| dbpprop:abstract
|
- Fascism, pronounced /ˈfæʃɪzəm/, comprises a radical and authoritarian nationalist political ideology and a corporatist economic ideology developed in Italy. Fascists believe that nations and/or races are in perpetual conflict whereby only the strong can survive by being healthy, vital, and by asserting themselves in conflict against the weak. Fascists advocate the creation of a single-party state. Fascist governments forbid and suppress openness and opposition to the government and the fascist movement. Fascism opposes class conflict, blames capitalist liberal democracies for its creation and communists for exploiting the concept. In the economic sphere, many fascist leaders have claimed to support a "Third Way" in economic policy, which they believed superior to both the rampant individualism of unrestrained capitalism and the severe control of state communism. This was to be achieved by establishing significant government control over business and labour (Mussolini called his nation's system "the corporate state"). No common and concise definition exists for fascism and historians and political scientists disagree on what should be in any concise definition. Following the defeat of the Axis powers in World War II and the publicity surrounding the atrocities committed during the period of fascist governments, the term fascist has been used as a pejorative word.
- Der Begriff Faschismus bezeichnete zuerst die von Benito Mussolini 1922 zur Macht geführte politische Bewegung in Italien. Von dort aus wurde der Begriff für ähnliche politische Strömungen und Systeme anderer Staaten, besonders in den Jahren 1920 bis 1945, verwendet. Unter diesem Sammelbegriff werden verschiedene historische und ideologisch-politische Richtungen eingeordnet, darunter der Nationalsozialismus sowie weitere, meist rechtsgerichtete politische Bewegungen, die Diktaturen stützen oder anstreben. Vom Ursprung her sind es national- und sozialrevolutionäre Bewegungen mit meist totalitären Zügen. Dieser Artikel behandelt historische Strömungen des 20. Jahrhunderts, die als Faschismus gelten, vorwiegend in Europa, aber auch in Asien und Lateinamerika. Die Ursachen für das Entstehen faschistischer Bewegungen, ihre gemeinsamen Merkmale und die theoretische Diskussion um den Begriff des Faschismus behandelt der Artikel Faschismustheorie.
- El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres. El terme feixisme prové de l'italià fascio, i aquest alhora del llatí fasc (plural de fascis). El projecte polític del feixisme és instaurar un corporativisme estatal totalitari i una economia dirigista, mentre la seva base intel·lectual planteja una submissió de la raó a la voluntat i l'acció, un nacionalisme fortament identitari amb components victimistes que es condueix a la violència contra els que es defineixen com a enemics per un eficaç aparell de propaganda, un component social interclassista, i una negació a ubicar en l'espectre polític (esquerres o dretes), cosa que no impedeix que habitualment la historiografia i la ciència política situï al feixisme a l'extrema dreta i li relacioni amb la plutocràcia, identificant algunes vegades com un capitalisme d'Estat, o bé l'identifiqui com una variant xovinista del socialisme d'Estat. Es presenta com una "tercera via" o "tercera posició» que s'oposa radicalment tant a la democràcia liberal en crisi (la forma de govern que representava els valors dels vencedors en la Primera Guerra Mundial, com a Anglaterra, França o Estats Units, als quals considera «decadents») com al moviment obrer tradicional en ascens (anarquista o marxista, aquest últim escindit al seu torn entre la socialdemocràcia i el comunisme, que des de 1917 tenia com a referent al projecte d'estat socialista que s'estava desenvolupant a la Unió Soviètica); encara que el nombre de les ideologies contra les que s'afirma és més ampli: El concepte de «règim feixista» pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres ja pràcticament tots els que es van imposar per les potències de l'Eix durant la seva ocupació del continent durant la Segona Guerra Mundial. D'una manera destacada i en primer lloc a la Itàlia feixista de Benito Mussolini (1922) que inaugura el model i encunya el terme; seguida per l'Alemanya del III Reich d'Adolf Hitler (1933) que el porta a les seves últimes conseqüències, i, tancant el cicle, l'Espanya Nacional de Francisco Franco que es prolonga molt més temps i evolucionà fora del període (des de 1936 fins 1975). Les