| dbpprop:abstract
|
- Francis I (Francesco Gennaro Giuseppe, 14 August 1777 – 8 November 1830) was King of the Two Sicilies from 1825 to 1830.
- König Francesco I. Gennaro war der zweite Sohn des Königs Ferdinand I. Antonio von Sizilien und dessen erster Gemahlin Maria Karolina von Österreich. Er folgte 1825 seinem Vater auf den Thron von Sizilien und Neapel.
- Francesc I de les Dues Sicílies. Rei de les Dues Sicílies des de l'any 1825 fins a la seva mort l'any 1830. Malgrat tot, des de l'any 1812 exercí el poder de facto al Regne més meridional de la península italiana. Nascut al Palau Reial de Nàpols el dia 14 d'agost de l'any 1777 essent fill del rei Ferran I de les Dues Sicílies i de l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria. El príncep napolità era nét del rei Carles III d'Espanya i de la princesa Maria Amàlia de Saxònia d'una banda, i de l'altra ho era de l'emperador Francesc I, emperador romanogermànic i de l'arxiduquessa Maria Teresa I d'Àustria. Com a conseqüència de la mort del seu germà gran, el príncep heretà el ducat de Calàbria i el títol de príncep hereu del Regne de les Dues Sicílies. L'any 1796 es casà amb l'arxiduquessa Maria Clementina d'Àustria, filla de l'emperador Leopold II, emperador romanogermànic i de la infanta Maria Lluïsa d'Espanya. La parella establerta a Nàpols tingué dos fills: SAR la princesa Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, nascuda a Nàpols el 1798 i morta el 1870 a Brunnsee. Es casà amb el príncep Carles Ferran de França, duc de Berry. Posteriorment es casà amb el comte Ettore Carlo di Lucchesi Palli. SAR el príncep Ferran de Borbó-Dues Sicílies, nascut el 1800 a Palerm i mort el 1801 a Palerm. L'arxiduquessa Maria Clementina morí l'any 1801 a Nàpols i el príncep es tornà a casar amb la infanta Maria Isabel d'Espanya filla del rei Carles IV d'Espanya i de la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma, amb la qual tingué dotze fills: SAR la princesa Lluïsa Carlota de Borbó-Dues Sicílies, nascuda al Palau Reial de Portici el 1804 i morta a Madrid el 1844. Es casà amb l'infant Francesc de Paula d'Espanya. SAR la princesa Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies, nascuda a Palerm el 1806 i morta el 1878 a Le Havre. Es casà en primeres núpcies amb el rei Ferran VII d'Espanya i en segones núpcies amb Agustín Fernández Múñoz, creat duc de Riansares. SM el rei Ferran II de les Dues Sicílies, nat a Palerm el 1810 i mort a Caserta el 1859. Es casà amb la princesa Maria Cristina de Savoia i posteriorment amb l'arxiduquessa Maria Teresa d'Àustria. SAR el príncep Carles de Borbó-Dues Sicílies, nat a Palerm el 1811 i mort el 1862 a Torí. Es casà morganàticament amb Penelope Smith. SAR el príncep Leopold de Borbó-Dues Sicílies, nat a Palerm el 1813 i mort el 1860 a Pisa. Es casà amb la princesa Maria de Savoia-Carignano. SAR la princesa Antonieta de Borbó-Dues Sicílies, nascuda a Nàpols el 1814 i morta a Orth el 1894. Es casà amb el gran duc Leopold II de Toscana. SAR el príncep Antoni de Borbó-Dues Sicílies, nascut a Palerm el 1816 i mort el 1843 a Pozzuoli. SAR la princesa Maria Amàlia de Borbó-Dues Sicílies, nascuda a Pozzuoli el 1818 i morta a Madrid el 1857. Es casà amb l'infant Sebastià d'Espanya. SAR la princesa Maria Carolina de Borbó-Dues Sicílies, nascuda el 1820 a Nàpols i morta el 1861 a Trieste. Es casà amb l'infant Carles de Borbó, pretendent del carlisme. SAR la princesa Teresa de Borbó-Dues Sicílies, nascuda el 1822 a Nàpols i morta el 1889 a Porto. Es casà amb l'emperador Pere II del Brasil. SAR el príncep Lluís Carles de Borbó-Dues Sicílies, nascut a Nàpols el 1824 i mort l'any 1897 