| dbpprop:abstract
|
- Eleftherios Venizelos was an eminent Greek revolutionary, a prominent and illustrious statesman as well as a charismatic leader in the early 20th century. Elected several times as Prime Minister of Greece and served from 1910 to 1920 and from 1928 to 1932. Venizelos had such profound influence on the internal and external affairs of Greece that he is credited with being "the maker of modern Greece", and he is still widely known as the "Ethnarch". His first entry into the international scene was with his significant role in the autonomy of the Cretan State and later in the union of Crete with Greece. Soon, he was invited to Greece to resolve the political deadlock and became the country's Prime Minister. He initiated not only constitutional and economic reforms to set the basis for the modernization of the Greek society, but also reorganized the army and navy in preparation of future conflicts. Before the Balkan Wars of 1912–1913, Venizelos' catalytic role helped gain Greece entrance to the Balkan League, an alliance of the Balkan states against Ottoman Turkey. Through his diplomatic acumen, Greece doubled her area and population with the liberation of Macedonia, Epirus, and the rest of the Aegean islands. In World War I (1914–1918), he brought Greece on the side of the Allies, further expanding the Greek borders. However, his pro-Allied foreign policy brought him in direct conflict with the monarchy, causing the National Schism. The Schism polarized the population between the royalists and Venizelists and the struggle for power between the two groups afflicted the political and social life of Greece for decades. Following the Allied victory, Venizelos secured new territorial gains, especially in Anatolia, coming close to realize the Megali Idea. Despite his achievements, Venizelos was defeated in the 1920 General Election, which contributed to the eventual Greek defeat in the Greco-Turkish War (1919-1922). Venizelos, in self-imposed exile, represented Greece in the negotiations that led to the signing of the Treaty of Lausanne, and the agreement of a mutual exchange of populations between Greece and Turkey. In the subsequent periods in office, Venizelos succeeded in restoring normal relations with Greece's neighbors and expanded his constitutional, economical reforms. In 1935, Venizelos came out of retirement to support a military coup and its failure severely weakened the Second Hellenic Republic, the republic he had created.
- Eleftherios Venizelos war Politiker und Premierminister in Griechenland. Venizelos stammt aus einer einfachen kretischen Familie. Ab 1888 war er einer der wichtigsten Aktivisten für einen Anschluss der Insel an Griechenland. Im Türkisch-Griechischen Krieg 1897 gehörte er zu den Anführern auf griechischer Seite. Der Krieg verlief für Griechenland zwar erfolglos, aber auf Druck der internationalen Großmächte musste das Osmanische Reich Kreta eine begrenzte Autonomie gewähren. Bis am 9. Dezember 1898 Prinz Georg von Griechenland als Generalgouverneur auf die Insel kam, übernahm ein kretisches Exekutivkomitee unter Beteiligung Eleftherios Venizelos die Verwaltung. Danach war er 1901 Justizminister der ersten kretischen Regierung. Im Streit um eine zukünftige Zugehörigkeit Kretas zu Griechenland entlassen, setzte Venizelos sich an die Spitze der Opposition, die offen eine Vereinigung Kretas mit dem griechischen Festland forderte. 1905 stürzte Venizelos mit der einseitigen Proklamation dieses Anschlusses den Prinzen. Am 6. Oktober 1908 proklamierte Venizelos erneut den Anschluss an Griechenland. Als 1909 ein Aufstand in Mazedonien Griechenland erschütterte, holte die Militärregierung Venizelos zunächst als Berater nach Athen. Er gründete 1910 die fortschrittsorientierte „Liberale Partei“, die bei Wahlen im gleichen Jahr die Mehrheit erhielt, worauf Venizelos zum Premierminister gewählt wurde. Im November 1913 erlebte er die Umsetzung seines Ziels, die Union Kretas mit Griechenland. Die außenpolitischen Erfolge im Zuge der Balkankriege 1913 mit dem Anschluss Kretas an Griechenland und Verdoppelung des festländischen Staatsgebietes ließen ihn zu einem Verfechter der Megali Idea werden: ein Groß-Griechenland unter Einschluss Konstantinopels. An der Seite der Entente versuchte er dieses Ziel im Ersten Weltkrieg zu erreichen. Sein Bündnis mit Serbien und sein Mobilisierungsbefehl, nachdem das verbündete Bulgarien in den Krieg eingetreten war, brachte ihn in Konflikt mit König Konstantin I. 1916 installierte Venizelos, nachdem er durch eine Wahl bestätigt, vom König aber entlassen wurde, eine republikanische Gegenregierung, 1917 wirkte er an der Vertreibung des Königs durch die Entente-Mächte mit und erklärte anschließend den Mittelmächten den Krieg. Innenpolitisch setzte er als Ministerpräsident Reformen in nahezu allen Zweigen der staatlichen Verwaltung durch, darunter eine feste Beamtenbesoldung, die Schulpflicht und eine Neuorganisation des Militärs. Auf den Pariser Vorort-Konferenzen 1919 und 1920 erreichte Venizelos eine bedeutende Erweiterung des Staatsgebietes und eine Option auf Kleinasien. Aber der von ihm begonnene Krieg gegen die Türken 1919-1922 endete in der kleinasiatischen Katastrophe und mit dem Exodus der Griechen aus Kleinasien. Nach zehn Jahren als Premierminister verließ er 1920 nach verlorenen Wahlen Griechenland und zog nach Paris, während Konstantin nach Griechenland zurückkehrte. Nach seiner Zeit im Exil kehrte Venizelos zu einer letzten Amtszeit von 1928 bis 1933 wieder in die Politik zurück, hatte einen großen Anteil an der Integration der Flüchtlinge aus der Türkei und bemühte sich außenpolitisch um gute Beziehungen zu allen Nachbarn. 1933 trat er wegen der schlechten Wirtschaftslage und der starken royalistischen Strömungen zurück. Nach mehreren missglückten Attentaten auf ihn floh er 1935 nach Frankreich, wo er ein Jahr später starb. Seine Grabstätte befindet sich auf der Insel Kreta (Profitis Ilias, Anhöhe im nordöstlichen Stadtgebiet von Chania, an der Grenze zur Halbinsel Akrotiri). Der neue Flughafen Athen trägt ebenso wie viele Straßen und Plätze sowie die größte auf dem Mittelmeer verkehrende Fähre, F/B El. Venizelos, seinen Namen. Abbildungen Venizelos’ befanden und befinden sich in vielen Bereichen des öffentlichen Lebens, wie z. B. auf der Rückseite der griechischen 50-Cent-Münze.
