| dbpprop:abstract
|
- Francesco Granacci (1469–1543) was an Italian painter of the Renaissance. Born at Villamagna di Volterra, he trained in Florence in the studio of Domenico Ghirlandaio, and was employed painting frescoes for San Marco on commission of Lorenzo de'Medici. He is featured in Giorgio Vasari's Vite. His early works, such as the Enthroned Madonna between Saint Michael and John the Baptist, Adoration of the Child and four histories of Saint John the Baptist, were influenced by the style of Filippino Lippi. In 1508, Granacci went to Rome, where he and other artists helped his lifelong friend Michelangelo to transfer cartoons to the Sistine chapel ceiling. Returning to Florence, Granacci painted a Madonna with Child with Saints Francesco and Jerome for the Augustinian convent of San Gallo (now in the Gallery of the Academy), a Madonna della Cintola for the Company of San Benedetto Bigi, and in 1515 he participated in creating the decorations to celebrate the visit to Florence of Pope Leo X. In 1519, he painted a Madonna with Child and Saint John. Works of the years 1520-1525 betray a direct influence of Fra Bartolomeo, including a Madonna in throne between Saints Sebastiano and Francesco for Castelfiorentino and a Sacred Conversation for Montemurlo. An altarpiece of the Assumption is influenced by Pietro Perugino. In 1527, Granacci painted the Entry of Charles VIII into Florence and a canvas of the Ten thousand martyrs for the Church of San Simone e Giuda in Florence. Granacci is buried in the church of Sant'Ambrogio in Florence.
- Francesco Granacci war ein italienischer Maler. Anfangs war Granacci Schüler und Gehilfe des Domenico Ghirlandaio, an dessen Bildern er mehrfach beteiligt war, wobei er statt der Tempera- die Öltechnik anwandte. Später schloss er sich an Leonardo da Vinci, Michelangelo und Raffael an. Seine Hauptwerke sind: Die Dreieinigkeit (Berliner Museum), Die Madonna mit dem heil. Thomas Die Himmelfahrt der Jungfrau
- Francesco Granacci va ser un pintor italià de les primeries del manierisme florentí. Es va formar al taller de Domenico Ghirlandaio, on també s'exercitava Miquel Àngel, qui va esdevenir amic seu i amb el qual va ser escollit per a freqüentar l'escola de Llorenç el Magnífic al Jardí de sant Marc. Assimilà tan bé les lliçons del Quatrocento que una part important de la seua producció en roman fidel a certes característiques en els detalls i en la composició, fent tal volta bastant incerta la datació de les seues obres. Aquesta circumstància fa fonamental l'existència de la seua biografia, continguda a Le Vite de' più eccellenti pittori, scultori, e architettori de Giorgio Vasari, on es troben esmentades nombroses obres del pintor, totes localitzades, tot i que no datades amb absoluta exactitud. Les primeres obres juvenils van estar influenciades per l'estil de Filippino Lippi, com ara la Mare de Déu entronitzada entre els sants Miquel i Joan Baptista, l'Adoració de l'Infant (Academy of Art de Honolulu) i les Quatre Escenes de la vida de sant Joan Baptista, dotades d'una vivaç vena narrativa i probablement creades per una comanda privada florentina. L'any 1508 es va traslladar a Roma, on, amb altres artistes, va ajudar Miquel Àngel a trasferir els dibuixos dels cartrons a la volta de la Capella Sixtina. De nou a Flòrència va pintar una Mare de Déu amb Infant entre els sants Francesc i Jeroni per al convent dels Agustins de San Gallo (avui dia a la Galleria dell'Accademia), la Mare de Déu de la Cintola per a la Companyia de Sant Benet Bigi, i l'any 1515 va participar en la realització de l'ornamentació de la ciutat amb ocasió de la visita a Florència del papa Lleó X. Del mateix període són les Escenes de la vida de sant Josep. Va atènyer la plena maduresa artística al voltant de 1519, amb obres com ara la Mare de Déu amb l'Infant i sant Joanet (Museu d'Art Occidental i Oriental d'Odessa), amb la superació dels esquemes del Quattrocento cap a un sentit més complex i modern de l'espai compositiu i del moviment. Algunes obres realitzades entre 1520 i 1525 palesen una influència directa de Fra Bartolomeo (Mare de Déu entronitzada entre sant Sebastià i sant Francesc a Castelfiorentino, Sacra Conversa a Montemurlo), mentre que hom pot adscriure a l'influx de Pietro Perugino el retaule de la Verge Assumpta i quatre sants. La influència dels altres pintors manieristes aportaria posteriorment a la pintura de Granacci solucions originals, que el pintor empra sobretot en les obres de petit format, mentre que les obres més grans es troben encara sotmeses a un estil clàssic. Un altre encàrrec prestigiós va ser l'execució d'un retaule per al convento di Sant'Apollonia, segons Vasari pintat sobre un esbós del mateix Miquel Àngel, del qual romanen només alguns fragments, com ara unes escenes de la predel·la amb l'Anunciació i les Escenes dels Sants Màrtirs, amb una tècnica segura i fluïda i una expressivitat vivaç. Decididament manierista és també el gran llenç de l'Entrada de Carles VIII a Florència o els Deu mil màrtirs de l'Església dels sants Simó i Judes, a Florència, ambdues de la seua darrera etapa. Està enterrat a l'església de Sant Ambrosi a Florència.
