| dbpprop:abstract
|
- An epic is a lengthy narrative poem, ordinarily concerning a serious subject containing details of heroic deeds and events significant to a culture or nation. Oral poetry may qualify as an epic, and Albert Lord and Milman Parry have argued that classical epics were fundamentally an oral poetic form. Nonetheless, epics have been written down at least since Homer, and the works of Vyasa, Virgil, Dante Alighieri and John Milton would be unlikely to have survived without being written down. The first epics are known as primary, or original, epics. Epics that attempt to imitate these like Virgil's Aeneid and Milton's Paradise Lost are known as literary, or secondary, epics. One such epic is the Anglo-Saxon story Beowulf. Another type of epic poetry is epyllion which is a brief narrative poem with a romantic or mythological theme. The term, which means 'little epic', came in use in the nineteenth century. It refers primarily to the type of erotic and mythological long elegy of which Ovid remains the master; to a lesser degree, the term includes some poems of the English Renaissance, particularly those influenced by Ovid. One suggested example of classical epyllion may be seen in the story of Nisus and Euryalus in Book IX of Aeneid.
- Das Epos, veraltet die Epopöe (von ἐποποιία, „die Versschöpfung“) ist in der Antike neben Drama und Lyrik eine Hauptform der Dichtung. Erzählende Dichtung wird unter dem Begriff Epik zusammengefasst. Im allgemeinsten Sinn ist ein Epos heute eine weitläufige oder ausschweifende Erzählung.
- Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris. En els seus orígens la seva transmissió era oral i per tant hi podia haver diverses versions d'una mateixa història. De poemes èpics en trobem ja a les primitives civilitzacions, com el Gilgamesh a Mesopotàmia, les Aventures de Sinuhé escrites cap al 2000 a. C a Egipte, el Poema èpic de Manas de tradició Kirguís, l'epopeia sànscrita Mahabharata o el Ramayana i, més properes a la cultura occidental, les obres d'Homer: la Ilíada i l'Odissea (segle VIII a. C). També van conrear aquest gènere els grecs Hesíode amb la Teogonia, Queril de Samos, Pisandre de Camiros, Cal·límac o Apol·loni de Rodes amb la seva famosa obra els Argonautes, on l'heroi Jasó viatja fins la llunyana Còlquida per aconseguí el velló d'or. El primer poema èpic en llatí va ser una traducció de l' Odissea, portada a terme per l'esclau grec de Tarent Livi Andrònic, i darrera d'aquest van sobresortir poetes com Enni (els Annals), Gneu Nevi (Bellum Punicum), i especialment Virgili amb la seva gran obra mestra l' Eneida. Altres autors posteriors que van escriure en llatí poemes èpics són Lucà, que al contrari de la resta d'autors, va fer intervenir personatges reals com Juli Cèsar o Pompeu a la seva obra Farsàlia, Estaci, Claudi Claudià, Sili Itàlic, etc. D'autors cristians d'entre els segles IV i VI cal destacar Aureli Climent Prudenci, Sidoni Apol·linar o Avit, que van influenciar els autors d'una època posterior. A l'Edat Mitjana va ser la cançó de gesta la que narrava en les diverses llengües romàniques les aventures dels herois del país. En llengua castellana el Cantar de Mío Cid és el poema èpic més representatiu. De més al nord d'Europa han arribat tant les sagues escandinaves i la recopilació dels Edda islandesos com l'epopeia germànica el Cant dels Hildebrands (s. VIII) o més tard el Cant dels Nibelungs (XIII). A partir del Renaixement aquest gènere es va continuar conreant però amb la voluntat principal d'exaltar un personatge real i el seu propi país, rebent com a influència principal els continguts i ideals de l'obra de Virgili, com es veu a L'Araucana. Cap al segle XVIII aquest gènere va caure en decadència, i per tant en desús, i només va tornar a florir durant el Romanticisme. En llengua catalana van destacar dos grans homes, Joaquim Rubió i Ors i Manuel Milà i Fontanals. A finals del segle XIX Jacint Verdaguer va representar la culminació d'aquest gènere amb obres com L'Atlàntida i especialment Canigó, on canta mitjançant històries cavalleresques i fabuloses procedents del folklore català, els orígens de la Catalunya cristiana.
