| dbo:abstract
|
- Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli. Les primeres persecucions contra aquells que s'adhereixen a les noves idees a partir de la dècada del 1520, però tradicionalment fan referència als anys 1560 a 1598, on es varen produir fins a vuit guerres de religió, amb alternança de períodes de violència i de pau. Això no obstant, cal tenir present que entre el 1610 i el 1620 aquestes guerres es varen reprendre a França coincidint amb l'assassinat polític del rei Enric IV de França a mans d'un catòlic exaltat. El detonant de les guerres de religió van ser les disputes religioses entre catòlics i protestants calvinistes, coneguts com a hugonots, alimentades per les disputes entre les diferents famílies de la noblesa que abanderaren aquestes faccions religioses, en especial els Borbons i els Guisa. A més, la guerra civil francesa va tenir dimensions internacionals, ja que implicaren en la lluita la potència protestant del moment, l'Anglaterra d'Elisabet I, amb la màxima defensora del catolicisme i major potència de l'època, l'Imperi Espanyol de Felip II. Degut a això, el conflicte influí de manera determinant en l'èxit de la rebel·lió de les Províncies Unides contra el domini castellà i en l'expansió de les confessions protestants al Sacre Imperi Romanogermànic, regit per l'oncle de Felip II, l'emperador Ferran I. El conflicte finalitzà amb l'extinció de la dinastia Valois-Angulema i la pujada al tron d'Enric IV de Borbó, el qual, després de la seva conversió al catolicisme, promulgà l'Edicte de Nantes el 1598, que garantia una certa tolerància religiosa vers els protestants. Malgrat això, els conflictes entre la corona i els hugonots es revifaren periòdicament, fins que el net d'Enric IV, Lluís XIV, revocà tal tolerància mitjançant l'Edicte de Fontainebleau el 1685, que proscrivia tota religió de França llevat de la catòlica, la qual cosa provocà l'exili de més de 200.000 hugonots. (ca)
- Hugenotské války, též náboženské války (francouzsky guerres de Religion) byl konflikt probíhající ve Francii mezi hugenoty a katolíky v letech 1562–1598. Historici většinou uvádějí těchto válek osm. (cs)
- Οι Γαλλικοί θρησκευτικοί πόλεμοι (1562–1598), είναι η συλλογικη ονομασία για την περίοδο της εμφύλιας πολεμικής σύγκρουσης και των στρατιωτικών επιχειρήσεων στη Γαλλία του 16ου αιώνα, μεταξύ των Γάλλων καθολικών και των προτεσταντών Ουγενότων. Μεταξύ 2.000.000 και 4.000.000 ανθρώπων υπολογίζεται πως σκοτώθηκαν λόγω των πολέμων αυτών, ως το τέλος της σύρραξης το 1598. Η σύγκρουση είχε να κάνει με τις θρησκευτικές και φατριακές αντιπαραθέσεις των Γαλλικών αριστοκρατικών οίκων, κυρίως των Βουρβόνων της νότιας Γαλλίας και των Γκίιζ της Λωραίνης στη Βόρεια Γαλλία, όπου και οι δύο πλευρές έλαβαν βοήθεια από δυνάμεις του εξωτερικού, κυρίως της Ισπανίας. Δεν υπάρχει συμφωνία από τους ιστορικούς για τον ακριβή αριθμό των συγκρούσεων και οι αντίστοιχες ημερομηνίες κατά τις οποίες συνέβησαν, με μερίδα τους να υποστηρίζει πως το Έδικτο της Νάντης το 1598 τερμάτισε τους πολέμους, αλλά η μετέπειτα αναζωπύρωση της επαναστατικής δραστηριότητας κάνει κάποιους να πιστεύουν πως η το 1629 είναι το πραγματικό τέλος. Παρόλα αυτά, υπάρχει κοινή συμφωνία πως η Σφαγή του Βασί το 1562, αποτελεί την έναρξη των θρησκευτικών πολέμων και το Διάταγμα της Ναντ, 32 έτη αργότερα, τερμάτισε τον κύριο όγκο των συγκρούσεων. Κατά τη διάρκεια αυτής της περιόδου, υπήρξε μια σειρά από σύνθετες διπλωματικές διαπραγματεύσεις και ειρηνευτικές συμφωνίες, οι οποίες ακολουθούνταν τακτικά από ανανεωμένες συγκρούσεις και εξαιρετικά αιματηρές διαμάχες για την εξουσία. Ανάμεσα στις πολυάριθμες συγκρούσεις, γνωστή είναι και η Νύχτα του Αγίου Βαρθολομαίου το 1572, η οποία ήταν η αφετηρία για τη σφαγή χιλιάδων Ουγενότων πολιτών κατά τις επόμενες μέρες(οι διάφορες εκτιμήσεις κυμαίνονται ευρέως από 5.000 έως 100.000) σε όλη τη χώρα από τους Καθολικούς Γάλλους. Το τέλος των πολέμων βρήκε τους Ουγενότους να έχουν κερδίσει σημαντικές ελευθερίες και δικαιώματα από το Έδικτο της Νάντης, αν και αυτό δεν έφερε το τέλος της εχθρικότητας απέναντί τους. Οι πόλεμοι αποδυνάμωσαν την εξουσία της μοναρχίας, η οποία ήταν ήδη αδύναμη από την περίοδο εξουσίας του Φραγκίσκου Β΄ και κατόπιν του Καρόλου Θ΄, αν και αργότερα επανέκτησε κάποια από τη δύναμη της υπό τον Ερρίκο Δ΄ της Γαλλίας. Μερικές δεκαετίες αργότερα το 1685, το Έδικτο της Νάντης αναιρέθηκε βάσει του νέου Έδικτου του Φοντενμπλό, και η καταστολή και καταδίωξη των Ουγενότων συνεχίστηκε ως και τα μέσα του 18ου αιώνα, κατά τη διάρκεια του οποίου και μετανάστευσαν μαζικά προς άλλες προτεσταντικές χώρες της Ευρώπης, καθώς και σε Αμερική και Αυστραλία. Το 1985, ο πρόεδρος της Γαλλικής δημοκρατίας Φρανσουά Μιτεράν εξέφρασε ιστορική δημόσια συγγνώμη προς τους απογόνους των Ουγενότων σε όλο τον κόσμο για την καταδίωξη κατά τους θρησκευτικούς πολέμους και μετέπειτα, και την ίδια χρονική περίοδο η Γαλλική κυβέρνηση εξέδωσε αναμνηστικό γραμματόσημο όπου αναφέρεται πως η Γαλλία είναι το σπίτι των Ουγενότων. (el)