- Elefthèrios Venizelos. Polític grec que esdevingué primer ministre entre 1915 i 1935. La seva influència política fou cabdal en la vida política grega de la primera meitat del segle XX. Fou el pare de Sofoklis Venizelos que també tingué una destacada carrera política a Grècia. Nascut a Murniés, a l'illa de Creta, el dia 23 d'agost de 1864, essent fill de Kyriakos Venizelos un revolucionari cretenc deportat per les autoritats otomanes a Siros arran d'una insurrecció l'any 1866. Elefthèrios Venizelos ingressà a la universitat d'Atenes per iniciar estudis de dret esdevenint un estudiant actiu en tot allò que feia referència a la causa cretenca. Un cop acabada la carrera es traslladà a Creta on exercí d'advocat i periodista. Un any després fou elegit diputat a l'Assemblea Nacional pel nou Partit Liberal. A través dels seus posicionament i discursos a l'Assemblea Nacional, Venizelos es mostrà favorable a la incorporació de l'illa a Grècia. Participà activament a l'aixecament dels cretencs de 1897 i es mostrà de nou favorable a l'enosi (unió de l'illa al país). La revolta conclogué amb la intervenció militar de les tropes de Rússia, Regne Unit, Itàlia i Àustria-Hongria que garantiren la unió de l'illa al país i el cessament immediat de les hostilitats otomanes contra els cretencs. Sota la pressió de les potències internacionals, el príncep Jordi de Grècia fou nomenat Alt Comissionat a l'illa. En el marc d'aquest comissionat, Venizelos esdevingué ministre de Justícia entre 1899 i 1901. La relació entre el príncep grec i Venizelos fou difícil, la voluntat del príncep Jordi d'exercir un poder absolut a l'illa xocà amb la mentalitat liberal del cretenc. Així, el 1901 dimití del càrrec de ministre i encapçalà un moviment opositor al govern de Jordi de Grècia que arribà a emprar les armes en contra del govern provisional. Així, el 1905 el príncep Jordi de Grècia es va veure obligat a abandonar l'illa, el seu comissionat fou substituït pel de Alexandros Zaimis, exprimer ministre grec amb qui Venizelos mantenia i mantingué bones relacions. L'any 1910, el Parlament grec fou dissolt arran d'una crisi política interna. Venizelos es traslladà a Atenes arran de la invitació de la Lliga Militar treien un escó a les eleccions de 8 d'agost de 1910. Immediatament fundà un nou partit polític, el Komma Fileleftheron (Partit Liberal) aconseguint formar govern el 2 d'octubre de 1910. El seu govern inicià una profunda reorganització de l'economia, la vida política i diverses temes prioritaris com carretes, trens o política agrícola. Com a conseqüència de la prudència que mostrà Venizelos a l'hora de tractar temes diplomàtics, la creació de la Lliga Balcànica es retrassà considerablement i de manera que l'esclat de la Primera Guerra Balcànica no es produí fins el 1912. Durant aquest retràs, el Govern treballà per preparar a consciència l'exèrcit i afrontar exitosament les primeres campanyes militars. Amb l'esclat de la guerra Venizelos topà amb els primers problemes amb el príncep hereu Constantí de Grècia. La ruta que l'exèrcit grec havia de seguir per alliberar les ciutats del nord del país i els territoris d'Epir, Macedònia i diverses Illes de la Mar Egea. Aquesta topada entre el príncep hereu i el primer ministre fou un preludi de les tenses relacions que mantingueren al llarg del regnat de Constantí I de Grècia. La mort del rei Jordi I de Grècia l'any 1913 arran d'un atemptat a Salònica significà l'ascens del fins llavors príncep hereu Constantí de Grècia al poder. La relació fins llavors tensa entre Constantí i Venizelos s'accentuà arran de l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Durant el primer any del conflicte, Grècia romangué neutral malgrat que el govern de Venizelos es mostrà favorable a un pacte amb la Triple Entente ja que creia en la superioritat militar fracobritànica i amb el seu model polític de caire liberal. D'altra banda, el rei Constantí I de Grècia mantingué una actitud més pròxima a la Triple Aliança cosa que tensa les relacions amb el primer ministre. Noves eleccions foren convocades l'any 1915 i el Partit de Venizelos guanyà de nou les eleccions. Malgrat la promesa de mantenir la neutralitat, Grècia es veié obligada a entrar en guerra com a conseqüència de l'atac de Bulgària a Sèrbia amb qui Grècia havia firmat un Tractat de Defensa. Arran de l'entrada, les constants disputes entre el primer ministre i el rei feren que Venizelos convoqués novament eleccions i no s'hi presentés. Paral·lelament un exèrcit de francobritànic desembarcà a Tessalònica per tal de prestar ajuda militar a Sèrbia. Malgrat tot, a l'any 1916 un exèrcit compost per tropes de Bulgària, Alemanya i Àustria-Hongria ocuparen la Macedònia grega. Immediatament després, Venizelos i els seus seguidors s'organitzaren militarment establint la seva base a Tessalònica amb un grup paramilitar anomenat Govern Temporal per la Defensa Nacional, creant un nou estat que incorporava la Tessalònica, Creta i diverses illes de la Mar Egea. El dia 11 de juny de 1917, Constantí I de Grècia abdicà en favor del seu segon fill que esdevindria Alexandre I de Grècia. Així, Venizelos retornà a Atenes i declarà obertament la guerra als Imperis Centrals. Immediatament inicià un seguit de campanyes militars contra l'exèrcit de Bulgària. El 14 de setembre de 1918 s'inicià la campanya final dels grecs contra els búlgars i alemanys aconseguint que el 30 de setembre Bulgària sol·licités l'armistici. Arran de la signatura del Tractat de Sevres i del Tractat de Neuilly el 1919, Grècia obtingué un seguit de territoris de població grega que incloïen Esmirna i la Tràcia Oriental. Venizelos arribà a Grècia després de patir un atemptat a la Gare de Lyon però tractat com un heroi. Malgrat aquest fet, Venizelos perdé les eleccions de novembre de 1920 i immediatament el rei Constantí I de Grècia fou cridat de nou al tron. Poc després, Venizelos marxaria a l'exili cap a París. Després de la Guerra grecoturca (1919 - 1922), com a representant de Grècia signat el Tractat de Lausana pel qual Grècia perdia gran part de les annexions fetes després de la Primera Guerra Mundial. El 1923 Venizelos tornà a Grècia després que el general Ioannis Metaxas forcés l'exili del rei Jordi II de Grècia. A Grècia encapçalà un moviment polític de caràcter liberal i republicà. A les eleccions de 1928, el partit de Venizelos obtingué la victòria per una àmplia majoria (228 escons de 250) al Parlament grec. Venizelos governà Grècia fins el 1932. L'any 1933 va ser víctima d'un nou atemptat terrorista, l'atemptat fou seguit d'un caos general a Atenes i per tot el país que obrí pas a un cop militar encapçalat pel propi Venizelos i pel general Nikolaos Plastiras el març de 1935. El cop fracassà i com a resultat Venizelos hagué de partir a l'exili. Poc després que Venizelos marxés a l'exili, a Atenes s'inicià un procés judicial contra molts seguidors de Venizelos, molts dels quals foren condemnats a mort. El govern preparà l'arribada del rei Jordi II de Grècia que l'any 1936 assumí, després d'un referèndum de dubtosa credibilitar, el poder de Grècia. Eleftherios Venizelos morí a París l'any 1936 durant una estada a l'Hotel Ritz. Arran de la seva mort, un nombrós grup de grecs que vivien a París i eren seguidors del polític grec es concentraren a les port del famós hotel de la Place Vendôme de la capital francesa. El seu cos fou enterrat a l'illa de Creta enmig d'una important cerimònia fúnebre. Actualment, la moneda de cinquanta cèntims d'euro de Grècia porta l'efígie del polític cretenc. El municipi de Murniés a Creta on va néixer va ser reanomenat Eleftherios Venizelos en el seu honor.
- Eleftherios Venizelos (plným jménem Elefthérios Kyriákou Venizélos, řecky Ελευθέριος Κυριάκου Βενιζέλος) byl významným řeckým revolucionářem, prominentním a proslulým státníkem působícím během první poloviny 20. století.
- Elefterios Venizelos, en griego Ελευθέριος Βενιζέλος, fue probablemente el político más importante de la Grecia moderna. Fue primer ministro en reiteradas ocasiones, la primera en 1910 y la última en 1933. Nació en el poblado de Mournies cerca de La Canea, Creta. Estudió Derecho en la Universidad de Atenas. Tras su regreso a la isla, Venizelos fue elegido como miembro de la Asamblea local de Creta por el partido liberal. Participó activamente en el levantamiento de la isla contra el Imperio Otomano y en el movimiento para lograr la unión con Grecia, también llamada Enosis (movimiento que hoy busca la unión de Chipre y Grecia). La Opresión terminó cuando divisiones de las armadas británica, rusa, italiana y austrohúngara arribaron para obligar a los turcos a dejar Creta. Tras todo esto, el tercer hijo del rey Jorge I, el príncipe Jorge fue nombrado "Alto Comisionado de Creta", y Venizélos ministro de Justicia, pero las relaciones entre ambos no fueron buenas, pues el príncipe se daba demasiadas atribuciones de las que en realidad carecía, lo que lo llevo a abandonar la isla, siendo reemplazado en su puesto por el ex y futuro Primer Ministro Alexandros Zaimis. Cuando en 1910 el parlamento fue disuelto por la inestabilidad política Venizélos viajó a Atenas para las elecciones celebradas el 8 de agosto donde logró ser electo como parte del antes distuelto. Lo que es acompañado por la fundación "Komma Fileleftheron" (partido liberal). El 2 de octubre de 1910, formó su gobierno y tras su ascensión como primer ministro el 18 de octubre, comenzó a reorganizar los asuntos del país. Gracias a Venizelos y a su prudencia su país estuvo preparado para la Primera Guerra Balcánica logrando la liberación de muchos territorios del norte de Grecia, como el Épiro, Macedonia y las Islas del Egeo. Venizelos tuvo varios conflictos con el rey Constantino I el primero y muy conocido fue respecto al itinerario del ejército y a qué ciudades debían liberarse primero. Igualmente, tenían posiciones enfrentadas en cuanto a la postura griega durante la Primera Guerra Mundial: el rey Constantino quería mantenerse neutral, mientras que Venizelos quería mantener la alianza con la Entente pues estaba seguro de que Francia y Gran Bretaña triunfarían, finalmente Venizelos presentó su dimisión al cargo el 10 de marzo de 1915, pero volvió a ganar las elecciones, nuevas diferencias con el rey le hicieron dimitir de nuevo el 21 de febrero de 1915, reemplazándolo en el cargo Alexandros Zaimis. En 1917, con el exilio del rey y el advenimiento Alejandro, Eleutherios Venizelos volvió a Atenas, fue electo Primer Ministro otra vez y se volvió a aliar con la Triple Entente. El ejército griego estaba separado entre los partidarios del rey y los de Venizelos, estos últimos comenzaron a formar parte de los ataques contra Bulgaria donde formaron un papel poco importante en su rendición. Después de la guerra participó en la Conferencia de París en 1919. Como representante de Grecia, firmó el Tratado de Neuilly (27 de noviembre de 1919) y el Tratado de Sevres (10 de agosto de 1920). Gracias a estos tratados, Grecia obtuvo la Tracia Oriental y Esmirna. Intentaron asesinarlo en la estación de tren de Lyon; tras su restablecimiento, volvió a Grecia, donde fue recibido como un héroe que había liberado regiones con población griega. Se presentó a las elecciones en noviembre de 1920 y las perdió, en parte por el descontento de las poblaciones de Asia Menor; esta derrota le llevó a apartarse de la política. Firmó como representante de Grecia, el Tratado de Lausana con Turquía (24 de julio de 1923). En las elecciones de 1928 su partido obtuvo 228 de los 250 escaños del Parlamento griego. Venizelos dirigió el país hasta 1932. Ese año sufrió un nuevo atentado. Los desorden posterior llevó a un movimiento militar, dirigido por Venizelos y por el general Nikolaos Plastiras en 1935. El fracaso del movimiento determinó su salida del país. Se exilió en París, donde murió en 1936. Su cuerpo fue repatriado y enterrado a Akrotiri (Creta) en su isla, Creta.
