The Dreyfus Affair was a political scandal which divided France in the 1890s and the early 1900s. It involved the conviction for treason in November 1894 of Captain Alfred Dreyfus, a young French artillery officer of Alsatian Jewish descent. Sentenced to life imprisonment for allegedly having communicated French military secrets to the German Embassy in Paris, Dreyfus was sent to the penal colony at Devil's Island in French Guiana and placed in solitary confinement.

PropertyValue
dbpprop:abstract
  • The Dreyfus Affair was a political scandal which divided France in the 1890s and the early 1900s. It involved the conviction for treason in November 1894 of Captain Alfred Dreyfus, a young French artillery officer of Alsatian Jewish descent. Sentenced to life imprisonment for allegedly having communicated French military secrets to the German Embassy in Paris, Dreyfus was sent to the penal colony at Devil's Island in French Guiana and placed in solitary confinement. Two years later, in 1896, evidence came to light identifying a French Army major named Ferdinand Walsin Esterhazy as the real culprit. However, high-ranking military officials suppressed this new evidence and Esterhazy was unanimously acquitted after the second day of his trial in military court. Instead of being exonerated, Alfred Dreyfus was further accused by the Army, on the basis of false documents fabricated by a French counter-intelligence officer, Hubert-Joseph Henry, seeking to re-confirm Dreyfus's conviction, and uncritically accepted by Henry's superiors. Word of the military court's framing of Alfred Dreyfus and of an attendant cover-up began to spread, largely due to a vehement public protestation in a Paris newspaper by writer Émile Zola, in January 1898. The case had to be re-opened and Alfred Dreyfus was brought back from Guiana in 1899 to be tried again. The intense political and judicial scandal that ensued divided French society between those who supported Dreyfus (the Dreyfusards) and those who condemned him (the anti-Dreyfusards), such as Edouard Drumont (the director and publisher of the anti-semitic newspaper La Libre Parole) and Hubert-Joseph Henry. Eventually, all the accusations against Alfred Dreyfus were demonstrated to be baseless. Alfred Dreyfus was exonerated and reinstated as a major in the French Army in 1906. He later served during the whole of World War I, ending his service with the rank of Lieutenant-Colonel.
  • Als Dreyfus-Affäre wurde der Fall des aus dem Elsass stammenden jüdischen Artilleriehauptmanns im französischen Generalstab Alfred Dreyfus (1859–1935) bekannt, der in der III. Französischen Republik Ende des 19. Jahrhunderts wegen angeblichen Landesverrats zu lebenslanger Verbannung und Haft verurteilt wurde. Die heftigen Debatten um seine Schuld oder Unschuld hatten weitreichende Auswirkungen auf die französische Innenpolitik und polarisierten mehrere Jahre lang die gesamte Gesellschaft und die junge französische Republik.
  • L'Afer Dreyfus o Cas Dreyfus fou un escàndol polític que va dividir França durant els darrers anys del segle XIX. El 1894 el Servei d'Intel·ligència francès descobreix, en la paperera de l'agregat militar de l'ambaixada alemanya, una carta sense signatura que anuncia l'enviament de documents secrets. La investigació arriba a la conclusió que el capità jueu Alfred Dreyfus, destinat en l'Estat Major, n'és el culpable, sense més indicis que una lleu semblança cal·ligràfica. Dreyfus és arrestat el 15 d'octubre, en un ambient d'exaltat antisemitisme, i empresonat en la presó de Cherche-Midi. És sotmès a consell de guerra i, el 22 de desembre, condemnat per traïció, expulsat de l'Exèrcit el 5 de gener de 1895 i deportat per a tota la vida al presidi de l'Illa del Diable. Dreyfus mai no va admetre les acusacions. El procediment judicial va mostrar greus irregularitats, com