| dbpprop:abstract
|
- Darius I or Darius the Great (c. 549 BC – October 486 BC), was a Zoroastrian Persian Shahanshah (Great King) of Persia. He reigned from September 522 to October 486 BC as the third Achaemenian King and called by some arguably "the greatest of the Achaemenid kings". He managed not only to “hold together the empire”, but also to extend the empire founded by Cyrus the Great in all directions; east into the Indus valley, north against the Saka tribes, and west into Thrace and Macedon. His reign lasted thirty-five years and completed the work of his Achaemenian predecessors. Under Darius and the generation he belonged to, Achaemenid Iran became the greatest power in the world--arguably, Earth's first sole superpower in relation to the then known world. However, the successful expansion of the empire was not Darius' only important achievement. He also centralized administration of his empire and encouraged the development of cultural and artistic activity as demonstrated by his building projects at Susa and Persepolis. In the lands he conquered, Darius continued Cyrus' path of active benevolence to non-Persian faiths most evidently seen in his construction of a huge temple to Amun-Re in Egypt. Darius completed the work of Cambyses II and issued a code of laws in Egypt and become the lawgiver to Egyptians. His entire empire benefited from legal reforms and the development of juridical systems. Indeed most peoples of Darius' empire started to use the Old Persian word "dāta" (law, King's law) in related documents. Darius' reign was marked by upheaval and unrest: twice Babylonia revolted, Susiana three times, and the Ionian Revolt precipitated several Persian expeditions against Greece, including their defeat by the Greeks at Marathon in 490 BC. Darius was a restless king as evidenced by his major building programs in Persepolis, Susa, Egypt, and elsewhere. Toward the end of his reign, he decided to punish the Greeks for supporting the Ionian Revolt. But a further revolt in Egypt (probably led by the Persian satrap of Egypt) had to be suppressed first. As Darius' health was failing, this prevented him from acting in person against the Greeks. Major expeditions such as that planned against the Greeks required, under Persian law, the Achaemenian kings to choose a successor before starting such expeditions. Upon his decision to leave for Greece, Darius prepared his tomb at Naqsh-e Rostam and appointed Xerxes I, his oldest son by Atossa, as his successor. But he did not leave Persis again and he died there in October 486 BC.
- Dareios I.. Er wird oft mit dem Beinamen „der Große“ bezeichnet, war Großkönig des persischen Achämenidenreichs, nach eigener Angabe der neunte König aus der Dynastie der Achämeniden. Sein persischer Name bedeutet Das Gute aufrechterhaltend. Dareios I. gilt neben Kyros II. als der bedeutendste Großkönig des altpersischen Reichs. Zu den Leistungen, die zu dieser Einschätzung beitragen, gehört die Erneuerung der Reichsstrukturen. Seine Verwaltungsreformen wurden noch lange nach dem Ende des Achämenidenreiches als vorbildhaft betrachtet; vielleicht beeinflussten sie sogar die Organisation des Römischen Reiches. Außerdem förderte er die Künste, insbesondere die Architektur. Davon zeugen die Gründung von Persepolis und die Bautätigkeit in anderen Residenzstädten, vor allem in Susa.
- Darios I el gran fou rei de Pèrsia de la dinastia aquemènida. En antic persa es deia Dārayawuš: (el que porta fermament a déu); en persa modern داریوش (Dariush), en hebreu דַּרְיָוֵשׁ (Daryawesh) i en antic grec Δαρεος (Dareios). Fou fill d'Histaspes sàtrapa d'Hircània i de Vardagauna, germà d'Artanes. Va arribar al tron el 521 aC i fou rei fins a la seva mort vers el 485 aC. El seu dret al tron venia d'una branca col·lateral de la dinastia iniciada per Ariaramnes de Pèrsia, germà de Cir I d'Anshan. Va ser monoteista i partidari de la religió de Zoroastre (Zaratrusta) i es va distingir com a gran organitzador. Va fer un codi legal nou. Va fer reformes militars introduint el reclutament forçós, la paga per als soldats, l'entrenament i altres aspectes. Va crear un cos especial de soldats d'infanteria, compost per 10.000 elegits coneguts com els Immortals. També va introduir el sistema del rei de reis que donava molta autonomia als pobles del imperi (en total uns cinquanta milions de persones). Va organitzar administrativament l'imperi i va fixar els tributs de les províncies (unes 20 satrapies sota sàtrapes sovint hereditaris i àmpliament autònoms) que tenien les seves pròpies lleis, tradicions, classe dirigent i fins i tot religió, però que havien de pagar un tribut en plata o