|{{House of Hohenzollern-Prussia | Frederick William III ({{lang-de|Friedrich Wilhelm III. , 3 August 1770 – 7 June 1840) was king of Prussia from 1797 to 1840. He was in personal union the sovereign prince of the Principality of Neuchâtel (1797 – 1806 and again 1813 – 1840).
| Property | Value |
| dbpedia-owl:thumbnail
| |
| dbpprop:_1
|
- 1. Frederick William III of Prussia
|
| dbpprop:_10
| |
| dbpprop:_11
|
- 11. Antoinette Amalie of Brunswick-Lüneburg
|
| dbpprop:_12
| |
| dbpprop:_13
|
- 13. Charlotte of Hanau-Lichtenberg
|
| dbpprop:_14
| |
| dbpprop:_15
|
- 15. Caroline of Nassau-Saarbrücken
|
| dbpprop:_16
| |
| dbpprop:_17
| |
| dbpprop:_18
| |
| dbpprop:_19
| |
| dbpprop:_2
| |
| dbpprop:_20
| |
| dbpprop:_21
|
- 21. Christina Wilhelmina of Hesse-Eschwege
|
| dbpprop:_22
| |
| dbpprop:_23
| |
| dbpprop:_24
| |
| dbpprop:_25
|
- 25. Dorothea Charlotte of Brandenburg-Ansbach
|
| dbpprop:_26
|
- 26. Johann Reinhard III, Count of Hanau
|
| dbpprop:_27
|
- 27. Dorothea Friederike of Brandenburg-Ansbach
|
| dbpprop:_28
|
- 28. Christian II of Zweibrücken-Birkenfeld
|
| dbpprop:_29
|
- 29. Katharina Agathe, Countess of Rappoltstein
|
| dbpprop:_3
| |
| dbpprop:_30
|
- 30. Ludwig Kraft, Count of Nassau-Saarbrücken
|
| dbpprop:_31
|
- 31. Philippine Henriette of Hohenlohe-Langenburg
|
| dbpprop:_4
| |
| dbpprop:_5
| |
| dbpprop:_6
| |
| dbpprop:_7
| |
| dbpprop:_8
| |
| dbpprop:_9
| |
| dbpprop:abstract
|
- |{{House of Hohenzollern-Prussia | Frederick William III ({{lang-de|Friedrich Wilhelm III. , 3 August 1770 – 7 June 1840) was king of Prussia from 1797 to 1840. He was in personal union the sovereign prince of the Principality of Neuchâtel (1797 – 1806 and again 1813 – 1840).
- Friedrich Wilhelm III. war seit 1797 König von Preußen. In seiner Eigenschaft als Kurfürst und Markgraf von Brandenburg wird er als Friedrich Wilhelm IV. gezählt.
- Frederic Guillem III de Prússia (Potsdam 1770 - 1840. Rei de Prússia des de l'any 1797 i fins a la seva mort a Potsdam l'any 1840. Pel moment històric en què regnà hagué de lluitar contra les tropes napoleòniques que ocuparen Prússia a la primera dècada del segle XIX. Fill del rei Frederic Guillem II de Prússia i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Lüneburg nasqué a Potsdam el dia 3 d'agost de 1770. Alhora era nét del príncep August Guillem de Prússia i de la princesa Frederica Lluïsa de Hessen-Darmstadt per part de pare mentre que per part de mare era nét del landgravi Lluís IX de Hessen-Darmstadt i de la comtessa Carolina de Zweibrücken. Frederic Guillem era nét-nebot del cèlebre rei Frederic II de Prússia. Frederic Guillem estigué educat per tutors de la Cort la qual cosa era un fet bastant comú a totes les corts europees. A més a més, passà gran part de la seva joventut a la propietat de Paretz de l'aristòcrata i militar, comte Hans von Blumenthal, compartint educació i jocs d'infància i joventut amb els fills del comte. Amb el comte i la seva família realitzà el Grand Tour durant la dècada de 1780. La felicitat viscuda a aquesta finca rural féu que l'any 1795 l'adquirís i la convertís en un recinte rural de la Corona. Frederic Guillem esdevingué un nen malencòlic educat amb valors d'honestadat i religiositat. Frederic Guillem rebé una extensa formació militar, obtenint el grau de lieutanent l'any 1784 i esdevinguent coronel l'any 1790. Prengué part a les campanyes contra França de 1792 a 1794. El 24 de desembre de 1793 es casà amb la princesa Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz famosa per la seva bellesa i valentia durant l'ocupació napoleònica. Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz era filla del príncep Carles de Mecklenburg-Strelitz i de la princesa Frederica Carolina de Hessen-Darmstadt. La parella tingué els següents fills: SM el rei Frederic Guillem IV de Prússia nascut el 1795 a Berlín i mort el 1861 a Potsdam. Es casà amb la princesa Elisabet de Baviera. SM el rei Guillem I de Prússia nascut a Berlín el 1797 i mort el 1888 a Berlín. Es casà amb la princesa Augusta de Saxònia-Weimar-Eisenach. SAR la princesa Carlota de Prússia nascuda a Berlín el 1798 i morta el 1860 a Sant Petersburg. Es casà amb el tsar Nicolau I de Rússia. SAR la princesa Frederica de Prússia nascuda el 1799 a Potsdam i morta el 1800 a Berlín. SAR el príncep Carles de Prússia nascut el 1801 a Berlín i mort el 1883 a la mateixa ciutat. Es casà amb la princesa Maria Lluïsa de Saxònia-Weimar-Eisenach. SAR la princesa Alexandrina de Prússia nascuda el 1803 a Berlín i morta el 1892 a Schwerin. Es casà amb el gran duc Pau Frederic de Mecklenburg-Schwerin. SAR el príncep Ferran de Prússia nascut el 1804 a Berlín i mort el 1806 a Berlín. SAR la princesa Lluïsa Augusta de Prússia nascuda el 1808 a Königsberg i morta a Wassenar el 1872. Es casà amb el príncep Frederic dels Països Baixos. SAR el príncep Albert de Prússia nascut el 1809 a Königsberg i mort el 1870 a Berlín. Es casà amb la princesa Marianna dels Països Baixos en primeres núpcies, i en segones amb la princesa Rosalia von Rauch. Frederic Guillem arribà al tron el 16 de novembre de 1797 després del breu regnat del seu pare. Les seves primeres accions se centraren en crear un nou gavinet d'índole reformista i abolicionista de la repressió que el seu pare i els seus ministres havien instaurat. Desafortunadament, malgrat que ell tenia tota la tenacitat que havia caracteritzat els membres de la seva família no gaudia de la capacitació dels membres més destacats de la seva família. La política vacil·lant davant de les tropes napolèoniques i l'avenç de l'emperador francès ja que primer declarà la neutralitat del país i posteriorment hagué de fer front a l'ocupació, no pogué evitar la invasió i ocupació total i dramàtica del país. A partir del 14 d'octubre de 1806 amb la batalla de Jena l'exèrcit prussià abans el més poderós del continent era desfet per l'exèrcit francès. La família reial hagué de fugir i refugiar-se a la Prussia Oriental, a la ciutat de Königsberg i posteriorment a Sant Petersburg on s'ha especulat sobre una possible relació sentimental entre el tsar Alexandre I de Rússia i la princesa Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz. La pau de 1809 entre Rússia, Prússia i França ocasionà enormes pèrdues territorials per part dels prussians que perderen Posnània, i tots els territoris a l'oest de l'Elba inclòs la regió de Silèsia. A part, la resta de Prússia hagué de realitzar importants contribucions financeres a les arques franceses a part de sufragar les tropes franceses que ocupaven Prússia. Tot i que el monarca semblà resignar-se al trist destí de la que el segle anterior havia estat la principal potència militar del continent, diferents ministres reformadors com el Baró von Stein, el Príncep von Hardenberg, Scharnhorst i el Comte Gneisenau amb el suport de la reina Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz començaren reformes administratives i militars per poguer-se enfrontar amb garanties a l'ocupació francesa. La reina Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz morí a la ciutat mecklenburguesa de Strelitz l'any 1810. El francàs que suposà la invasió russa per Napoleó Bonaparte féu que Frederic Guillem se situés de nou sota l'òrbita dels monarques contraris al poder francès. Firmà una aliança amb Rússia l'any 1813 a Kalitsch. Les tropes prussianes esdevingueren claus en la victòria sobre les tropes napoleòniques, el rei esdevingué junt amb el seu comandant, el Prínceps Schwarzenberg, i l'emperador Francesc I d'Àustria i el tsar Alexandre I de Rússia els caps visibles de la derrota continental de l'exèrcit napolèonic. Al Congrés de Viena de 1815, els ministres de Frederic Guillem aconseguiren importants guanys territorials per Prússia. El país cresqué amb un terç del regne de Saxònia, aconseguiren dominars grans extensions dels bisbats secularitzats l'any 1803 de l'entorn del riu Rin a part de les possessions sueques al nord d'Alemanya. Malgrat tot, Frederic Guillem no complí mai les seves promeses d'atorgar una constitució al país que havia promés l'any 1813. Morí l'any 1840 i essent succeït pel seu fill, el rei Frederic Guillem IV de Prússia, deixant un país molt més extens, més ben preperat militarment i econòmicament de com ell l'havia rebut del seu pare.
