| dbpprop:abstract
|
- Filioque, Latin for "and (from) the Son", was added in Western Christianity to the Nicene-Constantinopolitan Creed. This insertion emphasizes that Jesus, the Son, is of equal divinity with God, the Father, while the absence of it in Eastern Christianity emphasizes that the Father is the only one cause of the two other persons. Et in Spiritum Sanctum, Dominum, et vivificantem: qui ex Patre Filioque procedit. (And in the Holy Spirit, the Lord, and giver of life, who proceeds from the Father and the Son.)
- Mit dem Filioque ist ein Zusatz zum Glaubensbekenntnis von Nizäa-Konstantinopel von 381 gemeint, der in der ursprünglichen Fassung nicht enthalten ist.
- Filioque és un mot utilitzat per a denominar una diferència substancial entre les doctrines de l' Església Catòlica Romana i les Esglésies Ortodoxes orientals i que traduïda del llatí vol dir "i del fill". Es fa servir aquesta expressió perquè en general l' Església catòlica romana, en la seua proclamació de fe o Credo de Nicea de l'any 381 dC. (el primer és de l'any 325 dC), en la part que diu: "Crec en l'Esperit Sant, que és Senyor i infon la vida, que procedeix del Pare", afegeixen sempre "i del Fill" (Filioque en llatí), que no estava en aquest credo original acceptat per l'església universal abans del cisma de l'any 1031 dC entre l' Església Catòlica Romana o occidental i l' Església Ortodoxa o oriental, ja que les esglésies ortodoxes, a diferència de l' Església Catòlica Romana creuen que l' Esperit Sant, d'acord amb el Credo de Nicea de l'any 381 sols procedeix de Déu Pare, però no de Déu Fill, en el context de la fòrmula teòlogica trinitària de gran part de les esglésies cristianes.
- Filioque (lat. „i Syna“) je spornou součástí křesťanského, tzv. Nicejsko-konstantinopolského vyznání víry v jeho západním znění (pravoslavné církve používají Niceo-konstantinopolské vyznání víry vždy zásadně bez filioque, západní církve s ním). Pojmem filioque se někdy označuje i celý dogmatický spor mezi pravoslavím a katolickou církví včetně jejích historických souvislostí. Ve vlastním slova smyslu se jednalo o procesi (vycházení, původu) Ducha Svatého v rámci Boží Trojice. Kontext této formule latinsky zní: … (Credo) et in Spiritum Sanctum, Dominum et Vivificantem, qui ex Patre (Filioque) procedit, et cum Patre et Filio simul adoratur et conglorificatur, et locutus est per prophetas … a česky: … Věřím v Ducha Svatého, Pána a dárce života, který z Otce (i Syna) vychází, s Otcem i Synem je zároveň uctíván a oslavován a mluvil ústy proroků … Spor o filioque se však stal především zástupným problémem v mocenských rozporech západní a východní církve, resp. mezi papežským primátem a Byzancí. Politizace problému tak znemožnila vyřešení problému a vedla nakonec k Velkému schizmatu.
- En la teología cristiana la cláusula filioque, o controversia filioque, hace referencia a la disputa entre la Iglesia católica y la Iglesia ortodoxa por la inclusión en el Credo del término latino filioque que significa: «y del Hijo». La Iglesia de Oriente difiere de la Occidental en lo que expone el Credo Niceno acerca del Espíritu Santo. En la forma Oriental se dice: el Espíritu Santo «procede del Padre». En la forma Occidental se añaden las palabras: «y del Hijo» . La Iglesia Occidental confiesa una doble procesión del Espíritu Santo: «del Padre y del Hijo». La Iglesia Oriental considera que esto es una herejía.
- Filioque on latinaa ja tarkoittaa ”ja Pojasta”. Filioque-lisäys ja siitä seurannut Filioque-kiista liittyy idän ja lännen kirkkojen väliseen erimielisyyteen Nikaian uskontunnustuksen tekstistä. Tunnustuksen kolmas kappale, joka käsittelee Pyhää Henkeä, kuului alun perin ”Et in Spiritum Sanctum, Dominum et vivificantem, qui ex Patre procedit” (suom. Ja Pyhään Henkeen, Herraan ja eläväksi tekijään, joka lähtee Isästä). Myöhemmin lännen kirkkojen piirissä tuli tavaksi lisätä lauseeseen sana Filioque (”Et in Spiritum Sanctum, Dominum et vivificantem, qui ex Patre Filioque procedit” . Filioque-lisäys oli merkittävässä osassa katolisen ja ortodoksisen kirkon Suuressa skismassa, joka johti kirkkojen eroon. Ero oli monisatavuotinen prosessi, jonka tärkein askel oli paavin lähettilään ja Konstantinopolin patriarkan molemminpuoliset pannaanjulistukset vuonna 1054.