diferències de plantejaments ideològics i trajectòries històriques entre cada un d'aquests règims són notables. Per exemple, el feixisme a l'Alemanya nazi o nacional-socialisme afegeix un important component racista, que només és adoptat en un segon moment i amb molt menor fonament pel feixisme italià i la resta de moviments feixistes. Per molts d'aquests el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que Trevor-Roper ha pogut definir el terme feixisme clerical (entre els quals estaria el nacionalcatolicisme espanyol). Es pot considerar que el feixisme italià és un totalitarisme centrat en l'Estat: Mentre que el nazisme alemany està centrat en la raça identificada amb el poble (Volk) o Volkgemeinschaft (interpretable com a comunitat del poble o comunitat de raça, o fins i tot com a expressió del suport popular al Partit i l'Estat): També es poden trobar elements del feixisme fora del període d'entreguerres, tant abans com després. Un clar precedent del feixisme va ser l'organització Action Française (Acció Francesa, 1898), el principal líder va ser Charles Maurras; comptava amb una ala juvenil violenta anomenada els Camelots du Roi i se sustentava en una ideologia ultranacionalista, reaccionària, fonamentalista catòlica i antisemita. Amb posterioritat a la Segona Guerra Mundial van reaparèixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels casos marginals, que reprodueixen idèntics o similars plantejaments, o que mimetitzen la seva estètica i la seva retòrica; malgrat (o precisament com reacció a) la intensa demonització que es va sotmetre a la ideologia i als règims feixistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de la història. En molts països hi ha legislacions que prohibeixen o limiten la seva existència, les seves actuacions (especialment l'anomenat crim d'odi), la seva propaganda (especialment el negacionisme de l'Holocaust) o l'exhibició dels seus símbols.
- Fašismus je ve svém nejužším pojetí totalitní ideologie, resp. politické hnutí, antidemokratického a antiliberálního zaměření. Fašistická ideologie vychází z nacionalismu, často bývá charakterizována jako záměrně iracionální. Fašistická politická teorie a praxe se poprvé výrazně prosadila v meziválečné Itálii vedené Benitem Mussolinim. Pojem „fašismus“ či „fašistický“ je dnes často vnímán v mnohem širším smyslu, v průběhu dějin 20. století se stal ofenzivním nástrojem boje různých ideologií, za fašistické či k fašismu směřující se taktéž označují formy vlády, které naplňovaly cíle původního fašistického programu jen zčásti, např. diktatury nespějící k totalitě.
- El fascismo es una ideología y un movimiento político que surgió en la Europa de entreguerras. El término proviene del italiano fascio, y éste a su vez del latín fasces (plural de fascis). El proyecto político del fascismo es instaurar un corporativismo estatal totalitario y una economía dirigista,
- Fasismi on Italiassa ensimmäisen maailmansodan jälkeen syntynyt kansallismielinen totalitaristinen liike. Sanaa käytetään myös muista samansuuntaisista liikkeistä.
- Le fascisme est un mouvement politique d'origine italienne apparu en 1919. Ce terme, très utilisé, a par la suite pris un sens beaucoup plus large. Il est donc nécessaire de cerner ses différents niveaux d'acception. Au sens strict, le terme désigne le mouvement politique fondé par Benito Mussolini, ainsi que le régime qui était en vigueur sous la monarchie italienne quand Mussolini était au pouvoir, de 1922 à 1945. Adversaire de la démocratie, du parlementarisme, du socialisme et du marxisme, le fascisme mussolinien est autoritaire et nationaliste, et recourt à la violence. Ce sens strict est notamment utilisé par les historiens de l'Italie. Au sens large, le terme fascisme a pris un sens générique. Il s'est étendu à tout mouvement politique s'appuyant sur un pouvoir fort, les métiers organisés en corporations, l'exaltation du sentiment nationaliste, le rejet des institutions démocratiques et libérales, la répression de l'opposition et un contrôle politique extensif de la société civile. Le nazisme s'est en partie inspiré du fascisme. Dans son la plus large, le terme est employé pour disqualifier l'ennemi politique. Cette acception a été employée par les Soviétiques durant la guerre froide, dans le cadre de la « tactique du salami ». Dans la discussion politique contemporaine, le terme fasciste continue d'être employé comme une injure. Cependant, le fascisme est encore revendiqué par certaines mouvances d'extrême droite.