- Eleftheríos Venizélos (koko nimeltään Elefthérios Kyriákou Venizélos, kreik. Ελευθέριος Κυριάκου Βενιζέλος) oli kreikkalainen merkittävä poliitikko ja maan seitsenkertainen pääministeri. Venizélos oli nuorena kapinallinen ja taisteli osmaneita vastaan. Myöhemmin Venizéloksesta tuli tärkeä vaikuttaja kotisaarensa Kreetan kansalliskokouksessa, ja hän sai Kreetan hallitsijan eroamaan vuonna 1905. Venizéloksesta tuli Kreikan pääministeri vuonna 1910 ja kreetalaisten pitkään haluama énosis eli liitto Kreikan kanssa saavutettiin lopulta hänen johdollaan vuonna 1913. Hän laittoi Kreikassa sosiaaliset uudistukset alulle ja oli merkittävä henkilö maan modernisoinnissa. Lisäksi Venizéloksella oli keskeinen rooli Aigeianmeren saarten ja maan pohjoisten osien vapauttamisessa. Venizélos oli myös diplomaatti. Venizélos on kuvattuna Kreikan 50 sentin kolikkoon, ja hänen mukaansa on nimetty Ateenan kansainvälinen lentoasema.
- Elefthérios Kyriákou Venizélos, né le 23 août 1864 à Mourniés, en Crète, et décédé le 18 mars 1936 à Paris, en France, est un homme politique grec, considéré, dès 1921, comme le « fondateur de la Grèce moderne ». La jeunesse de Venizélos est marquée par les luttes en Crète contre la présence ottomane et en faveur d'un rattachement à la Grèce, l’enosis. Après des études en Crète et en Grèce, il devient avocat en 1887, s'installe à La Canée, et se lance dans le journalisme et la politique. Élu député libéral à l'assemblée générale crétoise en 1889, insurgé lors de la révolte de 1897-1898, il rédige à l’issue de celle-ci la constitution de la Crète autonome. Ministre de la Justice de 1898 à 1901 dans le gouvernement local du haut-commissaire le prince Georges, il s’oppose à ce dernier sur la question du rattachement à la Grèce. C’est dans ce contexte qu’au printemps 1905, il prend la tête d’une insurrection qui se termine par le départ du prince Georges. Sa réputation dépasse alors les limites de son île, et gagne même une renommée internationale. Ainsi, lorsque les militaires grecs organisent le coup de Goudi à l'été 1909, Venizélos est sollicité pour prendre en mains la destinée de la nation. Il n’accepte qu’après que ses partisans ont remporté à l’été 1910 des élections démocratiques. Premier ministre, il mène une politique de modernisation du royaume, principalement en ce qui concerne l'armée et la marine, afin de permettre au pays d'affronter les conflits qui se dessinent. La Grèce sort ainsi vainqueur des deux guerres balkaniques. Cependant, il entre dans un très grave conflit avec le commandant en chef des troupes grecques, le prince héritier Constantin. L'opposition entre les deux hommes se prolonge au cours de la Première Guerre mondiale. Constantin I, monté sur le trône en 1913, est plutôt proche de la Triplice tandis que Venizélos penche vers l'Entente. Les influences opposées des belligérants finissent par couper la Grèce en deux lors du « Schisme national ». Venizélos, démis de ses fonctions par le roi, crée un second gouvernement, à Thessalonique, sous la protection des troupes de l'Entente. La France finit par pousser le roi à l'exil et, en juin 1917, Venizélos installe son gouvernement à Athènes. Il parvient alors à concilier les impératifs d’une politique extérieure liée à la guerre à toute une série de réformes modernisatrices. Grâce à son action, le Royaume de Grèce figure dans le camp des vainqueurs. Lors des négociations de paix, son talent de diplomate lui permet de réaliser en partie la Grande Idée avec les traités de Neuilly et de Sèvres. Accueilli en héros à son retour, il perd cependant les élections de novembre 1920. Cet échec marque pour lui le début d’une succession d’exils en France et de retours politiques dans un pays en pleine instabilité politique où, à deux reprises, il apparaît encore comme un homme providentiel. Après la défaite militaire de la guerre contre la Turquie, c’est lui qui négocie le Traité de Lausanne en 1922-1923. Puis, en 1928, dans un contexte politique et social trouble, il redevient Premier ministre. Pour la troisième fois, il mène une politique de modernisation du pays, principalement dans le secteur agricole. Mais, accusé de tendances dictatoriales, il perd les élections de 1932. Finalement, discrédité après avoir soutenu deux tentatives manquées de coups d'État militaire, Venizélos décède en exil en 1936.