or. El sàtrapa controlava la administració i la llei i hi havia un controlador financer i un de militar, tots tres responsables davant el rei. Va establir escribes per portar uns arxius de l'administració. El Imperi va quedar dividit en set regions principals: centre o Persis (que no pagava tribut); l'oest o Mèdia-Elam; la plana d'Iran amb Pàrtia, Ària, Bactria, Sogdiana, Coràsmia i Drangiana (regions que pagaven un tribut reduït); la frontera, amb Aracòsia, Satagídia, Gandara, Sind i Escítia oriental; les terres baixes occidentals amb Babilònia, Assíria, Aràbia i Egipte; el nord-oest, amb Armènia, Capadòcia, Lídia, Tràcia, Skudra (Tràcia i Macedònia), i Petasos (illes i territoris grecs); i les regions del sud, Líbia, Etiòpia, Maka i Cària. Els sàtrapes eren sovint membres de la casa reial o d'una de les sis famílies principals de la noblesa, i eren nomenats pel mateix rei. Cada satrapia era dividida en satrapies menors i altres unitats administratives amb els seus propis governadors, que eren nomenats normalment pel rei, i de vegades pel sàtrapa. Existien cadastres detallats de la terra i registres dels ramats per fixar els tributs. Cada sàtrapa tenia un secretari que analitzava els afers d'estat, i un tresorer que controlava els diners que comunicaven directament amb el rei; també hi havia un comandant de les tropes igualment responsable davant el rei. L'administració central del imperi era controlada per la cancelleria amb seu a Persèpolis, Susa i Babilònia i amb branques a Bactra, Ecbatana, Sardes, Dascilios i Memfis. L'arameu era la llengua mes comuna especialment al comerç, mentre l'elamita i el babiloni foren usats a la part occidental, i l'egipci a Egipte. Darios va ordenar també la creació d'un sistema d'escriptura propi de Pèrsia i va sorgir l'ari basats en els signes d'Urartu, però el seu ús no va traspassar els límits de la cort i les inscripcions oficials. Darios va introduir un sistema monetari basat amb monedes de plata de 8 grams i monedes d'or de 5,4 grams (una moneda d'or = 20 de plata). Les monedes d'or foren els dàrics. Darios va dominar les tribus del Pont, Armènia i el Caucas. Va topar amb els escites i altres tribus, entre elles els Turan de mes enllà de l'Oxus. Va construir la ciutat de Persèpolis perquè Pasargada estava associada a la primera branca de la dinastia. La tomba del rei es va construir no lluny de la ciutat. Les tauletes de Persèpolis esmenten una via reial de Susa a Persèpolis i de Sardes a Susa, construïdes per Darios. La inscripció de Behistun esmenta la successió dinàstica dels aquemènides. El capità Scylax de Cària fou enviat a Orient i va explorar l'oceà Índic des de la boca de l'Indus fins a Suez. Fou tolerant amb altres religions, com els jueus que van poder reconstruir el seu temple a Jerusalem, o els egipcis que van construir nombrosos temples. També temples de ciutats gregues van rebre privilegis. No va utilitzar esclaus ni tan sols a les grans obres com Persèpolis. Del 529 aC al 522 aC fou portaespases de Cambises II de Pèrsia. A la mort d'aquest rei, set nobles es van aliar per acabar amb la usurpació d'Smerdis: Vindaframa, Otanes, Gaubaruva, Viclarna, Bagabucsa, Andumanis i Darios. Fou aquest darrer, fill del sàtrapa d'Hircània i Pàrtia Histaspes, qui va anar a trobar Smerdis al castell de Sicattawati (prop de la actual Kermanshah) i el va matar (10 d'abril del 522 aC segons la data tradicional, altres autors daten el fet al setembre o octubre del mateix any). Darios I fou proclamat rei pels altres conjurats i se'n va anar cap a Pasargada i es va casar amb la filla de Cir II el gran, Artistone. El país va romandre tranquil tot i que el poble donava suport a l'usurpador Gaumata, que de bona fe creia que era Smerdis, i no acceptava el cop d'estat de Darios. Vers el 29 de setembre el noble Niditabel es va rebel·lar a Babilònia, es va fer passar per Nabucodonosor, el fill de Nabonid, i es va fer coronar amb el nom de Nabucodonosor III el 3 d'octubre. La seva victòria sobre els perses el 13 de desembre va portar a la revolta d'Elam, dirigida per Açina o Ashina, fill de Upadarmas, al mateix temps que es revoltava un tal Martiya que es feia passar pel rei elamita Imanis. Les rebel·lions es van fer generals a tot l'imperi, i fins i tot un altre mag de nom Vahyazdgta va voler repetir els fets de Gaumata amb menys èxit (fou derrotat, pres i executat). A la llista de reis perses escrita per Asquílos apareix un rei, sens dubte un usurpador, anomenat Maraphis el Maraphi (els maraphis o marafis eren una de les tribus perses), del qual res més no se sap. Ctèsies de Cnidos informa que en sortir d'Egipte Cambises havia ordenat a un mag de nom