| dbpprop:abstract
|
- Gelo, son of Deinomenes, was a 5th century BC ruler of Gela and Syracuse and first of the Deinomenid rulers.
- Gelon (* um 540 v. Chr. ; † 478 v. Chr. ) war im 5. Jahrhundert v. Chr. Regent in Gela und Syrakus. Er war Sohn des Deinomenes und damit aus der Familie der Deinomeniden. Nach dem Tod des Hippokrates, Tyrann von Gela 491 v. Chr. folgte ihm Gelon, bisher Kommandeur der Kavallerie. 488/487 v. Chr. wurde er Sieger im Wagenrennen bei den Olympischen Spielen. 485 v. Chr. nutzte er den Hilferuf der Gamoren (die oligarchischen Landeigentümer) von Syrakus, die von der Bevölkerung vertrieben worden waren, um sich selbst zum Herrn der Stadt zu machen. Von nun an widmete er seine Zeit nicht mehr Gela (das er seinem Bruder Hieron übergab), sondern der Vergrößerung von Syrakus, das nun außergewöhnlichen Reichtum und Einfluss erlangte. Er stärkte die Stadt und seine Macht dort durch Umsiedlung der Hälfte der Einwohner von Gela dorthin und baute das Heer und die Flotte aus. Als die Griechen seine Hilfe gegen Xerxes erflehten, wies er sie zurück, weil sie ihm nicht das Kommando über die alliierten Kräfte geben wollten. Im gleichen Jahr fielen die Karthager in Sizilien ein, wurden aber bei Himera von Gelon und seinem Schwiegervater Theron, dem Tyrannen von Akragas (und Vater der Damarete) völlig geschlagen, mit dem Ergebnis, dass Gelon Herr über die ganze Insel wurde. Nachdem er seine Macht gesichert hatte, gab er vor, zurücktreten zu wollen, was von der Mehrheit jedoch abgelehnt wurde, so dass er in der Folge bis zu seinem Tod 478 v. Chr. ohne Opposition regieren konnte. Er wurde als Held verehrt, und die Erinnerung an ihn wurde so hoch gehalten, dass für ihn eine Ausnahme gemacht wurde, als 150 Jahre später, zur Zeit Timoleons, die Messingstatuen der Tyrannen verkauft werden sollten.
- Geló I (Gelon, Γέλων) fill de Dinòmedes, fou tirà de Gela i després de Siracusa. Era descendent d'una de les principals famílies de Gela i els seus ancestres estaven entre els fundadors de la ciutat i exercien un càrrec sacerdotal hereditari. De jove apareix com un dels guàrdies del tirà Hipòcrates de Gela i es va destacar en algunes guerres del seu cap, per lo que fou nomenat comandant de la cavalleria. A la mort d'Hipòcrates, el poble es va revoltar contra els seus fills però Geló es va posar al costats dels joves prínceps i va derrotar els rebels. Llavors es va aprofitar de les circumstancies i va conservar el poder per a si mateix. Durant un temps va romandre tranquil al poder. El 486 aC el partit oligàrquic de Siracusa(els geomori o gamori, descendents del colons originals) fou expulsat de la ciutat per una revolta popular i els gamori es van refugiar a Casmenae ciutat depenent de Siracusa. Geló de Gela va abraçar el partit dels exiliats i conjuntament amb ells es va acistar a Siracusa, i el partit popular li va obrir les portes i se li va sotmetre; Geló va restablir el govern dels gamori, però era l'amo autèntic i aviat fou reconegut com a tirà de Siracusa. No fou però Siracusa la que es va sotmetre a Gela sinó que Geló va establir la seva capital a Siracusa i hi va dedicar les seves energies, descuidant Gela. Camarina, que havia estat reconstruïda per Hipòcrates, fou destruïda per poder enviar als seus habitants cap a Siracusa, on també va traslladar a la meitat dels habitants de Gela, i tots ells van rebre la ciutadania siracusana. Després va ocupar la ciutat de Megara Hiblea i la ciutat d'Eubea i va traslladar tots els ciutadans importants d'aquestes ciutats a Siracusa mentre les classes populars foren venuts com esclaus. Així Siracusa va esdevenir la primera ciutat de Sicília, que abans era Gela. La ciutat es va engrandir cap a Acradina (anomenada ciutat exterior) mentre Ortígia era anomenada ciutat interior o l'illa, i va assolir una gran preponderància i riquesa. Vers el 481 aC Atenes i Esparta van demanar el seu ajut contra els perses, i els va oferir enviar a Grècia dos-cents trirrems i 28000 homes però amb la condició d'assolir ell mateix el comandament de les forces aliades o al menys de la seva flota, condició que fou rebutjada. Els esdeveniments posteriors no són ben coneguts: segons Heròdot va consultar a l'oracle de Delfos que va predir la derrota dels grecs i va enviar un missatger (Cadme de Cos) al rei de Pèrsia per oferir la seva submissió; però el mateix Heròdot en un altre lloc diu que estava preparant l'enviament de tropes