- Federico Guillermo III, conocido en alemán como Friedrich Wilhelm III, fue Rey de Prusia de 1797 a 1840.
- Fredrik Vilhelm III oli Preussin kuningas vuodesta 1797 kuolemaansa saakka. Brandenburgin vaaliruhtinaana ja rajakreivinä hän kantoi nimeä Fredrik Vilhelm IV. Fredrik Vilhelm oli Brandenburgin viimeinen vaaliruhtinas, sillä arvonimestä luovuttiin Pyhän saksalais-roomalaisen keisarikunnan loppuessa vuonna 1806. Fredrik Vilhelm syntyi Potsdamissa Fredrik Vilhelm II:n ja tämän puolison Friederike von Hessen-Darmstadtin pojaksi vuonna 1770. Hän nai vuonna 1793 Luise von Mecklenburg-Strelitzin, jonka kanssa hän sai kymmenen lasta. Preussin valtaistuimelle hän nousi 16. marraskuuta vuonna 1797. Kuninkaana Fredrik Vilhelm harjoitti alkujaan puolueettomuuspolitiikkaa. Tämä kuitenkin loppui, kun kuningas vuoden 1806 lokakuussa julisti sodan Ranskaa vastaan. 14. lokakuuta 1806 Jena-Auerstädtin taistelussa Ranska kukisti Fredrik Vilhelmin johtaman Preussin armeijan. Preussin armeija luhistui ja Napoleon marssi Berliiniin. Preussin kuninkaallinen perhe pakeni Itä-Preussin Memeliin. Sodan jälkimainingeissa Tilsitin rauhassa vuonna 1807 Preussi joutui luovuttamaan kaikki Elben länsipuoliset alueensa sekä Puolan alueensa Ranskalle. Kuningas Fredrik Vilhelmin ollessa toimeton, useat ministerit toteuttivat Preussissa uudistuksia niin hallinnon kuin armeijankin suhteen kuningattaren kehotuksesta. Vuonna 1813 Fredrik Vilhelm solmi liiton Venäjän kanssa Ranskaa vastaan. Liittolaiset löivät Ranskan vuosien 1813 ja 1814 taisteluissa. Wienin kongressissa kuninkaan ministerien onnistui turvaamaan Preussin alueellisen laajentumisen. Fredrik Vilhelmiä seurasi kuninkaana hänen vanhin poikansa, Fredrik Vilhelm IV.
- Frédéric-Guillaume III régna comme roi de Prusse du 16 novembre 1797 à sa mort. Fils du roi Frédéric-Guillaume II et de Frédérique de Hesse-Darmstadt, il épouse Louise de Mecklembourg-Strelitz, fille de Charles II de Mecklembourg-Strelitz, une princesse remarquée pour sa beauté qui devait exercer une forte influence de 1807 à sa mort en 1810. Devenu roi, lui et ses conseillers essayèrent de maintenir une politique de neutralité lors des guerres napoléoniennes. Bien qu'il ne fasse pas partie de la troisième coalition en 1805, il rejoignit les alliés en octobre 1806. Son armée fut immédiatement détruite à la bataille d'Iéna et la Bataille d'Auerstaedt. Il doit alors s'exiler chez le tsar Alexandre I (qui était, d'après la rumeur, tombé amoureux de la reine Louise). Alexandre est également battu par les Français. La paix est signée à Tilsit sur le Niemen, mais la Prusse doit abandonner tous ses territoires polonais et payer les frais de l'occupation des troupes françaises dans des points stratégiques du pays. Le roi accepta la situation mais, à l'instigation de la reine (qui meurt en 1810), plusieurs ministres, dont le baron Karl vom Stein, le prince Karl August von Hardenberg, Gerhard Johann David von Scharnhorst, et le comte August von Gneisenau, réformèrent l'administration et l'armée pour la revanche. En 1813, après la défaite de la Grande Armée en Russie, il signa une alliance avec ce pays dans le traité de Kalitsch et quitta Berlin sous contrôle des Français. Les troupes prussiennes jouèrent un rôle décisif dans les victoires des alliés. Au congrès de Vienne, ses négociateurs obtinrent de vastes territoires sauf l'annexion de toute la Saxe qu'il espérait. Il abandonna ses promesses de doter la Prusse d'une constitution. Son fils aîné lui succéda sur le trône.
