| dbpprop:abstract
|
- An economic bubble (sometimes referred to as a speculative bubble, a market bubble, a price bubble, a financial bubble, or a speculative mania) is “trade in high volumes at prices that are considerably at variance with intrinsic values”. While some economists deny that bubbles occur, the cause of bubbles remains a challenge to those who are convinced that asset prices often deviate strongly from intrinsic values. While many explanations have been suggested, it has been recently shown that bubbles appear even without uncertainty, speculation, or bounded rationality. It has also been suggested that bubbles might ultimately be caused by processes of price coordination or emerging social norms. Because it is often difficult to observe intrinsic values in real-life markets, bubbles are often conclusively identified only in retrospect, when a sudden drop in prices appears. Such a drop is known as a crash or a bubble burst. Both the boom and the bust phases of the bubble are examples of a positive feedback mechanism, in contrast to the negative feedback mechanism that determines the equilibrium price under normal market circumstances. Prices in an economic bubble can fluctuate erratically, and become impossible to predict from supply and demand alone.
- Eine Spekulationsblase bezeichnet einen überkauften Markt, der sich in der Regel im Börsen-, Rohstoff- oder Immobilienbereich völlig von der realen Wirtschaftsentwicklung abgekoppelt hat. Getrieben von Berichten über raschen und mühelosen Reichtum springen immer mehr (auch unerfahrene) Anleger auf den fahrenden Zug auf, kaufen zu schon überhöhten Preisen und rechnen dennoch mit einer raschen Wertsteigerung ihrer Investition. Die Preise scheinen unbegrenzt weiter zu steigen, bis sich irgendwann die Erkenntnis des realen Wertes des jeweiligen Spekulationsobjektes durchsetzt und Käufer zu höheren Preisen plötzlich ausbleiben. Es kommt zum Krach, die Werte verfallen in kurzer Zeit und die zahlreichen Spekulanten sehen sich mit dem rapiden Verlust ihrer Investitionen konfrontiert.
- Una bombolla econòmica (també anomenada bombolla especulativa, bombolla de mercat, bombolla financera o mania especulativa), en anàlisi financera, és una desviació, d'origen especulatiu, existent entre el valor real d'un actiu financer i la seva cotització borsària. És un fenomen borsàri que es presenta tota vegada que es "negocien alts volums a preus que difereixen considerablement dels valors intrínsecs". Les causes de les bombolles segueixen sent un desafiament per a la teoria econòmica. Encara que s'han suggerit moltes explicacions, recentment s'ha mostrat que les bombolles apareixen fins i tot sense incertesa, especulació, o racionalitat limitada. Més recentment, s'ha proposat que les bombolles poden ser causades per processos de coordinació de preus o normes socials emergents. Degut a que, sovint, és difícil observar els valors intrínsecs en els mercats de la vida real, les bombolles són sovint identificades només en retrospectiva, quan apareix una caiguda sobtada en els preus. Aquesta caiguda és coneguda com crash o el "esclat de la bombolla". Tant la fase de boom econòmic com la de recessió de la bombolla són exemple d'un mecanisme de realimentació positiva, en contrast amb el mecanisme de realimentació negativa que determina el preu d'equilibri en circumstàncies normals de mercat. Els preus en una bombolla econòmica poden fluctuar caòticament i tornar impossible predir només basant-se en la oferta i la demanda. Llavors, una bombolla econòmica és un fenomen que es produeix en els mercats, en bona part a causa de la especulació, que produeix una pujada anormal i prolongada del preu d'un actiu o producte, de manera que dit preu s'allunya cada vegada més del valor real o intrínsec del producte. El procés especulatiu porta a nous compradors a comprar amb la finalitat de vendre a un preu més gran en el futur, la qual cosa provoca una espiral de pujada contínua i allunyada de tota base factual. El preu de l'actiu assoleix nivells absurdament alts fins que la bombolla acaba esclatant(en anglès crash), a causa de l'inici de la venda massiva de l'actiu quan hi ha pocs compradors disposats a adquirir-lo. Això provoca una caiguda sobtada i brusca dels preus, portant-lo a preus molt baixos, fins i tot inferiors al seu nivell natural, deixant darrera seu un reguitzell de deutes. Això es coneix com crack. Se sol considerar que les bombolles econòmiques són negatives perquè comporten una assignació inadequada de recursos, destinant una bona part d'ells a finals improductius: l'alimentació de la bombolla. Però a més, el crac amb el que finalitza la bombolla econòmica pot destruir una gran quantitat de riquesa i produir un malestar continuat, com va passar amb la tulipomanía holandesa, la Gran Depressió dels anys 1930 i la bombolla immobiliària en Japó en els anys 1990. Les bombolles financeres van ser estudiades per Hyman Minsky, que les va vincular al crèdit, a les innovacions tecnològiques ia les variacions del tipus d'interès.