ara que Dreyfus hagués estat condemnat per un informe del Servei d'Intel·ligència que mai no va ser comunicat a la defensa, a més de contradiccions flagrants i manipulacions als nivells més alts, per la qual cosa la seva família va seguir intentant provar la seva innocència. Aquestes denúncies d'irregularitats eren desqualificades, especialment per l'extrema dreta francesa, com maniobres del grup de pressió jueu, deslleial amb França i que intentava desacreditar l'Exèrcit i les més altes institucions de la nació. Això va fer que el país es veiés radicalment dividit entre els seus defensors i els seus detractors. El 1895 es produeix un canvi de prefectura del Servei d'Intel·ligència militar. El nou responsable descobreix que el veritable culpable és el major Ferdinand Walsin Esterhazy i que Dreyfus havia estat víctima de l'antisemitisme de l'anterior cap d'Intel·ligència. Esterhazy és declarat innocent en 1898 a causa de la protecció dels militars reaccionaris. L'opinió pública francesa estava fortament dividida, per l'enfrontament entre els partidaris de revisar el cas -dreyfusards- i els de tancar-lo. En el grup dels dreyfusards es trobaven les esquerres, de conviccions democràtiques i republicanes, defensors de l'estat de dret i dels drets de l'home. En el bàndol oposat, la dreta, nacionalista, antisemita i de tendències autoritàries. L'escriptor Émile Zola, l'escriptor Octave Mirbeau, el líder socialista Jean Jaurès i el radical Georges Clemenceau van encapçalar la causa dels dreyfusards a partir de la publicació el 13 de gener de 1898 al diari L'Aurore d'una carta oberta de Zola al president de la República, Félix Faure, titulada J'accuse («Jo acuso»), en la qual acusava el tribunal que va jutjar Esterhazy d'haver-lo declarat innocent sabent que era culpable, i que va tenir l'efecte d'una bomba. Dels mitjans anti-dreyfusards va sorgir el nacionalisme integrista de Charles Maurras, que el 1898 va fundar el moviment feixista Action Française. Aquell mateix any un dels oficials que havien participat en la manipulació de les proves va confessar i després se suïcidà, i el cas va ser reobert. Dreyfus va ser repatriat i sotmès a un segon consell de guerra, celebrat a Rennes el 30 de juny de 1899, en què novament fou declarat culpable, tot i que la sentència atenuava la pena a 10 anys de presó. El president de la República, Émile Loubet, li atorgà l'indult el 19 de setembre, però aquest indult no reconeixia la innocència de Dreyfus. Dreyfus va seguir lluitant per demostrar la seva innocència, cosa que va aconseguir finalment el 12 de juliol de 1906, quan la Cort de Cassació anul·là definitivament el judici. Fou reintegrat a l'Exèrcit amb tots els honors i es va retirar amb el grau de comandant. El 1914, ja tinent coronel, pren el comandament d'una unitat de municionament en el curs de la Primera Guerra Mundial. Després de la pau, va retirar-se novament fins a la seva mort el 1935.
  • Dreyfusova aféra byl politický skandál, který koncem 19. století hluboce polarizoval a destabilizoval francouzskou Třetí republiku. Hlavní postavou této aféry byl židovský důstojník francouzského generálního štábu Alfred Dreyfus, který byl v roce 1894, na základě zfalšovaných důkazů, obviněný vojenským soudem ze špionáže pro Německé císařství. Dreyfus byl dvakrát soudem shledán vinným, posléze omilostněn a nakonec rehabilitován s tím, že odsouzení mělo být založeno na falešných dokumentech. Ve veřejnou známost celou záležitost uvedl spisovatel Émile Zola, který v literárních novinách L'Aurore (Úsvit) 13. ledna 1898 uveřejnil otevřený dopis francouzskému prezidentovi Félixi Fauremu s názvem J'accuse! (Žaluji!), ve kterém apeloval na propuštění Dreyfuse. Na Dreyfusovu obranu se postavila řada známých osobností, mimo jiné i Octave Mirbeau, Anatole France, Jules Renard, Charles Péguy, Marcel Proust a Georges Clemenceau.
