| dbpprop:abstract
|
- A demonym, also referred to as a gentilic, is a name for a resident of a locality which is derived from the name of the particular locality. The word demonym comes from the Greek word for "populace" with the suffix for "name". In English, the demonym is often the same as the name of the people's native language: the people of Korea are called Korean, which is also the name of their language. National Geographic Magazine attributes the term to Merriam-Webster editor Paul Dickson. It was subsequently popularized in this sense in 1997 by Dickson in his book Labels for Locals. Dickson himself attributed the term to George H. Scheetz in What Do You Call a Person From... ? A Dictionary of Resident Names (the first edition of Labels for Locals). The term first appeared in Names' Names: A Descriptive and Prescriptive Onymicon by George H. Scheetz. The term is foreshadowed in demonymic, which the Oxford English Dictionary defines as the name of an Athenian citizen according to the deme to which he belonged, with first usage traced to 1893. The term demonym is not widely employed or known outside geographical circles and does not yet appear in mainstream dictionaries. It is used by some geographers, both online and within their studies and teaching. Some places, particularly smaller cities and towns, may not have an established word for their residents; toponymists have a particular challenge in researching these. In some countries like Belgium and Luxembourg, there is strong tradition of "demonym-like nickname[s]", called in French blason populaire. In some cases, this "blason populaire" is frequently used as the name of the inhabitants.
- Eine Volksbezeichnung, auch Völkername, speziell Ethnonym bzw. Ethnikon und Demonym, ist der Name eines Volkes, einer ethnischen Gruppe, einer Nation oder Gemeinde, eines Stammes oder ähnlicher Gemeinschaft. Die Ethnonymie als Teilgebiet der Onomastik und Ethnologie beschäftigt sich mit Sammlung, Klassifizierung und Kartierung von diesen Namen, sowie ihrer Deutung, Begriffsgeschichte und soziologischen und sprachlichen Funktion.
- Els gentilicis són els noms amb què designem les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència. Solen tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu. Bàsicament equivalen a natural de, relatiu o pertanyent a, habitant de. Solen formar-se per derivació a partir del corònim o del topònim corresponent, però n'hi ha de procedents del nom de la comunitat o del nom de l'idioma (eesti, estonià; Deutsch, alemany; suomi, finlandès), sovint rebuts dels veïns, així com hi ha corònims procedents del nom de la llengua (Bangla Desh, 'país dels qui parlen bengalí'; el polonès Niemcy i el txec Německo 'país dels muts', és a dir 'país dels qui no parlen la nostra llengua', per referir-se a Alemanya; Barbaria, 'país dels qui parlen barbotejant', de bàrbar, onomatopeia del grec clàssic). Els noms dels idiomes poden formar-se també partint del nom d'una comunitat sense corònim o d'un gentilici. Hi ha noms d'idiomes sense gentilici ni corònim. La majoria dels gentilicis són pròpiament derivats, amb sufixos, i d'altres que no. Els sufixos emprats en la formació dels gentilicis de l'àmbit català no són tots els mateixos que s'apliquen en la formació dels gentilics de fora d'aquest àmbit, o exotopònims, per motius extralingüístics. Els diferents sufixos s'apliquen a uns o altres noms geogràfics per raons de fonètica morfològica o de tradició idiomàtica. Així, en català, la formació de gentilici és gramaticalment impredictible ja que qualsevol radical de lloc pot seleccionar qualsevol de les formes establertes per formar un gentilici.
