| dbpedia-owl:abstract
|
- La demència (que significa "privats de la ment") és un trastorn cognitiu greu. Pot ser estàtic, el resultat d'una única lesió cerebral global o progressiva, produint una disminució a llarg termini en la funció cognitiva a causa de dany o malaltia en el cos més enllà del que es podria esperar d'envelliment normal. Encara que la demència és molt més comú en la població geriàtrica, això pot ocórrer en qualsevol etapa de l'edat adulta. Aquest límit d'edat defineix, com a conjunts de símptomes similars a causa de la síndrome o disfunció cerebral orgànica, se'ls donen noms diferents en les poblacions més joves que adults. Fins a finals del segle XIX, la demència és un concepte clínic molt més ampli. La demència és una síndrome (conjunt de signes i símptomes) de malaltia inespecífica en la qual les zones afectades de la cognició poden ser la memòria, l'atenció, el llenguatge, i la resolució de problemes. Normalment, cal que estiguin presents almenys durant sis mesos per a ser diagnosticats; la disfunció cognitiva que s'ha vist només en temps més curts, en particular, menys de setmanes, ha de ser anomenat deliri. En tots els tipus de disfunció cognitiva general, les funcions mentals superiors es veuen afectades primer en el procés. Especialment en les etapes posteriors de la malaltia, les persones afectades poden estar desorientat en el temps (no saber quin dia de la setmana, dia del mes, o fins i tot quin any és), en el lloc (sense saber on estan), i en la persona (no saber qui són o d'altres al voltant d'ells). La demència, encara que pot ser tractable fins a cert punt, generalment es deu a causes que són progressives i incurables. Els símptomes de la demència poden ser classificats com a reversibles o irreversibles, depenent de la etiologia de la malaltia. Menys del 10% dels casos de demència es deuen a causes que en l'actualitat es poden revertir amb el tractament. Les causes inclouen diferents processos específics de la malaltia, de la mateixa manera que els símptomes de la disfunció d'òrgans, tals com falta d'alè, la icterícia, o el dolor es poden atribuir a moltes etiologies. Sense una avaluació acurada de la història, la de curt termini pot correspondre a una síndrome de deliri (que sovint dura de dies a setmanes) i poden ser fàcilment confosos amb demència, perquè tenen tots els símptomes en comú, llevat de la durada, i el fet que el deliri s'associa sovint amb més activitat del sistema nerviós simpàtic. Algunes malalties mentals, incloent la depressió i la psicosi, també poden produir símptomes que han de diferenciar-se dels deliris i la demència. L'ús crònic de substàncies com l'alcohol, així com la privació del son crònica pot també predisposen al pacient als canvis cognitius indicatius de demència.
- Demence je závažná mozková choroba zapříčiněná degenerativními změnami v mozkové tkáni. Jejich podstatou jsou poté rozličné chorobné procesy a poškození, jako jsou Alzheimerova a Huntingtonova choroba, frontotemporální demence, či vzácná Creutzfeldt-Jakobova nemoc. Většina forem demence postihuje jedince nad 60 let, nicméně v 19. století byla demence poměrně častá i mezi 30, 40 lety - nejobvykleji se jednalo o, dnes již vzácnou, progresivní paralýzu, tj. parenchymatózní syfilis. Ale i dnes je předčasná demence poměrně častý jev (AIDS dementia complex, mozkové nádory, různorodé heredopatie, atd. ) Ústředními příznaky demence je progresivní deteriorace rozumových schopností a změny osobnosti. Nejčasněji bývá postižena obvykle krátkodobá, později i dlouhodobá paměť, porušen je také úsudek a časoprostorová orientace, včetně ostatních kognitivních schopností, jakými je pozornost, schopnost komunikace, abstraktní myšlení a rozpoznávací funkce. Osobnost nemocného se postupně rozpadá, četné obtíže pro něj představují i běžné každodenní činnosti a jeho společenská role, pacient zapomíná již naučené úkony, jakými je oblékání, příprava jídla a hygiena, ztrácí své osobní věci, bloudí ve svém bydlišti. Tyto projevy velmi často doprovázejí i poruchy nálady, nezvyklé chování, nebo epizodické stavy zmatenosti s hrozbou pádu. V případě afektivních poruch jsou nejčastějšími deprese, úzkost a apatie, zřídkavé ovšem nejsou ani euforie, mánie, či tzv. moria (rozjařené, nicméně velmi nevhodné chování, obtěžování, plané vtipkování, zlomyslnost). Objevují se i příznaky psychózy - halucinace, iluze, paranoia, nepřiléhavé emoce, nejčastěji pod obrazem deliria. Vzhledem k organické povaze demence se, v závislosti na původě onemocnění, projevují i poruchy hybnosti a rovnováhy, případné paralýzy a parestezie či extrapyramidové příznaky (tremor, pohybová rigidita). Velmi významnou vlastností demence je ztráta již získaných duševních schopností, nikdy tedy nelze hovořit o demenci vrozené. Nejčastější formou demence je poté Alzheimerova choroba, frontotemporální a vaskulární demence. Prvotní příznaky demence se obvykle projevují, jako postupné oslabování inteligence, schopnosti rozpoznávání a paměti, změny osobnosti, apatie a úpadek volní činnosti. V preseniu (do 50-60 let) bývá demence většinou sekundární, tj. v rámci jiného onemocnění
