| dbpedia-owl:abstract
|
- «Doo-wop» és una onomatopeia, que en català s'acostuma a traduir com a du-du-a, que serveix per designar un gènere musical americà, variant del Rhythm and blues. Nascut del matrimoni dels ritmes sincopats africans i dels himnes religiosos dels blancs puritans al començament dels anys 1950, el doo-wop és un estil vocal fortament influenciat pel gospel i pels barbershops quartets (quartets de perruqueria). És interpretat per grups de cantants negres, generalment al nombre de quatre o cinc : un solista, tenor lleuger canta la melodia, un altre tenor i un baríton segueixen els acords amb "ooh i dels "aah" interromputs de breus cesures de tipus "wop-wop" i un baríton-baix afegeix "doop-doop". Poden ser acompanyats per una base rítmica, fins i tot un saxòfon. Les melodies són balades construïdes habitualment sobre els quatre acords de la cadència (I - VI m - II m - V7). Les paraules del doo-wop, generalment sentimentals, també poden ser humorístiques o amb connotació sexual. Els precursors d'aquest estil són el Golden Gate Quartet, els Ink Spots i The Orioles. De 1950 a 1960, va representar una autèntica explosió: aproximadament 15.000 grups vocals van treure almenys un disc de doo-wop als Estats Units durant aquest decenni. Alguns d'ells mostren certes dosis de creativitat o d'originalitat i són ràpidament llavors imitats pels altres. Comença llavors un autèntic afany en la cerca d'onomatopeies complicades (per exemple l'"Eh-toom-ah-ta-toom-ah-ta-toom-ah-to-doh" de Why Do Fools Fall In Love de Frankie Lymon & The Teenagers). Una altra practica de moda en el doo-wop consisteix a donar als grups noms d'ocells (bird groups) com The Orioles, The Cardinals o The Flamingos. Entre els més grans èxits del doo-wop, es poden citar Only You i The Great Prentender dels Platters, Earth Angel dels Penguins, Sh'boom dels Chords, Work With Me Annie dels Midnighters i Sincerely dels Moonglows. L'estil doo-wop va ser extremadament popular al llarg dels anys 1950, paral·lelament als començaments del Rock 'n roll, després va ser suplantat a partir de 1960 per la moda dels "girl groups". Entre 1960 i 1965, els afroamericans van començar a cantar Soul, però molts grups blancs com els Beach Boys, els Four Season, Dion and the Belmonts o The Tokens van fer evolucionar el doo-wop sota la influència de la música pop britànica, el que donarà els estils West Coast i el Mersey Beat. De 1965 a 1980, alguns grups aficionats han continuat cantant doo-wop, després l'estil caigué en l'oblit.
- Doo-wop je vokální žánr, založený na rhythm and blues hudbě, která se vyvinula v afroamerických komunitách ve čtyřicátých letech, 20. století a byl populární během padesátých a šedesátých let minulého století. Tento žánr se vyvinul na ulicích velkých měst jako New York, Philadelphia, Chicago, Baltimore či Pittsburgh. Tento jemný, sametový styl byl jeden z nejvíce známých pop-R&B orientovaných stylů padesátých a šedesátých let. Žánrem se inspirovali Dion & The Belmonts, The Cadillacs, The Drifters, The Platters, Frank Zappa And The Mothers Of Invention. Žánr rovněž využívá tehdejšího velice populárního sledu akordů, který je znám i jako "50s chord progression": „ I-vi-IV-V “ Příklady písní, ve kterých je obsažen tento sled akordů: The Penguins: "Earth Angel" (1954) Ritchie Valens: "Donna" (1958) Gene Chandler: "Duke of Earl" (1962).
