Ferdinand (February 26, 1861 - September 10, 1948),

PropertyValue
dbpedia-owl:Person/individualisedPnd
  • 118686720
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:_1
  • 1. Prince Ludwig August of Saxe-Coburg-Kohary
dbpprop:_10
dbpprop:_11
dbpprop:_12
dbpprop:_13
dbpprop:_14
dbpprop:_15
dbpprop:_16
dbpprop:_17
dbpprop:_18
dbpprop:_19
dbpprop:_2
dbpprop:_20
  • 20. Ignaz Koháry de Csábrág
dbpprop:_21
  • 21. Maria Anna von Cavriani
dbpprop:_22
  • 22. Georg Christian von Waldstein-Wartenberg
dbpprop:_23
  • 23. Elisabeth von Ulfeldt
dbpprop:_24
dbpprop:_25
dbpprop:_26
dbpprop:_27
dbpprop:_28
dbpprop:_29
dbpprop:_3
dbpprop:_30
dbpprop:_31
dbpprop:_4
dbpprop:_5
dbpprop:_6
dbpprop:_7
dbpprop:_8
dbpprop:_9
dbpprop:abstract
  • Ferdinand (February 26, 1861 - September 10, 1948),
  • Ferdinand I. war Fürst und König (bulg. Zar) von Bulgarien aus der Dynastie Sachsen-Coburg-Koháry der Wettiner.
  • Ferran I de Bulgària. Príncep de Saxònia-Coburg Gotha i duc a Saxònia nascut amb el tractament d'altesa sereníssima arribà a ocupar el tron de Bulgària després del cop d'estat prorus en contra del príncep Alexandre de Battenberg. Nascut el 26 de febrer de 1861 a Viena, el príncep era fill del príncep August de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa Clementina d'Orleans. Ferran era nét del príncep Ferran de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa Antònia de Kohary per part de pare mentre que per part de mare ho era del rei Lluís Felip I de França i de la princesa Maria Amèlia de Borbó-Dues Sicílies. La branca de la famíla Coburg a la qual pertanyia el príncep Ferran s'havia convertit al catolicisme arran del casament del seu avi amb la princesa Kohary membre d'una de les família més riques i importants de l'alta noblesa hongaresa. El 7 de juliol de l'any 1887 Ferran fou elegit com a príncep regent de Bulgària en substitució del príncep Alexandre de Battenberg que havia estat derrocat per un cop d'estat prorus l'any anterior, el 1886. Els primers anys de regnat no foren fàcils per Ferran, la política interna del país era dominada pel líder del partit liberal, Stefan Stambolov la política exterior del qual va venir marcada per un refredament de les relacions búlgares amb Rússia, antic protector del país. Tot i les preferències evident del rei pels homes atractius i rossos, Ferran es casà amb la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma. Maria Lluïsa era filla del duc Robert I de Parma i de la princesa Maria Pia de Borbó-Dues Sicílies. La parella tingué quatre fills: SM el tsar Boris III de Bulgària, nascut e Sofia el 1894 i mort en un accident automobilístic el 1943. Es casà amb la princesa Joana d'Itàlia. SAR el príncep Kyrill de Bulgària, nascut el 1895 a Sofia i assassinat pels soviètics el 1945 a Sofia. SAR la princesa Euxònia de Bulgària, nascuda el 1898 a Sofia i morta el 1985. SAR la princesa Nadejna de Bulgària, nascuda el 1899 a Sofia i morta el 1958. Es casà amb el duc Albert de Württemberg. A la mort de la princesa Maria Lluïsa el 31 de gener de l'any 1899, el rei es casà amb la princesa Elionor de Reuss-Kröstritz el dia 28 de febrer de l'any 1908. La bisexualitat del rei era ben coneguda i explitada per els cercles diplomàtics europeus. Les seves estades regulars a Capri, llavors famosa per ser un lloc d'estiueig d'homosexuals rics, eren ben conegudes a totes les cancelleries europees. Esdevingué un costum que totes les visites d'alts dignataris que es disputaven el favor de Bulgària anessin acompanyat d'un atractiu jove. És conegut que en ocasió