a París. Es casà amb la princesa Januária Maria del Brasil. SAR el príncep Francesc de Borbó-Dues Sicílies, nascut a Nàpols el 1827 i morta el 1892 a París. Es casà amb l'arxiduquessa Maria Isabel d'Àustria-Toscana. Comte de Trapani. El fort caràcter de la seva mare, l'arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria féu que al llarg de molts anys el príncep es mostrés reservat, apocat i molt depenent de les volutants polítiques maternes. L'any 1799 i posteriorment des de l'any 1806 i fins l'any 1814 residí amb la seva família a l'illa de Sicília, com a conseqüència de l'ocupació francesa de la part continental del Regne. Al llarg de l'estada a Sicília pactà amb el anglesos una modernització general del Regne alhora que aconseguia que la seva mare, la totpoderosa arxiduquessa Maria Carolina d'Àustria, fos exiliada a Viena on morí l'any 1814. El llavors duc de Calàbria esdevingué ja, fins a la seva mort, l'home més fort del Regne. Fins a l'any 1820 el duc de Calàbria romangué a Sicília i només tornà a Nàpols arran de la revolta liberal de 1820. Fou el propi Francesc qui pactà la intervenció de la Santa Aliança al Regne de les Dues Sicílies. A la mort del rei Ferran I de les Dues Sicílies, el duc de Calàbria ascendí a la Corona, era l'any 1825. Ja des de l'any 1820 la polítia de Francesc era consistent en una terrible repressió vers els liberals que no cessà arran de la seva pujada al tro. Malgrat que portà a terme mesures econòmiques i militars mínimament significatives el seu regnat no fou crucial pel Regne de les Dues Sicílies com a conseqüència de la seva brevetat. El rei Francesc I de les Dues Sicílies moria l'any 1830 al Palau Reial de Nàpols. El succeí el seu fill, el duc de Calàbria, que adoptà el nom de Ferran II de les Dues Sicílies.
- Francisco I de las Dos Sicilias (Francesco Gennaro Giuseppe), rey de las Dos Sicilias entre 1825 y 1830.
- François I des deux-Siciles est le fils de Ferdinand I et de l'archiduchesse Marie-Caroline d'Autriche. Deux fois, pendant qu'il était prince héréditaire, son père lui remit le gouvernement de l'État avec le titre de vicaire général : en 1812, lorsque Lord William Bentinck imposa à la Sicile une constitution anglaise, et en 1820, lors du soulèvement de Naples et de Palerme. Il monta sur le trône en 1825, ne régna que 5 ans, ne fit rien de remarquable et était assez aimé de ses sujets. En 1797, il épousa Marie-Clémentine d'Autriche. De cette union naquit : Caroline de Bourbon des Deux-Siciles, comtesse de Rony (1798-1810, en 1816 elle épousa Charles Ferdinand d'Artois, duc de Berry . Veuve, elle épousa en 1831 le comte Ettore Lucchesi Palli, Duc della Grazia . Veuf, François I des Deux-Siciles épousa en 1802 Marie-Isabelle d'Espagne . De cette union naquirent : Marie-Christine des Deux-Siciles,, en 1829 elle épousa Ferdinand VII d'Espagne régente d'Espagne de 1833 à 1840. . Veuve, elle épousa en 1833 Fernando Munoz y Sanchez, duc de Riansares; Louise des Deux-Siciles, en 1819 elle épousa François de Paule d'Espagne; Ferdinand II, roi des Deux-Siciles; Charles-Ferdinand des Deux-Siciles, prince de Capoue, en 1836 il épousa à Gretna Green Penelope Smyth, titrée duchesse de Marescata, d'où : François Ferdinand Charles de Bourbon-Siciles, comte de Mascali Victoire Auguste Louise Isablle Amélie Philomène Hélène Pénélope de Bourbon-Siciles, comtesse de Mascali Léopold Benjamin Joseph de Bourbon-Siciles, comte de Syracuse, épousa en 1837 Marie de Savoie-Carignan, dont une fille mort-née en 1838; Marie-Antoinette de Bourbon-Siciles, en 1833 elle épousa Léopold II de Toscane; Antoine Pascal de Bourbon-Siciles, comte de Lecce; Amélie de