Deer are the ruminant mammals forming the family Cervidae. They include for example Moose, Red Deer, Reindeer, Roe and Chital. Animals from related families within the order Artiodactyla are often also considered to be deer – these include muntjac and water deer.

PropertyValue
dbpedia-owl:Species/class
dbpedia-owl:Species/kingdom
dbpedia-owl:Species/order
dbpedia-owl:Species/phylum
dbpedia-owl:class
dbpedia-owl:kingdom
dbpedia-owl:order
dbpedia-owl:phylum
dbpedia-owl:thumbnail
dbpprop:abbr
  • on
dbpprop:abstract
  • Deer are the ruminant mammals forming the family Cervidae. They include for example Moose, Red Deer, Reindeer, Roe and Chital. Animals from related families within the order Artiodactyla are often also considered to be deer – these include muntjac and water deer. Male (and a few female) deer of all species (except the Chinese Water deer who only have short tusks instead) grow and shed new antlers each year – in this they differ from permanently horned animals such as antelope – these are in the same order as deer and may bear a superficial resemblance. The musk deer of Asia and Water Chevrotain (or Mouse Deer) of tropical African and Asian forests are not usually regarded as true deer and form their own families, Moschidae and Tragulidae, respectively.
  • Die Hirsche (Cervidae) oder Geweihträger sind eine Säugetierfamilie aus der Ordnung der Paarhufer (Artiodactyla). Die Familie umfasst rund 45 Arten, von denen unter anderem der Rothirsch, der Damhirsch, das Reh, das Ren und der Elch auch in Europa verbreitet sind. Markantestes Kennzeichen der Hirsche sind die an Gestalt variantenreichen, meist nur von den Männchen getragenen Geweihe, die jährlich abgeworfen und neu gebildet werden.
  • Un cérvol és un mamífer remugant de la família Cervidae. Tenen potes primes, peülles partides en dos (per la qual cosa són considerats artiodàctils) i llargs colls. Són esvelts herbívors i mamífers. Tenen el pèl llis o tord, peülles amb dos dits, i són els únics mamífers els quals els hi creixen banyes noves cada any, formades per os mort. Només les desenvolupen els mascles adults i les utilitzen durant l'època d'aparellament, quan els cérvids competeixen per les femelles. Les banyes comencen a formar-se a partir de dues protuberàncies del crani. Al créixer, les recobreix un vellut. A mesura de que les banyes creixen, comencen a ramificar-se. Finalment, el vellut cau. Així la cornamenta queda completa. Habiten en diverses zones del planeta, pel que se'ls pot trobar a Europa, Àsia, Amèrica, nord de Àfrica i algunes zones àrtiques. Va ser introduït per l'home a Nova Zelanda i Austràlia. Els cérvols varien de grandària, sent l'ant el més gran, i el pudu, el més petit. La majoria dels cérvols té una glàndula prop de l'ull que conté feromona, substància que els serveix per marcar el seu territori. Els mascles utilitzen aquesta substància quan es troben molestats per la presència d'altres mascles. La majoria de les espècies de cérvols viuen en grups familiars al voltant d'una femella, encara que hi ha altres, com el cérvol mesquer, que viu en parella. S'alimenten de fulles, branques i brots de plantes. El període de gestació de les femelles varia dels 160 dies als 10 mesos segons l'espècie; donen a llum una o dues cries a l'any que reben el nom de cervatells.
  • Jelenovití je druhově bohatá čeleď. Vyjma Antarktidy žijí na všech kontinentech. Jejich hlavním biotopem je hlavně les, ale někteří zástupci této čeledi se zdržují i v travnatých oblastech a v tundře. V ČR je nejhojnějším druhem srnec obecný, dále jelen lesní a daněk evropský. Poslední dobou lze u nás najít i populace losů. Na území ČR se v oborách chovají i exotické druhy jelenovitých jako je wapiti západní, sika dybowského nebo jelenec běloocasý. Někteří jelenovití se chovají jako polodomestikovaní a byli dovezeni i do Velké Británie, Austrálie a na Nový Zéland.
