| dbpprop:abstract
|
- Duklja or Diokletija was a Southern Slavic medieval state with hereditary lands roughly encompassing the territories of the modern-state Montenegro and bordering with Travunia at Kotor. Duklja was at first a vassal of the Eastern Roman Empire until it won its independence in the mid-11th century, ruled by the House of Vojislav (Vojislavljević). After a large fall, Doclea was incorporated into the Serbian state, where it remained until the fall of the Serbian emperor, tsar Stefan Uroš IV Dušan, where it became the state of Zeta.
- Dioclea fou una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià. La ciutat es deia Doclea, del nom d'una tribu il·líria, però els romans el va canviar a Dioclea (un nom grec). L'emperador Dioclecià es deia Docles, que va canviar al grec Diocles, i quant fou emperador es va llatinitzar a Diocletianus Des el segle VII es van establir a la regió grups eslaus amb la condició imposada per l'emperador Heracli d'acceptar la sobirania bizantina. Vers el 753 va formar part del ducat de Croàcia que es va apoderar de la Croàcia dàlmata. Vers el segle IX s'havia format un estat amb el nom de Dioclea o Diocleia que era al sud de Travúnia (i aquesta al sud de Zahumlje, que era a la seva vegada al sud de Pagània). El príncep Petar o Predimir de Dioclea i Travúnia va viure vers el 900 i va dividir els seus dominis entre els seus fills. Dioclea va passar aviat a Ràscia, governada per Vlastimir, al començament del segle IX, però va gaudir d'autonomia. Un descendent de Vlastimir, el príncep Ceslav de Klosmir, es va independitzar de Bizanci i es va fer amb el domini de Dioclea. Kotor, Bar i Ulcinj van romandre enclavaments bizantins que van haver de pagar tribut als governants de Dioclea. A la mort de Ceslav, Dioclea va recuperar la virtual independència, i els knez (arconts o prínceps) Petrislav (971-990) i Sant Jovan Vladimir (990-1016) van governar la regió i la de Travúnia. Les tribus Arbanes que amenaçaven els territoris del est, foren derrotades. Skadar es va convertir en capital de Dioclea. Això va durar fins que el tsar búlgar Samuel va envair el país i va agafar presoner al príncep. Però Jovan es va casar amb la princesa Kossara i se li va permetre tornar al seu país i agafar altre cop les regnes com a vassall de Bulgària. Va morir el 22 de maig del 1016 en un complot organitzat per Ivan Vladislav tsar de Bulgària. Duklja va esdevenir part del thema bizantí de Sèrbia (Servia) sota un strategos (Constantí Diogenes) i encara que els prínceps van seguir governant el seu poder era casi be nominal. El 1034 el poble es va revoltar i va matar al príncep Dragomir. El seu fill Dobroslav o Voislav fou proclamat príncep de Travúnia i va iniciar preparatius per dominar Duklja en mans bizantines, mentre assegurava als bizantins que era un fidel aliat. Els bizantins el van anomenar Esteve (per Stephanos que vol dir "coronat"). El 1035 la revolta va esclatar a Duklja però finalment fou dominada pels bizantins i Voislav fou empresonat i portat a Constantinoble. El strategos de Servia, Teòfil Erotikos, va assolir la tasca de l'ocupació de Dioclea i Travúnia. Voislav es va escapar i va iniciar la lluita contra el general bizantí i es va crear un territori alliberat al entorn del llac d'Scutari fins a les muntanyes d'Hum. Va ajudar a altres eslaus rebel·lats que es va estendre vers Belgrad i Skopje dirigida per Petar (Pere) Delian, i a la revolta eslava a Durazzo dirigida per Tihomir. Els rebels van arribar a atacar el cor de Grècia fins a Tebes, i els bizantins van deixar estar Dioclea (Duklja). Una galera que portava un gran carregament d'or d'Itàlia cap a Constantinoble, damnada per una tempestat, va haver de ancorar a la costa de Duklja i el carregament va quedar en mas de Voislav. L'emperador Miguel, enfurismat, va enviar al eunuc imperial Jordi Probat contra el rebel però l'exèrcit del eunuc fou sorprès a una de les gorgues del país de la regió de Bar i aniquilat. Voislav va morir vers la meitat del segle XI i el va succeir el seu fill Mihailo I. Un altre fill, Radoslav, fou famós perquè va matar a un comandant militar bizantí. La revolta eslava de Pere Delian, ara coronat com a tsar Pere II de Bulgària, va impedir altres atacs bizantins. Mihailo va ajudar la revolta de Jordi Voiteh a Macedònia el 1072 (va enviar al seu fill Constantí Bodin amb un exercit), va ocupar els enclavaments bizantins de Ragusa (independent de fet), Kotor, Bar i Ulcinj. Constantí Bodin fou acceptat com a tsar de Bulgària però fou fet presoner pels bizantins. Mihailo va prendre el títol de gran príncep de Ràscia a partir del 1077 quant