  • El caso Dreyfus tuvo como origen un error judicial, sobre un trasfondo de espionaje y antisemitismo, en el que la víctima fue el capitán Alfred Dreyfus, de origen judío-alsaciano, y que durante doce años, de 1894 a 1906, conmocionó a la sociedad francesa de la época, marcando un hito en la historia del antisemitismo. La revelación del escándalo en Yo acuso (J'accuse), un artículo de Émile Zola en 1898, provocó una sucesión de crisis políticas y sociales inéditas en Francia que en el momento de su apogeo en 1899, revelaron las fracturas profundas que subyacían en la Tercera República Francesa. Dividió profunda y duraderamente a los franceses en dos campos opuestos, los dreyfusards (partidarios de Dreyfus) y los antidreyfusards (opositores a Dreyfus). Reveló también la existencia en la sociedad francesa de un núcleo de violento nacionalismo y antisemitismo difundido por una prensa sumamente influyente. El caso se convirtió en símbolo moderno y universal de la iniquidad en nombre de la razón de Estado.
  • Dreyfusin tapaus kuohutti Ranskaa vuosien 1894–1906 välillä. Sen keskushenkilönä oli Ranskan armeijan yleisesikunnassa palvellut kapteeni Alfred Dreyfus, jonka väitettiin välittäneen saksalaisille sotasalaisuuksia.
  • L’affaire Dreyfus a pour origine une erreur judiciaire sur fond d’espionnage et d'antisémitisme, dont la victime est le capitaine Alfred Dreyfus, français et alsacien d'origine, et Juif. Cette affaire a bouleversé la société française pendant douze ans, de 1894 à 1906. La révélation de ce scandale, dans « J'Accuse…! », un article d’Émile Zola en 1898, provoque une succession de crises politiques et sociales uniques en France. À son paroxysme en 1899, elle révèle les clivages de la France de la Troisième République. Elle divise profondément et durablement les Français en deux camps opposés, dreyfusards et antidreyfusards. Cette affaire est le symbole moderne et universel de l'iniquité au nom de la raison d'État. Enfin, elle suscite de très violentes polémiques nationalistes et antisémites diffusées par une presse influente.
  • L' Affare Dreyfus fu uno scandalo politico che divise la Francia per molti anni sul finire del XIX secolo.
  • ファイル:Alfred-Dreyfus. jpg アルフレッド・ドレフュス ドレフュス事件（ドレフュスじけん、Affaire Dreyfus）とは、1894年にフランスで起きた、当時フランス陸軍参謀本部勤務の大尉であったユダヤ人のアルフレッド・ドレフュスに対する冤罪事件である。
  • De Dreyfus-affaire was een schandaal dat rond de vorige eeuwwisseling grote gevolgen had in de Franse politiek. Het schandaal draaide om de onjuiste veroordeling van de joods-Franse officier Alfred Dreyfus. Dreyfus werd er vals van beschuldigd een spion voor Duitsland te zijn. De doorslaggevende rol in de openbaarmaking van het schandaal werd gespeeld door de schrijver Émile Zola. Dreyfus' veroordeling op 15 oktober 1894 bleek achteraf gebaseerd op valse verklaringen en op documenten die door de werkelijke spion – Ferdinand Walsin-Esterhazy – geformuleerd waren (op grond hiervan meende men dat hij een spion zou zijn voor Duitsland). Dreyfus werd uit zijn rang gezet en op 5 januari 1895 tot levenslange gevangenisstraf veroordeeld, die hij op Duivelseiland moest uitzitten. Het nieuw benoemde hoofd van de inlichtingendienst Georges Picquart kwam in zijn onderzoek naar de zaak achter de werkelijke gang van zaken. Hij ontdekte de rol van Esterhazy en gaf dit door aan zijn superieuren. Binnen de militaire top was dit een niet gewenst bericht, officieren hebben zelfs valse documenten opgesteld om Dreyfus' schuld te bewijzen. Alles is er aan gedaan om herziening van het proces te stoppen en het geheel in de doofpot te laten verdwijnen. Picquart werd op dienstreis gestuurd en later zelfs ontslagen en gevangen gezet. De schrijver Émile Zola bracht dit echter in de openbaarheid in de literaire krant L'Aurore. Daar publiceerde hij een beroemde open brief aan de president van de Franse Republiek, Félix Faure, getiteld J'accuse! (Ik beschuldig!). Deze brief verscheen op 13 