- Eine Demenz (lat. Demens „ohne Geist“ bzw. Mens = Verstand, de = abnehmend) ist ein Defizit in kognitiven, emotionalen und sozialen Fähigkeiten, das zu einer Beeinträchtigung sozialer und beruflicher Funktionen führt und meist mit einer diagnostizierbaren Erkrankung des Gehirns einhergeht. Vor allem ist das Kurzzeitgedächtnis, ferner das Denkvermögen, die Sprache und die Motorik, bei einigen Formen auch die Persönlichkeitsstruktur betroffen. Maßgeblich ist der Verlust bereits erworbener Denkfähigkeiten im Unterschied zur angeborenen Minderbegabung. Heute sind verschiedene Ursachen von Demenzen geklärt; einige Formen können in gewissem Umfang behandelt werden, d. h. die Symptome können im Anfangsstadium einer Demenz verzögert werden. Die am häufigsten auftretende Form der Demenz ist die Alzheimer-Krankheit. Eine Demenz kann auf ganz verschiedenen Ursachen beruhen; für die Therapie ist die Klärung dieser Unterscheidungsmerkmale wichtig.
- Dementia (taken from Latin, originally meaning "madness", from de- "without" + ment, the root of mens "mind") is a serious loss of global cognitive ability in a previously unimpaired person, beyond what might be expected from normal aging. It may be static, the result of a unique global brain injury, or progressive, resulting in long-term decline due to damage or disease in the body. Although dementia is far more common in the geriatric population, it can occur before the age of 65, in which case it is termed "early onset dementia". A recent survey done by Harvard University School of Public Health and the Alzheimer's Europe consortium revealed that the second leading health concern (after cancer) among adults is Dementia. Dementia is not a single disease, but rather a non-specific illness syndrome (i.e. , set of signs and symptoms) in which affected areas of cognition may be memory, attention, language, and problem solving. It is normally required to be present for at least 6 months to be diagnosed; cognitive dysfunction that has been seen only over shorter times, in particular less than weeks, must be termed delirium. In all types of general cognitive dysfunction, higher mental functions are affected first in the process. Especially in the later stages of the condition, affected persons may be disoriented in time (not knowing what day of the week, day of the month, or even what year it is), in place (not knowing where they are), and in person (not knowing who they, or others around them, are). Dementia, though often treatable to some degree, is usually due to causes that are progressive and incurable as observed in primary progressive aphasia (PPA). Symptoms of dementia can be classified as either reversible or irreversible, depending upon the etiology of the disease. Fewer than 10% of cases of dementia are due to causes that may presently be reversed with treatment. Causes include many different specific disease processes, in the same way that symptoms of organ dysfunction such as shortness of breath, jaundice, or pain are attributable to many etiologies. Without careful assessment of history, the short-term syndrome of delirium (often lasting days to weeks) can easily be confused with dementia, because they have all symptoms in common, except duration. Some mental illnesses, including depression and psychosis, may produce symptoms that must be differentiated from both delirium and dementia. There are many specific types (causes) of dementia, often showing slightly different symptoms. However, the symptom overlap is such that it is impossible to diagnose the type of dementia by symptomatology alone, and in only a few cases are symptoms enough to give a high probability of some specific cause. Diagnosis is therefore aided by nuclear medicine brain scanning techniques. Certainty cannot be attained except with brain biopsy during life, or at necropsy in death. Some of the most common forms of dementia are: Alzheimer's disease, vascular dementia, frontotemporal dementia, semantic dementia and dementia with Lewy bodies. It is possible for a patient to exhibit two or more dementing processes at the same time, as none of the known types of dementia protects against the others. Indeed, about ten per cent of people with dementia have what is known as "mixed dementia", which may be a combination of Alzheimer's disease and multi-infarct dementia.