  • Los cérvidos (Cervidae) son una familia de mamíferos rumiantes que incluye los ciervos o venados. Tienen patas delgadas, pezuñas partidas en dos y largos cuellos. Son esbeltos herbívoros. Tienen el pelo liso o moteado, pezuñas con dos dedos, y son los únicos mamíferos a los que les crecen astas o cuernas nuevas cada año, formadas por hueso muerto. Solo las desarrollan los machos adultos y las utilizan durante la época de apareamiento, cuando los cérvidos compiten por las hembras. Las astas empiezan a formarse a partir de dos protuberancias del cráneo. Al crecer, las recubre un terciopelo. Cuando las astas crecen, empiezan a ramificarse. Finalmente, el terciopelo cae. Así la cornamenta queda completa. Habitan en varias zonas del planeta, por lo que se los puede encontrar en Europa, Asia, América, norte de África y algunas zonas árticas. Fue introducido por el hombre en Nueva Zelanda y Australia. Los ciervos varían de tamaño, siendo el alce el mayor, y el venadito o pudú sudamericano, el de menor tamaño. La mayoría de los ciervos posee una glándula cerca del ojo que contiene feromona, sustancia que les sirve para marcar su territorio. Los machos utilizan esta sustancia cuando se encuentran molestos por la presencia de otros machos. La mayoría de las especies de ciervos viven en grupos familiares alrededor de una hembra, aunque existen otras, como el ciervo almizclero, que vive en pareja. Se alimentan de hojas, ramas y brotes de plantas. El período de gestación de las hembras varía entre 160 días a 10 meses según la especie; paren una o dos crías al año que reciben el nombre de cervatos o gabatos.
  • Hirvieläimet (Cervidae) ovat sorkkaeläinten heimo, johon kuuluu 36 lajia. Hirvieläinten asuinympäristöä ovat pääasiassa taajat ja harvat metsät, mutta jotkut lajit elävät myös tundralla ja avoimilla ruohoaroilla. Hirvieläimiä elää luonnonvaraisina kaikkialla muualla maapallolla paitsi Afrikassa Saharan eteläpuolella, joissakin Keski-Aasian osissa ja Australiassa sekä Uudessa-Seelannissa, jonne ihminen on kuitenkin istuttanut joitakin populaatioita. Hirvieläimet syövät pääasiassa ruohoa, pensaiden ja puiden versoja, pieniä oksia, lehtiä ja hedelmiä.
  • Les cervidés, Cervidae,, forment une famille de mammifères ruminants présentant un nombre pair de doigts, qui comprend entre autres les cerfs, les rennes et les daims.
  • A szarvasfélék vagy szarvasok a párosujjú patások (Artiodactyla) rendjébe tartozó család. 4 alcsalád, 16 nem, 51 élő faj tartozik a családba. A szarvasfélék hímjét, nőstényét, illetve kicsinyét a bika, tehén és borjú szavakkal jelöljük. Kivételt képeznek az őz és víziőz, amelyek hímje a bak, nősténye a suta, és a fiatal egyedeinek neve gida. A szarvasfélék a párosujjú patások második legnagyobb családját alkotják. A víziőzön kívül mindegyik fajnak van agancsa. A víziőznek és a muntyákszarvasformáknak (az utóbbaknak a kis agancsokon kívül) meghosszabodott szemfoguk van. Az antilopokkal ellentétben, amelyeknek állandó szarvuk nő, a szarvasfélék agancsa minden évben elhull, és aztán újra kinő. Habár a pézsmaszarvasfélék családjának a nevében a „szarvas” szó is szerepel, ezek nem tartóznak ide. A pézsmaszarvasfélék konvergens evolúciót mutatnak a muntyákszarvasformákkal, de leginkább a víziőzzel, mivel nekik is meghosszabbodott szemfogaik vannak és nincsen szarvuk.
  • I Cervidi costituiscono una famiglia di mammiferi artiodattili, molti dei quali sono noti con il nome volgare di cervi.