- Fájl:FWIII. jpg III. Frigyes Vilmos III. Frigyes Vilmos (1770. augusztus 3. , Potsdam - 1840. június 7. , Berlin), 1797-től Poroszország királya. A Hohenzollern-ház tagja. Frigyes kezdetben mindent megpróbált elkövetni, hogy országa elkerülje a napóleoni háborúkat, azonban 1805-ben mégis belépett a harmadik koalícióba. A tilsiti békében (1807. szeptember 9. ) Poroszország elvesztette a Lengyelország felosztásaikor kapott birtokokat, akárcsak az Elbától nyugatra fekvő tartományokat. Ezek a veszteségek az akkori Porosz Királyság több, mint felét tették ki. Ezek a területi veszteségek, és Poroszország hatalmának kapcsolódó gyengülése tette lehetővé a reformerők fellépését. 1813. március 27-én III. Frigyes Vilmos hadat üzent Franciaországnak. Kiáltványa, melyet Népemhez címmel adott ki, felszabadító mozgalmakat indított, mely az 1813. október 16-19-i, lipcsei "népek csatájában" bontakozott ki, s amely Napóleon vereségét hozta.
- フリードリヒ・ヴィルヘルム3世(Friedrich Wilhelm III. , 1770年8月3日 - 1840年6月7日)はプロイセン王(在位:1797年11月16日 - 1840年6月7日)。家庭においてはよい父だったが、消極的な平和主義に固執し、ナポレオン・ボナパルトとの戦いに敗れるという危機の時代にあっても改革を主導する能力と意欲を欠いていた。しかしこの時代、プロイセンには文武ともに有能な人材が輩出し、プロイセンの領土は引き続き拡大し、近代化も徐々に進んでいった。
- Frederik Willem III was van 1797 tot 1840 koning van Pruisen.
- Fredrik Vilhelm III (ty. Friedrich Wilhelm) var konge av Preussen fra 1797 til 1840. Han var sønn av kong Fredrik Vilhelm II av Preussen og Friederike av Hessen-Darmstadt. Han ble gift med Louise av Mecklenburg-Strelitz, som fødte ham ti barn. Som kronprins førte han et heller borgerlig liv med et problemløst ekteskap i Berlins Kronprinzenpalais, som han også etter sin kroning til preussisk konge ikke avvek fra. Det moralske forfallet ved farens hoff, med intriger og affærer, hadde frastøtt ham, og han var oppsatt på å gjenopprette kongehusets sømmelighet. Også hans politikk var tilbakeholdende og nøytral. Reformer ble bare langsomt satt ut i livet, og hans nøytralitetspolitikk på den internasjonale arene regnes som mislykket. Da Frankrike gjorde krav på områder vest for Rhinen, dannet Preussen en koalisjon med Storbritannia, Russland og Østerrike, som 1. mars 1799 begynte krigen mot franskmennene. Selv om Frankrike gikk svekket ut av denne krigen, vokste franskmennenes innflytelse over Preussen. Tyskland ble i de følgende årene radikalt omdannet av Frankrike. Som følge av den såkalte riksdeputasjonshovedbeslutningen mistet mange småstater og frie byer sin uavhengighet. Preussen vant landområder, men ble utenrikspolitisk isolert og avhengig av Frankrike. Selv da Frankrike krenket Nordtysklands nøytralitet forble Fredrik Vilhelm nøytral. I 1806 forpliktet kongen seg til ikke å støtte Napoleon med tropper ved et overfall på Russland. Kort etter overleverte han et ultimatum til Napoleon om å trekke alle franske tropper ut av Sydtyskland. Napoleon ignorerte dette, og erklærte 9. oktober Preussen krig. Ved slaget ved Jena og Auerstedt led kongens hær et knusende nederlang og måtte flykte til Memel i Østpreussen. 