| dbpprop:abstract
|
- Edmond Halley FRS (8 November 1656 – 14 January 1742) was an English astronomer, geophysicist, mathematician, meteorologist, and physicist, who is best known for computing the orbit of Halley's comet, which is named for him.
- Edmond Halley war ein englischer Astronom, Mathematiker, Kartograph, Geophysiker und Meteorologe.
- Edmund Halley o Edmond Halley, astrònom, geofísic, matemàtic, meteoròleg i físic anglès. Fill d'un acabalat fabricant de sabó, va nàixer en Haggerston, prop de Londres en 1656. Als 17 anys es va traslladar a Oxford. Des de molt jove va sentir una gran inclinació per les matemàtiques i es va interessar en la investigació dels cels per l'astrònom reial, John Flamsteed. En 1676 va publicar en Philosophical Transactions una dissertació sobre la teoria dels planetes, i en el mateix any es va traslladar a l'illa de Santa Helena per a observar les estreles del cel austral i fer un catàleg de les mateixes, el resultat del qual va ser el Catalogus stellarun australium, publicat a Londres en 1679. Amic d'Isaac Newton, el va animar a escriure el seu Principia Mathematica. És possible que en l'època de Newton no s'hagueren publicat, de no haver sigut per la seva amistat amb Halley, perquè se sap que al primer no li preocupava la publicació de la seva obra. Halley no sols va pagar la impressió sinó que es va encarregar de corregir proves i d'altres labors editorials. El llibre original es va vendre a les llibreries per sis xílings, sense enquadernar. A la seva tornada de Santa Helena, en 1678, Halley va rebre la mestria en Oxford. El mateix any va ser triat membre de la Royal Society, de la que va arribar a ser, successivament, Clerk en 1686 i secretari en 1702, però mai va ser el seu president; tal honor va recaure en el seu amic Newton en 1703. La teoria de la gravitació de Newton el va impulsar a calcular per primera vegada l'òrbita d'un cometa, el de 1682, anunciant que era el mateix que havia estat vist en 1531 i 1607, i anunciant que tornaria a passar en 1758. En el seu honor es va donar al cometa el seu nom i avui en dia se'l coneix com a 1P/Halley. De 1698 a 1700 va recórrer les costes de l'Àfrica austral i d'Amèrica, ocupat en la teoria del magnetisme terrestre en el vaixell "Paramour Pink". El fruit més important d'estes dos expedicions va ser la primera carta de declinacions. En 1693 i 1716 va publicar en "Philosophical Transactions" el seu mètode per a la determinació de la paral·laxi del Sol per mitjà dels trànsits de Venus. En 1718 va cridar l'atenció sobre el moviment propi de diverses estreles fixes. A la mort de Flamsteed, en 1720 el va succeir com a astrònom reial i director de l'Observatori de Greenwich, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Va casar-se en 1682 amb Mary Tooke i van tenir dos filles i un fill. Halley va morir en Greenwich en 1742 als 85 anys.
- Edmond Halley byl anglický astronom, geofyzik, matematik, meteorolog a fyzik.
