| dbpprop:abstract
|
- Francisco de Asís Vidal y Barraquer was a Spanish Cardinal of the Roman Catholic Church who served as Archbishop of Tarragona from 1919 until his death, and was elevated to the cardinalate in 1921.
- Francisco de Asís Vidal y Barraquer, auf Katalanisch Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, war Erzbischof von Tarragona.
- Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, bisbe i cardenal català, nasqué a Cambrils, el Baix Camp, el 3 d'octubre de 1868 i morí a Friburg, Suïssa, el 13 de setembre de 1943. Als dotze anys l'enviaren a estudiar al Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, Bages, i aviat manifestà la seva intenció d'ingressar a la Companyia de Jesús, però el seu pare li ho prohibí tot instant-lo a primer acabar els estudis. El seu mentor, el bisbe de Vic Josep Torras i Bages, el dissuadí de fer-se jesuïta per a consagrar-se al servei de l'Església del país. El 1885 obtingué el batxillerat i ingressà simultàniament al seminari conciliar de Barcelona, que abandonà aviat, i a la Universitat de Barcelona, per la qual es llicencià en dret el 1890. A aquesta ciutat exercí d'advocat poc més d'un any, perquè el 1895 es traslladà a Tarragona, en el seminari de la qual reprengué els estudis eclesiàstics. Allà fou ordenat sacerdot el 17 de setembre de 1899 . L'any següent es doctorà en dret per la Universidad Complutense de Madrid. A l'arxidiòcesi de Tarragona fou successivament substitut de la fiscalia del tribunal eclesiàstic, fiscal titular, vicari general adjunt, canonge de la catedral metropolitana, vicari general i vicari capitular. El 26 d'abril de 1914, a la catedral de Tarragona, fou consagrat bisbe titular de Pentacomia i nomenat administrador apostòlic del bisbat de Solsona (1913-1919). Aquell mateix 1914 i fins al 1916, per elecció dels bisbes catalans i nomenament d'Alfons XIII, rei d'Espanya, fou nomenat senador. El 1917 renuncià al bisbat de Cadis perquè volia restar a Catalunya en uns moments socialment convulsos. El 7 de maig de 1919 el papa Benet XV el promogué a la seu arquebisbal, metropolitana i primada de Tarragona, i el 7 de març de 1921 el nomenà cardenal del títol de Santa Sabina. En aquesta condició assistí al conclave de l'any següent que elegí Pius XI. El 1923 rebutjà la seu metropolitana de Toledo i també el trasllat a Roma com a cardenal de la cúria vaticana. Durant aquesta època, la de la dictadura de Primo de Rivera, defensà la separació de l'Església de l'estat i aconseguí mantenir la llengua catalana com a vehicle d'expressió, de predicació i de catequesi. A l'adveniment de la II República acatà el nou règim. Conreà una gran amistat personal amb el president Niceto Alcalá-Zamora. Saludà l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1934. Quan esclatà la guerra civil, fou perseguit per escamots anarquistes incontrolats (uns membres de la FAI vinguts de l'Hospitalet de Llobregat a Vimbodí on van saber que estava refugiat al monestir de Poblet, aleshores desafectat, van anar a buscar-lo amb intenció d'eliminar-lo), fou dut a la presó de Montblanc d'on, gràcies a la intervenció personal del conseller Ventura Gassol, pogué ser rescatat i el van fer partir cap a l'estranger. No es va poder evitar l'assassinat del seu bisbe auxiliar, Manuel Borràs, detingut també a Montblanc. Mentrestant s'havia oposat fermament als revoltats a Espanya i no acceptà la bel·ligerància de la jerarquia de l'Església a favor del bàndol facciós. Es negà a signar la carta col·lectiva de l'episcopat espanyol de l'1 de juliol de 1937 de suport al general Franco. Això li comportà la prohibició de retornar a la seva seu tarragonina, a la qual tanmateix no renuncià mai malgrat les pressions governamentals. Participà en el conclave de 1939 que elegí el papa Pius XII, curiosament al costat del seu antagonista en les relacions amb el franquisme, el cardenal Isidre Gomà, arquebisbe de Toledo. Durant l'exili s'estava a la cartoixa de La Farnetta, prop de Lucca, Toscana, fins que l'ocupació nazi d'Itàlia féu que es refugiés a Suïssa, on morí. Fou sebollit a la cartoixa de Valsainte, però l'any 1978, d'acord amb la seva voluntat testamentària, les seves restes foren traslladades a la catedral de Tarragona, al costat de les del qui havia estat el seu bisbe auxiliar.
