| dbpprop:abstract
|
- Ernest Gaston Joseph Solvay was a Belgian chemist, industrialist and philanthropist. Born at Rebecq, acute pleurisy prevented him from going to university. He worked in his uncle's chemical factory from the age of 21. In 1861, he developed the ammonia-soda process for the manufacture of soda ash from brine (as a source of sodium chloride) and limestone (as a source of calcium carbonate). The process was an improvement over the earlier Leblanc process. He established his first factory at Couillet in 1863 and further perfected the process until 1872, when he patented it. Soon, Solvay process plants were established in the United Kingdom, the United States, Germany and Austria. Today, about 70 Solvay process plants are still operational worldwide. The exploitation of his patents brought Solvay considerable wealth, which he used for philanthropic purposes, including the establishment in 1894 of the "Institut des Sciences Sociales" (ISS) or Institute for Sociology at the Free University of Brussels (now split into the Université Libre de Bruxelles and the Vrije Universiteit Brussel), as well as International Institutes for Physics and Chemistry. In 1903, he founded the Solvay Business School which is also part of the Free University of Brussels. In 1911, he began a series of important conferences in physics, known as the Solvay Conferences, whose participants included luminaries such as Max Planck, Ernest Rutherford, Marie Curie, Henri Poincaré, and (then only 32 years old) Albert Einstein. A later conference would include Niels Bohr, Werner Heisenberg, Max Born, and Erwin Schrödinger. He was two times elected to the Belgian Senate for the Liberal Party and appointed Minister of State at the end of his life. Solvay, New York, the location of the first Solvay process plant in the United States, is named after him. Solvay died at Ixelles and is interred there in the Ixelles Cemetery.
- Ernest Solvay war ein belgischer Chemiker und Amateurforscher und entwickelte sich als Unternehmer zum Philanthropen. Er gründete, zusammen mit seinem Bruder Alfred Solvay, den Solvay-Konzern. Die industrielle Bedeutung der beiden Brüder für Belgien und andere Regionen entspricht jener von Siemens oder Krupp für Deutschland. Ernest Solvay wollte als Mäzen der Menschheit einen Teil seines Reichtums zurückgeben. So gründete er mehrere Bildungsinstitute und unterstützte zeitlebens viele karitative Einrichtungen.
- Ernest Solvay fou un químic industrial belga. Nascut el 16 d'abril de 1838 a Rebecq-Rognon a la província de Brabant i mort a Ixelles el 26 de maig de 1922. Una malaltia li va impedir anar a la universitat pel que començà a treballar en la indústria química a la fàbrica del seu oncle a l'edat de 21 anys. Ideà diferents mètodes de purificació de gasos, però avui el coneixem principalment pel desenvolupament d'un mètode per a la producció de carbonat sòdic que millorava l'existent mètode Leblanc, i per la invenció de la Torre Solvay de carbonatat (en la qual una solució de sal d'amoníac pot ser mesclada amb diòxid de carboni). Adquirí la seva primera patent per a la producció de sosa el 1861. El 1863 construí la seva primera fàbrica a Couillet, on acabà de perfeccionar el seu mètode el 1872. El 1890 ja havia fundat empreses en diversos països estrangers, i, el 1900, el 95% de la producció mundial de sosa provenia del procés Solvay. Avui dia segueixen operatives al voltant de 70 fàbriques que l'utilitzen. Aquest èxit reportà a Solvay una riquesa considerable, la qual emprà per diversos propòsits filàntrops, com la fundació d'instituts internacionals d'investigació científica en fisiologia, en sociologia, física i química. Les conferències sobre física de Solvay, els Congressos Solvay eren particularment reconegudes pel seu paper en el desenvolupament de les teories de la mecànica quàntica i l'estructura atòmica. Al mateix temps va prendre iniciatives socials, sent un precursor en la legislació social a les seves indústries on inicia un sistema de seguretat social inexistent a l'època: una pensió pels treballadors des de 1899, limitacions a l'horari de treball i jornada de 8 hores des de 1908, la instauració de vacances pagades des de 1913 i una espècie de reciclatge professional. Dissenyà les línies d'una estructura social fundada sobre l'organització del mercat de treball, la igualtat d'oportunitats i la implicació regulatòria de l'estat. Polític liberal compromès és triat dos cops senador i el 1918 Ministre d'Estat.
