| dbpprop:abstract
|
- right|thumb|250px|Map of the Eastern Bloc The terms Eastern Bloc, Communist Bloc or Soviet Bloc were used to refer to the former Communist states of Eastern and Central Europe, including the countries of the Warsaw Pact, along with Yugoslavia and Albania, which were not aligned with the Soviet Union after 1948 and 1960 respectively. Communist governments were initially installed in a Bloc politics process that included extensive political and media controls, along with a Soviet approach to restricting emigration. Events such as the Tito-Stalin split and Berlin Blockade prompted stricter control. While the Bloc persisted through revolts, such as the Hungarian Revolution and the invasion of Czechoslovakia, its command economies experienced inefficiencies and stagnation preceding the Bloc's dissolution. The term "Eastern Bloc" was sometimes used to refer to a wider range of countries aligned with the Soviet Union outside of Europe.
- Ostblock ist eine Bezeichnung aus der Zeit des Kalten Krieges für die von der Sowjetunion geführten sozialistischen Länder. Im engeren Sinne umfasst er die Länder Ost- und Mitteleuropas, die im Warschauer Pakt und im Rat für gegenseitige Wirtschaftshilfe zusammengeschlossen waren. Im weiteren Sinne bezieht er sich weltweit auf alle sozialistischen Länder, die unter dem Einfluss der Sowjetunion standen, also z. B. auch Kuba, Vietnam oder auch die frühe Volksrepublik China. Der ursprünglich monolithisch erscheinende Ostblock zersplitterte sich später aufgrund wirtschaftlicher, politischer und ideologischer Interessengegensätze. Einige sozialistische Länder begannen eine von der Sowjetunion unabhängige Politik zu verfolgen, insbesondere widersetzte sich China immer stärker dem sowjetischen Führungsanspruch, so dass es in den 1960er-Jahren zum offenen Bruch kam. Der Begriff Ostblock wurde im Westen geprägt. Er spiegelt das Verständnis wider, welches dort während des Kalten Krieges von der Staatengruppe unter der Führung der Sowjetunion herrschte. Diese erschien als einheitlicher Block, der eine in allen entscheidenden Bereichen einheitliche Politik verfolgte, die sich auf der Führungsrolle der jeweiligen Kommunistischen (KP) oder Arbeiterpartei begründete beziehungsweise von der unterschiedlich hoch ausgeprägten Abhängigkeit der jeweiligen Regierung einer Volksrepublik von der KP-Führung in der Sowjetunion. Dazu zählten der Vielvölkerstaat Sowjetunion sowie die Staaten Polen, DDR, Tschechoslowakei, Ungarn und Bulgarien. Zeitweise gehörten dem Ostblock auch Rumänien und Albanien an. Irrtümlicherweise wird das ehemalige Jugoslawien auch oft als Ostblockstaat bezeichnet, jedoch gehörte Jugoslawien nie zum Warschauer Pakt oder war Mitglied des RGW. Jugoslawiens Staatspräsident Josip Broz Tito war einer der Mitbegründer der Bewegung der blockfreien Staaten, außerdem verfolgte er mit dem Titoismus einen eigenen, von der UdSSR unabhängigen Weg zum Sozialismus.
- Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista i camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Albània, la Unió Soviètica i Txecoslovàquia. El Bloc de l'Est sol considerar-se idèntic al Pacte de Varsòvia. Una altra de les organitzacions que reunien als països del bloc era el Consell d'Assistència Econòmica Mútua. Iugoslàvia mai va formar part del Bloc de l'Est ni del Pacte de Varsòvia. Malgrat de ser un Estat socialista, el seu líder Josip Broz Tito va arribar al poder gràcies al seu comandament sobre la resistència partisana durant la Segona Guerra Mundial i sempre va mantenir una política de distanciament i autonomia respecte de la influent Unió Soviètica. El govern iugoslau es va mantenir neutral durant la Guerra Freda i va ser un dels fundadors del Moviment de Països No Alineats. Per la seva banda, el govern d'Albània —titllat d'estalinista— també va assolir el poder sense ajuda soviètica com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial. Albània va trencar la seva relació amb la Unió Soviètica a principis dels anys 1960, alineant-se amb la República Popular de la Xina i la seva posició antirrevisionista. Les nacions del Bloc de l'Est van ser, en ocasions, mantingudes dintre de l'esfera d'influència soviètica mitjançant la força militar. L'Exèrcit Roig va envair Hongria el 1956 després d'una revolta anticomunista. També Txecoslovàquia va ser envaïda, en el 1968 i per tropes del Pacte de Varsòvia, amb l'objecte de posar fi a un període de liberalització conegut com la Primavera de Praga. Aquesta política va ser denominada Doctrina Breznev i es convalidava, segons l'argumentació soviètica, en l'obligació que tenien els estats socialistes de sostenir-se uns a uns altres d'acord a l'establert en el Pacte de Varsòvia. La Primavera de Praga no era per als seus crítics altra cosa que una tornada progressiva al capitalisme, el que justificava segons aquest raonament la intervenció militar. Els crítics de la Unió Soviètica parlaven a la vegada d'imperialisme. El Bloc de l'Est es va dissoldre pel col·lapse dels diferents estats socialistes que la formaven, gairebé tots els quals van deixar directament d'existir. El cop definitiu va ser la dissolució de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, bastió política i militar del Bloc, fins el 1991.
- Pojem Východní blok bylo neoficiální označení Sovětského svazu a jeho politických satelitů; jako protiklad proti nim byl Západ. Vojenskou organizací východního bloku byla Varšavská smlouva, hospodářskou pak RVHP (Rada vzájemné hospodářské pomoci), obě měly sídlo v Moskvě. Přestože země, které do tohoto uspořádání patřily byly formálně nezávislé, fakticky byly z velké části závislé na politice SSSR. To se prokázalo při sovětské invazi do NDR, Maďarska a Československa. Albánie byla součástí Východního bloku pouze do roku 1956, kdy se albánská politická scéna přeorientovala na Čínu. Byl to důsledek roztržky mezi SSSR a Čínou, následně vládnoucí strana PPSH označila Chruščovovy reformy za revizionismus. Přestože Jugoslávie byla od roku 1946 oficiálně socialistickou zemí, nikdy se hospodářsky ani kulturně neorientovala na SSSR. Spolupracovala také se západní Evropou, než pouze s východní. Země byla oficiálně neutrální, odmítala dělení světa na dva bloky supervelmocí a pomáhala založit Hnutí nezúčastněných zemí.
- Durante la Guerra Fría, el Bloque del Este, también llamado Bloque soviético y campo socialista, comprendía los siguientes países de Europa central y oriental: Bulgaria, Rumanía, Hungría, la República Democrática Alemana, Polonia, Albania, la Unión Soviética y Checoslovaquia. El Bloque del Este suele considerarse idéntico al Pacto de Varsovia. Otra de las organizaciones que reunían a los países del bloque era el Consejo de Ayuda Mutua Económica. Yugoslavia nunca formó parte del Bloque del Este ni del Pacto de Varsovia. A pesar de ser un Estado socialista, su líder Josip Broz Tito llegó al poder gracias a su mando sobre la resistencia partisana durante la Segunda Guerra Mundial y siempre mantuvo una política de distanciamiento y autonomía respecto de la influyente Unión Soviética. El gobierno yugoslavo se mantuvo neutral durante la Guerra Fría y fue uno de los fundadores del Movimiento de Países No Alineados. Por su parte, el gobierno de Albania —tildado de estalinista— también logró el poder sin ayuda soviética como consecuencia de la Segunda Guerra Mundial. Albania rompió su relación con la Unión Soviética a principios de los años 1960, alineándose con la República Popular China y su posición antirrevisionista. Las naciones del Bloque del Este fueron, en ocasiones, mantenidas dentro de la esfera de influencia soviética mediante la fuerza militar. El Ejército Rojo invadió Hungría en 1956 luego de una revuelta anticomunista. También Checoslovaquia fue invadida, en 1968 y por tropas del Pacto de Varsovia, con el objeto de poner fin a un período de liberalización conocido como la Primavera de Praga. Esta política fue denominada Doctrina Brezhnev y se convalidaba, según la argumentación soviética, en la obligación que tenían los estados socialistas de sostenerse unos a otros de acuerdo a lo establecido en el Pacto de Varsovia. La Primavera de Praga no era para sus críticos otra cosa que un retorno progresivo al capitalismo, lo que justificaba según este razonamiento la intervención militar. Los críticos de la Unión Soviética hablaban a su vez de social-imperialismo. El Bloque del Este se disolvió por el colapso de los diferentes estados socialistas que lo formaban, casi todos los cuales dejaron directamente de existir. El golpe definitivo fue la disolución de la Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas misma, bastión político y militar del Bloque, a fines de 1991.