- Demencia (del latín de-"alejado" + mens -"mente") es la pérdida progresiva de las funciones cognitivas, debido a daños o desórdenes cerebrales. Característicamente, esta alteración cognitiva provoca incapacidad para la realización de las actividades de la vida diaria. Los déficits cognitivos pueden afectar a cualquiera de las funciones cerebrales particularmente las áreas de la memoria, el lenguaje (afasia), la atención, las habilidades visuoconstructivas, las praxias y las funciones ejecutivas como la resolución de problemas o la inhibición de respuestas. Durante la evolución de la enfermedad se puede observar pérdida de orientación tanto espacio-temporal como de identidad. La demencia puede ser reversible o irreversible según el origen etiológico del desorden. Los dementes según avanza la enfermedad pueden mostrar también rasgos psicóticos, depresivos y delirios. Dentro de los síntomas conductuales los primeros hallazgos consisten en cambios de personalidad o de conducta leves, que posteriormente se hacen más evidentes con cuadros de delirio o alucinaciones. Los dementes suelen experimentar cuadros de confusión al ser hospitalizados o secundarios a otras enfermedades como infecciones o alteraciones metabólicas. La demencia puede afectar el lenguaje, la comprensión, habilidades motoras, memoria de corto plazo, la capacidad de identificar elementos de uso cotidiano, el tiempo de reacción, rasgos de la personalidad y funciones ejecutivas. Aunque la alteración de la memoria puede, en una minoría de casos, no ser un síntoma inicialmente dominante, es la alteración típica de la actividad cognitiva en las demencias, sobre todo para la más frecuente que es la Enfermedad de Alzheimer, y su presencia es condición esencial para considerar su diagnóstico.
- Dementia merkitsee älyllisten kykyjen heikentymistä aiemmasta tasosta siinä määrin, että heikentyminen haittaa yksilön sosiaalista ja ammatillista selviytymistä. Dementia ei ole itsenäinen sairaus vaan oirekokonaisuus, jonka etiologia voi liittyä moniin sairauksiin. Dementiaa esiintyy tavallisimmin vanhoilla ihmisillä. Yleisesti käytetyn Amerikan psykiatriyhdistyksen määritelmän mukaan dementialla tarkoitetaan useiden älyllisten toimintojen heikentymistä aiemmasta tasosta. Dementian tyypillisin oire on muistin huononeminen. Lisäksi dementiaan liityy uni- ja valverytmin häiriöitä.
- La démence (du latin demens signifiant « folie ») est une sérieuse perte ou réduction des capacités cognitives suffisamment importante pour retentir sur la vie d’un individu et entraîner une perte d’autonomie. Les fonctions cérébrales particulièrement atteintes peuvent être la mémoire, l’attention, et le langage. Elle peut être temporaire, suite à une lésion cérébrale majeure ou à un déclin psychologique à long-terme. Le terme de démence, en médecine, est un terme technique qui ne doit pas être confondu avec la signification commune de ce terme dans le langage courant (folie furieuse). Elle est classiquement définie comme un affaiblissement psychique profond, global et progressif qui altère les fonctions intellectuelles fondamentales et désintègre les conduites sociales. Elle atteint la personnalité en ce qui concerne le fait d’« être raisonnable », c’est-à-dire dans le système de ses valeurs logiques, de connaissances, de jugement et d’adaptation au milieu social. La démence a d’abord été définie par son caractère de déchéance progressive, incurable. Les progrès thérapeutiques depuis le début du XX siècle (par exemple avec traitement de la paralysie générale) ont permis de relativiser cette image. il n’en reste pas moins que « spontanément » la démence évolue vers une aggravation progressive et la déchéance psychique terminale.
