The Florentine Camerata was a group of humanists, musicians, poets and intellectuals in late Renaissance Florence who gathered under the patronage of Count Giovanni de' Bardi to discuss and guide trends in the arts, especially music and drama. They met at the house of Giovanni de' Bardi, and their gatherings had the reputation of having all the most famous men of Florence as frequent guests.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • The Florentine Camerata was a group of humanists, musicians, poets and intellectuals in late Renaissance Florence who gathered under the patronage of Count Giovanni de' Bardi to discuss and guide trends in the arts, especially music and drama. They met at the house of Giovanni de' Bardi, and their gatherings had the reputation of having all the most famous men of Florence as frequent guests. The apex of influence for the Camerata was between 1577 and 1582, gaining influence before this time, and dying off afterward.
  • Die Florentiner Camerata bestand aus einem Kreis von Dichtern, Musikern, Philosophen und Gelehrten des Adels, der sich in Florenz von etwa 1576 bis 1600 um den Grafen Giovanni de’ Bardi und später, ab dem Jahre 1592, auch um den Adligen Iacopo Corsi versammelte. Die Mitglieder der Camerata hatten ein großes Interesse für die griechische Antike, insbesondere die möglichst „originale“ Wiederaufführung der alten Dramen. Aus der Annahme, dass der Text damals gesungen worden war, entwickelte man so in vermeintlicher Anlehnung an den einstimmigen antiken Gesang der griechischen Tragödie eine völlig neue Art von Sprechgesang, dessen Ziel der vollkommene Ausdruck des Affektes und die Verständlichkeit des Textes war und der deshalb nur von einigen stützenden Akkorden des Generalbasses begleitet wurde: die Monodie. Die Polyphonie hingegen wurde verworfen. Mitglieder der Camerata waren die Komponisten Vincenzo Galilei, Pietro Strozzi, Giulio Caccini, Jacopo Peri, sowie die Dichter Ottavio Rinuccini und Gabrielo Chiabrera. Die Camerata war mit dem Komponisten Jacopo Peri und dessen Werk „La Dafne“ (Text von Rinuccini, Musik teilweise auch von Corsi; 1597) Begründerin der musikalischen Gattung der Oper. Ohne den dogmatischen Anspruch der Florentiner Camerata, im Besitz alleiniger musikalischer Wahrheit zu sein, anzuerkennen, übernahm der uns heute viel bekanntere Claudio Monteverdi die Monodie als mögliche Schreibart für eigene Werke und verhalf ihr damit zu folgenreicher musikgeschichtlicher Wirkung. Siehe auch: Venezianische Schule, Römische Schule
  • La Camerata florentina (en italià Camerata Fiorentina) o Camerata de' Bardi va ser un grup d'humanistes, músics, poetes i intel·lectuals de Florència a finals del Renaixement que estaven units sota el patrocini del comte Giovanni de' Bardi per discutir i guiar les tendències en les arts, especialment en la música i el drama. Es van reunir principalment entre prop de 1573 (la primera reunió de la que se'n té constància va ser el 14 de gener) fins a finals dels anys 80, a casa de Bardi, i les seves reunions tenien la reputació de tenir els homes més famosos de Florència com a hostes freqüents. Els membres més coneguts del grup a part de Bardi van ser Giulio Caccini, Pietro Strozzi, Emilio de' Cavalieri i Vincenzo Galilei. El motiu de la seva associació va ser la creença que la música s'havia corromput, i que mitjançant el retorn a les formes i l'estil de la Grècia Antiga, l'art de la música podria ser millorat, i al mateix temps milloraria la societat. Van estar influïts per Girolamo Mei, el primer erudit del seu temps, que sostenia - entre altres coses - que la tragèdia grega havia estat més predominantment cantada que parlada. El resultat va ser l'efervescència d'una activitat musical totalment diferent de la de fins llavors. Les crítiques sobre la música contemporània que va fer la Camerata es van centrar en l'abandonament de la polifonia, que perjudicava la intel·ligibilitat del text cantat. Paradoxalment, aquesta va ser la mateixa crítica donada pel Concili de Trent unes dècades abans, encara que els punts de vista d'ambdues no podria ser més diferent. Captivada per les descripcions antigues de l'efecte emocional i moral de la tragèdia i de la comèdia grega antiga, pensaven que havia de ser cantat com una sola línia amb un acompanyament instrumental simple. L'estil musical que es va desenvolupar a partir d'aquests moments va ser anomenat monodia; es va convertir, cap als anys 90, gràcies a les obres de compositors com Jacopo Peri, treballant conjuntament amb el poeta Ottavio Rinuccini, en un vehicle capaç d'una àmplia expressió dramàtica. En 1598, Peri i Rinuccini van produir Dafne, un drama sencer cantat en estil monòdic: era la primera creació d'una forma nova anomenada "òpera". Altres compositors els van seguir ràpidament, i per la primera dècada del segle XVII el nou "drama en música" era compost, escenificat i disseminat àmpliament. De totes les revolucions en la història de la música, aquesta va ser potser la més acuradament premeditada: és un dels pocs exemples en la història de la música d'abans del segle XX, que la pràctica que precedeix a la teoria. Bardi i Galilei van deixar texts que exposaven les seves idees. Bardi va escriure el Discorso, una llarga carta a Giulio Caccini, i Galilei va publicar el Dialogo della música antica et della moderna.