- Francesco Granacci fue un pintor italiano del principio del manierismo florentino. Se formó en el taller de Domenico Ghirlandaio, donde también se encontraba Miguel Ángel, con quien fueron amigos y frecuentaron juntos la escuela de Lorenzo el Magnífico en su palacio de Florencia. Asimiló tan bien las lecciones del quattrocento que una parte importante de su producción permanece fiel a ciertas características en los detalles y en la composición, haciendo bastante incierta la datación de sus obras. Esta circunstancia hace fundamental la existencia de su biografía, contenida en Vida de los mejores arquitectos, pintores y escultores italianos de Giorgio Vasari, donde se encuentran nombradas numerosas obras del pintor, todas localizadas, aunque no datadas con exactitud. El año 1508 se trasladó a Roma, donde con otros artistas ayudó a Miguel Ángel a transferir los cartones en la bóveda de la Capilla Sixtina. De nuevo en Florencia pintó una Virgen con Niño entre los santos Francisco y Jerónimo para el convento de los agustinos de la Via San Gallo, (guardado en la Galería de la Academia de Florencia), la Virgen de la Cinta para la compañía de San Benito, y en el año 1515 participó en la realización de la ornamentación de la ciudad con ocasión de la visita a Florencia del papa León X. Del mismo periodo son las Escenas de la vida de San José. Consiguió su plena madurez artística alrededor de 1519, con obras como la Virgen con Niño y san Juan niño (Museo de Arte Occidental y Oriental de Odessa), con la superación de los esquemas del quattrocento hacia un sentido más complejo y moderno del espacio compositivo y del movimiento. Algunas obras realizadas entre 1520 y 1525, muestran una influencia directa de Fra Bartolomeo (Virgen entronizada entre San Sebastián y San Francisco en Castelfiorentino, Sacra conversación en Montemurlo), mientras que se puede ver la influencia de Pietro Perugino en el retablo de la Virgen de la Asunción y cuatro santos. La influencia de los otros pintores manieristas aportaría posteriormente a la pintura de Granacci soluciones originales, que el pintor empleçó sobre todo en las obras de pequeño formato, mientras que en las obras más grandes se encuentran sometidas a un estilo clásico. Otro encargo prestigioso fue la ejecución de un retablo para el convento de Sant'Apollonia, según Vasari pintado sobre un esbozo del mismo Miguel Ángel, del cual se conservan solo algunos fragmentos, como unas escenas de la predela, con La Anunciación y las Escenas de los Santos Mártires, y con una técnica segura y fluida con un gran expresividad. Decididamente manierista es también el lienzo de la Entrada de Carlos VIII en Florencia, de 1527, en los Uffizi, o los Diez mil mártires de la iglesia de los Santos Simón y Judas de Florencia, ambas obras son de su última etapa. Está enterrado en la iglesia de San Ambrosio en Florencia.
- Francesco Granacci est un peintre maniériste florentin.