- Itäblokki tai itäryhmä viittaa Keski- ja Itä-Euroopan sosialistisiin maihin kylmän sodan aikana. Useimmat itäblokin maat olivat kylmässä sodassa Neuvostoliiton liittolaisia. Itäblokki lakkasi olemasta 1990-luvun alussa Euroopan sosialististen järjestelmien romahtaessa.
- Le bloc de l'Est (aussi appelé pays de l'Est ou simplement Est, mais aussi monde communiste, bloc communiste ou bloc soviétique) est le nom qui fut donné, après la [[Seconde Guerre mondiale, à l'ensemble de pays dont les régimes se réclamaient du [[socialisme et ayant été sous le contrôle plus ou moins direct de l'[[Union des républiques socialistes soviétiques|Union soviétique, membres du [[pacte de Varsovie et du [[COMECON. Pendant la [[guerre froide, et après la prise du pouvoir par les communistes dans divers pays du monde et spécialement en [[Chine, l'habitude a été couramment prise en « [[Occident » (« [[capitalisme|pays capitalistes », etc. ) de désigner ainsi les ennemis du « [[monde libre ». L'homogénéité du « Bloc communiste » était néanmoins relative, notamment à partir de la [[rupture sino-soviétique. Parmi les pays dirigés par un parti communiste, la [[République fédérale socialiste de Yougoslavie de [[Josip Broz Tito|Tito avait un statut particulier : elle ne fut jamais membre du [[Pacte de Varsovie et adopta un positionnement neutre.
- A keleti blokk országai. A kommunista blokk, keleti blokk vagy szovjet blokk kifejezések általában Közép- és Kelet-Európa korábbi kommunista országaira utalnak, a valamikori Varsói Szerződés tagjaira, hozzáértve a katonai szövetséghez nem tartozó Jugoszláviát is. A blokkhoz tartozott 1990-ig Magyarország is. A sok szempontból külön utakon járó Jugoszláviát és Albániát más meghatározások nem sorolják a blokkhoz. A blokkot alkotó államok közül több már nem létezik. A valamikori keleti blokk országait gyakran a Szovjetunió szatellitállamaiként is emlegették. A blokk létezése idején ezeket a neveket a blokkon kívül használták, a blokkon belül inkább a szocialista országok név volt használatos. Ez utóbbit szélesebb értelemben, az Európán kívüli kommunista államokra is használták, de a keleti blokk vagy kommunista blokk nevek is utalhattak a szovjet ellenőrzés alatt álló és a Szovjetunióval szövetséges országok összességére is. A kommunista blokk, keleti blokk, szovjet blokk nevek a blokk területén a Szovjetunió nagyhatalmi helyzetének megrendülésétől kezdtek csak elterjedni.