de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, el ministre de la guerra búlgar es dirigí al quarter general del rei per tal de consultar-li un tema militar urgent, descobrint que el rei havia marxat a un picnic amb un jove home que havia acabat de conèixer. La caiguda d'Stambolov el maig de 1894 i el seu assassinat l'any 1895 van permetre la reconciliació entre Bulgària i Rússia evidenciada el febrer de 1896 amb la conversió del príncep hereu Boris del catolicisme a l'església ortodoxa russa. Ferran esdevingué tsar de Bulgària arran de la declaració d'independència del país efectuada el 5 d'octubre de 1908. La declaració d'independècia fou proclamada al l'esglísia dels quaranta màrtirs de Tirnovo. Les guerres balcàniques de 1912 i 1913 i la posterior Primera Guerra Mundial provocà una sensible reducció de les fronteres de Bulgària. L'any 1918 es consolidà la pèrdua de la sortida directe al mar Egeu a través de la Tràcia Oriental en favor de Grècia. Les diferents campanyes de la Primera Guerra Mundial es concentraren a ajudar als austriacs a l'ocupació de Sèrbia la qual cosa li significà apoderar-se de Macedònia. Ara bé, a mesura que la guerra avançada l'exèrcit búlgar hagué de fer accions més de defensa com a conseqüència de les tropes aliades estacionades a Grècia que atacaven el front austrobúlgar situat a Macedònia. L'any 1918, Bulgària firmava l'armistici consolidant les pèrdues tant al sud com a l'oest del país però aconseguint mantenir un petit territori al nord conquerit a Romania durant la guerra. El 3 d'octubre de 1918 el rei abdicava en favor del seu fill, el tsar Boris III de Bulgària, essent l'únic estat perdedor de la Primera Guerra Mundial que mantingué la monarquia com a règim d'estat. Ferran morí al Burglassschlossen el 10 de setembre de 1948 a Coburg. Fou enterrat a la mateixa ciutat a l'església catòlica de Sant Agustí.
  • Ferdinand I. , byl mezi lety 1887-1908 bulharský kníže a v letech 1908-1918 bulharský car, ale také spisovatel, botanik a filatelista. Jeho politická kariéra začala v roce 1887, když přišel do Vidinu s velkou ambicí – postavit silný stát na pevných základech. Byl následníkem prince Alexandra, kterého vystřídal na trůně právě ve chvíli, kdy se zdálo, že bulharský stát čeká velký rozvoj. Během jeho vlády země udělala značný pokrok v mnoho sférach – politické, ekonomické, kulturní, jako i obranné. Bulharsko pod jeho vedením na přelomu 19. a 20. století zažilo největší, dokonce nejrychlejší rozvoj oproti ostatním sousedním zemím. Velkou zásluhu na tom měla rychlá modernizace země, jejíž byl car Ferdinand zástancem. Vždy tvrdil, že Bulharsko je pro něj malou zemí na to, aby v ní mohl uskutečnit své plány a stále věril, že bude vládnout větší zemi, jako bylo tou dobou například Rusko, Německo, Anglie nebo Osmanská říše. Když do Bulharska přišel, byl úplně neznámým človekem. Jediný neúspěch během jeho 31-leté vlády byl ten, že se mu nepodařilo přesvedčit parlament, aby se zúčastnil druhé balkánské války v roce 1913 (toto byl jeden z důvodů porážky Bulharska ve válce) a vstup do společenství s Německem a Rakousko-Uherskem během první svetové války. Car Ferdinand se vždy snažil zemi vést po co nejlepší cestě. Hlavním cílem jeho vlády bylo chránit bulharské národní zájmy. V roce 1913, po kruté porážce Turků u Adrianopole, která Bulharům zdvihla sebedůvěru, car Ferdinand obsadil některé nové oblasti v Evropě. Car Ferdinand svou vládu skončil v roce 1918 po podpisu abdikace se slovy: „Přišel jsem sem, aby jsem tu zůstal (až do smrti). “ To se mu však nepodařilo, což ho znepokojovalo až do jeho smrti v roce 1948.
