| dbpprop:abstract
|
- Demonology (from Greek, daimōn, "demon"; and, ') is the systematic study of demons or beliefs about demons. Insofar as it involves exegesis, demonology is an orthodox branch of theology. It is the branch of theology relating to superhuman beings who are not gods. It deals both with benevolent beings that have no circle of worshippers or so limited a circle as to be below the rank of gods, and with malevolent beings of all kinds. The original sense of "demon," from the time of Homer onward, was a benevolent being; but in English the name now holds connotations of malevolence. Demons, when regarded as spirits, may belong to either of the classes of spirits recognized by primitive animism; that is to say, they may be human, or non-human, separable souls, or discarnate spirits which have never inhabited a body. A sharp distinction is often drawn between these two classes, notably by the Melanesians, the West Africans, and others; the Arab djinn, for example, are not reducible to modified human souls; at the same time these classes are frequently conceived as producing identical results, e.g. diseases. Demonology, though often referred to with negative connotation, was not always seen as evil or devilish as the term would have one believe.
- La demonologia és la branca de la teologia que s'ocupa de l'estudi dels dimonis. Està relacionada amb l'angeologia. La manifestació més important de la demonologia cristiana occidental és el Malleus Maleficarum de Jacob Sprenger i Heinrich Kramer, que demostren, de manera sui generis, l'existència i el poder de la bruixeria com a part integral de la fe catòlica romana i d'un perill real per als fidels, a banda d'indicar en el seu tractat tota classe de maneres de reconéixer i processar una bruixa, convertint-se així en el manual per a processos de bruixeria durant dècades. En un altre sentit, la demonologia confecciona llistats que intenten nomenar i establir una jerarquia d'esperits malèfics. Així, la demonologia és l'oposat de l'angeologia, que intenta recopilar la mateixa informació respecte dels bons esperits. En la tradició cristiana, els dimonis són àngels caiguts, de manera que podríem considerar la demonologia com una branca de l'angeologia. Tanmateix, moltes bases de dades demonològiques són coneixements capturats a aquells suposadament capaços d'invocar estes entitats, incloent-hi les instruccions sobre com invocar-los i (en el millor dels casos) sotmetre'ls a la voluntat del conjurador. Els grimoris de màgia oculta són aquells toms que contenen els coneiximents sobre esta faceta de la demonologia, estudiada més d'una volta per aquells que devien perseguir i jutjar diabolistes i bruixes amb delectació morbosa. L'existència d'una entitat sobrenatural malèfica que actua en contraposició a la voluntat d'un Déu benèvol és un dels eixos centrals tant del cristianisme com de l'Islam. Estes creences adopten la figura del Satan del judaisme, que per a l'islamisme és Shaytan o Iblis. És acceptat de manera comuna, però errònia, que el judaisme rep este concepte del zoroastrisme, en el qual un déu benèvol conegut com Ahura Mazda es troba ficat en una batalla còsmica amb una deïtat maligna anomenada Angra Mainyu. No obstant això, el Bé sempre preval en les religions citades, deixant el turment dels homes i petites bregues guanyades al Mal. Esta confrontació en veritable igualtat de condicions es manté intacta en el corpus del maniqueisme i les doctrines de diversos grups herètics com els bogomils búlgars. El Nou Testament afirma de manera explícita l'existència d'esperits adversos menors, així com ho fa també l'Alcorà, per bé que este últim -l'anomenat llibre del profeta- esmenta una tercera raça creada (ni àngels ni dimonis), els djinnün, de caràcter amoral i coneguts en Occident com a genis, encara que no sempre són malignes. L'Antic Testament ens presenta Satan com un membre més de la cort celestial de Déu, que fa el paper de procurador, buscant el beneplàcit de Déu per provar la virtud de Job, més que no pas com a enemic del mateix poder. Açò és degut a que el mateix concepte del monoteisme xoca amb la possibilitat de dos deïtats del mateix poder enfronatades, així com el judaisme prové del mateix àmbit d'influència cultural que unes altres cultures semítiques (on s'inclou la irània) i el politeisme, que compartiren fins que foren coneguts com el poble elegit i abraçaren el cult únic. El territori anomenat Xeol, analogable a l'infern, és, de fet, bastant modern en la sistemàtica rabínica. En rigor, s'ha d'entendre el Xeol més en el sentit de tomba (en tant que darrera morada) que no pas com a infern. Algunes branques del budisme postulen l'existència d'inferns habitats per dimonis que turmenten els pecadors i tempten els mortals, o actuen per a perturbar-ne la il·luminació. També l'hinduisme conté narracions de combats entre déus i una sèrie d'adversaris, com ara Indra i Vritra. En ambdós casos citats no hi ha una atenció especial a l'organització de les hosts que encarnen el Mal, per la qual cosa no podem parlar de demonologia com a tal, si bé la seua història sagrada és tant o més rica que les tres grans religions monoteistes.