9. juli var Fredrik Vilhelm tvunget til å akseptere Tilsit-freden, som reduserte Preussens territorium til Brandenburg, Østpreussen og Schlesien. Den preussiske statens sammenbrudd førte til at kongen igangsatte store reformer. Reformenes viktigste drivkrefter var politikere som Hardenberg, baron vom Stein, Wilhelm von Humboldt, og militære som Gneisenau og Scharnhorst. Preussens situasjon bedret seg synlig i tiden etter reformene, og i 1813 deltok Preussen i Befrielseskrigen mot Frankrike. I 1815 hadde Preussen gjenopprettet sin stormaktsstilling. Fredrik Vilhelm brukte store summer på hæren, som ble organisert etter forsvarsloven av 1814. Fra 1815 bygget han ut Festung Koblenz til et av de mest omfangsrike festningssystemer i Europa etter den nyeste teknologi, den såkalte nypreussiske festningsstilen. Også utdannelsesvesenet ble grundig reformert. Under Wilhelm von Humboldt oppstod i 1810 Universität Berlin, i 1811 Schlesische Friedrich-Wilhelms-Universität i Breslau og under Altensteins ledelse Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität i Bonn. Fredrik Vilhelm forsøkte også å skape kirkelig enhet blant protestantene i Preussen. Etter disse reformene førte imidlertid kongen en restauratorisk politikk, og sluttet i 1815 den hellige allianse med keiserne av Østerrike og Russland. Kongen avviste all nasjonalisme og i sene år ble hans styre mer absoluttistisk. Kongen fremmet kunst og kultur, og spilte en stor rolle for utbyggelsen av Museumsinsel.
- Fryderyk Wilhelm III – z dynastii Hohenzollernów, król pruski od 1797.
- Frederico Guilherme III (Friedrich Wilhelm III, em alemão) foi rei da Prússia entre 1797 e 1840. Subiu ao trono em 16 de novembro de 1797. Embora Frederico Guilherme e seus conselheiros tentassem manter a Prússia neutra durante as Guerras Napoleônicas, as provocações de Napoleão Bonaparte forçaram-na a declarar guerra à França em outubro de 1806. Na Batalha de Jena, os franceses derrotaram o exército prussiano de maneira decisiva, o que levou a família real a refugiar-se na Prússia Oriental, onde ficou à mercê do Imperador Alexandre I da Rússia. Em Tilsit, a França celebrou a paz com a Rússia e a Prússia. Esta última perdeu todos os seus territórios poloneses, bem como a área a oeste do Elba, e teve que pagar uma grande indenização. Embora o rei, considerado fraco e ineficiente, parecesse resignado com o destino da Prússia, diversos ministros, como o Barão vom Stein, Scharnhorst e o Conde Gneisenau ocuparam-se em reformar a administração e o exército do reino. Em 1813, em seguida à derrota de Napoleão na Rússia, Frederico Guilherme aliou-se aos russos e voltou-se contra a França. As tropas prussianas desempenharam um papel essencial nas vitórias dos aliados em 1813 e 1814. Durante o Congresso de Viena, os ministros de Frederico Guilherme lograram assegurar importantes ganhos territoriais para a Prússia, embora não tivessem conseguido anexar a totalidade da Saxônia, como desejavam. Após a guerra, o rei adotou uma postura mais conservadora, ao esquecer a promessa que havia feito em 1813 no sentido de outorgar uma constituição à Prússia. ! colspan="3" style="background: #FBEC5D;" |Casa de Hohenzollern style="text-align:center;" |width="30%" align="center" rowspan="2" | Precedido porFrederico Guilherme II |width="40%" style="text-align: center;" rowspan=|Eleitor de Brandemburgo1797–1806 |width="30%" align="center" rowspan="1"| Fim do Sacro ImpérioRomano-Germânico |width="40%" style="text-align: center;" rowspan=|Rei na Prússia1797–1840 |width="30%" align="center" rowspan="1"| Sucedido porFrederico Guilherme IV
- Frederik Wilhelm III' din anul 1797 rege al Prusiei.