  • シカ(鹿)とは哺乳類 鯨偶蹄目(クジラ偶蹄目) シカ科に属する動物の総称である。ニホンジカ、トナカイ、ヘラジカなどが属しており、約16属36種が世界中の森林に生息している。 シカ科に属する動物は草食性で牛のように4つに分かれた胃を持ち、反芻による消化を行う。オスは枝分かれしたツノを持つ。多くのシカ科のメスはツノを持たないがトナカイはオスメス共にツノを持つ。ウシ科の動物のツノ(洞角)は骨の芯があり生え替わらずに一生伸び続けるが、シカのツノ(枝角)は皮膚が盛り上がって作られるもので毎年生え替わる。角は触ると硬いが、水につけていると自然と軟らかくなる。縄文人たちはこうする事で角を釣り針や矢じりなどの自由な形に加工していたと考えられている。体の大きさは体重6~8kg程度のプードウー(チリ、アルゼンチンなどに生息)から、体重800kgにも及ぶヘラジカ(ムース)まで様々である。 世界各地の山野に数多く生息していたシカ科の動物はほとんどの民族の文化に対して古くから重要な影響を与えていたと思われる。後世の文化においては、シカは「俊敏」「非力」などの象徴として、また時には峻険な山岳地の象徴として用いられることがある(カモシカも参照)。ちなみにカモシカはシカ科ではなく、ウシ科に属する。 またシカは稲のまだ柔らかい芽を好んで食べるため、農家の人達は田んぼの周りを柵で囲むなどの対策をする。
  • Hertachtigen (Cervidae) zijn herkauwende evenhoevigen, die zich kenmerken door het gewei van het mannetjeshert. Er zijn zo'n veertig soorten in 16 geslachten en vier onderfamilies. De mannetjes (bij het rendier ook de vrouwtjes) dragen een gewei dat ze jaarlijks afwerpen, waarschijnlijk om energie te besparen in voedselarme jaargetijden. Een nieuw gewei wordt meestal groter en complexer dan het vorige. De grootte en de complexiteit van geweien tonen de gezondheid en leeftijd van de mannetjes en zorgen zo voor dominantie. Bij de Chinese waterree, een primitieve soort, ontbreekt het gewei volledig. Herten verschillen in grootte en gewicht, van de Chileense poedoe, die slechts 38 centimeter hoog en 8 kilogram zwaar kan worden, tot de eland, die 2,30 meter hoog en 800 kilogram zwaar kan worden. Een mannelijke hert heet bok en een vrouwelijk hert heet hinde. In Vlaanderen wordt ook de term snorstok gebruikt voor een hertenbok. Alle herten hebben een kortharige vacht, lenige lichamen met slanke poten en nekken, een kort staartje, grote, hooggeplaatste oren en grote, aan de zijkant geplaatste ogen. Bij veel hertachtigen hebben de jongen een gevlekte vacht, die dient als camouflage op de bosbodem. Herten komen voornamelijk voor in bossen en wouden, alhoewel sommige soorten ook op open grasvlakten, in moerassen en op toendra's leven. Ze leven in Europa, Azië en Noord- en Zuid-Amerika. Het edelhert komt ook voor in Noordwest-Afrika. Onderfamilie: Capreolinae (schijnherten) Onderfamilie: Muntiacinae (muntjakherten) Onderfamilie: Hydropotinae (waterreeën) Onderfamilie: Cervinae (echte herten) In de Benelux komen het edelhert, het damhert en de ree voor.
  • Hjortedyr (Cervidae), av noen også kalt cervider, er en gruppe med sky og varsomme dyr, som i størrelse varierer fra ca. 6-8 kg til over 800 kg. Det finnes ca. 44 ulike nålevende arter som anerkjennes, fordelt på 17 slekter i fire underfamilier.
  • Jeleniowate (Cervidae) – rodzina ssaków z rzędu parzystokopytnych (Artiodactyla). Należą do niej zwierzęta o kostnym, pełnym porożu (w przeciwieństwie do rogów) ulegającym u większości gatunków corocznej zmianie. Przykładowi przedstawiciele to: renifer, mulak, mundżak, jeleń szlachetny, sarna, łoś, daniel, czy jeleń wschodni.