  • Fernando Maximiliano Carlos Leopoldo de Sajonia-Coburgo-Gotha o más abreviadamente Fernando I de Bulgaria, fue Rey y Zar de Bulgaria. Fernando nació en Viena y era un príncipe de la familia ducal de los Sajonia-Coburgo-Gotha. Era hijo de Augusto de Sajonia-Coburgo-Gotha y de Clementina de Orleans, y por tanto, sobrino nieto de Ernesto I de Sajonia-Coburgo-Gotha, duque de Sajonia Coburgo, y de Leopoldo I, primer rey de los belgas. Su padre era también hermano del príncipe consorte de Portugal, y primo de Victoria I del Reino Unido y de su marido Alberto de Sajonia-Coburgo-Gotha. Era también nieto materno de Luis Felipe I de Francia. La familia ducal de la que procedía Fernando había ascendido al trono en diversos países europeos, y Fernando hizo lo propio en Bulgaria. Fernando fue proclamado Príncipe Regente de Bulgaria el 7 de julio de 1887, diez meses después de la abdicación de su predecesor, Alejandro I de Bulgaria El gobierno del país estuvo controlado, sin embargo, por el liberal Stefan Stambolov, que impulsó las relaciones con Rusia.
  • Ferdinand I, Bulgarian tsaari, syntyään Ferdinand Maximilian Karl Leopold Maria, Saksi-Koburg Gothan prinssi, oli prinssihallitsija ja myöhempi Bulgarian tsaari, samoin kuin kirjailija, kasvitieteilijä ja filatelisti.
  • Ferdinand I fut prince régnant de Bulgarie (1887-1908) puis tsar de Bulgarie de 1908 à 1918. Ferdinand de Saxe-Cobourg est né à Vienne le 26 février 1861 et mort à Gotha le 14 août 1948.
  • フェルディナンド1世（Ferdinand I, ブルガリア語：Фердинанд I, 1861年2月26日 - 1948年9月10日）はブルガリア公（在位：1887年 - 1908年）、後にブルガリア王（ツァール、在位：1908年 - 1918年）。父はザクセン＝コーブルク＝ゴータ公子アウグスト、母はフランス王ルイ･フィリップの娘クレマンティーヌ・ドルレアンで、2人の間の末子。 オスマン帝国を宗主国とするブルガリア自治公国はバッテンベルク家のアレクサンダルを最初の公（クニャス）としていたが、アレクサンダルは1886年、親露派のクーデターの際に亡命し、その後正式に退位した。以後は首相スタンヴォロフらが摂政として統治し、新たな君主を選ぶこととなった。翌1887年、フェルディナンドがブルガリア公に迎えられたが、ロシアとオスマン政府は当初これを認めなかった。フェルディナンドは即位後数年間はスタンヴォロフと協調していたが、やがて公然と対立し、1894年にスタンヴォロフを解任した。スタンヴォロフは翌1895年にソフィア市内で暗殺された。 フェルディナンドは1893年にパルマ公ロベルト1世の娘マリア・ルイーザと結婚し、1894年に長男ボリス（後のボリス3世）、1895年に次男キリルが生まれた。対ロシア関係の改善を図るため、フェルディナンドは1896年にボリスを正教会の様式で洗礼させた。同年にロシアの合意のもと、オスマン政府はフェルディナンドをブルガリア公として承認し、ロシアを含む欧州列強も続いて承認した。 1908年に青年トルコ人革命がオスマン帝国で勃発すると、これに乗じてフェルディナンドはブルガリア王国の独立を宣言し、自らをツァール（国王、皇帝）と称した。 第一次世界大戦でブルガリアは同盟国側で参戦したが、敗戦後の混乱の中、1918年にフェルディナンドは退位し、代わって長男ボリス3世が即位した。退位後のフェルディナンドは、同族が治めるザクセン＝コーブルク＝ゴータ公国（ドイツ革命で同年に消滅した）の首都であったコーブルクへ亡命した。 ブルガリアで王制が廃止され人民共和国が成立した後の1948年、フェルディナンドはコーブルクにおいて87歳で死去した。
  • Ferdinand Maximiliaan Karel Leopold Marie van Saksen-Coburg-Gotha-Koháry, prins van Saksen-Coburg en Gotha, hertog van Saksen, was vanaf 1887 vorst en van 1908 tot 1918 tsaar (koning) van Bulgarije. Hij was de zoon van August van Saksen-Coburg-Gotha en Clementine van Orléans, een dochter van Lodewijk Filips. Naast monarch was hij ook schrijver, botanicus en postzegelverzamelaar. Ferdinand werd op 7 juli 1887, tien maanden na het aftreden van zijn voorganger Alexander van Battenberg, door de Bulgaren tot soeverein vorst gekozen. Niemand verwachtte echter dat hij lang aan de macht zou blijven. Hij was de Oostenrijkse kandidaat voor Bulgarije en Rusland weigerde hem dan ook te erkennen. Bovendien was hij een Duits