| dbpprop:abstract
|
- Euskadi Ta Askatasuna or ETA, is an armed Basque nationalist and separatist organization. Founded in 1959, it evolved from a group advocating traditional cultural ways to a paramilitary group with the goal of independence for the greater Basque Country from a Marxist-Leninist perspective. Since 1968, ETA has killed over 800 individuals and undertaken dozens of kidnappings. The group is proscribed as a terrorist organization by both the Spanish and French authorities as well as the European Union as a whole, and the United States. This convention is followed by a plurality of domestic and international media, which also refer to the band as "terrorist". More than 700 members of the organization are incarcerated in prisons in Spain, France, and other countries. ETA's motto is Bietan jarrai ("Keep up on both"). This refers to the two figures in its symbol, a snake (representing politics) wrapped around an axe (representing armed fight).
- Euskadi Ta Askatasuna, kurz ETA, (baskisch für Baskenland und Freiheit) ist eine baskische Untergrundorganisation. Sie wurde 1959 als Widerstandsbewegung gegen die Franco-Diktatur gegründet und bedient sich vorwiegend terroristischer Mittel, darunter Autobomben. Die Organisation verfolgt das Ziel eines von Spanien unabhängigen, sozialistisch geprägten baskischen Staates, der die spanischen autonomen Regionen Baskenland und Navarra sowie das französische Baskenland umfassen soll. Die Abkürzung ist deckungsgleich mit dem baskischen Wort eta – dt. : „und“.
- ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) és una organització basca armada i clandestina, d'ideologia marxista-leninista, que té com a objectiu la creació d'un Estat basc euskaldun i socialista, independent d'Espanya i França, incloent els set territoris bascos històrics : tres pertanyents a França (que són dintre del departament francès dels Pirineus Atlàntics), tres províncies de Espanya que formen l'actual País Basc, i la també província espanyola de Navarra. És considerada terrorista per Espanya, per la Unió Europea, pels Estats Units. ETA practica habitualment el segrest i l'extorsió com a mètodes de finançament i amb finalitats de pressió política. Organitzacions com Amnistia Internacional denuncien anualment les activitats d'ETA en els seus informes així com algunes actuacions dels cossos policials en la seva tasca de repressió d'eixes activitats. Des de la seva fundació, ETA ha assassinat 817 persones, la majoria militars i membres de cossos policials, però 339 d'elles civils, molts d'ells responsables polítics o càrrecs de partits polítics espanyols. Comptà amb un suport popular significatiu durant la dictadura franquista, des del restabliment de la democràcia a Espanya, la major part dels partits polítics bascos i de la resta de l'Estat han condemnat les accions d'ETA, a excepció de Batasuna, il·legalitzada a l'estat espanyol però legal al francès, que considera els atemptats d'ETA conseqüència d'un conflicte entre el poble basc i Espanya. El partit nacionalista d'esquerres Aralar, tot i no condemnar-la, rebutja l'activitat d'ETA. El Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK), que aparegué al parlament basc, a les darreres eleccions autonòmiques amb nou diputats, i Acció Nacionalista Basca, que ostenta nombroses alcaldies i regidors i que assolí un 10% dels vots a les darreres eleccions municipals, partits que han recollit els vots dels votants que votaven pel partit Euskal Herritarrok (Ciutadans Bascos) (anteriorment Herri Batasuna, Unitat Popular) declarat il·legal per els tribunals de justícia espanyols en el procés d'il·legalitzacions de partits, associacions i organitzacions independentistes iniciat amb l'aprovació de la polèmica i discutida "llei de partits". Ni EHAK ni ANB, com nombroses organitzacions polítiques, sindicals i associatives basques tampoc condemnen els atemptats d'ETA al·legant que «en aquest moment històric s'ha de superar la dinàmica de condemnes». Durant la transició, o reforma política al final del franquisme, tant ETA com el PNB i el conjunt del nacionalisme basc, rebutjaren la Constitució Espanyola, que rebé un suport minoritari al País Basc en el referèndum, per entendre que no reconeixia els drets nacionals bascos. Des d'aleshores, ETA ha fet públiques en diferents ocasions les seves demandes per a una solució pacífica del conflicte, amb l'Alternativa KAS i l'Alternativa democràtica, que essencialment reclamaven el respecte al dret d'Autodeterminació i la Territorialitat del País Basc. Al llarg dels trenta anys de règim autonòmic, tot i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia a la Comunitat Autònoma Basca, el moviment independentista del qual ETA forma part ha mantingut el seu suport, fins i tot durant els períodes d'il·legalitzacions de les ses expressions polítiques, amb vots que després serien anul·lats, i s'ha negat a acceptar el marc polític, reclamant un nou marc més enllà de l'autonomia, ja fos en solitari i a vegades també amb altres forces com Eusko Alkartasuna, el sindicat ELA, o el mateix Partit Nacionalista Basc, com passà en el període del Procés de Lizarra-Garazi.
