| dbpprop:abstract
|
- Frederick V (August 26, 1596 – November 29, 1632) was Elector Palatine (1610–23), and, as Frederick I, King of Bohemia . He was the son and heir of Frederick IV and of Louise Juliana of Nassau, the daughter of William I of Orange and Charlotte de Bourbon-Monpensier.
- Friedrich V. war von 1610 bis 1623 Kurfürst von der Pfalz sowie als Friedrich I. von 1619 bis 1620 König von Böhmen. Bei seinem Versuch, die Kurpfalz als führende protestantische Macht im Heiligen Römischen Reich zu positionieren, verstrickte er sich in die durch religiöse Gegensätze verursachten politischen Wirren Europas am Vorabend des Dreißigjährigen Krieges, nahm die böhmische Königskrone an und stellte sich damit gegen Kaiser und Reich. Von der kaiserlichen Propaganda erhielt er in Erwartung einer äußerst kurzen Herrschaft den Beinamen Winterkönig (tschechisch Zimní král), der wegen seiner nur etwas über ein Jahr dauernden Regierungszeit als König von Böhmen an ihm haften blieb. Er ist damit eine der wenigen historischen Persönlichkeiten, die unter ihrem Spottnamen in die Geschichte eingingen. Sein politisches Handeln hatte weitreichende und verheerende Auswirkungen auf das Reich und ganz Europa und war einer der Auslöser des Dreißigjährigen Krieges. Nach der Niederlage in der Schlacht am Weißen Berg gegen die Truppen des Kaisers verlor er nicht nur das Königreich Böhmen, sondern auch sein Herrschaftsgebiet, die Pfalz, und seine Kurwürde.
- Frederic V, elector palatí. Elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632. Al llarg de l'any 1620 fou rei de Bohèmia. Nascut a Amberg, a l'Alt Palatinat, el dia 16 d'agost de 1596, essent fill de l'elector Frederic IV, elector palatí i de la princesa Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau. Frederic V era nét per via paterna de l'elector Lluís VI, elector palatí i de la landgravina Elisabet d'Hessen; en canvi, per via materna ho era de l'stadtholder Guillem I d'Orange i de la princesa Carlota de Borbó-Montpensier. El dia 14 de febrer de 1613 contragué matrimoni a Londres amb la princesa Elisabet d'Anglaterra, filla del rei Jaume I d'Anglaterra i de la princesa Anna de Dinamarca. La parella tingué tretze fills: SAR el príncep Frederic Enric del Palatinat, nat a Heidelberg el 1614 i mort el 1629. SM l'elector Carles I Lluís, elector palatí, nat a Heidelberg el 1615 i mort el 1680. Es casà en primeres núpcies amb la landgravina Carlota de Hessen-Kassel el 1627 a Kassel; en segones núpcies, de forma morganàtica amb la comtessa Maria Lluïsa von Degenfeld el 1634 a Estrasburg; i, en terceres núpcies amb l'aristòcrata Elisabeth Hollander von Bernau a Schaffhausen el 1659. SAR la princesa Elisabet del Palatinat, nada a Heidelberg el 1616 i morta el 1680. Abadessa de Herford. SAR el príncep Robert del Palatinat, nat a Praga el 1619 i mort a Westminster el 1682. SAR el príncep Maurici del Palatinat, príncep de Simmern, nat el 1621 i mort el 1652 en un naufragi al Carib. SAR la princesa Lluïsa del Palatinat, nada el 1622 i morta el 1709. SAR el príncep Lluís del Palatinat, nat el 1624 i mort el 1625. SAR el príncep Eduard del Palatinat-Simmern, nat el 1625 a L'Haia i mort el 1663 a París. Es casà el 1645 amb la princesa Anna de Màntua. SAR la princesa Enriqueta Maria del Palatinat, nada el 1626 i morta el 1651. SAR el príncep Joan Felip del Palatinat, nat el 1627 i mort el 1650. SAR la princesa Carlota del Palatinat, nada el 1628 i morta el 1631. SAR la princesa Sofia del Palatinat, nada el 1630 a L'Haia i morta el 1714 a Hannover. Es casà amb l'elector Ernest August I de Hannover. SAR el príncep Gustau Adolf del Palatinat, nat el 1632 i mort el 1641. L'any 1610 Frederic esdevingué elector del Palatinat arran de la mort del seu pare. A més a més, de la dignitat electoral i del territori del Palatinat, Frederic heredà la influència del seu pare en el si de l'organització de caràcter religió de la Unió Protestant que tenia com a objectiu la defensa dels interessos