| dbpprop:abstract
|
- Gaius Cassius Longinus (before 85 BC – October 42 BC) was a Roman senator, the prime mover in the conspiracy against Julius Caesar, and the brother in-law of Brutus.
- Gaius Cassius Longinus (* vor 85 v. Chr. ; † 42 v. Chr. ) gilt neben seinem Freund und Schwager Marcus Iunius Brutus als das Haupt der Verschwörung gegen Gaius Iulius Caesar. Eine Gruppe von Senatoren missbilligte Bestrebungen Caesars, die Macht in seiner Hand zu vereinigen, nachdem er bereits zum Diktator auf Lebenszeit ernannt worden war, und ermordete Caesar an den Iden des März (15. März 44 v. Chr. ) Über Cassius' frühes Leben ist nicht viel bekannt. Er war Mitglied der alten Senatorenfamilie der Cassier, die seit dem 3. Jahrhundert v. Chr. mehrere Konsuln gestellt hatte. Sein Vater war vielleicht der gleichnamige Konsul des Jahres 73 v. Chr. 53 v. Chr. nahm Cassius als Quästor am Feldzug des Marcus Licinius Crassus gegen die Parther teil. Nach der vernichtenden Niederlage der Römer bei Carrhae und dem Tod des Crassus konnte sich Cassius mit dem Rest der römischen Legionen nach Syrien zurückziehen und die Provinz gegen die Feinde verteidigen. 49 v. Chr. wurde Cassius zum Volkstribun gewählt. Durch den Ausbruch des Bürgerkrieges konnte er vermeiden, wegen Ausbeutung und Erpressung in Syrien zur Verantwortung gezogen zu werden. Während des Bürgerkriegs stand er zunächst auf der Seite des Pompeius. Als Flottenkommandeur hat er gute Erfolge im Mittelmeer. Nach der Schlacht bei Pharsalos jedoch versöhnte er sich wieder mit Caesar, der ihn zu einem seiner Legaten ernannte. Im Jahr 44 v. Chr. wurde er Praetor peregrinus mit dem Versprechen, im folgenden Jahr die Provinz Syrien zu erhalten. Cassius galt schon in der Antike als die treibende Kraft hinter der Verschwörung gegen Caesar. Sie speiste sich vor allem aus der Unzufriedenheit zahlreicher Senatoren mit Caesars immer deutlicher werdendem Alleinherrschaftsanspruch, der mit der römischen Republik, vor allem der führenden Rolle des Senats, nicht vereinbar war. In einer Senatssitzung kurz vor Caesars Abreise zu einem Krieg gegen die Parther töteten ihn die Verschwörer. Sie hatten aber versäumt, Pläne für die Zeit nach Caesars Ermordung zu machen. Cassius musste Italien verlassen und ging nach Syrien, obwohl man ihm die Provinz zeitweilig entzogen hatte. Er stellte ein großes Heer auf, mit dem er Publius Cornelius Dolabella, der an seiner Stelle als Statthalter nach Syrien geschickt war, in der Schlacht bei Laodikeia besiegte. Nachdem sich der von Caesar testamentarisch adoptierte Oktavian, Marcus Aemilius Lepidus und Marcus Antonius zum Zweiten Triumvirat zusammengeschlossen hatten, vereinigten sich Cassius und Marcus Iunius Brutus und zogen mit ihren Legionen über den Hellespont durch Thrakien bis in die Nähe von Philippi in Makedonien. Sie wollten die Legionen des Triumvirates aushungern, wurden aber zum Kampf gezwungen. Es kam zur Ersten Schlacht bei Philippi am 3. Oktober 42 v. Chr. Brutus konnte Oktavian besiegen, Cassius jedoch unterlag dem Marcus Antonius. Cassius wusste nichts vom Erfolg seines Mitstreiters Brutus und befahl deshalb einem freigelassenen Sklaven, ihn zu töten. Brutus wurde am 23. Oktober, in der Zweiten Schlacht von Philippi, besiegt, worauf er zuerst floh, sich dann aber ebenfalls töten ließ. In seinem Werk Die Göttliche Komödie zählt für den Dichter Dante Alighieri Cassius zusammen mit Marcus Iunius Brutus und dem Jünger und Jesus-Verräter Judas Ischariot zu den drei größten Verrätern der Menschheit, die im innersten Ring der Hölle, eingeschlossen in ewigem Eis, von Luzifer zerfressen werden.