- Euskadi Ta Askatasuna nebo ETA je ozbrojená baskická nacionalistická a separatistická organizace, která se snaží násilím vytvořit nezávislý socialistický stát. Baskicko leží na územích Španělska a Francie. Podle těchto států, Evropské unie a Spojených států je ETA brána jako teroristická organizace, ačkoliv to takto nebylo vždy. Do roku 1975 byla ETA chápána jako organizace bojující proti totalitnímu režimu generála Franca. Jméno Euskadi Ta Askatasuna znamená v baskickém jazyce „Baskický stát a svoboda“. Organizace byla založena v roce 1959 za totalitního režimu generála Franca a rychle se vyvinula ze skupiny prosazující tradiční kulturní způsoby v polovojenskou organizaci. Její ideologií je marxismus-leninismus. Motto této organizace je "Bietan jarrai", což znamená "Držet se obou". Toto odkazuje na dva motivy v symbolu ETA - had (symbol tajnosti a vychytralosti), který se ovíjí kolem sekyry (symbol síly). Organizace se snaží o: získání práva na vytvoření nezávislého Euskal Herria (Baskického státu) uznání obyvatel Baskicka jako jediných, kteří mohou o tomto kraji rozhodovat amnestii všem uvězněným členům organizace i členům v exilu respekt pro "výsledky demokratického procesu v Baskicku" absolutní mír poté, co budou všechny podmínky splněny
- Euskadi Ta Askatasuna, conocida por sus siglas ETA, es una organización terrorista, autodeclarada independentista y nacionalista vasca, que se autodenomina marxista-leninista, que invoca la lucha armada como método para obtener sus objetivos fundamentales en los que se encuentra de manera prioritaria la independencia de lo que el nacionalismo vasco denomina Euskal Herria de los estados de España y Francia. Para ello utiliza el asesinato, el secuestro y la extorsión económica tanto en España como, ocasionalmente, en Francia. Fundada en 1959 durante la dictadura franquista tras la expulsión de miembros de las juventudes del Partido Nacionalista Vasco (PNV), cometió su primera acción violenta en julio de 1961 e, inicialmente, contó con el apoyo de una parte significativa de la población al ser considerada una más de las organizaciones opuestas al régimen, si bien tras el proceso democratizador iniciado en 1977, al cual no se incorporó, fue perdiendo apoyos públicos, siendo condenados sus actos y calificados de terroristas por la inmensa mayoría de las fuerzas políticas y sociales desde la aprobación del Estatuto de Gernika en 1979 hasta la actualidad en la que su condición terrorista es plenamente admitida por la inmensa mayoría de los Estados, entre ellos: España, Francia,, las organizaciones internacionales tales como el Consejo de Europa, las Naciones Unidas (ONU) o la Europol. La ONG defensora de los Derechos Humanos Amnistía Internacional ha condenado repetidas veces las acciones de ETA, calificándolas como crímenes o como graves abusos contra los Derechos Humanos. Desde 2002 diversos partidos políticos y organizaciones sociales han sido ilegalizados judicialmente por su vinculación a ETA.