de la població protestant del Sacre Imperi Romanogermànic. L'any 1619, els protestants de Bohèmia s'aixecaren en armes contra les tropes habsburgueses. Davant de la superioritat militar de les tropes de l'emperador Ferran II, emperador romanogermànic, els bohemis oferiren la corona a l'elector palatí amb la voluntat que la seva fortalesa en el si dels protestants alemanys els preserves dels Habsburg. Així, l'any 1619 Frederic es traslladà a Praga acceptant la corona bohèmia i essent coronat poc després. Aquest fet és el que tradicionalment s'ha considerat el que desencadenà la Guerra dels Trenta Anys. Poc després, el dia 3 de juliol de 1620 la diplomàcia austríaca aconseguí la firma del Tractat d'Ulm pel que la Unió Protestant es comprometia a mantenir-se neutral i retirar el seu suport econòmic i militar a Frederic V en la seva aventura bohèmia. Després d'Ulm, les tropes austríaques iniciaren l'ocupació militar de Bohèmia i s'enfrontaren obertament a les tropes palatines el dia 8 de novembre de 1620 a la Batalla de la Muntanya Blanca on les tropes austríaques derrotaren a Frederic V. El curt regnat de Frederic sobre Bohèmia féu que fos conegut amb el sobrenom del Rei de l'Hivern. Després de la Batalla de la Muntanya Blanca, les tropes austríaques ocuparen el Palatinat i obligaren a Frederic i a la seva família a refugiar-se a L'Haia. L'emperador Ferran II, emperador romanogermànic dictà un edicte imperial pel qual Frederic V se'l privava dels seus territoris palatins. Així, Frederic i la seva família s'instal·là definitivament a L'Haia on visqueren fins el 1648 quan pel Tractat de Westfàlia se li reconegué de nou a la família palatina la sobirania sobre el Palatinat. Ara bé, Frederic morí el 1632 a Magúncia.
- Fridrich Falcký byl vévoda a kurfiřt falcký (jako Fridrich V. ), vůdce Protestantské unie a (vzdoro)král český. Pocházel z rodu falckých Wittelsbachů. Kvůli své pouze roční vládě je známý jako "zimní král". Fridrich byl synem Fridricha IV. Falckého a jeho manželky Luisy z Nassau. Jeho otec zemřel v roce 1610, když bylo jeho synovi čtrnáct let. Fridrich se tedy formálně stal falckým kurfiřtem, samostatné vlády se ale ujal až po dosažení plnoletosti. Ve jménu svého syna vládla Ludvika Juliana z Nassau. Od roku 1613 byl ženatý s Alžbětou, dcerou anglického a skotského krále Jakuba I. (VI.).
- Federico V de Wittelsbach-Simmern fue Elector Palatino del Rin de 1610 a 1623, y Rey de Bohemia de 1619 a 1620, como Federico I. Debido a su corto reinado es llamado el Rey de Invierno. Era hijo y heredero de Federico IV y de Luisa Juliana de Nassau, la hija de Guillermo de Orange y Carlota de Borbón-Monpensier. A la muerte de su padre en 1610, Federico pasó a ser príncipe elector del Palatinado bajo la tutela del conde Juan II des Deux-Ponts, y ello hasta 1614. Anteriormente, el 13 de febrero de 1613, había contraído matrimonio con Isabel Estuardo, con la que tuvo 13 hijos: Federico Enrique Carlos I Luis del Palatinado, elector palatino y padre de Carlota Isabel de Baviera, cuñada de Luis XIV de Francia Isabel de Hervorden, amiga y corresponsal del filósofo René Descartes Príncipe Ruperto, duque de Cumberland Mauricio Luisa Hollandina, abadesa de Maubuisson. Luis Eduardo de Baviera Enriqueta María Juan Felipe Federico Carlota Sofía de Wittelsbach esposa de Ernesto Augusto, elector de Hannover y madre de Jorge I de Inglaterra Gustavo Adolfo Nacido en Jagdschloss Deinschwang en el Alto Palatinado, Frederick V sucedió a su padre como Elector del Palatinado del Rhín en el Sacro Imperio Romano en 1610. En 1619 los estados Protestantes de Bohemia se rebelaron ante el católico Emperador del Sacro Imperio Romano Fernando II y ofrecieron la corona de Bohemia a Federico, escogiéndolo debido a que era un miembro influyente de la Unión Protestante, una organización fundada por su padre para la protección del protestantismo en el Imperio. En agosto de 1619, descontentos con Fernando II, el sucesor de Matías de Habsburgo, emperador