Spendadates que assassinés Tanioxartes, el fill petit de Cir i Amitis i que era sàtrapa dels Bactrians, Corasmis, Parts i Carmanis. Xenofon identifica el fill de Cir com a Tanaoxares, sàtrapa de Mèdia, Armènia i Cadúsia, que s'havia barallat amb Cambises des l'accés al tron d'aquest, i fou mort per ordre de Cambises, però segons Plató l'assassí fou Cometes que va proclamar rei son germà Oropastes que s'assemblava a Smerdis. D'aquestes noticies s'inferia una possible complicitat de Darios en la mort de Bardiya o Smerdis, l'hereu legítim de Cambises. Però ben al contrari, el suport de la família de Bardiya al rei sembla descartar aquesta presumpció. Cambises va nomenar virrei (hereu) Patizeithes, un oficial mede, evidentment després que Bardiya hagués mort, i per tant en vida del rei Cambises. La llegenda segons la qual Darios fou proclamat rei per un acord dels nobles que van decidir que seria rei aquell del qual s'aixequés primer el cavall, i el criat de Darios va aconseguir que fos el del seu senyor amb una estratagema, té pocs punts a favor. Sembla que hauria estat proclamat rei sense oposició ja que la corona legítimament pertocava al seu avi Ariaramnes (encara viu) o al seu pare Histaspes, però com que un era vell i l'altre estava ocupat a la seva satrapia i no la podia deixar sense fer-se notar, fou Darios qui es va encarregar de la feina de restaurar la dinastia. Darios va rebre el suport de tots els aquemènides vius, incloent la filla i germanes de Bardiya. Heròdot informa que la mare de Bardiya havia mort molt abans i que sa germana Atossa havia estat confinada per ordre del fals Smerdis (Darios es va casar amb Atossa). A les rebel·lions ja esmentades se'n van afegir algunes més: una revolta a l'Àsia Menor, una a la Margiana, una a Satagu i la rebel·lió d'Escítia. Les més perilloses foren les de Mèdia, Pàrtia i Hircània. A Mèdia es va revoltar el noble Fravartish (Fraortes) de la família Deiocida, que va prendre el nom de Khathrita (un membre de la família de Ciaxares) i es va proclamar rei, i se li van unir algunes tribus de Hircània (el sàtrapa Histaspes, pare de Darios, va romandre lleial al fill), i també de Pàrtia i Armènia (el rei d'Armènia es deia Tigranes i esperava recuperar la independència). Fou Histaspes qui va derrotar els rebels hircanis i parts a Vispauzates i el general Vidarma va combatre a Khathrita a la batalla de Maro o Marg, prop d'Hulwand (el resultat de la batalla fou d'empat). A Sagàrtia un noble local de nom Shitrataima, es va fer passar per descendent dels reietons del país i va combatre per la llibertat amb les armes però fou derrotat i crucificat pel general persa Taimaspada a Arbela. Els hircanis i els parts foren derrotats decisivament a Patigraban. La revolta de Margiana, que dirigia Frada, i que s'havia estès a la Bactriana, fou dominada pel sàtrapa d'aquesta regió Dadarshi. La revolta d'Aracòsia dirigida per Vahyazdata (que es feia passar per Smerdis) va trobar l'oposició del sàtrapa local Vivana i fou derrotada pel general persa Artawadiya a Raya o Rayy obligant els rebels a fugir a Pisiyahuvada (prop de Persèpolis) on Vivana va completar la feina derrotant completament la resta de les seves forces prop de la ciutat, a Kapishkani, i també a la Muntanya Parafa (juliol del 521 aC); el cap rebel Vahyazdata fou capturat i crucificat, però els rebels van nomenar un nou cap i van seguir la lluita. Totes les rebel·lions havien estat sufocades a l'estiu i nomes les de Mèdia i de Babilònia podien inquietar Darios. En primer lloc Darios va combatre els medes, als quals va derrotar a Kundur (setembre) fugint Fraortes cap a Rayy on fou de nou derrotat i fou capturat essent torturat. Els armenis foren derrotats abans de finals d'any pel general persa Vaumisa a Ashita i va entrar a Armènia. Mentre els aracosis i els Capisacamis (un poble del sud-oest d'Aracòsia) foren derrotats (desembre) i la rebel·lió pràcticament es va extingir. Els babilonis foren derrotats decisivament a Zazana, a la riba del Eufrates, el 18 de desembre, i Darios va entrar a Babilònia el 22 de desembre. Nabucodonosor III va morir a la lluita. Ushtanni fou anomenat sàtrapa de Babilònia. Abans de pacificar el país Darios va iniciar la guerra amb els escites. Un exercit va creuar el Bòsfor i va dominar Tràcia oriental, però l'expedició de fet va fracassar i després de dies d'avançar per les estepes russes, mentre els escites evitaven els xocs, van arribar a un desert i es van construir unes fortaleses frontereres, i després van retornar pel Danubi. No obstant els escites de la zona es van impressionar pel poder persa i van restar tranquils en els anys següents. Aquesta expedició pel relat