- Euskadi ta Askatasuna eli ETA (suom. Baskimaa ja Vapaus) on baskien järjestö joka ajaa Baskimaan itsenäisyyttä Espanjasta sotilaallisin keinoin. Omasta mielestään ETAlaiset ovat vapaustaistelijoita, joskin EU, YK ja Yhdysvallat pitävät sitä terroristijärjestönä. Baskimaan itsehallintoalueen lisäksi ETAn tavoitteena on koko historiallisen Baskimaan itsenäisyys yhdistämällä Espanjan ja Ranskan alueella sijaitsevat seitsemän baskimaakuntaa. Ideologialtaan ETA on nationalistinen ja marxilais-leninistinen. Espanja pitää Batasuna-puoluetta ETAn poliittisena siipenä ja on kieltänyt sen toiminnan. Batasuna on saanut vaaleissa noin 10–20 % kannatuksen Espanjan Baskimaan vaaleissa. ETA perustettiin vuonna 1959 Francisco Francon diktatuuria vastustamaan, aseellisen vastarinnan se aloitti 1960-luvulla. Sen iskuissa on kuollut yli 900 ihmistä, tunnetuin veriteko on Espanjan pääministerin Luis Carrero Blancon salamurha marraskuussa 1973. Blanco oli kenraali Francon nimittämä, ja hänen kuolemansa oli kova isku vaikutusvaltaansa menettäneelle sotilashallinnolle. ETAn tyypillisimpiin toimintatapoihin kuuluvat autopommit ja salamurhat. Rahoitusta se on hankkinut mm. vaatimalla Baskimaan yrityksiltä niin sanottua vallankumousveroa. Lisäksi se on tehnyt pankkiryöstöjä ja ihmiskaappauksia lunnasvaatimuksineen. Eniten uhreja vaatineen iskun ETA teki Barcelonassa vuonna 1987. Tavaratalon pysäköintikerrokseen sijoitetun autopommin räjähdyksessä kuoli 21 ihmistä. Viime aikoina tehostunut poliisitoiminta ja kansainvälinen terrorisminvastainen yhteistyö on heikentänyt järjestöä huomattavasti. Sen poliittinen siipi Batasuna kiellettiin Espanjassa korkeimman oikeuden päätöksellä vuonna 2003. Järjestön aktiivijäsenten tai siihen myönteisesti suhtautuvien määrä ei ole tiedossa, mutta joidenkin arvioiden mukaan jäsenmäärä saattaa nousta jopa satoihin. ETAn jäseniä kutsutaan Espanjassa joko nimityksillä militante tai etarra, mutta ETAn jäsenet itse nimittävät itseään baskinkielisellä gudari-sanalla, joka tarkoittaa taistelijaa tai sotilasta. ETAlla on tapana ilmoittaa iskuista etukäteen puhelinsoitolla.
- Euskadi Ta Askatasuna est une organisation armée basque indépendantiste d'inspiration marxiste (révolutionnaire). Fondée en 1959, l'organisation a évoluée d'un groupe résistant à la dictature franquiste vers un groupe paramilitaire indépendantiste basque. Depuis 1968, selon les chiffres officiels et les communiqués d'ETA, ETA a tué plus de 800 personnes, fait des centaines de mutilés, et commis des dizaines de kidnappings. Le groupe est proscrit comme organisation terroriste par les autorités espagnoles. L'organisation est placée sur la liste officielle des organisations terroristes du Canada, des Etats-Unis d'Amérique, de l'Union européenne et du Royaume-Uni.. Plus de 700 membres de l'organisation sont incarcérés dans des prisons en Espagne, en France, et dans d'autres pays. La plupart des revendications d'ETA portent sur l'indépendance du Pays basque ou Euskal Herria et ce, dans un courant marxiste léniniste. La devise d'ETA est « Bietan jarrai » et signifie « continuer dans les deux voies ». Elle se rapporte aux deux figures du symbole, un serpent (représentant la politique) enroulé autour d'une hache (représentant la lutte armée).
- Az ETA („Baszkföld és Szabadság”) baszk nacionalista függetlenségi mozgalom Spanyolországban. 1958-ban alakult. Célja kezdetben Baszkföld Spanyolországtól való teljes függetlenségéért folytatott harc volt. Később többször különböző ágakra bomlott fel, míg végül szeparatista terrorszervezet lett belőle. Gyilkosságokkal, emberrablásokkal, bombamerényletekkel, autókba rejtett pokolgépekkel próbálják felhívni magukra a figyelmet. A merényletek főleg a hivatalos személyek (spanyol rendőrök, katonák, magas beosztású állami tisztviselők, stb. ) ellen irányulnak. Napjainkban az ETA mérsékelt szárnya elhatárolódik a szélsőséges megnyilvánulásoktól, nyilatkozataiban elítéli azokat. A mérsékeltek a parlamenti demokrácián belül csupán Baszkföld autonómiájára törekszenek, nem a teljes elszakadásra.
- Euskadi Ta Askatasuna (in spagnolo País Vasco y Libertad, letteralmente "paese basco e libertà"), anche nota con l'acronimo di ETA, è una organizzazione di lotta armata separatista di ispirazione marxista-leninista secondo le sue proprie indicazioni il cui scopo è l'indipendenza del popolo basco. L'ETA ha ucciso oltre 800 persone, ed è considerata un'organizzazione terroristica da diversi Stati, tra cui la Spagna e gli Stati Uniti d'America, oltre che dall'Unione Europea. Creata alla fine degli anni cinquanta come associazione studentesca clandestina per sostenere l'indipendentismo basco, si accosterà alla lotta armata verso la metà degli anni sessanta.