- El gentilicio usado como sustantivo denota a un habitante de un país o ciudad (e.g. un español escribió ese artículo). Usado como adjetivo indica que el sustantivo calificado proviene de ese país, región o ciudad (e.g. esa vendedora es peruana). Según el diccionario de la lengua española de la Real Academia Española la palabra gentilicio proviene del latín gentilitius, sustantivo que proviene a su vez de la palabra, también latina, gens. La gens era en los romanos la estirpe, la cepa, el linaje, se podría decir incluso que es lo que corresponde a nuestros modernos apellidos. Así la Gens Iulia era la Gente Julia, o la familia a la que perteneció, por ejemplo, Julio César. Gens era también para los romanos una manera de llamar lo que hoy en día designan palabras como «raza», «nación» o «pueblo». De ahí que gens evolucionara hacia «gentilicio», palabra referente a los habitantes de un pueblo, una ciudad, una región, un país, una nación o un estado. El gentilicio se forma con un sustantivo particular, por ejemplo "bilbilitano", o -cuando este no existe— con el sujeto seguido de la preposición "de" seguida del nombre del lugar del que se quiere denotar la procedencia, por ejemplo: «mujer de Reus», «hombre de Liechtenstein». La formación del gentilicio considerada a partir del nombre del lugar presenta muchos casos (tanto irregulares como regulares), formándose los regulares más comunes con la raíz y sufijos como -ano /-ana, -eño /-eña, -és /-esa, -ino /-ina, -ero /-era y -co /-ca (con algunas excepciones, como «argivo», originario de Argos). Existen también sufijos especiales en lugares como Cantabria (-iego /-iegu) o Euskadi (-arra). Los gentilicios son generalmente derivados del nombre actual del lugar (de Inglaterra, «inglés») pero cuando un gentilicio o etnónimo está compuesto de dos o más gentilicios distintos se deja en su forma original al último gentilicio de la serie, se modifican los radicales de los demás componentes de la serie (añadiéndoles el sufijo "o") y se los separa a todos mediante guiones. Por ejemplo, una película italo-ruso-estadounidense, ejemplo en el que estadounidense (último término de la serie) no ha cambiado mientras que los demás han sido cambiados por sus radicales acabados en «o». En algunos casos son derivados de un antiguo topónimo o etnónimo . Según las normas ortográficas de la Real Academia Española, todos los gentilicios, sustantivos o adjetivos, se escriben con minúscula inicial.
- Le gentilé ou l’ethnonyme sont les termes par lesquels on désigne les habitants d’un lieu, d’une région, d’une province, d’un pays, d’un continent, ou une identité nationale ou ethnique, etc. C’est un gentilé si ce terme désigne les habitants par référence au lieu où ils habitent, ce qui est le cas des peuples sédentaires. Exemples : les Français, les Parisiens, etc. C’est un ethnonyme ou un ethnique, dans le cas des populations nomades ou migrantes, dans la mesure où — faute de pouvoir les associer à un lieu géographique significatif — le terme fait alors référence à l’origine ethnique. Exemple : les Roms. Un gentilé est donc synonyme de nom d’habitants, et un ethnonyme est synonyme de nom de peuple. Le terme ethnique s’emploie aussi pour un gentilé ou un ethnonyme. C’est un adjectif utilisé dans : « nom ethnique », « adjectif ethnique » ou « appellation ethnique ».
- In linguistica, un nome etnico è il nome con cui vengono chiamati gli abitanti di una data entità geografica, sia essa amministrativa o tradizionale. Il termine abitanti identifica coloro che risiedono in una determinata area geografica più o meno densamente popolata. Non sempre il nome degli abitanti di un determinato luogo deriva dal toponimo attuale del luogo stesso. È il caso, per esempio, degli abitanti della città di Caltanissetta chiamati nisseni, di quelli di Ivrea chiamati eporediesi, di quelli di Palmanova chiamati palmarini, di quelli di Città di Castello chiamati tifernati o di quelli di Peschiera del Garda chiamati arilicensi in ragione di un antico nome della città, o ancora gli abitanti di Mel chiamati zumellesi. In realtà, per gli appellativi che derivano dal toponimo non vi è regola fissa per il suffisso, che