katholiek te midden van oosters-orthodoxen. Op 20 april 1893 trad Ferdinand in het huwelijk met Maria Louisa van Bourbon-Parma, dochter van Robert I van Parma. Een jaar later werd zijn zoon en troonopvolger Boris geboren en katholiek gedoopt. Dit had hij namelijk zijn streng katholieke vrouw beloofd. Bovendien leek het Ferdinand opportuun om zijn onafhankelijkheid van de Orthodoxe kerk te tonen. Uit dit huwelijk werden nog drie kinderen geboren: Cyril, Eudoxia en Nadejda. Maria Louisa stierf op 31 januari 1899 en op 28 februari 1908 hertrouwde Ferdinand met Eleonore Caroline Gasparine Louise van Reuss-Köstritz. De binnenlandse politiek werd in zijn eerste jaren gedomineerd door de heerszuchtige liberale partijleider Stefan Stambolov. Diens buitenlandbeleid maakte de verhouding met Rusland er niet beter op. In mei 1894 echter ontsloeg Ferdinand Stambolov (in juni 1895 vermoord). Dit maakte verzoening met Rusland mogelijk en in februari 1896 werd prins Boris orthodox herdoopt. Datzelfde jaar erkende tsaar Nicolaas II van Rusland Ferdinand als heerser over Bulgarije. Het Bulgaarse vorstendom stond officieel nog onder suzereiniteit van het Ottomaanse Rijk. Ferdinand streefde volledige onafhankelijkheid na en stelde al naargelang de politieke wind waaide pro-Oostenrijkse en pro-Russische regeringen samen. In datzelfde jaar had Oostenrijk Bulgaarse steun nodig voor de annexatie van Bosnië en Herzegovina en gaf Ferdinand solide diplomatieke hulp tegen de Ottomanen. Zich gesteund wetende riep Ferdinand zich op 5 oktober uit tot tsaar van alle Bulgaren. In de Balkanoorlogen van 1912 en 1913 veroverden Bulgarije, Servië, Montenegro en Griekenland grote stukken grondgebied van de Ottomanen. Bulgarije, Servië en Griekenland werden het echter niet eens over de verdeling van Macedonië. Onverwachts keerden de machtige Interne Macedonische Revolutionaire Organisatie en legeraanvoeders zich tegen Ferdinand en stelden hem een ultimatum: als hij zijn opmars in Macedonië niet zou hervatten zou hij worden afgezet. Ferdinand gaf toe en viel in juni 1913 zijn vroegere bondgenoten aan, maar werd verslagen. Hij kreeg slechts onbelangrijke delen van Macedonië toegewezen. In de Eerste Wereldoorlog sloot Bulgarije zich aan bij Duitsland, Oostenrijk en Turkije. De oorlog verliep echter slecht voor de Bulgaren en in september 1918 werd in het stadje Radomir de republiek uitgeroepen met Alexander Stamboeliski als president. Na een korte burgeroorlog werd de gevestigde orde weer hersteld. Om de monarchie te redden, zag Ferdinand zich wel genoodzaakt om af te treden ten gunste van zijn zoon Boris III. Ferdinand stierf pas in 1948 te Coburg. Boris' opvolger Simeon II was toen al afgezet door de communisten.
  • Ferdynand I Koburg, właściwie: (język niemieckiniem. Ferdinand Maximilian Karl Leopold Maria von Sachsen-Coburg und Gotha, język bułgarskibułg. Фердинанд I – ur. 26 lutego 1861 r. w WiedeńWiedniu, zm. 8 września 1948 r. w Coburgu – władca BułgariaBułgarii z dynastii Sachsen-Coburg-Gotha. Był synem Augusta Koburga brata króla Portugalii Ferdynand II KoburgFerdynanda II i Klementyna OrleańskaKlementyny Orleańskiej .