- Epos je takové básnické dílo v němž epika převládá nad lyrikalyrikou. Čili jedná se o rozsáhlé skladby s bohatým dějem, sice veršované, ale rýmy a verše pouze dotvářejí a podtrhují děj. Obvykle popisují životní příběhy významných osobností a jejich výjimečné činy. Mnohé vznikaly i po staletí - byly dotvářeny, obměňovány. Příkladem mohou být: Epos o Gilgamešovi, Homérovy eposy Ilias a Odyssea, nebo třeba staroanglický Beowulf. Epos o Gilgamešovi - líčí osudy Mezopotámského krále Gilgameše. Ten vykonal mnohé velkolepé činy a toužil se stát nesmrtelným. Teprve na konci svého života zjišťuje, že člověk nemůže dosáhnout nesmrtelnosti, může však přežít v paměti lidu tím, co dokázal.
- La epopeya es un subgénero épico, es decir, narrativo, escrito la mayor parte de las veces en verso largo, o prosa que consiste en la narración extensa de acciones trascendentales o dignas de memoria para un pueblo en torno a la figura de un héroe que representa sus virtudes de más estima. Casi siempre estas acciones son guerras o viajes y suelen ser muy extensas. En ella intervienen muchas veces los dioses y existen elementos fantásticos, cada vez más escasos en los cantares de gesta o epopeyas medievales y, ya en el siglo XIX, absolutamente eliminados en la novela realista o epopeya del héroe vulgar o de la clase media que por entonces conquistó el poder político y el prestigio social y reveló en ella los valores de la burguesía: el individualismo y el materialismo.
- Epiikka (< kreikk. adjektiivista epike, epikos, suom. 'kertova') eli kertomakirjallisuus on kertovaa sanataidetta. Se on sanataiteen eli kirjallisuuden laji, jonka tärkeimmät alalajit ovat eepos, romaani ja novelli. Eepokset ovat runomittaisia kertomuksia. Niitä ovat esimerkiksi Suomessa Kalevala. Kertomakirjallisuus on kaunokirjallisuuden alalaji Suomessa.
- Une épopée est un long poème d’envergure nationale narrant les exploits historiques ou mythiques d’un héros ou d’un peuple. Le mot lui-même est issu du grec ancien epopoiia (de έπος, le récit ou les paroles d’un chant, et ποιω, faire, créer) et désigne "l’action de faire un récit". On parle également de tonalité épique, ou de registre épique, pour des œuvres non poétiques, ou des poèmes brefs dont le style et la thématique sont proches de l’épopée. Le terme d’épopée peut, par extension, renvoyer à une suite de hauts-faits militaires et à la littérature qui y est relative. On parle ainsi par exemple d’épopée napoléonienne. Par extension également, un grand nombre de poèmes particulièrement longs, comme Evangéline de Longfellow ou la Divine Comédie, sont qualifiées d’épopées, bien que ne correspondant pas nécessairement aux caractéristiques traditionnelles du genre. De même, de nombreux textes, poèmes ou romans, à l’instar du genji monogatari, ont pu être dits épiques en raison de leur dimension fondatrice ou de leur importance majeure dans la culture d’un peuple.
- Az epika, vagyis elbeszélő irodalom az irodalom három műnemének egyike, az epikus vagy elbeszélő művek összefoglaló elnevezése. A lírától abban különbözik, hogy nem érzelmeket, hanem cselekményt ábrázol, a drámától pedig abban, hogy nem párbeszédes formában íródott. A versben írott epikus művet elbeszélő költeménynek nevezik.
- Un poema epico è un componimento letterario che narra le gesta, storiche o leggendarie, di un eroe o di un popolo, mediante le quali si conservava e tramandava la memoria e l'identità di una civiltà o di una classe politica. Il termine epica significa parola. L'epica narra in versi il mythos, cioè il racconto di un passato glorioso di guerre, e di avventure. L'epica è la prima forma di narrativa, ma non solo: costituisce anche una sorta di enciclopedia del sapere religioso, politico ecc. Essa veniva trasmessa oralmente con un accompagnamento musicale. I poemi epici di tutte le letterature attingono a un patrimonio di miti preesistente; il più antico poema epico che si conosca è quello mesopotamico, che narra le avventure del re di Uruk, Gilgamesh.