deriva per lo più dall'uso più frequente che si è avuto nella storia. Vi sono peraltro luoghi i cui abitanti hanno due o più appellativi. Il nome di una comunità di abitanti viene, in senso lato, associato a quello di un popolo: con il termine di europei si intende, ad esempio, coloro che sono originari e/o abitano nel continente europeo. Il nome di diverse comunità di abitanti di centri italiani – talvolta replicato nella versione in lingua latina – è spesso associato a scioglilingua e filastrocche di antica risonanza e popolarità. Padovani gran dottori, vicentini magnagatti, veronesi tutti matti, trevisani gran signori, veneziani caga in acqua Trentatré trentini entrarono in Trento, tutti e trentatré trotterellando o motti dialettali Sassarese, magnacaula e impiccababbu: Sassarese, mangiacavoli e impicca-babbo Sön zeneize, riso ræo, strenzo i denti e parlo ciæo: Sono genovese, riso rado, stringo i denti e parlo chiaro In termini altri e alti, l'associazione avviene su base letteraria e, occasionalmente, cinematografica:
- 住民の呼称（じゅうみんのこしょう）とは、ある一定の地域や自治体の住民である事や出身である事を指す言葉を用いる時の固有の呼び方を指す。英語ではdemonymと呼ぶ。日本語では族称（ぞくしょう）という訳語もあるが、決まった訳語は定まっていない。
- Inwonersnaam of demoniem (in oud Grieks, Δημος = volk and όνομα = naam) is een woord dat de naam van de inwoners van een land, stad, provincie of andere geografische plaatsaanduidingen aangeeft. Vaak wordt dit door middel van een achtervoegsel gedaan. Er zijn twee soorten: Endoniemen (endo- is "binnen"): namen die de bevolking zelf worden gebruikt Exoniemen (exo- is "buiten"): namen die door buitenstaanders aan de bewoners worden gegeven Demoniemen fungeren vaak ook als etnoniem (de benaming voor een volk). Niet alle volkerennamen zijn echter van plaatsaanduidingen afgeleid. Dat is heel duidelijk het geval bij in stamverband levende en nomadische volkeren, zoals de Inuit, de Cananefaten, de Sioux en de Roma. Landennamen als Duitsland en Turkije zijn bovendien van een etnoniem afgeleid in plaats van andersom. Het verschil tussen etnoniem en demoniem komt ook tot uitdrukking bij de benoeming van migranten. Met een uitdrukking als "Turkse Nederlander" koppelen we een etnoniem (Turks) aan een demoniem (Nederlander). Onder de demoniemen worden doorgaans ook de bijvoeglijke naamwoorden die van plaatsnamen zijn afgeleid, begrepen.
- Et innbyggernavn eller demonym er betegnelser som brukes på personer fra et bestemt geografisk område. Demonymer er ikke faste. I flere områder kan det være to eller flere demonymer som benyttes for samme sted. Det finnes også områder som ikke har demonymer, og hvor man i steden bruker sammenstilling med for eksempel -mann, -kvinne, -bu eller -folk. Betegnelsen Risør-folk eller Åkrabu er et eksempel på dette. Det er ikke alltid samsvar mellom demonym og kommunenavn. For eksempel blir systrendinger brukt som betegnelse på personer fra Leikanger i Sogn og Fjordane. Betegnelsen stammer fra bygdenavnet Systrond.
- Os gentílicos (também chamados etnônimos/etnónimos e, quando adjectivos, adjetivos/adjectivos pátrios) são uma classe de palavras que designa um indivíduo de acordo com o seu local de nascimento ou residência - um grupo a parte de adjetivos derivados de substantivos relacionados a países, estados, continentes, regiões, províncias, cidades, aldeias, vilas e povoados. Os adjetivos pátrios não seguem um padrão para as suas terminações. Essa ausência de padrão se observa principalmente em nomes relativos às cidades. A maior parte deriva diretamente do nome do local em sua forma corrente ou então da etimologia toponímica. Exemplos que demonstram essa ausência de padrão: Lisboa: lisboeta, lisbonense, lisboês, lisbonês, lisbonino, olisiponense; Nova Iorque: nova-iorquino; Buenos Aires: bonaerense, buenairense ou portenho; Londres: londrino; Paris: parisiense. Os adjetivos pátrios são geralmente formados da seguinte forma: início do nome do lugar (que pode ser um continente, país, região, cidade etc. ) + terminação pré-definida (sufixo). Em português, os sufixos mais comuns para gentílicos são: -ano - americano, africano, angolano etc. -ês - português, inglês, francês etc. -ense - porto-alegrense, fluminense, estadunidense, timorense etc. -enho - panamenho, porto-riquenho, madrilenho etc. (forma derivada do castelhano) -ol - espanhol, mongol etc. -ático - asiático etc. -ão - afegão, alemão, catalão, letão, parmesão etc. -eiro - brasileiro, mineiro etc. -ista - paulista, santista etc. -ita ou -eta - israelita, lisboeta, moscovita, vietnamita etc. -ino - londrino, angevino, argentino etc. -eu - europeu, partenopeu etc. Alguns adjetivos pátrios são nomeados independentemente do nome da região a que estão relacionados. Seguem alguns exemplos: Espírito Santo: capixaba; Rio de Janeiro : carioca; Rio Grande do Sul: gaúcho; Lisboa: alfacinha. Em outros casos, o adjetivo pátrio é formado a partir do nome da localidade em outras línguas, como nos casos de Jerusalém (hierosolimitano) ou Salvador (soteropolitano), sendo ambos gentílicos criados a partir do nome grego das cidades. Outros derivam do nome do local mas sem seguir uma regra predeterminada de sufixação, como russo, sueco e grego. Também há derivações do latim, como paulistano e outras. O Wikilivros possui exercícios sobre: ''''' (listagem exaustiva de gentílicos dos países, regiões e localidades do mundo) Toponímia
- Этнохоро́ним (от греч. ἔθνος, «народ» + χῶρος, «местность» + όνυμα «название, имя»), этникон — название жителей определённой местности, соотнесённое с топонимом. Например, Москва — москвич, Новгород — новгородец, Псков — псковичи (ж - псковитя́нка, м - псковитя́нин), Тула — туля́к (ж — туля́чка, мн — туляки́). В русском языке нет чёткого правила образования этнохоронимов, однако есть закономерности. Для названий, заканчивающихся на -ово, -ево, -ино, -ено и др. , используется суффикс -ц- (ивановцы — от Иваново; ильинцы — от Ильино). Для названий, заканчивающихся на -тск, -цк, -ск и др. , чаще всего используются суффиксы -ан-, -чан-, -ян- (иркутяне — от Иркутск; хабаровчане — от Хабаровск). Суффикс -ч-, как один из наиболее старых, используется только от названий старинных городов (москвичи — от Москва; псковичи — от Псков; омичи — от Омск). Зачастую этнохоронимы образовываются не напрямую от топонима, а от производного прилагательного (грязинцы — грязинский — Грязи; краснинцы — краснинский — Красное). В то же время есть правило написания этнохоронимов слитно во всех случаях, даже если в названиях, от которых они образованы, несколько слов написаны раздельно или через дефис (левтолстовцы — от Лев Толстой; ньюйоркцы — от Нью-Йорк; старооскольцы — от Старый Оскол). В некоторых случаях от названий населенных пунктов (преимущественно городов) существуют несколько этнохоронимов — более старые и более новые (напр. томичи — томич — томичка; томичане — томичанин — томичанка; томчане — томчанин — томчанка — от Томск). Для некоторых топонимов в русском языке нет соответствующего устоявшегося этнохоронима (чаще всего этнохоронима женского рода). В этом случае жители той или иной местности называются описательно, например жительница города Воронежа. Очень часто этнохороним образуется от исторического названия местности. Так, например, во многих европейских языках наряду с этнохоронимами, образованными от современных топонимов, широко используются этнохоронимы, образованные от латинских названий. Например, манкунианцы — жители Манчестера (от лат. Mancunium, в русском языке употребляется главным образом для обозначения игроков футбольного клуба «Манчестер Юнайтед»). Или же мерсисайдцы — для «Ливерпуля».
- Катойконім (від грецької katajkos — житель і nim — назва), етнікон, патронімні слова (від латинської patria — батьківщина) — назва мешканців певної місцевості, співвіднесена з топонімом. Наприклад, Київ — киянин, Одеса — одесит, Крим — кримчанин. В українській мові налічується понад 30 катайконімних суфіксів.
|
| rdfs:comment
|
- A demonym, also referred to as a gentilic, is a name for a resident of a locality which is derived from the name of the particular locality. The word demonym comes from the Greek word for "populace" with the suffix for "name". In English, the demonym is often the same as the name of the people's native language: the people of Korea are called Korean, which is also the name of their language. National Geographic Magazine attributes the term to Merriam-Webster editor Paul Dickson.