Bourbon-Siciles, en 1832 elle épousa Sebastien d'Espagne; Caroline de Bourbon-Siciles, en 1850 elle épousa Charles d'Espagne; Marie-Thérèse des Deux-Siciles, en 1843 elle épousa Pierre II du Brésil; Louis Charles Marie Joseph de Bourbon-Siciles, comte de L'Aquila, épousa en 1844 Janvière, princesse impériale du Brésil François de Bourbon-Siciles, en 1850 il épousa Isabelle de Habsbourg-Lorraine, d'où : Marie-Antoinette Joséphine Léopoldine, épouse en 1868 Alphonse de Bourbon-Siciles, comte de Caserte Léopold Marie Marie-Thérèse Ferdinande Immaculée Concetta Sebasia Lucienne Philomène Marie-Caroline Joséphine Ferdinande, épouse en 1885 le comte Andrzej Zamoyski Ferdinand Marie Joseph Marie-Annonciade
- Fájl:Francis I of the Two Sicilies. jpg I. Ferenc nápoly–szicíliai király (Giuseppe Cammarano műve). Ferenc Januárius József Xavér János (Francesco Gennaro Giuseppe Saverio Giovanni Battista), a Bourbon (Borbone) házból származó nápoly–szicíliai királyi herceg, 1778-tól a nápolyi és szicíliai királyi trón örököse, 1825-től haláláig I. Ferenc néven a Két Szicília Királyságának uralkodója (Francesco I di Borbone, Re delle Due Sicilie).
- Con Maria Clementina d'Asburgo-Lorena: *Carolina Ferdinanda Luisa:, sposò Carlo, duca di Berry secondo figlio del re Carlo X di Francia; quindi in seconde nozze il conte Ettore Lucchesi Palli, Principe di Campofranco, duca della Grazia. Ferdinando:, morto a poco meno di un anno. Con Isabella di Spagna: Luisa Carlotta:, sposò lo zio materno Francesco di Paola, Infante di Spagna: il loro figlio primogenito, Francesco d'Assisi di Borbone-Spagna sposò Isabella II di Spagna. Maria Cristina:, divenne la quarta moglie di suo zio Ferdinando VII di Spagna (fratello maggiore di sua madre), la loro figlia divenne la regina Isabella II di Spagna, fu reggente di Spagna durante la fanciullezza di quest'ultima, dal 1833 al 1840; sposò in seconde nozze Augustín Fernández Muñoz, duca di Rianzares. Ferdinando:, duca delle Puglie, duca di Calabria dal 1825 e quindi re delle due Sicilie come Ferdinando II alla morte del padre, nel 1830. Carlo Ferdinando: principe di Capua, sposò morganaticamente nel 1836 Penelope Smith, detta contessa di Mascali, da cui ebbe due figli: Francesco di Mascali e Vittoria di Mascali. Leopoldo, conte di Siracusa:, sposò nel 1837 la principessa Filiberta di Savoia Carignano, dalla quale ebbe solo la figlia Isabella, morta in fasce. Gli fu attribuita anche una figlia illegittima, Teresa, marchesa Vulcano. Maria Antonietta:, sposò il primo cugino Granduca di Toscana Leopoldo II. Antonio Pasquale, conte di Lecce:, morto senza figli. Maria Amelia:, sposò nel 1832 Sebastiano di Borbone-Spagna, Infante di Spagna e Infante del Portogallo. *Maria Carolina:, che sposò nel 1850 il pretendente al trono di Spagna della linea carlista Carlo Luigi di Borbone-Spagna, conte di Montemolin. Maria Teresa Cristina:, sposò nel 1843 l'imperatore Pietro II del Brasile. Luigi, conte di Aquila:, che sposò nel 1844 Gennara di Braganza, figlia dell'imperatore del Brasile Pietro I e sorella di Maria II del Portogallo e di Pietro II del Brasile. Dal figlio Luigi discendono i conti di Roccaguglielma, la cui linea maschile si è estinta nel 1967. Francesco di Paola, conte di Trapani:, che sposò Maria Isabella d'Asburgo-Toscana, figlia della sorella Maria Antonietta. Dei due figli maschi, Leopoldo morì a 17 anni e Ferdinando morì ancora in fasce. La figlia Maria Antonietta sposò invece il cugino Alfonso di Borbone-Due Sicilie, conte di Caserta, figlio del re Ferdinando II e capo della casata e pretendente al trono delle Due Sicilie, dopo la morte del proprio fratellastro Francesco II.