- Nel maggio 1917, dopo l'esilio di Costantino (cui successe il secondogenito Alessandro), Venizelos fece ritorno ad Atene e si alleò con l'Entente. Dopo la guerra prese parte alla Conferenza di pace di Parigi (1919) e firmò, in qualità di rappresentante della Grecia, il Trattato di Neuilly e il Trattato di Sèvres. Come risultato di questi trattati la Grecia acquisì (temporaneamente) la Tracia Orientale e Smirne. Nel viaggio di ritorno Venizelos subì un tentativo di assassinio alla stazione ferroviaria di Lione. Dopo essersi ristabilito rientrò in Grecia, dove venne accolto come un eroe per aver liberato delle aree con popolazione greca. Nonostante la vittoria della guerra, Venizelos perse le elezioni del novembre 1920, con grande scontento delle popolazioni greche dell'Asia minore appena liberate. Come risultato della sconfitta, lasciò la Grecia per Parigi, ritirandosi dalla scena politica. Dopo il "disastro dell'Asia Minore", firmò come rappresentante della Grecia, il 24 luglio 1923, il Trattato di Losanna con la Turchia. Nelle elezioni del 5 luglio 1928, il suo partito riottenne il potere e costrinse il governo a tenere nuove elezioni il 19 agosto dello stesso anno, nelle quali il partito di Venizelos ottenne 228 dei 250 seggi al parlamento. Venizelos governò la Grecia fino al 1932. Nel 1933 subì il secondo tentativo di assassinio. Questo episodio fu seguito da disordini che produssero il movimento militare guidato da lui e dal Generale Nikolaos Plastiras nel 1935. Il movimento fallì, ed egli nuovamente si trasferì a Parigi, dove morì nel 1936. Il suo corpo venne traslato e sepolto a Akrotiri, sull'isola di Creta. L'Aeroporto internazionale di Atene di Spata, vicino Atene, è a lui dedicato, inotre è raffigurato sulle monete greche da 50 eurocent.
- ファイル:Ελευθέριος Βενιζέλος. jpg エレフテリオス・ヴェニゼロス エレフテリオス・ヴェニゼロス（Ελευθέριος Βενιζέλος, 1864年8月23日 - 1936年3月18日）は、ギリシャの政治家。20世紀前半のギリシャを代表する政治家のひとりで、9期に渡って断続的に長期間首相を務めた。
- Eleftherios Venizelos, was de belangrijkste Griekse staatsman van het begin van de 20e eeuw. Venizelos werd geboren in Kreta dat destijds nog deel uitmaakte van het Ottomaanse Rijk, en begon zijn politieke carrière op dit eiland, na er eerst korte tijd advocaat en journalist te zijn geweest. Tijdens zijn politieke carrière slaagde hij erin (1913) om Kreta herenigd te krijgen met de rest van Griekenland. In 1910 werd hij premier van Griekenland, zijn eerste ambtstermijn duurde tot 1915. Na die tijd is hij tweemaal herkozen (1917 - 20 en 1928 - 32). Tijdens de Balkanoorlogen won zijn land veel terrein op Bulgarije en Turkije. Gedurende de Eerste Wereldoorlog gaf zijn land steun aan de geallieerden. De oorlog tegen Turkije in 1922, onder koning Constantijn I, resulteerde in een verlies van Griekenland en meer dan een miljoen Griekse vluchtelingen uit Klein-Azië. De decennia erna werd hij diverse malen als premier herkozen. Uiteindelijk werd hij in 1932 niet meer herkozen, en toen in 1935 bleek dat hij het herstel van de monarchie niet kon voorkomen, vertrok hij naar Frankrijk, waar hij in 1936 in de hoofdstad Parijs stierf. Vanwege zijn enorme verdiensten voor Griekenland wordt Eleftherios Venizelos afgebeeld op de Griekse euromunt van 50 lepta oftewel 50 eurocent, die in de meeste landen van de EU (2003) in omloop is als wettig betaalmiddel. Verder is om deze reden veel in Griekenland naar hem genoemd. Voorbeelden: De luchthaven van Athene heeft de naam Eleftherios Venizelos. Zeer veel straten en pleinen in Griekenland (maar ook wel in andere Europese landen) hebben Venizelos of Venizelou in hun naam.
- Eleftherios Venizelos, født 23. august 1864 i Chania, Kreta, død 18. mars 1936 i Paris, Frankrike var en gresk/kretiansk politiker. Han var premierminister i periodene 1910-1915, 1915, 1917-1920, 1924, 1928-1932, 1932 samt 1933 og er en av de mest betydningsfulle personer i Hellas' moderne historie. Han har gitt navn til Athens flyplass. Han har også hatt betydelig påvirkning også etter sin død gjennom venizelismen, en ideologi inspirert av hans tanker. Hans innflytelse på Hellas var så stor at enkelte har kalt ham «det moderne Hellas' skaper». Venizelos var en av lederne for opprøret mot tyrkerne på Kreta i 1897. Da øya ble autonom ble han justisminister der i perioden 1899-1901. Han var forkjemper for at alle grekere skulle være samlet i et land. I 1910 flyttet han til Athen, der han grunnla Det liberale parti, og etter det følgende valget ble han premierminister. Gjennom satsningene på militæret han gjorde sto landet godt forberedt før balkankrigen, da de nordre delene av nåværende Hellas ble erobret.
- Eleutherios Venizelos, gr. Ελευθέριος Βενιζέλος = Eleftherios Wenizelos – grecki polityk, prawnik, ośmiokrotny premier. Urodził się w Murnies koło Chanii na Krecie. Zaistniał na scenie politycznej podczas kreteńskiego powstania przeciwko Imperium Osmańskiemu w 1897, opowiadając się za enosis czyli za utworzeniem unii z Grecją. W 1905 był przywódcą kolejnego powstania na Krecie, które wybuchło w jego rodzinnej wiosce Theriso. Powstanie doprowadziło do odwołania namiestnika tureckiego z wyspy. Po uzyskaniu przez Kretę autonomii Wenizelos współtworzył jej konstytucję.