- Ernest Solvay fue un químico industrial belga. Nacido el 16 de abril de 1838 en Rebecq-Rognon en la provincia del Brabante valón y muerto en Ixelles el 26 de mayo de 1922. Una enfermedad le impidió ir a la universidad por lo que comenzó a trabajar en la industria química en la fábrica de su tío a la edad de 21 años. Ideó varios métodos de purificación de gases, pero se le conoce principalmente por el desarrollo de un método para la producción de carbonato sódico que mejoraba el existente método Leblanc y por la invención de la Torre Solvay de carbonatado (en la cual una solución de sal de amoníaco podía ser mezclada con dióxido de carbono). Adquirió su primera patente para la producción de sosa en 1861. En 1863 construyó su primera fábrica en Couillet, donde terminó de perfeccionar su método en 1872. En 1890 ya había fundado empresas en diversos países extranjeros y en 1900, el 95% de la crecida producción mundial de sosa provenía del proceso Solvay. Hoy en día siguen operativas cerca de 70 fábricas que lo emplean. La sosa es un componente esencial en numerosas aplicaciones industriales, como, por ejemplo, la fabricación del vidrio, la metalurgia o la fabricación de detergentes. Este éxito le reportó a Solvay una riqueza considerable, la cual usó para diversos propósitos filántropos, incluyendo la fundación de varios institutos internacionales de investigación científica en fisiología, sociología, física y química. Las conferencias sobre física de Solvay eran particularmente reconocidas por su papel en el desarrollo de las teorías de la mecánica cuántica y la estructura atómica. Al mismo tiempo, toma iniciativas sociales, siendo un precursor de la legislación social en sus industrias, donde inicia un sistema de seguridad social inexistente en la época: una pensión para los trabajadores, desde 1899, limitaciones al horario de trabajo y jornada de 8 horas desde 1908, la instauración de vacaciones pagadas desde 1913 y una especie de reciclaje profesional. Diseña los contornos de una estructura social fundada sobre la organización del mercado de trabajo, la igualdad de oportunidades y la implicación regulatoria del estado. Político liberal comprometido, es elegido dos veces senador y, en 1918, Ministro de Estado. En 1911 fue el promotor de una importante conferencia científica, el denominado donde estuvieron algunos de los físicos más importantes de la época, como Albert Einstein, Ernest Rutherford, Max Planck o Marie Curie entre otros, introductores de la radiación, la mecánica cuántica y el modelo atómico. Después del éxito de esta primera conferencia, se produjeron otras cada tres años, en las que asistieron otros importantes científicos como Niels Bohr, o Werner Heisenberg, entre otros muchos más. La conferencia más importante de todas fue la quinta, celebrada en 1927 en Bruselas.
- Ernest Solvay oli belgialainen kemisti. Solvay tunnetaan etenkin Solvayn menetelmästä, jossa tuotetaan kalsinoitua soodaa, ja Solvay-konferenssin perustajana. Kemian lisäksi Solvay oli hyvin kiinnostunut fysiikasta. Solvay oli hyväntekeväisyyden harrastaja ja teollisuusmagnaatti.
- Ernest Solvay est un chimiste et un industriel belge, fondateur de Société Solvay & Cie et grand mécène de la recherche scientifique de son époque.