januari 1898. Zola werd aangeklaagd en veroordeeld, hij vluchtte zelfs tijdelijk naar Engeland. Op 19 september 1899 kreeg Dreyfus amnestie en werd hij vrijgelaten. Ook Picquart werd weer vrijgelaten. Pas op 12 juli 1906, in het derde proces tegen hem, werd hij helemaal vrijgesproken. Dreyfus werd weer in het leger aangenomen met als rang majoor, Picquart idem dito met als rang brigadegeneraal. De affaire nam de politiek in Frankrijk voor lange tijd in beslag. Niet alleen omdat er sprake was van antisemitisme tegen de vele joden in het Franse leger, maar ook omdat er ontevredenheid uit sprak over het Franse politieke regime. Antisemitisme en nationalisme werden door de machthebbers ingezet om de publieke opinie tegen de Dreyfusards in te nemen. Eén van de gevolgen van deze haatcampagne was de aanslag op Dreyfus. In 1908 werd hij door Grégori in Parijs neergeschoten. De affaire had belangrijke, politieke gevolgen. De positie van de linkse partijen, die Dreyfus gesteund hadden, werd sterker. De rechtse, nationalistische monarchisten en kerkelijke partijen, die de monarchie in ere wilden herstellen, hadden de kant van het leger gekozen en verloren aan invloed. Daarmee werd de positie van de Derde Republiek enorm versterkt.
  • Dreyfus-saken er betegnelsen på prosessen mot den franske offiseren Alfred Dreyfus som var av jødisk herkomst. Han ble anklaget og to ganger dømt for spionasje til fordel for Tyskland, for så å bli benådet og til sist frikjent. Saken splittet det franske samfunnet i mange år på slutten av 1800-tallet. Dreyfus ble den 15. oktober 1894 arrestert for spionasje. Dernest ble han av en krigsrett den 5. januar 1895 dømt til livsvarig opphold på Djevleøya like utenfor Guyana i Sør-Amerika. Dommen kom på bakgrunn av forfalskede dokumenter, og da høyere offiserer oppdaget dette tok renvaskingen av Dreyfus til. Takket være at mange engasjerte seg på hans vegne, bl.a. forfatteren Émile Zola i sin avisartikkel «J'accuse» (Jeg anklager), fikk Dreyfus etter lang tid oppreisning. I 1898 ble Dreyfus-saken behandlet i kassasjonsretten, som erklærte dommen ugyldig, og oversendte saken til ny behandling i krigsretten. Dreyfus fikk komme hjem fra Djevleøya, men ble i 1899 funnet skyldig i en ny krigsrett. Dette vakte sterke reaksjoner, og han ble nesten umiddelbart benådet av republikkens president, Émile Loubet, og sluppet fri fra fengselet. Umiddelbart etter løslatelsen skrev Dreyfus til presidenten, bekreftet sin uskyld og lovte han ikke ville unne seg rast eller ro før han hadde gjenopprettet sin ære. Først i 1906 ble saken på ny behandlet i kassasjonsretten, som denne gang erklærte den andre dommen i krigsretten ugyldig og Dreyfus uskyldig. Han ble nå gjeninsatt i hæren med rang av skvadronsjef. Han ble også tildelt æreslegionen. På mange måter sto debatten for og mot Dreyfus mellom venstrefløyen som støttet republikken på den ene siden og de konservative på den andre siden. Dreyfus' motstandere var til en viss grad antisemitter som var bekymret for jødiske finansfyrster fikk for stor makt i det franske samfunnet. Interessant nok var også flere mennesker kjent for antisemittiske holdninger, deriblant Émile Zola, på Dreyfus sin side. Dette må forklares ved at forsvar for republikken var viktigere enn eventuelle antisemittiske holdninger. Édouard Drumont var en fransk antisemitt. Hans bok La France Juive (Det jødiske Frankrike) angrep rollen jøder i Frankrike hadde, og agiterte for å stenge dem ute fra samfunnet. Hans avis «La Libre Parole» hadde samme synspunkt. Drumont tiltrakk seg mange tilhengere. Han nådde sitt høydepunkt under Dreyfus-saken, og han var av Dreyfus' mest høylytte motstandere. Drumont kan oppfattes som en av de første som forfektet et fascistisk jødehat, selv om han døde før ideologien var etablert. Av kjente nordmenn som engasjerte seg sterkt til fordel for Dreyfus var dikteren Bjørnstjerne Bjørnson og komponisten Edvard Grieg.