del Sacro Imperio Romano Germánico, los Estados de Bohemia, con una mayoría de protestantes mientras que Fernando era católico, deponen a éste y proponen ceder el título a Federico V. Aunque al principio Federico expresa reticencias, finalmente acepta la propuesta. Esta acción será uno de los factores que contribuirán al desencadenamiento de la guerra de los Treinta Años. Es coronado en Praga, el 4 de noviembre de 1619 y su esposa lo es tres días más tarde. Poco después, Fernando II inicia una ofensiva para la recuperación de la corona de Bohemia. Sus aliados en la Unión Protestante fallaron a apoyarlo militarmente con la firma del Tratado de Ulm (1620), pero abandonado después por las potencias extranjeras y por la Unión Protestante, Federico V, con pocos medios financieros y humanos no logra contener a los ejércitos de Fernando y sufre una derrota ante Tilly, en la batalla de la Montaña Blanca el 8 de noviembre de 1620, es decir, un año y cuatro meses después de su entronización. Por ello heredaría el mote de «rey de un invierno». Las fuerzas imperiales de Maximiliano I de Baviera invadieron el Palatinado y tuvo que huir a Holanda en 1622. Un edicto imperial lo privó formalmente del Palatinado 1623. Vivió el resto de su vida en el exilio con su esposa y familia principalmente en La Haya, antes de morir en Maguncia en 1632.
- Federico V de Wittelsbach-Simmern fue Elector Palatino del Rin de 1610 a 1623, y Rey de Bohemia de 1619 a 1620, como Federico I. Debido a su corto reinado es llamado el Rey de Invierno. Era hijo y heredero de Federico IV y de Luisa Juliana de Nassau, la hija de Guillermo de Orange y Charlotte de Borbón-Monpensier. A la muerte de su padre en 1610, Federico pasó a ser príncipe elector del Palatinado bajo la tutela del conde Juan II des Deux-Ponts, y ello hasta 1614. Anteriormente, el 13 de febrero de 1613, había contraído matrimonio con Isabel Estuardo, con la que tuvo 13 hijos: Federico Enrique Carlos I Luis del Palatinado, elector palatino y padre de Carlota Isabel de Baviera, cuñada de Luis XIV de Francia Isabel de Hervorden, amiga y corresponsal del filósofo René Descartes Príncipe Ruperto, duque de Cumberland Mauricio Luisa Hollandina, abadesa de Maubuisson. Luis Eduardo de Baviera Enriqueta María Juan Felipe Federico Carlota Sofía de Wittelsbach esposa de Ernesto Augusto, elector de Hannover y madre de Jorge I de Inglaterra Gustavo Adolfo Se pone al frente de la Unión Protestante, creada por su padre para la salvaguarda de los intereses protestantes. En agosto de 1619, descontentos con Fernando II, el sucesor de Matías de Habsburgo, emperador del Sacro Imperio Romano Germánico, los Estados de Bohemia, con una mayoría de protestantes mientras que Fernando era católico, deponen a éste y proponen ceder el título a Federico V. Aunque al principio Federico expresa reticencias, finalmente acepta la propuesta. Esta acción será uno de los factores que contribuirán al desencadenamiento de la guerra de los Treinta Años. Es coronado en Praga, el 4 de noviembre de 1619 y su esposa lo es tres días más tarde. Poco después, Fernando II inicia una ofensiva para la recuperación de la corona de Bohemia. Abandonado por las potencias extranjeras y por la Unión Protestante, Federico V, con pocos medios financieros y humanos no logra contener a los ejércitos de Fernando y sufre una derrota ante Tilly, en la batalla de la Montaña Blanca el 8 de noviembre de 1620, es decir, un año y cuatro meses después de su entronización. Por ello heredaría el mote de «rey de un invierno». Proscrito por el Imperio, dimitido de todos sus títulos y despojado de sus posesiones por decreto imperial, se ve forzado al exilio. Él y su mujer, desde su exilio en La Haya (Holanda), sólo pueden contemplar, impotentes, la ocupación del Palatinado por las tropas de Maximiliano I de Baviera, al que se le otorgan esos territorios así como la dignidad electoral como recompensa a sus servicios a la casa de Habsburgo (1623).