d'Hèrodot es va produir vers el 513 aC i no el 521 aC. El 520 aC i el 519 aC Darios va consolidar el seu poder. Gòbries va reprimir una revolta a Elam i Oroetes, sàtrapa de Sardes, que estava en revolta encoberta contra el rei, fou assassinat pels seus soldats per odre reial, en càstig per la mort de Polícrates tirà de Samos, Mitrobates sàtrapa de Frígia i el fill d'aquest darrer. La revolta d'Aracòsia es va acabar amb la victòria persa de Gandutava en la que el líder rebel va ser capturat i executat. A Armènia els perses havien entrat al país però el general Dardases fou derrotat a Zuza (Arnen), i al cap de dos setmanes a Tigra, i finalment al cap d'un mes i mig a Uhyama; Darios va enviar reforços dirigits pel general Vaumisa, i els perses llavors van vèncer a Antiyari, la actual Tiyani al Kurdistan (abril). Tigranes I va perdre el tron, i fou substituït per Vahakn, mentre els armenis oferien una resistència de guerrilles. El sàtrapa d'Egipte Ariandes, del que se sospitava que es volia fer independent, fou destituït. El 519 aC foren sotmesos els libis i es creu que Cartago, que ara esdevenia veïna del Imperi, va poder pagar un tribut merament simbòlic. Darios va dirigir l'expedició contra els escites o sakes, i va creuar la mar Càspia i va capturar al rei escita Skunxa, col·locant al torn a un rei lleial (vers 518 aC). A la tardor del 517 aC va anar a Egipte i va pacificar la regió. Al seu retorn va fer executar Intafernes per traïció i va establir la nova divisió administrativa amb 23 satrapies: Persis Elam (Hoza) o Susiana Babel (Babairu) Assíria (Athura) Aràbia (Arabiyya) Egipte (Mudraya) Cilícia (Vora de mar) Lídia (Sardes) Jònia (Yauna) Mèdia (Mata) Armènia (Armina) Capadòcia Pàrtia Drangiana (Zranka) Ària (Haraiwa) Coràsmia (Huwarazmiya) Bactriana Sogdiana Gandara (Gandhara) Escítia (Saka) Satagídia (Tatagus) Aracòsia (Harahuwati) Maka A aquestes satrapies se'n van afegir de noves mes tard: Tigrajauda (Fonts del Tigris), Còlquida, Illes gregues (Petasos), Skudra (Tràcia i Macedònia, creada suposadament vers el 513 aC), Kush (Kusiya), Líbia (Putiya), Cartago (nominalment fou una satrapia), Síria, Palestina, Índia, Hircània, Carmània, Margiana, Mísia (Dascilios), Paflagònia i Pont, Frígia, Lícia, Cària, Psídia, i Fenícia i segurament alguna va desaparèixer. Entre els reis sotmesos (el regne dels quals era dins alguna satrapia) cal esmentar als reis de Cilícia, al de Bitínia, i al d'Armènia. Còlquida estava format per diversos regnes. Kush, Cartago o Líbia eren territoris considerats satrapies nominalment però de fet conservaren la independència. A Palestina l'autoritat principal era la del gran sacerdot. El 517 aC un armeni de nom Jalditta es va presentar a Dubala, prop d'Hillah, i es va fer passar per Nabucodonosor fill de Nabonid i fou proclamat rei sota el nom de Nabucodonosor IV, aixecant tota la Babilònia. Darios va enviar el general Intafernes (nom persa Vindafra) que va derrotar els sollevats en alguns encontres i es va presentar a Babel, que va ocupar el gener del 516 aC. Nabucodonosor IV va morir a la lluita. Aquest mateix any es van sotmetre a Darios el Quersonès traci, Perintos, Selímbria i Bizanci, i en general tota la regió entre el Bòsfor i l'Hel·lespont Es possible que fos el 513 aC que Darios dirigís l'expedició contra els escites i en aquest any va sotmetre Tràcia i Macedònia (el rei Amintes I va pagar tribut). El seu general Magabazos va sotmetre part de Tràcia i algunes ciutats gregues. Macedònia es va sotmetre voluntàriament. També Ariandes, el sàtrapa d'Egipte va incorporar Cirene al seu govern i així 4 noves satrapies es van afegir a l'Imperi: Escítia, Skudra (Tràcia i Macedònia), Yauna (illes gregues i Tessàlia) i Putaya (Líbia). Vers el 512 aC el nombre de satrapies es va fixar amb 20 que foren (segons la llista d'Heròdot): Jònia Lídia o Sardes Frígia Cilícia Síria i Palestina Egipte Gandara Susiana o Elam Babilònia o Assíria Mèdia Hircània Bactriana Armènia Carmània Aracòsia Pàrtia Gedròsia Matiana o Fonts del Tigris Còlquida Índia El 510 aC les ciutats gregues d'Àsia i algunes illes ja havien acceptar la sobirania persa i foren governades per tirans responsables davant el rei; es van crear partits properses (els anomenats grecs mèdics) a les principals ciutats de Grècia. El 508 aC es va produir una revolta a Elam, sufocada ràpidament. També foren sotmesos alguns pobles de Gandara, al sud de Kabul. El 500 aC els deposats oligarques de l'illa de Naxos va demanar ajut al sàtrapa de Lídia, Artafernes, germà de Darios, i aquest va enviar una flota a l'illa. Aristàgores de Milet va obtenir la sobirania de Naxos dels perses i va dirigir l'expedició però van