- Démonologie je systematická nauka, která se zabývá démony, jejich vlivem na lidský život a lidskými hříchy. Je tvořena ze dvou řeckých základů. Daemon (δαίμων), znamená démon, ďábel a logos (λόγος), znamená „myšlenka“, „slovo“, „řeč“, „rozum“. Opačná nauka je Angelologie. Démonologie je ortodoxní součást theologie. V křesťanství je démonologie postavena na Starém a Novém zákonu jako součást teologického učení. Může na ni být pohlíženo také jako na součást angelologie, kde se hovoří o padlých andělích. Neexistuje často jako samostatná oddělená část teologie, ale nýbrž jen jako komentáře k biblickým textům.
- Demonología es la rama de la teología que se encarga del estudio de los demonios.
- Demonologia on oppi pahoista hengistä eli demoneista. Demonologia syntyi keskiaikaisten ja varhaisen uuden ajan teologien pyrkimyksistä kerätä ja järjestää Saatanaan ja demoneihin liittyviä käsityksiä. Myöhemmin demonioppi on vaikuttanut okkultismiin.
- On entend par démonologie la science des démons. Les païens (dont Pythagore) distinguaient : dieux, démons, héros, humains. Les grands penseurs en démonologie sont les platoniciens, surtout Xénocrate, Apulée, Plutarque (dans Du démon de Socrate et dans Isis et Osiris, § 26). Eusèbe (De la préparation évangélique, IV, 5) mentionne des théologiens antiques qui classent les êtres supérieurs en quatre catégories : dieux, démons, héros, âmes. Jusqu'à la fin du XIII siècle, peu d'intérêt était porté aux démons. Le Traité sur le mal de saint Thomas d'Aquin en 1272 rappelle que le diable est un hérétique, la sorcellerie un crime d'hérésie. Les théologiens vont alors se pencher sur les entités du Mal. La théologie va se diviser en une angéologie (théodicée) qui est l'étude de Dieu, et une démonologie. La démonologie était conduite sous les auspices et avec les encouragements des plus hautes autorités catholiques et du pape lui-même.
- Il termine indica lo studio delle credenze riguardanti le creature definite demoni. Queste credenze possono essere diffuse all’interno di tradizioni religiose e/o popolari e consistono nella convinzione dell'esistenza di esseri sovrannaturali, malvagi e potenti in grado di influire sulle vicende umane. Si affianca alla angelologia che assume significato analogo nel campo di studi opposto. I demoni rappresentano in molte culture entità del Pantheon infernale, suddivise in gerarchie "militari" definite legioni. Ogni demone è dotato di caratteristiche peculiari, quali diverse funzioni e capacità. Soprattutto all'interno di credenze nelle quali si ammette l'azione di questi nel mondo umano e l'interazione con l'essere umano, essi possiedono un proprio aspetto e un sigillo (una sorta di firma autenticante) utile soprattutto all'operatore dell'occulto che si serve dei loro poteri per scopi personali. Come l'angelologia si occupa delle gerarchie angeliche, la demonologia si occupa di quelle diaboliche, come pure del carattere e della specializzazione di ogni entità, che spesso sono rese evidenti dal nome stesso: per esempio: Abaddon, "perdizione", Asmodeo, "spirito del giudizio", Baalzebub, "signore delle mosche", Satan, "avversario", Samael, "signore del veleno”, Behemoth, "grande bestia".