- حروب فرنسا الدينية (من 1562 إلى 1598) هي سلسلة حروب تتكون من ثماني حروب، قامت بتخريب مملكة فرنسا في النصف الثاني من القرن السادس عشر، حيث كانت المواجهة بها بين الكاثوليك الفرنسيين والبروتستانتية ويُطلق عليهم أيضاً هوغونوتيون.منذ بداية القرن السادس عشر تواجه الكاثوليك مع البروتستانت، وهي مواجهة أدت إلي حرب أهلية خطيرة. وكانت أولي الاضطهادات ضد من هم مُناصرين للأفكار الجديدة التي ظهرت في عام 1520. ولكن يجب الانتظار حتي فترة (1540-1550) حتي نري تتطور هذا الانشقاق. في أواخر مُلك هنري الثاني سُيس الصراع. بدأت الحروب الدينية بفرنسا عام 1562 وتواصلت حتي عام 1598، وتخللتها فترات سلام مع تطبيق مرسوم سلام نانت. وقد وُجد امتداد للحروب الدينية بفرنسا في القرن السابع عشر مع حصار لا روشيل وإلغاء معاهدة سلام نانت، وفي القرن الثامن عشر مع حروب الكاميسارد (البروتستانت الفرنسيين) ؛ حتي تم وقف الاضطهادات في ظل حكم لويس السادس عشر ومعاهدة فرساي عام 1787. (ar)
- La francaj religiaj militoj aŭ hugenotaj militoj de 1562 ĝis 1598 estis serio de ok enlandaj militoj en Francio. Ili estas konataj pro la masakro de la francaj protestantoj, la t.n. hugenotoj, fare de la katolikoj en la nokto de Sankta Bartolomeo. Politike ili estis finitaj per la reĝo Henriko la 4-a. Minimuma celo de katolika nobela partio estis forteni la hugenotojn de la ŝtataj kaj ekleziaj prebendoj kaj samtempe kontroli la reĝon. Simile kiel la posta Tridekjara Milito la hugenotaj militoj ne estis nuraj religiaj militoj; dinastiaj kaj kialoj de pov-politiko same estis fonaj kaŭzoj. La militoj markas la lastan reziston de regionaj fortoj kontraŭ la absolutisma centra povo en Francio. (eo)
- Die Hugenottenkriege 1562 bis 1598 waren eine Reihe von acht Bürgerkriegen in Frankreich. Sie sind durch das Massaker an den französischen Protestanten oder genauer den Calvinisten, den sogenannten Hugenotten, in der Bartholomäusnacht und die politische Beendigung durch den populären König Heinrich IV. den Franzosen heute noch bewusst. Ziel einer katholischen Adelspartei war es, die Hugenotten mindestens von den staatlichen und kirchlichen Pfründen auszuschließen und zugleich das Königtum zu kontrollieren. Sie markierten das letzte Aufbäumen regionaler Kräfte gegen die absolutistische Zentralmacht in Frankreich und waren – auf beiden Seiten gleichermaßen – gekennzeichnet von Machtgier, Verrat und Rachsucht. Ähnlich wie der spätere Dreißigjährige Krieg waren die Hugenottenkriege keine reinen Religionskriege; dynastische und machtpolitische Hintergründe spielten eine ebenso große Rolle. In den Hugenottenkriegen, die in Frankreich ausgetragen wurden, ging es also nicht nur um die Frage der richtigen Glaubenszugehörigkeit. Der französische Adel kämpfte auch um seine Privilegien und Handlungsfreiräume gegenüber dem Ausbau einer zentralistischen Monarchie, der unter der Herrschaft von Franz I. begann.Auf dem europäischen Schauplatz wiederum war das Bestreben neue Koalitionspartner zu finden, um das als übermächtig eingeschätzte habsburgische Spanien Philipps II. zu kontrollieren. Dies vor dem Hintergrund des schwelenden Konfliktes zwischen den Königreichen England – Elisabeth I. wurde 1558 inthronisiert (Elisabethanisches Zeitalter) – und dem habsburgischen Spanien. (de)
- The French Wars of Religion is the term which is used in reference to a period of civil war between French Catholics and Protestants, commonly called Huguenots, which lasted from 1562 to 1598. According to estimates, between two and four million people died from violence, famine or diseases which were directly caused by the conflict; additionally, the conflict severely damaged the power of the French monarchy. The fighting ended in 1598 when Henry of Navarre, who had converted to Catholicism in 1593, was proclaimed Henry IV of France and issued the Edict of Nantes, which granted substantial rights and freedoms to the Huguenots. However, the Catholics continued to have a hostile opinion of Protestants in general and they also continued to have a hostile opinion of him as a person, and his assassination in 1610 triggered a fresh round of Huguenot rebellions in the 1620s. Tensions between the two religions had been building since the 1530s, exacerbating existing regional divisions. The death of Henry II of France in July 1559 initiated a prolonged struggle for power between his widow Catherine de' Medici and powerful nobles. These included a fervently Catholic faction led by the Guise and Montmorency families and Protestants headed by the House of Condé and Jeanne d'Albret. Both sides received assistance from external powers, Spain and Savoy supporting the Catholics, while England and the Dutch Republic backed the Protestants. Moderates, also known as Politiques, hoped to maintain order by centralising power and making concessions to Huguenots, rather than the policies of repression pursued by Henry II and his father Francis I. They were initially