  • Fernando I da Bulgária, de seu completo nome Fernando Maximiliano Carlos Leopoldo Maria de Saxe-Coburgo-Gota, foi um dos mais ilustres príncipes de Saxe-Coburgo-Gota e primeiro imperador da Bulgária, tal como um sublime poeta e botânico e um distinto filatelista e coleccionador de arte. Fernando nasceu na Viena oitocentista, no seio de uma das mais tradicionais famílias ducais europeias, os Saxe-Coburgo-Gota. Filho do Príncipe Augusto de Saxe-Coburgo-Gota e da sua esposa Clémentine de Orléans, também proveniente de uma das mais típicas famílias francesas, Fernando era sobrinho de Ernesto I de Saxe-Coburgo-Gota, duque de Saxe-Coburgo-Gota, e de Leopoldo I da Bélgica, o primeiro rei belga. O seu pai era o irmão do rei consorte de Portugal Fernando II e primo da Rainha Victória do Reino Unido, e do seu marido o Príncipe Alberto. Assim, é notável o interesse da família em distribuir a sua linhagem através dos mais ilustres tronos europeus, como o do Reino Unido, o de Portugal, o da Áustria-Hungria ou mesmo o da decadente França), chegando mesmo Fernando a ser o fundador de um reino que viria a prosperar na segunda metade do século XIX. No dia 7 de julho de 1887, Fernando proclamou-se Príncipe Regente do território autónomo da Bulgária, dez meses depois do seu precedente abdicar. A Bulgária, liderada então por um partido liberalista, cujo líder era Stefan Stambolov, aceitou-o, pois seria a única forma de se desfazerem de uma possível ocupação russa. Anos mais tarde, casou-se com a Princesa Marie Louise de Bourbon-Parma, filha de Roberto I de Parma, a 20 de Abril de 1893.
  • Фердинанд I Кобургский ({{lang-bg|Фердинанд I Кобургът, Саксккобургготски, цар на България, {{lang-de|Ferdinand von Sachsen-Coburg-Gotha, {{Дата рождения|26|2|1861, Вена — {{Дата смерти|10|9|1948, Кобург) — князь Болгарии с 14 августа 1887 года и царь Болгарии с 5 октября 1908 по 3 октября 1918 года, из немецкой Саксен-Кобург-Готской династии. По матери внук короля французов Луи-Филиппа I. Германский генерал-фельдмаршал.
  • Ferdinand I, kung av Bulgarien, född 26 februari 1861, död 10 september 1948, född Prins Ferdinand Maximilan Karl Leopold Maria av Sachsen-Coburg och Gotha, var regent av Bulgarien samt författare, botanist och filatelist. Ferdinand föddes i Wien. Han var son till prins August av Sachsen-Coburg (1818-1881) och dennes maka Clémentine av Orléans (1817-1907), och släkt med Ernst I, hertig av Sachsen-Coburg-Gotha och Leopold I, förste kungen av Belgien. Hans far August var bror till prinsgemålen Ferdinand II av Portugal, samt kusin till både drottning Victoria och hennes man prins Albert. Familjen Sachsen-Coburg-Gotha kom att sitta på flera europeiska troner under 1800-talet. Ferdinand utsågs till regerande furste av det autonoma Bulgarien 7 juli 1887, tio månader efter att hans företrädare furst Alexander hade abdikerat. Bulgariens politiska liv dominerades under de första åren av hans regenttid av den liberale partiledaren Stefan Stambolov, vars utrikespolitik innebar ett tydligt kyligare förhållande till Ryssland, som tidigare setts som Bulgariens skyddsmakt. Ferdinand gifte sig 1) med prinsessan Marie Louise av Bourbon-Parma (1870-1899), dotter till Robert I av Parma den 20 april 1893 vid Villa Pianore i Luccia i Italien. De fick fyra barn: Boris III (1894-1943) Kyril (1895-1945) Eudoxia (1898-1985) Nadezjda (1899-1958) gift med hertig Albrekt Eugen av Württemberg Efter Marie Louises död 31 januari 1899 gifte sig Ferdinand med Eleonore av Reuss-Köstritz (1860-1917), 28 februari 1908. Ferdinands bisexualitet var både välkänd och utnyttjad runtom i Europas diplomatkretsar. Hans regelbundna semestrar på Capri, som då var ett känt tillhåll för rika homosexuella män, var allmänt kända i hoven i Europa. När Stambolov föll i maj 1894 och senare blev mördad i juli 1895 uppenbarades en möjlighet till försoning mellan Bulgarien och Ryssland, som genomfördes i februari 1896 när den lille prinsen Boris övergick från katolicism till östligt ortodox kristendom. Ferdinand lät proklamera sig tsar av Bulgarien när landet förklarade sig självständigt från Osmanska riket 5 oktober 1908. Tsartiteln hade burits av Bulgariens medeltida härskare, men i det moderna fallet tycks övriga europeiska makter dock generellt inte ha erkänt Ferdinand som mer än "kung". De två Balkankrigen oktober 1912 till juli 1913 innebar delvis en återgång från de territoriella vinster som Bulgarien först gjort. Ferdinand abdikerade 3 oktober 1918 efter Bulgariens förlust i första världskriget, där landet i oktober 1915 gått in på Tysklands, Österrike-Ungerns och Osmanska rikets sida i ett försök att vända förlusterna från 1913. Han dog i Burglassschloßen i Coburg i Tyskland och är begravd där i S:t Augustins katolska kyrka.