- Durante la guerra fredda, il termine blocco sovietico, o orientale, era usato per riferirsi all'Unione Sovietica e ai suoi alleati dell'Europa Centrale e dell'Europa Orientale. Il termine "blocco orientale" è anche usato come sinonimo di Patto di Varsavia, o di Comecon (un'organizzazione economica internazionale di stati comunisti). La Jugoslavia non fece mai parte del blocco orientale o del Patto di Varsavia. Anche se era uno stato socialista, il capo Maresciallo Tito giunse al potere attraverso i suoi sforzi di resistenza partigiana durante la II guerra mondiale, e perciò lo stato non fu occupato dall'Armata Rossa. Il governo jugoslavo si dichiarò governo neutrale durante la Guerra Fredda e il Paese fu uno dei fondatori del Movimento dei Non-Allineati, e attuò una particolare forma di socialismo. Anche il governo albanese stalinista giunse al potere indipendentemente dall'Armata Rossa, quindi l'Albania ruppe con l'Unione Sovietica all'inizio degli anni '60, in conseguenza della rottura russo-cinese, alleandosi con la Repubblica Popolare Cinese. Le nazioni facenti parte del blocco orientale furono tenute nella sfera di influenza sovietica con l'uso della forza militare: l'Ungheria fu invasa dall'Armata Rossa nel 1956 dopo che aveva ribaltato il governo filo-sovietico in favore di una democrazia indipendente da Mosca; quando i leader comunisti della Polonia cercarono di eleggere Władysław Gomułka come Primo Segretario, l'esercito sovietico mandò loro un ultimatum che chiedeva l'annullamento dell'elezione. La Cecoslovacchia fu invasa nel 1968 dopo un periodo di liberalizzazione noto come Primavera di Praga; quest'ultima invasione era conforme alla Dottrina Brezhnev. Verso la fine degli anni '80, l'Unione Sovietica gradualmente smise di intromettersi negli affari interni delle nazioni del blocco orientale. La sospensione della Dottrina Brezhnev da parte di Mikhail Gorbachev, in favore della cosiddetta "Dottrina Sinatra", ebbe effetti drammatici in Europa Orientale in questo periodo. Il blocco orientale giunse quindi alla fine con il collasso dell'Unione Sovietica e la caduta di tutti i regimi filo-sovietici dell'Europa dell'Est nel 1989. Anche prima di questo periodo, tutti i paesi del Patto di Varsavia non agirono tutti insieme come blocco. Per esempio, l'invasione del 1968 della Cecoslovacchia, fu condannata dalla Romania, che si rifiutò di prendervi parte.
- ヨーロッパの東側諸国の地図 ファイル:Secondworld-extended. png 東側諸国（東側陣営）の地図 ファイル:CommunistBlock. png 広義の東側諸国 東側諸国（ひがしがわしょこく、東側、社会主義陣営、共産主義陣営、イースタンブロック）とは、冷戦の間、ソビエト連邦および中央ヨーロッパ・東ヨーロッパの衛星国（ブルガリア、ルーマニア、ハンガリー、チェコスロヴァキア、東ドイツ、ポーランド、1960年代前半まではアルバニアも含む）を指して使われた言葉である。対する陣営は西側諸国。
- Het Oostblok is een term voor die landen in Oost-Europa die in de tweede helft van de twintigste eeuw onder de invloedssfeer van de voormalige Sovjet-Unie vielen en een totalitaire staatsvorm kenden. Militair waren de landen gebonden via het Warschaupact, economisch via de COMECON. De Oostbloklanden waren: de Sovjet-Unie, Hongarije, Roemenië, Bulgarije, Tsjechoslowakije, Polen en Oost-Duitsland (DDR). Soms werden Joegoslavië en Albanië ook tot het Oostblok gerekend. In de Oost-Europese gebieden die na de Tweede Wereldoorlog in de invloedssfeer van de communistische Sovjet-Unie vielen, liet de toenmalige leider Stalin via staatsgrepen ("revoluties van boven") de communisten aan de macht komen. Hij wenste namelijk een "cordon sanitaire" ten westen van de Sovjet-Unie: een keten van bevriende staten die bij buitenlandse agressie de eerste klappen zouden opvangen. In Joegoslavië, Albanië en Bulgarije kwam een sterke communistische partij aan de macht, maar in Polen, de DDR, Tsjechoslowakije, Roemenië en Hongarije waren het relatief kleine partijen die kunstmatig (en vaak via allianties) aan de macht werden geholpen. De Sovjet-Unie trachtte hun economieën via de COMECON in een groter geheel samen te brengen, dat echter eerder gunstig voor de Sovjet-Unie was dan voor de kleinere Oostbloklanden. Zo wilde Chroesjtsjov (opvolger van Stalin) Albanië voedselleverancier maken, en vertelde Hoxha dat "de wondere visvangst echt wat voor hem was".