supported by Catherine de' Medici, whose January 1562 Edict of Saint-Germain was strongly opposed by the Guise faction and led to the outbreak of widespread fighting in March. She later hardened her stance and backed the 1572 St. Bartholomew's Day massacre in Paris, which resulted in Catholic mobs killing between 5,000 and 30,000 Protestants throughout France. The wars threatened the authority of the monarchy and the last Valois kings, Catherine's three sons Francis II, Charles IX, and Henry III. Their Bourbon successor Henry IV responded by creating a strong central state and extending toleration to Huguenots; the latter policy would last until 1685, when Henry's grandson, Louis XIV of France, revoked the Edict of Nantes. (en)
- Frantziako Erlijio Gerrak Frantziako erresuman XVI. mendeko bigarren zatian izandako borroka zibilak izan ziren. Nahiz eta 1562 eta 1598 artean zortzi gerra ezberdin izan, denbora tarte hartan alde biek etengabe borrokatu zuten elkarren kontra. Erlijio Gerren eztanda-eragile nagusiak katoliko eta protestante kalbinisten higanot izenaz ezagunak- arteko tirabira erlijiosoak izan baziren ere, alde biek zuzentzen zituzten leinuen, Borboitarrak eta Guisekoak hurrenez hurren, arteko borrokak gorrotoa areagotu zuen. Gainera, Frantziako guda zibilak eragina izan zuen nazioartean. Protestantismoaren ikurra zen Elisabet I.aren Ingalaterrak eta katolizismoaren ikurra zen Filipe II.aren Espainiak nork bere alderdia babestu zuten. Garai hartan martxan zeuden beste borrokek ere, hala nola Probintzia Batuen espainiar boterearen aurkako matxinada eta Filipe II.aren osaba zen Fernando I.a Habsburgokoak zuzendutako Germaniako Erromatar Inperio Santuan protestanteen aurrerapausoak, eragina izan zuten gerretan. Valois-Angulema leinuaren amaierak eta Henrike IV.a Borboikoa katolizismora aldatzeak liskarrak bukarazi zituzten. Horretarako 1598an Henrikek Nantesko ediktua, protestanteekiko tolerantzia bermatzen zuena, sinatu zuen. Hala ere koroa eta higanoten arteko liskarrak aldian-aldian berpiztu ziren. 1685ean Henrike IV.aren iloba zen Luis XIV.ak Fontainebleauko ediktua ezarri eta katolizismoa ez beste erlijioen jardutea debekatu zuen. Ediktu honen ondorioz 200.000 higanot erbesteratu ziren. (eu)
- Las Guerras de religión de Francia fueron una serie de enfrentamientos civiles que se desarrollaron en el reino de Francia y en el reino de Navarra durante la segunda mitad del siglo XVI. Se distinguen hasta ocho guerras distintas acontecidas entre 1562 y 1598, si bien la violencia fue constante durante todo el periodo. El detonante de las Guerras de Religión fueron las disputas religiosas entre católicos y protestantes calvinistas, conocidos como hugonotes, exacerbadas por las disputas entre las casas nobiliarias que abanderaron estas facciones religiosas, en especial los Borbón y los Guisa. Por añadidura, la guerra civil francesa tuvo dimensiones internacionales, implicando en la lucha a la potencia protestante del momento, la Inglaterra de Isabel I, con la máxima defensora del catolicismo y mayor potencia de la época, la España de Felipe II. Debido a ello, el conflicto influyó de manera determinante en el éxito de la rebelión de las Provincias Unidas contra el dominio español y en la expansión de las confesiones protestantes en el Sacro Imperio Romano Germánico, regido por el tío de Felipe II, el emperador Fernando I de Habsburgo. El conflicto acabó con la extinción de la dinastía Valois-Angulema y el ascenso al poder de Enrique IV de Borbón, que tras su conversión al catolicismo promulgó el Edicto de Nantes en 1598, garantizando una cierta tolerancia religiosa hacia los protestantes. Sin embargo, los conflictos entre la Corona y los hugonotes se reavivaron periódicamente, hasta que el nieto de Enrique IV, Luis XIV, revocó tal tolerancia con el Edicto de Fontainebleau de 1685, proscribiendo toda religión excepto la católica, lo que provocó el exilio de más de 200 000 hugonotes. (es)
- En France, on appelle Guerres de Religion les huit guerres civiles d'origine religieuse qui se sont succédé dans le royaume de France de 1562 à 1598, opposant partisans du catholicisme et partisans du protestantisme (les « huguenots ») dans des opérations militaires pouvant aller jusqu'à la bataille rangée. Les catholiques sont en général soutenus par le pouvoir royal et son armée, mais les deux camps disposent de leurs propres forces militaires, la noblesse française étant divisée entre les deux confessions, y compris la haute noblesse. Le fondement religieux de cette division est le mouvement de réforme de l'Église catholique initié en 1517 par le moine allemand Martin Luther, excommunié et mis au ban de l'Empire en 1520, mais qui, soutenu contre l'empereur Charles Quint par plusieurs princes allemands (surnommés « protestants » à partir de 1529), est à l'origine d'un long conflit dans le Saint-Empire, conclu en 1555 par la paix