- Doo Wop ist ein Musikstil, der auf einem mehrstimmigen Gesangsarrangement basiert. Doo Wop zeichnet sich durch den intensiven Gebrauch von Nonsens-Silben und Melismen aus. Weitere wichtige Merkmale sind der prägnante und deutlich von den anderen Stimmen abgehobene Bass sowie der häufige Einsatz von Falsett. Die Songs basieren größtenteils auf der Harmonik und dem Schema der Rock 'n' Roll- bzw. Rhythm-and-Blues-Balladen, die Texte drehen sich vorwiegend um Liebe. Die Blütezeit des Doo Wop fällt in die 1950er und frühen 1960er Jahre. Eine Doo-Wop-Gruppe bestand meist aus vier oder fünf Mitgliedern: einem Leadsänger, einem Ersten Tenor, einem Zweiten Tenor, einem Bariton und dem Bass. Die Wurzeln dieses Stils liegen im Gospel, im Jazz, im Blues und im Barbershop-Gesang.
- The name Doo-wop is given to a style of vocal-based rhythm and blues music that developed in African American communities in the 1940s and achieved mainstream popularity in the 1950s and early 1960s. It emerged from New York, Philadelphia, Chicago, Baltimore, Newark, Pittsburgh, Cincinnati and areas of greater Los Angeles including El Monte and Compton. Built upon vocal harmony, doo-wop was one of the most mainstream, pop-oriented R&B styles of the time. As a musical genre, Doo-wop is a type of vocal group harmony with the musical qualities of many vocal parts, nonsense syllables, a simple beat, little or no instrumentation, and simple music and lyrics. It is ensemble singing with single artists appearing with a backing group. Solo billing usually implies that the individual is more prominent in the musical arrangement.
- El Doo wop, (conocido en español con el nombre onomatopéyico du duá) es un estilo vocal de música nacido de la unión de los géneros rhythm and blues y gospel. Se desarrolló en comunidades afroamericanas de los Estados Unidos durante los años 40 y alcanzó su mayor popularidad entre los 50 y los 60. Surgió de las calles de ciudades industriales del noroeste de la región medioeste de este país: New York, Philadelphia, Chicago, Baltimore y Pittsburgh, en donde los muchachos se reunían llevando a cabo interpretaciones. En un principio, fue un estilo musical que estaba dirigido a una audiencia principalmente adulta y afroamericana, para posteriormente extenderse a un mercado adolescente y multirracial. Algunos historiadores aseguran que durante esta época se grabaron en los Estados Unidos más de quince mil discos de este estilo, y que su sonido armónico de voces entrelazadas que incorporaban elementos de rhythm and blues, jazz, swing y gospel, consistieron en el modelo que le dio formato al rock and roll. Aunque se ha romantizado que sus inicios comenzaron en las esquinas de callejones, (Street corner style) la cierto es que comenzó en los porches y garajes de las casas de los jóvenes, en pequeñas reuniones de cinco o seis adolescentes que intentaban sorprender a sus novias o adquirir cierta popularidad. Con su expansión, comenzó a practicarse en los callejones y prácticamente en cualquier lugar que pudiera ofrecer un eco que reforzase sus arreglos vocales. De hecho, este procedimiento fue el que dio nombre a la frase que posteriormente, en 1975, se convirtió en el tema Looking for an echo - "Buscando un Eco" - de Richard Reicheg (autor que recibió junto con su banda un en Mejor Composición Instrumental al año siguiente). Se caracteriza por sus contenidos de voces a capela y por consistir en melodías en las que un vocalista principal es acompañado por los coros y frases del resto del grupo, el cual usualmente se compone de tres cantantes o más. Las composiciones incluyen un amplio rango de voces; contratenor, falsete, tenor, barítono y bajo vocal. En la mayoría de grabaciones de estudio su instrumentación es muy ligera, reducida a un mero acompañamiento de fondo. Las actuaciones mantienen un ritmo de batería muy simple, otorgando el absoluto dominio a los diversos registros melódicos de las voces la riqueza armónica. Debido a esto, el Doo wop es también conocido por el sobrenombre de «icecream changes». Las primeras interpretaciones sonaban a grupos de estudiantes que le dedicaban una canción a su novia o amiga. Sus letras, compuestas de sílabas sin sentido y usualmente de una melodía simple y de carácter romántico captaban la atención de las adolescentes al sentirse claramente identificadas con el mensaje que enviaban, por lo que se convirtieron en típicas de las verbenas y de encuentros en los patios de recreo de los institutos, donde también era frecuente hacer «piques» entre ellos para demostrar quiénes eran mejores. Con su proliferación y junto a la aparición e impacto del rock and roll vocal, llegó también una oleada de jóvenes que comenzaron a lucir tupés y vestimentas para identificarse con el movimiento, como era el caso de algunas féminas usando prendas con lunares. Algunos músicos del Bronx acudían a las escuelas públicas para enseñarles a los muchachos la técnica, y posteriormente, muchos colegios y centros sociales les proporcionaban un lugar donde pudiesen ensayar, de modo que se mantuviesen alejados de las calles, la drogadicción y la delincuencia. Algunas iglesias como la de San Anthony, (de la cual surgió el grupo femenino The Chantels, cuyo exclusivo sonido tenía su raíz en la música litúrgica de esta institución) colaboraron junto a estaciones de radio a promocionar el estilo. El mánager de la estación de radio WWRL Rocky Bridges, circulaba con una furgoneta por las calles del Bronx promocionado el género, mientras que la compañía Co-Op organizaba eventos musicales entre distintas formaciones de muchachos. Asimismo, el Doo wop colaboró en romper barreras raciales entre bandas de blancos y de color que colaboraban juntas.