  • Florentská camerata je označení pro sdružení (většinou amatérských) skladatelů, básníků, vědců a hudebních teoretiků, působící ve Florencii od roku 1573 do konce osmdesátých let 16. století pod patronací Giovanniho de Bardi. Hnutí usilovalo navrátit hudbu k ideálům Platóna, bojovalo proti nizozemské polyfonii (kterou považovali za příliš komplikovanou a ztěžující srozumitelnost textu vokálních skladeb). Hnutí také stálo u zrodu monodie jako hudebního stylu. Vůdčí osobností Florentské cameraty byl Vincenzo Galilei, otec Galilea Galilei.
  • La Camerata Florentina fue un grupo de humanistas, músicos, poetas e intelectuales de Florencia a fines del Renacimiento que estaban unidos bajo el patrocinio del conde Giovanni de' Bardi para discutir y guiar las tendencias en las artes, especialmente en la música y el drama. Se reunieron principalmente entre cerca de 1573 (la primera se tiene noticia fue el 14 de enero) hasta fines de los años 80, en casa de Bardi, y sus reuniones tenían la reputación de tener a los hombres más famosos de Florencia como huéspedes frecuentes. Los miembros conocidos del grupo además de Bardi incluyeron a Giulio Caccini, Pietro Strozzi, Emilio de' Cavalieri y Vincenzo Galilei. El motivo de su asociación fue la creencia que la música se había corrompido, y que mediante el retorno a las formas y el estilo de la Grecia Antigua, el arte de la música podría ser mejorado, y así la sociedad también mejoraría. Estuvieron influenciados por Girolamo Mei, el primer erudito de su tiempo en la Grecia Antigua. , que sostenía - entre otras cosas - que la tragedia griega había sido más predominantemente cantada que hablada. Si bien él estaba equivocado, el resultado fue la efervescencia de la actividad musical totalmente diferente a cualquier cosa por entonces, sobre todo por la tentativa de recuperar los métodos antiguos. Las críticas acerca de la música contemporánea que hizo la Camerata se centraron en el uso excesivo de la polifonía, la cual perjudicaba la inteligibilidad del texto cantado. Paradójicamente, esta fue la misma crítica dada por el Concilio de Trento unas décadas antes, aunque los puntos de vista de ambas no podría ser más diferente. Cautivada por las descripciones antiguas del efecto emocional y moral de la tragedia y de la comedia griega antigua, que presumían debía haber sido cantado como una sola línea con un acompañamiento instrumental simple, el Camerata propuso crear una nueva clase de música. En 1582, Vincenzo Galilei realizado una musicalización, compuesta por él mismo, del lamento de Ugolino en el Infierno de Dante; era una imitación franca de lo que él creyó podía ser la música de la Grecia Antigua. Caccini también es conocido por haber interpretado varias de sus propias canciones que fueron cantadas más o menos melódicamente sobre un acompañamiento sencillo de acordes. El estilo musical que se desarrolló a partir de estos tempranos experimentos fue llamado monodia; se convirtió, hacia los años 1590, gracias a las obras de compositores como Jacopo Peri, trabajando conjuntamente con el poeta Ottavio Rinuccini, en un vehículo capaz de una amplia expresión dramática. En 1598, Peri y Rinuccini produjeron Euridice, un drama entero cantado en estilo monódico: era la primera creación de una forma nueva llamada ópera. Otros compositores los siguieron rápidamente, y por la primera década del siglo XVII el nuevo "drama en música" era compuesto, escenificado y diseminado ampliamente. Debe observarse que la nueva forma de ópera también tomó prestado de una forma poética pastoral existente llamada intermedio, especialmente en los libretos: fue el estilo musical lo que era principalmente nuevo. De todas las revoluciones en la historia de la música, ésta fue quizás la más cuidadosamente premeditada: es uno de los pocos ejemplos en música, antes del siglo XX, de la práctica que precede a la teoría. Bardi y Galilei dejaron textos que exponían sus ideas. Bardi escribió el Discorso, una larga carta a Giulio Caccini, y Galilei publicó el Dialogo della música antica et della moderna.