d'Augsbourg qui permet à chaque prince de choisir la confession de ses États, selon le principe du cujus regio, ejus religio. En France, le protestantisme, réprimé dès les années 1520, ne se développe que dans les années 1540 avec le calvinisme, initié par le Français Jean Calvin, chef religieux des réformés (calvinistes) français. À la fin du règne d'Henri II, il se forme une faction protestante et une faction catholique. L'affaiblissement du pouvoir royal après la mort d'Henri II, sous la régence de Catherine de Médicis, permet à l'antagonisme entre protestants et catholiques de prendre la forme de guerre civile. Les conflits se succèdent dès lors, entrecoupés de périodes de paix précaire, après la promulgation d'un édit de pacification autorisant plus ou moins le culte protestant, solution que refusent les plus extrémistes, notamment la famille de Guise qui dirige la faction catholique. La huitième guerre de religion est particulièrement longue et violente, parce qu'à partir de 1584, il s'agit pour la faction catholique devenue un parti (la Ligue catholique), d'empêcher Henri de Navarre, chef de la faction protestante, de devenir roi de France à la mort d'Henri III. Après l'assassinat du roi en 1589 par un catholique fanatique, le roi protestant Henri IV monte sur le trône avec le soutien d'une partie de la noblesse catholique ; ce n'est cependant qu'après sa conversion au catholicisme (1593) et au bout de neuf ans de combats qu'a lieu la reddition des derniers rebelles : vainqueur le 28 mars 1598 du duc de Mercœur retranché dans Nantes, Henri IV promulgue en avril le huitième édit de tolérance, l'édit de Nantes, qui, cette fois, est respecté. Par la suite, le protestantisme n'est plus combattu que par le gouvernement : siège de La Rochelle mené par le cardinal de Richelieu, principal ministre de Louis XIII, (1627-1628), et la Paix d'Alès l'année suivante, en 1629, prive les protestants de leur potentiel militaire, l'édit de Fontainebleau (1685), révoque l'édit de Nantes (1598) constatant que "la meilleure et la plus grande partie de nos sujets de ladite Religion Prétendue Réformée ont embrassé la catholique [...]", guerre des Camisards au début du XVIIIe siècle, jusqu'à la suspension des persécutions par Louis XVI en 1787 (édit de Versailles). (fr)
- Perang Agama Prancis (1562–98) adalah istilah yang mengacu pada periode perang saudara antara orang-orang Katolik dan Protestan di Kerajaan Prancis. Konflik ini melibatkan wangsa-wangsa aristokrat seperti Wangsa Bourbon dan Wangsa Guise, dan kedua belah pihak menerima bantuan asing. Sejarawan hingga kini masih memperdebatkan lama berlangsungnya perang ini; beberapa sejarawan meyakini bahwa Maklumat Nantes pada tahun 1598 mengakhiri perang ini, walaupun masih berlanjut sehingga menurut sejarawan lain pada tahun 1629 merupakan peristiwa yang mengakhiri perang ini. Namun, Pembantaian Vassy pada tahun 1562 dianggap sebagai awal mula Perang Agama Prancis. Diperkirakan 2.000.000 hingga 4.000.000 orang tewas akibat perang, kelaparan, dan penyakit. Saat konflik berakhir pada tahun 1598, Maklumat Nantes memberikan berbagai hak dan kebebasan untuk Huguenot, walaupun maklumat ini tidak mengakhiri permusuhan antara Katolik dengan Protestan. Perang ini melemahkan otoritas monarki, walaupun nantinya Raja Henri IV berhasil memperkuatnya kembali. (in)
- Le guerre di religione francesi furono una serie di otto conflitti che, opponendo cattolici e protestanti, devastarono il regno di Francia nella seconda metà del XVI secolo. Lo sviluppo, nel secolo del Rinascimento, di un pensiero umanistico critico e individualistico, volto alla verifica delle acquisizioni culturali ereditate dal passato, provocò, fra l'altro, la messa in discussione dei principi dogmatici della religione cristiana e della legittimità delle istituzioni ecclesiastiche, fino ad allora insegnati e tutelati dalla Chiesa di Roma, alla quale si contestava da tempo anche la corruzione dei costumi. Nacque così in Europa, su impulso di Martin Lutero, il movimento della Riforma protestante, alla quale il cattolicesimo tradizionale oppose sia un intransigente conservatorismo, sia una proposta di autoriforma (erasmiana) oppure di adeguamento del cattolicesimo alle nuove condizioni storiche (controriforma). Queste dispute religiose provocarono, particolarmente in Francia e in Germania, una lunga serie di guerre civili. Le prime persecuzioni contro gli aderenti alle nuove idee iniziarono in Francia negli anni Venti. Occorre attendere gli anni Quaranta e Cinquanta per assistere allo sviluppo di una lotta sempre più violenta. Si fecero frequenti le distruzioni iconoclaste, da parte dei protestanti, di oggetti del rituale romano considerati sacri dai cattolici: reliquie, ostie, immagini devozionali. Alla fine del regno di Enrico II, il conflitto si politicizzò e alla morte del re nel 1559 le diverse famiglie della nobiltà predisposero