- ETAは、バスク語で「バスク祖国と自由」を意味する言葉 Euskadi Ta Askatasuna を略したものであり、バスク地方の分離独立を目指す民族組織である。数多くのテロ事件を起こしたことで知られている。斧にとぐろを巻くヘビがシンボル。
- De Euskadi Ta Askatasuna, beter bekend onder de afkorting ETA en onder de naam Baskische Afscheidingsbeweging, is een terroristische organisatie die een onafhankelijke, socialistische Baskische staat wil stichten. ETA voert een strijd tegen de Spaanse bezetting van Baskenland en beschouwt zichzelf in staat van oorlog met alle in Baskenland aanwezige politie- en legereenheden. Net als bij de Ierse IRA, worden meestal wel waarschuwingen gegeven, waardoor de aanslagen meestal beperkter van schaal zijn. Vanaf haar ontstaan tot 2003 doodde de beweging 339 burgers en 478 politieagenten en militairen. Het symbool van de ETA is een slang gewikkeld rond een bijl. Het motto van de beweging is Bietan jarrai, namelijk met de gewapende strijd, gesymboliseerd door de bijl, en met de politieke strijd, gesymboliseerd door de slang. De politieke tak van de ETA is Batasuna.
- Euskadi Ta Askatasuna (ETA), Baskerland og dets frihet, er en illegal baskisk separatistbevegelse.. Ifølge en av grunnleggerne, Iulen Madariaga, ble ETA grunnlagt høsten 1959 basert på ønsker om å skille de baskiske områdene i Spania og Frankrike fra de respektive land og danne en selvstendig stat. Organisasjonen har en politisk fløy, Herri Batasuna. Offisielt har ikke Batasuna noen forbindelse til ETA. Gruppen har stått bak en rekke terroraksjoner og politiske drap, og har 821 døde som resultat. De fleste ofrene er spanske militære og politi. Da en bombe eksploderte i Madrid 11. mars 2004 mistenkte den sittende presidenten i Spania ETA for å stå bak. Da det viste seg at Al Qaida sto bak ble det store debatter, som endte med at han måtte gå. 22. mars 2006 annonserte ETA en ensidig varig våpenhvile, angivelig for å gi rom for en mer demokratisk dialog med de spanske myndigheter. Etter bomben som drepte to mennesker på en flyplass ved Madrid den 30. desember 2006 kan dialogen være avbrutt, noe blant annet en bilbombe 24. august 2007 og drapet på den spanske politikeren Isaías Carrasco 7. mars 2008 også kan tyde på. 17. november 2008 ble ETA's toppleder Mikel de Garikoitz Aspiazu arrestert på Biarritz flyplass i Frankrike. Spansk politi trodde først de hadde sikret seg ETAs militærsjef Garkoitz Axiazu Rubina, med ansvar for kommandoenhetene som utfører bombeangrep, men det viste seg å være topplederen.
- ETA (bask. Euskadi Ta Askatasuna — Kraj Basków i Wolność) — podziemna organizacja walcząca o niezależność Baskonii, założona w lipcu 1958 roku przez radykalnych działaczy Nacjonalistycznej Partii Basków (PNV); działa głównie na terytorium Hiszpanii.
- A organização Euskadi Ta Askatasuna (basco para Pátria Basca e Liberdade), mais conhecida pela sigla ETA, é um grupo que pratica o terrorismo como meio de alcançar a independência da região do País Basco (Euskal Herria), de Espanha e França. A ETA possui ideologia separatista/independentista marxista-leninista e revolucionária. É classificada como um grupo terrorista pelos governos da Espanha, da França e dos Estados Unidos, pela União Européia e pela Anistia Internacional. O seu símbolo é uma serpente enrolada num machado. Foi fundada por membros dissidentes do Partido Nacionalista Basco. Durante a ditadura franquista, contou com o apoio da população e o apoio internacional, por ser considerada uma organização anti-regime, mas foi enfraquecendo devido ao processo de democratização em 1977. O seu lema é Bietan jarrai, que significa seguir nas duas, ou seja, na luta política e militar. Este grupo separatista reivindica a zona do noroeste da Espanha e do sudeste da França, na região montanhosa junto aos Pirineus, virada para o Golfo de Biscaia, região denominada por Euskal Herria. A ETA reivindica, em território espanhol, a região chamada Hegoalde ou País Basco do Sul, que é constituído por Álava, Biscaia, Guipúscoa e Navarra; também reivindica, em território francês, a região chamada Iparralde ou País Basco do Norte, que é constituído por Labour, Baixa Navarra e Soule. O governo espanhol estendeu o estatuto de Comunidade Autônoma Basca a três províncias da Espanha - Álava, Biscaia e Guipúscoa - da qual Navarra não faz parte, possuindo esta o estatuto da Comunidade Foral de Navarra. A ETA foi criada em 1959, originou do Partido Nacionalista Basco (PNV), um partido político fundado em 1895 e que sobrevivera na clandestinidade durante a ditadura de Francisco Franco (1939-1975).