- La demenza è un disturbo acquisito e con base organica delle funzioni intellettive che sono state in precedenza acquisite: memoria (a breve e lungo termine) e almeno una tra pensiero astratto, capacità critica, linguaggio, orientamento spazio temporale, con conservazione dello stato di coscienza vigile. Nel complesso è affetto da demenza oggi circa il 5% della popolazione over 65 anni, ma addirittura il 30% degli over 85. L'incidenza è compresa tra l'1 e il 5 per mille della popolazione generale, e tra l'1% e il 24% negli anziani e negli ultraottantenni. Il fattore di rischio principale pare dunque essere l'età, seguita dal sesso (le donne parrebbero più colpite da demenza rispetto agli uomini, ma questo dato è considerato controverso, stante la maggiore attesa di vita per le donne); non sembrano invece implicate l'etnia o le condizioni socioeconomiche. Si ritiene che poco più della metà dei dementi sia affetto da demenza di tipo degenerativo, il 15% circa da demenza su base vascolare, il 15% da forme miste ed il restante 15% da forme di varia natura, tossica, traumatica, tumorale, infettiva, da idrocefalo normoteso. Clinicamente si distinguono, con criterio topodiagnostico (da tòpos, luogo e diàgnosis attraverso la conoscenza), in demenze corticali e sottocorticali: Demenze corticali: (rappresentate soprattutto dalla malattia di Alzheimer) con estesa atrofia corticale, precoci alterazioni della memoria e successivamente perdita del pensiero astratto, agnosia, afasia, aprassia. Demenze sottocorticali: più precoce rallentamento dei processi cognitivi con conseguente rallentamento delle risposte motorie (chiamato bradifrenia), alterazioni della personalità tipiche dei disturbi affettivi come apatia e depressione, minore perdita della memoria e assenza di disturbi considerati "corticali" come agnosia, afasia, aprassia. Fra le altre: Morbo di Parkinson, Corea di Huntington, paralisi sopranucleare progressiva e alcune patologie cerebrali non degenerative. La classificazione appena descritta è stata ritenuta troppo rigida alla luce delle recenti acquisizioni in ambito neuropsicologico e anatomofisiologico, e non è accettata da tutti gli esperti data la difficoltà pratica di attribuire poi nella clinica ad una categoria ogni paziente. Basandosi invece su una classificazione eziopatogenetica, risultano quindi: Demenze primarie tra cui malattia di Alzheimer, malattia di Pick, afasia primaria progressiva e altre forme più rare; Demenze associate a degenerazione neuronale primitiva: malattia di Parkinson, corea di Huntington e altre forme di sindromi extrapiramidali; Demenza vascolare; Demenze da prioni; Demenza da disturbi endocrino-metabolici (patologie tiroidee, epatiche, da insufficienza renale); Demenza carenziale; Demenza da encefalopatie tossiche; Demenza da malattie organiche di varia natura; Demenza da infezioni.
- 認知症（にんちしょう、英: Dementia、独: Demenz）は、後天的な脳の器質的障害により、いったん正常に発達した知能が低下した状態をいう。これに比し、先天的に脳の器質的障害があり、運動の障害や知能発達面での障害などが現れる状態は、知的障害、先天的に認知の障害がある場合は認知障害という。犬などヒト以外でも発症する。 日本ではかつては痴呆（ちほう）と呼ばれていた概念であるが、2004年に厚生労働省の用語検討会によって「認知症」への言い換えを求める報告がまとめられ、まず行政分野および高齢者介護分野において「痴呆」の語が廃止され「認知症」に置き換えられた。各医学会においても2007年頃までにほぼ言い換えがなされている（詳細については#名称変更の項を参照）。 「認知症」の狭義の意味としては「知能が後天的に低下した状態」の事を指すが、医学的には「知能」の他に「記憶」「見当識」を含む認知の障害や「人格変化」などを伴った症候群として定義される。 従来、非可逆的な疾患にのみ使用されていたが、近年、正常圧水頭症など治療により改善する疾患に対しても認知症の用語を用いることがある。 単に老化に伴って物覚えが悪くなるといった誰にでも起きる現象は含まず、病的に能力が低下するもののみをさす。また統合失調症などによる判断力の低下は、認知症には含まれない。また、頭部の外傷により知能が低下した場合などは高次脳機能障害と呼ばれる。
- 치매(癡呆) 또는 인지증은 성장기에는 정상적인 지적 수준을 유지하다가 후천적으로 인지기능의 손상 및 인격의 변화가 발생하는 질환이다.