- Doo-wop on useamman vokalistin samanaikaista laulua painottava rhythm and blues -musiikin tyyli, joka oli Yhdysvalloissa suosittua 1950-luvun puolivälistä 1960-luvun alkupuolelle. Termi "doo-wop" otettiin käyttöön vasta 1970-luvulla, ja sen keksijänä mainitaan DJ Gus Gossert. Doo-wopin tarkasta määritelmästä ei ole päästy yksimielisyyteen, mutta tyyliin kuuluu harmoninen vokaalityöskentely, jossa kuullaan usein merkityksettömiä tavuja. Juuri tästä tyyli on saanut nimensä. Kappaleiden tyylilaji voi vaihdella. Vuonna 1951 tyyli alkoi saada jalansijaa suuremman yleisön keskuudessa muutamien listoille nousseiden hittien voimalla. Parin vuoden päästä doo-wop oli jo suosionsa huipulla. Tällöin merkittäviä yhtyeitä olivat esimerkiksi The Spaniels, The Moonglows sekä The Flamingos. Osa yhtyeistä teki nimenomaan teini-ikäisiin vetoavaa musiikkia. Doo-wopin suosio alkoi laskea vasta 1960-luvun keskivaiheilla tapahtuneen brittiläisen popin suosion myötä. Kuitenkin myös monien brittiartistien, kuten Beatlesin, musiikissa kuului doo-wopin tavoin vahva moniääninen, rhythm and blues -traditioon pohjaava vokaalityöskentely. Monille doo wop on tullut tutuksi Frank Zappan säveltämien kyseistä tyyliä kunnioittavasti parodioivien kappaleiden kautta.
- « Doo-wop » est une onomatopée qui sert à désigner un sous-genre du rhythm and blues. Né du mariage des rythmes syncopés africains et des hymnes religieux de la société Blanche puritaine au début des années 1950, le doo-wop est un style vocal fortement influencé par le gospel et par les quartets de barbershop (« quatuors de salon de coiffure »). Il est interprété par des groupes de chanteurs noirs, généralement au nombre de quatre ou cinq : un soliste, ténor léger, chante la mélodie, un autre ténor et un baryton suivent les accords avec des « Ooh » et des « Aah » interrompus de brèves césures de type « wop-wop » et un baryton-basse ajoute des « doop-doop ». Ils peuvent être accompagnés par une base rythmique piano-guitare-basse-batterie, voire un saxophone. Les mélodies sont des ballades construites sur les quatre accords de l'anatole. Les paroles du doo-wop, généralement sentimentales, peuvent aussi être humoristiques ou à connotation sexuelle. Les précurseurs de ce style sont le Golden Gate Quartet, les Ink Spots et surtout les Orioles.