- Fredrik V oli vuosina 1610–1623 Pfalzin vaaliruhtinas ja vuosina 1619–1620 Böömin kuningas nimellä Fredrik I. Koska Fredrikin kuninkuus kesti vain yhden vuoden (4. marraskuuta 1619 – 8. marraskuuta 1620), hän sai lisänimen talvikuningas. Fredrik seurasi isäänsä Fredrik IV:tä Pfalzin vaaliruhtinaaksi vuonna 1610. Isältään hän peri myös johtoaseman evankelisessa unionissa. Kolmikymmenvuotinen sota alkoi Böömin protestanttien kapinalla keisari Ferdinand II:ta vastaan. Syrjäytettyään Ferdinandin he tarjosivat Fredrikille Böömin kuninkaan kruunua vuonna 1619. Näin he tavoittelivat evankelisen unionin tukea kapinassaan keisaria vastaan. Fredrik otti kruunun vastaan luottaen saavansa tukea apeltaan Englannin kuningas Jaakko I:ltä ja evankeliselta unionilta. Jaakko kuitenkin vetäytyi tulevasta konfliktista aivan kuten teki evankelinen unionikin. Fredrik jäi yksin suurta keisaria vastaan. Ferdinand löi Böömin protestantit Valkeavuoren taistelussa 8. marraskuuta 1620 ja kapina käytännöllisesti katsoen päättyi. Seuraavaksi keisarilliset tunkeutuivat Pfalziin ja Fredrikin oli paettava Hollantiin 1622. Hän vietti elämänsä loppuvuodet maanpaossa. Keisari antoi 1623 Pfalzin ja vaaliruhtinaan tittelin Baijerin herttua Maksimilian I:lle. Vaaliruhtinaan arvo ja Pfalz palautettiin Fredrikin pojalle Kaarle I Ludvigille 1648 Westfalenin rauhassa.
- Frédéric V du Palatinat (Friedrich V. ), né le 26 août 1596 et mort le 29 novembre 1632 à Mayence, est un prince-électeur, comte palatin du Rhin, qui régna sur la Bohême de 1619 à 1620.
- フリードリヒ5世(独:Friedrich V. , 1596年8月16日 - 1632年11月29日)は 、プファルツ選帝侯 (在位:1610年 - 1623年)、ボヘミア王(フリードリヒ1世、チェコ語:Friedrich Falcký, 在位:1619年 - 1620年)。 1618年のプラハ窓外放擲事件に始まる三十年戦争では、ボヘミアの等族議員によってボヘミア王に選ばれた。しかし1620年の白山の戦いでハプスブルク家のフェルディナント2世が勝利を収めると王位を失った。そのことから冬王と呼ばれる。
- Frederik V was keurvorst van de Palts en (als Frederik I) koning van Bohemen. Hij was de zoon van Frederik IV van de Palts en Louise Juliana van Nassau, oudste dochter van Willem van Oranje en Charlotte de Bourbon. Frederik was dus een neef van prins Maurits en prins Frederik Hendrik.
- Fryderyk V Wittelsbach, zw. Królem Zimowym – elektor Palatynatu Reńskiego w latach 1608-1623, przywódca protestanckiego przymierza w Cesarstwie Rzymskim Narodu Niemieckiego, znanego jako Unia Ewangelicka, król Czech w latach 1619-1620 jako Fryderyk I Wittelsbach z dynastii Witellsbachów. Syn elektora Palatynatu Reńskiego Fryderyka IV Wittelsbacha i Luizy Julianny Orańskiej, córki księcia Oranii, namiestnika Niderlandów Wilhelma I Orańskiego. 14 lutego 1613 ożenił się z Elżbietą Stuart, córką króla Anglii, Szkocji i Irlandii - Jakuba I Stuarta. Para miała 13 dzieci: Fryderyka Henryka, Karola Ludwika, od 1648 elektora Palatynatu, Elżbietę, przyjaciółkę i korespondentkę Kartezjusza Ruperta, bohatera Angielskiej Wojny Domowej, Maurycego, który brał udział w Angielskiej Wojnie Domowej, Louizę Hollandynę, Ludwika, Edwarda - hrabiego palatyna i księcia Palatynatu-Simmern Henriettę Marię, Jana Filipa Fryderyka, Charlottę, Zofię, żonę Ernesta Augusta elektora Hanoweru, matkę Jerzego I Hanowerskiego - króla Wielkiej Brytanii i Irlandii Gustawa Adolfa.
