| dbpprop:abstract
|
- Darius III (Artashata) was the last king of the Achaemenid Empire of Persia from 336 BC to 330 BC. It was under his rule that the Persian Empire was conquered during the Wars of Alexander the Great. (For more information on the name, see the entry for Darius I.)
- Dareios III. , auch Kodomannos, war als Nachfolger des Arses von 336 v. Chr bis 330 v. Chr. der letzte persische König des Achämenidenreichs, das von Alexander dem Großen erobert wurde. Dareios III. war Urenkel von Dareios II. (über dessen Sohn Artostes) und Enkel von Arschames oder Arsanes.
- Darios III Codomà fou el darrer rei aquemènida del Imperi persa, del 336 aC al 330 aC. El seu nom ari era Artašata i s'havia distingit en la guerra contra els caducis. Havia servit també com a correu reial, i era probablement sàtrapa d'Armènia (d'eon la família per part de mare tenía origen) nomenat vers el 438 aC. Vers el 337 aC es va revoltar a Armènia contra el rei Arsès al·legant la seva joventut i que estava dominat pel seu visir, l'eunuc Bagoas. Mort Arsès per Bagoas, Artašata fou proclamat rei amb el suport de la noblesa, i Bagoas fou executat. Diòdor de Sicília diu que Bagoas va matar a Arsès i va proclamar rei a un parent, un cosí que fou Darios III Codomà, al que volia dominar però quant el nou rei no es va deixar controlar el va voler enverinar, però Darios III se'n va assabentar i el va obligar a beure el verí. La genealogia de Darios III esta establerta de la següent manera: El seu pare fou Arsames i el seu avi Ostanes. Aquest darrer era fill de Darios II de Pèrsia Ocos, i germà d'Artaxerxes II de Pèrsia Memnon. La seva mare fou Sisygambis, filla de Artaxerxes II de Pèrsia Memnon i de la reina Stateíra, i neta d' Hidarnes III d'Armènia. El 336 aC Filip II de Macedònia va rebre l'autorització de la Lliga de Corint (de la que era hegemon) per iniciar la guerra contra Pèrsia per la violació dels temples d'Atenes durant la segona guerra mèdica. Filip va enviar als generals Parmeni i Àtal al front d'un exercit amb l'encàrrec d'alliberar als grecs que vivien sota domini persa. Ja havien conquerit les ciutats de l' Àsia Menor des Troia al riu Madraios, quant fou assassinat Filip i la campanya es va acabar. El 334 aC el fill de Filip, Alexandre el gran, confirmat com hegemon de la lliga de Corint, va deixar la regència de Macedònia a Antípater i va envair altre cop l'Àsia Menor. Amb un exercit de 12000 macedonis, 5000 mercenaris, 5000 odrisis, tribalis i il·liris, 1000 agrianis i 4500 genets i 4500 cavalls, i amb 160 vaixells (galeres) va iniciar la guerra creuant els Dardanels per Lampsacos, i va creuar el riu Granicos, prop del qual es va enfrontar amb les forces enviades pels sàtrapes de Mísia, Frígia i Lídia en el lloc anomenat Camps Adrastians, essent totalment derrotat els perses. El govern de l'Hel·lespont fou confiat a Cales, amb el títol de sàtrapa, i Alexandre va seguir cap a Lídia. Bitínia es va proclamar independent. Els perses van atacar per mar les illes de Cos i Lesbos, que foren ocupades pel grec (al servei de Pèrsia) Memnó de Rodes. Les ciutats gregues de l'Àsia Menor van obrir les portes a Alexandre. El 333 aC Alexandre va entrar a Sardes sense lluita i va dominar tota la Lídia i la Frígia Hel·lespòntica. Milet es va resistir però fou assaltada i conquerida. Halicarnàs, defensada per Memnó, fou també ocupada i va seguir tota la Cària, de la que fou expulsat el rei Orontobates i on la princesa Ada de Cària, que resistia al rei, es va sotmetre a Alexandre. Memnó va marxar cap a Quios, que va ocupar (també va ocupar altres illes menors de la mar Egea), i va assetjar Mitilena a Lesbos però va morir a la lluita, i Darios va perdre al únic general que podia fer front als macedonis. Alexandre va conquerir Lícia, Pamfília, Psídia i la resta de Frígia, on a Gòrdion