- Edmund Halley o Edmond Halley. Hijo de un acaudalado fabricante de jabón, nació en Haggerston, cerca de Londres en 1656. A los 17 años se trasladó a Oxford. Desde muy joven sintió una gran inclinación por las matemáticas e interesado en la investigación de los cielos por el astrónomo real, John Flamsteed (1646-1719). En 1676 publicó en "Philosophical Transactions" una disertación sobre la teoría de los planetas, y en el mismo año se trasladó a la isla de Santa Helena para observar las estrellas del cielo austral y hacer un catálogo de las mismas: se llevó relojes, micrómetros y un gran telescopio refractor de 7,3 metros de longitud que utilizó con gran provecho, pese a las malas condiciones atmosféricas; el resultado fue el "Catalogus stellarun australium", publicado en Londres en 1679, obra que tabula la posición de 341 estrellas australes. Amigo de Isaac Newton (1642-1727), le animó a escribir su "Principia Mathematica". Es posible que en la época de Newton no se hubieran publicado, de no haber sido por su amistad con Halley, pues se sabe que al primero no le preocupaba la publicación de su obra. Halley no solo pagó la impresión sino que se encargó de corregir pruebas y de otras labores editoriales. El libro original se vendió a las librerías por seis chelines, sin encuadernar. A su regreso de Santa Helena, en 1678, Halley recibió su maestría en Oxford. El mismo año fue elegido miembro de la Royal Society, de la que llegó a ser, sucesivamente, Clerk en 1686 y secretario en 1702, pero nunca fue su presidente; tal honor recayó en su amigo Newton en 1703. La teoría de la gravitación de Newton le impulsó a calcular por primera vez la órbita de un cometa, el de 1682, anunciando que era el mismo que había sido visto en 1531 y 1607, y anunciando que volvería a pasar en 1758. En su honor se dio al cometa su nombre y que hoy día se le conoce como 1P/Halley. De 1698 a 1700 recorrió las costas de África austral y de América, ocupado en la teoría del magnetismo terrestre en el barco "Paramore", un "pink" (barco de plan holandes y de formas redondas y àmplias, bien adaptado a mares peligrosas) . El fruto más importante de estas dos expediciones fue la primera carta de la variación de la declinación magnetica, con las curvas isogonas . Al regreso de esta expedición se comprobó que Halley bebía ron y blasfemaba como un consumado marino. Durante la misma pensó en la posibilidad de hacer una estimación de la edad de la Tierra por medio del cálculo de la concentración de sal en los mares, suponiendo que la deposición de todos los ríos terrestres había sido constante a lo largo del tiempo; más tarde llevó a cabo este experimento obteniendo una edad superior a la indicada en la Biblia. En 1712, sin el permiso del Astrónomo Real John Flamsteed, publicó un mapa estelar con el material obtenido por éste; más tarde aparecería una edición autorizada (en tres volúmenes) que contaba con la posición exacta de 3.000 estrellas determinadas desde el recientemente inaugurado Observatorio de Greenwich. En 1693 y 1716 publicó en "Philosophical Transactions" su método para la determinación de la paralaje del Sol por medio de los tránsitos de Venus. En 1718 llamó la atención sobre el movimiento propio de varias estrellas fijas, reflexionó sobre la posibilidad de medir las distancias estelares por medio del paralaje estelar y calculó aproximadamente la distancia existente entre el Sol y Sirio, que estimó en 120.000 veces la distancia Tierra-Sol. Estos cálculos animaron al astrónomo irlandés Samuel Molineux a intentar medir el paralaje de Gamma Draconis: después de varios meses fracasó en la medición del paralaje de la estrella pero por el contrario su ayudante, James Bradley, descubrió la aberración de la luz. A la muerte de Flamsteed, en 1720 le sucedió como segundo Astrónomo Real y director del Observatorio de Greenwich, cargo que ocupó hasta su muerte. Casó en 1682 con Mary Tooke y tuvieron dos hijas y un hijo. Halley murió en Greenwich en 1742 a los 85 años.
- Edmond Halley oli englantilainen tähtitieteilijä, geofyysikko, matemaatikko, meteorologi ja fyysikko. Nykyään hänet muistetaan parhaiten Halleyn komeetasta, jonka uudelleenesiintymisen Halley ennusti oikein.
- Edmond (ou Edmund) Halley est un astronome et ingénieur britannique. Ingénieur et scientifique pluridisciplinaire, il est surtout connu pour avoir le premier déterminé la périodicité de la comète de 1682, qu'il fixa par calcul à 76 ans environ. Lors du retour de cette comète en 1758, elle fut baptisée de son nom. C'est l'une des rares comètes qui portent un autre nom que celui de leur découvreur.
- Fájl:Edmond Halley. jpg Edmond Halley Edmond Halley angol csillagász, geofizikus, matematikus, meteorológus és fizikus.