- Fájl:Fasces lictoriae. svg A római fasces, amelynek nevéből a fasizmus kifejezés is ered A fasizmus vagy fasiszta kifejezés többféle értelemben használatos: Az olasz fasizmus egy tekintélyelvű politikai ideológia, amely az Olasz Királyságban 1922-től 1943-ig, illetve a salòi Olasz Szociális Köztársaságban jutott uralomra Benito Mussolini vezetése alatt; A fasizmus Dimitrov 1935-ös meghatározása alapján a baloldali politikában gyűjtőneve lett a 20. századi jobboldali tekintélyelvű ideológiáknak, tehát fasiszta lett ebben a szóhasználatban nemcsak az eredeti olasz fasiszta, de a hitleri német nemzetiszocializmus, a spanyol falangista, a magyar hungarizmus (nyilasok), a szlovák Jozef Tiso által létrehozott tisoizmus és a román legionarizmus híve is például; A Szovjetunió által megszállt országokban, ahol meghonosították a kommunista diktatúrát, fasisztának (vagy reakciósnak) neveztek gyakorlatilag mindenkit, aki szembehelyezkedett a pártállami rendszerrel; Az ún. náci kártya egyik megvalósulási formája: eredeti politikai jelentésétől függetlenül ma is gyakran használják szitokszóként; Alain Besançon francia történész szerint a fasizmusnak, ezzel együtt a nácizmusnak a mondanivalója teljesen azonos a kommunizmuséval, tulajdonképpeni különbség nincs köztük. Történelmi példája ennek, amikor Adolf Hitler az Ernst Thälmann vezette Németország Kommunista Pártja nevű frakciót megsemmisítette, a Kommunista Párt több tagja belépett az NSDAP-be, de más párttagok a náciktól függetlenül illegálisan is működtek. Magyarország 1945-ös, a fasizmus alóli szovjet felszabadítását követően, a kommunista államhatalom által megszervezett karhatalmi csoport, az ÁVO, későbbi nevén az ÁVH ügynökei és rendőrei között igen sok egykori nyilast is beszerveztek.
- Il fascismo fu un movimento politico italiano del XX secolo, rivoluzionario e reazionario, di carattere nazionalista, autoritario e totalitario, che sorse in Italia per iniziativa di Benito Mussolini alla fine della prima guerra mondiale.