sorgir conflictes amb el comandant persa, que va fer avisar l'illa i l'expedició va fracassar. Aristagores va veure el seu poder perillar per aquest incident i va iniciar la revolta de Jònia amb suport d'Atenes i Erètria. Nomes Efes va restar lleial a Darios. Sardes fou saquejada pels grecs, i Artace fou incendiada, però el sàtrapa Artafernes va resistir a l'acròpoli que no va poder ser ocupada. Les batalles terrestres i navals van seguir per sis anys fins que els perses van sotmetre totes les ciutats i illes revoltades. Artafernes va reorganitzar Jònia tan política com financerament. Aquests incidents van provocar l'increment dels partits properses a Atenes i altres ciutats, i els aristòcrates favorables als perses foren enviats a l'exili. Darios va decidir enviar una expedició militar dirigida pel seu gendre Mardoni, que va creuar l'Hel·lespont però les tribus tràcies, concretament els brigis, el van derrotar entre l'Estrimó i l'Axios, i la flota fou destruïda per una tempesta prop del Mont Athos, a l'extrem de la península d'Actea a Calcídia. Una segona expedició mes nombrosa (uns 20.000 homes) dirigida pel mede Datis, fou enviada pel rei, i va ocupar Erètria. Dirigida per Hippies, tirà exiliat d'Atenes, va desembarcar a Marató, a l'Àtica on el 490 aC els perses foren derrotats per una força atenenca de nou mil hoplites, deu mil auxiliars i 600 soldats de Platees dirigits per Miltiades. Mentrestant Darios va estar ocupat en la construcció de Persèpolis i en construccions a Susa, Egipte i altres llocs. Va construir un canal entre el Nil i la mar Roja. El 497 aC va inaugurar aquest canal personalment. El mateix any va fer executar Arandes per traïció i va retornar a Pèrsia. El 486 aC va començar amb una revolta a Babilònia en la que el sàtrapa Zopiros fou assassinat, però el seu fill Magabizos va entrar a la ciutat, la va saquejar i va posar fi a la rebel·lió. Darios preparava una tercera expedició (que volia dirigir personalment) contra Grècia, quant es va produir la revolta d'Egipte que se suposa dirigida pel sàtrapa persa, i poc després el rei va morir (vers finals del 486 aC o el 485 aC) després d'un regnat de 36 anys. Fou enterrat a Naqa-i-Rostam al sepulcre que ja havia preparat. Havia designat com a successor el seu primogènit Xerxes I, nascut del seu enllaç amb Atossa. Fonts primaries del regnat de Darios I: Inscripció de Bishutun, texts i monuments de Persèpolis, Susa, Babilònia i Egipte, uns inscripció trobada a Gherla (Romania), una carta de Darios a Gadates, i la narració d'Hèrodot i algun altre autor clàssic.
- Dareios I. (staropersky Dárajavauš; * kol. 550 př. n. l. ; † listopad 486 př. n. l. ) byl perský velkokrál z rodu Achaimenovců vládnoucí v letech 522–486 př. n. l. Pocházel z mladší, Ariamnovy větve rodu, která se od hlavní linie oddělila po polovině 7. století př. n. l. Jeho otcem byl Hystaspés (Vištáspa), dědem Arsamés (Aršáma) a praprapradědem Achaimenés (Hachámaniš), zakladatel dynastie. Do dějin se Dareios zapsal hlavně jako skvělý organizátor a stavebník, méně už jako zdatný vojevůdce, i když ani v tomto ohledu nebyl zdaleka neúspěšný.
- Darío I el Grande (en persa antiguo Dārayawuš, "aquel que apoya firmemente el Bien", en persa moderno داریوش Dâriûsh, en griego clásico Δαρεῖος Dareîos), fue un rey aqueménida de Persia.
- Dareios I (pers. داریوش, Dâriûsh, muinaispersiaksi Darayavaush, kreik. Δαρεῖος, noin 549 eaa. – 485 eaa. ) oli Persian kuningas 521 eaa. – 485 eaa. Dareios kuului Akemenidien hallitsijasuvun sivuhaaraan. Hän kaappasi vallan Kyyros Suuren pojalta Smerdiiltä. Heti Dareioksen noustua valtaan puhkesi useita kapinoita, jotka hän kuitenkin sai kukistettua. Dareios uudisti Kyyros Suuren perustaman valtakunnan hallintoa, muun muassa niin sanotun satraappi-järjestelmän avulla. Hän uudisti myös valtakunnan verotusta ja aloitti suuria rakennusprojekteja. Dareios uudisti myös lainsäädäntöä joka oli pysynyt miltei ennallaan Hammurabin ajoista lähtien. Dareios laajensi valtakuntaansa aina Armeniaan ja Pontokseen asti. Hän hyökkäsi myös Intiaan ja valtasi Indus-joen laakson. Hän teki myös sotaretken nykyisessä Ukrainassa asuvia skyyttejä vastaan vuonna 512 eaa. Dareioksen armeija ylitti Tonavan ja eteni ehkä jopa Volgalle asti. Dareios lähetti myös sukulaisensa Mardonioksen valtaamaan Traakian. Tunnetuin Dareios on luultavasti siitä että hän lähetti armeijan rankaisemaan Ateenaa ja Eretriaa siitä että nämä olivat auttaneet Joonian kreikkalaisia kapinassa Persiaa vastaan. Ateenalaiset löivät persialaiset joukot Marathonin taistelussa vuonna 490 eaa.. Dareioksen poika Kserkses I yritti Dareioksen kuoleman jälkeen vallata Kreikan, mutta hänkin epäonnistui.