- On appelle « querelle du Filioque » (prononciation /filjɔkwe/) la querelle théologique entre l'Église romaine et l'Église orientale, à propos du dogme de la Trinité, à partir du VIII siècle. Cette querelle, ainsi que des différends d'ordre culturel et politique, conduisit au Grand Schisme d'Orient de 1054, séparant le catholicisme de l'orthodoxie.
- L'espressione latina filioque significa "e dal figlio" e deve la sua importanza perché è stata inserita dalla Chiesa cattolica come un'aggiunta al Credo niceno-costantinopolitano, in riferimento allo Spirito Santo: qui ex patre (filioque) procedit, cioè "che procede dal Padre (e dal Figlio)". Tale aggiunta fu condannata come eretica dal patriarca di Costantinopoli e fu una delle ragioni del Grande Scisma.
- フィリオクェ問題（フィリオクェもんだい）は、キリスト教の神学上最大の論争のひとつである。ローマ・カトリック教会と正教会の分離、いわゆる大シスマ（東西分裂）の主要なきっかけとなった。転写の違いによりフィリオケ問題やフィリオクエ問題とも呼ばれる。 この時期のキリスト教では、東地中海沿岸ではギリシャ語が、西地中海沿岸ではラテン語が主に用いられていた。教義は主に東地中海で理論的発展を見たため、神学理論は主にギリシャ語で著述された。『新約聖書』は原文がギリシャ語で書かれていたし、公会議で採択されたいくつかの信条もギリシャ語を原文とする。ローマ教会をはじめとするラテン語地域では、聖書や信条といった宗教文書をラテン語に訳して用いていた。 ニカイア・コンスタンティノポリス信条の原文では、「聖霊は父なる神から発する」としていた。ローマ・カトリック側がそのラテン語訳に9世紀になって一方的に「子からも（発する）（Filioque フィリオクェ）」と付け加え、これを正文であると主張したためにコンスタンティノポリス教会側が反発した。さらに当時のコンスタンディヌーポリ総主教フォティオスと前総主教イグナティオスをめぐるコンスタンティノポリス教会内部の政治的争いにローマ教皇が介入し、イグナティオスを支持した。こうして、東西のキリスト教会を二分する深刻な対立状態がもたらされた（「フォティオスの分離」）。 この対立そのものはフォティオスの存命中に終結した。イグナティオスはいったん政治的に勝利を収め、フォティオスは破門の上、追放刑に処された。しかしのちに名誉回復しコンスタンディヌーポリ総主教に復帰した。東西教会の分裂も一応は調停されたが、この対立の間に召集された第4コンスタンティノポリス公会議の正当性をめぐる意見の相違など、両教会の間には亀裂が残った。「フィリオクエ」をめぐってはその後も東西教会で見解が一致せず、結局1054年の大分裂を生んだ。現在でも正教会では「聖神゜（せいしん…聖霊のこと、日本正教会による訳語）は父からのみ発出し、子を通して派遣される」としている。
- Filioque is een Latijns woord dat bekend is uit de theologie en is onderdeel van de drie-eenheidsleer. Het betekent letterlijk en van de Zoon. Het komt niet voor in de geloofsbelijdenis van Nicea maar werd later door Paus Benedictus VIII toegevoegd. Met deze uitdrukking wordt bedoeld dat de Heilige Geest uitgaat van de Vader én van de Zoon. In het filioque wordt aldus beleden dat de Heilige Geest zijn persoonlijkheid ontvangt van God de Vader én van God de Zoon. Over dit uitgangspunt is vanaf de 9e eeuw grote strijd geweest in de christelijke kerken. De Kerk van Rome erkende het filioque (en ook de daaruit voortgekomen protestantse kerken hebben het gehandhaafd). De Oosterse Kerk erkende het niet. Zij stelde dat "de H. Geest uitgaat van de Vader dóór de Zoon". In het jaar 1054 was deze kwestie de onmiddellijke aanleiding tot het Groot Schisma dat leidde tot de scheiding tussen de Rooms-Katholieke Kerk en de Oosters-Orthodoxe Kerken. In 1439 verscheen de bul Laetentur Caeli, waarin de Rooms-Katholieke Kerk verklaarde geen wezenlijk verschil te zien tussen de opvattingen van de Oosterse en Latijnse Kerk.