- Dementie is een verzamelnaam voor aandoeningen die gekenmerkt worden door combinaties van meervoudige stoornissen in verstandelijke vermogens (waaronder het geheugen), stemming en gedrag. Dementie komt voor bij klinische syndromen die door verschillende hersenziekten worden veroorzaakt. De specifieke kenmerken van de verschillende combinaties worden bepaald door de aard, lokalisatie en ernst van de afwijkingen in de hersenen.
- Demens er ervervet kronisk nedsatt kognitivt funksjonsnivå (forstandsaktivitet) i tillegg til redusert daglig funksjonsnivå i jobbsammenheng og i private sammenhenger. Tilstanden er relatert til varig, ervervet hjerneorganisk dysfunksjon som kan skyldes en rekke ulike sykdommer såvel som traumatisk skade. Det foregår flere forandringer i hjernen, som leder til gradvis tap av mental kapasitet. Avhengig av hvilken sykdom som forårsaker demensen, eller hvilke hjerneområder som er rammet, vil etablering av nye minnespor, språk, oppmerksomhet og eksekutive funksjoner, motorikk, visuospatiale funksjoner osv. kunne rammes. En del personer utvikler personlighetsforandringer med for eksempel manglende innsikt, dårlig dømmekraft og aggressivitet. Andre symptomer er angst, depresjon, hallusinasjoner, mistenksomhet, vrangforestillinger, tvangsmessig adferd, sviktende evne til å utføre praktiske handlinger samt manglende evne til gjenkjennelse. Se også kognisjon og agnosi. Den nedsatte hjernefunksjonen går ikke tilbake, og pasienten blir ofte gradvis verre, og vil til slutt bli helt hjelpeløs. Dersom tilstanden opptrer i høy alder, brukes gjerne begrepet aldersdemens (senil demens), mens man ofte snakker om presenil demens dersom vedkommende er relativt ung når symptomene inntrer.
- Otępienie – spowodowane uszkodzeniem mózgu znaczne obniżenie się sprawności umysłowej. Istnieje wiele definicji i kryteriów otępienia, ponieważ istnieją spory, kiedy obniżenie sprawności umysłowej staje się już otępieniem. Wbrew niektórym potocznym opiniom otępienie nie jest normalnym objawem procesów starzenia się.
- Demência é a perda ou redução progressiva das capacidades cognitivas, de forma parcial ou completa, permanente ou momentânea e esporádica, suficientemente importante a ponto de provocar uma perda de autonomia do indivíduo. Dentre as causas potencialmente reversíveis estão disfunções metabólicas, endócrinas e hidroeletrolíticas, quadros infecciosos, déficits nutricionais e distúrbios psiquiátricos, como a depressão (pseudodemência depressiva). Tipicamente, essa alteração cognitiva provoca a incapacidade de realizar atividades da vida diária. Os déficits cognitivos podem afetar qualquer das funções cerebrais, particularmente as áreas da memória, a linguagem, a atenção, as habilidades visuoconstrutivas, as práxias e as funções executivas, como a resolução de problemas e a inibição de respostas. A demência pode afetar também a compreensão, a capacidade de identificar elementos de uso cotidiano, o tempo de reação e os traços da personalidade. Durante a evolução da doença, pode-se observar a perda de orientação espaço-temporal e de identidade. À medida que a doença avança, os dementes também podem apresentar traços psicóticos, depressivos e delírios ou alucinações. Embora a alteração da memória possa, em poucos casos, não ser um sintoma inicialmente dominante, é alteração típica da atividade cognitiva nas demências - sobretudo para a mais frequente delas, ligada à doença de Alzheimer -, e sua presença é condição essencial para o diagnóstico. A depender da origem etiológica, a demência pode ser reversível ou irreversível.
- Деме́нция — приобретённое слабоумие, стойкое снижение познавательной деятельности с утратой в той или иной степени ранее усвоенных знаний и практических навыков и затруднением или невозможностью приобретения новых. В отличие от умственной отсталости (олигофрении), слабоумия врождённого или приобретённого в младенчестве, представляющей собой недоразвитие психики, деменция — это распад психических функций, происходящий в результате поражений мозга, наиболее часто — в старости (сенильная деменция; от лат.  senilis — старческий, стариковский). В народе сенильная деменция носит название старческий мара́зм. По данным ВОЗ во всём мире насчитывается около 35,6 миллиона людей с деменцией. Ожидается, что это число удвоится к 2030 году до 65,7 миллиона и более чем утроится к 2050 году до 115,4 миллиона.