- Halley nacque a Haggerston, Londra, figlio di un ricco fabbricante di sapone. Dal 1673 studiò al The Queen's College di Oxford. Prima di laurearsi pubblicò saggi sul Sistema solare e le macchie solari. Lasciando Oxford, nel 1676, visitò l'isola di Sant'Elena con l'intenzione di studiare le stelle dal emisfero australe. Ritornò in Inghilterra a novembre del 1678. L'anno seguente pubblicò Catalogus Stellarum Australium che comprendeva 341 stelle meridionali. Per queste aggiunte alla mappa stellare fu paragonato a Tycho Brahe. Conseguì il Master of Arts a Oxford e fu eletto membro della Royal Society. Nel 1686 Halley pubblicò la seconda parte del resoconto della sua spedizione, un saggio e una carta sugli alisei e i monsoni. Identificò nel riscaldamento solare la causa dei moti atmosferici. Stabilì anche la relazione fra la pressione barometrica e l'altezza sul livello del mare. Halley si sposò nel 1682 e sì stabilì a Islington. Passò la maggior parte del suo tempo osservando la Luna, ma si interessò anche ai problemi della gravità. Un problema che attirò la sua attenzione fu la prova delle leggi di Keplero sul moto planetario. Nell'agosto del 1684 andò a Cambridge per discuterne con Isaac Newton, scoprì che Newton aveva già risolto il problema ma non aveva ancora pubblicato niente. Halley lo convinse a scrivere Philosophiae Naturalis Principia Mathematica, che fu pubblicato a spese di Halley. Nel 1693 pubblicò un articolo sulle rendite vitalizie, un'analisi dell'età alla morte presa dagli archivi di una città tedesca nota per tenere una documentazione meticolosa. Questo permise al governo britannico di vendere le rendite vitalizie ad un prezzo adatto, basato sull'età dell'acquirente. Il lavoro di Halley influenzò fortemente lo sviluppo della demografia. Nel 1698 ricevette l'incarico di capitano sulla HMS Paramore (His Majestic Ship - nave di Sua Maestà Britannica), per fare approfondite osservazioni sulle condizioni del magnetismo terrestre. Il viaggio nell'oceano atlantico durò due anni, si estese da 52 gradi di latitudine nord a 52 gradi sud. I risultati furono pubblicati in una carta generale delle declinazioni magnetiche nel 1701. Fu la prima carta di questo tipo ad essere pubblicata e la prima su cui apparvero le isocline. Nel novembre del 1703 fu nominato Professore saviliano di Geometria all'Università di Oxford, nel 1710 ricevette una laurea ad honorem in legge. Nel 1705 pubblicò Synopsis Astronomia Cometicae nel quale espose il suo convincimento che gli avvistamenti cometari del 1456, 1531 1607 e 1682 erano relativi alla stessa cometa, e ne predisse il ritorno nel 1758. Quando ciò accadde, divenne nota come la Cometa di Halley. Nel 1716, Halley suggerì una misurazione precisa della distanza tra la Terra e il Sole basandosi sul transito di Venere. Nel 1718 scoprì il moto proprio delle stelle "fisse", comparando le sue misurazioni astrometriche con quelle riportate nell' Almagesto. L'interesse di Halley per la scienza greca ne fece anche un filologo ed editore di antichi trattati. Nel 1706 curò l'edizione del De sectione rationis di Apollonio di Perga, alla quale aggiunse una sua ricostruzione dell'opera perduta De sectione spatii. Poiché l'opera di Apollonio si era conservata solo in traduzione araba, egli aveva imparato l'arabo per poterla tradurre. Nel 1710 pubblicò un'edizione delle Coniche, alla quale aggiunse il De sectione cylindri et coni di Sereno di Antinoe. La sua traduzione dall'arabo in latino degli Sphaerica di Menelao di Alessandria apparve solo postuma, nel 1758. Nel 1720, Halley successe a John Flamsteed come Astronomo Reale, impiego che mantenne fino alla sua morte. Fu seppellito nella St. Margaret's Church a Lee, nel sud-est di Londra.