- . Frederick V era Eleitor Palatino, e, como Frederico I, Rei da Boêmia (1619–1620, por seu curto reinado na Boêmia foi apelidado de Rei de Inverno, Tcheco Zimní král). Frederico V era filho e herdeiro de Frederico IV e de Louise Juliana von Orange-Nassau, filha de Guilherme I de Orange e Charlotte de Bourbon-Monpensier. Nascido em um Jagdschloss (castelo de caça) de Deinschwang, próximo a Amberg, no Alto Palatinado, Frederico V sucedeu seu pai como Príncipe-Eleitor do Palatinado do Reno no Sacro Império Romano em 1610. Em 1619, os estados protestantes da Boêmia se rebelaram contra Fermando II, o católico Imperador do Sacro Império Romano, e ofereceram a coroa da Boêmia a Frederico V, por ele ser um membro influente da União Protestante, uma organização fundada por seu pai para a proteção do Protestantismo no império. Frederico logo aceitou a coroa, mas seus aliados da União Protestante fracassaram em ajudá-lo militarmente. Seu breve reinado como Rei da Boêmia terminou com sua derrota na Batalha da Montanha Branca em 8 de novembro de 1620, um ano e quatro dias após sua coroação. Isto lhe rendeu o apelido de o Rei de Inverno. Após esta batalha, as forças imperiais invadiram as terras do Palatinado de Frederico e ele teve que se refugiar na Holanda. Uma ordem imperial formalmente o retirou do Palatinado em 1623. Ele viveu o restante de sua vida em exílio com sua esposa e família, a maior parte do tempo em Haia, antes de sua morte em Mainz em 1632. Frederico V casou-se com Isabel Stuart, filha de Jaime I da Inglaterra e Ana da Dinamarca na capela real do Palácio de Whitehall em 4 de fevereiro de 1613 e tiveram os seguintes filhos: Frederick Henry— Carlos I Luis, Eleitor Palatino Elisabete da Boêmia, Princesa Palatina Príncipe Rupert do Reno grande reputação na Guerra Civil Inglesa Príncipe Maurice von Simmern também serviu da Guerra Civil Inglesa. Louise Hollandine Louis Edward, Conde Palatino de Simmern Henrietta Maria John Philip Frederick Charlotte Sofia, Eleitora de Hanôver herdeira da Inglaterra pelo Act of Settlement de 1701 Gustav Adolf
- Фридрих V — курфюрст Пфальцский 1610—1623, король Чехии (Фридрих I) 1619—1620, сын и наследник Фридриха IV, курфюрста Пфальцского, и Луизы Юлианы Оранской, дочери Вильгельма Оранского и Шарлотты Монпансье де Бурбон.
- Fredrik V, vinterkungen (ty. Friedrich V. , der Winterkönig; tj. Fridrich Falcký, zimní král), född 16 augusti 1596, död 29 november 1632, kurfurste av Pfalz 1610-1623, som Fredrik I kung av Böhmen 1619-1620. Son till Fredrik IV av Pfalz. Gift med Elizabeth Stuart, dotter till kung Jakob I av England och Anne av Danmark. Barn Karl Ludvig av Pfalz, född 1614, kurfurste 1648-1680. Elisabeth, född 1618, död 1680. Ruprecht, född 1619 död 1682. Henrietta Maria, född 1626, död 1651. Sofia, född 1630, död 1714. Edward, född 1625, död 1663.
- Файл:Gerard van Honthorst 006. jpg Фрідріх V, курфюрст Пфальцський Фрідріх V, курфюрст Пфальцу і король Богемії син і спадкоємець Фрідріха IV, курфюрста Пфальцу і Луїзи Юліани. Луїза Юліана була дочкою Вільгельма Оранського і Шарлоти Монпансье де Бурбон. Фрідріх V успадкував курфюршество Пфальц в 1610 р. У 1618 р. почалося чеське повстання проти імператора Фердинанда II, яке переросло Тридцятирічну війну. Повстанці запропонували Фрідріху корону Чехії, як лідерові Євангельської унії, заснованої його отцем для захисту протестантизму в Священній Римській імперії. Фрідріх прийняв пропозицію, проте скоро потерпів поразку в битві на Білій Горі 8 листопада 1620 р. Після цього імперські війська вторглися в Пфальц. Імперським едиктом він був позбавлений володінь і титулу. До кінця життя він з сім'єю знаходився у вигнанні.