- Fájl:Ernest Solvay. jpg Ernest Solvay (kb. 1900 körül) Ernest Gaston Solvay belga kémikus, iparos és politikus volt. Rebecq városában született. Betegsége miatt nem mehetett egyetemre, de már fiatal korában foglalkoztatták a természettudományok, a természetrajz, a fizika és a kémia. 21 éves korától apja kémiai üzemében dolgozott. Bátyjával, Alfred-el együtt itt dolgozták ki 1861-ben a Solvay-eljárást, amely a szódagyártásban használt Leblanc-eljárásnál jóval hatékonyabb volt. A Solvay-eljárás során nátrium-karbonátot kalcium-karbonátból és nátrium-kloridból. A folyamat alapanyagai a sósvíz (nátrium-klorid) és mészkő, amely nagy mennyiségben hozzáférhető Belgiumban. Az eljárást Solvay szabadalmaztatta és 1863. december 24-én megalapította a Solvay & Cie vállalatot Couillet városában. Több, mint 10 éven keresztül tartott az eljárás tökéletesítése, amely során a vállalat többször is majdnem csődbe ment. Kitartásának, illetve a család és a barátok támogatásának köszönhetően azonban végül sikerre vitte az eljárást, és világszerte számos Solvay üzem indult be, elsőként Angliában, az Egyesült Államokban, Németországban és Ausztriában. Ma kb. 70 üzemben használják a Solvay-eljárást nátrium-karbonát, illetve kalcium-klorid előállítására. Az eljárás szabadalmaztatásából Solvay jelentős vagyont szerzett, amelyet elsősorban emberbaráti célokra fektetett be. Solvay korát meghaladó szociálpolitikai nézetekkel rendelkezett, és vagyona révén ezeket a gyakorlatba is át tudta ültetni: dolgozóinak társadalombiztosítási rendszert hozott létre és nyugdíjat fizetett 1878-tól, bevezette a 8 órás munkanapot 1897-ben és 1913-tól fizetett szabadságot adott a gyár munkásainak. A belga társadalomban is megpróbálta eszméit elterjeszteni, ezért 1895-ben létrehozta az "Institut des Sciences Sociales" (Társadalomtudományi Intézet) a brüsszeli szabadegyetemen belül (amely ma két részre oszlott, a francia Université Libre de Bruxelles és a flamand Vrije Universiteit Brussel). 1903-ban megalapította a Solvay Business School-t, amely szintén a brüsszeli szabadegyetem része. 1911-ben nagy jelentőségű fizikai konferenciát rendezett, olyan hírességek, mint Max Planck, Ernest Rutherford, Marie Curie, Raymond Poincaré, és az akkor még csak 32 éves Albert Einstein részvételével. Egy később konferencián Niels Bohr, Werner Heisenberg, Max Born, és Erwin Schrödinger vettek részt. A konferenciasorozatot 1911 és 1991 között 20 alkalommal rendezték meg. Politikai pályafutása során kétszer is megválaszották a belga szenátusba és élete vége felé államminiszternek nevezték ki. Nevét máig őrzi az Egyesült Államokban található Solvay, New York, városa, ahol az első Solvay-üzem felépült. 83 éves korában Brüsszelben, Ixelles-ben halt meg és az ixelles-i temetőben van eltemetve. Fájl:1911 Solvay conference. jpg Az első Solvay Conference résztvevői 1911-ből. Ernest Solvay az ülők között balról a harmadik. Mivel Solvay nem volt jelen, amikor ez a fotó készült, és Solvay fejét később ragasztották rá erre a fotóra.
- Ernest Solvay nacque il 16 aprile 1838 a Rebecq-Rognon, fu inventore, industriale, senatore, ministro di Stato, dottore honoris causa all'Università Libera di Bruxelles e all'Università di Ginevra, socio corrispondente dell'Istituto di Francia e dell'Accademia delle Scienze di Berlino. Il padre Alexandre era responsabile di cava e raffinatore di sale (salinaio), ma commerciava anche prodotti di importazione oltre a sapone e olio, in seguito ricoprirà il ruolo di vicepresidente della Camera di Commercio a Nivelles. Il piccolo Ernest frequenta, insieme al fratello minore Alfred, la scuola elementare a Rebecq. Successivamente passa al Collegio di Malonne sotto l'insegnamento dei "Fratelli della Dottrina Cristiana". Sarà qui che Ernest si appassionerà allo studio della chimica, tuttavia a causa della pleurite contratta, sarà costretto ad abbandonare gli studi contro la volontà dei genitori, così a 16 continua gli studi sulla chimica nel villaggio natio. Dopo un breve periodo ad Anversa presso un negoziante, insieme al fratello Alfred, nel 1860 passa a lavorare con lo zio Semet, direttore di una fabbrica di gas vicino a Bruxelles, Con la nomina a vicedirettore uscirà allo scoperto la sua genialità e la sua intelligenza inventiva. Proprio qui, lavorando in laboratorio, ottiene per caso il bicarbonato di sodio ne immagina la possibile produzione industriale. Il 15 aprile 1861 a 23 anni esatti deposita il suo primo brevetto: Fabbricazione industriale del carbonato di sodio a partire da sale marino, dall'ammoniaca