fou coronat pel papa Gregori VII com a rei dels eslaus i es feia dir rei dels tribalis i els serbis. Va rescatar al seu fill el 1078. El bisbat de Bar fou elevat a arquebisbat el 1080. Es va expandir cap a Croàcia i va arribar fins a Knin i llavors portava el títol de rei de Dioclea i Dalmàcia. A la seva mort el 1081 el va succeir el seu fill Constantí Bodin. Aquest era gendre de Robert Guiscard i va governar fins el 1101. A la seva mort el regne de Dioclea va entrar en decadència. Aquell mateix any un exercit croat que marxava a Terra Santa va passar per país dirigit per Ramon IV de Tolosa. Els bizantins van donar molts territoris del gran principat de Ràscia al príncep Stracimir fill del príncep Zavida de Zahumlje (el príncep era vassall del seu germà gran el gran príncep de Ràscia Tihomir des el 1166), i entre els territoris adquirits hi havia el regne de Dioclea. Un altre príncep de Zahumlje, Nemània (Nemanja), va arribar a ser gran príncep de Ràscia el 1168 després de derrotar a Tihomir. Stracimir va donar suport al seu sobirà Tihomir però aviat es va retirar. Un altra germà, Miroslav de Zahumlje va lliurar una guerra contra la república de Ragusa el 1184 i la va perdre, havent de renunciar a les expedicions projectades contra Korcula i Vis a las que Stracimir donava suport. Aquest príncep va intentar la conquesta de les illes Korcula i Vis el 1185 i les va ocupar però no va poder controlar Korcula i la va saquejar igual que Vis. Els habitants de Korcula van demanar ajut a Ragusa, que va apressar a la flota de Stracimir i aquest va haver de signar un tractat amb les dues illes que els hi garantia autonomia i que no formarien part de Zahumlje. Durant aquest període hi va haver alguns prínceps vassalls a Dioclea, el darrer Mihailo III, nebot de Esteve Nemània. Quant Stracimir va morir, Mihailo va al·legar regir el regne com a feudatari del emperador i no en nom dels grans prínceps de Ràscia. El 1186 Esteve Nemània, que era en guerra contra Bizanci, va decidir incorporar Dioclea, vassall bizantí, als seus dominis. Va assetjar Bar on la defensa fou dirigida per l'arquebisbe Grgur. Esteve va demanar un rescat per abandonat el setge, mentre Mihailo III era atacat pels germans de Nemània. Aquest va donar el regne de Dioclea al seu germà Vukàn que va prendre el títol de rei de Dioclea (Duklja) i Dalmàcia. El 1189 Mihailo III va morir i la princesa Desislava, altres nobles i el arquebisbe de Bar van fugir a Ragusa. Desilava va morir a Omis. L'arquebisbat fou abolit. Vukàn es va casar amb una neboda del Papa i va acusar al ban de Bòsnia Kulín d'heretgia. Quant va morir Esteve I Nemània, Vukàn, que aspirava a la successió, es va veure frustrat pel coronament d' Esteve II Nemània i el 1202 va assolir el tron del gran principat de Sèrbia però el va perdre el 1204 davant Esteve II que va tenir l'ajut búlgar. Vukàn es va retirar a Dioclea on va continuar governant i lluitant contra Esteve II. Des la seva mort el 1208, el país va agafar el nom de Zeta, del riu Zeta. Vegeu: Zeta (territori) Vegeu: Duklja
- La Dioclée était un État médiéval sud-slave situé sur des terres incluant les territoires de la rivière Zeta, du lac de Skadar et des bouches de Kotor. Il était frontalier avec la Travonie à Kotor. La Dioclée fut, d'abord, une partie semi-indépendante de la Grande Principauté (Zhupanate) de Rascie, qui fut un vassal de l'Empire byzantin et plus tard directement mis sous la suzeraineté byzantine jusqu'à ce qu'elle gagne son indépendance au milieu du XI siècle, gouvernée par la Maison de Voislav. Dioclée fut incorporé dans un état serbe unifié dans lequel il resta jusqu'à la chute de l'empereur Stefan Uroš IV Dušan, devenant alors l'État de Zeta sous l'inpulsion du souverain serbe Balša I. La Dioclée fut nommée d'après Dioclea (de Docleata, l'ancienne tribu illyrienne). Dioclea, située près de l'actuelle Podgorica, était la capitale de la Dioclée. Ensuite, Skadar devint la capitale de l'état jusqu'à la fin du Moyen Âge. La capitale royale de Dioclée était Ston, ville en actuelle Croatie. Le lien entre les noms Dioclée et Zeta est peu clair, puisque les deux termes se chevauchent. La Dioclée était la plupart du temps référencée comme la région littorale entre les bouches de Kotor et le lac de Skadar, tandis que Zeta se réfère aux terres autour de la rivière Zeta. La Zeta est ainsi le prédécesseur le plus précis du Monténégro du XIX siècle, alors que le Monténégro actuel couvre les deux territoires. Selon une autre interprétation, la Dioclée était composée de Zeta et de la Travonie. En tout cas, le nom Dioclée ne s'utilise plus à la fin du Moyen Âge.