alleanze in funzione delle loro ambizioni e della loro fede religiosa. Le guerre cominciarono nel 1562 proseguendo, inframmezzate da periodi di tregua, fino al 1598, anno dell'emanazione dell'Editto di Nantes. In seguito alla morte di Enrico IV, la monarchia irrigidì la sua politica nei confronti dei protestanti e ciò condusse alle rivolte ugonotte del XVII secolo, che ebbero come epilogo l'assedio de La Rochelle. Alla revoca dell'Editto nel 1685, ripresero le persecuzioni contro i protestanti nel XVIII (rivolta dei Camisardi) fino all' di Luigi XVI del 1788. L'analisi di queste guerre - che segnarono un periodo di declino politico della Francia - è resa particolarmente complessa per l'intrecciarsi in esse di cause politiche, sociali e culturali in un contesto europeo di forte tensioni. (it)
- 위그노 전쟁(1562년 - 1598년)은 프랑스에서 발생한 종교 전쟁으로, 1562년 3월 1일 로마 가톨릭 세력이 프랑스내 개신교도(위그노)들에게 자행한 학살인 바시 학살로 인해 시작되었고, 위그노의 수장이었던 앙리 4세가 카톨릭으로 개종하여 국왕에 즉위한후, 1598년에 낭트 칙령을 발표함으로 신구 기독교 간의 종교 전쟁은 일단락되었다. 위그노는 프랑스의 개신교 신자들을 가리키는 말로, 상공업 계층이 많았다. 이는 직업소명설을 주장하는 개신교의 교리가 프랑스 상공업자들에게는 '복음'이었기 때문이었다. 위그노 전쟁은 종교의 자유가 명분이지만, 보통 초기 신흥 부르주아 세력이 옛날체제(앙시앵 레짐)에 반발한 것이라고 해석한다. 로마 가톨릭교회가 귀족 등의 전통적 기득권 세력과 결탁하여 그들의 기득권을 보호하는 구실을 하면서 사회 체제를 경직시키고 있었고, 이러한 보수적인 신분 사회는 신흥 부르주아 계급에게는 심각한 제약이었다. 무역으로 성장한 네덜란드도 유사한 경우이며, 독일 북부의 영주들이 신흥 세력인 마르틴 루터의 종교 개혁을 지원한 것도 기득권 세력과의 마찰 때문이었다. (ko)
- ユグノー戦争（ユグノーせんそう、フランス語：Guerres de religion, 1562年 - 1598年）は、フランスのカトリックとプロテスタントが休戦を挟んで8回40年近くにわたり戦った内戦である。 ドイツに始まった宗教改革運動は各国に広まったが、ジャン・カルヴァンの思想がフランスでも勢力を持ち、プロテスタントはカトリック側からユグノー（huguenot）と呼ばれた。ユグノーには貴族も加わり、弾圧にもかかわらず勢力を広げていった。1562年にカトリックの中心人物ギーズ公によるヴァシーでのユグノー虐殺事件（ヴァシーの虐殺）が契機となり、内乱状態になった。妥協的な和平を挟んだ数次の戦争の後の1572年8月24日には、カトリックがユグノー数千人を虐殺するサン・バルテルミの虐殺が起こっている。 宗教上の対立であるとともに、ブルボン家（プロテスタント）やギーズ家（カトリック）などフランス貴族間の党派争いでもあった。加えて、この戦争はカトリックのスペイン王フェリペ2世とプロテスタントのイングランド女王エリザベス1世との代理戦争の性格も有している。1589年にギーズ公アンリ、次いで国王アンリ3世が暗殺されてヴァロワ朝が断絶し、アンリ4世が即位してブルボン朝が興った。パリではカトリックの勢力が強く、プロテスタントの王を認めなかったため、アンリ4世はカトリックに改宗している。一方でナントの勅令（1598年）を発して、プロテスタントに一定の制限の下ではあるが信仰の自由を認め、戦争は終結した。 (ja)
- De Hugenotenoorlogen (Frans: Guerres de religion, "Godsdienstoorlogen") waren een reeks conflicten tussen katholieken en (protestantse) hugenoten in Frankrijk vanaf het midden van de zestiende eeuw tot de afkondiging van het edict van Nantes in 1598. (nl)
- Hugenottkrigen (franska: Guerres de Religion) kallas de åtta religionspolitiska konflikterna mellan reformerta protestanter (hugenotter) och katoliker i Frankrike under den andra halvan av 1500-talet. Omständigheterna kring dessa krig är mycket komplicerade eftersom det bakom konfrontationen mellan religioner utspelade sig ett politiskt ställningskrig: Storbritannien intervenerade på protestanternas sida och Spanien på katolikernas; den inflytelserika ätten Guise ställde sig under parollen "un roi, une foi, une loi" ("en kung, en tro, en lag") i spetsen för den katolska heliga ligan mot husen Condé och under ledning av Henrik av Navarra på den protestantiska sidan. Mellan dessa två läger fanns de som försökte upprätthålla statens kontinuitet under konflikten samt införa religionsfrihet, till exempel Katarina av Medici, mor till Karl IX och Henrik III, och hennes kansler Michel de l'Hospital. Man kan urskilja åtta konflikter under kriget:
* 1562–1563: Protestanter massakreras i Wassy av Frans av Guise 1 mars 1562 vilket leder till en konflikt som varar till 19 mars 1563 då som garanterar religionsfrihet undertecknas.
* 1567–1568: Protestanter tar till vapen för att förmå kungen att samla generalständerna. Ett misslyckat försök att kidnappa kungen i 1567 åtföljs av en massaker på katolska präster vilket utlöser ett nytt inbördeskrig. Kriget, med en avgörande sammandrabbning i 10 november 1568, slutar i 23 mars 1568.
* 1568–1570: Ett tredje krig utbryter i väst där protestanterna har ett starkt fäste då protestanterna Louis I av Condé och Gaspard de Coligny blir arresterade. Kriget inkluderar 13 mars 1569 och 3 oktober 1569 och slutade i som medger protestanterna "säkerhetszoner", dvs. befästa städer.
* 1572–1573: Bartolomeinatten 24 augusti 1572, massakern på protestanter i Paris, i samband med bröllopet mellan Henrik av Navarra och Margareta av Valois, utlöser fortsatta grymheter över hela landet som inte slutar förrän följande sommar då undertecknades i juli 1573.
* 1574–1576: Inbördeskrig utbryter en femte gång då de protestantiska ledarna Henrik I av Condé och Henrik av Navarra lyckas fly från sina övervakade bostäder där vistats sedan Bartolomeimassakern. Efter 10 oktober 1575 avslutas kriget ännu en gång med 6 maj 1576 som tillerkänner protestanterna större rättigheter.
* 1576–1577: Den katolska heliga ligan startar ett nytt krig som utmynnar i 17 september 1577 och 8 oktober 1577 som på nytt inskränker protestanternas rättigheter.
* 1579–1580: Henrik III utlöser ett sjunde krig, i syfte att minska heliga ligans betydelse, vilket slutar i 26 november 1580 och 28 februari 1579.