- Una burbuja económica (también llamada burbuja especulativa, burbuja de mercado, burbuja financiera o manía especulativa) es un fenómeno bursátil que se presenta toda vez que se "negocia altos volúmenes a precios que difieren considerablemente de los valores intrínsecos". Las causas de las burbujas siguen siendo un desafío para la teoría económica. Aunque se han sugerido muchas explicaciones, recientemente se ha mostrado que las burbujas aparecen incluso sin incertidumbre, especulación, o racionalidad limitada. Más recientemente, se ha propuesto que las burbujas pueden ser causadas por procesos de coordinación de precios o normas sociales emergentes. Debido a que, a menudo, es difícil observar los valores intrínsecos en los mercados de la vida real, las burbujas son a menudo identificadas solo en retrospectiva, cuando aparece una caída repentina en los precios. Tal caída es conocida como crash o el "estallido de la burbuja". Tanto la fase de boom económico como la de recesión de la burbuja son ejemplo de un mecanismo de realimentación positiva, en contraste con el mecanismo de realimentación negativa que determina el precio de equilibrio en circunstancias normales de mercado. Los precios en una burbuja económica pueden fluctuar caóticamente y volverse imposible predecir solamente basándose en la oferta y la demanda. Entonces, una burbuja económica es un fenómeno que se produce en los mercados, en buena parte debido a la especulación, que produce una subida anormal y prolongada del precio de un activo o producto, de forma que dicho precio se aleja cada vez más del valor real o intrínseco del producto. El proceso especulativo lleva a nuevos compradores a comprar con el fin de vender a un precio mayor en el futuro, lo que provoca una espiral de subida continua y alejada de toda base factual. El precio del activo alcanza niveles absurdamente altos hasta que la burbuja acaba estallando (en inglés crash), debido al inicio de la venta masiva del activo cuando hay pocos compradores dispuestos a adquirirlo. Esto provoca una caída repentina y brusca de los precios, llevándolo a precios muy bajos, incluso inferiores a su nivel natural, dejando tras de sí un reguero de deudas. Esto se conoce como crack. Se suele considerar que las burbujas económicas son negativas porque conllevan una asignación inadecuada de recursos, destinándose una buena parte de ellos a fines improductivos: la alimentación de la burbuja. Pero además, el crack con el que finaliza la burbuja económica puede destruir una gran cantidad de riqueza y producir un malestar continuado, como ocurrió con la tulipomanía holandesa, la Gran Depresión de los años 1930 y la burbuja inmobiliaria en Japón en los años 1990. Las burbujas financieras fueron estudiadas por Hyman Minsky, que las vinculó al crédito, a las innovaciones tecnológicas y a las variaciones del tipo de interés.
- Talouden hintakupla tarkoittaa taloudessa tilannetta, jossa kaupankäynnin kohteen hinta eroaa markkinoiden perustekijöiden määräämästä tasapainohinnasta. Kupla voi muodostua esimerkiksi pörssiosakkeiden tai asuntojen hintoihin.
- Une bulle économique, ou bulle de prix, ou bulle financière, ou bulle spéculative, est un niveau de prix d'échanges sur un marché très excessif par rapport à la valeur intrinsèque (en) (ou fondamentale) des biens ou actifs échangés. Dans ce genre de situation dite parfois « exubérante », les prix s'écartent de la valorisation économique habituelle sous le jeu de croyances des acheteurs. Une bulle est souvent provoquée par un excès de masse monétaire provoqué par les banques centrales.