- ファイル:Flag of Germany 1933. svg 国家社会主義ドイツ労働者党党旗「ハーケンクロイツ」はファシズムの象徴とされる ファイル:Flag of RSI. svg イタリア社会共和国の国旗鷲がファッショを掴む ファシズム（英: fascism、伊: fascismo）とは、狭義にはイタリアの政治家ムッソリーニが自身の思想に付した名称、および国家ファシスト党（以下ファシスト党）による1922年から1942年までの政治体制をさす。 一般名詞としては、資本主義が脆弱な、ないし危機的な状況にある中にあって、共産主義を排除するのみならず、一切の自由主義、民主主義、平和主義を排撃し、内にあっては極端な国粋主義による暴力的独裁、外にあっては公然たる侵略主義をとる体制を言う。従って第二次世界大戦中のドイツ・イタリアは典型的なファシズム体制であった。またスペイン・ポルトガルなどで見られた全体主義体制もしくは集産主義・権威主義体制、およびそれらの一党独裁政治や翼賛体制、政治的自由活動の抑圧行為等もまたファシズム的要素があるとされている。議会制民主主義の否定・ブルジョア（市民）的自由の否定・一党独裁といったものはソ連型社会主義でも見られる傾向であるが、ファシズムにおいては、私有財産制度や階級制度が制限付きながら基本的に擁護されること、および、君主制など既成勢力や伝統的勢力と必ずしも敵対するものではなく、むしろ民族の神話としてこれを擁護する傾向がある点で区別される。ファシズムは超国家主義（ultra-nationalism）と呼ばれることもある。 日本はドイツ、イタリアと同盟した事からファシズム国家の一員とみなされがちである。統帥権を主張する陸海軍に文民統制が及びにくく、国民がそれを追認した事から軍国主義ではあった。しかし大政翼賛会の大勝や国家総動員法による挙国一致体制がとられたのは第二次大戦が勃発してからであった。また、この戦時体制の首班を勤めた東条英機をして海軍の情報を掌握する事が困難であった事を嘆いており、権力の過集中ではなく過分散が大日本帝国の野放図な戦略の原因であったことが示唆されている。
- Fascisme was een politiek stelsel dat aan de macht was van 1922-1943 in Italië, van 1928 - 1974 in Portugal, van 1933-1945 in Duitsland en van 1939-1975 in Spanje. Eén partij of persoon had alle macht. Het fascisme was anticommunistisch, antiliberaal en extreem nationalistisch. Door middel van partijmilities (in uniform), massademonstraties en verheerlijking van de leider probeerde men het volk tot een eenheid te smeden. Deze stroming kwam aan de macht in Italië en Portugal en later in Duitsland en Spanje, maar soortgelijke bewegingen bestonden en bestaan in vele landen. Fascisme in strikte zin is Italiaans, Portugees en Spaans en omvat niet het Duitse nationaal-socialisme, dat een andere maatschappijopvatting met minder corporatisme maar meer racisme heeft. Toch duidt men beide stromingen nationaal-socialisme en het eigenlijke fascisme vaak gemakshalve samen aan met "fascisme". In Italië was het fascisme aan de macht van 1922–1943, onder leiderschap van Benito Mussolini, die zich Duce (leider) liet noemen. Heden ten dage heeft het de betekenis gekregen van een regeringssysteem dat op dat van Mussolini lijkt, met andere woorden dat de natie boven het individu stelt, met als uitvloeisel een in zo'n systeem legitiem gebruik van geweld, moderne propagandatechnieken en censuur om politieke tegenstand de kop in te drukken en daarmee het bestaan van het systeem te waarborgen. Vaak worden in een dergelijk systeem de economie en de sociale maatschappij verregaand van bovenaf gecontroleerd en gereglementeerd, waarbij nationalisme (en in het bijzonder etnisch nationalisme), wordt omhelsd. De term 'fascisme' is afkomstig van het Italiaanse fascio, dat 'bundel' kan betekenen in de zin van een politieke groepering. Ook is er verwantschap met de Latijnse term fasces, het Oud-Romeinse symbool van autoriteit (een bundel roeden om een bijl heen, waarvan het blad uitsteekt) en het recht om straf uit te delen. Ambtsdragers in het oude Rome kregen een aantal lictoren, naargelang hun ambtelijke status, toegewezen die zulke roedenbundels voor hem uitdroegen. Het fascistische bewind verwees veelvuldig naar de gloriedagen van het Romeinse rijk.