va trencar amb la seva espasa el nus gordià. Va seguir per la costa de Paflagònia i va arribar fins el Pont. Després va anar cap a Capadòcia i en va ocupar l'occident; després va avançar cap a Cilícia i va entrar a Tars sense lluita. Els perses van decidir presentar batalla al Taure, a Issos, combat que es va lliurar el novembre. Darios va perdre els nervis quant encara el combat no estava decidit, i va fugir, i els seus van perdre llavors la batalla. La seva mare, la seva dona i dues filles foren fetes presoneres al campament persa i tot i que foren molt ben tractades la dona i germanastre de Darios, Statira, va morir el 331 aC probablement de part. El sàtrapa de Cilícia, Arsames i el d'Egipte, Sabaces, van morir en aquesta batalla. Un macedoni, Amintes, es va presentar a Egipte com a nou sàtrapa, però no fou acceptat i el sàtrapa legítim, Mazaces, el va rebutjar. El deu reis de Xipre encapçalats per Nicocreó de Salamina, es van sotmetre a Macedònia. Les illes ocupades pels perses foren recuperades per la flota greco-macedònia amb suport de la flota de Cària. Darios va intentar reunir un altre exercit, i va demanar contingents a totes les satrapies. Alexandre no tenia ningú per fer-li front i el 332 aC va avançar cap a Fenícia i va ocupar les seves ciutats. Tir va resistir però fou ocupada després de set mesos. Abdalònim fou nomenat rei a Sidó. Gaza va resistir dos mesos. Avançat l'any els macedonis van arribar a Pelúsium i de allí van anar cap a Memfis; el sàtrapa Mazaces no va oferir resistència i es va sotmetre a Alexandre al que els sacerdots van coronar com a rei del Alt i Baix Egipte en una cerimònia feta a Memfis. A Egipte fou fundada Alexandria i tot seguit els macedonis van anar a Cirenaica i cap l'oasi de Siwa. Doloaspis i Petisis foren nomenats governadors civils del Alt i Baix Egipte sota supervisió militar de dos generals macedonis, i es van crear les províncies de Líbia (de la que fou nomenat governador Apol·loni) i Aràbia (de la que fou nomenat governador Claòmenes). Cirene va acceptar formalment el domini macedoni el 331 aC i Alexandre va sortir d'Egipte cap a Síria, va creuar l'Eufrates prop de Capsacos, i el Tigris por de Bedzabe i va trobar l'exèrcit persa a la batalla de Gaugamela, prop d'Arbela. La batalla una vegada mes encara no estava decidida quant ja Darios la va donar per perduda i va fugir. Alexandre va entrar llavors a Babilònia i el sàtrapa Mazeos, que s'havia destacat a la darrera batalla, se li va sotmetre i fou confirmat al càrrec però amb l'administració militar i financera a càrrec d'oficials macedonis. Mentre Darios havia fugit a Ecbatana. Alexandre va seguir cap a Susa que va ocupar, i nomes va trobar una petita resistència a Tang-i-Rashkan dirigida pel sàtrapa de Persis, Ariobarzanes, que fou aplanada, entrant finalment a Persèpolis i Pasargada, d'eon el sàtrapa ja havia fugit. De Pasargada els macedonis van anar cap Ecbatana, i Darios III en va fugir. Armènia es va fer independent sota el rei Vahé però els macedonis van arribar al país i en van assolir el control i fins i tot alguns principats georgians es van sotmetre a Macedònia. El 330 aC Darios III va arribar a Bactriana on el sàtrapa del país, Bessos, el va assassinar i es va proclamar rei de Pèrsia. Llavors els nobles de Pèrsia van reconèixer com a rei a Alexandre. Aquest va trobar el cadàver de Darios i li va donar un gran funeral d'estat, i es va casar mes tard amb la seva filla Statira.
- Dareios III. Kodomannos byl perský velkokrál z rodu Achaimenovců vládnoucí v letech 336–330 př. n. l. Jeho otcem byl Arsanés, vnuk krále Dareia II. , matkou Sisygambis, dcera Artaxerxa II. Dareios III. byl poslední achaimenovský král, který ovládal celou říši, jeho krátkodobý nástupce Béssos (užívající jako král jména Artaxerxés IV. ) měl v moci již jen východ monarchie.