- Demens (av latin de 'utan' och mens 'sinne') är ett syndrom som innefattar en organisk psykisk störning av högre intellektuella funktioner med försämring av minne och logiskt tänkande, samtpersonlighetsförändringar och emotionella störningar utan medvetandesänkning. Demens innebär en kognitiv reduktion som är så allvarlig att det innebär en påtaglig eller invalidiserande oförmåga. En mildare kognitiv reduktion benämns lätt kognitiv störning (mild cognitive impairment, MCI). De flesta fall av demens drabbar äldre personer, senil demens. Bland människor över 80 år räknas demens som en folksjukdom och man räknar med att var 5:e person över 80 år har drabbats av någon typ av demenssjukdom. Demens kallas även senilitet, vilket betyder gubbaktighet, ålderdomssvaghet. Ordet senil kommer av latin senilis av senis gubbe, se SAOB. Demens som drabbar medelålders kallas presenil demens. Senil demens betraktades länge som en oundviklig följd av åldrandet men numera vet man att demens beror på hjärnskador som kan ha orsakats av hundratals olika sjukdomstillstånd. Demens brukar ofta kallas de anhörigas sjukdom eftersom familj och vänner med nära kontakt till den sjuka ofta i hög grad brukar påverkas. Exempelvis kan det hända att den dementa inte kan sköta sina dagliga rutiner eller inte längre hittar hem. Det går som regel inte att bota en demenssjukdom, utan hälso- och sjukvårdens och socialtjänstens åtgärder inriktas på att lindra symtom och att på olika sätt kompensera för de funktionshinder som personen drabbas av. År 2007 beräknades samhällskostnaderna för vård och omsorg till personer med demenssjukdom uppgå till cirka 50 miljarder kronor, varar 85 procent föll på kommunerna, fem procent på landstingen och tio procent på närstående. I dagligt tal kan demens översättas med att gå i barndom.
- Деменція — стійке порушення когнітивних функцій в результаті органічного ураження мозку. Частота деменції збільшується з віком: від 2% — у віці до 65 років, до 20% — у хворих 80 років і старше. В Україні від деменції потерпають 63 тисячі пацієнтів. Щороку занедужують понад 4,5 тисячі осіб. У 40% випадків їх спіткає судинна деменція.
- Suy giảm trí nhớ hay Chứng mất trí, thường gọi là lẫn hay đãng trí, là hiện tượng kém dần của trí nhớ và nhận thức do suy thoái không ngừng của não bộ. Người mắc phải chứng lẫn lúc đầu thường quên những việc mới xảy ra, nhưng về sau khi bệnh trầm trọng sẽ không nhận ra người thân trong nhà, vụng về, hay đi lạc, mất khả năng sinh hoạt hằng ngày và trở thành ngơ ngác hay ngu ngốc, cần người khác chăm sóc kiểm soát mọi mặt. Khoảng 24 triệu người trên thế giới bị đãng trí, trong đó gần 60% là do bệnh Alzheimer.
- 失智症（英语：Dementia、德语：Demenz），其英文Dementia 一字來自拉丁語（de- 意指「遠離」 + mens 意指「心智」）；是一種因腦部傷害或疾病所導致的漸進性認知功能退化，且此退化的幅度遠高於正常老化的進展。 特別會影響到記憶、注意力、語言、解題能力。嚴重時會無法分辨人事時地物。失智症可分為可逆或不可逆，視疾病成因而異。只有不到10%的失智症是可逆的。失智症是個不特定的概括名詞。也稱癡呆症。香港從2010年10月29日起，正式將癡呆症更名為腦退化症。
|
| rdfs:comment
|
- La demència (que significa "privats de la ment") és un trastorn cognitiu greu. Pot ser estàtic, el resultat d'una única lesió cerebral global o progressiva, produint una disminució a llarg termini en la funció cognitiva a causa de dany o malaltia en el cos més enllà del que es podria esperar d'envelliment normal. Encara que la demència és molt més comú en la població geriàtrica, això pot ocórrer en qualsevol etapa de l'edat adulta.