  • Afera Dreyfusa (lub Sprawa Dreyfusa) - polityczny skandal we Francji pod koniec XIX wieku, który stał się przyczyną kryzysu politycznego i społecznego, pociągając za sobą poważne zmiany w życiu kraju. W 1894 roku Alfred Dreyfus, francuski oficer artylerii pochodzenia żydowskiego został na podstawie spreparowanych dowodów oskarżony o zdradę na rzecz Niemiec. Koronnym dowodem w procesie był rękopis pisma do ambasady niemieckiej przypisywany Dreyfusowi i przysięga jednego świadka oskarżenia. Wyrokiem sądu wojskowego Dreyfus skazany został na dożywotni karny obóz na "Diabelskiej Wyspie" w Gujanie w Ameryce Południowej. Gdy fałszerstwo zostało ujawnione, wyżsi oficerowie armii usiłowali ukryć swoje błędy. Aferę ujawnił na forum publicznym pisarz Emil Zola, publikując 13 stycznia 1898 roku, na łamach gazety L'Aurore ("Świt"), słynny list otwarty do prezydenta Republiki Francuskiej Félixa Faure'a, zatytułowany J'accuse... ! (Oskarżam!), podpisany również przez setki intelektualistów francuskich. Jednak kolejne procesy rewizyjne utrzymywały wyrok skazujący, zaś Emil Zola został skazany na rok więzienia i zmuszony pogróżkami do wyjazdu do Wielkiej Brytanii. Afera Dreyfusa podzieliła Francję na "dreyfusistów" i "antydreyfusistów". Spór był wyjątkowo gwałtowny, gdyż dotyczył wielu wysoce kontrowersyjnych kwestii w zaognionym klimacie politycznym Francji. Podziały przebiegały, do pewnego stopnia, między prawicowymi, monarchistycznymi i klerykalnymi kręgami społeczeństwa, a kręgami republikańskimi, antymonarchistycznymi i silnie antyklerykalnymi. Duże znaczenie miały również antysemickie nastroje w wielu grupach społecznych, wzmocnione bankructwem w 1885 roku Union Générale, instytucji finansowej powiązanej z kościołem, która zamierzała wyrugować finansjerę znajdującą się w rękach francuskich Żydów. Nastroje zaogniło również ukazanie się w 1886 roku książki Edouarda Drumonta La France Juive (Żydowska Francja). Przyczyną afery Dreyfusa była najprawdopodobniej wyrażana ciągle niechęć znacznej części korpusu oficerskiego do promowania Francuzów żydowskiego pochodzenia, czego nieformalnym rzecznikiem byli Drumont, Lamase i inni autorzy, szczególnie na łamach założonego z pomocą jezuitów czasopisma La Libre Parole (Wolne Słowo). Zamieszczane tam artykuły denuncjowały francuskich oficerów żydowskiego pochodzenia jako przyszłych zdrajców i stały się przyczyną pojedynku, na który wyzwał najpierw Drumonta, a potem Lamase'a inny oficer, Crémieu-Foa. Chociaż zdarzenie to miało być poufne, brat Crémieu-Foa ujawnił sprawę dziennikowi Le Matin, co sprowokowało następny pojedynek, tym razem między sekundantami Lamase'a i Crémieu-Foa, markizem de Mores i kapitanem Mayerem. Mayer zmarł wskutek odniesionych ran, zaś dramatyczny przebieg wydarzeń spowodował, że La Libre Parole wstrzymało antysemicką kampanię na swoich łamach. Dreyfus został ułaskawiony w 1899 roku i przywrócony do armii - w okresie I wojny światowej został awansowany do stopnia pułkownika i otrzymał Legię Honorową. Afera miała jednak bardzo istotne skutki dla życia politycznego i społecznego Francji - prawica, zwłaszcza skrajna, została zepchnięta na margines, w 1905 roku weszły w życie uregulowania dotyczące rozdzielenia kościoła od państwa, zaś armia została poddana cywilnej kontroli. Nieoczekiwanym skutkiem afery Dreyfusa była zmiana postawy austriackiego dziennikarza pochodzenia żydowskiego, Theodora Herzla, który poruszony niesprawiedliwością procesu i społecznymi reakcjami we Francji zapoczątkował ruch syjonistyczny. Choć Dreyfus jest dziś powszechnie uważany za niewinną ofiarę antysemickich fobii sprzed ponad wieku, związane z nim pomniki są ciągle obiektem ataków wandali.