- Gai Cassi Longí (llatí Caius Cassius Longinus) fou un magistrat romà, possible fill de Gai Cassi Longí Var. Apareix per primer cop com a qüestor de Cras durant la campanya contra els parts on es va distingir per la seva prudència i habilitat militar; els seus encertats consells no foren seguits per Cras. A la batalla de Carres dirigia un ala de l’exèrcit romà i va recomanar estendre les línies per evitar un atac enemic als flancs i distribuir la cavalleria a les ales, i justament per no seguir aquest consell es va perdre el combat. Després del desastre, Cras va perdre l’esma, i Cassi i el llegat Octavi van conduir les restes de l’exèrcit; els soldats van demanar a Cassi d’assolir el comandament suprem, però Cassi va refusar; mort Cras en un incident armat menor per la suposada traïció dels guies, Cassi va tornar a Carres i va arribar a Síria per un altre camí amb 500 cavallers i després de creuar l’Èufrates es va reunir amb l’exèrcit romà i va preparar la defensa de la província d’un possible atac part. Els parts van creuar el riu el 52 aC amb una petita força que Cassi va rebutjar; llavors tenia, com a proqüestor, el govern de la província ja que encara no havia estat nomenat successor. El 51 aC els parts van creuar altre cop el riu amb un fort exèrcit dirigits per Osaces i Pacoros, fill del rei part. Cassi va creure convenient retirar-se cap a Antioquia amb bones defenses, i finalment els parts es van haver de retirar al no poder ocupar aquesta ciutat; en la seva retirada Cassi els va atacar i els va derrotar , batalla en la que va morir Osaces (de les ferides, al cap d’uns dies) i després de la qual l’exèrcit part es va desbandar; quan va arribar el nou governador Marc Calpurni Bíbul ja va trobar la província pacificada però fou aquest governador el que va rebre l’agraïment del senat. Ciceró, governador de Cilícia, també va intentar restar mèrits a la victòria de Cassi. El 50 aC era a Itàlia i s’esperava que seria acusat d’extorsió, però les tensions de la guerra civil ho van impedir El 49 aC fou tribú de la plebs amb el suport del partit aristocràtic i va abandonar Itàlia amb els altres membres del partit cap a Grècia, seguint a Pompeu (gener/març). Se li va donar el comandament de la flota a Síria, Fenícia i Cilícia; amb els vaixells va anar a Itàlia el 48 aC on, al port de Messana, va enfonsar 25 vaixells sota comandament de Marc Pomponi, fidel a Cèsar, i després 5 vaixells de l’esquadró de Sulpici i Libó; estava a la zona quan va rebre noticies de la batalla de Farsàlia i es va retirar. Va ancorar a l’Hel·lespont i esperava poder convèncer al rei del Pont, Farnaces II, d’unir-se als pompeians; just en aquest moment va arribar la flota de Cèsar dirigida pel mateix Juli, i el va agafar per sorpresa, i tot i que les seves forces eren superior, no va fer cap intent de resistir i es va rendir. Cèsar el va perdonar i encara el va fer un dels seus llegats. No se sap si va prendre part a l’anomenada guerra alexandrina. El 46 aC era a Roma ja que no volia anar a Àfrica a combatre contra els seus antic amics, i es va dedicar a estudiar amb Ciceró. El 45 aC es va retirar a Brundusium esperant el resultat de la lluita a Hispània, per tornar a Roma quan s’anunciés la victòria del dictador. Tot i així Cassi mai va deixar de ser enemic secret de Cèsar. El 44 aC fou pretor peregrí i va rebre la província de Síria pel 43 aC. Fou l’autor de la conspiració que va acabar amb l’assassinat de Cèsar. Sembla que la lluita per la llibertat i la salut de l’estat foren pretexts i que el que comptava era l’ambició personal. Fou ell qui va convèncer a Marc Juni Brut d’entrar a la conspiració. El 15 de març del 44 aC va participar activament i sembla que el seu cop va ferir a Cèsar a la cara, i va estimular als conspiradors que dubtaven. Els conspirador van fugir llavors cap al Capitoli, però finalment el poder suprem va caure en mans de Marc Antoni que tenia el suport de l’exèrcit de Lèpid estacionat prop de la ciutat. Un acord transaccional es va fer entre Marc Antoni i els conspiradors pel qual aquestos van poder abandonar el Capitoli, però al funeral de Cèsar hi van haver aldarulls que van