- 悪魔学（あくまがく、Demonology）とは、キリスト教・ユダヤ教・ゾロアスター教・イスラム教などの悪魔に関する体系的な記述の総称である。魔神学、鬼神学、鬼神論ともいう。 それぞれの宗教に連綿と「悪魔」（独語のデーモン、仏語のデモン、英語のディーモン）を研究する学問があるわけではなく、さまざまな時代、地域のそれぞれの神学、あるいは個人において悪魔に関する多様な文献・資料が編まれたが、オカルティズム勃興の過程でそれらの記述をもとに悪魔に関する研究ジャンルが形成された。一般にイメージされる悪魔学は近代オカルティズム（特にA・E・ウェイト）で主張された伝統に基づくとされるグリモア（奥義書の意）などの文献にもとづく実践やその記述内容によっていると思われるが、これらグリモアや近代オカルティズムは必ずしも、ユダヤ教やキリスト教の（悪魔に関する）文献に基づくわけではない。 一神教であれ多神教であれ超自然的存在としての「デーモン」ないしその語源である「ダイモーン」に関する体系的な記述は、キリスト教以前のギリシャに既に見られる（アプレイウス『黄金の驢馬』や新プラトン主義の文献など）。しかし、近代の悪魔学に連なるような体系的な、悪魔（＝神の敵対者）に関する体系的な記述や観念はゾロアスター教に由来するところが多い。バビロン捕囚後、ユダヤ教徒に編集された口承伝承集ミシュナ（後にタルムードに加えられる）に、ゾロアスター教の影響を受けて、旧約聖書の異教の神々（シェディム）などが悪魔として捉えなおされ収録された。 こうして成立したミシュナとは別の流れで、ギリシア語訳旧約聖書である七十人訳聖書およびギリシア語新約聖書の成立時において、聖書の異教の神々や悪霊的存在はダイモーンと翻訳された。そのため、キリスト教がローマで展開した際、伝統的ダイモーンと、キリスト教でいうダイモーンとが混交したことから、ギリシャ以来の非主流的信仰であったダイモーンに関する記述は比較的そのままキリスト教神学の初期において悪魔に関する資料となった。また、サタンは旧約聖書においては人間を告発し罰を与える天使を指し、神の僕の側であった。一方、新約聖書においては、神に敵対する悪魔を指してヘブライ語のサタンに由来するサタナスという言葉が使われた。ラテン語訳聖書ではこの両者は訳し分けられることなく、ともにサタンとされた。キリスト教世界における悪魔の観念はこれらのものから形成された。 一方イスラームでは、こうした神々をジン（あるいはジーニー）と呼び、しばしばシャイターン（サタンが語源）と呼び習わす。その位置づけは、あくまで唯一神であるアッラーの被造物の一つであり、今日的な感覚では悪魔と言うより妖怪のイメージに近い。そうしたイスラーム圏におけるジンに関する記述を悪魔学として分類することも可能かもしれないが、語弊が大きすぎる。しかし、イスラーム圏でのジン除けのお呪いといった諸文化や文献は中東で、ユダヤ教にも自然に混交し、ユダヤ教内の神秘主義に一定の影響を与えた。 その後ルネッサンスにはいり、マルシリオ・フィチーノが新プラトン主義の文献やヘルメス文書をラテン語訳して西ヨーロッパ世界に紹介、自らもダイモーン魔術（神霊魔術）や精気魔術を研究し、独自の理論を打ち立てた。フィチーノに続いてトリテミウスの『ステガノグラフィア』やハインリヒ・コルネリウス・アグリッパの『オカルト哲学』、パラケルススの『妖精の書』などが発表され、キリスト教における悪魔や精霊についての理論が構築されていった。こうした学術的な文書に加え、紀元前１世紀ごろにあらわされた黙示文学『エノク書』の著者とされるエノクにしばしば帰される悪魔（堕天使）に関する一群の魔術文献、いわゆるグリモワールが主に15世紀から19世紀にかけて生み出され、これらをもとに多くの体系的な悪魔学が展開してゆく。グリモワールはかなりの部分はユダヤ人の神秘主義的伝統から生まれたものだが、翻訳や解釈の課程で、誤解や拡大解釈、全く無関係の伝統との同一視などが繰り返され、情報量が肥大化していった。しかし、このころヨーロッパでは『エノク書』自体は忘れ去られており、グリモアと『エノク書』自体はあまり関係はない。 近世の魔女狩りを通して、悪魔に関するヨーロッパ独自の解釈は独自化してゆき、ジョン・ミルトンの『失楽園』などを経てロマン主義の時代に爛熟期をむかえる。このころの代表的な悪魔学者がコラン・ド・プランシーだが、彼の操作や創作によって悪魔学は一層複雑化する。
- Demonologie is de systematische studie van demonen.