- Filioque (łac. i Syna) – sformułowanie zawarte w katolickiej i protestanckiej wersji wyznania wiary: część zdania qui ex Patre Filioque procedit – "który od Ojca i Syna pochodzi". Formuła ta odzwierciedla dogmat o pochodzeniu Ducha Świętego od dwóch innych osób boskich – Boga Ojca i Syna Bożego i podkreśla równorzędność wszystkich trzech osób boskich w Trójcy Świętej.
- Filioque é uma expressão latina que significa "e do Filho", tendo sido acrescentada pela Igreja Católica Romana ao credo para explicitar que o Espírito Santo procede do Pai e do Filho. A Igreja Ortodoxa só acredita que o Espírito Santo procedeu apenas do Pai. http://www. gotquestions. org/Portugues/clausula-filioque. html
- Filioque, termen teologic care se referă la problema "purcederii" Sfântului Duh de la Tatăl şi de la Fiul . Problema în cauză constituie pretextul unei dispute istorice între Biserica Răsăriteană (Ortodoxă) şi cea Apuseană (Catolică), teologii ortodocşi susţinând că Duhul Sfânt purcede numai de la Tatăl, în vreme ce colegii lor catolici consideră că Sfântul Duh purcede de la Tatăl şi de la Fiul.
- Файл:Andrej Rublëv 001. jpg Троица Филио́кве (лат. filioque — «и от сына») — добавление, сделанное Западной Церковью в Никео-Цареградский Символ веры, IV века, в догмате Троицы: об исхождении Святого Духа не только от Бога-Отца, но «и от Сына».
- Filioque (latin ’och Sonen’) är ett i den västliga kyrkan uppkommet tillägg i Nicaenska trosbekännelsens tredje artikel, som behandlar den Helige Ande. Orden "och Sonen" lades till efter orden att den Helige Ande utgår "av Fadern". Tillägget anses att ha spelat en avgörande roll vid schismen mellan väst- och östkyrkan 1054. Man måste dock komma ihåg att motsättningarna mellan kyrkorna i väst och öst även hade realpolitiska grunder och att dessa motsättningar gick betydligt längre tillbaka än till 1054. Filioque anknyter till Augustinus treenighetslära, enligt vilken Anden är det kärlekens band som förenar Fadern och Sonen. Östkyrkorna förkastar alltjämt denna formulering, som är en stötesten för ekumeniken. Tillägget filioque kan, möjligen, ha gjorts i polemik mot arianismen, eftersom det först formulerades under tredje konciliet i Toledo år 589. I Spanien spelade den arianska kyrkan under en lång tid en dominerande roll. Formuleringen filioque är dock belagd redan år 410, men det var i Toledo 589 som den för första gången användes i officiella sammanhang.
- Filioque (читається філіо́кве) — латинське формулювання, яке в християнстві означає походження Святого Духа «і (від) Сина» і було додане до Нікейського символу віри: Це формулювання прийнято в Католицькій та більшості протестантських церков, але не прийнято в Православній церкві. У 1054 році Filioque стало однією з важливих причин розколу християнства і до сих пір є предметом полеміки.
- 基督教神學其中一個重大爭議：「聖靈是由天父而出，或是由天父和聖子而出？」和子說（拉丁文：filioque）即表示：「聖靈是由天父和聖子而出」。
|
| rdfs:comment
|
- Filioque, Latin for "and (from) the Son", was added in Western Christianity to the Nicene-Constantinopolitan Creed. This insertion emphasizes that Jesus, the Son, is of equal divinity with God, the Father, while the absence of it in Eastern Christianity emphasizes that the Father is the only one cause of the two other persons. Et in Spiritum Sanctum, Dominum, et vivificantem: qui ex Patre Filioque procedit.
- Mit dem Filioque ist ein Zusatz zum Glaubensbekenntnis von Nizäa-Konstantinopel von 381 gemeint, der in der ursprünglichen Fassung nicht enthalten ist.
- Filioque és un mot utilitzat per a denominar una diferència substancial entre les doctrines de l' Església Catòlica Romana i les Esglésies Ortodoxes orientals i que traduïda del llatí vol dir "i del fill". Es fa servir aquesta expressió perquè en general l' Església catòlica romana, en la seua proclamació de fe o Credo de Nicea de l'any 381 dC.
- Filioque (lat. „i Syna“) je spornou součástí křesťanského, tzv. Nicejsko-konstantinopolského vyznání víry v jeho západním znění (pravoslavné církve používají Niceo-konstantinopolské vyznání víry vždy zásadně bez filioque, západní církve s ním). Pojmem filioque se někdy označuje i celý dogmatický spor mezi pravoslavím a katolickou církví včetně jejích historických souvislostí.