- エドモンド・ハレー（Edmond あるいは Edmund Halley、1656年10月29日 - 1742年1月14日）はイギリスの天文学者、地球物理学者、数学者、気象学者、物理学者。ハレー彗星の軌道計算を初め、多くの科学的業績で知られる。 ※Halley の最も標準的な発音は[hæli] で、"valley" と同じ音韻である。場合によっては [heɪli]（"Bailey" と同音韻）のように発音される場合もある。日本語表記についても「ハレー」「ハリー」等が混在するが、今日では「ハレー彗星」の表記が一般的である点などを考慮して、本項では「ハレー」と統一して表記する。
- Edmond Halley was een Brits astronoom, hoogleraar te Oxford (1705) en directeur van de sterrenwacht van Greenwich (1720). Halley bepaalde de positie van 340 sterren aan de zuidelijke hemel, resulterende in de catalogus stellarum Australium. Hij ontdekte dat de kometen van 1531, 1607 en 1682 dezelfde komeet was, die elke 76 jaar terugkeert. Deze komeet is nu bekend als de komeet van Halley. Ook ontdekte Halley de eigenbeweging van sterren, en drukte hij de Principia van Isaac Newton. Halley suggereerde om de venusovergangen van 1761 en 1769 te gebruiken om de astronomische eenheid te bepalen met behulp van parallax. Na zijn dood vonden dan ook expedities plaats om de venusovergang op verschillende plaatsen waar te nemen.
- Edmond Halley var en engelsk astronom, matematiker og geofysiker. Som sønn av en velstående såpekoker i Haggerston fikk Edmond gå på de beste skoler; etter St. Paul’s School ble han student ved Queen’s College i Oxford. Allerede tidlig i studietida begynte han å publisere artikler om solsystemet og solflekker. Etter fullført utdanning tok han ut på en reise til den sørlige halvkula for å studere den sørlige stjernehimmelen, med St. Helena som base. I 1679 utga han så sin Catalogus Stellarum Australium med 341 sørlige stjerner. Denne store utvidelsen av stjernekartet førte til at han av samtida ble jamført med den store Tycho Brahe. Han fikk en Master of Arts-grad ved Oxford og ble medlem av Royal Society. Under sin store ekspedisjon hadde Halley også gjort atmosfæriske registreringer, og i 1686 publiserte han en avhandling om passatene og monsunvinder. I denne slo han fast at soloppvarming er årsak til atmosfæriske bevegelser. Det var også Halley som viste sammenhengen mellom lufttrykk og høyde over havet. Halley gifta seg og satte bo i Islington. Her brukte han det meste av tida på observasjoner av månen, men han var også opptatt av problemer omkring tyngdekraften. Ett av problemene som tiltrakk seg Halleys oppmerksomhet, var beviset for Keplers lover. I august 1684 dro han til Cambridge for å diskutere dette med Isaac Newton – bare for å oppdage at Newton hadde løst problemet, men uten å publisere noe. Han overtalte da Newton til å begynne å skrive sin Philosophiæ naturalis principia mathematica. Principia ble utgitt på Halleys kostnad i 1687, og er blitt ett av de store gjennombrudd i vitenskapshistoria. I 1693 utga Halley en artikkel om livrenter som skulle få stor betydning for utviklinga av aktuarfaget, og som tillot den britiske regjeringa å begynne å selge livrenter basert på en korrekt pris i forhold til kjøperens alder. I denne studien benytta Halley seg av statistikk fra byen Breslau, som var kjent for å ha særlig gode registreringer av befolkningens levealder. Halleys metode for å konstruere levealdertabeller for Breslau regnes i dag for et av de tidlige høydepunkt i demografien. I 1690 fikk Halley i oppdrag å gjøre målinger av jordas magnetfelt. Han tok derfor ut på en ny, stor ekspedisjon med HMS «Paramore» som varte i to år og tok han over det meste av Atlanterhavet mellom 52°N og 52°S. Resultatene ble framlagt i 1701 i General Chart of the Variation of the Compass. Dette er den første kartlegginga i sitt slag, og den første der det ble brukt isogoner – også kalt Halley-linjer. I 1703 ble Halley utnevnt til professor i geometri ved Oxford. Her begynte han å gjøre beregninger på kometbaner, og i Synopsis Astronomia Cometicae (1705) slo han fast at kometobservasjonene i 1456, 1531, 1607 og 1682 gjaldt samme komet, og regna ut at den ville komme tilbake i 1758. Da dette viste seg å slå stikk, fikk den navnet Halleys komet. Halley gjenopptok Jeremiah Horrocks' arbeider med å bestemme avstandene i solsystemet ved hjelp av planetpassasjer. Han hadde sjøl observert en merkurpassasje i oktober 1677. I 1716 kom han med forslag til et presisjonsinstrument for slike målinger, som kom til anvendelse under den neste venuspassasjen i 1761. I 1720 ble Halley utnevnt til Astronomer Royal, en stilling han hadde til sin død. Han ligger gravlagt ved St. Margarets kirke i Lee i Sørøst-London.
