| dbpprop:abstract
|
- Francesca Cuzzoni, was an Italian operatic soprano of the Baroque era.
- Francesca Cuzzoni war eine italienische Sopranistin.
- Francesca Cuzzoni fou una soprano italiana. De jove estudià amb Francesco Lanzi i debutà el 1718 a Venècia. Es féu famosa arreu d'Europa i fou una de les sopranos més sol·licitades a finals del barroc, interpretant diverses estrenes de George Frideric Handel a Londres, on s'instal·là i cantà a la Royal Academy of Music. En més d'una ocasió s'enfrontà a altres cantants dalt de l'escenari, especialment amb Faustina Bordoni. La Cuzzoni era petita i lletja, i tenia mal caràcter, i a més li mancava absolutament la capacitat d'actriu, així com els castrats tendien a ser alts, adiposos, desmanyats, maldestres (l'absència dels caràcters sexuals secundaris impedia el creixement de la barba i sovint determinava que els pits d'una dona), i no eren actors en absolut. Per contra, la Bordoni era atractiva, i pel criteri dels seu temps, una actriu consumada. Per suposat, les dues dones s'odiaven, i la crisi esclatà el 6 de juny de 1727, durant una representació d'Astianalle, de Bononcini. Incitades pels respectius partidaris que presenciaven l'espectacle (Bordoni era la favorita de la facció de Burlington, i els admiradors de Cuzzoni eren membres del cercle de lady Pembroke), les dues dones s'abraonaren una sobre l'altra i armaren una gran trifurca amb el conseqüent acompanyament de crits i estirades dels cabells. Els diaris es divertiren moltísim, i es publicà un fulletó que relatava cop a cop l'incident: era "la versió completa i autèntica d'una molt horrible sagnant batalla entre Madame Faustina i Madame Cuzzoni". El fulletó proposava que les dues dames lluitessin en públic. Handel era precisament l'empresari aquesta nit. Rugí que la Cuzzoni era un dimoni amb faldilles, que Faustina era "la filla malcriada de Belzebú", i que ambdues eren dues trotadores. La rivalitat arribà al punt que les representacions acabaven quasi sempre en vertaderes baralles entre els dos bàndols, pel que la Cuzzoni va tenir de sortir de Londres, anant a cantar a Viena, de retorn a Itàlia, cantà a Venècia passà desprès a Holanda, on l'empresonaren per deutes, tornant a Londres ja vella i cansada, on no va assolir cap èxit, i retornà a la seva pàtria, morint en la més completa misèria.
- Francesca Cuzzoni, soprano italiana. Considerada uno de los mayores astros del barroco femenino y uno de los más perfectos exponentes del bel canto, su voz pasó a la historia como una de las más bellas del siglo XVIII, definida como Voce d’angelo (‘voz de ángel’) por su resonancia, homogeneidad, su vibrato dulce y penetrante y su facultad de modular y disminuir las notas con prodigioso efecto. Su fraseo era muy suave en los momentos lánguidos, elegíacos y patéticos. Si bien no era una experta consumada en la coloratura, dominaba su canto con nitidez y flexibilidad. Fue probablemente la primera soprano italiana en poseer las características de soprano aguda. Su extensión abarcaba dos octavas entre el do3 y el do5. Con una entonación perfecta y una sorprendente igualdad de registro, Cuzzoni era además enormemente admirada por el gusto y la delicadeza con que sabia adornar las melodías como por su trino que la parangonaba a un ruiseñor. El único defecto que adolecía era carecer de la suficiente rapidez de ejecución en los allegros, a pesar de lo cual podía conducir su voz y mantener el fiato con una perfección tal que le daban el título de maestra. Cuzzoni tuvo que soportar durante toda su carrera el absoluto reinado de los castrati, siendo a pesar de ello una de las primeras mujeres que lograron hacerse una fama y renombre enormes. El hecho de que fuera una mujer haciendo de mujer provocaba tal grado de morbosidad en la audiencia que acarreó mucho público a la ópera sólo por ello.
- Francesca Cuzzoni était une chanteuse d’opéra italienne du XVIII siècle.
- Si esibì per la prima volta a Venezia nel 1718 nel ruolo di Dalinda nell'Ariodante di Antonio Pollarolo con la Tesi e il castrato Antonio Maria Bernacchi, guadagnandosi il titolo di virtuosa da camera della Serenissima Gran Principessa Violante di Toscana. Sempre a Venezia interpretò l'anno seguente Lamano di Gasparini e Ifigenia in Tauride di Orlandini. Nella stagione 1721-1722 si esibì in Plautilla di Pollarolo, di nuovo con Bernacchi e la Tesi, e in Lucio Pappiro dittatore, sempre di Pollarolo, questa volta a fianco di Faustina Bordoni, sua futura grande rivale negli anni londinesi. Accanto alla sua intensa attività a Venezia, Francesca Cuzzoni cantò anche a Firenze in Tacere et amare nel 1717 e nel Teatro Pubblico di Reggio in Le Amazzoni vinte da Ercole di Orlandini nel 1718.
|
| rdfs:comment
|
- Francesca Cuzzoni, was an Italian operatic soprano of the Baroque era.
- Francesca Cuzzoni war eine italienische Sopranistin.
- Francesca Cuzzoni fou una soprano italiana. De jove estudià amb Francesco Lanzi i debutà el 1718 a Venècia. Es féu famosa arreu d'Europa i fou una de les sopranos més sol·licitades a finals del barroc, interpretant diverses estrenes de George Frideric Handel a Londres, on s'instal·là i cantà a la Royal Academy of Music. En més d'una ocasió s'enfrontà a altres cantants dalt de l'escenari, especialment amb Faustina Bordoni.
- Francesca Cuzzoni, soprano italiana. Considerada uno de los mayores astros del barroco femenino y uno de los más perfectos exponentes del bel canto, su voz pasó a la historia como una de las más bellas del siglo XVIII, definida como Voce d’angelo (‘voz de ángel’) por su resonancia, homogeneidad, su vibrato dulce y penetrante y su facultad de modular y disminuir las notas con prodigioso efecto. Su fraseo era muy suave en los momentos lánguidos, elegíacos y patéticos.
- Francesca Cuzzoni était une chanteuse d’opéra italienne du XVIII siècle.
- Si esibì per la prima volta a Venezia nel 1718 nel ruolo di Dalinda nell'Ariodante di Antonio Pollarolo con la Tesi e il castrato Antonio Maria Bernacchi, guadagnandosi il titolo di virtuosa da camera della Serenissima Gran Principessa Violante di Toscana. Sempre a Venezia interpretò l'anno seguente Lamano di Gasparini e Ifigenia in Tauride di Orlandini.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