- Фридрих Вильгельм III — король Пруссии c 16 ноября 1797. Из династии Гогенцоллернов, сын Фридриха Вильгельма II, внучатый племянник Фридриха II Великого.
- Fredrik Vilhelm III var kung av Preussen från 1797 till sin död. Han var son till Fredrik Vilhelm II och Fredrika Louise av Hessen-Darmstadt samt far till den preussiske kungen Fredrik Vilhelm IV och den tyske kejsaren Vilhelm I.
- | 腓特烈·威廉三世(德语:{{lang|de|Friedrich Wilhelm III,或译弗里德里希·威廉三世,{{bd|1770年|8月3日|1840年|6月7日|catIdx=F)霍亨索伦王朝的普鲁士国王(1797年11月16日—1840年6月7日在位)。
|
| dbpprop:after
| |
| dbpprop:before
| |
| dbpprop:border
| |
| dbpprop:boxstyle
|
- background-color: 9fe;
- background-color: bfc;
- background-color: fcc;
- background-color: fb9;
- background-color: ffc;
- padding-top: 0; padding-bottom: 0;
|
| dbpprop:hasPhotoCollection
| |
| dbpprop:relatedInstance
| |
| dbpprop:rows
|
- 2 (xsd:integer)
- 3 (xsd:integer)
|
| dbpprop:sHouProperty
| |
| dbpprop:style
|
- font-size: 100%; line-height: 110%;
|
| dbpprop:wikiPageUsesTemplate
| |
| dbpprop:wordnet_type
| |
| rdf:type
| |
| rdfs:comment
|
- |{{House of Hohenzollern-Prussia | Frederick William III ({{lang-de|Friedrich Wilhelm III. , 3 August 1770 – 7 June 1840) was king of Prussia from 1797 to 1840. He was in personal union the sovereign prince of the Principality of Neuchâtel (1797 – 1806 and again 1813 – 1840).
- Friedrich Wilhelm III. war seit 1797 König von Preußen. In seiner Eigenschaft als Kurfürst und Markgraf von Brandenburg wird er als Friedrich Wilhelm IV. gezählt.
- Frederic Guillem III de Prússia (Potsdam 1770 - 1840. Rei de Prússia des de l'any 1797 i fins a la seva mort a Potsdam l'any 1840. Pel moment històric en què regnà hagué de lluitar contra les tropes napoleòniques que ocuparen Prússia a la primera dècada del segle XIX. Fill del rei Frederic Guillem II de Prússia i de la princesa Elisabet Cristina de Brunsvic-Lüneburg nasqué a Potsdam el dia 3 d'agost de 1770.
- Federico Guillermo III, conocido en alemán como Friedrich Wilhelm III, fue Rey de Prusia de 1797 a 1840.
- Fredrik Vilhelm III oli Preussin kuningas vuodesta 1797 kuolemaansa saakka. Brandenburgin vaaliruhtinaana ja rajakreivinä hän kantoi nimeä Fredrik Vilhelm IV. Fredrik Vilhelm oli Brandenburgin viimeinen vaaliruhtinas, sillä arvonimestä luovuttiin Pyhän saksalais-roomalaisen keisarikunnan loppuessa vuonna 1806. Fredrik Vilhelm syntyi Potsdamissa Fredrik Vilhelm II:n ja tämän puolison Friederike von Hessen-Darmstadtin pojaksi vuonna 1770.
- Frédéric-Guillaume III régna comme roi de Prusse du 16 novembre 1797 à sa mort. Fils du roi Frédéric-Guillaume II et de Frédérique de Hesse-Darmstadt, il épouse Louise de Mecklembourg-Strelitz, fille de Charles II de Mecklembourg-Strelitz, une princesse remarquée pour sa beauté qui devait exercer une forte influence de 1807 à sa mort en 1810. Devenu roi, lui et ses conseillers essayèrent de maintenir une politique de neutralité lors des guerres napoléoniennes.
