| dbpprop:abstract
|
- Franco Faccio was an Italian composer and conductor. Born in Verona, Faccio became known as a conductor of Verdi's music. He studied music in Milan and after finishing his studies began his career as a composer, writing I Profughi Fiamminghi and Amleto, the latter being one of the many operas based on William Shakespeare's Hamlet. Both operas failed to achieve success either among the critics or the general public. However the Marcia Funebre composed for the Amleto is considered as an important example of Faccio's lyricism. Its popularity is made evident by its transcriptions for wind band in late 19th century. One can still listen to this part of the opera in Corfu during Easter, where the band of Philarmonic Society of Corfu performs it during the epitaph litany of St. Spyridon in the morning of Holy Saturday. Conductor Anthony Barese edited Amleto's score in 2004 and presented the work on stage, thereby allowing a re-evaluation of its merits. Barese has also presented the marcia funebre with the Dallas Opera Young Artists' Symphony Orchestra. In 1867 Faccio became director of the Milan Conservatory and in 1872 he was nominated director of Milan's Teatro alla Scala. Faccio conducted the first performance of Verdi's Otello (1887), which starred his long-time lover Romilda Pantaleoni as Desdemona, Francesco Tamagno as Otello and Victor Maurel as Iago. He also conducted Otello in its London premiere with Tamagno repeating his triumph as the Moor. He had previously conducted the first Italian performance of Aida (1872) and the premiere of the revised version of Simon Boccanegra (1881). Faccio died in Monza at the young age of 51.
- Franco Faccio war ein italienischer Komponist und Dirigent. Er begann seine musikalische Ausbildung im Jahre 1855 am Konservatorium in Mailand, nach deren Abschluss ging er mit seinem Freund Arrigo Boito nach Paris. Hier wirkte er als Komponist und Dirigent und machte mit den musikalischen Größen seiner Zeit Bekanntschaft: Giuseppe Verdi, Charles Gounod und Hector Berlioz. 1866 kämpfte er an der Seite seines Freundes Boito bei den Truppen Garibaldis. Nach einem kurzen Zwischenspiel als Dirigent in Skandinavien und Deutschland kehrte er 1868 in seine Heimat zurück und wurde Direktor des Mailänder Konservatoriums, 1871 dann Direktor der Mailänder Scala. Faccio dirigierte die Uraufführungen von Verdis Opern Aida (1872) und Otello (1887). Er starb mit nur 51 Jahren in Monza, nachdem er die letzten beiden Jahre seines Lebens nach schwerer Erkrankung in der dortigen Irrenanstalt verbracht hatte. Sein Leichnam wurde nach Mailand überführt. Franco Faccio war vor allem als Dirigent bekannt, im Besonderen für seine Verdi-Interpretationen. Als Komponist war ihm weniger Erfolg beschieden, seine beiden Opern I Profughi Fiamminghi (1863) und Amleto (1865) sind relativ unbekannt. Daneben schuf er noch drei Sinfonien, Kammermusik und einige weitere Werke.
- Franco Faccio fou un director d'orquestra i compositor italià. Estudià al Conservatori de Milà, on fou condeixeble d'Arrigo Boito, unint-se ambdós des de llavors en una estreta amistat que només s'acabà amb la mort. Ambdós foren els principals apòstols de la música wagneriana a Itàlia. Ja el 1860 féu executar una obertura de concert que fou molt aplaudida i denotava un temperament ben dotat. Pensionat el 1862, va fer un viatge per l'estranger amb l'objecte de perfeccionar els seus estudis i, sobre tot, de conèixer les diferents escoles musicals; l'any següent estrenà a La Scala de Milà l'òpera en tres actes I Prohighi Fiamminghi, en la qual s'acusava encara més la seva potent personalitat. El 1866, junt amb el seu gran amic Boito, féu la campanya contra Àustria, i el 1868 fou anomenat professor d'harmonia del Conservatori de Milà i poc temps després director d'orquestra de La Scala. Més tard es donà a conèixer com un gran director d'orquestra en les principals ciutats d'Europa i el 1878 assolí un extraordinari èxit, dirigint els Concerts del Trocadero de París. També havia dirigit les orquestres dels teatres real de Madrid, i Liceu de Barcelona. El 21 de març de 1889 dirigí l'estrena de l'òpera de Giacomo Puccini, Edgar, al teatre de La Scala. A banda de les obres abans esmentades, composà: Amleto, amb llibret de Boito, que fracassà sorollosament; Le sorelle d'Italie, cantata, en col·laboració també amb Boito (1862, i dues col·leccions de melodies, amb el mateix Boito.
- Franco Faccio byl italským skladatelem a dirigentem.
- Franco Faccio est un compositeur, chef d'orchestre et pédagogue italien né le 8 mars 1840 à Vérone et mort le 21 juillet 1891 (à 51 ans) à Monza essentiellement connu pour avoir dirigé les opéras de Giuseppe Verdi.
|
| rdfs:comment
|
- Franco Faccio was an Italian composer and conductor. Born in Verona, Faccio became known as a conductor of Verdi's music. He studied music in Milan and after finishing his studies began his career as a composer, writing I Profughi Fiamminghi and Amleto, the latter being one of the many operas based on William Shakespeare's Hamlet. Both operas failed to achieve success either among the critics or the general public.
- Franco Faccio war ein italienischer Komponist und Dirigent. Er begann seine musikalische Ausbildung im Jahre 1855 am Konservatorium in Mailand, nach deren Abschluss ging er mit seinem Freund Arrigo Boito nach Paris. Hier wirkte er als Komponist und Dirigent und machte mit den musikalischen Größen seiner Zeit Bekanntschaft: Giuseppe Verdi, Charles Gounod und Hector Berlioz. 1866 kämpfte er an der Seite seines Freundes Boito bei den Truppen Garibaldis.
- Franco Faccio fou un director d'orquestra i compositor italià. Estudià al Conservatori de Milà, on fou condeixeble d'Arrigo Boito, unint-se ambdós des de llavors en una estreta amistat que només s'acabà amb la mort. Ambdós foren els principals apòstols de la música wagneriana a Itàlia. Ja el 1860 féu executar una obertura de concert que fou molt aplaudida i denotava un temperament ben dotat.
- Franco Faccio byl italským skladatelem a dirigentem.
- Franco Faccio est un compositeur, chef d'orchestre et pédagogue italien né le 8 mars 1840 à Vérone et mort le 21 juillet 1891 (à 51 ans) à Monza essentiellement connu pour avoir dirigé les opéras de Giuseppe Verdi.
|