- ファイル:Francis I of the Two Sicilies. jpg フランチェスコ1世 フランチェスコ1世（Francesco I, 1777年8月14日 - 1830年11月8日）は、両シチリア王（在位：1825年 - 1830年）。先王フェルディナンド1世とマリーア・カロリーナ（神聖ローマ皇帝フランツ1世とマリア・テレジアの娘）との息子。 1806年、ブルボン家がナポリからシチリアへ逃れたあと、イギリス外交官ウィリアム・ベンティンク卿はフェルディナントから全権をうけて憲法をつくり、フランチェスコは1812年に摂政となった。 ナポレオンの没落後、ナポリへ戻ったフェルディナントは自治を求めるシチリアを弾圧し、2つの王国を合同させ両シチリア王国が成立した（1816年）。これに際してフランチェスコはカラブリア公に叙された。フランチェスコは自らを自由主義者であると見せかけ、1820年の革命の勃発に際しても新憲法に好意的で、摂政政治を受け入れた。しかし彼は保守的思想の持ち主だった。 このため1825年に即位すると、フランチェスコは保守主義に転換した。彼は一握りの気に入った貴族・高官を用いて政府を動かし、自らは暗殺を恐れて軍の警護を受けながら愛妾たちと暮らした。フランチェスコの在位中、1828年にチレントで暴動が起こったのみであった。
- Frans Januarius Jozef, uit het Huis Bourbon, was van 1825 tot 1830 koning van de Beide Siciliën. Hij was de zoon van Ferdinand I der Beide Siciliën en Maria Carolina van Oostenrijk. Frans werd in zijn jeugd sterk beïnvloed door zijn moeders sterke persoonlijkheid. Pas toen hij wegens de bezetting van Napels door Napoleon naar Sicilië verhuisde, begon hij een eigen persoonlijkheid te tonen. Hij was een kalm en vroom persoon. Nadat de Bourbons in 1806 van Napels naar Sicilië waren gevlucht en Lord William Bentinck een grondwet instelde en Ferdinand zijn macht ontnam, werd Frans in 1812 tot regent benoemd. Ferdinand keerde na de val van Napoleon terug naar Napels en voegde het in 1816 met zijn andere koninkrijk Sicilië samen tot het Koninkrijk der Beide Siciliën. Frans nam de titel van hertog van Calabrië aan. In tegenstelling tot zijn vader leek hij liberale ideeën te hebben. Tijdens de revolutie van 1820 aanvaardde hij het regentschap, blijkbaar omdat hij positief tegenover de nieuwe grondwet stond. Hij bleek echter een trawant van zijn vader te zijn. Frans besteeg de troon na de dood van zijn vader op 4 januari 1825. Hij wierp het masker van liberalisme af en bleek een even reactionair vorst te zijn als zijn vader. Hij bemoeide zich nauwelijks met de regering, die hij overliet aan een groep vrienden en politiefunctionarissen. Hij leefde samen met zijn minnaressen en omringde zich altijd met soldaten, bang als hij was voor een aanslag. Hij verleende echter verraders en deserteurs amnestie, verving levenslange gevangenisstraf door dwangarbeid en stond vrijwel iedereen audiënties toe. Bij de geboorte van zijn zoon in 1827 kregen alle gevangenen - ook politieke - amnestie en herriep hij de doodstraffen van enkele Carbonari en samenzweerders. De enige revolutionaire beweging tijdens zijn heerschappij was de opstand op Cilento in 1828 die wreed werd onderdrukt door markies Delcaretto. Frans stierf op 8 november 1830 in Napels en werd opgevolgd door zijn zoon Ferdinand II.
