| dbo:abstract
|
- "El temor de Déu" no és "la por de Déu" i si "el temor de Déu és el principi de la saviesa" deixa molt clar que es refereix al poder de l'home de "desitjar" el coneixement diví del bé i del mal (pecat primigeni). Al judaisme i al cristianisme, el temor de Déu és un dels dons de l'Esperit Sant, el qual inspira la reverència de Déu i el temor d'ofendre'l, i s'aparta del mal al creient, movent-lo al bé. És el do que ens salva de l'orgull sabent que ho devem tota a la misericòrdia divina. Pel temor de Déu s'arriba al sublim do de la saviesa. La por pot ser saludable, hi ha un temor propi i un altre impropi. La por pot fer que la persona sigui procedent amb la deguda cautela davant del perill i d'aquesta manera eviti la calamitat, o pot ser mòrbid i acabar amb l'esperança, el que debilita la resistència emocional i pot arribar a l'extrem d'ocasionar la mort. El temor de Déu és saludable, consisteix en un sentiment de profunda cap al Creador, i és un temor sa de desagradar per l'estima que té al seu amor lleial i bondat, i degut també al reconeixement que és el jutge Suprem i el Totpoderós, Aquell que pot castigar o destruir els que el desobeeixen. Es descriuen dues classes de temor de Déu: la por filial i el servil. El temor de Déu filial és aquell pel qual es detesta el pecat o s'aparta d'ell, no per les penes amb què són castigats els pecadors, sinó perquè allò és una ofensa a Déu, una cosa que li desagrada a Ell. D'altra banda, la por servil és el que evita el pecat per la pena que comporta. És a dir, com diu Sant Basili, "hi ha tres estats en què es pot agradar a Déu. O bé fem el que agrada a Déu per por del càstig i llavors estem en la condició d'esclaus, o bé buscant l'avantatge d'un salari complim les ordres rebudes en vista del nostre propi profit, ens assemblem així als mercenaris, o finalment, fem el bé pel bé mateix i estem així en la condició de fills". D'altra banda, l'Eclesiàstic precisa què s'entén per temor del Senyor. No es tracta d'un sentiment que atordeix i atabala, que provoca rigidesa mental o petitesa d'esperit, anul·lant la voluntat. El temor del Senyor neix més aviat de la mirada clara que porta a descobrir que només el Senyor és digne del servei de l'home, les seves paraules, les úniques a les quals es pot fer cas, els seus camins, els únics que val la pena seguir; seva llei, l'única que mereix submissió. Alhora, el Senyor és l'únic davant el qual pot humiliar l'home. Ell és l'únic Senyor veritable, com, d'acord amb el judaisme i al cristianisme, ho ha demostrat amb la seva inalterable i contínua fidelitat a la confiança que els homes han posat en Ell Només d'Ell, i de ningú més, es pot dir que «és compassiu i benigne, perdona el pecat i salva del perill», però, segons la fe catòlica, el temor del Senyor és l'únic camí pel qual l'home arriba a ser lliure i a alliberar del tot. El temor de Déu, bíblicament:
* El temor de Déu porta confiança i seguretat als que caminen en integritat (Proverbis 14:26-27)
* El temor de Déu és avorrir el mal (Proverbis 08:13)
* El temor de Déu és saviesa (Job 28:28, Proverbis 1:7, 09:10) El temor de Déu és una actitud de reverència i respecte cap a Déu, que passa progressivament per les següents etapes:
* Una consciència que Déu és l'amo de les nostres ànimes, i té el poder d'atorgar la salvació eterna o condemnar a la destrucció. Encara que la motivació que genera aquest temor és completament egoista, és preferible a no tenir cap temor de Déu.
* Una consciència que Déu està permanentment mirant tot el que pensem, diem i fem, i que Ell té el poder per premiar o castigar d'acord amb la nostra conducta, la qual cosa ens hauria de motivar a ser curosos i a apartar-nos del mal.
* Un desig conscient i permanent d'agradar a Déu en tot el que fem i no ofendre la seva santedat.