- Fascisme er en radikal, totalitær politisk ideologi som kombinerer elementer fra korporativisme, nasjonalisme, militarisme, anti-liberalisme og anti-kommunisme. Fascismen oppstod som en bevegelse av et skuffet småborgerskap, men utviklet seg fort til en terroristisk bevegelse med brodd mot arbeiderbevegelsen. Opprinnelig ble begrepet fascisme brukt av en Italiensk politisk bevegelse som styrte Italia fra 1922 til 1943 under ledelse av Benito Mussolini. Senere ble fascisme et mer generelt navn på en type totalitære politiske bevegelser, partier og ideologier. Det er likevel ingen enighet om hva det ligger i det å være fascist. Nøkkelord i fascismens ideologi er førerdyrkelse, nasjonalisme, militarisme og dyrking av staten med front mot sosialisme, marxisme og liberalisme. Klassekamp (fra arbeidernes side) er forbudt, fagforeningene erstattes av statsdirigerte korporasjoner. Fascismen er også blitt brukt som betegnelse på liknende bevegelser, som falangismen i Spania og nazismen i Tyskland. Ordet fascisme kommer fra det latinske fasces, en betegnelse for risknipper som ble båret foran romerske embetsmenn i prosesjoner. Det italienske ordet fascio, som er dannet av fasces, betyr også «forbund».
- Faszyzm (wł. fascismo, od łac. fasces – wiązki, rózgi liktorskie oraz wł. fascio – wiązka, związek) – doktryna polityczna powstała w okresie międzywojennym we Włoszech, sprzeciwiająca się demokracji parlamentarnej, głosząca kult państwa (statolatrię, silne przywództwo oraz solidaryzm społeczny). Faszyzm podkreślał niechęć wobec zarówno liberalizmu, jak i komunizmu. Początkowo nazwa odnosiła się tylko do włoskiego pierwowzoru, później była stosowana wobec pokrewnych ruchów w latach 20. i 30. XX wieku, zwłaszcza narodowego socjalizmu w Niemczech, oraz współczesnych ruchów wywodzących się z partii faszystowskich. Wielu różnych naukowców różnie definiuje faszyzm, niemniej poniższe elementy są najczęściej wymieniane jako integralne części faszyzmu: nacjonalizm, etatyzm, militaryzm, totalitaryzm, antykomunizm, korporacjonizm, populizm oraz opozycja do politycznego i ekonomicznego liberalizmu.
- O fascismo é uma doutrina totalitária desenvolvida por Benito Mussolini na Itália, a partir de 1919 e durante seu governo. A palavra "fascismo" deriva de fascio, nome de grupos políticos ou de militância que surgiram na Itália entre fins do século XIX e começo do século XX; mas também de fasces, que nos tempos do Império Romano era um símbolo dos magistrados: um machado cujo cabo era rodeado de varas, simbolizando o poder do Estado e a unidade do povo. Os fascistas italianos também ficaram conhecidos pela expressão camisas negras, em virtude do uniforme que utilizavam.
- Fascismul este o ideologie apărută în Europa după Primul Război Mondial, care a stat la baza unor partide de extremă dreaptă politică, caracterizându-se prin naţionalism extremist, misticism, violenţă, demagogie socială, etc. Una din variantele ideologiei economice fasciste este Socializare Economic.
- Фаши́зм — как политологический термин, является обобщающим наименованием специфических крайне правых политических движений, их идеологии, а также возглавляемых ими политических режимов диктаторского типа. В более узком историческом смысле, под фашизмом понимается массовое политическое движение, существовавшее в Италии в 1920-е — начале 1940-х под руководством Б. Муссолини. В историографии СССР, России и ряда других стран под фашизмом понимается также немецкий национал-социализм, франкизм, режим Нового государства в Португалии, венгерские, румынские, болгарские варианты фашизмов и их производные, ультраправые политические движения в странах Третьего мира. В последнее время в специальной литературе широко обсуждается определение фашизма английским исследователем Р. Гриффином как «палингенетического ультранационализма», предполагающее, что в своем мифологическом ядре фашистская идеология нацелена не на «возрождение» нации (как другие националистически-популистские идеологии), а на ее «сотворение заново»
- Fascism är en auktoritär politisk ideologi som har sitt ursprung i Benito Mussolinis fascistiska rörelse Partito Nazionale Fascista i Italien från 1920-talet och fram till och med andra världskriget. Fascismen förknippas ofta med en massrörelse och meningen att individen är underställd statens behov. Fascismen vill vidare ofta skapa en stark nationell identitet. Olika forskare framhåller olika karaktäristiska egenskaper hos fascismen, men vanligt förekommande är nationalism, starka auktoriteter och totalitära system, militarism, antiintellektualism, antikommunism, kollektivism, korporativism, populism och motstånd mot ekonomisk och politisk liberalism. Fascismen var vidare antidemokratisk, antisocialistisk och antikapitalistisk med starka nationalistiska drag men utan någon framträdande ideologisk rasism. Till detta kom också mått av social radikalism. Korporativism är ett annat gemensamt mönster för ett flertal fascistiska regimer. Enligt en marxistisk doktrin anses fascismen vara kapitalismens yttersta motreaktion mot strävanden att upprätta ett socialistiskt samhälle. Inom det gamla Östblocket användes uttrycket "fascist" synonymt med nazistiska och övriga högerradikala och auktoritära ideologier, vilket skapat en stor förvirring inom vilken ideologi som ska betraktas som fascistisk.