- Østblokken betegner den delen av verden som under Den kalde krigen hadde kommunistisk diktatur. Begrepet står i motsetning til begrepet vestblokken, også omtalt som den vestlige verden eller den frie verden, som omfattet de ikke-kommunistiske landene. Det ledende landet i østblokken var Sovjetunionen, men Sovjetunionens lederskap ble utfordret av Folkerepublikken Kina som på 1960-tallet brøt med Sovjetunionen. Flere av østblokklandene var okkupert, eller indirekte styrt av Sovjetunionen gjennom marionettregimer. Regimenes egne betegnelser på styresettet var folkedemokratier eller sosialistiske stater. I Europa var østblokklandene «alliert» gjennom Warszawa-pakten. I tillegg fantes det – som i vestblokken – «nøytrale» land, stater som var styrt av kommunistiske partier, men som likevel klarte å unngå å bli styrt av Sovjetunionen. På 1970-tallet ble motsetningene mellom Folkerepublikken Kina og Sovjetunionen enda større, og USA og vestblokken begynte å samarbeide mer med Folkerepublikken.
- Blok wschodni (blok socjalistyczny, kraje demokracji ludowej – KDL, kraje "komunistyczne", potocznie demoludy) – zespół państw, które wprowadziły bądź starały się wprowadzić zmiany życia społecznego i gospodarczego zgodne z ideologią komunizmu, na który składały się: dyktatura proletariatu, gospodarka planowa oraz idee sprawiedliwości społecznej. Blok ten był wyróżniany od zakończenia II wojny światowej do początku lat 90. XX wieku. W praktyce w krajach tych władzę przejmowała partia komunistyczna w wyniku przewrotu albo interwencji z zewnątrz. W żadnym z krajów, które zaliczano do tej kategorii, partie komunistyczne (zwane też robotniczymi – w Polsce była to PZPR, socjalistycznymi – np. w NRD była to SED, albo partiami pracy – np. w Wietnamie) nie przejęły władzy w wyniku legalnych i wolnych wyborów. Ustrój polityczny panujący w tych krajach określany był zwykle oficjalnie jako socjalizm lub demokracja ludowa, określany jest też często jako realny socjalizm lub "komunizm".
- Durante a Guerra Fria, o termo bloco do leste (ou bloco soviético) era uma referência à União Soviética e seus aliados da Europa central e do leste. Este termo era muitas vezes utilizado como referência ao Pacto de Varsóvia (a aliança militar liderada pelos soviéticos) ou ao Comecon (uma organização econômica internacional que abrangia os estados comunistas). Os aliados soviéticos de fora do leste europeu, como Mongólia, Cuba, Vietnã e Coréia do Norte, eram algumas vezes considerados como parte deste bloco.