- Edmund Halley (również Edmond Halley) – angielski astronom i matematyk. Odkrył ruchy własne gwiazd oraz istnienie eliptycznych orbit kometarnych, przepowiadając powrót komety znanej dziś jako kometa Halleya.
- Edmond Halley foi um astrônomo e matemático britânico.
- Edmond Halley a fost un astronom şi matematician englez. El a descoperit metoda de măsurare a distanţei dintre două stele (Deplasare de paralaxă). După numele lui va fi denumită Cometa Halley. Cometă care „apare” pe cer la fiecare 76 de ani (ultima dată în 1986).
- Эдму́нд Галле́й — английский королевский астроном, геофизик, математик, метеоролог, физик и демограф. Родился 29 октября 1656 года в небольшой деревушке Хаггерстон в семье зажиточного мыловара. Учился в школе святого Павла, затем, с 1673 года в Королевском колледже, в Оксфорде. Ещё в 1676 году, будучи студентом третьего курса Оксфордского университета, Галлей опубликовал свою первую научную работу — «Об орбитах планет» — и открыл большое неравенство Юпитера и Сатурна (скорость всё время возрастает у одной планеты — Юпитера — и уменьшается у другой). Это открытие впервые поставило перед астрономами важнейший для человечества вопрос об устойчивости, долговечности Солнечной системы. В 1693 году Галлей обнаружил вековое ускорение Луны, что могло свидетельствовать о её непрерывном приближении к Земле. Покинув Оксфорд, Галлей посетил в 1676 году остров Святой Елены в Южной Атлантике с целью изучения звезд Южного полушария. Возвратился в Англию в ноябре 1678 года, а в 1679 году издал «Каталог Южного неба», в который включил информацию о 341 звезде Южного полушария. За особые достижения Галлей был представлен к званию магистра астрономии в Оксфорде и был принят в члены Лондонского Королевского Общества. В 1677 году Галлей предложил новый метод определения расстояния до Солнца, то есть астрономической единицы. Для этого необходимо было наблюдать прохождение Венеры по диску Солнца из двух мест, удалённых по широте. Способ Галлея позволил к концу XIX века в 25 раз снизить ошибку при определении солнечного параллакса. Возвратившись в Англию, Галлей занялся исследованием силы, которая управляет движением планет. В 1684 г. он самостоятельно вывел, что она обратно пропорциональна квадрату расстояния до планеты. Однако решить задачу, каковы будут формы орбит, определяемых действием такой силы, Галлей, как и другие физики, не мог. Между тем проблема почти за два десятка лет до него была решена Исааком Ньютоном, который, однако, свои результаты публиковать не собирался. Узнав об этом, Галлей убедил Ньютона возобновить исследования и взял расходы по их публикации на себя. Так увидели свет знаменитые «Математические начала натуральной философии». Галлей написал на латыни восторженное посвящение их великому автору. Галлей внёс огромный вклад в становление демографии. В 1693 году он построил первую полную таблицу смертности для населения города Бреславля (Вроцлав), включил в нее младенческую и детскую смертность. Галлей дал определение основных показателей таблицы смертности, исчислил вероятности дожития и кончины для своих современников, ввел в науку понятие средней продолжительности предстоящей жизни, сформулировал методику регулирования тарифов в страховании жизни при помощи таблицы смертности. Фактически, Галлей является основателем теории актуарных расчетов в сфере страхования жизни. Ввел понятие нормы процента или нормы роста денег в страховании. Форма таблицы смертности Галлея и принципы ее построения используются в страховании по сей день. С именем Эдмунда Галлея связан и коренной