- Faşizm,Kurucusu Benito Mussolini sayılan,İtalyan filozof Giovanni Gentile'nin Benito Mussolini den etkilenerek 1920'li yıllarda ardı ardına yayımladığı kitaplarla ilkeleri belirlenmiş bir siyasi doktrindir Gentile'den yoğun olarak etkilenen ve faşizmi bir dünya görüşü olarak benimseyen İtalyan lider Benito Mussolini'nin 1922’de İtalya’da iktidarı ele geçirmesinin ardından, Mussolini iktidarı döneminde, İtalya'da resmi ideoloji olarak yürütülmüştür Kısa süre içerisinde genel anlamıyla baskıcı, otoriter rejim anlayışını betimler bir nitelemeye dönüşmüş ve Nasyonal Sosyalizm başta olmak üzere,anti-demokratik ideoloji ve yönetim sistemlerinin tamamına halk tarafından verilen genel bir isim halini almıştır Kavramın kökeni Antik Roma yöneticilerinin geniş hükümet yetkisini sembolize eden ucunda balta bulunan bir çubuk demetinin adı olan Latince fasces sözcüğünden ileri gelir Aynı simge daha sonraları Fransız Devrimi sırasında Aydınlanma anlamında, halkın elindeki devlet gücünü temsil etmek üzere kullanılmıştır Söz konusu sembol bir takım değişikliklerle 1926 yılından itbaren İtalya’nın resmi devlet sembolü olmuştur Sembolün üçlü anlamı, yani devlet gücü, halk mülkiyeti ve birliktelik Mussolini’nin propagandasında kullanılmıştır
- Фаши́зм — ідеологія культу сильної особистості, агресивного шовінізму та расизму. Основою ідеології фашизму є крайній шовінізм і націоналізм, що переходять в ідею расової обраності, мілітарізм і вождизм.
- 法西斯主义（英语：fascism；意大利语：fascismo；德語:Faschismus）是一種國家民族主義的政治運動，在1922年至1943年間的墨索里尼政權下統治了義大利。類似的政治運動，包含了纳粹主义，在第二次世界大战期間蔓延整個欧洲。法西斯主義通常結合了社團主義、工團主義、獨裁主義、極端民族主義、中央集權形式的社會主義、军国主义、反无政府主义、反自由放任的资本主义、反共产主义、和反自由主义的政治哲学。法西斯主義可以視為是極端形式的集体主义，反對个人主义，《大英百科》對法西斯主義一詞的定義則是：「個人的地位被壓制於集體—例如某個国家、民族、种族、或社會階級之下的社會組織。」 1919年，出现了最初的法西斯组织：德国工人党、意大利“战斗法西斯”和日本的犹存社。1920年4月，德国工人党改称德国国家社会主义工人党。1921年11月，意大利国家法西斯党成立，1922年10月发动进军罗马的政变，在意大利建立了法西斯专政。1926年意大利的法西斯体制开始形成。在日本，继犹存社之后，出现了民间法西斯团体和军队中的法西斯运动。此外，匈牙利以霍尔蒂为首的军事独裁逐步走向法西斯化，1923年～1926年在保加利亚建立了常可夫的法西斯统治，1926年毕苏斯基在波兰建立称为“萨纳奇”的法西斯体制。 20世紀1920年代末，西方國家大萧条所带来的动乱，使法西斯主义恶性发展。纳粹党迅速膨胀为德国第一大党。1933年1月，阿道夫·希特勒在德国上台，2月制造国会纵火案，3月通过《授权法》，继之一系列法西斯法案出笼，至次年8月颁布《国家元首法》，对国家生活进行了全面改组，建立起极权统治的法西斯体制，并且加紧扩军备战。从1931年九一八事变起，日本走上了战争和法西斯化的道路。在日本以就军部为中心，从首先发动侵略战争着手，然后通过天皇制机构，自上而下的逐步法西斯化，以适应进一步扩大侵略战争。1926年日本基本上建立起法西斯统治，1940年大政翼赞会的成立，标志着法西斯主义体制的形成。在世界上，1933年10月，法西斯运动遍及23个国家，半年后增至30个国家。法国的火十字团、英国的法西斯联盟、美国的自由联盟和黑色军团等法西斯团体也興盛一时。 法西斯主义是一种在特定历史条件下形成的国际现象。它反对民主主义和自由主义，主张建立以超阶级相标榜的極權主義统治，实行全面统制和恐怖镇压；进行由政府全盤計畫經濟和人民生活的宣傳，鼓吹民族沙文主义、奉行重分世界的战争政策。法西斯主義代表的是社會在經歷一連串經濟動盪，各種民主政府挽救經濟的手段都告無效，在經歷中央集權和政府過度干預經濟的惡性循環後，人民訴諸絕對獨裁者的聲浪所必然造成的。