- Darius I, dit Darius le Grand, est un grand roi de l'Empire perse; il appartient à la dynastie des Achéménides. Darius est né vers -550. Il est le fils d'Hystaspès, et le petit-fils d'Arsamès. Dans son inscription à Behistoun, Darius se présente comme descendant en droite ligne d'Achéménès, mais il s'agit sans doute, contrairement à ce qu'il affirme, d'une branche qui n'a pas produit de rois jusqu'à lui. Darius porte les titres auliques de « porte-carquois » de Cyrus II, puis de « porte-lance » de Cambyse II lors de la conquête de l'Égypte. Il épouse une des filles de Gobryas, l'un des sept conjurés, qui lui donne trois fils dont Artobarzanès l'aîné, et Ariabignès.
- Dareiosz, elterjedt latinos írásmóddal Dáriusz vagy Dárius, perzsául Dárajavaus (Kr. e. 549. körül – Kr. e. 486/485 Hüsztaszpész fia, Akhaimenész leszármazottja, perzsa nagykirály volt Kr. e. 522 és Kr. e. 486/485 között. Nevének átírásai: modern perzsa: داریوش; héber: דַּרְיָוֶשׁ; ógörög: Δαρεῖος . A latin nyelven író római történészek a Darius nevet használták. Nagy államférfiként és jó szervezőként tartjuk számon. Teljesen átalakította hazája kormányzati rendszerét és jogi szabályait . Hadvezérként, hódítóként közel sem volt olyan sikeres, mint Nagy Kürosz. Hadserege éppen hogy, csak megmenekült görög segítséggel a szkíták elleni hadjáratban. Többször is próbálta elfoglalni Görögországot, de Kr. e. 492-ben a flottája viharba került, és megsemmisült, két évvel később pedig az athéniak győzték le seregét Marathónnál. Sírjának megépítését még életében elrendelte, melyet Perszepolisztól nem messze, a Naks-e Rosztam-i majdnem merőleges sziklafalba vágatott.
- Dario I cinse anche la corona d'Egitto con il nome di Stutra.
- ダレイオス1世（Dareios I, 紀元前558年頃 - 紀元前486年） はアケメネス朝ペルシア第3代の王（在位：紀元前522年 - 紀元前486年）。通称、ダレイオス大王。
- Darius de Grote, zoon van Hystaspes, was van 522 v. Chr. tot 485 v. Chr. koning van Perzië, uit het huis der Achaemeniden.
- Dareios den Store (persisk داریوش Dâriûsh, gammelpersisk 𐎭𐎠𐎼𐎹𐎺𐎢𐏁 Dārayawuš «som holder det gode fast»), sønn av Hystaspes var persisk konge fra 521 f. Kr. til 485 f. Kr.
- Dariusz I Wielki władca perski z dynastii Achemenidów panujący od 521 do 485 p.n.e. , syn Hystaspesa (Wisztaspa). Zasłynął dzięki wprowadzeniu w swym państwie sprawnej organizacji administracyjnej i politycznej oraz licznym podbojom.
- Dario I, cognominado o Grande,, era filho de Histaspes. Seu nome em persa moderno é داریوش (Dóriush) e em hebraico דַּרְיָוֶשׁ (Daryawesh); já em grego antigo as fontes chamam-no Δαρεῖος (Dareios) e os indianos chamavam-no de दरायु (Darāyu) em sânscrito). Foi rei da Pérsia desde meados de 521 a.C. a 486 a.C. , e subiu ao trono com um golpe de estado que afastou o usurpador Smerdis. Todavia, o historiador grego Heródoto explica que a ascensão de Dario ao trono se deu por meio de uma espécie de sortilégio entre os líderes do golpe: antes do amanhecer, cavalgariam, todos juntos, pela planície, em direção ao nascente, e se o cavalo de algum deles se empinasse e relinchasse no instante em que o sol despontasse no horizonte, isto seria um sinal divino indicando quem deveria ser o imperador. Empinou-se, e relinchou, para o sol nascente, o cavalo de Dario. Nos séculos VI e V a.C. , os persas dominavam a Anatólia, a Síria, a Palestina, o Egito, a Armênia e a Mesopotâmia, além do próprio planalto do Irã. Dario I, senhor desse grande império, deu ênfase à defesa para consolidar suas fronteiras e para isso incrementou os efetivos de arqueiros. Criou também uma organização com divisões de dez mil homens, distribuídos em dez batalhões, cada um deles com dez companhias. Dividiu o Império Persa em províncias e nomeou administradores de sua confiança. No Império, as comunicações, o comércio e o deslocamento de tropas eram facilitados por grandes estradas. Com o exército assim organizado, lutou contra os citas, vasta nação nômade que se dispersava da foz do Danúbio e das regiões ao norte dos mares Negro e Cáspio até o planalto do Pamir; subjugou a Trácia e a Macedónia; e expandiu os limites do Império, em direção ao leste, até o rio Indo. Foi na época de Dario que o reinado Aquemênida alcançou seu apogeu, tanto em extensão territorial quanto em poder político. Dario e seu filho e sucessor, Xerxes I, sofreram, contudo, sucessivas derrotas ao tentarem dominar a Grécia. Em 492 a.C. foi enviada uma expedição, comandada pelo general Mardónio, para controlar uma rebelião nas cidades gregas da costa da Ásia Menor e, em seguida, conquistar a Grécia, mas apesar das vitórias na Ásia, o exército persa seria derrotado em território europeu, nas batalhas de Maratona e Platéia. Dario foi sucedido por seu filho Xerxes (Khashayar). No reinado de Xerxes é que última grande campanha militar contra os Gregos foi empreendida, tendo como resultado a derrota final dos persas na batalha naval de Salamina. Essas derrotas impostas pelos gregos, somadas à crise da autoridade persa na Ásia Menor, às revoltas dos povos dominados e às disputas pelo poder, enfraqueceram o Império Persa, que acabaria vindo a ser conquistado, um século e meio após a morte de Dario, pelo rei macedônio Alexandre, o Grande. A capital dos Aquemênidas foi a cidade de Persépolis. Xerxes, filho de Dario, foi sucedido por sete outros reis, sendo o último deles o Imperador Dario III, que foi vencido por Alexandre. A história do reinado de Dario ficou relatada na inscrição de Behistun, no atual Irã.