- Demence je závažná mozková choroba zapříčiněná degenerativními změnami v mozkové tkáni. Jejich podstatou jsou poté rozličné chorobné procesy a poškození, jako jsou Alzheimerova a Huntingtonova choroba, frontotemporální demence, či vzácná Creutzfeldt-Jakobova nemoc. Většina forem demence postihuje jedince nad 60 let, nicméně v 19. století byla demence poměrně častá i mezi 30, 40 lety - nejobvykleji se jednalo o, dnes již vzácnou, progresivní paralýzu, tj. parenchymatózní syfilis.
- Eine Demenz (lat. Demens „ohne Geist“ bzw. Mens = Verstand, de = abnehmend) ist ein Defizit in kognitiven, emotionalen und sozialen Fähigkeiten, das zu einer Beeinträchtigung sozialer und beruflicher Funktionen führt und meist mit einer diagnostizierbaren Erkrankung des Gehirns einhergeht. Vor allem ist das Kurzzeitgedächtnis, ferner das Denkvermögen, die Sprache und die Motorik, bei einigen Formen auch die Persönlichkeitsstruktur betroffen.
- Dementia (taken from Latin, originally meaning "madness", from de- "without" + ment, the root of mens "mind") is a serious loss of global cognitive ability in a previously unimpaired person, beyond what might be expected from normal aging. It may be static, the result of a unique global brain injury, or progressive, resulting in long-term decline due to damage or disease in the body.
- Demencia (del latín de-"alejado" + mens -"mente") es la pérdida progresiva de las funciones cognitivas, debido a daños o desórdenes cerebrales. Característicamente, esta alteración cognitiva provoca incapacidad para la realización de las actividades de la vida diaria.
- Dementia merkitsee älyllisten kykyjen heikentymistä aiemmasta tasosta siinä määrin, että heikentyminen haittaa yksilön sosiaalista ja ammatillista selviytymistä. Dementia ei ole itsenäinen sairaus vaan oirekokonaisuus, jonka etiologia voi liittyä moniin sairauksiin. Dementiaa esiintyy tavallisimmin vanhoilla ihmisillä. Yleisesti käytetyn Amerikan psykiatriyhdistyksen määritelmän mukaan dementialla tarkoitetaan useiden älyllisten toimintojen heikentymistä aiemmasta tasosta.
- La démence (du latin demens signifiant « folie ») est une sérieuse perte ou réduction des capacités cognitives suffisamment importante pour retentir sur la vie d’un individu et entraîner une perte d’autonomie. Les fonctions cérébrales particulièrement atteintes peuvent être la mémoire, l’attention, et le langage. Elle peut être temporaire, suite à une lésion cérébrale majeure ou à un déclin psychologique à long-terme.
- La demenza è un disturbo acquisito e con base organica delle funzioni intellettive che sono state in precedenza acquisite: memoria (a breve e lungo termine) e almeno una tra pensiero astratto, capacità critica, linguaggio, orientamento spazio temporale, con conservazione dello stato di coscienza vigile. Nel complesso è affetto da demenza oggi circa il 5% della popolazione over 65 anni, ma addirittura il 30% degli over 85.
- 認知症（にんちしょう、英: Dementia、独: Demenz）は、後天的な脳の器質的障害により、いったん正常に発達した知能が低下した状態をいう。これに比し、先天的に脳の器質的障害があり、運動の障害や知能発達面での障害などが現れる状態は、知的障害、先天的に認知の障害がある場合は認知障害という。犬などヒト以外でも発症する。 日本ではかつては痴呆（ちほう）と呼ばれていた概念であるが、2004年に厚生労働省の用語検討会によって「認知症」への言い換えを求める報告がまとめられ、まず行政分野および高齢者介護分野において「痴呆」の語が廃止され「認知症」に置き換えられた。各医学会においても2007年頃までにほぼ言い換えがなされている（詳細については#名称変更の項を参照）。 「認知症」の狭義の意味としては「知能が後天的に低下した状態」の事を指すが、医学的には「知能」の他に「記憶」「見当識」を含む認知の障害や「人格変化」などを伴った症候群として定義される。 従来、非可逆的な疾患にのみ使用されていたが、近年、正常圧水頭症など治療により改善する疾患に対しても認知症の用語を用いることがある。 単に老化に伴って物覚えが悪くなるといった誰にでも起きる現象は含まず、病的に能力が低下するもののみをさす。また統合失調症などによる判断力の低下は、認知症には含まれない。また、頭部の外傷により知能が低下した場合などは高次脳機能障害と呼ばれる。
- 치매(癡呆) 또는 인지증은 성장기에는 정상적인 지적 수준을 유지하다가 후천적으로 인지기능의 손상 및 인격의 변화가 발생하는 질환이다.