- Harta Blocului răsăritean. În timpul războiului rece, termenul blocul răsăritean (sau blocul sovietic) era folosit pentru a defini Uniunea Sovietică şi tările aflate sub dominaţia sa din Europa Centrală şi Răsăriteană. "Blocul răsăritean" este de asemenea un alt nume pentru Pactul de la Varşovia (alianţă militară condusă de URSS) sau pentru CAER (organizaţie internaţională a statelor comuniste). Republica Socialistă Federală Iugoslavia nu a fost niciodată parte a Pactului de la Varşovia. Deşi era un stat comunist, conducătorul ţării, mareşalul Josip Broz Tito, a cucerit puterea datorită luptei partizanilor din timpul celui cel de-al doilea război mondial, nefiind instalat la conducere de Armata Roşie, astfel nefiind dator în nici un fel sovieticilor. În timpul războiului rece, guvernul iugoslav a stabilit statulul de neutralitate în conflictul est-vest, RSFI fiind unul dintre fondatorii Mişcării de nealiniere. În mod similar, guvernul albanez stalinist a cucerit puterea fără ajutorul Armatei Roşii. Albania a rupt legăturile politice cu URSS ca urmare a rupturii chino-sovietice, aliindu-se cu Republica Populară Chineză şi urmând exemplul politicii antirevizioniste a acesteia din urmă. Naţiunile din blocul răsăritean au fost menţinute în sfera de influenţa sovietică prin ameninţarea forţei militare, folosite de mai multe ori până la prăbuşirea Uniunii Sovietice. Ungaria a fost invadată de Armata Roşie în 1956 după răsturnarea guvernului prosovietic maghiar de către un cabinet mai democratic comunist, care căuta o cale de dezvoltare independentă de Moscova. Atunci când Partidul Comunist Polonez a încercat să-l aleagă în fruntea sa pe Władysław Gomułka, armata sovietică prezentă în ţară a remis un ultimatum prin care cerea renunţarea la numirea sus-numitului, sau ameninţa să zdrobească Polonia cu tancurile sovietice. Cehoslovacia a fost de asemenea invadată în 1968 după o perioadă de liberalizare cunoscută cu numele de Primăvara de la Praga. Ultima invazie a fost oficializată în politica externă sovietică ca Doctrina Brejnev. Spre sfârşitul deceniului al nouălea, Uniunea Sovietică a relaxat controlul asupra Europei Răsăritene şi le-a permis ţărilor-satelit o mai mare libertate de mişcare în domeniul politicii interne. Abrogarea Doctrinei Brenev în favoarea aşa-numitei "Doctrine Sinatra" a avut afecte dramatice în toată Europa Răsăriteană: la sfârşitul anului 1989, toate regiumurile pro-sovietice s-au prăbuşit rând pe rând.
- Файл:Secondworld-extended. png «Социалистический лагерь» и другие социалистические государства («Второй мир») во время холодной войны Социалисти́ческий ла́герь — идеологический и политический термин, использовавшийся в СССР и других социалистических странах для обозначения СССР и дружественных ему стран, ставших на «социалистический путь развития». Ряд стран социалистического лагеря имели серьёзные идеологические и политические разногласия с Советским Союзом, например, социалистические Китай и Югославия.
- [[Fil:EiserneVorhang. png|thumb|300px|[[Europa under det [[kalla krigets dagar, separerat av [[järnridån. Förteckning: Östblocket, öststaterna, kommunistblocket, Sovjetblocket är en benämning på [[Sovjetunionen och dess bundsförvanter under [[kalla kriget. Till östblocket brukade man räkna [[Warszawapaktens medlemmar och ett antal andra länder med [[realsocialism|kommunistiskt styre, såsom [[Kuba och [[Nordkorea. Öststaterna är en något snävare beteckning, och omfattade normalt bara de länder i östblocket som låg i [[Östeuropa|Öst- och [[Centraleuropa. [[Kina räknades till östblocket så länge landet var allierat med Sovjetunionen, men efter brytningen mellan de kommunistiska regimerna i de båda länderna brukade man inte längre räkna in Kina i begreppet. Somliga ville även räkna in [[Jugoslavien i östblocket på grund av att även det hade en kommunistisk regim, men efterhand som landet intog en allt mer oberoende roll i relationen till Sovjetunionen och dess satellitstater sågs det vanligen som en [[de alliansfria staternas organisation|alliansfri stat. Östblocket upphörde att existera åren kring [[1990, i och med [[Michail Gorbatjovs tid vid makten och Sovjetunionens sönderfall. Även om de flesta av länderna nu tillämpar [[marknadsekonomi är beteckningen de forna öststaterna vanlig. Ordet öststat har på vissa håll i [[Nordamerika och [[Västeuropa kvar en negativ klang, som idag kan syfta på förment lägre levnadsstandard och svagare samhällsinstitutioner och [[civilt samhälle än i Västeuropa.