  • O caso Dreyfus foi um escândalo político que dividiu a França por muitos anos, durante o final do século XIX. Centrava-se na condenação por alta traição de Alfred Dreyfus em 1894, um oficial de artilharia do exército francês, de religião judia. O acusado sofreu um processo fraudulento conduzido as portas fechadas. Dreyfus era, em verdade, inocente: a condenação baseava-se em documentos falsos. Quando os oficiais de alta-patente franceses se aperceberam disto, tentaram ocultar o erro judicial. A farsa foi acobertada por uma onda de nacionalismo e xenofobia que invadiu a Europa no final do século XIX.
  • Alfred Dreyfus era căpitan în armata franceză. În 1894, a fost condamnat pe nedrept, de către un tribunal militar, pentru spionaj în favoarea Germaniei. Când Dreyfus a cerut să fie rejudecat, susţinând că este nevinovat, opinia publică franceză s-a împărţit în doua. Naţionaliştii, partidele de dreapta şi conservatorii s-au împotrivit, fiind de părere că armata nu poate să greşească, iar dacă Dreyfus ar fi rejudecat, onoarea naţiunii franceze ar fi pătată. Fiind antisemiţi, ei erau atât de porniţi şi pentru că Dreyfus era evreu. Liberalii şi partidele de stânga i-au luat apărarea, afirmând că soarta unui singur om este mai importantă decât onoarea armatei. În 1906 va fi reabilitat, ceea ce arăta că Franţa era o democraţie liberală.
  • Де́ло Дре́йфуса — процесс по делу о шпионаже, в котором обвинялся капитан Альфред Дрейфус, офицер французского генерального штаба, по происхождению еврей. Процесс сыграл огромную роль в истории Франции и Европы конца XIX века.
  • Dreyfusaffären utspelades i Frankrike åren 1894 till 1906, och handlade i första hand om att officern Alfred Dreyfus skulle ha lämnat över hemligstämplade handlingar till den tyska krigsmakten och därför dömts till straffarbete för spioneri. Anledning till att Dreyfus snart blev anklagad ska ha varit hans judisk-elsassiska börd. Han ställdes inför krigsrätt och dömdes, mot sitt nekande och delvis på grundval av förfalskade handlingar, till avsked och deportering på livstid till Djävulsön. Den franska befolkningen var i detta läge på domstolens sida. Två år senare kom det fram upplysningar om att ytterligare hemligstämplat material lämnats över till den tyska krigsmakten. Denna gång blev den högadlige majoren Ferdinand Walsin Esterházy anklagad, men blev frikänd i januari 1898. Denna gång upprördes många, däribland Émile Zola som behandlade ämnet i den berömda texten "J'accuse" (på svenska "Jag anklagar"), och händelsen fick ett oerhört uppseende i Frankrike. Nu blev Dreyfusaffären en politisk fråga och den republikanska vänstern under ledning av Clemenceau och socialisten Jean Jaurès försökte få Dreyfus frikänd, medan de konservativa motsatte sig detta. 1899 blev Dreyfus ytterligare en gång fälld, men benådad av Frankrikes president. Först 1906 prövades fallet i en civil domstol och Dreyfus blev frikänd på alla punkter, efter att en av konspiratörerna i krigsdepartementet hade erkänt. Dreyfus återfick sin militära titel och tilldelades hederslegionen.