- Dementie is een verzamelnaam voor aandoeningen die gekenmerkt worden door combinaties van meervoudige stoornissen in verstandelijke vermogens (waaronder het geheugen), stemming en gedrag. Dementie komt voor bij klinische syndromen die door verschillende hersenziekten worden veroorzaakt. De specifieke kenmerken van de verschillende combinaties worden bepaald door de aard, lokalisatie en ernst van de afwijkingen in de hersenen.
- Demens er ervervet kronisk nedsatt kognitivt funksjonsnivå (forstandsaktivitet) i tillegg til redusert daglig funksjonsnivå i jobbsammenheng og i private sammenhenger. Tilstanden er relatert til varig, ervervet hjerneorganisk dysfunksjon som kan skyldes en rekke ulike sykdommer såvel som traumatisk skade. Det foregår flere forandringer i hjernen, som leder til gradvis tap av mental kapasitet.
- Otępienie – spowodowane uszkodzeniem mózgu znaczne obniżenie się sprawności umysłowej. Istnieje wiele definicji i kryteriów otępienia, ponieważ istnieją spory, kiedy obniżenie sprawności umysłowej staje się już otępieniem. Wbrew niektórym potocznym opiniom otępienie nie jest normalnym objawem procesów starzenia się.
- Demência é a perda ou redução progressiva das capacidades cognitivas, de forma parcial ou completa, permanente ou momentânea e esporádica, suficientemente importante a ponto de provocar uma perda de autonomia do indivíduo. Dentre as causas potencialmente reversíveis estão disfunções metabólicas, endócrinas e hidroeletrolíticas, quadros infecciosos, déficits nutricionais e distúrbios psiquiátricos, como a depressão (pseudodemência depressiva).
- Деме́нция — приобретённое слабоумие, стойкое снижение познавательной деятельности с утратой в той или иной степени ранее усвоенных знаний и практических навыков и затруднением или невозможностью приобретения новых.
- Demens (av latin de 'utan' och mens 'sinne') är ett syndrom som innefattar en organisk psykisk störning av högre intellektuella funktioner med försämring av minne och logiskt tänkande, samtpersonlighetsförändringar och emotionella störningar utan medvetandesänkning. Demens innebär en kognitiv reduktion som är så allvarlig att det innebär en påtaglig eller invalidiserande oförmåga. En mildare kognitiv reduktion benämns lätt kognitiv störning (mild cognitive impairment, MCI).
- Деменція — стійке порушення когнітивних функцій в результаті органічного ураження мозку. Частота деменції збільшується з віком: від 2% — у віці до 65 років, до 20% — у хворих 80 років і старше. В Україні від деменції потерпають 63 тисячі пацієнтів. Щороку занедужують понад 4,5 тисячі осіб. У 40% випадків їх спіткає судинна деменція.
- Suy giảm trí nhớ hay Chứng mất trí, thường gọi là lẫn hay đãng trí, là hiện tượng kém dần của trí nhớ và nhận thức do suy thoái không ngừng của não bộ. Người mắc phải chứng lẫn lúc đầu thường quên những việc mới xảy ra, nhưng về sau khi bệnh trầm trọng sẽ không nhận ra người thân trong nhà, vụng về, hay đi lạc, mất khả năng sinh hoạt hằng ngày và trở thành ngơ ngác hay ngu ngốc, cần người khác chăm sóc kiểm soát mọi mặt.
- 失智症（英语：Dementia、德语：Demenz），其英文Dementia 一字來自拉丁語（de- 意指「遠離」 + mens 意指「心智」）；是一種因腦部傷害或疾病所導致的漸進性認知功能退化，且此退化的幅度遠高於正常老化的進展。 特別會影響到記憶、注意力、語言、解題能力。嚴重時會無法分辨人事時地物。失智症可分為可逆或不可逆，視疾病成因而異。只有不到10%的失智症是可逆的。失智症是個不特定的概括名詞。也稱癡呆症。香港從2010年10月29日起，正式將癡呆症更名為腦退化症。
|