- 腓特烈五世(冬王)(德语:Friedrich V der Winterkönig;捷克语:Friedrich Falcký;1596年8月26日~1632年11月29日)普法尔茨选侯(1610年~1623年在位),三十年战争期间在位一年的波希米亚国王(1619年~1620年)。 腓特烈五世是普法尔茨选侯腓特烈四世的第三个儿子,母亲为奥兰治亲王威廉一世之女路易莎·朱丽安娜。1610年父亲去世后继承选帝侯职位,1614年起亲政。1613年,他与英国国王詹姆斯一世的女儿伊丽莎白结婚,他们的女儿索菲亚嫁给了第一个汉诺威选侯(正式名称是不伦瑞克-吕讷堡选侯)恩斯特·奥古斯特一世,因此成为英国汉诺威王朝的祖先。 腓特烈五世是加尔文宗信徒。部分是受到妻子的怂恿,他积极参与德意志新教诸侯的活动,并在诸侯们形成的新教联盟中取得了显赫的位置。当时德国各新教力量共同反对哈布斯堡王朝的天主教至上政策,其中捷克人的活动终于成为三十年战争的导火索。1619年8月波希米亚起义之后,尽管违背本人的意愿,腓特烈五世被捷克人推举为波希米亚国王,同年11月在布拉格正式加冕。然而仅仅一年之后,1620年11月8日捷克人在白山战役中的惨败即终结了腓特烈五世短暂的帝王生涯。他因此获得一个讽刺性的外号:“冬王”。 腓特烈五世逃往尼德兰。由于遭到皇帝斐迪南二世的驱逐,他的余生几乎都在流亡中度过,仰仗从前的盟友们的慷慨馈赠。1623年他的选侯称号连同普法尔茨领地都被皇帝剥夺。选侯头衔和上普法尔茨的土地被转封给了他的表兄巴伐利亚公爵马克西米连一世,后者是哈布斯堡王室在三十年战争中的主要支持者。下普法尔茨遭到西班牙占领军的搜刮。 腓特烈五世希望新教联盟的胜利能为他夺回领地,但从来没有实现。莱茵-普法尔茨的选侯国地位被巴伐利亚取代。
|
| rdfs:comment
|
- Frederick V (August 26, 1596 – November 29, 1632) was Elector Palatine (1610–23), and, as Frederick I, King of Bohemia . He was the son and heir of Frederick IV and of Louise Juliana of Nassau, the daughter of William I of Orange and Charlotte de Bourbon-Monpensier.
- Friedrich V. war von 1610 bis 1623 Kurfürst von der Pfalz sowie als Friedrich I. von 1619 bis 1620 König von Böhmen. Bei seinem Versuch, die Kurpfalz als führende protestantische Macht im Heiligen Römischen Reich zu positionieren, verstrickte er sich in die durch religiöse Gegensätze verursachten politischen Wirren Europas am Vorabend des Dreißigjährigen Krieges, nahm die böhmische Königskrone an und stellte sich damit gegen Kaiser und Reich.
- Frederic V, elector palatí. Elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632. Al llarg de l'any 1620 fou rei de Bohèmia. Nascut a Amberg, a l'Alt Palatinat, el dia 16 d'agost de 1596, essent fill de l'elector Frederic IV, elector palatí i de la princesa Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau.
- Fridrich Falcký byl vévoda a kurfiřt falcký (jako Fridrich V. ), vůdce Protestantské unie a (vzdoro)král český. Pocházel z rodu falckých Wittelsbachů. Kvůli své pouze roční vládě je známý jako "zimní král". Fridrich byl synem Fridricha IV. Falckého a jeho manželky Luisy z Nassau. Jeho otec zemřel v roce 1610, když bylo jeho synovi čtrnáct let. Fridrich se tedy formálně stal falckým kurfiřtem, samostatné vlády se ale ujal až po dosažení plnoletosti.
- Federico V de Wittelsbach-Simmern fue Elector Palatino del Rin de 1610 a 1623, y Rey de Bohemia de 1619 a 1620, como Federico I. Debido a su corto reinado es llamado el Rey de Invierno. Era hijo y heredero de Federico IV y de Luisa Juliana de Nassau, la hija de Guillermo de Orange y Charlotte de Borbón-Monpensier. A la muerte de su padre en 1610, Federico pasó a ser príncipe elector del Palatinado bajo la tutela del conde Juan II des Deux-Ponts, y ello hasta 1614.