* 1585–1598: Konflikten mellan katoliker och protestanter utökas av allianser utanför landets gränser. Protestanterna stöder sina trosfränder i Nederländerna som revolterar mot Spanien och katolikerna finner stöd hos Filip II av Spanien. Slaget vid Coutras 20 oktober 1587 åtföljs av 12 maj 1588 då kungen Henrik III, som innerligt hatas av katolikerna, tvingas fly Paris. Samma år försöker han göra slut på ligan genom att låta mörda deras ledare, hertigen av Guise och hans bror kardinalen av Lorraine, i Blois. Henrik blir själv mördad följande år av en fanatisk munk som därmed gör Henrik av Navarra, protestanternas ledare, till ny fransk kung. Som Henrik IV tvingas han återta sitt kungadöme från den katolska ligan som vägrar erkänna honom ( 21 september 1589; 14 mars 1590). Då han konverterar till katolicismen 1593 öppnas Paris portar och han lyckas samla många trogna kring kronan. Ett krig mot Filip II 1595–1598 slutar med och att Filip II av Spanien tvingas lämna Frankrike. Henrik gör slutligen slut på de religiösa krigen med ediktet i Nantes 1598. (sv)
- As Guerras Religiosas Francesas foram um período prolongado de guerra e agitação popular entre católicos e huguenotes (protestantes reformados/calvinistas) no Reino da França, entre 1562 e 1598. Estima-se que três milhões de pessoas morreram nesse período, por violência, fome ou doença no que é considerado a segunda guerra religiosa mais mortífera da história da Europa (superada apenas pela Guerra dos Trinta Anos, que tirou oito milhões de vidas). Grande parte do conflito ocorreu durante a longa regência da rainha Catarina de Médici, viúva de Henrique II da França, para seus filhos menores. Envolveu também uma luta de poder dinástico entre poderosas famílias nobres na linha de sucessão ao trono francês: a rica, ambiciosa e fervorosamente católica Casa ducal de Guise (um ramo de cadete da Casa de Lorena, que reivindicou a descendência de Carlos Magno) e seu aliado Anne de Montmorency, condestável da França (ou seja, comandante-chefe das forças armadas francesas) contra a menos rica Casa de Condé (um ramo da Casa de Bourbon), que tinha príncipes de sangue na linha de sucessão ao trono que simpatizavam com o Calvinismo. Aliados estrangeiros financiaram e prestaram assistência a ambos os lados, como a Espanha Habsburgo e o Ducado de Saboia apoiando os Guises, e Inglaterra apoiando o lado protestante liderado pelos Condés e pela protestante Joana de Albret, esposa de Antônio de Bourbon, Rei de Navarra, e seu filho, Henrique de Navarra. Moderados, principalmente associados à monarquia francesa dos Valois e seus conselheiros, tentaram equilibrar a situação e evitar o derramamento de sangue aberto. Este grupo (pejorativamente conhecido como ) colocou suas esperanças na capacidade de um governo forte e centralizado para manter a ordem e a harmonia. Em contraste com as anteriores políticas de linha dura de Henrique II e seu pai Francisco I, eles começaram a introduzir concessões graduais a Huguenotes. Uma das mais notáveis moderadas, pelo menos inicialmente, foi a rainha mãe, Catarina de Médici. Catarina, porém, mais tarde, endureceu sua postura e, na época do massacre da noite de São Bartolomeu em 1572, ficou ao lado dos guises. Este evento histórico decisivo envolveu uma quebra completa do controle do Estado resultando em uma série de motins e massacres nos quais multidões católicas mataram entre 5 000 e 30 000 protestantes durante um período de semanas em todo o reino. Na conclusão do conflito em 1598, o protestante Henrique de Navarra, herdeiro do trono francês, converteu-se ao catolicismo e foi coroado Henrique IV da França. Ele emitiu o Édito de Nantes, que concedeu a Huguenotes direitos e liberdades substanciais, embora isso não tenha acabado com a hostilidade católica para com eles ou para com ele, pessoalmente. As guerras religiosas ameaçavam a autoridade da monarquia, já frágil sob o domínio dos três filhos de Catarina e dos últimos reis valois: Francisco II, Carlos IX, e Henrique III. Isso mudou sob o reinado de seu sucessor, Henrique IV. O Édito de Nantes foi revogado mais tarde, em 1685, com o Édito de Fontainebleau, por Luís XIV da França. A sábia governança de Henrique IV e a seleção de administradores capazes deixaram um legado de um forte governo centralizado, estabilidade e prosperidade econômica que lhe rendeu a reputação de melhor e mais amado monarca da França, ganhando-lhe a designação de "Bom Rei Henrique". (pt)
- Релігійні війни у Франції — низка громадянських конфліктів між католиками, які складали більшість населення, і протестантською меншістю, що сповідувала Кальвінізм. (uk)
- 法国宗教战争（法語：Guerres de religion）又名胡格诺战争，是发生在1562年至1598年间法兰西王国国内的内战和民众骚动事件，内战双方为忠於聖座的天主教徒和胡格诺派（屬於喀爾文主義）。战争进行了连续八次，对当时的法国造成了严重的破坏。据估计在当时三百万民众死于战乱及战争带来的饥荒和瘟疫，在宗教战争中仅次于造成八百万人丧生的三十年战争。 (zh)
- Религиозные (фр. Guerres de Religion) или гугенотские войны — серия затяжных гражданских войн между католиками и протестантами (гугенотами), которые раздирали Французское государство при последних королях династии Валуа, с 1562 по 1598 годы. Во главе гугенотов стояли Бурбоны (принц Конде, Генрих Наваррский) и адмирал де Колиньи, во главе католиков — королева-мать Екатерина Медичи и могущественные Гизы. На ход событий во Франции пытались влиять её соседи — королева Англии Елизавета Тюдор поддерживала гугенотов, а король Испании Филипп Габсбург — католиков. Войны закончились восшествием перешедшего в католицизм Генриха Наваррского на французский престол и изданием компромиссного Нантского эдикта (1598). (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Hugenotské války, též náboženské války (francouzsky guerres de Religion) byl konflikt probíhající ve Francii mezi hugenoty a katolíky v letech 1562–1598. Historici většinou uvádějí těchto válek osm. (cs)