  • Camerata oli renessanssin aikaisessa Venetsiassa käytetty termi humanistien, muusikoiden, runoilijoiden ja intellektuaalien muodostamista ryhmistä. Cameratat vaikuttivat pääasiassa 1570- ja 1580-luvuilla kreivi Giovanni de' Bardin suojeluksessa. Ooppera-musiikki syntyi Venetsian cameratonjen piirissä.
  • La Camerata fiorentina, également nommée Camerata de' Bardi était un groupe de musiciens, de poètes et d'intellectuels humanistes florentins de la fin de la Renaissance. Ils s'associèrent sous la direction du comte Giovanni Bardi afin de diriger les tendances artistiques de l'époque, particulièrement dans les domaines de la musique et de l'art dramatique. Les personnalités les plus célèbres de Florence étaient des participants réguliers de leurs réunions. L'influence de la Camerata connut son apogée entre 1577 et 1582.
  • A firenzei Camerata nemesekből, jeles tudósokból és művészekből álló „avantgard” csoportosulás neve volt a 16. század végén Firenzében.
  • Per Camerata de' Bardi - o Camerata Fiorentina o, più semplicemente Camerata - si intende quel gruppo di nobili che nel XVI secolo si incontravano per discutere - in maniera del tutto informale ma con passione ed impegno - di musica, letteratura, scienza ed arti. È nota per aver elaborato gli stilemi che avrebbero portato alla nascita del melodramma o recitar cantando. Prende il nome dal conte Giovanni Bardi, nella cui abitazione di Firenze, Palazzo Bardi in Via de' Benci, si tenevano le riunioni. La prima assise della Camerata di cui si ha notizia si tenne il 14 gennaio 1573. Non si sa con esattezza chi e quanti furono i partecipanti a quella riunione. Si sa però che del gruppo avrebbero fatto parte da allora in avanti, oltre che il conte Bardi, intellettuali, drammaturghi e musicisti come Girolamo Mei, Vincenzo Galilei (liutista, padre di Galileo e confidente del conte), Giulio Caccini, Emilio de' Cavalieri, Jacopo Peri e Ottavio Rinuccini. L'intendimento della Camerata era principalmente quello di riportare ai fasti di un tempo lo stile drammatico degli antichi greci. Lo sviluppo della tematica portò, in campo musicale, alla elaborazione di uno stile recitativo in grado di cadenzare la parlata corrente ed il canto. Inizialmente questo stile fu applicato a semplici monodie o intermedi per poi essere applicato a forme compositive più articolate. Il conte Bardi e i suoi amici forse non lo sapevano ma stavano edificando il futuro teatro in musica.