- 東方集團或蘇聯集團，是西方國家對二战后的一些共產主義國家的稱呼，這些國家起初包括苏联等12个共產主義國家，分佈在歐洲和亞洲。所谓“社会主义大家庭”是该集团的又一个称呼（自稱）；此外，又称为共产主义集团（但因为毛泽东拒绝这一称呼，因此在中华人民共和国流传不广）。以苏联为首的東方集團与以美国为代表的西方國家之间的长期对峙，是冷战时期的主要内容。 1949年时，東方集團包括苏联、波兰、民主德国、捷克斯洛伐克、匈牙利、罗马尼亚、保加利亚、阿尔巴尼亚、中華人民共和國、蒙古、朝鲜、越南等12个共產主義國家。 南斯拉夫虽然也是共產主義国家，但因为和苏联有矛盾，1949年时被逐出了東方集團。雖然1955年南斯拉夫與苏联关系正常化，但南斯拉夫并没有重新加入東方集團。 1960年，中華人民共和國和苏联关系恶化，实质上退出了東方集團，但仍声称己為“共產主義國家”。后期越南、也門民主人民共和國、古巴、安哥拉、埃塞俄比亚等国也加入了東方集團。
|
| rdfs:comment
|
- right|thumb|250px|Map of the Eastern Bloc The terms Eastern Bloc, Communist Bloc or Soviet Bloc were used to refer to the former Communist states of Eastern and Central Europe, including the countries of the Warsaw Pact, along with Yugoslavia and Albania, which were not aligned with the Soviet Union after 1948 and 1960 respectively.
- Ostblock ist eine Bezeichnung aus der Zeit des Kalten Krieges für die von der Sowjetunion geführten sozialistischen Länder. Im engeren Sinne umfasst er die Länder Ost- und Mitteleuropas, die im Warschauer Pakt und im Rat für gegenseitige Wirtschaftshilfe zusammengeschlossen waren. Im weiteren Sinne bezieht er sich weltweit auf alle sozialistischen Länder, die unter dem Einfluss der Sowjetunion standen, also z. B. auch Kuba, Vietnam oder auch die frühe Volksrepublik China.
- Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista i camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Albània, la Unió Soviètica i Txecoslovàquia. El Bloc de l'Est sol considerar-se idèntic al Pacte de Varsòvia. Una altra de les organitzacions que reunien als països del bloc era el Consell d'Assistència Econòmica Mútua.
- Pojem Východní blok bylo neoficiální označení Sovětského svazu a jeho politických satelitů; jako protiklad proti nim byl Západ. Vojenskou organizací východního bloku byla Varšavská smlouva, hospodářskou pak RVHP (Rada vzájemné hospodářské pomoci), obě měly sídlo v Moskvě. Přestože země, které do tohoto uspořádání patřily byly formálně nezávislé, fakticky byly z velké části závislé na politice SSSR.
- Durante la Guerra Fría, el Bloque del Este, también llamado Bloque soviético y campo socialista, comprendía los siguientes países de Europa central y oriental: Bulgaria, Rumanía, Hungría, la República Democrática Alemana, Polonia, Albania, la Unión Soviética y Checoslovaquia. El Bloque del Este suele considerarse idéntico al Pacto de Varsovia. Otra de las organizaciones que reunían a los países del bloque era el Consejo de Ayuda Mutua Económica.
- Itäblokki tai itäryhmä viittaa Keski- ja Itä-Euroopan sosialistisiin maihin kylmän sodan aikana. Useimmat itäblokin maat olivat kylmässä sodassa Neuvostoliiton liittolaisia. Itäblokki lakkasi olemasta 1990-luvun alussa Euroopan sosialististen järjestelmien romahtaessa.