- Darius I cel Mare (Dîryayas), fiul lui Hystaspes, s-a născut în anul 550 î. Hr. şi a devenit rege al perşilor în. În perioada sa, Imperiul Persan a cunoscut apogeul puterii şi al întinderii teritoriale, devenind cel mai vast şi cel mai puternic stat din Orientul Apropiat sau Mijlociu. Darius I a mutat capitala Imperiul Persan la Persepolis. A anexat Punjabul în 517 i. Hr.. Porneşte într-o expediţie împotriva sciţilor în, soldată însă cu un eşec. Darius I a vrut să cucerească Grecia, dar a fost înfrânt la Marathon. Moare înainte de a porni în a doua expediţie împotriva grecilor. Sarcina de a răzbuna onoarea persană îi este transmisă fiului său, Xerxes I. Acest articol sau această secţiune trebuie pus(ă) în formatul standard. Ştergeţi eticheta la încheierea standardizării. Acest articol a fost etichetat în mai 2007 Darius I a fost urmaşul lui Cambis la tron. Imperiul său s-a extins la este către India. Imperiul persan era compus din 20 de provincii conduse de satrapi a cărui datorie era să prevină revoltele şi să ridice taxele. Ţările supuse plăteau tribute în aur, argint sau produse în funcţie de circumstanţe: ţările mai mici plăteau 450 talanti de argint (15.120 kg) şi 100.000 oi/an; India plătea 360 talanti de argint (8.352 kg). Darius I şi-a tratat supuşii cu o bunătate remarcabilă tocmai cand un duşman înfrânt se aştepta la cea mai nemiloasă cruzime. A încurajat comerţul şi a bătut o monedă proprie - dareicul. Darius I a introdus respectul pentru studiu. Darius I era nerăbdător să înveţe lucruri noi despre lumea cucerită. El i-a incurajat pe arheologii din Babilon să-şi îmbunătaţească cunoştiinţele şi a fondat o şcoală medicală la Saia. Dat fiind că persii fuseseră un popor fără ieşire la mare, Darius I a vrut să-şi extindă cunoştintele despre mare. El l-a trimis pe unul dintre căpitani, pe nume Scylax, să exploreze Indusul, apoi să navigheze de-a lungul coastei, până la Marea Rosie. Au fost găsite tăbliţe de piatră care menţionează faptul că Darius I a renovat anticul, dar nefolositul canal ce lega Nilul de Marea Rosie în Golful Suez: "Apoi acest canal a fost sapat asa cum am poruncit eu si vase au navigat din Egipt prin acest canal spre Persia, potrivit dorintei mele".
- Дарий I (др. -перс. Дараявауш, что означает «Добронравный»; 550 — 486 гг. до н. э. ) — персидский царь. Представитель младшей линии Ахеменидов, сын Виштаспы (греч. Гистаспа). Дарий был провозглашён царём заговорщиками после убийства Гауматы. По вступлении на престол ему исполнилось 28 лет. Для окончательного закрепления своих прав на царскую власть Дарий женился на дочери Кира II Атоссе.
- Dareios I, född 549 f. Kr. , död i november 486 f. Kr. , var en Perserpersisk storkonung. Han kallas ofta Dareios "den store". Hans persiska namn betyder ordagrant "upprätthållande det goda". Dareios räknas efter Kyros II som den mest betydande storkonungen av det persiska Akemeniderriket. Han gjorde sig mest känd för att ha skapat det persiska rikets organisation. Persien indelades i tjugo områden, satrapier, med en ståthållare (satrap) i ledningen. Ett skatteväsen inrättades, man byggde vägar, inrättade en kejserlig postlinje och präglade guldmynt. Satrapierna hade visst självstyre, men lämnade soldater till den likaledes upporganiserade armén. Det antas att de förvaltningsreformer som Dareios genomförde gällde som förebildliga ännu långt efter Akemeniderrikets slut och kanske till och med influerade organiseringen av Romerska riket. Dessutom anses Dareios också som gynnare av konsterna, särskilt arkitekturen, vilket avsatte sig i grundandet av Persepolis och byggnadsverksamheterna i andra residensstäder, framför allt Susa. Dareios ses dock även som den som inledde perserkrigen och invasionen av Antikens GreklandGrekland, som strandade 490 f. Kr. vid slaget vid Maraton. Ändå kunde inte ens uttalade motståndare till perserna som den grekiske dramatikern Aischylos låta bli att framställa honom i ett positivt ljus.