  • Os cervídeos consituem uma família de animais ungulados artiodáctilos e ruminantes, à qual pertencem animais como o veado, a corça, o alce e o caribou. Os cervídeos estão geograficamente bem distribuídos por todos os continentes excepto Austrália e África. O grupo distingue-se dos outros ruminantes por ter galhadas em vez de cornos. As galhadas são estruturas ossificadas que se desenvolvem todos os anos, presentes geralmente apenas nos machos. Os cervídeos são herbívoros com alimentação específica devido à pouca especialização do seu estômago, que não digere vegetação fibrosa como erva. Assim, os cervídeos alimentam-se principalmente de rebentos, folhas, frutos e líquenes. Têm ainda elevados requerimentos nutricionais de minerais que lhes permitam crescer novas galhadas todos os anos. Apesar de nunca terem sido domesticados com sucesso, os cervídeos tiveram grande importância histórica enquanto animal de caça e fonte de alimento.
  • Cerbul (Cervidae) este un animal mamifer din categoria rumegătare, paricopitate (Artiodactyla). Această familie cuprinde ca. 45 de specii, printre care se poate aminti căprioara, renul şi elanul. Caracteristic cerbului sunt coarnele ramificate care de obicei cresc numai la masculi. Cerbul (Cervus elaphus L. ) - este un mamifer ierbivor de culoare bruna - roscata cu un accentuat dimorfism sexual . Cerbii sunt mai mari decit ciutele si prezinta spre deosebire de acestea coarne caduce. Ca ordin de marime masculii au greutati cuprinse intre 180-300 kg, iar ciutele ajung doar la 80-150 kg. Masculii pierd coarnele la inceputul fiecarei luni martie, fenomen care se intinde, functie de virsta si vigurozitatea fiecaruia dintre cerbi, chiar pina in luna mai. La vitei, atunci cand implinesc virsta de 1 an, in luna mai, incepe cresterea primului rind de coarne crestere care se termina in septembrie. Aceste coarne sunt de regula sulite lungi de 20-30 cm, fara rozete. Longevitatea cerbului este apreciata in libertate la cca 18-20 ani, insa in natura rar ajung la aceasta virsta. Intre 12-14 ani cerbii ajung la apogeu, dupa care intra, treptat in decreptitudine. Varsta exemplarelor vii se apreciaza in functie de aspectul exterior si trofeu, iar cea a animalelor impuscate dupa uzura danturii . In perioada imperechierii masculul mugeste, boncaneste sau boncaluieste. Speriat are un brahnit nazal, ca de altfel si femela. Cerbii au mirosul dezvoltat, auzul bun si vazul suficient de bun. ��� Cerbul este perfect adapostit in zonele cu paduri intinse, care cuprind portiuni de poieni sau luminisuri cu izvoare, care ofera liniste, adapost si surse de hrana. Este intalnit si la campie destul de des, acoperind cel putin teoretic intreg arealul dintre golul alpin si malul marii. ��� Hrana este deficitara pentru cerb in perioada iernii - ca de altfel pentru toate cervidele. Iarna se compune din lujeri, muguri si uneori scoarta de copac, frunze verzi ramase sub zapada, diferite frunze si ierburi uscate, precum si plante verzi din terenurile cultivate agricol. Ghinda si jirul constituie, in arii cu astfel de stratificatii, hrana de baza. Accepta si reactioneaza bine la hrana adminstrata complementar de om: fan, frunzare, suculente si concentrate. ��� Lupul este dusmanul natural cel mai de temut al cerbului. Pagube mai reduse fac si rasul si ursul. Mai nou cainii hoinari salbaticiti tind sa inlocuiasca lupul, mai ales in pradarea viteilor. ��� Cerbul este sociabil din toamna pana in primavara, perioada in care masculii se grupeaza pe carduri conduse de un cerb tanar, iar femelele in carduri separate de ciute, conduse de ciuta cea mai in varsta. Doar cerbii foarte batrani sau foarte puternici traiesc solitari. Imperecherea incepe in luna septembrie, mai intai in zonele de ses, apoi si la munte, terminandu-se cu a doua jumatate