|
| rdfs:comment
|
- Fascism, pronounced /ˈfæʃɪzəm/, comprises a radical and authoritarian nationalist political ideology and a corporatist economic ideology developed in Italy. Fascists believe that nations and/or races are in perpetual conflict whereby only the strong can survive by being healthy, vital, and by asserting themselves in conflict against the weak. Fascists advocate the creation of a single-party state.
- Der Begriff Faschismus bezeichnete zuerst die von Benito Mussolini 1922 zur Macht geführte politische Bewegung in Italien. Von dort aus wurde der Begriff für ähnliche politische Strömungen und Systeme anderer Staaten, besonders in den Jahren 1920 bis 1945, verwendet.
- El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres. El terme feixisme prové de l'italià fascio, i aquest alhora del llatí fasc (plural de fascis).
- Fašismus je ve svém nejužším pojetí totalitní ideologie, resp. politické hnutí, antidemokratického a antiliberálního zaměření. Fašistická ideologie vychází z nacionalismu, často bývá charakterizována jako záměrně iracionální. Fašistická politická teorie a praxe se poprvé výrazně prosadila v meziválečné Itálii vedené Benitem Mussolinim. Pojem „fašismus“ či „fašistický“ je dnes často vnímán v mnohem širším smyslu, v průběhu dějin 20.
- El fascismo es una ideología y un movimiento político que surgió en la Europa de entreguerras. El término proviene del italiano fascio, y éste a su vez del latín fasces (plural de fascis). El proyecto político del fascismo es instaurar un corporativismo estatal totalitario y una economía dirigista,
- Fasismi on Italiassa ensimmäisen maailmansodan jälkeen syntynyt kansallismielinen totalitaristinen liike. Sanaa käytetään myös muista samansuuntaisista liikkeistä.
- Le fascisme est un mouvement politique d'origine italienne apparu en 1919. Ce terme, très utilisé, a par la suite pris un sens beaucoup plus large. Il est donc nécessaire de cerner ses différents niveaux d'acception. Au sens strict, le terme désigne le mouvement politique fondé par Benito Mussolini, ainsi que le régime qui était en vigueur sous la monarchie italienne quand Mussolini était au pouvoir, de 1922 à 1945.