- Demonologi (av gresk daimon, overnaturlig ånd eller makt av en dårlig type, altså ikke en Gud, og logos, lære) er enkelt forklart læren om hvordan djevelen virker på Jorden. Det er altså en læresetning, eller en vitenskap, om demoner.
- Demonologia – część doktryny religijnej dotycząca istot, mocy i sił, które zajmują pośrednią pozycję między bogami (Bogiem) a ludźmi, czyli demonów . W religioznawstwie demonologia to składowa część doktryny religijnej, podejmująca zagadnienia genezy demonów, ich charakteru oraz istoty, a także znaczenia w danym systemie religijnym bądź mitologicznym, zajmująca się również związanymi z nimi kwestiami eschatologicznymi, jak również jest to dział etnografii i historii religii poświęcony badaniu wyobrażeń o demonach, ich przedstawieniom w kulturze itp. Przez wielu bywa mylona z nurtami okultystycznymi i im podobnymi używającymi demonów do własnych celów, czyli z szeroko pojętą demonolatrią lub demonomancją. Według wielu podziałów jednym z działów demonologii jest angelologia, czyli nauka o duchach dobrych, choć oryginalnie (w teologii chrześcijańskiej) nie jest ona z demonologią wiązana.
- Demonologia é o estudo sistemático dos demônios. Quando envolve os estudo de textos bíblicos, é considerada um ramo da Teologia. Por geralmente se referir aos demônios descritos no Cristianismo, pode ser considerada um estudo de parte da mitologia cristã. Também não está diretamente relacionada ao culto aos demônios.
- Демонология (от др. -греч. δαίμων, то есть божество, дух, гений, и от др. -греч. λόγος, то есть слово, рассуждение, наука) — общее название разнородных учений о демонах и является неакадемической наукой. Задачей демонологии обычно является изучение демонов, составление подробных классификаций, каталогов и иерархий, описание поведения демонов, практические рекомендации по вызову демонов, борьбе с ними, подчинению и контролированию их сил. Демонология сопровождает многие религиозные и мистические традиции, при этом сами религии могут относятся к демонологии резко отрицательно. Демонология часто проявляется в фольклоре, художественной литературе,мифологии, магии и т. д. и т. п.
- Demonologi (Från Grekiskans αίμων, daimōn, "demon" och -λογία, -logia, "kunskap") är den teoretiska kunskapen eller läran om demoner, deras väsen och verkningar. För den praktiska läran, dyrkan eller åkallan av demoner, se Demonolatri. Demonologi är en förgrening inom teologin, även om det råder delade meningar huruvida det faktiskt bör räknas som ett teologiskt ämne. Malleus maleficarum (1487) och Practica rerum criminalium (1635) av tysken Benedict Carpzov anförs ofta som exempel på litteratur som utlägger katolska kyrkans demonologi. Andra källor som tar upp ämnet är The Sacred Magic of Abramelin the Mage, The Lesser Key of Solomon' (Ars Goetia), Grimoirum Verum med flera medeltida och eftermedeltida verk som tar upp demoners natur och förteckning. Majoriteten av de demonologiska källor som finns är kristna eller utgår från en kristen eller judisk teologi, men begreppet demon och motsvarande väsen finns i flera andra religioner, om vilka det också finns olika förteckningar.
- Демонологія - це сукупність міфічних уявлень народу, яка спирається на віру в злих духів. Демон - це узагальнене уявлення про певну невизначену і неоформлену божественну силу зла чи, рідше, добра. Ранні християнські уявлення про демонів пов'язані з образом злої, демонічної сили. Демон - умовне позначення тих надприродних персонажів, які не є богами і займають порівняно з богами нижче місце в ієрархії, чи знаходяться на нижчих рівнях у даній міфологічній системі. У більш вузькому і точному значенні демони - злі духи.