  • Dreyfus Davası; 1894 yılında Yüzbaşı Alfred Dreyfus'un casuslukla itham edilerek Fransa'da yargılandığı davanın adıdır. Dava sırasında ünlü romancı Emile Zola 'nın "İtham ediyorum" başlığı ile yaptığı savunma sonucu Fransa kamu oyunda büyük tepki meydana gelmiş, halk sokaklarda yer yer gösterilerde bulunmuştur. Fransa'daki bu "halk galeyanı" ve Zola'nın savunması diğer bazı ülkelerde de zaman zaman etkili olmuştur.
dbpprop:date
  • July 2007
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:reference
dbpprop:relatedInstance
dbpprop:seeAlsoProperty
  • Religion in France
  • Roman Catholicism in France
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
rdf:type
rdfs:comment
  • The Dreyfus Affair was a political scandal which divided France in the 1890s and the early 1900s. It involved the conviction for treason in November 1894 of Captain Alfred Dreyfus, a young French artillery officer of Alsatian Jewish descent. Sentenced to life imprisonment for allegedly having communicated French military secrets to the German Embassy in Paris, Dreyfus was sent to the penal colony at Devil's Island in French Guiana and placed in solitary confinement.
  • Als Dreyfus-Affäre wurde der Fall des aus dem Elsass stammenden jüdischen Artilleriehauptmanns im französischen Generalstab Alfred Dreyfus (1859–1935) bekannt, der in der III. Französischen Republik Ende des 19. Jahrhunderts wegen angeblichen Landesverrats zu lebenslanger Verbannung und Haft verurteilt wurde.
  • L'Afer Dreyfus o Cas Dreyfus fou un escàndol polític que va dividir França durant els darrers anys del segle XIX. El 1894 el Servei d'Intel·ligència francès descobreix, en la paperera de l'agregat militar de l'ambaixada alemanya, una carta sense signatura que anuncia l'enviament de documents secrets. La investigació arriba a la conclusió que el capità jueu Alfred Dreyfus, destinat en l'Estat Major, n'és el culpable, sense més indicis que una lleu semblança cal·ligràfica.
  • Dreyfusova aféra byl politický skandál, který koncem 19. století hluboce polarizoval a destabilizoval francouzskou Třetí republiku. Hlavní postavou této aféry byl židovský důstojník francouzského generálního štábu Alfred Dreyfus, který byl v roce 1894, na základě zfalšovaných důkazů, obviněný vojenským soudem ze špionáže pro Německé císařství.
  • El caso Dreyfus tuvo como origen un error judicial, sobre un trasfondo de espionaje y antisemitismo, en el que la víctima fue el capitán Alfred Dreyfus, de origen judío-alsaciano, y que durante doce años, de 1894 a 1906, conmocionó a la sociedad francesa de la época, marcando un hito en la historia del antisemitismo.
  • Dreyfusin tapaus kuohutti Ranskaa vuosien 1894–1906 välillä. Sen keskushenkilönä oli Ranskan armeijan yleisesikunnassa palvellut kapteeni Alfred Dreyfus, jonka väitettiin välittäneen saksalaisille sotasalaisuuksia.
  • L’affaire Dreyfus a pour origine une erreur judiciaire sur fond d’espionnage et d'antisémitisme, dont la victime est le capitaine Alfred Dreyfus, français et alsacien d'origine, et Juif. Cette affaire a bouleversé la société française pendant douze ans, de 1894 à 1906. La révélation de ce scandale, dans « J'Accuse…! », un article d’Émile Zola en 1898, provoque une succession de crises politiques et sociales uniques en France.
  • L' Affare Dreyfus fu uno scandalo politico che divise la Francia per molti anni sul finire del XIX secolo.
  • ファイル:Alfred-Dreyfus. jpg アルフレッド・ドレフュス ドレフュス事件（ドレフュスじけん、Affaire Dreyfus）とは、1894年にフランスで起きた、当時フランス陸軍参謀本部勤務の大尉であったユダヤ人のアルフレッド・ドレフュスに対する冤罪事件である。
  • De Dreyfus-affaire was een schandaal dat rond de vorige eeuwwisseling grote gevolgen had in de Franse politiek. Het schandaal draaide om de onjuiste veroordeling van de joods-Franse officier Alfred Dreyfus. Dreyfus werd er vals van beschuldigd een spion voor Duitsland te zijn. De doorslaggevende rol in de openbaarmaking van het schandaal werd gespeeld door de schrijver Émile Zola.