e dall'acido carbonico. Ernest scopre che da decenni era stato tentato qualcosa di simile, ma con scarsi risultati, anche a causa delle spese elevate. Mentre altri ricercatori tentano di seguire la strada intrapresa da Ernest ma senza riuscirci, Ernest chiama anche il fratello nell'impresa ed il 26 dicembre 1863 nasce la società Solvay & Cie. Il 14 marzo 1864 inizia la costruzione dello stabilimento di Couillet. Mentre Alfred si occupa di dirigere la costruzione, Ernest lavora ancora per lo zio, che abbandonerà poco dopo per raggiungere il fratello al momento in cui iniziano i tentativi di produzione. Sorgono però infiniti problemi tanto che finiscono per accumulare debiti enormi, ma sull'orlo della bancarotta nel 1865, sono salvati dalle risorse ricavate dalla famiglia Solvay e da alcuni azionisti. Nel 1867 la produzione inizia ad entrate nel vivo con enormi quantità prodotte, così che nel 1869, grazie ad una nuova colonna di assorbimento, la produzione aumenta decisamente e lo stabilimento viene ingrandito. I Solvay comprendendo che la vicinanza del sale allo stabilimento è fondamentale per contenere i costi, si mettono alla ricerca di siti più adatti per una espansione in Europa. A Dombasle in Lorena nel 1874, poi in Gran Bretagna, Austria, Germania e Russia nel decennio seguente. Nel 1883 viene aperta la sede dell'Amministrazione Centrale a Ixelles, ovvero il centro di raccolta di tutti i dati in arrivo dagli stabilimenti e la sede di tutte le decisioni, tuttora esistente. Nel 1888 si festeggiano i primi 25 anni di attività con una produzione eccellente. Negli ultimi anni del secolo la Solvay primeggia in Europa. Alfred muore a Nizza il 23 gennaio del 1894 a soli 54 anni. Il fratello, affranto da tale scomparsa, continua il lavoro e nel 1898 inizia a Jemeppe la produzione di cloro e soda caustica dall'elettrolisi della salamoia. Nel 1913, dopo aver acquistato alcuni terreni, la Società Solvay inizia la costruzione del primo stabilimento industriale in Italia, nel comune di Rosignano Marittimo per la produzione di soda. Il sito scelto per le vicinanze di tutti gli ingredienti che occorrevano al ciclo industriale: le cave per l'estrazione del calcare a Rosignano Marittimo e a S. Carlo, il sale a Ponteginori, l'acqua marina impiegata per il raffreddamento durante la produzione e la possibilità di utilizzare il vicino scalo ferroviario per la commercializzazione. Tale scelta giovò alle finanze e non solo del Comune, che decise come ringraziamento, di conferire il 4 ottobre 1914 a Ernest Solvay l'onorificenza di cittadino onorario del comune di Rosignano Marittimo Intanto nel 1918 Ernest Solvay è nominato ministro dello Stato. Muore a Ixelles il 26 maggio 1922 a 84 anni.
- エルネスト・ソルベー（Ernest Solvay, 1838年4月16日 – 1922年5月26日）はベルギーの化学者、実業家、慈善家である。 彼は病気のため大学に行くことができず、21歳の時、叔父の化学工場で働き始めた。1861年に無水炭酸ナトリウムの製造法を開発し、これはソルベー法と呼ばれた。 1863年に最初の工場を設立し、1872年までに製造法を完成させ、特許を取得した。ソルベー法の工場はイギリスやアメリカ、ドイツ、オーストリアに建設された。今日でも世界中で約70の工場が稼動中である。 この特許は彼に莫大な利益をもたらした。彼はそれを慈善事業のために使い、ブリュッセル大学に物理と化学の国際的な研究所をはじめとして、社会学の研究所も設立した。1903年にはブリュッセル大学の一部として、『ソルベービジネススクール』を設立した。 彼はベルギーの上院議員を2回務め、晩年には国務大臣にもなった。 1922年、ベルギーのイクセルで死亡した。
- Ernest Solvay was een Belgische grootindustrieel en scheikundige die in de 19e eeuw (1861) een procedé ontwikkelde om op grote schaal natriumcarbonaat (soda-zout) aan te maken en daarmee een fortuin verdiende. In 1863 startte hij, met zijn broer Alfred, in Couillet onder de naam Solvay het bedrijf dat zou uitgroeien tot een industrieel wereldbedrijf; ook op heden nog steeds een groot chemieconcern. Het wordt genoteerd op Euronext Brussel en is opgenomen in de Bel20-beursindex. Aan de ULB richtte hij het Institut Solvay op dat de grenzen van de chemie moest overschrijden. Het organiseerde onder zijn impuls periodieke conferenties van beroemde wetenschappers, waaraan onder meer ook Albert Einstein heeft deelgenomen. Een van die conferenties - dé meest beroemde Solvayconferentie - was een belangrijke discussie over kwantummechanica. Solvay was filantroop, Belgisch senator van 1893 tot 1900 en bovendien een vertrouweling van de Belgische koning Albert I. In de Alpen is een berghut naar hem genoemd. Hij was ook kunstliefhebber. Zijn zoon, Armand Solvay, liet door de befaamde art nouveau-architect Victor Horta een woonhuis bouwen in Brussel, het Hotel Solvay. Het Zeepreventorium in De Haan kon gebouwd worden dankzij de inzet en schenkingen van de familie Solvay; het hoofdgebouw draagt daarom nog zijn naam (opening in 1925). In 1918 werd Ernest Solvay benoemd tot minister van Staat.