demostrar que no podien romandre tranquils a Roma i molts van abandonar la ciutat; malgrat tot Cassi i Brut hi van restar, fins que els intents del anomenat pseudo-Mari va acabar amb la seva execució i llavors també van sortir de la ciutat cap al Laci i Campània. El senat, que no volia reconèixer que havien sortit de la ciutat (ja que com a pretors, un urbà i un peregrí, hi podien restar) va emetre un decret el 5 de juny pel qual se'ls encomanava anar a comprar gra a Sicília i Àsia. Cassi ho va interpretar com un insult més que com un favor; al mateix temps van rebre Cirene i Creta com a províncies pretorianes, en compensació per les províncies de Síria (que Cèsar havia garantit a Cassi) i Macedònia (que Cèsar havia promès a Brut) que havien estat adjudicades a Dolabel·la i Marc Antoni. En un intent per recuperar el favor del poble, Brut va celebrar els ludi Apollinares amb gran esplendor i com que la cosa no va tenir l’èxit esperat, va abandonar Itàlia. Cassi i Brut van publicar un decret pel qual dimitien del seu càrrec de pretors i marxaven al desterrament per preservar l’harmonia de l’estat; no van anar a les províncies assignades sinó que Brut va anar a Macedònia i Cassi a Síria. A Àsia, Cassi va rebre el suport del procònsol Luci Treboni i el qüestor Publi Corneli Lèntul Espinter i va poder anar a Síria, on gaudia de gran reputació, i on va recollir un exèrcit considerable abans de l’arribada de Dolabel·la, i a més va rebre el suport de Quint Cecili Bas el pompeià i diversos generals, i quatre legions dirigides per Aule Al·liè, llegat de Dolabel·la, estacionades a Judea ; així disposava de dotze legions (a més de les tropes que ell mateix havia portat) i es podia enfrontar amb Dolabel·la. Mentre el senat havia trencat amb Marc Antoni i va confirmar a Cassi amb la província de Síria i li va encarregar la guerra contra Dolabel·la. Aquest va matar a Treboni a Esmirna i va entrar a Síria ; fou refusat davant Antioquia però va poder ocupar Laodicea; Cassi no va tardar en recuperar la ciutat i Dolabel·la, abans de caure en mans del seus enemics, va ordenar als soldats que el matessin. Els habitants de Laodicea i Tars, que s’havien sotmès a Dolabel·la, van haver de comprar el perdó amb contribucions monetàries força elevades. Cassi es preparava per marxar contra Cleòpatra a Egipte quan Brut li va demanar ajut quan es va formar el triumvirat. Cassi va deixar al seu nebot Luci Cassi Longí com a governador a Síria amb una legió i amb la resta de les forces va anar a ajudar a Brut. Els dos homes es van trobar a Esmirna. Brut volia marxar a Macedònia i Cassi era partidari de reforçar a Àsia el seu exèrcit i flota, i reunir recursos mitjançant el saqueig. Aquesta segona opció es va adoptar i Rodes, que havia donat suport a Dolabel·la fou atacada i conquerida; els seus habitants principals foren executats i va fer un botí valorat en 8.500 talents. A això va seguir la imposició d’un fort tribut a la província d’Àsia per part de Cassi i el saqueig de les ciutats de Lícia per part de Brut. Al començament del 42 aC Brut i Cassi es van trobar a Sardes i els soldats els van aclamar com imperators. Tenien diferencies de criteri i hagueren trencat però la situació els obligava a romandre units. Van creuar l’Hel·lespont i van entrar a Tràcia i finalment van arribar a Filips a Macedònia, on va aparèixer Marc Antoni amb el seu exercit i deu dies després Octavi . Cassi i Brut van decidir evitar la batalla i minar als enemics per la manca de provisions, però les maniobres de Marc Antoni van imposar un enfrontament general. L’ala esquerra dirigida per Brut va derrotar a les forces d’Octavi i va prendre el seu camp; però l’altra ala, dirigida per Marc Antoni, va derrotar a les forces de Cassi i també va ocupar el seu camp; Cassi, suposant que tot estava perdut i desconeixent l’èxit de Brut, va ordenar al seu llibert Pindar que el matés. Brut va enterrar al seu company al que va anomenar "el darrer dels romans", i el va portar a Tasos. Estava casat amb Júnia Tèrcia o Júnia Tertúl·lia, germanastra de Brut que va viure fins l’any 22 (en el regnat de Tiberi). Va deixar un fill de nom Gai Cassi Longí.