- Darío III Codomano (en persa moderno داریوش Dāriyūsch, en persa antiguo Dārayavahusch o Dārayavausch), último rey persa de la dinastía aqueménida. En el año 338 a. C. el visir y eunuco Bagoas, jefe de la guardia real, envenenó al rey Artajerjes III, y promovió el ascenso de Arsés, hijo de Artajerjes. Sin embargo, ante el riesgo de que Arsés pudiera eliminarle, envenenó a Arsés a principios del año 336 a. C. , e intentó instalar en el trono a un nuevo monarca que le resultara más fácil de controlar. Eligió para este fin a Darío, miembro relativamente lejano de la dinastía real, que se había distinguido en combate de campeones durante la guerra contra los cadusios (cadusii) del noroeste de Irán, y que servía en ese momento como mensajero real (Plutarco, Vida de Alejandro, 18.7-8). Darío era hijo de Arsames, hijo a su vez de Ostanes (hermano de Artajerjes II), y de Sisigambis, hija de Artajerjes II Mnemón; el apelativo Codomano parece ser una forma adaptada al griego de su verdadero nombre, antes de adoptar el de Darío, para así evocar a Darío I y ganar legitimidad sobre el trono. El nuevo rey pronto demostró ser más independiente y capacitado de lo esperado por Bagoas, que intentó recurrir de nuevo al veneno para eliminar al rey persa. Sin embargo, esta vez no tuvo éxito, ya que Darío, prevenido de las intenciones de Bagoas, le ordenó beber de la copa envenenada que éste le ofrecía.
- Dareios III Kodomannos oli Persian kuningas vuosina 336 eaa. –330 eaa.. Vuonna 380 eaa. Eunukki Bagoas murhasi Persian kuninkaan Artakserkses III:n ja jonkin ajan kuluttua hänen poikansa Arsesin. Hän teki entiselle kuninkaalle kaukaista sukua olevasta prinssi Kodomannosista kuninkaan. Kodomannos otti itselleen hallitsijana nimen Dareios. Kun Dareios yritti omaksua itsenäisemmän kannan, Bagoas yritti murhata hänet myrkyllä. Mutta Dareios sai vihiä murha-aikeista ja pakotti Bagoasin itse juomaan myrkyn. Vuonna 336 eaa. Makedonian kuningas Filippos II lähetti armeijan vapauttamaan Vähä-Aasiassa olevia Persian vallassa olevia kreikkalaisia kaupunkivaltioita. Filippoksen kuoltua hänen poikansa Aleksanteri Suuri jatkoi isänsä suunnitelmia. Vuonna 334 eaa. hän aloitti sotatoimet. Dareios otti itse komennon ja johti joukkonsa Aleksanteria vastaan. Aleksanteri löi hänet kahdesti, Issoksen taistelussa vuonna 333 eaa. ja Gaugamelan taistelussa vuonna 331 eaa. Issoksen taistelun jälkeen Dareios pakeni ja jätti jälkeensä äitinsä, vaimonsa ja lapsensa. Dareios pakeni itään ja vuonna 330 eaa. Baktrian satraappi Bessos murhasi hänet.
- Darius III Codoman est roi de Perse de -336 à sa mort en -330. Vaincu par Alexandre le Grand, il est le dernier roi de la dynastie achéménide.