- La Doclea (in serbo Дукља, Duklja) era uno stato medievale serbo, localizzato tra l'attuale Montenegro e l'Albania. Comprendeva territori lungo il corso del fiume Zeta, intorno al Lago di Scutari e alle Bocche di Cattaro, e si estendeva in parte dell'attuale Erzegovina. Viene spesso chiamata col nome di Zeta, anche se alcuni storici identificano la Zeta, fino al XIII secolo, con la sola parte della Doclea posta lungo le sponde del fiume omonimo.
- Duklja of Diokletija was een Slavische middeleeuwse staat die zich bevond ronde rivier Zeta, het Meer van Shkodër en de Baai van Kotor en grensde aan Travunia en Kotor. Duklja was eerst een semi-onafhankelijke staat van het grootvorstendom Raška dat een vazalstaat was van het Byzantijnse Rijk en later onder directe Byzantijnse suzereiniteit stond tot het in het midden van de elfde eeuw onafhankelijk werd. Het Huis Vojislavljević regeerde over het land. Later werd Duklja geïncorporeerd in de Servische staat waar het bleef tot de val van het Servische keizerrijk. Daarna werd het het Vorstendom Zeta.
- Duklja eller Diokletija (latin; Doclaea) er en landsby 3 km fra dagens Podgorica, og var en oldtids- og middelalderby i dagens Montenegro. Den utgjorde et betydelig fyrstedømme i høymiddelalderen (ca. 700-1100). Doclaea ble grunnlagt av Romerriket etter deres okkupasjon av kystlandet Dalmatia omkring 140 f. Kr, og forble en viktig garnisonsby for romerske styrker. I romertiden hadde Doclaea trolig mellom 3.000 og 10.000 innbyggere.
- Duklja lub Diokletija (serb. Дукља lub Диоклетија; łac. Doclea lub Diocleia) – średniowieczne księstwo serbskie na obszarze dzisiejszej Czarnogóry.
- A Dúclia (em Língua servo-croata, Duklja ou Дукля; em latim, Doclea ou Diocleia) era um estado medieval sérvio composto de terras hereditárias abarcando mais ou menos o território circundado pelo rio Zeta, pelo lago Escútare e pela baía de Cátaro, fazendo fronteira com a Travúnia e Cátaro. A Dúclia era, inicialmente, uma parte semi-independente do Jupanato (Grão-Principado) da Ráscia, que por sua vez era um estado vassalo do Império Bizantino. Após uma longa decadência, a Dúclia foi incorporada o Império Sérvio unificado, onde permaneceu até cair em mãos do Império Otomano após a derrota sérvia na batalha do Kosovo.
- Дукля или Диоклетия — южнославянское государство, княжество, располагавшееся на Балканах на территории современной Черногории. Диоклетия располагалась вокруг реки Зета, Скадарского озера и на берегу Которского залива. В городе Котор проходила граница Дукли и Травунии. Сперва Диоклетия была частично зависимой областью (жупанией) Великого Княжества Рашка, которое являлось вассалом Византийской империи. Затем, выйдя из состава Византийской империи, Дукля некоторое время также была вассалом Византии, а затем — стало независимым королевством. Тем не менее, междоусобные войны в конце концов привели к раздробленности в Диоклетии, что привело к тому, что Дукля сначала стала вассалом Рашки, а затем — вошла в состав нового Сербского государства.
- Duklja eller Diokletija var ett medeltidiska serbiskt furstendöme på Balkanhalvön. Riket omfattade området av dagens Montenegro och norra Albanien. Dulkja var ett av de serbiska rikena tillsammans med bland annat Raška innan det enade Serbien började se sin tillkommst runt år 1200. Furstendömet bytte dessförinnan namn till Zeta efter floden Zeta i området. Därför kom furstendömet mellan ungefär år 1200 och 1500 att kallas för Zeta.