quan fou aturat per una invasió cartaginesa a Sicília, suposadament en aliança amb Xerxes I de Pèrsia; Heròdot presenta als cartaginesos com arribant a l'illa de Sicília cridats pel tirà Teril·le d'Himera, que havia estat expulsat de la seva ciutat per Teró (Theron) d'Agrigent. Suposadament el general Amilcar va desembarcar a Panormos amb un gran exèrcit (segons alguns historiadors 300.000 homes, xifra sens dubte exagerada) i va assetjar Himera, ben defensada per Teró que era aliat de Geló ja que aquest s'havia casat amb Demareta, filla de l'agrigentí. Geló va anar a Himera amb una força de cinquanta mil homes i cinc mil cavallers i va derrotar totalment als cartaginesos que van perdre la meitat dels seus homes i l'altra meitat foren fets presoners; Amilcar va estar entre els morts i els pocs vaixells que van poder escapar foren destruïts per una turmenta. Heròdot diu que la batalla es va lliurar el mateix dia que la batalla de Salamina i Diodor de Sicília diu que el mateix dia que la batalla de les Termòpiles, si be ambdues coses són sospitoses; la batalla en tot cas s'hauria lliurat a la tardor del 480 aC. Aviat es va signar un tractat de pau amb Cartago que va haver de pagar les despeses de la guerra. Geló va invertir les quantitats rebudes i el botí de guerra a la construcció d'esplèndids temples a Siracusa i va fer ofrenes a Delfos i altres santuaris grecs. Se sentia segur del seu poder i va fer una pantomima de renuncia del poder a favor del poble que llògicament fou rebutjada i fou aclamat com a líder. No va viure molt de temps ja que va morir d'hidropesia el 478 aC. Encara que va deixar un fill, va nomenar successor al seu germà Hieró I. Els siracusans li van erigir un esplèndid mausoleu per subscripció publica i li foren decretats honors d'heroi.
- Gelón fue un militar y político griego, tirano de Gela y Siracusa en el siglo V a. C. , primero de la dínastía deinoménida. Su padre Deinomenes pertenecía a una antigua familia sacerdotal de Gela dedicada al culto de Deméter y Kore. El joven Gelón entró a formar parte de la guardia personal del tirano Hipócrates, a quien ayudó a hacerse con el poder, siendo ascendido a comandante de la caballería de la ciudad de Gela. A la muerte del tirano, Gelón defendió a los hijos de éste, Euclides y Cleandro, contra las facciones oligárquicas, pero ese mismo año asumió personalmente el poder, conservando todas las posesiones de Hipócrates. Aliado con Terón, tirano de Acragas, con cuya hija Demarete se casó, Gelón comenzó a partir del 488 a. C. la lucha contra los cartagineses, impidiéndoles una mayor penetración en la isla tras la catástrofe de Dorieo. En el año 485 a. C. apoyó a los geomoroi, nobleza terrateniente siracusana que expulsada por la unión del pueblo y los kyllyrioi de esta ciudad-Estado, se había refugiado en Casmenai. Gelón aprovechó la ocasión para, tras reponer a los geomoroi en Siracusa, hacerse con el control de la ciudad. Gelón confió el gobierno de Gela a su hermano Hierón y trasladó su sede a Siracusa ciudad que amplió y que prosperó bajo su mandato hasta convertirse en la mayor de todo el mundo griego. Para ello desplazó a una parte de los habitantes de Gela, mientras que Camarina, que se había rebelado, fue destruida y su población trasladada a Siracusa (484 a. C. ), situación que se repitió en Megara Hyblaea, con la diferencia que aquí sólo la aristocracia fue admitida en la ciudadanía siracusana, siendo el demos esclavizado (483-482 a. C. ); además asentó en Siracusa a diez mil mercenarios. En el año 481 a. C. rechazó integrarse en la alianza panhelénica contra la invasión persa, no tanto porque se le negase el mando sobre la misma, sino principalmente para defender Sicilia frente a los cartagineses. En 480 estos últimos se presentaron en la isla a la llamada de Terilo, pero las fuerzas unidas de Terón y de Gelón lograron alcanzar una resonante victoria en Hímera, que alejó el peligro cartaginés de Sicilia durante setenta años. Convertido en amo absoluto de toda Sicilia, hizo pública su intención de renunciar a la tiranía, pero su propuesta fue rechazada por una multitud, gobernando sin oposición hasta su muerte, a causa de una enfermedad, en el 478 a. C. Fue honrado como un héroe, y su memoria objeto de tal respeto que, cuando las estatuas de bronce representando a los tiranos de Siracusa fueron retiradas por Timoleón (150 años después), se hizo una excepción con la de Gelón.