- Elefthérios Venizélos, em grego Ελευθέριος Βενιζέλος, foi provavelmente o mais importante político da Grécia moderna. Estudou Direito na Universidade de Atenas, retornando em seguida a Creta, onde se elegeu pelo Partido Liberal para a assembléia local. Tornou-se figura destacada no levante cretense contra o Império Otomano em 1897, durante o qual ele liderou uma força anti-otomana num esforço para unir a ilha à Grécia. O levante teve como resultado a autonomia de Creta sob o Império Otomano. Navios de guerra britânicos, russos, italianos e austro-húngaros se deslocaram para a ilha para forçar os turcos a saírem da ilha. Sob pressão das potências européias, o príncipe Giorgios da Grécia se tornou alto-comissário da ilha, com Venizelos servindo como seu conselheiro de justiça. As potências européias ajudaram o príncipe a criar uma força policial na ilha. Venizélos logo divergiu do príncipe Giorgios, por este ter assumido poderes absolutistas, tornou-se então líder da oposição e liderou uma revolta armada, que fez o príncipe deixar a ilha. Este foi substituído no poder pelo ex-primeiro ministro grego Aléxandros Zaímis. Durante as Guerras Balcânicas, a Grécia estava bem preparada e, assim, pôde incorporar os territórios de Épiro, Macedônia e as ilhas do Mar Egeu. Durante a Primeira Guerra Mundial, apesar de a Grécia ter se mantido neutra, Venizélos apoiou uma aliança com a Tríplice Entente, acreditando na vitória dos ingleses e franceses. Durante a vida sofreu dois atentados, o segundo deles em 1933. Depois disso, liderou um movimento militar, em 1935, junto com o general Nikólaos Plastíras. O fracasso deste movimento levou-o ao exílio em Paris, onde morreu em 1936.
- Элефте́риос Кириáку Венизе́лос, — греческий политик, несколько раз занимавший должность премьер-министра с 1910 по 1933 гг. Взгляды Венизелоса периодически колебались, от либерального республиканизма до консервативного монархизма. Имеются непроверенные данные о членстве в масонской ложе по меньшей мере с 1900 года. Родился на Крите. Учился в Афинском университете. Был организатором критского революционного движения и восстания, в результате которого Крит, находившийся под турецкой оккупацией, получил автономию. Занимал должность министра юстиции автономного Крита с 1899 по 1901 гг. Участвовал в создании полицейских сил автономного Крита. Вскоре, однако, начались трения между ним и правителем автономного Крита, принцем Георгом, которые привели к новому восстанию и изгнанию Георга с острова. Венизелос получил пост в новом правительстве Александроса Дзаймиса. Позднее Венизелос принял участие в политике материковой Греции. Благодаря энергичным действиям Венизелоса и его соратника адмирала Кундуриотиса Греция оказалась хорошо подготовленной к Балканским войнам, в результате которых её территория существенно увеличилась. В отличие от короля Константина I, симпатизировавшего Германии и настроенного нейтрально, Венизелос был сторонником войны Греции на стороне Антанты. В результате конфликта между ним и королём в 1916 Греция размежевалась на две части — контролируемые соответственно королём и Венизелосом (это событие известно как «национальный раскол»). Конфликт завершился давлением дипломатии и войск Антанты, изгнанием короля, коронацией его сына Александра и вступлением Греции в войну на стороне Антанты. Венизелос — главный виновник Второй греко-турецкой войны, которая была развязана в нарушение Мудросского перемирия. Венизелос рассчитывал на помощь стран Антанты, которая в реальности была оказана в весьма небольшом объёме, и недооценил силу турецких войск под командованием Кемаля Ататюрка. Греция потерпела серьёзное поражение, которое привело не только к потере греками значительной территории, но и к гуманитарной катастрофе — геноциду понтийских греков, проживавших до начала войны в Турции (ок. 1,5 млн было убито или изгнано с родных земель). В 1935 г. , после прихода к власти консервативного генерала И. Метаксаса, давнего противника Венизелоса, ему пришлось покинуть страну, а многие из его сторонников были арестованы или убиты. Умер в изгнании в Париже, с почётом похоронен на Крите. Второй сын Венизелоса, Софоклис Венизелос, также был премьер-министром Греции.
- Eleutherios Venizelos, född 23 augusti 1864 i Chania, Kreta, död 18 mars 1936 i Paris, Frankrike var grekisk/kretiansk politiker. Han var premiärminister 1910-1915, 1915, 1917-1920, 1924, 1928-1932, 1932 samt 1933 och är en av de mest betydelsefulla personerna i Greklands moderna historia. Han har givit namn åt Atens flygplats, Eleftherios Venizelos Internationella Flygplats. Han har haft betydande påverkan även efter sin död genom venizelismen. Han var en av ledarna förr upproret mot turkarna på Kreta 1897. Han kom då ön blivit autonom att bli dess justitieminister 1899-1901. Han var förespråkare av att alla greker skulle vara samlade i ett land. Han flyttade 1910 till Aten, där han grundade Liberala partiet, och efter det följande valet blev han premiärminister. Genom de satsningar på militären som han gjorde stod landet bra förberett för balkankrigen, varigenom de norra delarna av nuvarande Grekland erövrades.