- ETA, abreviere pentru Euskadi Ta Askatasuna (în bască Pământul Basc şi Libertate sau Ţara Bascilor şi Libertate - cuvântul înseamnă şi "şi" în bască) este un grup terorist armat din Spania, care cere formarea unui stat socialist independent basc. Simbolul său este un şarpe încolăcit pe un topor. Deviza sa este Bietan jarrai ("Continuă ambele"). ETA (Euskadi Ta Askatasuna = Ţara Bască şi Libertate) forţează, pe plan local şi la nivelul administraţiei centrale, recunoaşterea sa ca un partener imperativ de negociere politică. Cum orice entitate politică are nevoie (mai ales) de o justificare „metapolitică" – de invenţia unei naţiuni culturale, afinităţi spirituale şi tradiţii comune –, ETA le-a născocit bascilor un prototip coleric de identitate care să-i deservească politic grupării. Sigur, într-un procent firav, există simpatizanţi ETA. Însă identificarea vehemenţei ETA cu naţionalismul majoritar al Partidului Naţionalist Basc (PNB), de exemplu, este o confuzie paguboasă. Bascii susţin independenţa (într-o proporţie, poate, de 50%), dar nu anexaţi unei grupări armate de eliberare (fictivă), ci ca suporteri ai unei ideologii democrate. Printr-un discurs proindependenţă potent, partide ca PNB sau Aralar pot atrage voturi consistente care le-ar legitima ulterioare exigenţe politice. Orizontul unei Ţări Basce independente este o opţiune agreată de un procent important din populaţie, deşi nu se ştie în ce măsură implicaţiile afluente ale unui astfel de gest sunt complet evaluate, ca şi în cazul Cataloniei, în contextul unei Europe integrate şi din ce în ce mai federale. În orice caz, ocaua mică prin care se drămuieşte independenţa nu declanşează nemulţumiri severe cetăţenilor comuni, cât irascibilitate în rândul unei secte extremiste. În megapixeli politici, poza Spaniei găzduieşte 17 comunităţi autonome, între care Catalonia, Ţara Bască, Galicia, Navarra şi Andaluzia au şi statutul suplimentar (sau, poate, iniţial) de „comunităţi istorice". Descentralizarea s-a produs în 1978, prin Constituţia spaniolă postfranchistă, iar legea autonomiei lărgite acordate Cataloniei în 2006 are, teoretic, aplicabilitate şi asupra celorlalte comunităţi. Contrar unei tendinţe eugenice a grupării ETA, de a construi o rasă pură, bascii cultivă cu succes ceea ce Habermas numea „communicative reason", pluralitate spirituală. Bascii rulează agil valori internaţionale (americane, europene, africane), însă, bineînţeles, cu particularităţi culturale şi cotidiene specifice. Universităţile basce se implică harnic în programe de mobilitate studenţească (Erasmus) în interiorul Uniunii Europene. Într-un ghid de informaţii al Departamentului de Cultură şi Turism se poate afla, de exemplu, că „locuitorii acestei ţări sunt prietenoşi şi deschişi, bucuroşi să primească vizitatori". Sigur, dincolo de aceste stereotipii profitabile, bascilor chiar li se poate aproba un comportament sociabil şi salubru. Afectele microbiştilor se împart civilizat între echipe locale, Atletico de Bilbao sau Real Sociedad, şi fotbalul altor cluburi spaniole: F.C. Barcelona sau Real Madrid. Sentimentul civic basc are, de asemenea, un metabolism robust. În 2004, după atentatul din Madrid, spaniolii (inclusiv bascii) s-au manifestat public, cu o sonoritate categorică, acuzând răzbunarea politică plătită de Al-Qaida guvernului proamerican al lui Aznar. Ca reacţie la noul atentat ETA, voci inflamate condamnă din nou, cu majuscule, agresiunile. Spania este o zonă care, din 1986 încoace, s-a stabilizat social, sub patrafirul Uniunii Europene, astfel încât liniştea existenţială poate acomoda şi jocul ideilor, şi autoreflecţia, şi principii ferme. Am avut noi înşine perioada noastră (interbelică) de tihnă, când atenţia se putea îndrepta spre „Dimensiunea românească a existenţei" (Mircea Vulcănescu) sau spre proiecte gigant ca „Istoria literaturii române" (G. Călinescu). Astăzi însă, o societate încă traumatizată şi contorsionată istoric, politic şi social, ca şi cea românească, este preocupată mai curând de lipsurile asfaltului decât de voiaje abstracte pe autostrada spiritului. Certamente, bascii trăiesc, fără schimbări brusce, ritmurile unei vieţi egale. Sigur, bascii mănâncă la ore diferite decât flămânzii altor naţii; sunt temperamentali; au frezuri bizare şi tendinţe vestimentare năstruşnice. La modul concret, bilbainii nu au un comportament pietonal precipitat, preferă metroul, se plimbă vesperal pe Gran Via („strada principală") şi vânează chilipiruri în magazinele cu reduceri. Cu toate acestea, nu m-am simţit niciodată ireconciliabil străin de „alma vasca" (sufletul basc) pe care Miguel de Unamuno, bilbain prin origine, îl poetiza pe la începutul secolului XX. Ceea ce într-adevăr delimitează răspicat pe basci („raza vasca" – Miguel de Unamuno) de alte seminţii este probabil limba proprie, euskera, vorbită astăzi mai puţin ca altădată, în favoarea spaniolei. Educaţia şcolară se face totuşi bilingv.