  • I. Ferdinand, Bulgar Çarı, Ferdinand Karl Leopold Maria, Bulgaristan prensi ve bağımsız Bulgaristan'ın ilk çarı. Saksonya-Coburg-Gotha prensi I. August'un (Augustus) en küçük oğlu ve Fransa kralı Louis-Philippe'in torunuydu. 7 Temmuz 1887'de, özerk Bulgaristan'ın bir yıl önce tahttan çekilmiş olan ilk prensi I. Aleksandr'ın yerine seçildi. Prensliğinin ilk yıllarında Başbakan Stefan Nikolov Stambolov tarafından yönetilen Ferdinand, başbakanın gözden düşerek istifa etmesinden sonra ülkenin tek hakimi haline geldi. Hükümdarlığının büyük devletlerce tanınmamasının yarattığı sorunlar, Ferdinand'ın Bourbon prensesi Parmalı Maria Louisa ile evlenmesi ve daha sonra da oğlu Veliaht Prens Boris'i Rum Ortdoks Kilisesi'nde Rus çarı II. Nikolay'ın vaftiz babalığıyla vaftiz ettirmesiyle azaldı. Ferdinand bundan sonra bir hükümdar olarak konumunu güçlendirdi. Bulgaristan tahtının varisinin Ortodoks bir prens olması, Rusya'nın Bulgaristan'la diplomatik uzlaşma yolları aramaya başlamasına yol açtı. Sonunda Ferdinand uluslararası planda tanınmaya başardı. Mart 1896'da Osmanlı Devleti'nden Bulgaristan prensi ve Doğu Rumeli valisi unvanını aldı. Bunu izleyen yıllarda, önemli devlet görevlerine kendi yakınlarını getirerek iç politikada tam bir denetim kurdu. Avusturya-Macaristan'ın Bosna-Hersek'i ilhakının arifesinde, bu fırsattan yararlanarak Osmanlı Devleti'ne karşı Bulgaristan'ın tam bağımsızlığını ilan etti; kendisi de çar unvanını aldı. Yayılmacı emelleri olan Ferdinand, Bulgaristan, Sırbistan, Yunanistan ve Karadağ'dan oluşan Balkan İttifakı'nın kurulmasına öncülük etti; ittifak, Osmanlı Devleti'nin Balkanlar'daki topraklarını paylaşmayı amaçlıyordu. İttifak üyelerinin Ekim 1912'de Osmanlı Devleti'ne savaş açmalarıyla Mayıs 1913'e değin sürecek olan I. Balkan Savaşı başlamış oldu. Savaştan galip çıkan müttefikler, ele geçirilen Osmanlı topraklarının paylaşılması konusunda aralarında anlaşamayınca ittifak dağıldı; Sırbistan ve Yunanistan'ın Bulgaristan'a karşı bir ittifak kurmaları Ferdinand'ın toprak özlemlerinin boşa çıkardı. Bulgaristan, kısa bir süre sonra Sırbistan ve Yunanistan'a saldırdı. Ama ittifaka Osmanlılar ve Rumenlerin de katılması sonucu, Bulgarlar yenilgiye uğratıldı. Bu yenilgi, Bulgaristan'ın I. Dünya Savaşı'na Almanya ve Avusturya-Macaristan'ın saflarında katılma kararı almasında etkili oldu. Ferdinand, Bulgaristan'ın 1918'deki askeri yenilgisini izleyen günlerde oğlu III. Boris lehine tahttan çekilmek zorunda kaldı. Ardından ülkesini terk etti ve yaşamının geri kalan bölümünü Coburg'da geçirdi.