- Fájl:Fasces lictoriae. svg A római fasces, amelynek nevéből a fasizmus kifejezés is ered A fasizmus vagy fasiszta kifejezés többféle értelemben használatos: Az olasz fasizmus egy tekintélyelvű politikai ideológia, amely az Olasz Királyságban 1922-től 1943-ig, illetve a salòi Olasz Szociális Köztársaságban jutott uralomra Benito Mussolini vezetése alatt; A fasizmus Dimitrov 1935-ös meghatározása alapján a baloldali politikában gyűjtőneve lett a 20.
- Il fascismo fu un movimento politico italiano del XX secolo, rivoluzionario e reazionario, di carattere nazionalista, autoritario e totalitario, che sorse in Italia per iniziativa di Benito Mussolini alla fine della prima guerra mondiale.
- ファイル:Flag of Germany 1933. svg 国家社会主義ドイツ労働者党党旗「ハーケンクロイツ」はファシズムの象徴とされる ファイル:Flag of RSI.
- Fascisme was een politiek stelsel dat aan de macht was van 1922-1943 in Italië, van 1928 - 1974 in Portugal, van 1933-1945 in Duitsland en van 1939-1975 in Spanje. Eén partij of persoon had alle macht. Het fascisme was anticommunistisch, antiliberaal en extreem nationalistisch. Door middel van partijmilities (in uniform), massademonstraties en verheerlijking van de leider probeerde men het volk tot een eenheid te smeden.
- Fascisme er en radikal, totalitær politisk ideologi som kombinerer elementer fra korporativisme, nasjonalisme, militarisme, anti-liberalisme og anti-kommunisme. Fascismen oppstod som en bevegelse av et skuffet småborgerskap, men utviklet seg fort til en terroristisk bevegelse med brodd mot arbeiderbevegelsen. Opprinnelig ble begrepet fascisme brukt av en Italiensk politisk bevegelse som styrte Italia fra 1922 til 1943 under ledelse av Benito Mussolini.
- Faszyzm (wł. fascismo, od łac. fasces – wiązki, rózgi liktorskie oraz wł. fascio – wiązka, związek) – doktryna polityczna powstała w okresie międzywojennym we Włoszech, sprzeciwiająca się demokracji parlamentarnej, głosząca kult państwa (statolatrię, silne przywództwo oraz solidaryzm społeczny). Faszyzm podkreślał niechęć wobec zarówno liberalizmu, jak i komunizmu.
- O fascismo é uma doutrina totalitária desenvolvida por Benito Mussolini na Itália, a partir de 1919 e durante seu governo. A palavra "fascismo" deriva de fascio, nome de grupos políticos ou de militância que surgiram na Itália entre fins do século XIX e começo do século XX; mas também de fasces, que nos tempos do Império Romano era um símbolo dos magistrados: um machado cujo cabo era rodeado de varas, simbolizando o poder do Estado e a unidade do povo.
- Fascismul este o ideologie apărută în Europa după Primul Război Mondial, care a stat la baza unor partide de extremă dreaptă politică, caracterizându-se prin naţionalism extremist, misticism, violenţă, demagogie socială, etc. Una din variantele ideologiei economice fasciste este Socializare Economic.
- Фаши́зм — как политологический термин, является обобщающим наименованием специфических крайне правых политических движений, их идеологии, а также возглавляемых ими политических режимов диктаторского типа.
- Fascism är en auktoritär politisk ideologi som har sitt ursprung i Benito Mussolinis fascistiska rörelse Partito Nazionale Fascista i Italien från 1920-talet och fram till och med andra världskriget. Fascismen förknippas ofta med en massrörelse och meningen att individen är underställd statens behov. Fascismen vill vidare ofta skapa en stark nationell identitet.
- Фаши́зм — ідеологія культу сильної особистості, агресивного шовінізму та расизму. Основою ідеології фашизму є крайній шовінізм і націоналізм, що переходять в ідею расової обраності, мілітарізм і вождизм.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