- A doo-wop zenei stílus egy vokális alapú rhythm and blues, amelyet afro-amerikai közösségek hoztak létre az 1940-es években. Népszerűségének fénykorát az 1950-es és az 1960-as évek elején élte. A stílus gyökerei az Egyesült Államok nagyobb ipari városaiból származik, mint pl. : New York, Philadelphia, Chicago, Baltimore, Newark és Pittsburgh, valamint ahol nagyobb afro-amerikai közösségek éltek, ilyen volt pl. Los Angeles.
- Il Doo-wop è uno stile di musica vocale derivato dal rhythm and blues e dal rock'n'roll, affermatosi negli Stati Uniti verso la seconda metà degli anni cinquanta. Il doo-wop consiste nel rinforzare il canto solista con armonie vocali sincopate e cori utilizzati più come imitazione degli strumenti d'accompagnamento che come voci vere e proprie.
- ドゥーワップ (doo-wop) はポピュラー音楽における合唱のスタイルの一種。ドゥワップ、ドゥー・ワップ、ドゥ・ワップとも表記される。1950年代半ばから1960年代初頭のアメリカ合衆国で隆盛し、数多くのコーラス・グループが生まれた。
- Doo wop is een a-capellamuziekstijl die in de jaren 20 in de Verenigde Staten opkwam onder de zwarte bevolking en onder de Italiaanse immigranten, als mengeling van zonder instrumenten gespeelde jazz, a-capellamuziek, scats en opera. Het genre had het voordeel dat instrumenten niet nodig waren. Uit de doo wop ontwikkelde zich in de late jaren 70 de human beatbox-stijl. De Duitse groep de Comedian Harmonists was een van de weinige Europese beoefenaars van het genre, maar werd door sommige Amerikanen de beste genoemd. In de surfrock van de Beach Boys, de hits van de Four Seasons, de teenyboppervarianten van de rock-'n-roll uit de late jaren '59 (What do you want to make those eyes at me for? van Emile Ford & the Checkmates) en de mid-seventies, in de closeharmonygroepen uit de jaren 80 als The Deep River Quartet en The Flying Pickets is de invloed van doo wop terug te horen. Kenmerkende zinnen: shoo-wap-dee-wap-wap showaddywaddy en variant Bob-shu-waddy dun dun dun dun ne ne ne ne ne
- Doo-wop brukes som betegnelse på en type rhythm-and-blues-musikk, som var populær i USA på deler av 1950- og 1960-tallet. Sangen er hovedelementet i doo-wop, som kjennetegnes særlig ved utsøkte vokalharmonier. Navnet viser til at sangerne ofte imiterte ulike musikkinstrumenter, og dette skjedde da gjerne ved ord/lyder som «doo-wop», «doo-wah» og «doo wop de wadda». Betegnelsen kom imidlertid ikke i bruk før rundt 1970. Tidligere gikk musikken inn i samlebetegnelser som rock and roll og rhythm and blues, eventuelt vokalharmoni. «Old town music» har også vært brukt. Doo-wop har sin opprinnelse i gospelsangen i afrikansk-amerikanske kirkesamfunn i industribyer som New York, Philadelphia, Chicago, Baltimore og Pittsburgh på 1930- og 1940-tallet. Fra kirkekora sprang det ut mer uformelle grupper (gjerne med tre til seks medlemmer) som bedreiv flerstemt harmonisang, stort sett uten eller bare med enkel instrumentledsakelse. «My Prayer» med The Ink Spots fra 1939 nevnes som et av de første eksemplene på doo-wop på plate. Utover på 1940-tallet og særlig på 1950-tallet kom det så en rad innspillinger med grupper som The Ravens, Mills Brothers, The Orioles, The Larks, The Mello-Moods, The Five Keys, The Cardinals, The Four Buddies, The Swallows, The Marcels, The Coasters, The Drifters, The Moonglows, Clovers, Little Anthony and the Imperials, The Five Royales, The Flamingos, The Dells, The Cadillacs, The Midnighters og The Platters. På midten av 1950-tallet fikk doo-wopen innpass hos et større publikum, og vi fikk de første plasseringene på de vanlige pop-listene. Et eksempel på dette er «Only You» med The Platters i 1955. Året etter fikk samme gruppe den første topp-plasseringa med en doo-wop-sang, «The Great Pretender». Samme år opptrådte Frankie Lymon and The Teenagers på et nasjonalt tv-show med «Why Do Fools Fall in Love?», og dette markerer det endelige gjennombruddet for sjangeren. De neste åra prega doo-wop hiitlistene i USA. Stilen blei også populær blant hvite, og det dukka opp populære grupper med såvel blanda som heilhvitt mannskap. Særlig så sjangeren ut til å appellere til musikere av italiensk herkomst. Et eksempel er Dion and the Belmonts med «A Teenager In Love» (1958). I 1964 kom «den britiske invasjonen» i USAs popmusikk, med The Beatles som hovedaktør, og dette markerer slutten for doo-wop som en hovedsjanger. Med ujamne mellomrom dukker det likevel opp samleplater og nyinnspillinger som vekker en viss interesse. Artister som vanligvis opererer innen andre musikalske stilarter, kan i blant komme med låter med innslag av eller inspirasjon fra doo-wop, for eksempel Led Zeppelin med «D'yer Mak'er», Billy Joel med «The Longest Time» og Frank Zappa med «Fine Girl».