- Ernest Gaston Joseph Solvay var en belgisk kjemiker, gründer, politiker og filantrop. Han var født ved Rebecq. En sykdom hindret ham fra å begynne ved universitetet, og han arbeidet ved sin onkels kjemiske fabrikk fra han var 21 år gammel. I 1861 utviklet han ammoniakk-soda prosessen for fremstilling av soda fra grunnvann (som kilde til natriumklorid) og kalkstein (som kilde til kalsiumkarbonat). Solvay døde ved Ixelles og ble begravet på kirkegården der.
- Ernest Solvay foi um químico indústrial belga. Uma enfermidade o impediu de ir a universidade, por isso foi trabalhar numa indústria química do seu tio com a idade de 21 anos. Idealizou vários métodos de purificação de gases, porém ficou conhecido principalmente pelo desenvolvimento de um método para a produção de carbonato de sódio (conhecido como "barrilha" ou "soda") que melhorava o existente método Leblanc (desenvolvido por Nicolas Leblanc), e pela invenção da Torre Solvay de carbonatado (na qual uma solução de sal de amoníaco podia ser misturado com dióxido de carbono). Adquiriu a sua primeira patente para a produção de "soda" em 1861. Em 1863 construiu sua primeira fábrica em Couillet, onde terminou de aperfeiçoar seu método em 1872. Em 1890 já havia fundado empresas em diversos paises estrangeiros e, em 1900, 95% da produção mundial de soda era proveniente do processo Solvay. Atualmente cerca de 70 fábricas operam utilizando o processo. Com este êxito Solvay adquiriu uma riqueza considerável, que utilizou para diversos propósitos filantrópicos, incluindo a fundação de vários institutos internacionais de pesquisa científica em fisiologia, sociologia, física e química. As conferências sobre física de Solvay eram particularmente reconhecidas por seu papel no desenvolvimento das teorias da mecânica quântica e a estrutura atômica. Foi eleito em duas ocasiões como senador belga e no final da vida como ministro de estado. Participou da 1ª e 3ª Conferência de Solvay.
- Эрнест Гастон Сольве (Solvay), — бельгийский химик-технолог и предприниматель. Разработал аммиачный способ получения соды из поваренной соли, основал химическую компанию Solvay. С. совместно с пермским купцом И. И. Любимовым в августе 1883 года построил первый в России содовый завод в Пермской губернии на левом берегу Камы, напротив Усолья, в районе поселка Березники. В 1911 был инициатором международного форума физиков, именуемым в честь него Сольвеевским конгрессом. С 1911 по 2005 год прошло 23 конгресса.