* Un reconeixement humil que Ell és Déu i nosaltres som les seves criatures, i per tant, ell és digne de ser temut i reverenciat. (ca)
- Bázeň Boží označuje v biblických náboženstvích respekt a hlubokou úctu, která je přísně vyhrazena jedinému Bohu. Je to zároveň označení pro jeden z darů Ducha svatého. Biblický citát „Začátek moudrosti je bázeň před Hospodinem“, latinsky Initium sapientiae timor Domini, se vyskytuje v literatuře, na nápisech, ve výtvarném umění a je také mottem několika vysokých škol. (cs)
- Unter Gottesfurcht (auch: Eusebie) versteht man den Respekt und die Ehrfurcht vor Gott. (de)
- Timo antaŭ Dio estas la sinteno, laŭ kiu la fidelulo (fidelulo laŭ la abrahamaj religioj) konstante vivas sin konsiderante sub la rigardo de sia Sinjoro, en la klopodo plaĉi pli al li ol al la homoj. Dio ĉi-kaze estas konceptata pli kiel “amika” de la homo ol juĝisto de la agaro kaj pensaro de la homo: al la pekanta homo la timo antaŭ Dio sugestas la pento kaj la reveno al lia mizerikordo. Timo antaŭ Dio similas, konsiderita laŭaspekte de la psikologio, al la sinteno de la filo deziranta reciproki la amon de la patro, anstataŭ al tiu de subulo kiu suferas pro la risko esti kaptita ĉe la misfaro kaj mispenso. (eo)
- Fear of God may refer to fear itself, but more often to a sense of awe, and submission to, a deity. People subscribing to popular monotheistic religions for instance, might fear Hell and divine judgment, or submit to God's omnipotence. (en)
- El temor de Dios se refiere al miedo o un sentido específico de respeto, asombro y sumisión a una deidad. En ese sentido, muchos religiosos «temen» a la Justicia divina, al Juicio Final, al infierno o la omnipotencia. (es)
- Takut akan Tuhan atau Takut akan Allah merujuk kepada rasa takut atau perasaan hormat, kagum atau pasrah terhadap Tuhan. Para penganut populer memikirkan ketakutan akan penghakiman ilahi, neraka atau kemahakuasaan Tuhan. (in)
- Il timore di Dio è l'atteggiamento secondo cui il fedele vive costantemente considerandosi sotto lo sguardo del Signore, preoccupato di piacere più a lui che agli uomini. Dio è quindi giudice delle azioni dell'uomo, ma non come un funzionario che cerca di cogliere qualcuno in fallo, ma come un padre che desidera il vero bene del figlio. Il timore di Dio è quindi l'atteggiamento del figlio che vuole corrispondere all'amore del padre, piuttosto che quello del suddito che non vuole essere colto a trasgredire la legge. Il timore di Dio per il credente non è avere paura di Dio, ma rispetto di Dio.Il timore di Dio è la consapevolezza che Dio è sempre l'Iddio Altissimo l'antico di giorni, consapevolezza da cui deriva, per il credente, il dovere morale di onorare Dio con la propria condotta.
* Proverbi 8.13: Il timore del Signore è odiare il male; io odio la superbia, l'arroganza, la via del male e la bocca perversa (Tanakh) (it)
- 여호와를 경외하라 (fear of God)라는 말은 신을 존경하고, 두려워하고, 그리고 순복하라는 특별한 의미이다. 일신교의 종교를 믿는 사람들은 신의 심판, 지옥 그리고 신의 전능함을 두려워해야 하는 것이다. (ko)
- Bojaźń Boża – w teologii katolickiej jeden z darów Ducha Świętego, rozumiany jako nieutożsamiane ze strachem poczucie religijności i zawierzenia, będących odpowiednią postawą wobec Boga. (pl)
- Богобоязненность (также богобоязливость, страх Божий, страх Господень) во всех авраамических религиях — добродетель, к Богу, опасение оскорбить Бога нарушением Его воли, развивающее особенную бдительность, смирение и молитву. (ru)
- Temor a Deus refere-se ao medo ou um sentimento de respeito, reverência e submissão a uma divindade. Pessoas adeptas a religiões monoteístas podem temer julgamento divino, o inferno ou a onipotência de Deus. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- Bázeň Boží označuje v biblických náboženstvích respekt a hlubokou úctu, která je přísně vyhrazena jedinému Bohu. Je to zároveň označení pro jeden z darů Ducha svatého. Biblický citát „Začátek moudrosti je bázeň před Hospodinem“, latinsky Initium sapientiae timor Domini, se vyskytuje v literatuře, na nápisech, ve výtvarném umění a je také mottem několika vysokých škol. (cs)