  • Dreyfus-saken er betegnelsen på prosessen mot den franske offiseren Alfred Dreyfus som var av jødisk herkomst. Han ble anklaget og to ganger dømt for spionasje til fordel for Tyskland, for så å bli benådet og til sist frikjent. Saken splittet det franske samfunnet i mange år på slutten av 1800-tallet. Dreyfus ble den 15. oktober 1894 arrestert for spionasje. Dernest ble han av en krigsrett den 5. januar 1895 dømt til livsvarig opphold på Djevleøya like utenfor Guyana i Sør-Amerika.
  • Afera Dreyfusa (lub Sprawa Dreyfusa) - polityczny skandal we Francji pod koniec XIX wieku, który stał się przyczyną kryzysu politycznego i społecznego, pociągając za sobą poważne zmiany w życiu kraju. W 1894 roku Alfred Dreyfus, francuski oficer artylerii pochodzenia żydowskiego został na podstawie spreparowanych dowodów oskarżony o zdradę na rzecz Niemiec.
  • O caso Dreyfus foi um escândalo político que dividiu a França por muitos anos, durante o final do século XIX. Centrava-se na condenação por alta traição de Alfred Dreyfus em 1894, um oficial de artilharia do exército francês, de religião judia. O acusado sofreu um processo fraudulento conduzido as portas fechadas. Dreyfus era, em verdade, inocente: a condenação baseava-se em documentos falsos.
  • Alfred Dreyfus era căpitan în armata franceză. În 1894, a fost condamnat pe nedrept, de către un tribunal militar, pentru spionaj în favoarea Germaniei. Când Dreyfus a cerut să fie rejudecat, susţinând că este nevinovat, opinia publică franceză s-a împărţit în doua. Naţionaliştii, partidele de dreapta şi conservatorii s-au împotrivit, fiind de părere că armata nu poate să greşească, iar dacă Dreyfus ar fi rejudecat, onoarea naţiunii franceze ar fi pătată.
  • Де́ло Дре́йфуса — процесс по делу о шпионаже, в котором обвинялся капитан Альфред Дрейфус, офицер французского генерального штаба, по происхождению еврей. Процесс сыграл огромную роль в истории Франции и Европы конца XIX века.
  • Dreyfusaffären utspelades i Frankrike åren 1894 till 1906, och handlade i första hand om att officern Alfred Dreyfus skulle ha lämnat över hemligstämplade handlingar till den tyska krigsmakten och därför dömts till straffarbete för spioneri. Anledning till att Dreyfus snart blev anklagad ska ha varit hans judisk-elsassiska börd.
  • Dreyfus Davası; 1894 yılında Yüzbaşı Alfred Dreyfus'un casuslukla itham edilerek Fransa'da yargılandığı davanın adıdır. Dava sırasında ünlü romancı Emile Zola 'nın "İtham ediyorum" başlığı ile yaptığı savunma sonucu Fransa kamu oyunda büyük tepki meydana gelmiş, halk sokaklarda yer yer gösterilerde bulunmuştur. Fransa'daki bu "halk galeyanı" ve Zola'nın savunması diğer bazı ülkelerde de zaman zaman etkili olmuştur.
rdfs:label
  • Dreyfus affair
  • Dreyfus-Affäre
  • Cas Dreyfus
  • Dreyfusova aféra
  • Caso Dreyfus
  • Dreyfusin tapaus
  • Affaire Dreyfus
  • Affare Dreyfus
  • ドレフュス事件
  • Dreyfusaffaire
  • Dreyfus-saken
  • Afera Dreyfusa
  • Caso Dreyfus
  • Afacerea Dreyfus
  • Дело Дрейфуса
  • Dreyfusaffären
  • Dreyfus davası
owl:sameAs
skos:subject
foaf:page
is dbpprop:disambiguates of
is dbpprop:redirect of
is owl:sameAs of