- Gaius Cassius Longinus byl římský politik, jeden z Caesarových vrahů. Během občanské války byl Pompeiovým spojencem, po Pompeiově porážce a Caesarových amnestiích se ale s Caesarem usmířil. Pravděpodobně kvůli diktátorově touze po královské koruně se pak stal jedním z vůdců spiklenců, kteří Caesara zavraždili. Po prohrané bitvě u Filipp spáchal sebevraždu.
- Cayo Casio Longino es considerado, junto con su amigo y cuñado Marco Junio Bruto, como cabeza del atentado contra Julio César en los idus de marzo de 44 a. C. preparado por el partido senatorial. No se sabe mucho de la vida de Casio antes del atentado. Era miembro de la familia de los Casios, de la cual habían salido varios cónsules desde el siglo II a. C. En 53 a. C. participó como cuestor en la campaña militar de Marco Licinio Craso contra los Partos, en la que sobresalió dándole gran fama en Occidente. Tras la derrota de los romanos cerca de Carrhae y la muerte de Craso se pudo retirar con el resto de las legiones romanas. Un grupo de 500, encabezados por él, escaparon hacia Siria directamente en dirección oeste hacia el Éufrates salvando así la vida. Junto a los 500 caballeros que le siguieron, el cuestor consiguió llegar a Siria y prepararla para el contraataque de los Partos que se avecinaba. Pese a ser sólo un cuestor, era el romano de más alto rango en la provincia, y aunque la situación era extremadamente complicada en Siria, demostró ser un hombre de valía gobernando la provincia entre los años 53 y 51 a. C. En 49 a. C. fue elegido tribuno. La guerra civil desatada evitó probablemente su procesamiento por abuso de poder y chantaje en Siria. Durante la guerra se puso en un principio del lado de Pompeyo. Como comandante de la flota consiguió varias victorias. Después de la victoria en la batalla de Farsalia, en la cual Casio estuvo presente, César no fue directamente a Roma. Durante su estancia en Egipto, César había descuidado la guerra que tenía pendiente. Catón dominaba la provincia de África y contaba con el apoyo de Juba I de Numidia. La situación de Hispania era inestable porque los gobernantes partidarios de César no estaban realizando una buena gestión y ello dio alas a los partidarios de Pompeyo. Al mismo tiempo Farnaces, hijo de Mitrídates VI del Ponto al que Pompeyo había dejado como rey del Bósforo Cimerio, aprovechó la guerra civil para invadir el Ponto y tratar de recuperar así el reino de su padre. En el 47 a. C. César marchó al Ponto y allí fue Casio a su encuentro. Éste fue perdonado y le permitió seguir prestando servicios bajo su mando. Le nombró legado y luego en el año 44 a. C. Praetor Peregrinus con la promesa de darle la provincia de Siria el año siguiente. Casio era probablemente el "spiritus rector" detrás de la conspiración contra César. Ésta se alimentaba sobre todo de los recelos de múltiples senadores a la vista del afán de César de gobernar en solitario. Estas aspiraciones chocaban con el liderazgo del senado en la República. Parte de su vida se describe en el drama Julio César de William Shakespeare. Sin embargo, habían olvidado hacer planes para el tiempo después de la muerte del dictador. Casio tuvo que salir de Italia y se dirigió a Siria, a pesar de que la provincia le había sido denegada temporalmente. Reunió un gran ejército y derrotó en la batalla de Laodicea a Publio Cornelio Dolabela, quien había sido enviado igualmente como gobernador a la misma provincia. Tras haberse unido Octaviano con Marco Emilio Lépido y Marco Antonio para formar el segundo triunvirato, Casio se alió con Bruto y pasaron con sus legiones por el Helesponto y Tracia a una llanura al oeste de Filipos en Macedonia. Querían asediar al ejército del triunvirato pero fueron obligados a librar batalla abierta en la primera Batalla de Filipos el 3 de octubre de 42 a. C. Bruto pudo vencer a Octaviano, pero Casio fue derrotado por Marco Antonio. Al no saber de la victoria de su aliado, ordenó a su liberto Píndaro (homónimo del poeta Píndaro) que lo matara. Bruto fue vencido en la segunda Batalla de Filipos y pudo huir en un primer instante. Poco después, sin embargo, se suicidó.