  • |在位 || 保加利亚亲王：1887年7月7日—1908年10月5日保加利亚沙皇：1908年10月5日—1918年10月3日 |王朝 || 薩克森-科堡-哥達王朝 |双亲 || 父亲：萨克森-科堡-哥达的奥古斯特王子母亲：奥尔良的克莱门汀公主 |出生 || 1861年2月26日奥地利帝国维也纳 |去世 || 1948年9月10日德意志美国占领区科堡 斐迪南一世（Фердинанд I，1861年2月26日－1948年9月10日），全名斐迪南·马克西米利安·卡尔·利奥波德·马利·萨克森-科堡-哥达斯基（Фердинанд Максимилиан Карл Леополд Мари Сакскобургготски）。保加利亞沙皇，第三保加利亚王国的开国君主。
dbpprop:altstyle
  • Sir
dbpprop:birthPlace
dbpprop:border
  • 1 (xsd:integer)
dbpprop:boxstyle
  • background-color: 9fe;
  • background-color: bfc;
  • background-color: fcc;
  • background-color: fb9;
  • background-color: ffc;
  • padding-top: 0; padding-bottom: 0;
dbpprop:buried
  • St. Augustin's Catholic Church
dbpprop:captionLeft
  • Obverse: (Bulgarian): ΦЕРДИНАНДЪ I БЪЛГАРCКИЙ КНЯЗЬ, or in English, "Ferdinand I, Knjaz (Prince) of Bulgaria"
dbpprop:captionRight
  • Reverse: (Bulgarian): 5 ЛЕВА 1894, or in English, "5 Leva, 1894."
dbpprop:dateOfBirth
  • 26 February 1861
dbpprop:dateOfDeath
dbpprop:deathPlace
dbpprop:dipstyle
dbpprop:father
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:header
  • Silver coin of Ferdinand I, struck 1894
dbpprop:house
dbpprop:imgw
  • 220px
dbpprop:issue
dbpprop:margin
  • 0 (xsd:integer)
dbpprop:mother
dbpprop:name
  • Ferdinand
dbpprop:offstyle
  • Your Highness
  • Your Majesty
dbpprop:position
  • right
dbpprop:predecessor
dbpprop:reason
dbpprop:reference
dbpprop:reign
dbpprop:relatedInstance
dbpprop:royalName
  • Knjaz Ferdinand of Saxe-Coburg-Gotha
  • Tsar Ferdinand I of The Bulgarians
dbpprop:sHouProperty
dbpprop:spouse
dbpprop:style
  • font-size: 90%; line-height: 110%;
dbpprop:succession
dbpprop:successor
dbpprop:title
  • Tsar of Bulgaria
dbpprop:width
  • 250 (xsd:integer)
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
dbpprop:wordnet_type
rdf:type
rdfs:comment
  • Ferdinand (February 26, 1861 - September 10, 1948),
  • Ferdinand I. war Fürst und König (bulg. Zar) von Bulgarien aus der Dynastie Sachsen-Coburg-Koháry der Wettiner.
  • Ferran I de Bulgària. Príncep de Saxònia-Coburg Gotha i duc a Saxònia nascut amb el tractament d'altesa sereníssima arribà a ocupar el tron de Bulgària després del cop d'estat prorus en contra del príncep Alexandre de Battenberg. Nascut el 26 de febrer de 1861 a Viena, el príncep era fill del príncep August de Saxònia-Coburg Gotha i de la princesa Clementina d'Orleans.
  • Ferdinand I. , byl mezi lety 1887-1908 bulharský kníže a v letech 1908-1918 bulharský car, ale také spisovatel, botanik a filatelista. Jeho politická kariéra začala v roce 1887, když přišel do Vidinu s velkou ambicí – postavit silný stát na pevných základech. Byl následníkem prince Alexandra, kterého vystřídal na trůně právě ve chvíli, kdy se zdálo, že bulharský stát čeká velký rozvoj.
  • Fernando Maximiliano Carlos Leopoldo de Sajonia-Coburgo-Gotha o más abreviadamente Fernando I de Bulgaria, fue Rey y Zar de Bulgaria. Fernando nació en Viena y era un príncipe de la familia ducal de los Sajonia-Coburgo-Gotha. Era hijo de Augusto de Sajonia-Coburgo-Gotha y de Clementina de Orleans, y por tanto, sobrino nieto de Ernesto I de Sajonia-Coburgo-Gotha, duque de Sajonia Coburgo, y de Leopoldo I, primer rey de los belgas.