- Si formò alla bottega di Domenico Ghirlandaio, dove si esercitava anche Michelangelo, che diventò suo amico e con il quale fu scelto per frequesntare la scuola di Lorenzo il Magnifico nel Giardino di San Marco. Assimilò così bene la lezione quattrocentesca, che in un lungo arco della sua produzione rimase fedele a certi stilemi nei dettagli e nelle composizione, rendendo talvolta assai incerta la datatazione delle sue opere, per la quale è quindi fondamentale la sua biografia nelle Vite del Vasari, dove sono elencate numerose opere, tutte rintracciate anche se talvolta non databili esattamente. Le prime opere giovanili furono influenzate dallo stile di Filippino Lippi, come la Madonna in trono tra i Santi Michele e Giovanni Battista, l'Adorazione del Bambino (Academy of Art di Honolulu) e le Quattro Storie di San Giovanni Battista, dotate di una vivace vena narrativa e probabilmente create per una committenza privata fiorentina. Nel 1508 andò a Roma, dove, con altri artisti, aiutò Michelangelo a trasferire i segni dei cartoni sulla volta della Cappella Sistina. Di nuovo a Firenze, dipinse una Madonna con Bambino fra i Santi Francesco e Gerolamo per il convento degli Agostiniani di San Gallo, la Madonna della Cintola per la Compagnia di San Benedetto Bigi, e nel 1515 partecipò alla realizzazione degli apparati per la visita a Firenze di papa Leone X; dello stesso periodo le Storie di San Giuseppe. La piena maturità artistica si ebbe attorno al 1519, con opere come la Madonna col Bambino e San Giovannino (Museo di Arte Occidentale e Orientale di Odessa), con il superamento degli stilemi quattrocenteschi verso un senso più complesso e moderno dello spazio compositivo e del movimento. Opere del 1520-1525 tradiscono un'influenza diretta di Fra Bartolomeo (Madonna in trono tra San Sebastiano e San Francesco a Castelfiorentino, Sacra Conversazione a Montemurlo), mentre è ascrivibile all'influsso di Pietro Perugino la pala della Vergine Assunta e quattro santi. Le degli altri pittori manieristi portano nel frattempo la pittura del Granacci a soluzioni originali, che il pittore usa soprattutto nelle opere di dimesnioni ridotto, mentre in quelle di grande formato predilige ancora uno stile classicheggiante. Un altro prestigioso incarico fu l'esecuzione di una pala per il convento di Sant'Apollonia, secondo il Vasari dipinta su uno schema fornito dallo stesso Michelangelo, della quale rimangono solo alcuni frammenti, fra alcune storie della predella con l'Annunciazione e le Storie dei Santi Martiri, dalla tecnica sicura e fluente, con una vivace espressività. Spigliatamente manierista è anche la grande tela con l'Entrata di Carlo VIII a Firenze o i Diecimila martiri nella Chiesa dei Santi Simone e Giuda a Firenze, entrambe della sua ultima fase. È sepolto nella chiesa di Sant'Ambrogio a Firenze.
- Francesco Granacci is een Italiaans kunstschilder die de overgang van renaissance naar maniërisme vertegenwoordigt. Granacci was in de leer bij Domenico Ghirlandaio, waar hij bevriend raakte met Michelangelo. Hij reisde in 1508 samen met Michelangelo naar Rome om te gaan werken aan het plafond van de Sixtijnse kapel, maar hij keerde al snel terug naar Florence waar hij het werk van Fra Bartolommeo zag en bewonderde. Zijn vroegst gesigneerde werken betreffen vooral oudtestamentische scènes, waaronder Jozef stelt zijn vader en broers voor aan de farao nu in de Uffizi (zie afbeelding). De gemaniërde poses van de ranke figuren laten de hang naar de nieuwe stijl van de 16e eeuw zien. Waarschijnlijk hebben schilderijen van Jacopo da Pontormo invloed gehad op Granacci. In 1517 werkte Granacci opnieuw samen met Michelangelo, dit keer aan panelen voor het hoogaltaar van de Sant'Apollonia in Florence.