  • カメラータとは、16世紀後半のフィレンツェの人文主義者や音楽家、詩人、その他の知識人が、ジョヴァンニ・デ・バルディ伯爵の邸宅に集って結成した音楽サークルの名称を指す。この参加者の議論によって、「古代ギリシャ音楽」の復興、ひいてはオペラの創出が目論まれた。主に1570年代から1580年代にかけてカメラータの集会がもたれ、フィレンツェ中のあらゆる著名人が常客として招かれたことで有名であった。バルディ以外の主要な同人は、ジュリオ・カッチーニ、ピエトロ・ストロッツィ、(ガリレオ・ガリレイの父)ヴィンチェンツォ・ガリレイである。 カメラータの人々がこぞって信じていたのは、「当節の音楽は堕落しており、形式や様式において古代ギリシャの音楽に戻るならば、芸術音楽は改善されよう。そしてそれによって社会も改善されるに違いない」というものだった。カメラータの同人は、イタリアの歴史家で当時の古代ギリシャ研究の第一人者ジローラモ・メーイに感化されていた。メーイの主張の中でも、とりわけ、古代ギリシャの演劇は、話すというよりもっぱら歌うような性格のものだった、とする説がカメラータに影響した。メーイは誤っていたかもしれないのだが、古代の音楽の方法論を発見しようという点で、結果的にほかに類を見ないような音楽活動が花開いたのである。 カメラータによるルネサンス音楽の批判は、歌われるテクストの聞き取りやすさと引き換えに、ポリフォニーが重用されているという点に集中した。矛盾するようだが、この批判は、少し前の直にトリエント公会議においてポリフォニーに向けられた批判と同じであるけれども、カメラータと教皇庁は、世界観が別々でなかったはずがない。カメラータの同人たちは、古代ギリシャの悲劇や喜劇の情緒的・倫理的な効用について、古い記録に興味をそそられ、新種の音楽を創り出すことを提案した。カメラータの人々は、古代ギリシャ演劇のせりふが、単純な器楽伴奏と単旋律によって歌われたと予想したのである。 1582年にヴィンチェンツォ・ガリレイは、ダンテの『煉獄篇』に基づくウゴリーノ・デッラ・ゲラルデスカ伯爵への哀歌に、自ら曲付けした音楽を上演した。その音楽は不幸にも現存しないが、ガリレイが「古代ギリシャ音楽の典型」と予想したものを真似ていたという。カッチーニもいくつかの自作歌曲を演奏したことが知られているが、それらは多かれ少なかれ、単純な和音伴奏の上に、旋律の美しい歌がかぶさるというものだった。 これら早期の実験から発展した音楽様式は、「モノディ」と呼ばれることになる。モノディは、1590年代に、作曲家ヤーコポ・ペーリと詩人オッターヴィオ・リヌッチーニの協力を通じて発展し、大掛かりな劇的表現のできる道具となった。1598年にペーリとリヌッチーニは、モノディ様式による通作音楽劇《ダフネ》を共同制作する。これが「オペラ」と呼ばれる形式の誕生であった。 ほかの作曲家もすばやく後に続き、1600年代の新しい「楽劇」は幅広く作曲され、上演されて普及した。特筆すべきは、オペラという新たなジャンルも、「インテルメディオ(幕間劇)」と呼ばれた既存の田園詩の形式から借用されたということだ。新しかったのは、ひとえに音楽様式だったのである。 西洋音楽史上における幾多の革命のうちで、おそらく最も入念かつ計画的に行われた革命であったといってよい。20世紀より前に、理論が実践に先立つような音楽は数少なく、その一例がカメラータによる革命だった。 バルディとガリレイは、自らの考えを膨らませて著作を残した。バルディは、カッチーニへの長文の私信をもとに『 Discorso』(1578年)を物し、ガリレイは『古代と現代の音楽 Dialogo della musica antica et della moderna』(1581年~1582年)を出版した。 日本のマイナー・レーベル「カメラータ・トウキョウ」は、このサークルから名を貰い受けている。
  • De Camerata Fiorentina was een groep van musici, dichters, muzikale amateurs, humanisten en geleerden in de late Renaissance te Florence, die onder bescherming van graaf Bardi van ongeveer 1573 tot 1587 bijeenkwam. Het historisch belang is, dat vanuit deze groep de eerste aanzet van de opera ontstond. De leden discussieerden over de schone kunsten en met name muziek(theorie) en drama. Vincenzo Galilei, de vader van Galileo Galilei en Girolamo Mei (vanuit Rome) ontwikkelden in deze kring hun visie op hoe de oude Grieken hun toneeluitvoeringen hadden ingericht: in de Griekse Oudheid zou de tekst met een simpele instrumentale begeleiding eenstemmig zijn gezongen. Geïntrigeerd waren zij vooral door de antieke beschrijvingen van het morele en emotionele effect dat uitvoering van de Griekse tragedie en komedie gehad zou hebben: dat effect wilden zij ook bereiken. Historisch gezien zijn hun stellingen over de Griekse muziekpraktijk waarschijnlijk onjuist, maar het effect was wel een ongehoorde opbloei van muzikale activiteit. Belangrijkste uitkomst was dat zij het begeleide sololied en het lied centraal stelden: de monodie als tegenhanger van de (toen alom aanwezige) polyfonie. Anders gezegd: zij stelden het recitar cantando (zingend acteren) centraal; de muziek had slechts een ondersteunende taak en was ondergeschikt aan de tekst. Zij wezen de polyfonie af, die de tekst moeilijker te volgen maakte. Zij worden dan ook wel de monodisten genoemd. In 1582 toonzette Vincenzo Galilei de (verloren gegane) klaagzang (lamento) van Ugolino uit Dante’s Inferno. Ook Giulio Caccini heeft verscheidene liederen in die stijl gemaakt: min of meer melodieuze zang met een begeleiding van simpele akkoorden. Na 1587 hadden binnen Florence de binnen de Camerata ontwikkelde ideeën nog steeds grote aanhang. En in die sfeer ontwikkelde het recitatief zich allengs tot