  • Ferdinand I, Bulgarian tsaari, syntyään Ferdinand Maximilian Karl Leopold Maria, Saksi-Koburg Gothan prinssi, oli prinssihallitsija ja myöhempi Bulgarian tsaari, samoin kuin kirjailija, kasvitieteilijä ja filatelisti.
  • Ferdinand I fut prince régnant de Bulgarie (1887-1908) puis tsar de Bulgarie de 1908 à 1918. Ferdinand de Saxe-Cobourg est né à Vienne le 26 février 1861 et mort à Gotha le 14 août 1948.
  • Ferdinand Maximiliaan Karel Leopold Marie van Saksen-Coburg-Gotha-Koháry, prins van Saksen-Coburg en Gotha, hertog van Saksen, was vanaf 1887 vorst en van 1908 tot 1918 tsaar (koning) van Bulgarije. Hij was de zoon van August van Saksen-Coburg-Gotha en Clementine van Orléans, een dochter van Lodewijk Filips. Naast monarch was hij ook schrijver, botanicus en postzegelverzamelaar.
  • Ferdynand I Koburg, właściwie: (język niemieckiniem. Ferdinand Maximilian Karl Leopold Maria von Sachsen-Coburg und Gotha, język bułgarskibułg. Фердинанд I – ur. 26 lutego 1861 r. w WiedeńWiedniu, zm. 8 września 1948 r. w Coburgu – władca BułgariaBułgarii z dynastii Sachsen-Coburg-Gotha. Był synem Augusta Koburga brata króla Portugalii Ferdynand II KoburgFerdynanda II i Klementyna OrleańskaKlementyny Orleańskiej .
  • Fernando I da Bulgária, de seu completo nome Fernando Maximiliano Carlos Leopoldo Maria de Saxe-Coburgo-Gota, foi um dos mais ilustres príncipes de Saxe-Coburgo-Gota e primeiro imperador da Bulgária, tal como um sublime poeta e botânico e um distinto filatelista e coleccionador de arte. Fernando nasceu na Viena oitocentista, no seio de uma das mais tradicionais famílias ducais europeias, os Saxe-Coburgo-Gota.
  • Ferdinand I, kung av Bulgarien, född 26 februari 1861, död 10 september 1948, född Prins Ferdinand Maximilan Karl Leopold Maria av Sachsen-Coburg och Gotha, var regent av Bulgarien samt författare, botanist och filatelist. Ferdinand föddes i Wien. Han var son till prins August av Sachsen-Coburg (1818-1881) och dennes maka Clémentine av Orléans (1817-1907), och släkt med Ernst I, hertig av Sachsen-Coburg-Gotha och Leopold I, förste kungen av Belgien.
  • I. Ferdinand, Bulgar Çarı, Ferdinand Karl Leopold Maria, Bulgaristan prensi ve bağımsız Bulgaristan'ın ilk çarı. Saksonya-Coburg-Gotha prensi I. August'un (Augustus) en küçük oğlu ve Fransa kralı Louis-Philippe'in torunuydu. 7 Temmuz 1887'de, özerk Bulgaristan'ın bir yıl önce tahttan çekilmiş olan ilk prensi I. Aleksandr'ın yerine seçildi.
rdfs:label
  • Ferdinand I of Bulgaria
  • Ferdinand I. (Bulgarien)
  • Ferran I de Bulgària
  • Ferdinand I. Bulharský
  • Fernando I de Bulgaria
  • Ferdinand I (Bulgaria)
  • Ferdinand Ier de Bulgarie
  • Ferdinando I di Bulgaria
  • フェルディナンド1世 (ブルガリア王)
  • Ferdinand I van Bulgarije
  • Ferdynand I Koburg
  • Fernando I da Bulgária
  • Фердинанд I (царь Болгарии)
  • Ferdinand av Bulgarien
  • I. Ferdinand (Bulgaristan)
  • 斐迪南一世 (保加利亞)
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:page
is dbpedia-owl:MilitaryConflict/commander of
is dbpedia-owl:commander of
is dbpprop:_16 of
is dbpprop:_2 of
is dbpprop:_4 of
is dbpprop:_8 of
is dbpprop:after of
is dbpprop:commander of
is dbpprop:disambiguates of
is dbpprop:father of
is dbpprop:firstMonarch of
is dbpprop:issue of
is dbpprop:leader of
is dbpprop:otheruses4Property of
is dbpprop:predecessor of
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:spouse of
is dbpprop:successor of
is owl:sameAs of