- Elefterios Venizelos Yunanistan'ın eski başbakanı, Megali Idea nin mimarı ve modern Yunanistan'ın en önemli siyasetçilerinden biriydi. 1864 yılında o zamanlar bir Osmanlı toprağı olan Girit adasındaki Hanya şehrinde doğdu. Hukuk öğrenimi gördü. Girit'in Yunanistan'a katılmasını amaçlayan ayaklanmaları düzenledi. 1898 yılında Girit komiserliğine atanan Prens Georgios'u düşürdükten sonra, yüksek komiser yardımcılığını elde etti. 1910'da Yunanistan'daki askeri yönetimin başkanlığına getirilen Venizelos, Sırbistan, Bulgaristan ve Karadağ ile kurduğu Balkan Birliğinin desteğiyle, Türkiye'ye açtığı savaşta, Girit'in 1913'de Yunanistan'a bağlanmasını sağladı. Osmanlılardan aldığı toprakları kaybetme korkusuyla, I. Dünya Savaşı'nda tarafsız kalmayı tercih etti. Ancak, İtilâf Devletleri'nin verdiği teminatla Çanakkale'ye kuvvet göndermeye kalkışınca, Kral Konstantinos tarafından istifaya zorlandı. Aynı yıl yapılan seçimlerle tekrar iktidara geldi. Fakat Sırbistan'ın yanında savaşa girme kararı, ikinci kez görevinden uzaklaştırılmasına sebep oldu. 1916 yılında Selanik'te muhalif bir hükümet kurdu ve ancak 1917 yılında Konstantinos'un tahtı bırakmasından sonra Yunanistan'a dönebildi. I. Dünya Savaşı'ndan sonra yapılan Nöyyi ve Sevr Antlaşmaları'yla sağladığı topraklarla, 1918 muhtırasında belirttiği Megali Idea gerçekleştiremeyince, İngilizlerin desteğiyle 1920 yılında Türkiye ile savaşa girdi. 1928'de milli birlik hükümetiyle iktidara geldi. Bu yıllarda Türkiye'ye karşı barışçı bir siyaset uygulamaya çalıştıysa da ülke içindeki ekonomik dengesizlik, onu 1933'te iki kez hükümetten çekilmek zorunda bıraktı. 1935'te Girit'in bağımsızlığını ilan etmesi durumunu güçleştirdi. Seçimleri kaybedince Paris'e gitti ve orada gıyaben ölüme mahkum edildi. 1936 yılında Paris'de öldü.
- Елефтеріос Венізелос — найвидатніший грецький державний і політичний діяч початку 20 століття. У 1910—1915, 1917—1920, 1924, 1928—1932, 1933 обіймав посаду прем'єр-міністра Греції. Освіту здобув в Афінському університеті, після його закінчення у 1886 р. повернувся на Крит, який на той час все ще знаходився під владою Туреччини. 1888 р. Венізелос був обраний до Зборів Криту. Повстання 1897 р. призвело до виведення турецьких військ з Кріту, Венізелос очолив нові Національні збори острова, проголосивши в 1905 р. приєднання Криту до Греції. У 1910 р. став засновником і лідером Ліберальної партії Греції. Брав участь у створенні Балканського союзу 1912. Домігся приєднання до Греції в результаті Балканських воєн 1912—-1913 острова Крит, Егейської Македонії, Західної Фракії та інших територій. 29 червня 1915 оголосив про вступ Греції у Першу світову війну на боці Антанти. Проте мав піти у відставку, зіштовхнувшись з опозицією. У серпні 1915 р. він повернувся до влади, але був змушений знову піти у відставку після висадки військ Антанти в Салоніках 1 жовтня 1915. Остання подія призвела до остаточного розриву між Венізелосом та про-германськи налаштованим королем Костянтином I. 25 вересня 1916 Венізелос втік на Крит. У жовтні 1916 він повернувся в Салоніки, де сформував Тимчасовий уряд, а 16 червня 1917 очолив новий уряд Греції в Афінах. Венізелос зазнав поразки на виборах у листопаді 1920, і після плебісциту 6 грудня 1920 р. в країну повернувся король Костянтин I. Венізелос повернувся до політичної діяльності тільки після другого зречення короля в 1922. Також вводив Грецію в інтервенцію на території України (січень — квітень 1919 р. ) і загарбницьку війну проти Туреччини (1919—1922). У 1923 р. він представляв Грецію на конференції в Лозанні, в 1924 р. став на короткий період прем'єр-міністром, 4 липня 1928 знову очолив уряд і залишався на цій посаді (з перервами) до 1933 р. У березні 1935 р. Венізелос також став натхненником антимонархічного повстання на острові Крит, придушеного промонархістським урядом. У тому ж році емігрував до Франції. Був засуджений у Греції до смертної кари, але потрапив під амністію, оголошену новим королем Георгом II.
- 埃莱夫塞里奥斯·基里亚科斯·韦尼泽洛斯（希腊语：Ελευθέριος Βενιζέλος，1864年8月23日希腊 - 1936年3月18日法国巴黎），希腊现代历史上最著名的政治家之一，曾七次出任希腊总理。
|
| rdfs:comment
|
- Eleftherios Venizelos was an eminent Greek revolutionary, a prominent and illustrious statesman as well as a charismatic leader in the early 20th century. Elected several times as Prime Minister of Greece and served from 1910 to 1920 and from 1928 to 1932. Venizelos had such profound influence on the internal and external affairs of Greece that he is credited with being "the maker of modern Greece", and he is still widely known as the "Ethnarch".
- Eleftherios Venizelos war Politiker und Premierminister in Griechenland. Venizelos stammt aus einer einfachen kretischen Familie. Ab 1888 war er einer der wichtigsten Aktivisten für einen Anschluss der Insel an Griechenland. Im Türkisch-Griechischen Krieg 1897 gehörte er zu den Anführern auf griechischer Seite. Der Krieg verlief für Griechenland zwar erfolglos, aber auf Druck der internationalen Großmächte musste das Osmanische Reich Kreta eine begrenzte Autonomie gewähren. Bis am 9.
- Elefthèrios Venizelos. Polític grec que esdevingué primer ministre entre 1915 i 1935. La seva influència política fou cabdal en la vida política grega de la primera meitat del segle XX. Fou el pare de Sofoklis Venizelos que també tingué una destacada carrera política a Grècia. Nascut a Murniés, a l'illa de Creta, el dia 23 d'agost de 1864, essent fill de Kyriakos Venizelos un revolucionari cretenc deportat per les autoritats otomanes a Siros arran d'una insurrecció l'any 1866.
- Eleftherios Venizelos (plným jménem Elefthérios Kyriákou Venizélos, řecky Ελευθέριος Κυριάκου Βενιζέλος) byl významným řeckým revolucionářem, prominentním a proslulým státníkem působícím během první poloviny 20. století.
- Elefterios Venizelos, en griego Ελευθέριος Βενιζέλος, fue probablemente el político más importante de la Grecia moderna. Fue primer ministro en reiteradas ocasiones, la primera en 1910 y la última en 1933. Nació en el poblado de Mournies cerca de La Canea, Creta. Estudió Derecho en la Universidad de Atenas. Tras su regreso a la isla, Venizelos fue elegido como miembro de la Asamblea local de Creta por el partido liberal.