opera. Ook andere vroegere vormen – zoals de instrumentale tussenspelen, de intermedio’s - werden daarbij in het nieuwe genre opgenomen. Voor de vormgeving van de dramatische expressie was de in de Camerata ontstane samenwerking tussen componist en dichter een wezenlijk element. In 1598 produceerden Peri - als componist -, en zijn librettist Rinuccini Dafne, een volledig monodisch gezongen drama: hiermee was definitief het nieuw genre van de opera ontstaan. Ook voor de volgende opera “Euridice” (1600), schreef Rinuccini het libretto, met opnieuw muziek van Peri. Giulio Caccini's rol bij deze opera is omstreden. Van alle revoluties in de muziekgeschiedenis valt deze op doordat hij volledig van tevoren bedacht lijkt, een van de weinige voorbeelden vóór de 20e eeuw dat de theorie aan de praktijk voorafging. Zowel Bardi als Galilei hebben hun ideeën op schrift uiteengezet. Bardi schreef de Discorso, een lange brief aan Giulio Caccini, en Galilei publiceerde de Dialogo della musica antica et della moderna.
  • Florentinske musikkreform betegner en nyorientering av musikken mot en mer resitativ solosang med natursann deklamasjon og sparsomt akkompagnement som skjedde fra 1580 som en reaksjon på renessansemusikkens kunstferdig flerstemmige sang. Sentrale i bevegelsen var komponistene Jacopo Peri, Giulio Caccini og Emilio de' Cavalieri m. fl. som tilhørte den estetiserende kretsen i adelsmennene Giovanni de' Bardis og Jacopo Corsis hjem i Firenze. Den Florentinske musikkreform ble utgangspunktet for utviklingen av operaer, oratorier, kantater og homofon instrumentalmusikk.
  • Camerata florencka (Camerata fiorentina) - grupa włoskich kompozytorów, poetów i teoretyków muzyki, powstała we Florencji w końcu XVI wieku. Г=== Początki. Idee i zamierzenia. Członkowie idee i zamierzenia === Camerata florencka została powołana przez włoskiego humanistę, hrabiego Giovanniego Bardiego i podstawowym jej celem było badanie kultury antycznej. Posiedzenia Cameraty rozpoczęły się najprawdopodobniej w roku 1576. Jej najważniejszymi członkami byli: Giovanni de' Bardi – humanista, literat, kompozytor-amator; mecenas Cameraty Giulio Caccini – kompozytor, śpiewak, pedagog Gabriello Chiabrera - poeta Jacopo Corsi – humanista, mecenas sztuki, muzyk-amator Emilio de Cavalieri – kompozytor Marco da Gagliano (1582-1643 – kompozytor Vincenzo Galilei – teoretyk muzyki, kompozytor Christofano Malvezzi – kompozytor, pedagog, organista Girolamo Mei – humanista, badacz kultury starożytnej Grecji Ottavio Rinuccini – poeta, librecista Podstawowym postulatem Cameraty było wskrzeszenie starożytnego teatru greckiego muzycznego. Epoka Renesansu odkryła wprawdzie sztukę antyczną, ale fascynowano się zwykle mitologią, rzeźbą czy architekturą antyczną, natomiast muzyka antyczna pozostawała zupełnie nieznana. Powód był prosty: z zabytków muzyki antycznej nie zachowało się prawie nic, a to co się zachowało było trudne do rozszyfrowania i wykonania. Jeszcze do niedawna znano jedynie osiem odczytanych starożytnych zabytków z melodią zapisaną grecką notacją literową . Nieporównanie więcej informacji o muzyce starożytnej zachowało się dzięki traktatom teoretycznym i filozofii . Z tych źródeł czerpali uczeni i muzycy Cameraty – w 1581 Vincenzo Galilei opublikował dzieło teoretyczne Dialogo della musica antica e della moderna, w którym ogłosił odnaleziony przez Girolama Mei starożytny utwór – hymny kreteńskiego kitarzysty Mesomedesa z II wieku n.e. Był to pierwszy opublikowany w czasach nowożytnych zabytek muzyki antycznej.