- Gaius Cassius Longinus oli roomalainen senaattori, Caesarin murhan pääsuunnittelija sekä myös yksi Caesarin murhanneista senaattoreista. Caesarin seuraaja Augustus sai kansan suosion kääntymään heitä vastaan ja Cassius teki itsemurhan.
- Caius Cassius Longinus était un homme politique et général romain, l'un des meurtriers de Jules César.
- Caius Cassius Longinus római republikánus politikus, hadvezér, a Caesar elleni összeesküvés egyik főszervezője. Kr. e. 53-ban quaestor lett Marcus Licinius Crassus alatt Syria provinciában, és a carrhae-i vereség után megmentette a római sereg maradékait. Kr. e. 52 – 51 között sikeresen védte a birodalom határait a Parthus Birodalom elleni háborúban. Kr. e. 49-ben tribunus lett, és a tartományban elkövetett zsarolási ügyben a senatus elé idézték, de a tárgyalásra nem került sor Caesar és Pompeius polgárháborúja miatt, melyben Cassius az utóbbi flottájának egyik parancsnoka volt. A pharszaloszi vereség után Caesar – sógora, Marcus Junius Brutus közbenjárására – megbocsátott neki, és legatusává tette, majd Kr. e. 44-ben javasolta praetori tisztségre. Ennek ellenére Cassius lett a dictator elleni összeesküvés egyik főszervezője. A gyilkosságban személyesen is részt vett, majd a népharag elől elmenekült, elvileg Ciliciát kormányozni. Valójában azonban Syriába ment, ahol leszámolt Publius Cornelius Dolabella caesariánus helytartóval, majd jelentős sereget és tartalékokat gyűjtve csatlakozott Brutushoz Macedoniában. A II. triumvirátus Marcus Antonius és Octavianus vezette hadaival Philippinél csaptak össze. Cassius seregteste Antonius legióival mérte össze az erejét. Az október első napjaiban történt összecsapásban Cassius katasztrofális vereséget szenvedett, és azt hitte, Brutus is így járt (noha társa valójában meghátrálásra kényszerítette Octavianus erőit). A káoszban Cassius egy hű rabszolgájával megölette magát. Brutus, értesülve halálhíréről, az „utolsó rómainak” nevezte. A görög Thapszoszon temették el.
- ファイル:RSC 0004a.6. jpg ガイウス・カッシウス・ロンギヌスのコイン ガイウス・カッシウス・ロンギヌス（Gaius Cassius Longinus, 紀元前42年没）は、共和政ローマ末期の元老院議員で、マルクス・ユニウス・ブルートゥスと共にガイウス・ユリウス・カエサルの暗殺の首謀者である。単にカッシウスやカシウスと表記されることも多い。エピクロス派の信奉者でもあった。 若きカッシウスは三頭官のマルクス・リキニウス・クラッススの行なったパルティア遠征でその名をあげた。クラッスス自身が敗死するなどローマ側の大敗となったカラエの戦いをカッシウスは生き残り、その後敗残兵をよくまとめパルティア側の属州への侵攻を防いだ。 その後ローマがカエサルによって内乱に導かれると、カッシウスは元老院と共にあったポンペイウス側に組した。ファルサロスの戦いでポンペイウスが敗れるとカッシウスは他の元老院議員同様カエサルに許され、カエサルの支配するローマで紀元前44年に外人係プラエトル (praetor peregrinus) に就任した。このとき同僚の首都プラエトルはマルクス・ブルートゥスであった。 カッシウスはブルートゥスとともに、当時王位を望んでいたとされたカエサルの暗殺を計画する。暗殺犯たちの精神面でのリーダーには、ローマの王政を廃したルキウス・ユニウス・ブルートゥスの末裔といわれ、ストア派の信奉者として廉潔な性格を知られていたブルートゥスが就き、カッシウスは計画の実務面について中心を担ったとされる。実務においてブルートゥスより才能に恵まれていたカッシウスは、カエサルの暗殺に際してその腹心の部下であり後継者となるおそれのあったマルクス・アントニウスも同時に殺害するべきと主張した。しかし暗殺の大義を重視するブルートゥスはカエサル以外のローマ市民の血が流れることを望まず、暗殺の対象はカエサルのみとする計画が立てられた。 