- Si definisce bolla speculativa una particolare fase di un qualsiasi mercato caratterizzata da un aumento considerevole e ingiustificato dei prezzi, dovuto ad una crescita della domanda repentina e limitata nel tempo. Generalmente si parla di bolla speculativa con riferimento a mercati finanziari, nei quali vengono trattate azioni, obbligazioni e titoli derivati. Ma la storia delle bolle insegna che sono stati frequenti i casi di bolle speculative che hanno riguardato beni materiali, come gli immobili.
- バブル経済（バブルけいざい、bubble economy）とは、不動産や株式をはじめとした時価資産の資産価格が投機によって高騰し、資産価格高騰が誘引となってさらなる投機を引き寄せている状態の経済のこと。語源は18世紀イギリスでの南海泡沫事件から。
- Een hausse is het overspannen hoogtepunt in een conjunctuur. Het tegenovergestelde heet een baisse. Beide termen slaan op de vraagzijde dus op de conjunctuurzijde van de economie van een land.
- En finansboble er en fase hvor verdier (som regel verdipapirer, slik som aksjer) omsettes til en stadig stigende kurs, uten at den stadig stigende prisen reflekterer den egentlige verdi. Mens boblen pågår, kan det være vanskelig for aktørene å innse at det virkelig er tale om en bobble, fordi prisen på verdiene kan være fundert på tilsynelatende rasjonelle argumenter om plutselig endringer i teknologi mv. Men er det en boble, vil den eskalere til et punkt hvor den sprekker, og det kommer et børskrakk.
- Bąbel spekulacyjny, bańka spekulacyjna (ang. speculative bubble, market bubble) – tymczasowy stan rynku, np. akcji, w którym cena dóbr rażąco przekracza ich wartość. Dochodzi do niego, gdy spekulacja danym dobrem powoduje wzrost cen, z kolei napędzający spekulację. W pewnym momencie mechanizm ten się załamuje i następuje krach - pęknięcie bańki - z drastycznym spadkiem cen i wartości zasobów wielu inwestorów. Historia zna wiele przykładów baniek spekulacyjnych, wśród nich spekulację cebulkami tulipanów w Holandii w latach 1636-37 czy słynne bańki giełdowe, w tym przegrzanie koniunktury przed Wielkim Kryzysem. Miejscem częstego formowania się baniek są giełdy papierów wartościowych. Inwestorzy widząc nagły trend wzrostowy cen skupują akcje w celu uzyskania szybkiego zysku. Dzieje się to przy podgrzanej atmosferze i dużym medialnym szumie rozpalającym wyobrażenia o potencjalnych zyskach. Inwestorzy zachowują się w sposób stadny, skupując walory nie zważając na brak uzasadnienia ceny w dotychczasowych wynikach finansowych. Zwykle bąble spekulacyjne nie trwają długo. Gdy rozpoczyna się spadek cen akcji, inwestorzy wyprzedają wcześniej nabyte papiery. Następuje wówczas głębokie załamanie rynku i poważne straty wielu akcjonariuszy oraz okres niskich cen. Wielkie bańki spekulacyjne:
- Uma bolha especulativa forma-se num mercado quando a única coisa que sustenta a progressão do mercado é a entrada de novos participantes, num esquema em pirâmide natural. Visto que o número de participantes possível é finito, todas as bolhas possuem um final previsível ainda que geralmente seja difícil de estabelecer o seu momento. Assim acontece com a cotação das ações negociadas em bolsa de valores. Quando ocorrem sucessivas altas, muitas pessoas sem experiência em mercado de capitais se aventuram a investir em ações, e, conforme a lei da oferta e da procura essa grande demanda faz os papéis subirem ainda mais, inflando artificialmente a "bolha". Em determinado momento, os grandes investidores, ou aqueles que conhecem o mercado, percebem que os valores estão irreais e que os riscos de desvalorização aumentam e então começam a vender suas ações, levando a queda dos preços, provocando assim o estouro da bolha
- O himeră economică, foarte frecvent folosindu-se termenul din limba engleză, economic bubble (sau termeni similari, speculative bubble, market bubble, price bubble, financial bubble, ori speculative mania), al cărui traducere corectă este un balon de săpun economic, este un grup de tranzacţii bursiere la volume ridicate şi care diferă considerabil faţă de valoarea intrinsecă, sau reală, a acestora; conform originalului, "trade in high volumes at prices that are considerably at variance from intrinsic values". Deşi unii economiştii contestă existenţa acestor baloane de săpun economice, cauza sau cauzele reale ale acestor himere