перелом в представлениях о кометах. В Новое время до Ньютона все считали их чужеродными странниками, лишь пролетающими сквозь Солнечную систему по незамкнутым параболическим орбитам. После того как в 1680 и 1682 гг. появились две яркие кометы, Галлей рассчитал и опубликовал в 1705 г. орбиты 24 комет и обратил внимание на сходство параметров орбит у нескольких из них, наблюдавшихся в XVI—XVII вв. , с параметрами кометы 1682 г. Промежутки времени между появлениями этих комет оказались кратными 75—76 годам. В 1716 г. он опубликовал подробные расчёты и предсказал, что следующее появление этой кометы должно произойти в конце 1758 г. И таким образом, она была найдена Иоганном Георгом Паличем 25 декабря 1758 г. Возвращение кометы 1682 г. в предсказанный срок стало первым триумфальным подтверждением теории тяготения Ньютона и прославило имя самого Галлея. Эта комета в наши дни называется Halley, 1P или кометой Галлея. Файл:Edmond Halley Royal Greenwich Observatory Museum. jpg Бюст Эдмонда Галлея в музее Королевской гринвичской обсерватории В статье 1714 г. Галлей сделал весьма смелый вывод, что болиды, до того считавшиеся воспламенёнными земными испарениями, — скорее результаты встречи Земли со случайными сгустками космической межпланетной материи. Эта идея вдохновила более поздних исследователей и среди них — немецкого астрофизика Эрнста Хладни, родоначальника научной космической теории метеоритов и болидов. В 1718 г. Галлей впервые показал условность традиционного названия «неподвижные звёзды». Чтобы уточнить постоянную прецессии, он сравнил современные ему каталоги звёзд с античными, и прежде всего с каталогом Гиппарха. На фоне однородной картины закономерного смешения всех звёзд Галлей обнаружил удивительный факт: «Три звезды: …или Глаз Тельца Альдебаран, Сириус и Арктур прямо противоречили этому правилу». Так было открыто собственное движение звёзд. Оно получило окончательное признание в 70-е гг. XVIII в. , после измерения немецким астрономом Тобиасом Майером и английским астрономом Невилом Маскелайном собственных движений десятков звёзд. Галлей был первым, кто привлёк внимание астрономов к совершенно загадочному тогда объекту — туманностям. В статье 1715 г. он уже утверждал, что это самосветящиеся космические объекты (а не уплотнения небесной тверди, отражающие солнечный свет, как допускали многие). Учёный также сделал и далеко идущее заключение, что таких объектов во Вселенной, «без сомнения», много больше и «они не могут не занимать огромных пространств, быть может, не менее, чем вся наша Солнечная система». В 1721 г. Галлей высказал идею, получившую в космологии наименование фотометрического парадокса: если пространство Вселенной содержит бесконечное количество звёзд, то ночное небо не может быть чёрным, а должно светиться целиком. Формулировка Галлея, однако, не совсем правильна: он полагал, что яркость этого свечения должна быть как у Млечного Пути, но на самом деле она должна быть гораздо больше, равной яркости поверхности Солнца, как позднее установил Шезо. Научные заслуги Эдмунда Галлея были признаны ещё при жизни. С 1703 г. он возглавлял кафедру геометрии Оксфордского университета, с 1713 г. был учёным секретарём Лондонского королевского общества, с 1720 г. — Королевским астрономом, то есть директором Гринвичской обсерватории (которую за свой счёт заново оборудовал инструментами). Галлей был избран иностранным членом Парижской академии наук. Скончался Эдмунд Галлей в Гринвиче 14 января 1742 г. Имя его увековечено в названиях знаменитой кометы и кратеров на Луне и, в наши дни, на Марсе.