- Frans I var konge av De begge Sicilier fra 4. januar 1825 til sin død i 1830.
- Franciszek I Burbon, włoski: Francesco Gennaro Giuseppe - król Obojga Sycylii w latach 1825-1830. Urodził się w Neapolu jako syn Ferdynanda I, króla Obojga Sycylii i jego żony Marii Karoliny Habsburg, arcyksiężniczki austriackiej. Poprzez matkę był siostrzeńcem Józefa II, cesarza niemieckiego oraz Marii Antoniny, królowej Francji - żony Ludwika XVI. Po tym jak rodzina Burbonów uciekła z Neapolu, na Sycylię w 1806, lord William Bentinck - brytyjski rezydent ustanowił konstytucję i pozbawił Ferdynanda I całej jego władzy. W 1812 Franciszek został mianowany regentem. Po upadku Napoleona Bonaparte, ojciec Franciszka powrócił do Neapola i zniósł konstytucję wraz z autonomią. W 1816 Królestwo Neapolu i Królestwo Sycylii zostały połączone w Królestwo Obojga Sycylii, a Franciszek otrzymał oficjalny tytuł księcia Kalabrii. Jeszcze będąc następcą tronu, Franciszek miał liberalne poglądy, a kiedy w 1820 wybuchła rewolucja, zaakceptował regencję oczywiście dążąc do uchwalenia nowej konstytucji, która jednak okazał się zbytnio liberalna nawet dla niego. Stąd, odziedziczywszy tron w 1825, Franciszek wyznawał już bardziej konserwatywne poglądy. Właściwie nie brał udziału w "rządzeniu" państwem, rządy zostawił w rękach swoich faworytów oraz urzędników. Sam żył szczęśliwie ze swoimi kochankami, ale otoczył się przez wojsko, bojąc się zamachu na swoje życie. Podczas całego jego panowania jedyne powstanie, jakie wybuchło miało miejsce w Cilento, w 1828 i dowodził nim markiz Delcarretto - były liberał. Podczas swoich rządów ustanowił, Królewski Order Franciszka I - nagrodę za zasługi obywatelskie.