- Le bloc de l'Est (aussi appelé pays de l'Est ou simplement Est, mais aussi monde communiste, bloc communiste ou bloc soviétique) est le nom qui fut donné, après la [[Seconde Guerre mondiale, à l'ensemble de pays dont les régimes se réclamaient du [[socialisme et ayant été sous le contrôle plus ou moins direct de l'[[Union des républiques socialistes soviétiques|Union soviétique, membres du [[pacte de Varsovie et du [[COMECON.
- A keleti blokk országai. A kommunista blokk, keleti blokk vagy szovjet blokk kifejezések általában Közép- és Kelet-Európa korábbi kommunista országaira utalnak, a valamikori Varsói Szerződés tagjaira, hozzáértve a katonai szövetséghez nem tartozó Jugoszláviát is. A blokkhoz tartozott 1990-ig Magyarország is. A sok szempontból külön utakon járó Jugoszláviát és Albániát más meghatározások nem sorolják a blokkhoz.
- Durante la guerra fredda, il termine blocco sovietico, o orientale, era usato per riferirsi all'Unione Sovietica e ai suoi alleati dell'Europa Centrale e dell'Europa Orientale. Il termine "blocco orientale" è anche usato come sinonimo di Patto di Varsavia, o di Comecon (un'organizzazione economica internazionale di stati comunisti). La Jugoslavia non fece mai parte del blocco orientale o del Patto di Varsavia.
- Het Oostblok is een term voor die landen in Oost-Europa die in de tweede helft van de twintigste eeuw onder de invloedssfeer van de voormalige Sovjet-Unie vielen en een totalitaire staatsvorm kenden. Militair waren de landen gebonden via het Warschaupact, economisch via de COMECON. De Oostbloklanden waren: de Sovjet-Unie, Hongarije, Roemenië, Bulgarije, Tsjechoslowakije, Polen en Oost-Duitsland (DDR). Soms werden Joegoslavië en Albanië ook tot het Oostblok gerekend.
- Østblokken betegner den delen av verden som under Den kalde krigen hadde kommunistisk diktatur. Begrepet står i motsetning til begrepet vestblokken, også omtalt som den vestlige verden eller den frie verden, som omfattet de ikke-kommunistiske landene. Det ledende landet i østblokken var Sovjetunionen, men Sovjetunionens lederskap ble utfordret av Folkerepublikken Kina som på 1960-tallet brøt med Sovjetunionen.
- Blok wschodni (blok socjalistyczny, kraje demokracji ludowej – KDL, kraje "komunistyczne", potocznie demoludy) – zespół państw, które wprowadziły bądź starały się wprowadzić zmiany życia społecznego i gospodarczego zgodne z ideologią komunizmu, na który składały się: dyktatura proletariatu, gospodarka planowa oraz idee sprawiedliwości społecznej. Blok ten był wyróżniany od zakończenia II wojny światowej do początku lat 90. XX wieku.
- Durante a Guerra Fria, o termo bloco do leste (ou bloco soviético) era uma referência à União Soviética e seus aliados da Europa central e do leste. Este termo era muitas vezes utilizado como referência ao Pacto de Varsóvia (a aliança militar liderada pelos soviéticos) ou ao Comecon (uma organização econômica internacional que abrangia os estados comunistas).
- Файл:Secondworld-extended.
- [[Fil:EiserneVorhang. png|thumb|300px|[[Europa under det [[kalla krigets dagar, separerat av [[järnridån. Förteckning: Östblocket, öststaterna, kommunistblocket, Sovjetblocket är en benämning på [[Sovjetunionen och dess bundsförvanter under [[kalla kriget. Till östblocket brukade man räkna [[Warszawapaktens medlemmar och ett antal andra länder med [[realsocialism|kommunistiskt styre, såsom [[Kuba och [[Nordkorea.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