  • Florentinska musikreformen, den omkring 1600 av Jacopo Peri, Giulio Caccini och Emilio de' Cavalieri m. fl. tonsättare (som tillhörde den estetiserande kretsen i adlesmännen Giovanni de' Bardis och Jacopo Corsis hem i Florens) införda nya musikstil, som, i motsättning till Palestrina-skedets konstrikt instrumentala gestaltning av den flerstämmiga sången, utvecklade den recitativiska solosången med natursann deklamation och instrumentalledsagning. Däri låg fröet till nyare tidens opera, oratorium, kantat och homofona instrumentalmusik.
  • Флорентійська камерата - об'єднання поетів, музикантів, вчених-гуманістів, аматорів музики, що було створене у 1580 році у Флоренції. Організаторами цієї співдружності виступили композитор і меценат граф Дж. Барді, та аматор музики Я. Корсі. Серед учасників флорентійської камерати - поет Оттавіо Рінуччіні, співаки й композитори Джуліо Каччіні, Якопо Пері, Вінченцо Галілей та інші. Учасники Флорентійської камерати ратували за відродження античної трагедії. Вони протиставили панівній у 16 століття хоральній поліфонії монодію із супроводом, висунувши на перший план гомофонно-гармонічне начало. З Флорентійською камератою зв'язане народження нового жанру - опери ("драма на музику" - іт. drama per musica). У Флоренції з'явилися й перші зразки цього жанру (на тексти Рінуччіні): "Дафна" Пері, "Еврідіка" Пері (пост. 1600), "Еврідіка" Каччіні (пост. 1602).
dbpprop:hasPhotoCollection
rdf:type
rdfs:comment
  • The Florentine Camerata was a group of humanists, musicians, poets and intellectuals in late Renaissance Florence who gathered under the patronage of Count Giovanni de' Bardi to discuss and guide trends in the arts, especially music and drama. They met at the house of Giovanni de' Bardi, and their gatherings had the reputation of having all the most famous men of Florence as frequent guests.
  • Die Florentiner Camerata bestand aus einem Kreis von Dichtern, Musikern, Philosophen und Gelehrten des Adels, der sich in Florenz von etwa 1576 bis 1600 um den Grafen Giovanni de’ Bardi und später, ab dem Jahre 1592, auch um den Adligen Iacopo Corsi versammelte. Die Mitglieder der Camerata hatten ein großes Interesse für die griechische Antike, insbesondere die möglichst „originale“ Wiederaufführung der alten Dramen.
  • La Camerata florentina (en italià Camerata Fiorentina) o Camerata de' Bardi va ser un grup d'humanistes, músics, poetes i intel·lectuals de Florència a finals del Renaixement que estaven units sota el patrocini del comte Giovanni de' Bardi per discutir i guiar les tendències en les arts, especialment en la música i el drama.
  • Florentská camerata je označení pro sdružení (většinou amatérských) skladatelů, básníků, vědců a hudebních teoretiků, působící ve Florencii od roku 1573 do konce osmdesátých let 16. století pod patronací Giovanniho de Bardi. Hnutí usilovalo navrátit hudbu k ideálům Platóna, bojovalo proti nizozemské polyfonii (kterou považovali za příliš komplikovanou a ztěžující srozumitelnost textu vokálních skladeb).