- Э́ТА ({{lang-eu|ЕТА, Euskadi Ta Askatasuna — «Страна басков и свобода») — баскская леворадикальная сепаратистская организация, выступающая за независимость Страны басков — региона, расположенного на севере Испании и юго-западе Франции. Создана в 1959 году.
- Euskadi ta Askatasuna (ETA; baskiska för "Baskerlandet och friheten") är en baskisk separatistisk rebellgrupp som har som mål att skapa en självständig och socialistisk baskisk stat av sju spanska och franska provinser i Pyrenéerna. ETA är stämplat som en terroristorganisation av FN, USA och EU. Mellan 1968 och 2003 anses omkring 800 personer ha dödats i terrordåd utförda av ETA. De metoder som används är främst bombdåd och riktade avrättningar, riktade mot myndighetspersoner, intellektuella, affärsmän och journalister. Organisationen finansierar sin verksamhet genom kidnappningar, utpressning, rån och vapenhandel. De skickar bland annat ut brev till företagare där de uppmanar till att betala "revolutionär skatt" för beskydd.
- Bask Vatanı ve Özgürlüğü ya da ETA, İspanya ve Fransa sınırları içinde yaşayan Bask kökenli topluluğa ait bağımsız bir devlet kurma amacı güden örgütün adıdır. 1959 yılında Franco diktatörlüğüne karşı kurulan örgüt, İspanya'nın kuzeydoğusundaki ve Fransa'nın güney batısındaki Bask bölgesinin bağımsızlığı için 1968 yılından bu yana faaliyetlerde bulunan ETA zaman içinde kültürel hakların savunuculuğu düzleminden, silahlı eylem biçimine yönelmiştir.1979'da hükümet tarafından Bask Bölgesinde yaşayan yaklaşık iki milyon kişiye önemli ölçüde özerklik tanınmasına rağmen tam bağımsızlık için silahlı mücadeleye devam etmişlerdir. Batasuna ismiyle bilinen ve şu an yasaklanmış durumda olan parti de örgütün siyasi kanadını oluşturmaktaydı. Bu parti Bask Bölgesi'nde oyların genelde %10 ile %20 sini toplamaktaydı. Ayrıca 1968’den bu yana düzenlediği kanlı eylemlerle 850 kişinin ölümüne neden olan ETA, İspanya’nın yanı sıra Avrupa Birliği ve ABD tarafından da terör örgütleri listesine alındı. ETA, 24 Mart 2006'da yapılan ateşkesi ihlal etmiş ve 30 Aralık 2006'da Madrid Havaalanı'nda bir bombalı saldırı gerçekleştirmişti. 500 kilogram patlayıcı kullanılarak gerçekleştirilen saldırı sonucu 2 kişi ölmüş, 26 kişi de yaralanmıştı
- ЕТА — «Еускаді та аскатасуна» — в перекладі, «Баскійська свобода та Незалежність» — одна з найстаріших терористичних організацій Європи. Її було створено в 1959-му, як рух студентського опору. Молодь виступала проти диктатури генерала Франко та його намагань знищити культуру і традиції басків. Генерал пішов — організація залишилася. Вона швидко переросла у воєнізоване угруповання і сформулювала мету — незалежність Країни басків. ЕТА виступає за незалежність семи провінцій: 4 іспанських та 3 французьких. Це трохи більше 20-ти тисяч квадратних кілометрів у західній частині Піренеїв. ЕТА використовує терор задля досягнення поставленої цілі — незалежності краю. Організація неодноразово використовувала у своїй боротьбі замахи на іспанських політиків. На рахунку ЕТА — смерть іспанського прем'єра Луїса Карреро Бланко та ще кількох іспанських політиків. Від рук сепаратистів свого часу мало не загинув і нинішній прем'єр країни Хосе Марія Аснар. У перервах «етівці» підривали машини в людних місцях, наприклад, перед супермаркетом у Барселоні чи біля готелів у курортних містечках. За півстоліття жертвами терористів стали 800 людей. Організація має своє політичне крило — партію «Батасуна», яка була заборонена в Іспанії 2002 р. Партія баскських націоналістів відмовилась закривати свої офіси за рішенням суду. Поліція була змушена брати офіси штурмом. «Батасуна» завжди заперечувала будь-які зв'язки з ЕТА і називала себе посередником у діалозі влади та баскських радикалів. Проте, ці аргументи не стали переконливими для іспанського уряду. 2006 року ЕТА заявила про припинення вогню, та продовження боротьби політичними мирними методами.