- Gélon, né vers 540 av. J. -C. , mort en 478 av. J. -C. , fut le tyran de Géla puis de Syracuse dans la Sicile grecque. Commandant de la cavalerie sous le tyran de Géla, Hippocrate, il devint le tuteur de ses fils vers 490 av. J. -C. , mais usurpa ensuite la tyrannie pour son propre compte. En 485 av. J. -C. , il s'empara de Syracuse et y transféra son pouvoir ainsi que les populations des villes aux alentours de Syracuse, laissant son frère Hiéron commander Géla. Peu après, en 483 av. J. -C. ou 481 av. J. -C. , il détruisit Megara Hyblaea, colonie grecque proche de Syracuse et annexa son territoire. Sous sa tyrannie, Syracuse devint la puissance hellénique dominante de l'époque; les Grecs de la grande terre recherchèrent son aide contre la Perse, mais se désistèrent quand il posa comme condition qu'il recevrait le commandement suprême. Allié à Théron, tyran d'Acragas (Agrigente), il battit à Himère, en 480 av. J. -C. , une grande expédition carthaginoise, selon la tradition, le jour même où les Grecs battirent les Perses à Salamine. Il mourut deux ans plus tard. Archimède lui dédia le traité « L’Arénaire », Ψάμμιτης, qui traite de la possibilité de dénombrer le sable.
- I suoi fratelli erano Ierone I che sarebbe divenuto sovrano di Gela prima e di Siracusa dopo la sua morte, e Polizelo futuro signore di Gela al posto di Ierone I.
- Gelo(n), was tiran van Gela, en later van Syracuse op Sicilië. Gelo (Grieks Geloon) begon zijn carrière als cavaleriecommandant onder Hippocrates, de tiran van Gela. Na diens overlijden greep hij in 491 de alleenheerschappij. Reeds spoedig bleek zijn voornemen om een agressieve politiek tegen Carthago te gaan voeren. In 485 bemoeide hij zich in het naburige Syracuse met de sociale spanningen tussen de adellijke grootgrondbezitters en de arme bevolking. Hierdoor wist hij er de macht te veroveren, bracht zijn residentie van Gela naar Syracuse over en liet het bestuur over Gela aan zijn broer Hiëro over. Door massale gedwongen volksverhuizingen van de Griekssprekende bevolking uit de omgeving maakte hij Syracuse tot een zeer grote stad, die met nieuwe wijken werd uitgebreid en bevolkt. Na zijn verbond met Akragas (Latijn Agrigentum, nu Agrigento) vertegenwoordigde hij zelfs de grootste politieke macht in de toenmalige Griekse wereld. Daarom trachtten Athene en Sparta in 480 v. Chr. vruchteloos zijn bondgenootschap en hulp te winnen tegen de Perzische koning Xerxes. Gelo weigerde omdat hij zelf een Carthaagse aanval op Sicilië voorzag. Deze kwam er inderdaad en leidde tot de grote overwinning van Gelo en zijn bondgenoot Theron van Akragas nabij Himera in 480 v. Chr. Zie ook: Magna Graecia
- Gelon - tyran miasta Gela w latach 491 p.n.e.-485 p.n.e. i Syrakuz w latach 485 p.n.e.-478 p.n.e. Jego ojciec nosił imię Dejnomenes, a jego braćmi byli Hieron I Starszy i Trazybul, jego następcy w roli tyranów Syrakuz.
