrona. Tale orbita viene definita geostazionaria in quanto per un osservatore a terra, il satellite appare fermo in cielo, sospeso sempre al di sopra del medesimo punto dell'equatore. Per pianeti diversi dalla Terra, tale orbita è anche detta isosincrona.
- De geostationaire baan is de cirkelvormige baan rond de aarde waar een kunstmaan of ander object stil lijkt te staan ten opzichte van het aardoppervlak. Zo'n satelliet heet een geostationaire satelliet. Er zijn 5 belangrijke banen rond de aarde, de geostationaire baan is de laatste baan.
- En geostasjonær bane er en sirkulær bane i jordas ekvatorialplan. Ett hvert punkt i banen roterer i samme retning og med samme periode omkring jorda, som jordas egen rotasjon. Fra jordoverflata vil en satellitt i geostasjonær bane synes å stå stille. Geostasjonære baner er nyttige fordi de plasserer satellitten stasjonært med hensyn til et fast punkt på den roterende jorda. En antenne kan rettes i en bestemt retning og få kontakt med satellitten.
- Orbita geostacjonarna to orbita wokółziemska – szczególny przypadek orbity geosynchronicznej, która zapewnia krążącemu po niej satelicie zachowanie stałej pozycji nad wybranym punktem równika Ziemi. Orbita geostacjonarna jest orbitą kołową i przebiega na wysokości 35 786 km (42 160 km od środka Ziemi), czyli w miejscu gdzie siła przyciągania ziemskiego jest równoważona przez siłę odśrodkową w układzie związanym z obracającą się Ziemią.
- Uma órbita é considerada geoestacionária quando esta órbita é circular e se processa exatamente sobre o equador da Terra, nos pontos de latitude zero e a sua rotação acompanha exatamente a rotação da Terra. Desta forma para um observador que estiver situado sobre a superfície, verá que um satélite pertencente a uma órbita geoestacionária, permanece sempre na mesma posição.
- Den geostationära omloppsbanan är en cirkulär omloppsbana i jordens ekvatorialplan, på ett sådant avstånd att en satellit i denna bana roterar runt jorden i samma riktning och med samma omloppstid som jordens rotationstid. Det finns bara en enda sådan bana, då satelliter på lägre höjd måste snurra snabbare för att inte ramla ner och satelliter på högre höjd måste snurra långsammare för att inte kastas ut i rymden.
- Dünya’nın çevresinde Dünya ile aynı hızda dönen ve yerden bakılınca uzayda konumu sabit olan yapay uydu için hesaplanan yörünge
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