- 埃塔（巴斯克语：Euskadi ta Askatasuna，缩写为ETA，西班牙语：País Vasco y Libertad），直译为巴斯克祖國和自由，為西班牙巴斯克人居住区内之分离主义恐怖组织。该组织成立于1958年，原为弗朗哥独裁统治时代西班牙北部巴斯克地区的一个地下反抗组织。弗朗哥政权垮台後，“埃塔”逐渐发展为从事民族獨立活动的反政府组织。自成立以来，已经造成近千人丧生。尽管“埃塔”暗杀目标为政府要员，但是受到伤害的大多数仍为普通公民。 2006年3月22日，埃塔宣布从3月24日开始永久性停火。6月29日，西班牙首相萨帕特罗宣布，政府决定开始与该组织对话。12月30日，西班牙政府中止与埃塔对话。2007年6月5日，埃塔发表声明称，于当天午夜终止永久性停火，恢复武装活动。
|
| rdfs:comment
|
- Euskadi Ta Askatasuna or ETA, is an armed Basque nationalist and separatist organization. Founded in 1959, it evolved from a group advocating traditional cultural ways to a paramilitary group with the goal of independence for the greater Basque Country from a Marxist-Leninist perspective. Since 1968, ETA has killed over 800 individuals and undertaken dozens of kidnappings.
- Euskadi Ta Askatasuna, kurz ETA, (baskisch für Baskenland und Freiheit) ist eine baskische Untergrundorganisation. Sie wurde 1959 als Widerstandsbewegung gegen die Franco-Diktatur gegründet und bedient sich vorwiegend terroristischer Mittel, darunter Autobomben. Die Organisation verfolgt das Ziel eines von Spanien unabhängigen, sozialistisch geprägten baskischen Staates, der die spanischen autonomen Regionen Baskenland und Navarra sowie das französische Baskenland umfassen soll.
- ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) és una organització basca armada i clandestina, d'ideologia marxista-leninista, que té com a objectiu la creació d'un Estat basc euskaldun i socialista, independent d'Espanya i França, incloent els set territoris bascos històrics : tres pertanyents a França (que són dintre del departament francès dels Pirineus Atlàntics), tres províncies de Espanya que formen l'actual País Basc, i la també província espanyola de Navarra.
- Euskadi Ta Askatasuna nebo ETA je ozbrojená baskická nacionalistická a separatistická organizace, která se snaží násilím vytvořit nezávislý socialistický stát. Baskicko leží na územích Španělska a Francie. Podle těchto států, Evropské unie a Spojených států je ETA brána jako teroristická organizace, ačkoliv to takto nebylo vždy. Do roku 1975 byla ETA chápána jako organizace bojující proti totalitnímu režimu generála Franca.
- Euskadi Ta Askatasuna, conocida por sus siglas ETA, es una organización terrorista, autodeclarada independentista y nacionalista vasca, que se autodenomina marxista-leninista, que invoca la lucha armada como método para obtener sus objetivos fundamentales en los que se encuentra de manera prioritaria la independencia de lo que el nacionalismo vasco denomina Euskal Herria de los estados de España y Francia.
- Euskadi ta Askatasuna eli ETA (suom. Baskimaa ja Vapaus) on baskien järjestö joka ajaa Baskimaan itsenäisyyttä Espanjasta sotilaallisin keinoin. Omasta mielestään ETAlaiset ovat vapaustaistelijoita, joskin EU, YK ja Yhdysvallat pitävät sitä terroristijärjestönä. Baskimaan itsehallintoalueen lisäksi ETAn tavoitteena on koko historiallisen Baskimaan itsenäisyys yhdistämällä Espanjan ja Ranskan alueella sijaitsevat seitsemän baskimaakuntaa.
- Euskadi Ta Askatasuna est une organisation armée basque indépendantiste d'inspiration marxiste (révolutionnaire). Fondée en 1959, l'organisation a évoluée d'un groupe résistant à la dictature franquiste vers un groupe paramilitaire indépendantiste basque. Depuis 1968, selon les chiffres officiels et les communiqués d'ETA, ETA a tué plus de 800 personnes, fait des centaines de mutilés, et commis des dizaines de kidnappings.