- 叙事詩(じょじし)とは、物事、出来事を記述する形の韻文であり、ある程度の長さを持つものである。英語でepic。一般的には民族の英雄や神話、民族の歴史として語り伝える価値のある事件を出来事の物語として語り伝えるものをさす。
- Epiek is de verzamelnaam voor producten van verhalende literatuur, zowel in poëzie als in proza, waarbij de nadruk ligt op de beschrijving van een gebeuren. De epiek is, naast de lyriek en de dramatiek, een van de hoofdvormen van de literatuur. Een bekend voorbeeld van epiek is Homerus' Ilias, die met meesterlijk gevoel voor psychologie en heroïek 55 dagen in de Trojaanse oorlog beschrijft. De meest voorkomende tot de epiek behorende genres zijn: de mythe, het sprookje, de legende, de sage, het epos of heldendicht, de ballade, de romance, de fabel, de parabel, het kortverhaal en de roman.
- Et epos er en bred definert litterær genre av narrativ poesi hvor stoffet fremføres i en bunden, metrisk form. Eposet er karakterisert av stor lengde, mangfoldige rammer, tallrike rollefigurer, eller er strukket over lang tid. Som et resultat av forandringen av ordets betydning, kan mange epos fra fortiden tilbakevirkende bli kalt «epos», som ikke ble komponert eller opprinnelig forstått som sådan. Et verk trenger ikke å være nedskrevet for å kvalifiseres som et epos, selv om verker av store poeter som Homer, Dante og Milton neppe ville ha overlevet uten å ha blitt nedskrevet.
- Epos – jeden z głównych i najstarszych gatunków epiki. Obejmuje utwory najczęściej poetyckie, rzadziej tworzone prozą, ukazujące dzieje życia legendarnych, częściowo lub całkiem historycznych bohaterów, na tle wydarzeń przełomowych dla danego narodu, lub też opowieść o prapoczątkach tego narodu lub grupy etnicznej, a także omawia początki kultów religijnych (np. początki chrześcijaństwa po śmierci Chrystusa w Quo vadis). Często opowiadają nie tylko o postaciach ludzkich, ale też boskich, magicznych czy demonicznych. Najwcześniejsze eposy mają charakter zbioru opowieści mitycznych i wywodzą się często z czasów, w których grupa ich autorów nie znała pisma. Prostszą, krótszą odmianą jest poemat epicki. Często głównym wątkiem eposu jest historia jednego rodu panującego lub dzieje życia jednego, niezwykłego, heroicznego bohatera, ale może on też przedstawiać opowieść o całym ludzie, o jego początkach, także o jego bogach i przodkach. Dawne eposy i poematy epickie przeznaczone były do recytowania lub do śpiewania, często zawierały elementy rytuałów religijnych i były używane w celach religijnych, stanowiły też często zapis religii i mitologii danego ludu, jego wartości moralnych, obyczajowości i najstarszego języka. Za ostatnią "żywą epopeję" uważa się nawiązującą do początków buddyzmu tybetańskiego Epopeję o Królu Gesarze. Wśród Tybetańczyków i Mongołów znaleźć można ok. 140 pieśniarzy, którzy zajmują się tą balladą. Eposy powstałe w czasach późniejszych (począwszy od czasów rzymskich, ale i np. "Raj utracony" i "Pan Tadeusz") są dziełami czysto literackimi, które nie wywodzą się bezpośrednio z ustnej tradycji epickiej.
- A épica é um gênero literário no qual o autor apresenta de forma objetiva fatos lendários ou fictícios acontecidos num tempo e espaços determinados. O autor usa como forma de expressão a narração, mas a descrição e o diálogo também são usados. Essa alternativa de discurso tem como origem a observação aristotélica entre mímesis e diegesis, ou seja, entre narração e descrição.
- Э́пос (др. -греч. έπος — слово — повествование) — поэмы о героях, возникающие на ранней стадии развития литературы.
- Epik är, jämte lyrik och dramatik en av de tre klassiska litteraturgenrerna med anor från forntiden och antiken. Epik är detsamma som berättande litteratur, till skillnad från lyrik, som är en enskild människas subjektiva beskrivning av något, och dramatik som är avsedd att framföras av skådespelare snarare än att återberättas ordagrant eller läsas i enskildhet. Till epiken hör romaner och noveller.
- Epik şiir, kahramanlık, yurt sevgisi gibi liriklik bildiren şiirdir. Epik şiirler "doğal epik" ve "yapay epik" olarak ikiye ayrılır. Aynı anlamda hamasi şiir, kahramanlık şiiri, destani şiir adında da kullanılır.