- Edmond Halley, född 8 november (29 oktober enl. g.s. ) 1656 i Haggerston nära London, död 14 januari 1742 i Greenwich, var en engelsk astronom, geofysiker, matematiker, meteorolog och fysiker. Han är mest känd för sin slutsats om att de kometer man siktat 1456, 1531, 1607 och 1682 var en och samma, han förutsåg också att den skulle återkomma 1758. Numera är denna komet känd som Halleys komet, döpt efter honom. Halley uppfann redan vid nitton års ålder en ny metod att bestämma planetbanornas aphelier och excentriciteter, beskriven i Methodus directa et geometrica investigandi aphelia, excentricitates proportionesque orbium planetarum primariorum, 1676. För att noggrant bestämma läget av den södra hemisfärens stjärnor reste han 1676 till och återvände efter två år till England, där han, som en frukt av sin resa, 1679 utgav Catalogus stellarum australium. 1678 invaldes han i Royal Society, vars sekreterare han var 1713-21. På detta samfunds uppdrag begav sig Halley 1679 till Danzig för att slita en vetenskaplig tvist angående noggrannheten av observationer med och utan kikare samt fortsatte vidare resan genom Frankrike till Italien, varunder han i Paris jämte Cassini upptäckte den stora kometen 1680. Återkommen till England, bosatte han sig i Islington och sysselsatte sig främst med månobservationer. 1691 fäste han uppmärksamheten på Venuspassagens vikt för bestämmandet av solens parallax. Sin metod för denna bestämning offentliggjorde han i "Philos. transactions" 1693 och 1716; idén därtill hade han fått redan vid iakttagandet av Merkuriuspassagen 1677. För att bestämma magnetnålens avvikning på olika punkter av jordytan företog han 1698-1700 två resor till Afrika och Amerika och gav därigenom första uppslaget till noggranna undersökningar av jordmagnetismen. Resultatet av dessa forskningsresor offentliggjorde han i A general chart shewing at one view the variation of the compass (1701), den första deklinationskartan. 1703 utnämndes han till professor i geometri vid universitetet i Oxford och blev 1720 föreståndare för observatoriet i Greenwich. Under tiden mellan dessa båda utnämningar arbetade han med sina långt tidigare påbörjade månundersökningar, utbildande därigenom en ny metod för bestämningar av longituden på sjön, beräknade efter av Newton uppfunna nya metoder banelementen för kometerna av åren 1531, 1607 och 1682 samt visade i A synopsis of the astronomy of comets (1705), att de tillhörde en och samma efter en period av omkring 76 år återkommande, sedermera efter honom uppkallad komet. Sitt förnämsta verk, Tabulæ astronomicæ (1749), hann Halley inte ge ut själv. Utom nu nämnda arbeten utgav han en mängd andra över astronomiska, fysikaliska och matematiska ämnen. Bland i dem offentliggjorda upptäckter och uppfinningar bör nämnas hans uppvisande av fixstjärnornas egenrörelser, hans teori om magnetnålens variation och om fyra magnetiska poler, hans förbättring av dykarklockan och hans spegeloktant.
- Edmond Halley (bazen Edmund olarak da geçer), İngiliz gökbilimci, jeofizikçi, matematikçi, meteorolog, fizikçi ve mucit.
- Файл:Edmund-Halley. jpg Едмонд Галлей Едмонд (Едмунд) Галлей — англійський астроном і геофізик.
- 愛德蒙·哈雷（Edmond Halley，1656年10月29日出生于伦敦，1742年1月14日逝世于伦敦），英国天文学家、地质物理学家、数学家、气象学家和物理学家。
|
| rdfs:comment
|
- Edmond Halley FRS (8 November 1656 – 14 January 1742) was an English astronomer, geophysicist, mathematician, meteorologist, and physicist, who is best known for computing the orbit of Halley's comet, which is named for him.
- Edmond Halley war ein englischer Astronom, Mathematiker, Kartograph, Geophysiker und Meteorologe.
- Edmund Halley o Edmond Halley, astrònom, geofísic, matemàtic, meteoròleg i físic anglès. Fill d'un acabalat fabricant de sabó, va nàixer en Haggerston, prop de Londres en 1656. Als 17 anys es va traslladar a Oxford. Des de molt jove va sentir una gran inclinació per les matemàtiques i es va interessar en la investigació dels cels per l'astrònom reial, John Flamsteed.
- Edmond Halley byl anglický astronom, geofyzik, matematik, meteorolog a fyzik.
- Edmund Halley o Edmond Halley. Hijo de un acaudalado fabricante de jabón, nació en Haggerston, cerca de Londres en 1656. A los 17 años se trasladó a Oxford. Desde muy joven sintió una gran inclinación por las matemáticas e interesado en la investigación de los cielos por el astrónomo real, John Flamsteed (1646-1719).