  • La Camerata Florentina fue un grupo de humanistas, músicos, poetas e intelectuales de Florencia a fines del Renacimiento que estaban unidos bajo el patrocinio del conde Giovanni de' Bardi para discutir y guiar las tendencias en las artes, especialmente en la música y el drama.
  • Camerata oli renessanssin aikaisessa Venetsiassa käytetty termi humanistien, muusikoiden, runoilijoiden ja intellektuaalien muodostamista ryhmistä. Cameratat vaikuttivat pääasiassa 1570- ja 1580-luvuilla kreivi Giovanni de' Bardin suojeluksessa. Ooppera-musiikki syntyi Venetsian cameratonjen piirissä.
  • La Camerata fiorentina, également nommée Camerata de' Bardi était un groupe de musiciens, de poètes et d'intellectuels humanistes florentins de la fin de la Renaissance. Ils s'associèrent sous la direction du comte Giovanni Bardi afin de diriger les tendances artistiques de l'époque, particulièrement dans les domaines de la musique et de l'art dramatique. Les personnalités les plus célèbres de Florence étaient des participants réguliers de leurs réunions.
  • A firenzei Camerata nemesekből, jeles tudósokból és művészekből álló „avantgard” csoportosulás neve volt a 16. század végén Firenzében.
  • Per Camerata de' Bardi - o Camerata Fiorentina o, più semplicemente Camerata - si intende quel gruppo di nobili che nel XVI secolo si incontravano per discutere - in maniera del tutto informale ma con passione ed impegno - di musica, letteratura, scienza ed arti. È nota per aver elaborato gli stilemi che avrebbero portato alla nascita del melodramma o recitar cantando.
  • De Camerata Fiorentina was een groep van musici, dichters, muzikale amateurs, humanisten en geleerden in de late Renaissance te Florence, die onder bescherming van graaf Bardi van ongeveer 1573 tot 1587 bijeenkwam. Het historisch belang is, dat vanuit deze groep de eerste aanzet van de opera ontstond. De leden discussieerden over de schone kunsten en met name muziek(theorie) en drama.
  • Florentinske musikkreform betegner en nyorientering av musikken mot en mer resitativ solosang med natursann deklamasjon og sparsomt akkompagnement som skjedde fra 1580 som en reaksjon på renessansemusikkens kunstferdig flerstemmige sang. Sentrale i bevegelsen var komponistene Jacopo Peri, Giulio Caccini og Emilio de' Cavalieri m. fl. som tilhørte den estetiserende kretsen i adelsmennene Giovanni de' Bardis og Jacopo Corsis hjem i Firenze.
  • Camerata florencka (Camerata fiorentina) - grupa włoskich kompozytorów, poetów i teoretyków muzyki, powstała we Florencji w końcu XVI wieku. Г=== Początki. Idee i zamierzenia. Członkowie idee i zamierzenia === Camerata florencka została powołana przez włoskiego humanistę, hrabiego Giovanniego Bardiego i podstawowym jej celem było badanie kultury antycznej. Posiedzenia Cameraty rozpoczęły się najprawdopodobniej w roku 1576.
  • Florentinska musikreformen, den omkring 1600 av Jacopo Peri, Giulio Caccini och Emilio de' Cavalieri m. fl. tonsättare (som tillhörde den estetiserande kretsen i adlesmännen Giovanni de' Bardis och Jacopo Corsis hem i Florens) införda nya musikstil, som, i motsättning till Palestrina-skedets konstrikt instrumentala gestaltning av den flerstämmiga sången, utvecklade den recitativiska solosången med natursann deklamation och instrumentalledsagning.
  • Флорентійська камерата - об'єднання поетів, музикантів, вчених-гуманістів, аматорів музики, що було створене у 1580 році у Флоренції. Організаторами цієї співдружності виступили композитор і меценат граф Дж. Барді, та аматор музики Я. Корсі.
rdfs:label
  • Florentine Camerata
  • Florentiner Camerata
  • Camerata florentina
  • Florentská camerata
  • Camerata Florentina
  • Camerata
  • Camerata fiorentina
  • A firenzei Camerata
  • Camerata de' Bardi
  • カメラータ
  • Camerata fiorentina
  • Florentinske musikkreform
  • Camerata florencka
  • Florentinska musikreformen
  • Флорентійська камерата
owl:sameAs
skos:subject
foaf:page
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of