economice rămân un permanent semn de întrebare pentru aceia care sunt convinşi că preţurile bunurilor fixe pot adesea devia considerabil faţă de valoarea lor intrinsecă. While many explanations have been suggested, it has been recently shown that bubbles appear even without uncertainty, speculation, or bounded rationality. Most recently, it has been suggested that bubbles might ultimately be caused by processes of price coordination or emerging social norms. Because it is often difficult to observe intrinsic values in real-life markets, bubbles are often identified only in retrospect, when a sudden drop in prices appears. Such a drop is known as a crash or a bubble burst. Both the boom and the bust phases of the bubble are examples of a positive feedback mechanism, in contrast to the negative feedback mechanism that determines the equilibrium price under normal market circumstances. Prices in an economic bubble can fluctuate erratically, and become impossible to predict from supply and demand alone.
- Экономи́ческий пузы́рь (также называемый «спекулятивным», «рыночным», «ценовым», «финансовым») — торговля крупными объёмами товара или чаще производных бумаг по ценам, существенно отличающимся от справедливой цены. Как правило, ситуация характеризуется ажиотажным спросом на некий товар, в результате чего цена на него значительно вырастает, что, в свою очередь, вызывает дальнейший рост спроса. Единого мнения о причинах возникновения пузырей и этапах их развития в экономической теории нет. Существуют гипотезы, рассматривающие возникновение экономических пузырей как следствие неопределённости истинной стоимости, результат спекуляций или случай ограниченной рациональности. Совсем недавно была высказана гипотеза, что пузыри в конечном счёте возникают в результате ценового сговора или институционализации рынка капитала (роста доли корпоративных инвесторов). Для каждой из предложенных гипотез, однако, известны случаи возникновения пузырей, отрицающие их главные постулаты. Поскольку на реальном рынке трудно выявить истинную стоимость товара, пузыри, как правило, обнаруживаются только пост-фактум, после внезапного падения цен. Такое падение известно как «схлопывание» пузыря. И рост, и схлопывание пузыря являются примерами регулирования с положительной обратной связью, в отличие от регулирования с отрицательной обратной связью, которое должно определять равновесную цену в случае нормальных рыночных условий. Цены в экономическом пузыре зачастую хаотически флуктуируют и не могут быть определены исключительно из соотношения спроса и предложения. Экономические пузыри в целом считаются вредными для экономики, поскольку приводят к неоптимальному распределению и расходу ресурсов. Кроме того, обвал, обычно следующий за экономическим пузырем, может уничтожить огромное количество капитала и вызвать продолжительный спад в экономике. Длительный период безрисковых прибылей может просто продлить период спада, как это было для значительной части мира во время Великой депрессии в 1930-х годах и в 1990-х в Японии, во время бума недвижимости. Последствия схлопывания пузыря могут не только опустошить национальную экономику, но и откликнуться за её границами. Ещё один важный аспект экономических пузырей — их взаимодействие со сформировавшейся традицией расходования. Участники рынка с переоценёнными активами склонны тратить больше, поскольку чувствуют себя богатыми. Многие наблюдатели приводят в пример рынки недвижимости в Великобритании, Австралии, Испании и части США в последнее время, как пример такого эффекта. Когда пузырь неожиданно схлопывается, держатели переоценённых активов обычно испытывают чувство обеднения и склонны максимально урезать свои расходы, что приводит к замедлению экономического роста и, что ещё хуже, углублению кризиса. Таким образом, задачей центрального банка является слежение за адекватностью оценки активов и принятии мер для сглаживания спекулятивной активности. Обычно такой мерой является увеличение ставки рефинансирования, то есть стоимости заёмных денег. Когда пузырь развивается на рынке капитала, он называется биржевым пузырём. Как правило, очень трудно заранее отличить разрастающийся биржевой пузырь от обычного «бычьего» тренда.