- En la teología cristiana la cláusula filioque, o controversia filioque, hace referencia a la disputa entre la Iglesia católica y la Iglesia ortodoxa por la inclusión en el Credo del término latino filioque que significa: «y del Hijo». La Iglesia de Oriente difiere de la Occidental en lo que expone el Credo Niceno acerca del Espíritu Santo. En la forma Oriental se dice: el Espíritu Santo «procede del Padre». En la forma Occidental se añaden las palabras: «y del Hijo» .
- Filioque on latinaa ja tarkoittaa ”ja Pojasta”. Filioque-lisäys ja siitä seurannut Filioque-kiista liittyy idän ja lännen kirkkojen väliseen erimielisyyteen Nikaian uskontunnustuksen tekstistä. Tunnustuksen kolmas kappale, joka käsittelee Pyhää Henkeä, kuului alun perin ”Et in Spiritum Sanctum, Dominum et vivificantem, qui ex Patre procedit” (suom. Ja Pyhään Henkeen, Herraan ja eläväksi tekijään, joka lähtee Isästä).
- On appelle « querelle du Filioque » (prononciation /filjɔkwe/) la querelle théologique entre l'Église romaine et l'Église orientale, à propos du dogme de la Trinité, à partir du VIII siècle. Cette querelle, ainsi que des différends d'ordre culturel et politique, conduisit au Grand Schisme d'Orient de 1054, séparant le catholicisme de l'orthodoxie.
- L'espressione latina filioque significa "e dal figlio" e deve la sua importanza perché è stata inserita dalla Chiesa cattolica come un'aggiunta al Credo niceno-costantinopolitano, in riferimento allo Spirito Santo: qui ex patre (filioque) procedit, cioè "che procede dal Padre (e dal Figlio)". Tale aggiunta fu condannata come eretica dal patriarca di Costantinopoli e fu una delle ragioni del Grande Scisma.
- Filioque is een Latijns woord dat bekend is uit de theologie en is onderdeel van de drie-eenheidsleer. Het betekent letterlijk en van de Zoon. Het komt niet voor in de geloofsbelijdenis van Nicea maar werd later door Paus Benedictus VIII toegevoegd. Met deze uitdrukking wordt bedoeld dat de Heilige Geest uitgaat van de Vader én van de Zoon. In het filioque wordt aldus beleden dat de Heilige Geest zijn persoonlijkheid ontvangt van God de Vader én van God de Zoon.
- Filioque (łac. i Syna) – sformułowanie zawarte w katolickiej i protestanckiej wersji wyznania wiary: część zdania qui ex Patre Filioque procedit – "który od Ojca i Syna pochodzi". Formuła ta odzwierciedla dogmat o pochodzeniu Ducha Świętego od dwóch innych osób boskich – Boga Ojca i Syna Bożego i podkreśla równorzędność wszystkich trzech osób boskich w Trójcy Świętej.
- Filioque é uma expressão latina que significa "e do Filho", tendo sido acrescentada pela Igreja Católica Romana ao credo para explicitar que o Espírito Santo procede do Pai e do Filho. A Igreja Ortodoxa só acredita que o Espírito Santo procedeu apenas do Pai. http://www. gotquestions. org/Portugues/clausula-filioque. html
- Filioque, termen teologic care se referă la problema "purcederii" Sfântului Duh de la Tatăl şi de la Fiul . Problema în cauză constituie pretextul unei dispute istorice între Biserica Răsăriteană (Ortodoxă) şi cea Apuseană (Catolică), teologii ortodocşi susţinând că Duhul Sfânt purcede numai de la Tatăl, în vreme ce colegii lor catolici consideră că Sfântul Duh purcede de la Tatăl şi de la Fiul.
- Файл:Andrej Rublëv 001. jpg Троица Филио́кве (лат. filioque — «и от сына») — добавление, сделанное Западной Церковью в Никео-Цареградский Символ веры, IV века, в догмате Троицы: об исхождении Святого Духа не только от Бога-Отца, но «и от Сына».
- Filioque (latin ’och Sonen’) är ett i den västliga kyrkan uppkommet tillägg i Nicaenska trosbekännelsens tredje artikel, som behandlar den Helige Ande. Orden "och Sonen" lades till efter orden att den Helige Ande utgår "av Fadern". Tillägget anses att ha spelat en avgörande roll vid schismen mellan väst- och östkyrkan 1054.
- 基督教神學其中一個重大爭議：「聖靈是由天父而出，或是由天父和聖子而出？」和子說（拉丁文：filioque）即表示：「聖靈是由天父和聖子而出」。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