- Doo wop - styl w muzyce rhythm and blues, który rozwinął się w latach 50. XX wieku na terenie Stanów Zjednoczonych. Był najbliższym ówczesnej muzyce pop odłamem ówczesnej muzyki czarnych mieszkańców USA. Utwory doo wop, oparte ściśle o partie wokalne, wykonywane były a cappella przez wieloosobowe, najczęściej męskie zespoły. Śpiew, często połączony z komiczną choreografią, miał prostą zasadę - podczas gdy jeden z wokalistów występował do przodu i śpiewał solo swoją zwrotkę, reszta wokalistów pozostawała w tle, wyśpiewując nic nieznaczące słowa, często naśladujące dźwięki perkusyjne lub podobne - a w czasie refrenu włączali się do wspólnego śpiewu w wielogłosowej harmonii. Do znanych wykonawców tego stylu należeli m. in. The Belmonts, The Cadillacs, The Drifters, The Platters, Frank Zappa And The Mothers Of Invention.
- Doo-wop é um estilo de música vocal baseado no rhythm and blues. Surgiu inicialmente na comunidade negra norte-americana, na década de 1940, e tornou-se popular nos Estados Unidos durante as década de 50 e 60. O estilo é caracterizado por um backing vocal harmonioso e suave, que muitas vezes os cantores faziam com a boca, imitando os próprios instrumentos musicais e que, frequentemente, repete onomatopeias. Nos grupos vocais, cada cantor executava uma parte diferente da canção. Como não tinham dinheiro para comprar instrumentos musicais, a maior parte dos grupos desse estilo começou cantando o estilo a cappella, ou seja, a "parte cantada" de cada canção. O doo-wop entrou em declínio no início dos anos 1960, com a ascensão de novos estilos de rock and roll - especialmente da Invasão Britânica. Contudo, grupos brancos como Beach Boys, influenciados pelo jazz-vocal e doo wop, mantiveram o estilo com bastante sucesso nos anos de 1960, modernizando-o com a surf music vocal e, pouco depois, com o pop sofisticado e a música psicodélica, com vocais cada vez mais trabalhados e complexos. O doo-wop foi de grande importância na construção da soul music, sobretudo na gravadora Motown. No Brasil, o estilo foi representado por grupos como Golden Boys.