- En finansbubbla eller finansiell bubbla är en situation när det pris som personer betalar för finansiella tillgångar, till exempel aktier eller fastigheter, överstiger det reella värdet på tillgången ifråga, d.v.s. det värde som tillgången har om man ser till de inkomster som tillgången realistiskt sett kan generera. Finansbubblor uppstår genom att aktörerna på marknaden har orealistiska förväntningar om de inkomster som den finansiella tillgången kan generera, och därför är beredd att betala ett orealistiskt högt pris på tillgången. En finansbubbla kännetecknas av snabbt stigande priser på den finansiella tillgången, och aktörerna gör i början snabba vinster. För att finansbubblan skall kunna fortsätta att växa krävs ett ständigt inflöde av nytt kapital, som driver priserna uppåt. När inflödet av kapital minskar stagnerar priset, och det är fler som vill sälja än köpa. Det är nu spekulationsbubblan spricker. Tillgången överstiger då efterfrågan, och priset på den finansiella tillgången börjar sjunka all snabbare. Luften går ur den finansiella bubblan. Värdet på tillgången sjunker ner till det reella värdet, som ofta endast är någon procent eller promille av värdet när priset var som högst. Följden av en finansbubbla beror på hur stor och omfattande bubblan är. En stor bubbla kan leda till börskrasch och ekonomisk kollaps för ett helt land. Förlorarna är främst de som kom in i slutskedet av prisuppgången, innan bubblan sprack. De har betalat det högsta priset, och förlorar mest när priset rasar. Samtidigt är de också vanligen obenägna att sälja tillgången, just därför att de har betalat ett så högt pris och vet hur mycket de kommer att förlora. De har ett desperat hopp om att priset skall stiga igen, men detta inträffar aldrig. Har en bubbla väl spruckit så går priset bara neråt.
- 泡沫经济，是指资产价值超越实体经济，极易丧失持续发展能力的宏观经济状态。泡沫经济经常由大量投机活动支撑。由于缺乏实体经济的支撑，因此其资产犹如泡沫一般容易破裂，因此经济学上称之为“泡沫经济”。 泡沫经济发展到一定的程度，经常会由于支撑投机活动的市场预期或者神话的破灭，而导致资产价值迅速下跌，这在经济学上被称为泡沫破裂。 20世纪出现过多次泡沫经济浪潮，其中较为著名的是日本80年代的泡沫经济。其主要体现在房地产市场和股票交易市场等领域。但是一旦泡沫经济破裂，其影响将波及到一个国家的大多数产业甚至国际经济的走势。 进入21世纪以来，中国的房地产持续走热，对此，许多国际经济学者如葛林斯班、井坂忠明，香港首富李嘉誠、“香港巴菲特”李兆基皆认为这是新一轮泡沫经济的开始。中国政府对此说法并不同意。 20世纪的泡沫经济往往在各国中央银行提高存款利率之后纷纷破裂。
|
| rdfs:comment
|
- An economic bubble (sometimes referred to as a speculative bubble, a market bubble, a price bubble, a financial bubble, or a speculative mania) is “trade in high volumes at prices that are considerably at variance with intrinsic values”. While some economists deny that bubbles occur, the cause of bubbles remains a challenge to those who are convinced that asset prices often deviate strongly from intrinsic values.
- Eine Spekulationsblase bezeichnet einen überkauften Markt, der sich in der Regel im Börsen-, Rohstoff- oder Immobilienbereich völlig von der realen Wirtschaftsentwicklung abgekoppelt hat. Getrieben von Berichten über raschen und mühelosen Reichtum springen immer mehr (auch unerfahrene) Anleger auf den fahrenden Zug auf, kaufen zu schon überhöhten Preisen und rechnen dennoch mit einer raschen Wertsteigerung ihrer Investition.