a lunii octombrie. Intre tauri se duc lupte aprige, pentru suprematia cardurilor de ciute. Este de retinut ca in aceasta perioada, cerbii elimina un miros specific, usor de perceput chiar si de om. Ciutele fata, de regula, cite 1-2 vitei, foarte rar 3, care isi pot urma mama la 1-2 ore dupa nastere. ��� Sezonul de vinatoare este cuprins intre 01.09 - 15.12 pentru masculi si se termina mai tirziu la 15 februarie pentru ciute . � Trofeul in constituie coarnele cu craniu sau cu parte din acesta� Trofeee neconventionale sunt "perlele" (canini redusi), parul din coama, crucea Hubertus. Vanatoarea se face cu carabina cu glont de la calibru 7 mm in sus. Perioada optima de vanatoare este perioada boncanitului. Se impune a se retine ca cca 70 % din cotele de recolta la tauri si 100% in cazul femelelor trebuie extrase selectiv. Metodele de vanatoare sunt la panda si dibuitul, cu sau fara chematoare (boncanitoare). Impuscarea la goana este interzisa de lege. Selectia masculilor se face dupa aspectul extern general al coarnelor, dupa criteriile stabilite in cazul tuturor cervidelor. O alta perioada favorabila selectiei este dupa carduire (15 noiembrie-15 decembrie), cand prin comparatie se poate alege mai corect exemplarul inapt pentru reproductie.
  • Оле́невые, или оле́ньи — семейство парнокопытных, содержащее 40 видов. Оленевые распространены в Евразии, Северной и Южной Америке, а также были завезены человеком в Австралию и Новую Зеландию. Величина оленевых варьирует между величиной зайца и лошади. Характерны разветвлённые рога, которые имеются в наличии только у самцов. Исключениями являются только олень водяной, у которого вообще нет рогов, и олень северный, у которого рога носят оба пола. Рога сбрасываются каждый год и вырастают заново. Первые олени появились в олигоцене в Азии. Из неё они распространились в Европу и в миоцене по существующему тогда естественному мосту в Северную Америку. В Южную Америку олени добрались лишь в геохронологически недавнем плейстоцене. Олени имеют богатое символическое значение и являются в мифах различных культур и народов. Часто олицетворяют благородство, величие, красоту, грацию, быстроту. В христианской культуре символизируют отшельничество, благочестие и чистоту.
  • Hjortdjur (Cervidae) är en familj i underordningen idisslare (Ruminantia) som tillhör ordningen partåiga hovdjur (Artiodactyla). Det finns omkring 40 olika arter och till de vanligaste hör de i Sverige förekommande älg, kronhjort, ren, rådjur och dovhjort. Honan kallas ko eller hind, hanen tjur eller bock och avkomman kalv eller kid. Undantaget är renen där honan kallas vaja och hanen sarv.
  • Geyik, geyikgiller familyasında geviş getiren otçul memeli hayvanların ortak adıdır. Çift toynaklılar takımında bulunan akraba familyalardaki benzer hayvanlar da genel olarak geyik diye adlandırılmaktadır.
  • Оленеві (Cervidae) — родина ссавців з підряду жуйних. Родина складається з 40 видів. Багато видів із даної родини взяті під охорону.
  • 鹿是中大型偶蹄目动物,目前全世界約有34種。
dbpprop:classis
dbpprop:dentition2Property
  • 0.0-1.3.3
  • 3.1.3.3
dbpprop:familia
  • Cervidae
dbpprop:familiaAuthority
dbpprop:fossilRange
dbpprop:hasPhotoCollection
dbpprop:imageCaption
  • Male and female Mule deer
dbpprop:imageWidth
  • 250px
dbpprop:infraordo
dbpprop:name
  • Deer
dbpprop:ordo
dbpprop:phylum
dbpprop:redirect4Property
  • Fawn
  • Stag
dbpprop:reference
dbpprop:regnum
dbpprop:subdivision
dbpprop:subdivisionRanks
  • Subfamilies
dbpprop:subordo
dbpprop:wikiPageUsesTemplate
rdf:type
rdfs:comment
  • Deer are the ruminant mammals forming the family Cervidae. They include for example Moose, Red Deer, Reindeer, Roe and Chital. Animals from related families within the order Artiodactyla are often also considered to be deer – these include muntjac and water deer.