紀元前44年3月15日にカッシウスらはカエサルの暗殺に成功した。しかしアントニウスによるカエサルの追悼演説などを受けローマの情勢は共和派の望まぬ方向へと推移していった。こうした情勢の中、カッシウスは暗殺以前から決定していた任地のシリアへ向かうためローマを離れ、シリアにいたカエサル派のプブリウス・コルネリウス・ドラベッラを破り、軍勢を整えた。その後ブルートゥスと合流したカッシウスは重税を課すなどして、カエサル派の反攻に備えた。 第二回三頭政治を成立させローマの支配権を手中にしたアントニウスとオクタウィアヌスは共和派への反攻を開始した。カッシウス、ブルートゥスとアントニウス、オクタウィアヌスの両軍はマケドニアのフィリッピで対峙した。フィリッピの戦いではカッシウスがアントニウスを、ブルートゥスがオクタウィアヌスをそれぞれ受け持った。ブルートゥスはオクタウィアヌス軍に対し優勢に戦ったが、カッシウスは逆にアントニウス軍に押し込まれた。戦いの中で自軍が全面的に敗れていると形勢を誤解したカッシウスは騎兵隊の接近を受けて自ら命を絶った。ブルートゥスに軍事的才能で勝っていたカッシウスを失った結果、その後行なわれた2度目の戦いで共和派は完敗しブルートゥスも自殺した。 「僭主カエサル」の暗殺の首謀者であったカッシウスとブルートゥスの名声は長く残り、帝政期に入るとカッシウスは「最後のローマ人」と称されることもあった。 一方でカエサルを英雄視していたダンテ・アリギエーリは『神曲』の中でカッシウスをブルートゥス及びイエスを裏切ったイスカリオテのユダと共に地獄の最下層に配置している。
- Gaius Cassius Longinus was een Senator die een belangrijke rol in het complot tegen Julius Caesar speelde. Cassius was gehuwd met Iunia Tertia, een zuster van Brutus. Hoewel Cassius intelligenter en praktischer zou zijn geweest dan Brutus, schijnt hij minder invloed te hebben gehad. Hij was een uitstekend militair met een heftig temperament en een scherpe tong, en interesseerde zich voor de literatuur. Vermoedelijk dreef zijn eerzucht hem tot de moord op Caesar. Er is weinig bekend over zijn jeugd. In 53 v. Chr. nam hij als quaestor deel aan de veldtocht van Crassus tegen de Parthen, in de Slag bij Carrhae voerde hij het bevel over één van de vleugels en wist te ontkomen; daarna verdedigde hij 2 jaar lang met succes Syrië tegen de Parthische aanvallen. In 49 v. Chr. en 48 v. Chr. voerde hij het bevel over een deel van de vloot van Pompeius, en na de Slag bij Pharsalus in 48 v. Chr. werd hij door Caesar begenadigd. Toch bleef Cassius Caesars tegenstander. In 44 v. Chr. , in welk jaar hij praetor peregrinus was, speelde hij, samen met Brutus de hoofdrol in de samenzwering tegen Caesar; in zijn huis kwamen op 15 maart de samenzweerders bijeen voordat ze naar de curia gingen. Niet lang na de moord op Caesar verliet Cassius Rome en in de zomer van 44 v. Chr. begaf hij zich naar Syrië. Bij Laodicea versloeg hij in opdracht van de senaat de consul Dolabella. Na de totstandkoming van het driemanschap Octavianus, Marcus Antonius en Lepidus in november 43 v. Chr. werden Brutus en Cassius echter tot staatsvijanden verklaard. In 42 v. Chr. staken beiden de Hellespont over naar Thracië, waarbij ze bij Philippi de legers van Marcus Antonius en Octavianus tegenkwamen. Brutus' en Cassius' plan was om de vijand te laten verhongeren, maar ze moesten uiteindelijk toch de strijd aangaan. Brutus versloeg Octavianus, maar Cassius had minder geluk. Toen Antonius in de eerste slag bij Philippi het kamp van Cassius veroverde, pleegde deze zelfmoord: hij gaf Pindarus opdracht hem te doden. Brutus zou Cassius de Laatste der Romeinen hebben genoemd en hem heimelijk op het eiland Thasus hebben begraven.