- La francaj religiaj militoj aŭ hugenotaj militoj de 1562 ĝis 1598 estis serio de ok enlandaj militoj en Francio. Ili estas konataj pro la masakro de la francaj protestantoj, la t.n. hugenotoj, fare de la katolikoj en la nokto de Sankta Bartolomeo. Politike ili estis finitaj per la reĝo Henriko la 4-a. Minimuma celo de katolika nobela partio estis forteni la hugenotojn de la ŝtataj kaj ekleziaj prebendoj kaj samtempe kontroli la reĝon. Simile kiel la posta Tridekjara Milito la hugenotaj militoj ne estis nuraj religiaj militoj; dinastiaj kaj kialoj de pov-politiko same estis fonaj kaŭzoj. La militoj markas la lastan reziston de regionaj fortoj kontraŭ la absolutisma centra povo en Francio. (eo)
- 위그노 전쟁(1562년 - 1598년)은 프랑스에서 발생한 종교 전쟁으로, 1562년 3월 1일 로마 가톨릭 세력이 프랑스내 개신교도(위그노)들에게 자행한 학살인 바시 학살로 인해 시작되었고, 위그노의 수장이었던 앙리 4세가 카톨릭으로 개종하여 국왕에 즉위한후, 1598년에 낭트 칙령을 발표함으로 신구 기독교 간의 종교 전쟁은 일단락되었다. 위그노는 프랑스의 개신교 신자들을 가리키는 말로, 상공업 계층이 많았다. 이는 직업소명설을 주장하는 개신교의 교리가 프랑스 상공업자들에게는 '복음'이었기 때문이었다. 위그노 전쟁은 종교의 자유가 명분이지만, 보통 초기 신흥 부르주아 세력이 옛날체제(앙시앵 레짐)에 반발한 것이라고 해석한다. 로마 가톨릭교회가 귀족 등의 전통적 기득권 세력과 결탁하여 그들의 기득권을 보호하는 구실을 하면서 사회 체제를 경직시키고 있었고, 이러한 보수적인 신분 사회는 신흥 부르주아 계급에게는 심각한 제약이었다. 무역으로 성장한 네덜란드도 유사한 경우이며, 독일 북부의 영주들이 신흥 세력인 마르틴 루터의 종교 개혁을 지원한 것도 기득권 세력과의 마찰 때문이었다. (ko)
- De Hugenotenoorlogen (Frans: Guerres de religion, "Godsdienstoorlogen") waren een reeks conflicten tussen katholieken en (protestantse) hugenoten in Frankrijk vanaf het midden van de zestiende eeuw tot de afkondiging van het edict van Nantes in 1598. (nl)
- Релігійні війни у Франції — низка громадянських конфліктів між католиками, які складали більшість населення, і протестантською меншістю, що сповідувала Кальвінізм. (uk)
- 法国宗教战争（法語：Guerres de religion）又名胡格诺战争，是发生在1562年至1598年间法兰西王国国内的内战和民众骚动事件，内战双方为忠於聖座的天主教徒和胡格诺派（屬於喀爾文主義）。战争进行了连续八次，对当时的法国造成了严重的破坏。据估计在当时三百万民众死于战乱及战争带来的饥荒和瘟疫，在宗教战争中仅次于造成八百万人丧生的三十年战争。 (zh)
- Религиозные (фр. Guerres de Religion) или гугенотские войны — серия затяжных гражданских войн между католиками и протестантами (гугенотами), которые раздирали Французское государство при последних королях династии Валуа, с 1562 по 1598 годы. Во главе гугенотов стояли Бурбоны (принц Конде, Генрих Наваррский) и адмирал де Колиньи, во главе католиков — королева-мать Екатерина Медичи и могущественные Гизы. На ход событий во Франции пытались влиять её соседи — королева Англии Елизавета Тюдор поддерживала гугенотов, а король Испании Филипп Габсбург — католиков. Войны закончились восшествием перешедшего в католицизм Генриха Наваррского на французский престол и изданием компромиссного Нантского эдикта (1598). (ru)
- حروب فرنسا الدينية (من 1562 إلى 1598) هي سلسلة حروب تتكون من ثماني حروب، قامت بتخريب مملكة فرنسا في النصف الثاني من القرن السادس عشر، حيث كانت المواجهة بها بين الكاثوليك الفرنسيين والبروتستانتية ويُطلق عليهم أيضاً هوغونوتيون.منذ بداية القرن السادس عشر تواجه الكاثوليك مع البروتستانت، وهي مواجهة أدت إلي حرب أهلية خطيرة. وكانت أولي الاضطهادات ضد من هم مُناصرين للأفكار الجديدة التي ظهرت في عام 1520. ولكن يجب الانتظار حتي فترة (1540-1550) حتي نري تتطور هذا الانشقاق. (ar)
- Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli. Les primeres persecucions contra aquells que s'adhereixen a les noves idees a partir de la dècada del 1520, però tradicionalment fan referència als anys 1560 a 1598, on es varen produir fins a vuit guerres de religió, amb alternança de períodes de violència i de pau. Això no obstant, cal tenir present que entre el 1610 i el 1620 aquestes guerres es varen reprendre a França coincidint amb l'assassinat polític del rei Enric IV de França a mans d'un catòlic exaltat. (ca)
- Die Hugenottenkriege 1562 bis 1598 waren eine Reihe von acht Bürgerkriegen in Frankreich. Sie sind durch das Massaker an den französischen Protestanten oder genauer den Calvinisten, den sogenannten Hugenotten, in der Bartholomäusnacht und die politische Beendigung durch den populären König Heinrich IV. den Franzosen heute noch bewusst. Ziel einer katholischen Adelspartei war es, die Hugenotten mindestens von den staatlichen und kirchlichen Pfründen auszuschließen und zugleich das Königtum zu kontrollieren. Sie markierten das letzte Aufbäumen regionaler Kräfte gegen die absolutistische Zentralmacht in Frankreich und waren – auf beiden Seiten gleichermaßen – gekennzeichnet von Machtgier, Verrat und Rachsucht. (de)
- Οι Γαλλικοί θρησκευτικοί πόλεμοι (1562–1598), είναι η συλλογικη ονομασία για την περίοδο της εμφύλιας πολεμικής σύγκρουσης και των στρατιωτικών επιχειρήσεων στη Γαλλία του 16ου αιώνα, μεταξύ των Γάλλων καθολικών και των προτεσταντών Ουγενότων. Μεταξύ 2.000.000 και 4.000.000 ανθρώπων υπολογίζεται πως σκοτώθηκαν λόγω των πολέμων αυτών, ως το τέλος της σύρραξης το 1598. Η σύγκρουση είχε να κάνει με τις θρησκευτικές και φατριακές αντιπαραθέσεις των Γαλλικών αριστοκρατικών οίκων, κυρίως των Βουρβόνων της νότιας Γαλλίας και των Γκίιζ της Λωραίνης στη Βόρεια Γαλλία, όπου και οι δύο πλευρές έλαβαν βοήθεια από δυνάμεις του εξωτερικού, κυρίως της Ισπανίας. (el)