- Дукля або Діоклетія було південно-слов'янською середньовічною державою з теренами від річки Зети, до Шкодерського озера, і затоки Бока і межувала з Травунією в Которі. Дукля була напівнезалежною частиною Великого Князівства (Жупанії) Рашка, яка була васалом Східної Римської імперії,а пізніше під Візантійським сюзеренітетом до тих пір, поки вони не завоювали свою незалежність в середині 11 століття, були під владою династії Воїславичей.
|
| rdfs:comment
|
- Duklja or Diokletija was a Southern Slavic medieval state with hereditary lands roughly encompassing the territories of the modern-state Montenegro and bordering with Travunia at Kotor. Duklja was at first a vassal of the Eastern Roman Empire until it won its independence in the mid-11th century, ruled by the House of Vojislav (Vojislavljević).
- Dioclea fou una ciutat de Dalmàcia on va néixer l'emperador Dioclecià. La ciutat es deia Doclea, del nom d'una tribu il·líria, però els romans el va canviar a Dioclea (un nom grec). L'emperador Dioclecià es deia Docles, que va canviar al grec Diocles, i quant fou emperador es va llatinitzar a Diocletianus Des el segle VII es van establir a la regió grups eslaus amb la condició imposada per l'emperador Heracli d'acceptar la sobirania bizantina.
- La Dioclée était un État médiéval sud-slave situé sur des terres incluant les territoires de la rivière Zeta, du lac de Skadar et des bouches de Kotor. Il était frontalier avec la Travonie à Kotor.
- La Doclea (in serbo Дукља, Duklja) era uno stato medievale serbo, localizzato tra l'attuale Montenegro e l'Albania. Comprendeva territori lungo il corso del fiume Zeta, intorno al Lago di Scutari e alle Bocche di Cattaro, e si estendeva in parte dell'attuale Erzegovina. Viene spesso chiamata col nome di Zeta, anche se alcuni storici identificano la Zeta, fino al XIII secolo, con la sola parte della Doclea posta lungo le sponde del fiume omonimo.
- Duklja of Diokletija was een Slavische middeleeuwse staat die zich bevond ronde rivier Zeta, het Meer van Shkodër en de Baai van Kotor en grensde aan Travunia en Kotor. Duklja was eerst een semi-onafhankelijke staat van het grootvorstendom Raška dat een vazalstaat was van het Byzantijnse Rijk en later onder directe Byzantijnse suzereiniteit stond tot het in het midden van de elfde eeuw onafhankelijk werd. Het Huis Vojislavljević regeerde over het land.
- Duklja eller Diokletija (latin; Doclaea) er en landsby 3 km fra dagens Podgorica, og var en oldtids- og middelalderby i dagens Montenegro. Den utgjorde et betydelig fyrstedømme i høymiddelalderen (ca. 700-1100). Doclaea ble grunnlagt av Romerriket etter deres okkupasjon av kystlandet Dalmatia omkring 140 f. Kr, og forble en viktig garnisonsby for romerske styrker. I romertiden hadde Doclaea trolig mellom 3.000 og 10.000 innbyggere.
- Duklja lub Diokletija (serb. Дукља lub Диоклетија; łac. Doclea lub Diocleia) – średniowieczne księstwo serbskie na obszarze dzisiejszej Czarnogóry.
- A Dúclia (em Língua servo-croata, Duklja ou Дукля; em latim, Doclea ou Diocleia) era um estado medieval sérvio composto de terras hereditárias abarcando mais ou menos o território circundado pelo rio Zeta, pelo lago Escútare e pela baía de Cátaro, fazendo fronteira com a Travúnia e Cátaro. A Dúclia era, inicialmente, uma parte semi-independente do Jupanato (Grão-Principado) da Ráscia, que por sua vez era um estado vassalo do Império Bizantino.
- Дукля или Диоклетия — южнославянское государство, княжество, располагавшееся на Балканах на территории современной Черногории. Диоклетия располагалась вокруг реки Зета, Скадарского озера и на берегу Которского залива. В городе Котор проходила граница Дукли и Травунии.
- Duklja eller Diokletija var ett medeltidiska serbiskt furstendöme på Balkanhalvön. Riket omfattade området av dagens Montenegro och norra Albanien. Dulkja var ett av de serbiska rikena tillsammans med bland annat Raška innan det enade Serbien började se sin tillkommst runt år 1200. Furstendömet bytte dessförinnan namn till Zeta efter floden Zeta i området. Därför kom furstendömet mellan ungefär år 1200 och 1500 att kallas för Zeta.
- Дукля або Діоклетія було південно-слов'янською середньовічною державою з теренами від річки Зети, до Шкодерського озера, і затоки Бока і межувала з Травунією в Которі.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