- Eleftheríos Venizélos (koko nimeltään Elefthérios Kyriákou Venizélos, kreik. Ελευθέριος Κυριάκου Βενιζέλος) oli kreikkalainen merkittävä poliitikko ja maan seitsenkertainen pääministeri. Venizélos oli nuorena kapinallinen ja taisteli osmaneita vastaan. Myöhemmin Venizéloksesta tuli tärkeä vaikuttaja kotisaarensa Kreetan kansalliskokouksessa, ja hän sai Kreetan hallitsijan eroamaan vuonna 1905.
- Elefthérios Kyriákou Venizélos, né le 23 août 1864 à Mourniés, en Crète, et décédé le 18 mars 1936 à Paris, en France, est un homme politique grec, considéré, dès 1921, comme le « fondateur de la Grèce moderne ». La jeunesse de Venizélos est marquée par les luttes en Crète contre la présence ottomane et en faveur d'un rattachement à la Grèce, l’enosis.
- Nel maggio 1917, dopo l'esilio di Costantino (cui successe il secondogenito Alessandro), Venizelos fece ritorno ad Atene e si alleò con l'Entente. Dopo la guerra prese parte alla Conferenza di pace di Parigi (1919) e firmò, in qualità di rappresentante della Grecia, il Trattato di Neuilly e il Trattato di Sèvres. Come risultato di questi trattati la Grecia acquisì (temporaneamente) la Tracia Orientale e Smirne.
- ファイル:Ελευθέριος Βενιζέλος. jpg エレフテリオス・ヴェニゼロス エレフテリオス・ヴェニゼロス（Ελευθέριος Βενιζέλος, 1864年8月23日 - 1936年3月18日）は、ギリシャの政治家。20世紀前半のギリシャを代表する政治家のひとりで、9期に渡って断続的に長期間首相を務めた。
- Eleftherios Venizelos, was de belangrijkste Griekse staatsman van het begin van de 20e eeuw. Venizelos werd geboren in Kreta dat destijds nog deel uitmaakte van het Ottomaanse Rijk, en begon zijn politieke carrière op dit eiland, na er eerst korte tijd advocaat en journalist te zijn geweest. Tijdens zijn politieke carrière slaagde hij erin (1913) om Kreta herenigd te krijgen met de rest van Griekenland. In 1910 werd hij premier van Griekenland, zijn eerste ambtstermijn duurde tot 1915.
- Eleftherios Venizelos, født 23. august 1864 i Chania, Kreta, død 18. mars 1936 i Paris, Frankrike var en gresk/kretiansk politiker. Han var premierminister i periodene 1910-1915, 1915, 1917-1920, 1924, 1928-1932, 1932 samt 1933 og er en av de mest betydningsfulle personer i Hellas' moderne historie. Han har gitt navn til Athens flyplass. Han har også hatt betydelig påvirkning også etter sin død gjennom venizelismen, en ideologi inspirert av hans tanker.
- Eleutherios Venizelos, gr. Ελευθέριος Βενιζέλος = Eleftherios Wenizelos – grecki polityk, prawnik, ośmiokrotny premier. Urodził się w Murnies koło Chanii na Krecie. Zaistniał na scenie politycznej podczas kreteńskiego powstania przeciwko Imperium Osmańskiemu w 1897, opowiadając się za enosis czyli za utworzeniem unii z Grecją. W 1905 był przywódcą kolejnego powstania na Krecie, które wybuchło w jego rodzinnej wiosce Theriso.
- Elefthérios Venizélos, em grego Ελευθέριος Βενιζέλος, foi provavelmente o mais importante político da Grécia moderna. Estudou Direito na Universidade de Atenas, retornando em seguida a Creta, onde se elegeu pelo Partido Liberal para a assembléia local. Tornou-se figura destacada no levante cretense contra o Império Otomano em 1897, durante o qual ele liderou uma força anti-otomana num esforço para unir a ilha à Grécia.
- Элефте́риос Кириáку Венизе́лос, — греческий политик, несколько раз занимавший должность премьер-министра с 1910 по 1933 гг. Взгляды Венизелоса периодически колебались, от либерального республиканизма до консервативного монархизма.
- Eleutherios Venizelos, född 23 augusti 1864 i Chania, Kreta, död 18 mars 1936 i Paris, Frankrike var grekisk/kretiansk politiker. Han var premiärminister 1910-1915, 1915, 1917-1920, 1924, 1928-1932, 1932 samt 1933 och är en av de mest betydelsefulla personerna i Greklands moderna historia. Han har givit namn åt Atens flygplats, Eleftherios Venizelos Internationella Flygplats. Han har haft betydande påverkan även efter sin död genom venizelismen.
- Elefterios Venizelos Yunanistan'ın eski başbakanı, Megali Idea nin mimarı ve modern Yunanistan'ın en önemli siyasetçilerinden biriydi. 1864 yılında o zamanlar bir Osmanlı toprağı olan Girit adasındaki Hanya şehrinde doğdu. Hukuk öğrenimi gördü. Girit'in Yunanistan'a katılmasını amaçlayan ayaklanmaları düzenledi. 1898 yılında Girit komiserliğine atanan Prens Georgios'u düşürdükten sonra, yüksek komiser yardımcılığını elde etti.
- Елефтеріос Венізелос — найвидатніший грецький державний і політичний діяч початку 20 століття. У 1910—1915, 1917—1920, 1924, 1928—1932, 1933 обіймав посаду прем'єр-міністра Греції. Освіту здобув в Афінському університеті, після його закінчення у 1886 р.
- 埃莱夫塞里奥斯·基里亚科斯·韦尼泽洛斯（希腊语：Ελευθέριος Βενιζέλος，1864年8月23日希腊 - 1936年3月18日法国巴黎），希腊现代历史上最著名的政治家之一，曾七次出任希腊总理。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