- Francisco Genaro José de Bourbon e Duas Sicílias, intitulado Francisco I das Duas Sicílias, Rei das Duas Sicílias entre 1825 e 1830. Era filho do rei Fernando I das Duas Sicílias e da rainha Maria Carolina, nascida arquiduquesa Maria Carolina de Áustria. Casou com a arquiduquesa Maria Clementina da Áustria, filha do imperador Leopoldo II em 1796. Com a morte desta casou com a infanta Maria Isabel da Espanha, filha de Carlos IV. Pertencente à casa dos Bourbon de Nápoles e da Sicília em 1806, Francisco foi nomeado regente do reino em 1812. Com a derrota de Napoleão em 1815 Fernando I retornou a Nápoles. Os reinos de Sicília e Nápoles foram fundidos em um novo, o Reino das Duas Sicílias, em 1816. Francisco assumiu então o título de Duque de Calábria. Sua descendência foi numerosa e se vinculou em várias casas reinantes do século XIX: Com Maria Clementina da Áustria: Maria Carolina, casada com Carlos Fernando, Príncipe da França e Duque de Berry. Após a morte deste casou com Ettore, Conde Lucchesi Palli, Principe de Campofranco, Duque de Grazia; Fernando. Com Maria Isabel da Espanha: Maria Cristina, casada com seu tio, Fernando VII de Espanha, irmão mais velho de sua mãe. Após a morte deste casou secretamente com Agustín Fernando Muñoz e Sánchez; Luísa Carlota, casada com seu tio Francisco de Paula, Infante da Espanha, mãe do rei consorte de Espanha Francisco I da Espanha; Fernando II das Duas Sicílias; Carlos Fernando, Principe de Capua, casado com Penelope Smyth; Leopoldo, Conde de Siracusa, casado com Maria, Princesa de Saboya-Carignano; Maria Antonieta, casada com Leopoldo II, Gran Duque de Toscana; António, Conde de Lecce; Maria Amália, casada com Sebastião de Bourbon, Infante da Espanha; Maria Carolina, casada com Carlos Luís de Bourbon e Bragança, pretendente carlista ao trono espanhol; Teresa Cristina Maria de Bourbon, casada com Dom Pedro II, imperador do Brasil; Luís Carlos Maria de Bourbon e Duas Sicílias, Conde de Aquila, casado com Januária Maria de Bragança, Princesa Imperial do Brasil e Infanta de Portugal; Francisco, Conde de Trani, casado com a princesa Isabel de Toscana.
- Франциск I, Франческо I — король Обеих Сицилий в 1825—1830. Сын Фердинанда I. Дважды назначался отцом регентом: в 1812—1815, в Сицилии, и в 1820, во время революции в Неаполе. Вступив на престол, Франциск I мало уделял внимания государственным делам, предоставив их своим министрам. Сам же проводил время среди своих фавориток, в забавах и пирах, окружив себя солдатами из-за боязни покушений. В 1797, Франциск I женился на Марии Клементине Австрийской, которая родила ему дочь: Мария Каролина, принцесса Обеих Сицилий, герцогиня Беррийская, в 1816 вышла замуж за Шарля Фердинанда, герцога Беррийского, в 1831, будучи вдовой, она вышла замуж второй раз. Файл:Famiglia di Francesco I. jpg Семья Франциска I (Джузеппе Камарано) После смерти супруги Франциск женился в 1802 на Марии Изабелле Испанской. В этом браке родились: Фердинанд, король Обеих Сицилий Мария Кристина, принцесса Обеих Сицилий, в 1829 вышла замуж за Фердинанда VII, короля Испании. В 1833, будучи вдовой, она вышла замуж второй раз. Луиза, в 1819 вышла замуж за Франциска де Поль Испанского Карл Фердинанд, принц Капуи, в 1836 женился на Гретне Пенелопе Смит, провозглашенной герцогине Марескаты Леопольд, граф Сиракузский, в 1837 женился на Марии Савойской-Кариньян Мария Антуанетта, принцесса Обеих Сицилий, в 1833 вышла замуж за Леопольда II Тосканского Антуан, принц Обеих Сицилий Амелия, принцесса Обеих Сицилий, в 1832 вышла замуж за Себастяна Испанского Каролина, принцесса Обеих Сицилий, в 1850 вышла замуж за Карла Испанского Мария Тереза, принцесса Обеих Сицилий, в 1843 вышла замуж за Педру II, императора Бразилии Франциск, принц Обеих Сицилий, в 1850 женился на Изабелле Габсбург-Лотарингской.
- Frans I (Francesco Gennaro Giuseppe), född 14 augusti 1777, död 8 november 1830, var kung av Bägge Sicilierna från 1825 till 1830.
- 弗朗切斯科一世（Francesco I，1777年8月19日－1830年11月8日），全名弗朗切斯科·真纳罗·朱塞佩·萨维里奥·乔瓦尼·巴蒂斯塔·迪·波旁（Francesco Gennaro Giuseppe Saverio Giovanni Battista di Borbone），两西西里王国第二任国王，1825年至1830年在位。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