- Doo wop är en sångstil som uppstod i slutet av 1940-talet, men som fick sitt egentliga namn eller benämning närmare 60-talets slut. Från början var doo wop en helt svart musik, men under 1950-talet blev den mer integrerad. Det fanns mixade till helt vita grupper. Musikstilen var en utveckling ur blues och gospel och hade en senare en stark förankring i rhythm'n'blues när denna stil utvecklades. Visst inslag av vokal jazz kan höras hos grupper i första skedet av musikstilen, sent fyrtiotal till tidigt femtiotal. Stilen karaktäriseras av en solist med stöd av en vokalgrupp. Doo wop hade en snabb och skiftande stilutveckling under denna period utan egentliga ramar. Grupperna bestod vanligen av fyra till fem personer, vanligtvis män, men även några kvinnliga grupper existerade. De hade oftast uppställningen med en bas, två tenorer, möjligen även en barytonstämma, och en solist som oftast var tenor. Från början av femtiotalet var stilen hos grupperna mer tillbakadragen, men dynamiken i gruppernas ljudbild kom att utveckla mer mot slutet av eran. Det innebär en mer framträdande roll för exempelvis basstämman och/eller en hög falsett. De vokala arrangemangen är till stöd för solisten och bildar en ljudvägg av så kallade "nonsensljud" (därav namnet "doo-wop"). Före doo wop-eran bestod vokalgrupperna av svarta män som sjöng för en vit vuxenpublik, men det ändrades i och med The Orioles genombrott 1948. De hade ett sound som blev populärt även bland yngre svarta. Doo wop-grupperna kom att alltmer att bestå av mycket unga gruppmedlemmar, och de fick ofta högst en storsäljare och väldigt snålt med royalties. På grund av sin ålder och oerfarenhet inom musikbranschen, utnyttjades dessa grupper ekonomiskt, vilket fick de flesta att ge upp sin (ofta korta) karriär. Frånsett inom rhythm'n'blues, bredde sig stilen ut även inom genrerna rock'n'roll och pop, men fortfarande utan ett eget namn. Stilen var mycket populär runt 1956-1957. Stilen koncentrerades till storstäderna i USA, som New York, Los Angeles och Chicago. Där kunde man under denna kunde man i dessa städer ofta höra unga grabbar harmonisera tillsammans i gathörn eller någon plats med bra akustik. Stilen tappade lite av publikt intresse när 1950-talet närmade sig sitt slut, men fick ett uppsving av nostalgisk karaktär kring 1961 vilket höll i sig ett par år. Toppen nåddes 1961 då många av den tidens hits kom ur doo wop, till exempel The Marcels "Blue Moon" och The Regents "Barbara Ann". Vid denna tid dök det också upp masterband med grupper från 1950-talets mitt, där de sjöng sina låtar utan ackompanjemang. Inspelningarna hade gjorts som stöd för att arrangera instrumenten till låtar som senare skulle spelas in. Dessa ursprungliga inspelningar gavs, med viss tvekan, ut på "Times Square records" i New York under beteckningen acapella-versioner. Denna skivaffär var mycket betydande för stilens återkomst, och kom att producera låtar som tog sig in på hitlistorna. De svarta doo wop-grupperna utvecklade i början av sextiotalet soundet så att den senare gled över i soul. Grupper som The Four Tops, Smokey Robinson and The Miracles och Harold Melvin & the Blue Notes har sin grogrund i doo wop. Samma utveckling hade inte vita grupper. Bland dem höll populariteten i sig några år, men dog helt ut i och med att The Beatles slog igenom 1964. I början av 1970-talet uppstod ett nyvaknat intresse för musiken som då hade i stort sett varit helt ute, och den började spelas på collegeradio och större stationer, mestadels i New York-området. En ung ekonomistuderande vid namn Gus Gossert förälskade sig i musiken och populariserade namnet doo wopp (som det från början kallades) och spelade det i sitt populära radioprogram. En nostalgivåg uppstod som ledde till en renässans för doo wop. Konserter arrangerades och större radiostationer började spela musiken. Gruppen The Boppers tog upp doo wop-låtar i sin repertoar och hade även en hit med "Goodnight, sweatheart goodnight", från början en hit 1954, skriven och insjungen av The Spaniels. Än idag lever doo wop-musiken med originalgrupper som fortfarande turnerar och ett flertal sidor på nätet som är tillägnade sångstilen. Även en del nät-jukeboxar och nätradio spelar denna musik.