- Eine Volksbezeichnung, auch Völkername, speziell Ethnonym bzw. Ethnikon und Demonym, ist der Name eines Volkes, einer ethnischen Gruppe, einer Nation oder Gemeinde, eines Stammes oder ähnlicher Gemeinschaft. Die Ethnonymie als Teilgebiet der Onomastik und Ethnologie beschäftigt sich mit Sammlung, Klassifizierung und Kartierung von diesen Namen, sowie ihrer Deutung, Begriffsgeschichte und soziologischen und sprachlichen Funktion.
- Els gentilicis són els noms amb què designem les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència. Solen tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu. Bàsicament equivalen a natural de, relatiu o pertanyent a, habitant de.
- El gentilicio usado como sustantivo denota a un habitante de un país o ciudad (e.g. un español escribió ese artículo). Usado como adjetivo indica que el sustantivo calificado proviene de ese país, región o ciudad (e.g. esa vendedora es peruana). Según el diccionario de la lengua española de la Real Academia Española la palabra gentilicio proviene del latín gentilitius, sustantivo que proviene a su vez de la palabra, también latina, gens.
- Le gentilé ou l’ethnonyme sont les termes par lesquels on désigne les habitants d’un lieu, d’une région, d’une province, d’un pays, d’un continent, ou une identité nationale ou ethnique, etc. C’est un gentilé si ce terme désigne les habitants par référence au lieu où ils habitent, ce qui est le cas des peuples sédentaires. Exemples : les Français, les Parisiens, etc.
- In linguistica, un nome etnico è il nome con cui vengono chiamati gli abitanti di una data entità geografica, sia essa amministrativa o tradizionale. Il termine abitanti identifica coloro che risiedono in una determinata area geografica più o meno densamente popolata. Non sempre il nome degli abitanti di un determinato luogo deriva dal toponimo attuale del luogo stesso.
- 住民の呼称（じゅうみんのこしょう）とは、ある一定の地域や自治体の住民である事や出身である事を指す言葉を用いる時の固有の呼び方を指す。英語ではdemonymと呼ぶ。日本語では族称（ぞくしょう）という訳語もあるが、決まった訳語は定まっていない。
- Inwonersnaam of demoniem (in oud Grieks, Δημος = volk and όνομα = naam) is een woord dat de naam van de inwoners van een land, stad, provincie of andere geografische plaatsaanduidingen aangeeft. Vaak wordt dit door middel van een achtervoegsel gedaan.
- Et innbyggernavn eller demonym er betegnelser som brukes på personer fra et bestemt geografisk område. Demonymer er ikke faste. I flere områder kan det være to eller flere demonymer som benyttes for samme sted. Det finnes også områder som ikke har demonymer, og hvor man i steden bruker sammenstilling med for eksempel -mann, -kvinne, -bu eller -folk. Betegnelsen Risør-folk eller Åkrabu er et eksempel på dette. Det er ikke alltid samsvar mellom demonym og kommunenavn.
- Os gentílicos (também chamados etnônimos/etnónimos e, quando adjectivos, adjetivos/adjectivos pátrios) são uma classe de palavras que designa um indivíduo de acordo com o seu local de nascimento ou residência - um grupo a parte de adjetivos derivados de substantivos relacionados a países, estados, continentes, regiões, províncias, cidades, aldeias, vilas e povoados. Os adjetivos pátrios não seguem um padrão para as suas terminações.
- Этнохоро́ним (от греч. ἔθνος, «народ» + χῶρος, «местность» + όνυμα «название, имя»), этникон — название жителей определённой местности, соотнесённое с топонимом.
- Катойконім (від грецької katajkos — житель і nim — назва), етнікон, патронімні слова (від латинської patria — батьківщина) — назва мешканців певної місцевості, співвіднесена з топонімом. Наприклад, Київ — киянин, Одеса — одесит, Крим — кримчанин.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