- Francisco de Asís Cardenal Vidal y Barraquer fue un eclesiástico español, arzobispo de Tarragona durante la Guerra Civil Española.
- Francisco de Asís Vidal y Barraquer var en av Den katolske kirkes kardinaler, erkebiskop av Tarragona 1919-1943, i eksil siden 1946. Han ble kreert til kardinal av pave Benedikt XV i 1921, og deltok i konklavet 1922 som valgte Pius XI, og i konklavet 1939 som valgte Pius XII. Under den spanske borgerkrig var han en kort stund i fangenskap og hans liv var i fare. Han ble utvist og sendt i eksil av spanske myndigheter i august 1936 og slo seg ned i kartheuserklosteret Farneta ved Lucca i Italia, og tilbragte somrene i Sveits. Kan var katalonier, hadde vært på god fot med de republikanske myndigheter i Cataluna, og hadde nektet å undertegne et fellesbrev fra det spanske bispekollegium under borgerkrigen. Dette var bakgrunnen for at Generalissimo Francisco Francos regjering utviste ham og nektet ham å vende tilbake og lede sitt erkebispedømme Tarragona.
- Francisco de Asís Vidal y Barraquer - hiszpański duchowny katolicki, kardynał, arcybiskup Tarragony. Święcenia kapłańskie przyjął 17 września 1899 w Tarragonie. Pracę duszpasterską prowadził w archidiecezji Tarragona między innymi; ekonom 1905, wikariusz generalny 1909 - 1913, wikariusz kapitulny 1911 - 1913. 10 listopada 1913 otrzymał nominację na biskupa tytularnego Pentacomia i administratora apostolskiego diecezji Solsona. Konsekrowany 26 kwietnia 1914 w archikatedrze metropolitalnej Tarragony przez abp. Antolín López Peláez, ordynariusza Tarragony. 7 maja 1919 mianowany arcybiskupem metropolitą Tarragony. Na konsystorzu 7 marca 1921 papież Benedykt XV wyniósł go do godności kardynalskiej z tytułem kardynała-prezbitera S. Sabina. Brał udział w konklawe w 1922 i w 1939 na, którym kolejno wybrano na papieża Piusa XI i Piusa XII. W sierpniu 1936został zmuszony do opuszczenia Hiszpanii. Przebywał w klasztorze kartuzów w Farneta koło miejscowości Lukka, a potem też w klasztorze kartuzów w Valsainte w Szwajcarii. Zmarł 13 września 1943 roku we Fryburgu. Pochowano go w szwajcarskim klasztorze kartuzów w Valsainte, a w maju 1978 roku jego szczątki złożono w archikatedrze metropolitalnej Tarragony.
|
| rdfs:comment
|
- Francisco de Asís Vidal y Barraquer was a Spanish Cardinal of the Roman Catholic Church who served as Archbishop of Tarragona from 1919 until his death, and was elevated to the cardinalate in 1921.
- Francisco de Asís Vidal y Barraquer, auf Katalanisch Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, war Erzbischof von Tarragona.
- Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, bisbe i cardenal català, nasqué a Cambrils, el Baix Camp, el 3 d'octubre de 1868 i morí a Friburg, Suïssa, el 13 de setembre de 1943. Als dotze anys l'enviaren a estudiar al Col·legi de Sant Ignasi de Manresa, Bages, i aviat manifestà la seva intenció d'ingressar a la Companyia de Jesús, però el seu pare li ho prohibí tot instant-lo a primer acabar els estudis.
- Francisco de Asís Cardenal Vidal y Barraquer fue un eclesiástico español, arzobispo de Tarragona durante la Guerra Civil Española.
- Francisco de Asís Vidal y Barraquer var en av Den katolske kirkes kardinaler, erkebiskop av Tarragona 1919-1943, i eksil siden 1946. Han ble kreert til kardinal av pave Benedikt XV i 1921, og deltok i konklavet 1922 som valgte Pius XI, og i konklavet 1939 som valgte Pius XII. Under den spanske borgerkrig var han en kort stund i fangenskap og hans liv var i fare.
- Francisco de Asís Vidal y Barraquer - hiszpański duchowny katolicki, kardynał, arcybiskup Tarragony. Święcenia kapłańskie przyjął 17 września 1899 w Tarragonie. Pracę duszpasterską prowadził w archidiecezji Tarragona między innymi; ekonom 1905, wikariusz generalny 1909 - 1913, wikariusz kapitulny 1911 - 1913. 10 listopada 1913 otrzymał nominację na biskupa tytularnego Pentacomia i administratora apostolskiego diecezji Solsona.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