- Героїчний епос — збірна назва фольклорних творів різних жанрів, в яких у легендаризованій формі відображено волю, завзяття народу в боротьбі проти ворогів, зла, гноблення. В такому епосі прославляється розум, сила, мужність воїнів, богатирів, народних героїв. Витоки героїчного епосу лежать в усній народній творчості. Епос поділяється на: Найдавніший (архаїчний) епос — міф, казка, легенда. Давній (класичний) епос — «Рамаяна», «Іліада» та «Одіссея» Гомера. Середньовічний героїчний епос — «Пісня про нібелунгів», «Пісня про Роланда». Яскравим прикладом українського героїчного епосу є «Слово про похід Ігорів». Для літератури 12 столітті, коли була написана поема, цей твір героїчного епосу є унікальним зразком.
- 史詩是一種莊嚴的文學體裁,內容為民間傳說或歌頌英雄功績的長篇敘事詩,它涉及的主題可以包括歷史事件、民族、宗教或傳說。 史詩一般分作兩種,一種為「傳統史詩」或「原始史詩」,主要是以口頭流傳的形式世代相傳,隨著時間而增添情節,最後被整理、加工,以文字記載成為一部統一的作品。這類史詩的代表有荷馬的史詩作品《伊利亞特》和《奧德賽》。另一種為文學作家以特定的觀念目的有意識地編寫而成的「文學史詩」,這類史詩的代表有維吉爾的《埃涅阿斯紀》和約翰·彌爾頓的《失樂園》。 “史詩”這個詞在現代語文中,多用來指虛構的文藝作品,其特點是背景龐大、人物眾多,涉及大量的虛構地理,時間跨度大的敍事作品。典型的例子如《星球大戰》等,參見大河小說。
|
| rdfs:comment
|
- An epic is a lengthy narrative poem, ordinarily concerning a serious subject containing details of heroic deeds and events significant to a culture or nation. Oral poetry may qualify as an epic, and Albert Lord and Milman Parry have argued that classical epics were fundamentally an oral poetic form. Nonetheless, epics have been written down at least since Homer, and the works of Vyasa, Virgil, Dante Alighieri and John Milton would be unlikely to have survived without being written down.
- Das Epos, veraltet die Epopöe (von ἐποποιία, „die Versschöpfung“) ist in der Antike neben Drama und Lyrik eine Hauptform der Dichtung. Erzählende Dichtung wird unter dem Begriff Epik zusammengefasst. Im allgemeinsten Sinn ist ein Epos heute eine weitläufige oder ausschweifende Erzählung.
- Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris. En els seus orígens la seva transmissió era oral i per tant hi podia haver diverses versions d'una mateixa història. De poemes èpics en trobem ja a les primitives civilitzacions, com el Gilgamesh a Mesopotàmia, les Aventures de Sinuhé escrites cap al 2000 a.
- Epos je takové básnické dílo v němž epika převládá nad lyrikalyrikou. Čili jedná se o rozsáhlé skladby s bohatým dějem, sice veršované, ale rýmy a verše pouze dotvářejí a podtrhují děj. Obvykle popisují životní příběhy významných osobností a jejich výjimečné činy. Mnohé vznikaly i po staletí - byly dotvářeny, obměňovány. Příkladem mohou být: Epos o Gilgamešovi, Homérovy eposy Ilias a Odyssea, nebo třeba staroanglický Beowulf.
- La epopeya es un subgénero épico, es decir, narrativo, escrito la mayor parte de las veces en verso largo, o prosa que consiste en la narración extensa de acciones trascendentales o dignas de memoria para un pueblo en torno a la figura de un héroe que representa sus virtudes de más estima. Casi siempre estas acciones son guerras o viajes y suelen ser muy extensas.
- Epiikka (< kreikk. adjektiivista epike, epikos, suom. 'kertova') eli kertomakirjallisuus on kertovaa sanataidetta. Se on sanataiteen eli kirjallisuuden laji, jonka tärkeimmät alalajit ovat eepos, romaani ja novelli. Eepokset ovat runomittaisia kertomuksia. Niitä ovat esimerkiksi Suomessa Kalevala. Kertomakirjallisuus on kaunokirjallisuuden alalaji Suomessa.