- Büyük Darius M. Ö. 552 - 485 yılları arasında İran'ı yönetmiş olan imparator. Modern Farsça´da adı داریوش (Dâryûsh), İbranice kaynaklarda דַּרְיָוֶשׁ (Daryaweş) Antik Yunanca´da Δαρεῖος (Darios), Latince ve Romalı tarihçilerin notlarında ise Darius biçiminde geçer. Ayrıca Darius yaptığı fetihler ile Persler için çok önemli sayılır.
- Дарій І Великий — перський цар, один із найвизначніших правителів в історії Давнього Сходу, народився у 550 до н. е. , помер у 486 до н. е..
- 大流士一世（波斯语：داریوش；希腊语：Δαρείος；中文圣经译为“大利乌”）即大流士大帝，波斯安息省长希斯塔斯皮斯的儿子，公元前521年至前485年波斯帝国阿契美尼德王朝君主。 对大流士生平的记载，主要来自在伊朗西南部克尔曼省札格羅斯山发现的贝希斯敦铭文（根据离它最近的村庄名称），铭文镌刻在离地100米高的峭壁上，有25米长，使用了三种文字对照：古波斯语、埃兰语和阿卡德语。虽然铭文是大流士授意镌刻的，但根据古代希腊历史学家希罗多德和克特西亚斯的记载对比，许多主要史实还是比较真实的。 在大流士早年时，他属于皇室家族的分支，但居鲁士大帝怀疑他曾参与反对皇室的阴谋。居鲁士去世后他作为侍卫随新皇帝，居鲁士的儿子冈比西斯二世去埃及，在公元前521年3月，冈比西斯二世自杀身亡，居鲁士的另一个儿子巴尔狄亚在米底即位。大流士赶往米底，在6家波斯贵族的帮助下，在当年10月杀死巴尔狄亚，宣布他为正统的阿契美尼德家族继承人，即位为皇帝，并和居鲁士大帝的女儿结婚，当时他的父亲和祖父尚在世，所以他并没有得到普遍认可，各地贵族纷纷起兵，东方各省先后宣布独立。大流士虽然手无重兵，但因为各地造反互不协调，独立作战，所以从公元前520年到前519年间，他仍能将各地造反一一平定。 公元前519年，他进攻里海东岸的西徐亚人，进兵印度河谷，前518年巡查埃及，前513年他征服希腊色雷斯东部，然后跨过多瑙河，进攻西徐亚人的欧洲领土，据希罗多德记载，他甚至已经到了伏尔加河沿岸，他夺取了爱琴海上的几个岛屿，马其顿人已经投降。 根据铭文记载大流士信仰琐罗亚斯德教，具有很强的组织能力，他健全了国内的行政制度，划分省区，明文确定各省的贡赋数目，统一货币和度量衡，铸造金币，将波斯帝国的疆域扩大到高加索山区。他虽然极度信仰琐罗亚斯德教，但尊重所辖各民族自己的宗教信仰，允许犹太人在耶路撒冷重修神殿，也允许各民族修整自己的神殿，他的名字也在埃及的孟菲斯神庙的铭文中出现过，甚至在梵蒂冈的铭文中都出现过，他允许其他宗教的祭司掌管当地的宗教权力，为阿波罗神庙地产免税，所以在波斯和希腊的战争中，所有小亚细亚和欧洲的希腊神庙祭司都站在波斯一边，警告希腊不要抵抗。 他执行促进帝国商业和贸易的计划，开辟海上航路，他派舰队探索印度洋，打通从印度河口到埃及的海上航线，开辟从尼罗河到苏伊士的运河，根据铭文可以看出，他的船只可以从尼罗河穿过红海直达波斯(当时尚没有苏伊士运河)。 他的船队曾经到过迦太基，探索过西西里岛和意大利。 公元前499年，雅典和埃雷特利亚支持爱奥尼亚人反对波斯的起义，大流士派他女婿马多尼奥斯率领舰队进攻雅典，陆上军队被峭壁所阻，舰队被风暴所毁。前490年，戴蒂斯率舰队再次出征，踏平埃雷特里亚，但在马拉松被雅典击败。而海軍則因當時雅典全城人全体出动，每人手持一面镜子，将阳光聚焦烧毁波斯舰队而覆滅。前486年埃及爆发起义，平定起义后他准备第三次远征雅典，但前485年10月去世。 阿契美尼德王朝还有两位大流士：大流士二世和末代皇帝大流士三世，大流士三世被亚历山大大帝击败身亡，而后波斯被古代马其顿王国灭亡。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