- Gélon (c. 540 - 478 a.C. ) foi um tirano de Gela e Siracusa, colónias fundadas pelos antigos gregos na Sicília. Gélon era filho de Deinomenes de Gela e pertencia ao meio aristocrático. Antes de tomar o poder foi comandante da cavalaria do tirano de Gela, Hipócrates. Quanto este faleceu em 491 a.C. Gélon, que era tutor dos filhos deste, afastou-os do poder, torna-se o novo tirano de Gela. Em 485 a.C. Gélon tomou Siracusa, a cidade mais importante da Sícilia. Para esta cidade Gélon transferiu os habitantes ricos das cidades de Camarina e de Megara Hyblaea, localidades conquistadas nos dois anos seguintes, assim como os de Gela. Gelón fixou-se em Siracusa e deixou em Gela o seu irmão Hierão como seu representante. Em 481 a.C. perante a ameaça que os Persas representavam para o mundo helénico, uma delegação da Grécia continental visitou Gélon pedindo a sua ajuda para participar na luta contra a invasão de Xerxes I. Gélon aceitou contribuir com o seu exército, mas apenas se lhe fosse concedido o comando das forças navais ou terrestres. Os gregos rejeitaram as suas condições. Em 480 a.C. o general cartaginense Amílcar invadiu o norte ds Sícilia, mas foi derrotado por Gélon na Batalha do Hímeras, que segundo a tradição teria tido lugar no mesmo dia que a Batalha de Salamina. Gélon fez a paz com Cartago, não sem estabelecer uma indemnização elevada de mil talentos. Com este dinheiro o tirano embelezou Siracusa com novos edifícios e realizou oferendas aos santuários de Delfos e Olímpia. Gélon faleceu em 478 a.C. , tendo sido sucedido pelo seu irmão Hierão, que não foi tão popular quanto ele.
- Гелон (Γέλων) — тиран Гелы и Сиракуз; служил сначала в качестве начальника конницы при тиране Гиппократе Гельском, после смерти которого с 491 г. до Р. Х. (во второй год 72-й Олимпиады), управлял Гелой (откуда был родом), первоначально в качестве опекуна сыновей Гиппократа, потом самостоятельно. Вернул в Сиракузы изгнанных оттуда гаморов и с их помощью в 485 г. овладел здесь тиранией. Перестроил почти весь город заново, разбил в 480 г. при Гимере карфагенян, которые вторглись в Сицилию по наущению Ксеркса, мстившего Гелону за его союз с афинянами; распространил свое владычество почти на всю Сицилию и по желанию народа принял царский титул. Ему наследовал в 478 г. его брат Гиерон.
- См. также Гелон. Гелон — согласно Геродоту, город в земле скифского племени будинов, столица племени гелонов, которое, якобы, происходило от греческих колонистов, изгнанных из приморских поселений и осевших среди будинов, и говорящих на смеси скифского и греческого языка. Геродот описывает Гелон как деревянный город, обнесённый высокой стеной, каждая сторона которой занимает 5,5 км, с деревянными же домами и святилищами, в том числе эллинских богов. Был сожжён во время скифского похода Дария I в 512 до н. э. Учёные старой школы (академик Забелин Иван Егорович и др. ) считали, что Гелон мог быть на месте Саратова (Нижняя Волга). Современные украинские учёные отждествляют Гелон с Бельским городищем возле деревни Бельск Котелевского района Полтавской области — 50,02° N 34,38° E. Набирают фактические доказательства версии, что Гелон мог быть на берегах Дона и ближе к Волге.
- Gelon, son till Deinomenes, var härskare av Gela och Syrakusa på 400-talet f. Kr. , den förste av de deinomenidiska härskarna. Vid Gelas tyranns Hippokrates död efterträddes han av Gelon, som hade varit hans kavalleribefälhavare; denne stod på god fot med Theron av Acragas och gifte sig med hans dotter Damarete. 485 f. Kr. , då gamoroierna hade åkallat hans hjälp tog han tillfället i akt att göra sig själv till tyrann av staden. (Gamoroierna var Syrakusas oligarkiska landägare, som hade fördrivits av folket). Herodotos skriver att detta gjordes för att stärka Syrakusa, men kritiserar Gelon för att vara antidemokratisk. Från denna tid brydde sig Gelon inte mycket om Gela och hängav sig åt Syrakusas förskönande, varvid staden fick stora rikedomar och inflytande. Han flyttade sitt maktcentrum dit, tillsammans med halva Gelas befolkning. När grekerna ville ha hans hjälp mot Xerxes I vägrade han, eftersom de inte ville ge honom befälet över de allierade styrkorna. Samma år invaderade karthagerna Sicilien, men blev fullständigt besegrade i slaget vid Himera, vilket ledde till, att Gelon blev herre över hela Sicilien. Efter att sålunda ha etablerat sin maktposition, gjorde han sken av att vilja avsäga sig makten, men detta förslag motsades av massorna och han styrde utan motstånd till sin död 478 f. Kr. Han ärades som hjälte och hans minne hölls i sådan respekt att när alla statyer av forntida tyranner under Timoleions tid (150 år senare) skulle säljas gjordes ett undantag för Gelons staty (Herodotos vii. ; Diod. Sic. xi. 20-38).
|
| rdfs:comment
|
- Gelo, son of Deinomenes, was a 5th century BC ruler of Gela and Syracuse and first of the Deinomenid rulers.