- Une épopée est un long poème d’envergure nationale narrant les exploits historiques ou mythiques d’un héros ou d’un peuple. Le mot lui-même est issu du grec ancien epopoiia (de έπος, le récit ou les paroles d’un chant, et ποιω, faire, créer) et désigne "l’action de faire un récit". On parle également de tonalité épique, ou de registre épique, pour des œuvres non poétiques, ou des poèmes brefs dont le style et la thématique sont proches de l’épopée.
- Az epika, vagyis elbeszélő irodalom az irodalom három műnemének egyike, az epikus vagy elbeszélő művek összefoglaló elnevezése. A lírától abban különbözik, hogy nem érzelmeket, hanem cselekményt ábrázol, a drámától pedig abban, hogy nem párbeszédes formában íródott. A versben írott epikus művet elbeszélő költeménynek nevezik.
- Un poema epico è un componimento letterario che narra le gesta, storiche o leggendarie, di un eroe o di un popolo, mediante le quali si conservava e tramandava la memoria e l'identità di una civiltà o di una classe politica. Il termine epica significa parola. L'epica narra in versi il mythos, cioè il racconto di un passato glorioso di guerre, e di avventure. L'epica è la prima forma di narrativa, ma non solo: costituisce anche una sorta di enciclopedia del sapere religioso, politico ecc.
- 叙事詩(じょじし)とは、物事、出来事を記述する形の韻文であり、ある程度の長さを持つものである。英語でepic。一般的には民族の英雄や神話、民族の歴史として語り伝える価値のある事件を出来事の物語として語り伝えるものをさす。
- Epiek is de verzamelnaam voor producten van verhalende literatuur, zowel in poëzie als in proza, waarbij de nadruk ligt op de beschrijving van een gebeuren. De epiek is, naast de lyriek en de dramatiek, een van de hoofdvormen van de literatuur. Een bekend voorbeeld van epiek is Homerus' Ilias, die met meesterlijk gevoel voor psychologie en heroïek 55 dagen in de Trojaanse oorlog beschrijft.
- Et epos er en bred definert litterær genre av narrativ poesi hvor stoffet fremføres i en bunden, metrisk form. Eposet er karakterisert av stor lengde, mangfoldige rammer, tallrike rollefigurer, eller er strukket over lang tid. Som et resultat av forandringen av ordets betydning, kan mange epos fra fortiden tilbakevirkende bli kalt «epos», som ikke ble komponert eller opprinnelig forstått som sådan.
- Epos – jeden z głównych i najstarszych gatunków epiki. Obejmuje utwory najczęściej poetyckie, rzadziej tworzone prozą, ukazujące dzieje życia legendarnych, częściowo lub całkiem historycznych bohaterów, na tle wydarzeń przełomowych dla danego narodu, lub też opowieść o prapoczątkach tego narodu lub grupy etnicznej, a także omawia początki kultów religijnych (np. początki chrześcijaństwa po śmierci Chrystusa w Quo vadis).
- A épica é um gênero literário no qual o autor apresenta de forma objetiva fatos lendários ou fictícios acontecidos num tempo e espaços determinados. O autor usa como forma de expressão a narração, mas a descrição e o diálogo também são usados. Essa alternativa de discurso tem como origem a observação aristotélica entre mímesis e diegesis, ou seja, entre narração e descrição.
- Э́пос (др. -греч. έπος — слово — повествование) — поэмы о героях, возникающие на ранней стадии развития литературы.
- Epik är, jämte lyrik och dramatik en av de tre klassiska litteraturgenrerna med anor från forntiden och antiken. Epik är detsamma som berättande litteratur, till skillnad från lyrik, som är en enskild människas subjektiva beskrivning av något, och dramatik som är avsedd att framföras av skådespelare snarare än att återberättas ordagrant eller läsas i enskildhet. Till epiken hör romaner och noveller.
- Epik şiir, kahramanlık, yurt sevgisi gibi liriklik bildiren şiirdir. Epik şiirler "doğal epik" ve "yapay epik" olarak ikiye ayrılır. Aynı anlamda hamasi şiir, kahramanlık şiiri, destani şiir adında da kullanılır.
- Героїчний епос — збірна назва фольклорних творів різних жанрів, в яких у легендаризованій формі відображено волю, завзяття народу в боротьбі проти ворогів, зла, гноблення. В такому епосі прославляється розум, сила, мужність воїнів, богатирів, народних героїв.
|