- Una bombolla econòmica (també anomenada bombolla especulativa, bombolla de mercat, bombolla financera o mania especulativa), en anàlisi financera, és una desviació, d'origen especulatiu, existent entre el valor real d'un actiu financer i la seva cotització borsària. És un fenomen borsàri que es presenta tota vegada que es "negocien alts volums a preus que difereixen considerablement dels valors intrínsecs".
- Una burbuja económica (también llamada burbuja especulativa, burbuja de mercado, burbuja financiera o manía especulativa) es un fenómeno bursátil que se presenta toda vez que se "negocia altos volúmenes a precios que difieren considerablemente de los valores intrínsecos". Las causas de las burbujas siguen siendo un desafío para la teoría económica.
- Talouden hintakupla tarkoittaa taloudessa tilannetta, jossa kaupankäynnin kohteen hinta eroaa markkinoiden perustekijöiden määräämästä tasapainohinnasta. Kupla voi muodostua esimerkiksi pörssiosakkeiden tai asuntojen hintoihin.
- Une bulle économique, ou bulle de prix, ou bulle financière, ou bulle spéculative, est un niveau de prix d'échanges sur un marché très excessif par rapport à la valeur intrinsèque (en) (ou fondamentale) des biens ou actifs échangés. Dans ce genre de situation dite parfois « exubérante », les prix s'écartent de la valorisation économique habituelle sous le jeu de croyances des acheteurs.
- Si definisce bolla speculativa una particolare fase di un qualsiasi mercato caratterizzata da un aumento considerevole e ingiustificato dei prezzi, dovuto ad una crescita della domanda repentina e limitata nel tempo. Generalmente si parla di bolla speculativa con riferimento a mercati finanziari, nei quali vengono trattate azioni, obbligazioni e titoli derivati.
- バブル経済（バブルけいざい、bubble economy）とは、不動産や株式をはじめとした時価資産の資産価格が投機によって高騰し、資産価格高騰が誘引となってさらなる投機を引き寄せている状態の経済のこと。語源は18世紀イギリスでの南海泡沫事件から。
- Een hausse is het overspannen hoogtepunt in een conjunctuur. Het tegenovergestelde heet een baisse. Beide termen slaan op de vraagzijde dus op de conjunctuurzijde van de economie van een land.
- En finansboble er en fase hvor verdier (som regel verdipapirer, slik som aksjer) omsettes til en stadig stigende kurs, uten at den stadig stigende prisen reflekterer den egentlige verdi. Mens boblen pågår, kan det være vanskelig for aktørene å innse at det virkelig er tale om en bobble, fordi prisen på verdiene kan være fundert på tilsynelatende rasjonelle argumenter om plutselig endringer i teknologi mv.
- Bąbel spekulacyjny, bańka spekulacyjna (ang. speculative bubble, market bubble) – tymczasowy stan rynku, np. akcji, w którym cena dóbr rażąco przekracza ich wartość. Dochodzi do niego, gdy spekulacja danym dobrem powoduje wzrost cen, z kolei napędzający spekulację. W pewnym momencie mechanizm ten się załamuje i następuje krach - pęknięcie bańki - z drastycznym spadkiem cen i wartości zasobów wielu inwestorów.
- Uma bolha especulativa forma-se num mercado quando a única coisa que sustenta a progressão do mercado é a entrada de novos participantes, num esquema em pirâmide natural. Visto que o número de participantes possível é finito, todas as bolhas possuem um final previsível ainda que geralmente seja difícil de estabelecer o seu momento. Assim acontece com a cotação das ações negociadas em bolsa de valores.
- Экономи́ческий пузы́рь (также называемый «спекулятивным», «рыночным», «ценовым», «финансовым») — торговля крупными объёмами товара или чаще производных бумаг по ценам, существенно отличающимся от справедливой цены.
- En finansbubbla eller finansiell bubbla är en situation när det pris som personer betalar för finansiella tillgångar, till exempel aktier eller fastigheter, överstiger det reella värdet på tillgången ifråga, d.v.s. det värde som tillgången har om man ser till de inkomster som tillgången realistiskt sett kan generera.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