- The French Wars of Religion is the term which is used in reference to a period of civil war between French Catholics and Protestants, commonly called Huguenots, which lasted from 1562 to 1598. According to estimates, between two and four million people died from violence, famine or diseases which were directly caused by the conflict; additionally, the conflict severely damaged the power of the French monarchy. The fighting ended in 1598 when Henry of Navarre, who had converted to Catholicism in 1593, was proclaimed Henry IV of France and issued the Edict of Nantes, which granted substantial rights and freedoms to the Huguenots. However, the Catholics continued to have a hostile opinion of Protestants in general and they also continued to have a hostile opinion of him as a person, and his a (en)
- Las Guerras de religión de Francia fueron una serie de enfrentamientos civiles que se desarrollaron en el reino de Francia y en el reino de Navarra durante la segunda mitad del siglo XVI. Se distinguen hasta ocho guerras distintas acontecidas entre 1562 y 1598, si bien la violencia fue constante durante todo el periodo. El detonante de las Guerras de Religión fueron las disputas religiosas entre católicos y protestantes calvinistas, conocidos como hugonotes, exacerbadas por las disputas entre las casas nobiliarias que abanderaron estas facciones religiosas, en especial los Borbón y los Guisa. (es)
- Frantziako Erlijio Gerrak Frantziako erresuman XVI. mendeko bigarren zatian izandako borroka zibilak izan ziren. Nahiz eta 1562 eta 1598 artean zortzi gerra ezberdin izan, denbora tarte hartan alde biek etengabe borrokatu zuten elkarren kontra. Erlijio Gerren eztanda-eragile nagusiak katoliko eta protestante kalbinisten higanot izenaz ezagunak- arteko tirabira erlijiosoak izan baziren ere, alde biek zuzentzen zituzten leinuen, Borboitarrak eta Guisekoak hurrenez hurren, arteko borrokak gorrotoa areagotu zuen. (eu)
- Perang Agama Prancis (1562–98) adalah istilah yang mengacu pada periode perang saudara antara orang-orang Katolik dan Protestan di Kerajaan Prancis. Konflik ini melibatkan wangsa-wangsa aristokrat seperti Wangsa Bourbon dan Wangsa Guise, dan kedua belah pihak menerima bantuan asing. (in)
- En France, on appelle Guerres de Religion les huit guerres civiles d'origine religieuse qui se sont succédé dans le royaume de France de 1562 à 1598, opposant partisans du catholicisme et partisans du protestantisme (les « huguenots ») dans des opérations militaires pouvant aller jusqu'à la bataille rangée. Les catholiques sont en général soutenus par le pouvoir royal et son armée, mais les deux camps disposent de leurs propres forces militaires, la noblesse française étant divisée entre les deux confessions, y compris la haute noblesse. (fr)
- ユグノー戦争（ユグノーせんそう、フランス語：Guerres de religion, 1562年 - 1598年）は、フランスのカトリックとプロテスタントが休戦を挟んで8回40年近くにわたり戦った内戦である。 ドイツに始まった宗教改革運動は各国に広まったが、ジャン・カルヴァンの思想がフランスでも勢力を持ち、プロテスタントはカトリック側からユグノー（huguenot）と呼ばれた。ユグノーには貴族も加わり、弾圧にもかかわらず勢力を広げていった。1562年にカトリックの中心人物ギーズ公によるヴァシーでのユグノー虐殺事件（ヴァシーの虐殺）が契機となり、内乱状態になった。妥協的な和平を挟んだ数次の戦争の後の1572年8月24日には、カトリックがユグノー数千人を虐殺するサン・バルテルミの虐殺が起こっている。 (ja)
- Le guerre di religione francesi furono una serie di otto conflitti che, opponendo cattolici e protestanti, devastarono il regno di Francia nella seconda metà del XVI secolo. Lo sviluppo, nel secolo del Rinascimento, di un pensiero umanistico critico e individualistico, volto alla verifica delle acquisizioni culturali ereditate dal passato, provocò, fra l'altro, la messa in discussione dei principi dogmatici della religione cristiana e della legittimità delle istituzioni ecclesiastiche, fino ad allora insegnati e tutelati dalla Chiesa di Roma, alla quale si contestava da tempo anche la corruzione dei costumi. Nacque così in Europa, su impulso di Martin Lutero, il movimento della Riforma protestante, alla quale il cattolicesimo tradizionale oppose sia un intransigente conservatorismo, sia un (it)
- As Guerras Religiosas Francesas foram um período prolongado de guerra e agitação popular entre católicos e huguenotes (protestantes reformados/calvinistas) no Reino da França, entre 1562 e 1598. Estima-se que três milhões de pessoas morreram nesse período, por violência, fome ou doença no que é considerado a segunda guerra religiosa mais mortífera da história da Europa (superada apenas pela Guerra dos Trinta Anos, que tirou oito milhões de vidas). (pt)
- Hugenottkrigen (franska: Guerres de Religion) kallas de åtta religionspolitiska konflikterna mellan reformerta protestanter (hugenotter) och katoliker i Frankrike under den andra halvan av 1500-talet. Omständigheterna kring dessa krig är mycket komplicerade eftersom det bakom konfrontationen mellan religioner utspelade sig ett politiskt ställningskrig: Storbritannien intervenerade på protestanternas sida och Spanien på katolikernas; den inflytelserika ätten Guise ställde sig under parollen "un roi, une foi, une loi" ("en kung, en tro, en lag") i spetsen för den katolska heliga ligan mot husen Condé och under ledning av Henrik av Navarra på den protestantiska sidan. Mellan dessa två läger fanns de som försökte upprätthålla statens kontinuitet under konflikten samt införa religionsfrihet, t (sv)
|
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}