- Az ETA („Baszkföld és Szabadság”) baszk nacionalista függetlenségi mozgalom Spanyolországban. 1958-ban alakult. Célja kezdetben Baszkföld Spanyolországtól való teljes függetlenségéért folytatott harc volt. Később többször különböző ágakra bomlott fel, míg végül szeparatista terrorszervezet lett belőle. Gyilkosságokkal, emberrablásokkal, bombamerényletekkel, autókba rejtett pokolgépekkel próbálják felhívni magukra a figyelmet.
- Euskadi Ta Askatasuna (in spagnolo País Vasco y Libertad, letteralmente "paese basco e libertà"), anche nota con l'acronimo di ETA, è una organizzazione di lotta armata separatista di ispirazione marxista-leninista secondo le sue proprie indicazioni il cui scopo è l'indipendenza del popolo basco. L'ETA ha ucciso oltre 800 persone, ed è considerata un'organizzazione terroristica da diversi Stati, tra cui la Spagna e gli Stati Uniti d'America, oltre che dall'Unione Europea.
- ETAは、バスク語で「バスク祖国と自由」を意味する言葉 Euskadi Ta Askatasuna を略したものであり、バスク地方の分離独立を目指す民族組織である。数多くのテロ事件を起こしたことで知られている。斧にとぐろを巻くヘビがシンボル。
- De Euskadi Ta Askatasuna, beter bekend onder de afkorting ETA en onder de naam Baskische Afscheidingsbeweging, is een terroristische organisatie die een onafhankelijke, socialistische Baskische staat wil stichten. ETA voert een strijd tegen de Spaanse bezetting van Baskenland en beschouwt zichzelf in staat van oorlog met alle in Baskenland aanwezige politie- en legereenheden.
- Euskadi Ta Askatasuna (ETA), Baskerland og dets frihet, er en illegal baskisk separatistbevegelse.. Ifølge en av grunnleggerne, Iulen Madariaga, ble ETA grunnlagt høsten 1959 basert på ønsker om å skille de baskiske områdene i Spania og Frankrike fra de respektive land og danne en selvstendig stat. Organisasjonen har en politisk fløy, Herri Batasuna. Offisielt har ikke Batasuna noen forbindelse til ETA.
- ETA (bask. Euskadi Ta Askatasuna — Kraj Basków i Wolność) — podziemna organizacja walcząca o niezależność Baskonii, założona w lipcu 1958 roku przez radykalnych działaczy Nacjonalistycznej Partii Basków (PNV); działa głównie na terytorium Hiszpanii.
- A organização Euskadi Ta Askatasuna (basco para Pátria Basca e Liberdade), mais conhecida pela sigla ETA, é um grupo que pratica o terrorismo como meio de alcançar a independência da região do País Basco (Euskal Herria), de Espanha e França. A ETA possui ideologia separatista/independentista marxista-leninista e revolucionária. É classificada como um grupo terrorista pelos governos da Espanha, da França e dos Estados Unidos, pela União Européia e pela Anistia Internacional.
- ETA, abreviere pentru Euskadi Ta Askatasuna (în bască Pământul Basc şi Libertate sau Ţara Bascilor şi Libertate - cuvântul înseamnă şi "şi" în bască) este un grup terorist armat din Spania, care cere formarea unui stat socialist independent basc. Simbolul său este un şarpe încolăcit pe un topor. Deviza sa este Bietan jarrai ("Continuă ambele").
- Э́ТА ({{lang-eu|ЕТА, Euskadi Ta Askatasuna — «Страна басков и свобода») — баскская леворадикальная сепаратистская организация, выступающая за независимость Страны басков — региона, расположенного на севере Испании и юго-западе Франции. Создана в 1959 году.
- Euskadi ta Askatasuna (ETA; baskiska för "Baskerlandet och friheten") är en baskisk separatistisk rebellgrupp som har som mål att skapa en självständig och socialistisk baskisk stat av sju spanska och franska provinser i Pyrenéerna. ETA är stämplat som en terroristorganisation av FN, USA och EU. Mellan 1968 och 2003 anses omkring 800 personer ha dödats i terrordåd utförda av ETA.
- Bask Vatanı ve Özgürlüğü ya da ETA, İspanya ve Fransa sınırları içinde yaşayan Bask kökenli topluluğa ait bağımsız bir devlet kurma amacı güden örgütün adıdır.
- ЕТА — «Еускаді та аскатасуна» — в перекладі, «Баскійська свобода та Незалежність» — одна з найстаріших терористичних організацій Європи. Її було створено в 1959-му, як рух студентського опору.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