- Francesco Granacci foi um pintor italiano da Renascença. Nasceu em Villamagna di Volterra, treinou no estúdio de Domenico Ghirlandaio e foi contratado para pintar os afrescos para o complexo de São Marco, em Florença, a pedido de Lorenzo de'Medici. Sua biografia está na obra de Giorgio Vasari, Vidas. Seus primeiros trabalhos sofreram a influência de Filippino Lippi. Em 1508, Gramacci foi para Roma, onde, com outros artistas, ajudou Michelângelo a executar o teto da Capela Sistina. Seus trabalhos entre 1520 e 1525 mostram a direta influência de Fra Bartolomeo. Está enterrado na Igreja de Sant'Ambrogio, em Florença. História da pintura Pintura da Renascença Italiana
- Файл:Francesco Granacci 001. jpg «Благовещение» Франческо Граначчи — итальянский художник. Франческо Граначчи учился в мастерской Доменико Гирландайо и помогал ему в написании его картин, используя вместо темперы масляные краски. По заказу Лоренцо Медичи Граначчи участвовал в росписи флорентийского Сан-Марко. Позднее он работал с Леонардо да Винчи, Микеланджело и Рафаэлем. В 1508 г. Граначчи переехал в Рим, где вместе с другими художниками помогал Микеланджело в росписи Сикстинской капеллы. На стиль Граначчи оказали влияние Филиппино Липпи и Фра Бартоломео. Его основные произведения: «Троица»; «Мадонна со св. Фомой»; «Вознесение девы Марии» Граначчи упоминается в «Жизнеописаниях художников» Джорджо Вазари.
|
| rdfs:comment
|
- Francesco Granacci (1469–1543) was an Italian painter of the Renaissance. Born at Villamagna di Volterra, he trained in Florence in the studio of Domenico Ghirlandaio, and was employed painting frescoes for San Marco on commission of Lorenzo de'Medici. He is featured in Giorgio Vasari's Vite.
- Francesco Granacci war ein italienischer Maler. Anfangs war Granacci Schüler und Gehilfe des Domenico Ghirlandaio, an dessen Bildern er mehrfach beteiligt war, wobei er statt der Tempera- die Öltechnik anwandte. Später schloss er sich an Leonardo da Vinci, Michelangelo und Raffael an. Seine Hauptwerke sind: Die Dreieinigkeit (Berliner Museum), Die Madonna mit dem heil. Thomas Die Himmelfahrt der Jungfrau
- Francesco Granacci va ser un pintor italià de les primeries del manierisme florentí. Es va formar al taller de Domenico Ghirlandaio, on també s'exercitava Miquel Àngel, qui va esdevenir amic seu i amb el qual va ser escollit per a freqüentar l'escola de Llorenç el Magnífic al Jardí de sant Marc.
- Francesco Granacci fue un pintor italiano del principio del manierismo florentino. Se formó en el taller de Domenico Ghirlandaio, donde también se encontraba Miguel Ángel, con quien fueron amigos y frecuentaron juntos la escuela de Lorenzo el Magnífico en su palacio de Florencia.
- Francesco Granacci est un peintre maniériste florentin.
- Si formò alla bottega di Domenico Ghirlandaio, dove si esercitava anche Michelangelo, che diventò suo amico e con il quale fu scelto per frequesntare la scuola di Lorenzo il Magnifico nel Giardino di San Marco.
- Francesco Granacci is een Italiaans kunstschilder die de overgang van renaissance naar maniërisme vertegenwoordigt. Granacci was in de leer bij Domenico Ghirlandaio, waar hij bevriend raakte met Michelangelo. Hij reisde in 1508 samen met Michelangelo naar Rome om te gaan werken aan het plafond van de Sixtijnse kapel, maar hij keerde al snel terug naar Florence waar hij het werk van Fra Bartolommeo zag en bewonderde.
- Francesco Granacci foi um pintor italiano da Renascença. Nasceu em Villamagna di Volterra, treinou no estúdio de Domenico Ghirlandaio e foi contratado para pintar os afrescos para o complexo de São Marco, em Florença, a pedido de Lorenzo de'Medici. Sua biografia está na obra de Giorgio Vasari, Vidas. Seus primeiros trabalhos sofreram a influência de Filippino Lippi. Em 1508, Gramacci foi para Roma, onde, com outros artistas, ajudou Michelângelo a executar o teto da Capela Sistina.
- Файл:Francesco Granacci 001. jpg «Благовещение» Франческо Граначчи — итальянский художник. Франческо Граначчи учился в мастерской Доменико Гирландайо и помогал ему в написании его картин, используя вместо темперы масляные краски.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