- Gaius Cassius Longinus var en romersk senator og en av hovedmennene blant Liberatores, attentatsmennene til Julius Cæsar. Lite er kjent om Cassius tidlige liv. Han giftet seg med Junia Tertia, datteren til Servilla Caepionis og halvsøsteren til Marcus Junius Brutus. Han studerte filosofi på Rhodos under Arkelaos og snakket flytende gresk. Hans første trinn på cursus honorum var som kvestor under Marcus Licinius Crassus i 53 f. Kr. , og det viste seg at han hadde et godt talent for det militære.
- Gaius Cassius Longinus, - rzymski generał, który walczył przeciw II triumwiratowi. Kwestor w armii Krassusa, wyróżnił się w wojnie z Partami w 53 roku p.n.e.. Jako jeden z nielicznych przeżył bitwę pod Karrami. W 49 p.n.e. stał się dowódcą floty pod rozkazami Pompejusza Wielkiego, tym samym stanął przeciwko Cezarowi w wojnie domowej. Jednakże Juliusz Cezar wybaczył mu później i wyznaczył go swoim legatem. Wódz rzymski od 50 do 42 roku p.n.e. u boku Marka Antoniusza. Wraz z Markiem Brutusem stał na czele spiskowców, którzy zabili Cezara. Po bitwie pod Filippi, aby uniknąć niewoli, polecił niewolnikowi, by przebił go mieczem (przebito go w czasie bitwy, gdyż powstało zamieszanie - myślał, że zbliżają się wrogowie, a nadciągali jego żołnierze).
- Caio Cássio Longino, em latim Gaius Cassius Longinus foi um senador romano e o principal agente na conspiração contra Júlio César, e o cunhado de Marco Júnio Bruto.
- Файл:RSC 0004a.6. jpg Caius Cassius Longinus featured on a denarius (42 BC). Military mint in Smyrna. Гай Лонгин Кассий был квестором в войске Лициния Красса во время его похода против парфян. Ещё до выступления, а также и во время похода Кассий не раз давал Крассу полезные советы, но Красс оставлял их без внимания, вследствие чего потерпел полное поражение. Остатки войска были спасены Кассием и дали ему возможность не только защитить Сирию от нападения парфян, но даже одержать победу над ними близ Антиохии. В 49 г. , в звании народного трибуна он соединился с Помпеем и разбил флот Цезаря у Сицилии, но после Фарсальской битвы перешёл на сторону последнего и был сделан его легатом. Гай Юлий Цезарь, несмотря на расположение к Кассию, не вполне доверял ему, чем мало-помалу и возбудил против себя его ненависть. Это и было причиною того, что Кассий составил против Цезаря заговор, повлекший за собою смерть последнего. Кассий и Брут принуждены были покинуть Рим и лишились своих провинций, Сирии и Македонии, получив вместо них Кирену и Крит как бы для закупки хлеба для народа. Не считая себя в безопасности, они оставили Италию, сложили с себя преторство и отправились в свои прежние провинции. Кассий привлек на свою сторону стоявшие в Сирии легионы, нанес поражение Антонию при Мутине и был утвержден сенатом в качестве правителя Сирии, после чего разбил при Лаодикее своего соперника Долабеллу. Когда Антоний, Лепид и Октавий заключили между собою триумвират, Кассий и Брут вместе двинулись на защиту республики в Македонию со стотысячным войском. Заняв выгодную позицию при Филиппах, Кассий и Брут стали поджидать триумвиров, которые тотчас же напали на них. Хотя Брут и одержал верх над Октавием, но Кассий, начальствовавший другим крылом, был оттеснен Антонием и, не зная о победе Брута, лишил себя жизни, что и повлекло за собою полное поражение войска сторонников республики. Тело Кассия было погребено на острове Фазосе.
- Gaius Cassius Longinus, född ca 86 f. Kr. , död 42 f. Kr. , var en romersk fältherre och statsman. Tillsammans med Marcus Junius Brutus var han starkt delaktig i mordet på Julius Caesar. Efter mordet gjorde Caesars anhängare under ledning av fältherren Octavianus även känd som Augustus uppror mot Cassius och hans anhängare vilket blev startskottet på ett blodigt inbördeskrig som Cassius förlorade. Kort tid där efter blev Augustus Romarrikets förste kejsare.
- Gaius Cassius Longinus Romalı senatör, Jül Sezar'a düzenlenen suikastin baş aktörlerinden biri ve Brutus'un kayınbiraderi.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