  • Die Hirsche (Cervidae) oder Geweihträger sind eine Säugetierfamilie aus der Ordnung der Paarhufer (Artiodactyla). Die Familie umfasst rund 45 Arten, von denen unter anderem der Rothirsch, der Damhirsch, das Reh, das Ren und der Elch auch in Europa verbreitet sind. Markantestes Kennzeichen der Hirsche sind die an Gestalt variantenreichen, meist nur von den Männchen getragenen Geweihe, die jährlich abgeworfen und neu gebildet werden.
  • Un cérvol és un mamífer remugant de la família Cervidae. Tenen potes primes, peülles partides en dos (per la qual cosa són considerats artiodàctils) i llargs colls. Són esvelts herbívors i mamífers. Tenen el pèl llis o tord, peülles amb dos dits, i són els únics mamífers els quals els hi creixen banyes noves cada any, formades per os mort. Només les desenvolupen els mascles adults i les utilitzen durant l'època d'aparellament, quan els cérvids competeixen per les femelles.
  • Jelenovití je druhově bohatá čeleď. Vyjma Antarktidy žijí na všech kontinentech. Jejich hlavním biotopem je hlavně les, ale někteří zástupci této čeledi se zdržují i v travnatých oblastech a v tundře. V ČR je nejhojnějším druhem srnec obecný, dále jelen lesní a daněk evropský. Poslední dobou lze u nás najít i populace losů. Na území ČR se v oborách chovají i exotické druhy jelenovitých jako je wapiti západní, sika dybowského nebo jelenec běloocasý.
  • Los cérvidos (Cervidae) son una familia de mamíferos rumiantes que incluye los ciervos o venados. Tienen patas delgadas, pezuñas partidas en dos y largos cuellos. Son esbeltos herbívoros. Tienen el pelo liso o moteado, pezuñas con dos dedos, y son los únicos mamíferos a los que les crecen astas o cuernas nuevas cada año, formadas por hueso muerto. Solo las desarrollan los machos adultos y las utilizan durante la época de apareamiento, cuando los cérvidos compiten por las hembras.
  • Hirvieläimet (Cervidae) ovat sorkkaeläinten heimo, johon kuuluu 36 lajia. Hirvieläinten asuinympäristöä ovat pääasiassa taajat ja harvat metsät, mutta jotkut lajit elävät myös tundralla ja avoimilla ruohoaroilla. Hirvieläimiä elää luonnonvaraisina kaikkialla muualla maapallolla paitsi Afrikassa Saharan eteläpuolella, joissakin Keski-Aasian osissa ja Australiassa sekä Uudessa-Seelannissa, jonne ihminen on kuitenkin istuttanut joitakin populaatioita.
  • Les cervidés, Cervidae,, forment une famille de mammifères ruminants présentant un nombre pair de doigts, qui comprend entre autres les cerfs, les rennes et les daims.
  • A szarvasfélék vagy szarvasok a párosujjú patások (Artiodactyla) rendjébe tartozó család. 4 alcsalád, 16 nem, 51 élő faj tartozik a családba. A szarvasfélék hímjét, nőstényét, illetve kicsinyét a bika, tehén és borjú szavakkal jelöljük. Kivételt képeznek az őz és víziőz, amelyek hímje a bak, nősténye a suta, és a fiatal egyedeinek neve gida. A szarvasfélék a párosujjú patások második legnagyobb családját alkotják.
  • I Cervidi costituiscono una famiglia di mammiferi artiodattili, molti dei quali sono noti con il nome volgare di cervi.