- Ду-уоп или ду-воп — вокальный поджанр ритм-н-блюза, стиль поп-музыки, представляющий собой гармонично звучащее пение с минимальным музыкальным сопровождением, зародившийся в 1940х годах в Америке и бывший популярным в 1950—1960-х. Сильное влияние на ду-уоп оказала традиция церковного хорового пения: многие песни жанра ду-уоп исполняются а-капелла (The Chaperals — Hushabye, Excellents — My Juanita). Также встречаются названия ду-вуп или ду-вап. Название ду-уоп появилось в конце 1960х — начале 1970х, до этого такую музыку называли рок-н-роллом и, позже, «старой городской музыкой» и происходит от слогов, часто использовавшихся для создания ритма. В ду-уоп песнях практически не бывает моментов, когда затихают голоса всех исполнителей. Группы состоят минимум из четырёх-пяти человек, в процессе пения солист может меняться местами с бэк-вокалистами, поющими гармонию, или даже с басом, создающим низкий ритм. Обычно используемые инструменты: контрабас, электрогитара, пианино, саксофон, ударные. Любовь — основная тематика ду-уоп песен: рождение жанра происходило на улицах и перекрёстках, где компании молодых ребят таким образом старались привлечь внимание девушек.
|
| rdfs:comment
|
- «Doo-wop» és una onomatopeia, que en català s'acostuma a traduir com a du-du-a, que serveix per designar un gènere musical americà, variant del Rhythm and blues. Nascut del matrimoni dels ritmes sincopats africans i dels himnes religiosos dels blancs puritans al començament dels anys 1950, el doo-wop és un estil vocal fortament influenciat pel gospel i pels barbershops quartets (quartets de perruqueria).
- Doo-wop je vokální žánr, založený na rhythm and blues hudbě, která se vyvinula v afroamerických komunitách ve čtyřicátých letech, 20. století a byl populární během padesátých a šedesátých let minulého století. Tento žánr se vyvinul na ulicích velkých měst jako New York, Philadelphia, Chicago, Baltimore či Pittsburgh. Tento jemný, sametový styl byl jeden z nejvíce známých pop-R&B orientovaných stylů padesátých a šedesátých let.
- Doo Wop ist ein Musikstil, der auf einem mehrstimmigen Gesangsarrangement basiert. Doo Wop zeichnet sich durch den intensiven Gebrauch von Nonsens-Silben und Melismen aus. Weitere wichtige Merkmale sind der prägnante und deutlich von den anderen Stimmen abgehobene Bass sowie der häufige Einsatz von Falsett. Die Songs basieren größtenteils auf der Harmonik und dem Schema der Rock 'n' Roll- bzw. Rhythm-and-Blues-Balladen, die Texte drehen sich vorwiegend um Liebe.
- The name Doo-wop is given to a style of vocal-based rhythm and blues music that developed in African American communities in the 1940s and achieved mainstream popularity in the 1950s and early 1960s. It emerged from New York, Philadelphia, Chicago, Baltimore, Newark, Pittsburgh, Cincinnati and areas of greater Los Angeles including El Monte and Compton. Built upon vocal harmony, doo-wop was one of the most mainstream, pop-oriented R&B styles of the time.
- El Doo wop, (conocido en español con el nombre onomatopéyico du duá) es un estilo vocal de música nacido de la unión de los géneros rhythm and blues y gospel. Se desarrolló en comunidades afroamericanas de los Estados Unidos durante los años 40 y alcanzó su mayor popularidad entre los 50 y los 60.
- Doo-wop on useamman vokalistin samanaikaista laulua painottava rhythm and blues -musiikin tyyli, joka oli Yhdysvalloissa suosittua 1950-luvun puolivälistä 1960-luvun alkupuolelle. Termi "doo-wop" otettiin käyttöön vasta 1970-luvulla, ja sen keksijänä mainitaan DJ Gus Gossert. Doo-wopin tarkasta määritelmästä ei ole päästy yksimielisyyteen, mutta tyyliin kuuluu harmoninen vokaalityöskentely, jossa kuullaan usein merkityksettömiä tavuja. Juuri tästä tyyli on saanut nimensä.
- « Doo-wop » est une onomatopée qui sert à désigner un sous-genre du rhythm and blues. Né du mariage des rythmes syncopés africains et des hymnes religieux de la société Blanche puritaine au début des années 1950, le doo-wop est un style vocal fortement influencé par le gospel et par les quartets de barbershop (« quatuors de salon de coiffure »).