- Gelon (* um 540 v. Chr. ; † 478 v. Chr. ) war im 5. Jahrhundert v. Chr. Regent in Gela und Syrakus. Er war Sohn des Deinomenes und damit aus der Familie der Deinomeniden. Nach dem Tod des Hippokrates, Tyrann von Gela 491 v. Chr. folgte ihm Gelon, bisher Kommandeur der Kavallerie. 488/487 v. Chr. wurde er Sieger im Wagenrennen bei den Olympischen Spielen. 485 v. Chr.
- Geló I (Gelon, Γέλων) fill de Dinòmedes, fou tirà de Gela i després de Siracusa. Era descendent d'una de les principals famílies de Gela i els seus ancestres estaven entre els fundadors de la ciutat i exercien un càrrec sacerdotal hereditari. De jove apareix com un dels guàrdies del tirà Hipòcrates de Gela i es va destacar en algunes guerres del seu cap, per lo que fou nomenat comandant de la cavalleria.
- Gelón fue un militar y político griego, tirano de Gela y Siracusa en el siglo V a. C. , primero de la dínastía deinoménida. Su padre Deinomenes pertenecía a una antigua familia sacerdotal de Gela dedicada al culto de Deméter y Kore. El joven Gelón entró a formar parte de la guardia personal del tirano Hipócrates, a quien ayudó a hacerse con el poder, siendo ascendido a comandante de la caballería de la ciudad de Gela.
- Gélon, né vers 540 av. J. -C. , mort en 478 av. J. -C. , fut le tyran de Géla puis de Syracuse dans la Sicile grecque. Commandant de la cavalerie sous le tyran de Géla, Hippocrate, il devint le tuteur de ses fils vers 490 av. J. -C. , mais usurpa ensuite la tyrannie pour son propre compte. En 485 av. J. -C. , il s'empara de Syracuse et y transféra son pouvoir ainsi que les populations des villes aux alentours de Syracuse, laissant son frère Hiéron commander Géla. Peu après, en 483 av.
- I suoi fratelli erano Ierone I che sarebbe divenuto sovrano di Gela prima e di Siracusa dopo la sua morte, e Polizelo futuro signore di Gela al posto di Ierone I.
- Gelo(n), was tiran van Gela, en later van Syracuse op Sicilië. Gelo (Grieks Geloon) begon zijn carrière als cavaleriecommandant onder Hippocrates, de tiran van Gela. Na diens overlijden greep hij in 491 de alleenheerschappij. Reeds spoedig bleek zijn voornemen om een agressieve politiek tegen Carthago te gaan voeren. In 485 bemoeide hij zich in het naburige Syracuse met de sociale spanningen tussen de adellijke grootgrondbezitters en de arme bevolking.
- Gelon - tyran miasta Gela w latach 491 p.n.e.-485 p.n.e. i Syrakuz w latach 485 p.n.e.-478 p.n.e. Jego ojciec nosił imię Dejnomenes, a jego braćmi byli Hieron I Starszy i Trazybul, jego następcy w roli tyranów Syrakuz.
- Gélon (c. 540 - 478 a.C. ) foi um tirano de Gela e Siracusa, colónias fundadas pelos antigos gregos na Sicília. Gélon era filho de Deinomenes de Gela e pertencia ao meio aristocrático. Antes de tomar o poder foi comandante da cavalaria do tirano de Gela, Hipócrates. Quanto este faleceu em 491 a.C. Gélon, que era tutor dos filhos deste, afastou-os do poder, torna-se o novo tirano de Gela. Em 485 a.C. Gélon tomou Siracusa, a cidade mais importante da Sícilia.
- Гелон (Γέλων) — тиран Гелы и Сиракуз; служил сначала в качестве начальника конницы при тиране Гиппократе Гельском, после смерти которого с 491 г. до Р. Х.
- См. также Гелон. Гелон — согласно Геродоту, город в земле скифского племени будинов, столица племени гелонов, которое, якобы, происходило от греческих колонистов, изгнанных из приморских поселений и осевших среди будинов, и говорящих на смеси скифского и греческого языка.
- Gelon, son till Deinomenes, var härskare av Gela och Syrakusa på 400-talet f. Kr. , den förste av de deinomenidiska härskarna. Vid Gelas tyranns Hippokrates död efterträddes han av Gelon, som hade varit hans kavalleribefälhavare; denne stod på god fot med Theron av Acragas och gifte sig med hans dotter Damarete. 485 f. Kr. , då gamoroierna hade åkallat hans hjälp tog han tillfället i akt att göra sig själv till tyrann av staden.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