  • Hertachtigen (Cervidae) zijn herkauwende evenhoevigen, die zich kenmerken door het gewei van het mannetjeshert. Er zijn zo'n veertig soorten in 16 geslachten en vier onderfamilies. De mannetjes (bij het rendier ook de vrouwtjes) dragen een gewei dat ze jaarlijks afwerpen, waarschijnlijk om energie te besparen in voedselarme jaargetijden. Een nieuw gewei wordt meestal groter en complexer dan het vorige.
  • Hjortedyr (Cervidae), av noen også kalt cervider, er en gruppe med sky og varsomme dyr, som i størrelse varierer fra ca. 6-8 kg til over 800 kg. Det finnes ca. 44 ulike nålevende arter som anerkjennes, fordelt på 17 slekter i fire underfamilier.
  • Jeleniowate (Cervidae) – rodzina ssaków z rzędu parzystokopytnych (Artiodactyla). Należą do niej zwierzęta o kostnym, pełnym porożu (w przeciwieństwie do rogów) ulegającym u większości gatunków corocznej zmianie. Przykładowi przedstawiciele to: renifer, mulak, mundżak, jeleń szlachetny, sarna, łoś, daniel, czy jeleń wschodni.
  • Os cervídeos consituem uma família de animais ungulados artiodáctilos e ruminantes, à qual pertencem animais como o veado, a corça, o alce e o caribou. Os cervídeos estão geograficamente bem distribuídos por todos os continentes excepto Austrália e África. O grupo distingue-se dos outros ruminantes por ter galhadas em vez de cornos. As galhadas são estruturas ossificadas que se desenvolvem todos os anos, presentes geralmente apenas nos machos.
  • Cerbul (Cervidae) este un animal mamifer din categoria rumegătare, paricopitate (Artiodactyla). Această familie cuprinde ca. 45 de specii, printre care se poate aminti căprioara, renul şi elanul. Caracteristic cerbului sunt coarnele ramificate care de obicei cresc numai la masculi. Cerbul (Cervus elaphus L. ) - este un mamifer ierbivor de culoare bruna - roscata cu un accentuat dimorfism sexual . Cerbii sunt mai mari decit ciutele si prezinta spre deosebire de acestea coarne caduce.
  • Оле́невые, или оле́ньи — семейство парнокопытных, содержащее 40 видов. Оленевые распространены в Евразии, Северной и Южной Америке, а также были завезены человеком в Австралию и Новую Зеландию. Величина оленевых варьирует между величиной зайца и лошади.
  • Hjortdjur (Cervidae) är en familj i underordningen idisslare (Ruminantia) som tillhör ordningen partåiga hovdjur (Artiodactyla). Det finns omkring 40 olika arter och till de vanligaste hör de i Sverige förekommande älg, kronhjort, ren, rådjur och dovhjort. Honan kallas ko eller hind, hanen tjur eller bock och avkomman kalv eller kid. Undantaget är renen där honan kallas vaja och hanen sarv.
  • Geyik, geyikgiller familyasında geviş getiren otçul memeli hayvanların ortak adıdır. Çift toynaklılar takımında bulunan akraba familyalardaki benzer hayvanlar da genel olarak geyik diye adlandırılmaktadır.
  • Оленеві (Cervidae) — родина ссавців з підряду жуйних. Родина складається з 40 видів. Багато видів із даної родини взяті під охорону.
  • 鹿是中大型偶蹄目动物,目前全世界約有34種。
rdfs:label
  • Deer
  • Hirsche
  • Cérvol
  • Jelenovití
  • Cervidae
  • Hirvieläimet
  • Cervidae
  • Szarvasfélék
  • Cervidae
  • シカ
  • Hertachtigen
  • Hjortedyr
  • Jeleniowate
  • Cervídeos
  • Cerb
  • Оленевые
  • Hjortdjur
  • Geyik
  • Оленеві
  • 鹿科
owl:sameAs
skos:subject
foaf:depiction
foaf:name
  • Deer
foaf:page
is dbpedia-owl:Species/family of
is dbpedia-owl:family of
is dbpprop:animal of
is dbpprop:disambiguates of
is dbpprop:familia of
is dbpprop:mascot of
is dbpprop:meaning of
is dbpprop:redirect of
is dbpprop:subfamilia of