- 鬼神学，也常叫恶魔学指针对魔鬼或与魔鬼有关的信仰的系统的研究。它是神学的一个传统分支，研究对象是一切超人的并且不是神的存在， 广义上还包括那些不被或很少被人崇拜的善意的魔鬼。 "demon"一词原本从荷马时代开始就表示善意的魔鬼， 但在英语中却和邪恶联系起来。 魔鬼通常被看作一种灵体，可以是泛神论中承认的两种灵体中的任何一种。也就是说，魔鬼可以是人类或非人类可与肉体分离的灵魂，亦或是从未进驻肉体的精神。恶魔学经常被使用的是它的负面内容，而实际上它并不像人们想象的那样总是与邪恶有关。阿拉伯文化中的神怪就是一例。 鬼神学的研究对象通常包括但不限于以下几种： 犹太教与基督教中共有的堕落天使 被看做神怪或者妖精的人类灵魂 偶像崇拜（例如祖先崇拜 ） 鬼或者其他邪恶的亡灵
|
| rdfs:comment
|
- Demonology (from Greek, daimōn, "demon"; and, ') is the systematic study of demons or beliefs about demons. Insofar as it involves exegesis, demonology is an orthodox branch of theology. It is the branch of theology relating to superhuman beings who are not gods. It deals both with benevolent beings that have no circle of worshippers or so limited a circle as to be below the rank of gods, and with malevolent beings of all kinds.
- La demonologia és la branca de la teologia que s'ocupa de l'estudi dels dimonis. Està relacionada amb l'angeologia.
- Démonologie je systematická nauka, která se zabývá démony, jejich vlivem na lidský život a lidskými hříchy. Je tvořena ze dvou řeckých základů. Daemon (δαίμων), znamená démon, ďábel a logos (λόγος), znamená „myšlenka“, „slovo“, „řeč“, „rozum“. Opačná nauka je Angelologie. Démonologie je ortodoxní součást theologie. V křesťanství je démonologie postavena na Starém a Novém zákonu jako součást teologického učení.
- Demonología es la rama de la teología que se encarga del estudio de los demonios.
- Demonologia on oppi pahoista hengistä eli demoneista. Demonologia syntyi keskiaikaisten ja varhaisen uuden ajan teologien pyrkimyksistä kerätä ja järjestää Saatanaan ja demoneihin liittyviä käsityksiä. Myöhemmin demonioppi on vaikuttanut okkultismiin.
- On entend par démonologie la science des démons. Les païens (dont Pythagore) distinguaient : dieux, démons, héros, humains. Les grands penseurs en démonologie sont les platoniciens, surtout Xénocrate, Apulée, Plutarque (dans Du démon de Socrate et dans Isis et Osiris, § 26). Eusèbe (De la préparation évangélique, IV, 5) mentionne des théologiens antiques qui classent les êtres supérieurs en quatre catégories : dieux, démons, héros, âmes.
- Il termine indica lo studio delle credenze riguardanti le creature definite demoni. Queste credenze possono essere diffuse all’interno di tradizioni religiose e/o popolari e consistono nella convinzione dell'esistenza di esseri sovrannaturali, malvagi e potenti in grado di influire sulle vicende umane. Si affianca alla angelologia che assume significato analogo nel campo di studi opposto.
- Demonologie is de systematische studie van demonen.
- Demonologi (av gresk daimon, overnaturlig ånd eller makt av en dårlig type, altså ikke en Gud, og logos, lære) er enkelt forklart læren om hvordan djevelen virker på Jorden. Det er altså en læresetning, eller en vitenskap, om demoner.
- Demonologia – część doktryny religijnej dotycząca istot, mocy i sił, które zajmują pośrednią pozycję między bogami (Bogiem) a ludźmi, czyli demonów .
- Demonologia é o estudo sistemático dos demônios. Quando envolve os estudo de textos bíblicos, é considerada um ramo da Teologia. Por geralmente se referir aos demônios descritos no Cristianismo, pode ser considerada um estudo de parte da mitologia cristã. Também não está diretamente relacionada ao culto aos demônios.
- Демонология (от др. -греч. δαίμων, то есть божество, дух, гений, и от др. -греч. λόγος, то есть слово, рассуждение, наука) — общее название разнородных учений о демонах и является неакадемической наукой.
- Demonologi (Från Grekiskans αίμων, daimōn, "demon" och -λογία, -logia, "kunskap") är den teoretiska kunskapen eller läran om demoner, deras väsen och verkningar. För den praktiska läran, dyrkan eller åkallan av demoner, se Demonolatri. Demonologi är en förgrening inom teologin, även om det råder delade meningar huruvida det faktiskt bör räknas som ett teologiskt ämne.
- Демонологія - це сукупність міфічних уявлень народу, яка спирається на віру в злих духів. Демон - це узагальнене уявлення про певну невизначену і неоформлену божественну силу зла чи, рідше, добра.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