- Ernest Solvay, född 1838 i Rebecq vid Bryssel, död 1922 i Bryssel, var en belgisk kemist, uppfinnare, företagare och filantrop. Solvay mottog vid 22 års ålder en underdirektörsplats vid ett gasverk i en av Bryssels förstäder och uppfann där den så kallade ammoniak-soda-processen eller Solvay-processen, på vilken det första belgiska patentet utställdes 1861, och anlade 1863 en liten försöksfabrik vid Bryssel, som två år senare följdes av en större vid Charleroi. 1869 utställde Solvay sin soda i Paris. Metoden var emellertid ännu ej ekonomiskt bärkraftig; men 1871 uttogs en del viktiga tillsatspatent, och en 1872 igångsatt, för den tiden kolossalt stor fabrik utanför Nancy visade sig med framgång kunna tävla med de äldre sodafabrikerna, och en ännu större fabrik uppfördes för denna fabrikation i England av den sedermera berömda världsfirman Brunner, Mond & Co. Den påtagliga framgången väckte intresset för den nya metoden i uppfinnarkretsar, och en hel del patent avseende förbättringar i metoden och delaktighet i den hägrande vinsten uttogs. Själv arbetade också Solvay oförtröttat i samma riktning. Något bättre vitsord kan ej ges åt Solvay än det, att de av andra utförda förbättringarna, som någon tid infördes i fabrikationen, alltid fick vika för Solvays egna anordningar. Den ledande principen vid Solvays metod är iakttagande av den största sparsamhet med arbete och material. Den ekonomiska framgången kan betecknas som sagolik. Storartade anläggningar efter Solvays mönster anlades i England, Tyskland, Frankrike, Österrike, Ryssland och USA; de stod under ledning av Société Solvay i Bryssel. På detta sätt hade Solvay lyckligt löst det gamla problemet om sodas framställning ur koksalt och kolsyra med ammoniak som förmedlare av processen. De stora rikedomar, som Solvay samlade, använde huvudsakligen för filantropiska (särskilt bland hans arbetarskaror) och vetenskapliga ändamål. Villkoren för de Solvay-anställda avseende arbetstid, semester och pension, var för sin tid mycket förmånliga. Han skänkte Université Libre de Bruxelles (ULB) en hel fakultet, École des sciences politiques et sociales, med fyra sektioner (för politiska, socialekonomiska, sociala och koloniala vetenskaper). Vidare skänkte han Bryssel en handelshögskola med fyraåriga lärokurser (1903); den heter sedan 2008 Solvay Brussels School of Economics and Management och ingår i ULB. Han har inrättat präktiga laboratorier för ren och tillämpad kemi i Bryssel samt ett internationellt fysiskt (1911) och kemiskt (1913) institut. Färdigställandet av det senare fördröjdes av första världskriget. Vid dessa institut anordnas från 1911 Solvay-konferenser, vanligen vart tredje år, med fokus på stora olösta problem inom fysik och kemi. Detta år anordnades Conseil Solvay, världens första internationella fysikkonferens, med särskilt inbjudna, och framgången med denna ledde till att Solvay-konferenserna från 1912 inrättades som regelbundet återkommande. I Parc Leopold i Bryssel inrättade han två stora institut (Instituts Solvay), ett för fysiologi och ett för sociologi, som ger ut två tidskrifter. Ett institut för energetik inrättades i Paris. Till Vetenskapsakademin i Berlin skänkte han vid 50-årsjubileet av hans sodatillverkning (1913) medel för inrättande av en akademikerplats i de tekniska vetenskaperna. På grund av sina utomordentliga förtjänster om Belgiens utveckling åtnjöt Solvay högre anseende i detta land än kanske någon annan dess borgare. Det väckte 1914 mycken uppmärksamhet, att den 76-årige Solvay, som, om man undantar belgisk vetenskap, alltid framför andra gynnat och understött tysk vetenskap, blev jämte två andra Brysell-borgare tagen som gisslan för att försäkra den tyska arméledningen om, att den enorma krigsskatt, som pålagts Bryssel, skulle inbetalas. Solvay var 1893-1900 medlem av Belgiens senat för liberala partiet, och genomdrev i denna roll olika sociala reformer. 7 november 1919 blev han storofficer av hederslegionen.
- Ernest Gaston Joseph Solvay Belçikalı kimyager.
- 欧内斯特·索尔维 （Ernest Solvay） （1838年4月16日─1922年5月26日）是一位比利时化学家、业余学者、企业家、政治家和慈善家。他出生于比利时雷贝克，逝世于布鲁塞尔。他和兄弟阿尔贝·索尔维一起创办了索尔维公司，成为比利时重要的企业家，与他弟弟不同的是索尔维虽然非常富有，却依然关心社会问题。索尔维希望能够“将其部分财富偿还给人类”，所以创办了多座教育机构，在其一生中支持了许多福利设施。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