- Fájl:FWIII. jpg III. Frigyes Vilmos III. Frigyes Vilmos (1770. augusztus 3. , Potsdam - 1840. június 7. , Berlin), 1797-től Poroszország királya. A Hohenzollern-ház tagja. Frigyes kezdetben mindent megpróbált elkövetni, hogy országa elkerülje a napóleoni háborúkat, azonban 1805-ben mégis belépett a harmadik koalícióba. A tilsiti békében (1807. szeptember 9.
- フリードリヒ・ヴィルヘルム3世(Friedrich Wilhelm III.
- Frederik Willem III was van 1797 tot 1840 koning van Pruisen.
- Fredrik Vilhelm III (ty. Friedrich Wilhelm) var konge av Preussen fra 1797 til 1840. Han var sønn av kong Fredrik Vilhelm II av Preussen og Friederike av Hessen-Darmstadt. Han ble gift med Louise av Mecklenburg-Strelitz, som fødte ham ti barn. Som kronprins førte han et heller borgerlig liv med et problemløst ekteskap i Berlins Kronprinzenpalais, som han også etter sin kroning til preussisk konge ikke avvek fra.
- Fryderyk Wilhelm III – z dynastii Hohenzollernów, król pruski od 1797.
- Frederico Guilherme III (Friedrich Wilhelm III, em alemão) foi rei da Prússia entre 1797 e 1840. Subiu ao trono em 16 de novembro de 1797. Embora Frederico Guilherme e seus conselheiros tentassem manter a Prússia neutra durante as Guerras Napoleônicas, as provocações de Napoleão Bonaparte forçaram-na a declarar guerra à França em outubro de 1806.
- Frederik Wilhelm III' din anul 1797 rege al Prusiei.
- Фридрих Вильгельм III — король Пруссии c 16 ноября 1797. Из династии Гогенцоллернов, сын Фридриха Вильгельма II, внучатый племянник Фридриха II Великого.
- Fredrik Vilhelm III var kung av Preussen från 1797 till sin död. Han var son till Fredrik Vilhelm II och Fredrika Louise av Hessen-Darmstadt samt far till den preussiske kungen Fredrik Vilhelm IV och den tyske kejsaren Vilhelm I.
- | 腓特烈·威廉三世(德语:{{lang|de|Friedrich Wilhelm III,或译弗里德里希·威廉三世,{{bd|1770年|8月3日|1840年|6月7日|catIdx=F)霍亨索伦王朝的普鲁士国王(1797年11月16日—1840年6月7日在位)。
|
| rdfs:label
|
- Frederick William III of Prussia
- Friedrich Wilhelm III. (Preußen)
- Frederic Guillem III de Prússia
- Federico Guillermo III de Prusia
- Fredrik Vilhelm III
- Frédéric-Guillaume III de Prusse
- III. Frigyes Vilmos porosz király
- Federico Guglielmo III di Prussia
- フリードリヒ・ヴィルヘルム3世 (プロイセン王)
- Frederik Willem III van Pruisen
- Fredrik Vilhelm III av Preussen
- Fryderyk Wilhelm III Pruski
- Frederico Guilherme III da Prússia
- Frederic al III-lea al Prusiei
- Фридрих Вильгельм III
- Fredrik Vilhelm III av Preussen
- 腓特烈·威廉三世
|
| owl:sameAs
| |
| skos:subject
| |
| foaf:depiction
| |
| foaf:page
| |
| is dbpedia-owl:MilitaryConflict/commander
of | |
| is dbpedia-owl:commander
of | |
| is dbpprop:_10
of | |
| is dbpprop:_12
of | |
| is dbpprop:_14
of | |
| is dbpprop:_16
of | |
| is dbpprop:_18
of | |
| is dbpprop:_2
of | |
| is dbpprop:_20
of | |
| is dbpprop:_24
of | |
| is dbpprop:_26
of | |
| is dbpprop:_28
of | |
| is dbpprop:_30
of | |
| is dbpprop:_4
of | |
| is dbpprop:_6
of | |
| is dbpprop:_8
of | |
| is dbpprop:after
of | |
| is dbpprop:before
of | |
| is dbpprop:commander
of | |
| is dbpprop:disambiguates
of | |
| is dbpprop:father
of | |
| is dbpprop:issue
of | |
| is dbpprop:leader
of | |
| is dbpprop:redirect
of | |
| is dbpprop:spouse
of | |
| is dbpprop:successor
of | |
| is owl:sameAs
of | |