- Edmond Halley oli englantilainen tähtitieteilijä, geofyysikko, matemaatikko, meteorologi ja fyysikko. Nykyään hänet muistetaan parhaiten Halleyn komeetasta, jonka uudelleenesiintymisen Halley ennusti oikein.
- Edmond (ou Edmund) Halley est un astronome et ingénieur britannique. Ingénieur et scientifique pluridisciplinaire, il est surtout connu pour avoir le premier déterminé la périodicité de la comète de 1682, qu'il fixa par calcul à 76 ans environ. Lors du retour de cette comète en 1758, elle fut baptisée de son nom. C'est l'une des rares comètes qui portent un autre nom que celui de leur découvreur.
- Fájl:Edmond Halley. jpg Edmond Halley Edmond Halley angol csillagász, geofizikus, matematikus, meteorológus és fizikus.
- Halley nacque a Haggerston, Londra, figlio di un ricco fabbricante di sapone. Dal 1673 studiò al The Queen's College di Oxford. Prima di laurearsi pubblicò saggi sul Sistema solare e le macchie solari. Lasciando Oxford, nel 1676, visitò l'isola di Sant'Elena con l'intenzione di studiare le stelle dal emisfero australe. Ritornò in Inghilterra a novembre del 1678. L'anno seguente pubblicò Catalogus Stellarum Australium che comprendeva 341 stelle meridionali.
- Edmond Halley was een Brits astronoom, hoogleraar te Oxford (1705) en directeur van de sterrenwacht van Greenwich (1720). Halley bepaalde de positie van 340 sterren aan de zuidelijke hemel, resulterende in de catalogus stellarum Australium. Hij ontdekte dat de kometen van 1531, 1607 en 1682 dezelfde komeet was, die elke 76 jaar terugkeert. Deze komeet is nu bekend als de komeet van Halley. Ook ontdekte Halley de eigenbeweging van sterren, en drukte hij de Principia van Isaac Newton.
- Edmond Halley var en engelsk astronom, matematiker og geofysiker. Som sønn av en velstående såpekoker i Haggerston fikk Edmond gå på de beste skoler; etter St. Paul’s School ble han student ved Queen’s College i Oxford. Allerede tidlig i studietida begynte han å publisere artikler om solsystemet og solflekker. Etter fullført utdanning tok han ut på en reise til den sørlige halvkula for å studere den sørlige stjernehimmelen, med St. Helena som base.
- Edmund Halley (również Edmond Halley) – angielski astronom i matematyk. Odkrył ruchy własne gwiazd oraz istnienie eliptycznych orbit kometarnych, przepowiadając powrót komety znanej dziś jako kometa Halleya.
- Edmond Halley foi um astrônomo e matemático britânico.
- Edmond Halley a fost un astronom şi matematician englez. El a descoperit metoda de măsurare a distanţei dintre două stele (Deplasare de paralaxă). După numele lui va fi denumită Cometa Halley. Cometă care „apare” pe cer la fiecare 76 de ani (ultima dată în 1986).
- Эдму́нд Галле́й — английский королевский астроном, геофизик, математик, метеоролог, физик и демограф. Родился 29 октября 1656 года в небольшой деревушке Хаггерстон в семье зажиточного мыловара.
- Edmond Halley, född 8 november (29 oktober enl. g.s. ) 1656 i Haggerston nära London, död 14 januari 1742 i Greenwich, var en engelsk astronom, geofysiker, matematiker, meteorolog och fysiker. Han är mest känd för sin slutsats om att de kometer man siktat 1456, 1531, 1607 och 1682 var en och samma, han förutsåg också att den skulle återkomma 1758. Numera är denna komet känd som Halleys komet, döpt efter honom.
- Edmond Halley (bazen Edmund olarak da geçer), İngiliz gökbilimci, jeofizikçi, matematikçi, meteorolog, fizikçi ve mucit.
- Файл:Edmund-Halley. jpg Едмонд Галлей Едмонд (Едмунд) Галлей — англійський астроном і геофізик.
- 愛德蒙·哈雷（Edmond Halley，1656年10月29日出生于伦敦，1742年1月14日逝世于伦敦），英国天文学家、地质物理学家、数学家、气象学家和物理学家。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