- A doo-wop zenei stílus egy vokális alapú rhythm and blues, amelyet afro-amerikai közösségek hoztak létre az 1940-es években. Népszerűségének fénykorát az 1950-es és az 1960-as évek elején élte. A stílus gyökerei az Egyesült Államok nagyobb ipari városaiból származik, mint pl. : New York, Philadelphia, Chicago, Baltimore, Newark és Pittsburgh, valamint ahol nagyobb afro-amerikai közösségek éltek, ilyen volt pl. Los Angeles.
- Il Doo-wop è uno stile di musica vocale derivato dal rhythm and blues e dal rock'n'roll, affermatosi negli Stati Uniti verso la seconda metà degli anni cinquanta. Il doo-wop consiste nel rinforzare il canto solista con armonie vocali sincopate e cori utilizzati più come imitazione degli strumenti d'accompagnamento che come voci vere e proprie.
- ドゥーワップ (doo-wop) はポピュラー音楽における合唱のスタイルの一種。ドゥワップ、ドゥー・ワップ、ドゥ・ワップとも表記される。1950年代半ばから1960年代初頭のアメリカ合衆国で隆盛し、数多くのコーラス・グループが生まれた。
- Doo wop is een a-capellamuziekstijl die in de jaren 20 in de Verenigde Staten opkwam onder de zwarte bevolking en onder de Italiaanse immigranten, als mengeling van zonder instrumenten gespeelde jazz, a-capellamuziek, scats en opera. Het genre had het voordeel dat instrumenten niet nodig waren. Uit de doo wop ontwikkelde zich in de late jaren 70 de human beatbox-stijl.
- Doo-wop brukes som betegnelse på en type rhythm-and-blues-musikk, som var populær i USA på deler av 1950- og 1960-tallet. Sangen er hovedelementet i doo-wop, som kjennetegnes særlig ved utsøkte vokalharmonier. Navnet viser til at sangerne ofte imiterte ulike musikkinstrumenter, og dette skjedde da gjerne ved ord/lyder som «doo-wop», «doo-wah» og «doo wop de wadda». Betegnelsen kom imidlertid ikke i bruk før rundt 1970.
- Doo wop - styl w muzyce rhythm and blues, który rozwinął się w latach 50. XX wieku na terenie Stanów Zjednoczonych. Był najbliższym ówczesnej muzyce pop odłamem ówczesnej muzyki czarnych mieszkańców USA. Utwory doo wop, oparte ściśle o partie wokalne, wykonywane były a cappella przez wieloosobowe, najczęściej męskie zespoły.
- Doo-wop é um estilo de música vocal baseado no rhythm and blues. Surgiu inicialmente na comunidade negra norte-americana, na década de 1940, e tornou-se popular nos Estados Unidos durante as década de 50 e 60. O estilo é caracterizado por um backing vocal harmonioso e suave, que muitas vezes os cantores faziam com a boca, imitando os próprios instrumentos musicais e que, frequentemente, repete onomatopeias. Nos grupos vocais, cada cantor executava uma parte diferente da canção.
- Ду-уоп или ду-воп — вокальный поджанр ритм-н-блюза, стиль поп-музыки, представляющий собой гармонично звучащее пение с минимальным музыкальным сопровождением, зародившийся в 1940х годах в Америке и бывший популярным в 1950—1960-х. Сильное влияние на ду-уоп оказала традиция церковного хорового пения: многие песни жанра ду-уоп исполняются а-капелла (The Chaperals — Hushabye, Excellents — My Juanita). Также встречаются названия ду-вуп или ду-вап.
- Doo wop är en sångstil som uppstod i slutet av 1940-talet, men som fick sitt egentliga namn eller benämning närmare 60-talets slut. Från början var doo wop en helt svart musik, men under 1950-talet blev den mer integrerad. Det fanns mixade till helt vita grupper. Musikstilen var en utveckling ur blues och gospel och hade en senare en stark förankring i rhythm'n'blues när denna stil utvecklades.
|