- Federico V de Wittelsbach-Simmern fue Elector Palatino del Rin de 1610 a 1623, y Rey de Bohemia de 1619 a 1620, como Federico I. Debido a su corto reinado es llamado el Rey de Invierno. Era hijo y heredero de Federico IV y de Luisa Juliana de Nassau, la hija de Guillermo de Orange y Carlota de Borbón-Monpensier. A la muerte de su padre en 1610, Federico pasó a ser príncipe elector del Palatinado bajo la tutela del conde Juan II des Deux-Ponts, y ello hasta 1614.
- Fredrik V oli vuosina 1610–1623 Pfalzin vaaliruhtinas ja vuosina 1619–1620 Böömin kuningas nimellä Fredrik I. Koska Fredrikin kuninkuus kesti vain yhden vuoden (4. marraskuuta 1619 – 8. marraskuuta 1620), hän sai lisänimen talvikuningas. Fredrik seurasi isäänsä Fredrik IV:tä Pfalzin vaaliruhtinaaksi vuonna 1610. Isältään hän peri myös johtoaseman evankelisessa unionissa. Kolmikymmenvuotinen sota alkoi Böömin protestanttien kapinalla keisari Ferdinand II:ta vastaan.
- Frédéric V du Palatinat (Friedrich V. ), né le 26 août 1596 et mort le 29 novembre 1632 à Mayence, est un prince-électeur, comte palatin du Rhin, qui régna sur la Bohême de 1619 à 1620.
- フリードリヒ5世(独:Friedrich V.
- Frederik V was keurvorst van de Palts en (als Frederik I) koning van Bohemen. Hij was de zoon van Frederik IV van de Palts en Louise Juliana van Nassau, oudste dochter van Willem van Oranje en Charlotte de Bourbon. Frederik was dus een neef van prins Maurits en prins Frederik Hendrik.
- Fryderyk V Wittelsbach, zw. Królem Zimowym – elektor Palatynatu Reńskiego w latach 1608-1623, przywódca protestanckiego przymierza w Cesarstwie Rzymskim Narodu Niemieckiego, znanego jako Unia Ewangelicka, król Czech w latach 1619-1620 jako Fryderyk I Wittelsbach z dynastii Witellsbachów. Syn elektora Palatynatu Reńskiego Fryderyka IV Wittelsbacha i Luizy Julianny Orańskiej, córki księcia Oranii, namiestnika Niderlandów Wilhelma I Orańskiego.
- . Frederick V era Eleitor Palatino, e, como Frederico I, Rei da Boêmia (1619–1620, por seu curto reinado na Boêmia foi apelidado de Rei de Inverno, Tcheco Zimní král). Frederico V era filho e herdeiro de Frederico IV e de Louise Juliana von Orange-Nassau, filha de Guilherme I de Orange e Charlotte de Bourbon-Monpensier.
- Фридрих V — курфюрст Пфальцский 1610—1623, король Чехии (Фридрих I) 1619—1620, сын и наследник Фридриха IV, курфюрста Пфальцского, и Луизы Юлианы Оранской, дочери Вильгельма Оранского и Шарлотты Монпансье де Бурбон.
- Fredrik V, vinterkungen (ty. Friedrich V. , der Winterkönig; tj. Fridrich Falcký, zimní král), född 16 augusti 1596, död 29 november 1632, kurfurste av Pfalz 1610-1623, som Fredrik I kung av Böhmen 1619-1620. Son till Fredrik IV av Pfalz. Gift med Elizabeth Stuart, dotter till kung Jakob I av England och Anne av Danmark. Barn Karl Ludvig av Pfalz, född 1614, kurfurste 1648-1680. Elisabeth, född 1618, död 1680. Ruprecht, född 1619 död 1682. Henrietta Maria, född 1626, död 1651.
- Файл:Gerard van Honthorst 006. jpg Фрідріх V, курфюрст Пфальцський Фрідріх V, курфюрст Пфальцу і король Богемії син і спадкоємець Фрідріха IV, курфюрста Пфальцу і Луїзи Юліани. Луїза Юліана була дочкою Вільгельма Оранського і Шарлоти Монпансье де Бурбон.
|