- Unter Gottesfurcht (auch: Eusebie) versteht man den Respekt und die Ehrfurcht vor Gott. (de)
- Timo antaŭ Dio estas la sinteno, laŭ kiu la fidelulo (fidelulo laŭ la abrahamaj religioj) konstante vivas sin konsiderante sub la rigardo de sia Sinjoro, en la klopodo plaĉi pli al li ol al la homoj. Dio ĉi-kaze estas konceptata pli kiel “amika” de la homo ol juĝisto de la agaro kaj pensaro de la homo: al la pekanta homo la timo antaŭ Dio sugestas la pento kaj la reveno al lia mizerikordo. Timo antaŭ Dio similas, konsiderita laŭaspekte de la psikologio, al la sinteno de la filo deziranta reciproki la amon de la patro, anstataŭ al tiu de subulo kiu suferas pro la risko esti kaptita ĉe la misfaro kaj mispenso. (eo)
- Fear of God may refer to fear itself, but more often to a sense of awe, and submission to, a deity. People subscribing to popular monotheistic religions for instance, might fear Hell and divine judgment, or submit to God's omnipotence. (en)
- El temor de Dios se refiere al miedo o un sentido específico de respeto, asombro y sumisión a una deidad. En ese sentido, muchos religiosos «temen» a la Justicia divina, al Juicio Final, al infierno o la omnipotencia. (es)
- Takut akan Tuhan atau Takut akan Allah merujuk kepada rasa takut atau perasaan hormat, kagum atau pasrah terhadap Tuhan. Para penganut populer memikirkan ketakutan akan penghakiman ilahi, neraka atau kemahakuasaan Tuhan. (in)
- 여호와를 경외하라 (fear of God)라는 말은 신을 존경하고, 두려워하고, 그리고 순복하라는 특별한 의미이다. 일신교의 종교를 믿는 사람들은 신의 심판, 지옥 그리고 신의 전능함을 두려워해야 하는 것이다. (ko)
- Bojaźń Boża – w teologii katolickiej jeden z darów Ducha Świętego, rozumiany jako nieutożsamiane ze strachem poczucie religijności i zawierzenia, będących odpowiednią postawą wobec Boga. (pl)
- Богобоязненность (также богобоязливость, страх Божий, страх Господень) во всех авраамических религиях — добродетель, к Богу, опасение оскорбить Бога нарушением Его воли, развивающее особенную бдительность, смирение и молитву. (ru)
- Temor a Deus refere-se ao medo ou um sentimento de respeito, reverência e submissão a uma divindade. Pessoas adeptas a religiões monoteístas podem temer julgamento divino, o inferno ou a onipotência de Deus. (pt)
- "El temor de Déu" no és "la por de Déu" i si "el temor de Déu és el principi de la saviesa" deixa molt clar que es refereix al poder de l'home de "desitjar" el coneixement diví del bé i del mal (pecat primigeni). Al judaisme i al cristianisme, el temor de Déu és un dels dons de l'Esperit Sant, el qual inspira la reverència de Déu i el temor d'ofendre'l, i s'aparta del mal al creient, movent-lo al bé. És el do que ens salva de l'orgull sabent que ho devem tota a la misericòrdia divina. Pel temor de Déu s'arriba al sublim do de la saviesa. El temor de Déu, bíblicament: (ca)
- Il timore di Dio è l'atteggiamento secondo cui il fedele vive costantemente considerandosi sotto lo sguardo del Signore, preoccupato di piacere più a lui che agli uomini. Dio è quindi giudice delle azioni dell'uomo, ma non come un funzionario che cerca di cogliere qualcuno in fallo, ma come un padre che desidera il vero bene del figlio. Il timore di Dio è quindi l'atteggiamento del figlio che vuole corrispondere all'amore del padre, piuttosto che quello del suddito che non vuole essere colto a trasgredire la legge. Il timore di Dio per il credente non è avere paura di Dio, ma rispetto di Dio.Il timore di Dio è la consapevolezza che Dio è sempre l'Iddio Altissimo l'antico di giorni, consapevolezza da cui deriva, per il credente, il dovere morale di onorare Dio con la propria condotta. (it)
|