- ダレイオス3世（英語：Darius III, ペルシア語： داریوش 、紀元前380年？ - 紀元前330年）は、アケメネス朝ペルシアの最後の王（在位：紀元前336年 - 紀元前330年）。ダーラヤワウ3世、ダーラヤワウシュ3世とも。 母はシシュガンビス、妻はバルシネ。娘にのちにアレクサンドロス3世の妃となったスタテイラ、ヘファイスティオンの妻になったドリュペティスがいる。 なお、ダレイオス3世の画として有名なこの参考画像は、火山の噴火によって埋没したポンペイから出土したものである。
- Darius III Codomannus, die regeerde van 336 tot 330 v. Chr. , was de laatste koning van het Perzische Rijk uit de dynastie der Achaemeniden. Zijn regering stond vrijwel geheel in het teken van de strijd tegen Alexander de Grote. Nadat in September 338 koning Artaxerxes III was overleden, bracht de machtige eunuch Bagoas diens jongste zoon Oarses op de troon; deze regeerde onder de naam Artaxerxes IV, en werd twee jaar later het slachtoffer van de intriges van Bagoas, die daarop een achterkleinzoon van Darius II voor de opvolging aanduidde. Deze besteeg als Darius III in 336 v. Chr. de Perzische troon. De nieuwe koning was echter niet de gewillige marionet van Bagoas, zoals deze zich had voorgesteld. Hij begon onmiddellijk een persoonlijke koers te varen en kwam daardoor onvermijdelijk in aanvaring met Bagoas. In deze machtsstrijd trok Bagoas aan het kortste eind: hij moest zelf de gifbeker drinken die voor de koning was bestemd… Intussen was het voor de buitenwereld steeds duidelijker geworden dat het centrale gezag in Perzië niet sterk genoeg meer was om de binnenlandse problemen de baas te blijven en bij de heterogene bevolking een gevoel van nationale eenheid op te dringen. Dat was in de eerste plaats de jonge Alexander de Grote opgevallen… Nadat hij afgerekend had met eventuele haarden van opstand in zijn eigen rijk, trok hij in 334 met een leger van 35.000 man over de Hellespont, met de bedoeling de Grieken definitief te bevrijden van de politieke hegemonie van Perzië. Een eerste Perzisch leger werd bij de Granicusrivier op de vlucht gedreven… Darius rekende echter nog altijd op zijn onuitputtelijke mensenreserves die hij meende te kunnen inzetten tegen "die Macedonische roversbende", zoals hij het leger van Alexander smalend noemde. Alexander van zijn kant vreesde dat de Perzische vloot voortdurend kon oversteken naar Griekenland en hem zo verplichten zich naar zijn thuisland terug te trekken. Om dat te verhinderen veroverde hij, alvorens het binnenland in te trekken, de Perzische kuststeden van de Middellandse Zee. Intussen had Darius III een geweldig leger op de been gebracht en rukte op tegen de indringer. In de slag bij Issus liet hij echter zijn leger in de steek en wist te ontkomen. Zijn knappe echtgenote én de rest van de koninklijke familie viel Alexander in handen. Toen de koning vervolgens om onderhandelingen verzocht, verklaarde Alexander zich enkel tot onderhandelen bereid indien Darius hem als zijn meerdere wou erkennen. Nooit eerder in de geschiedenis was een Perzische koning zo diep vernederd… Terwijl Alexander afrekende met de laatste Perzische vlootbasis Tyrus, bracht Darius III opnieuw een massaal leger op de been en wachtte Alexander op bij Gaugamela aan de Tigris. Zodra de Macedoniërs zich op de Perzische massa stortten, verloor Darius zijn zelfbeheersing en vluchtte het bergland in, terwijl zijn troepen zonder leider totaal werden uiteengeslagen. De koninklijke residentiesteden Susa, Babylon en Persepolis openden hun poorten voor de overwinnaar. In de algemene verwarring die daarop volgde werd het prachtige paleis van Persepolis, dat grotendeels uit cederhout bestond, de prooi van de vlammen. Nadat ook de vierde residentiestad Ecbatana ingenomen werd, was de situatie van Darius III hopeloos geworden. Op de vlucht voor Alexander werd de laatste der Achaemeniden verraderlijk vermoord door een van zijn satrapen, Bessus. De ambitieuze verrader die zijn koning vermoord had, probeerde hem onder de naam Artaxerxes V op te volgen en begon een guerrillaoorlog tegen Alexander. Dat was niet naar de zin van de Perzische soldaten: na drie jaar moest Bessus zich gewonnen geven en leverden zijn eigen strijdkrachten hem uit aan Alexander, in ruil voor vrede. Alexander, die respect had opgevat voor zijn vermoorde tegenstander, liet de koningsmoordenaar door een Perzische rechtbank ter dood veroordelen wegens hoogverraad. Bessus werd op gruwelijke wijze terechtgesteld. Met Darius III was een einde gekomen aan de dynastie der Achaemeniden, die sinds de 7e eeuw v. Chr. over het Perzische Rijk hadden geregeerd.
- Dareios III eller Codomannus, var den siste kongen i Akamenide-dynastiet i Persia fra 336 f. Kr. til 330 f. Kr.. Han ble avsatt etter erobringen til Aleksander den Store. Etter at den ambisiøse ministeren Bagoas myrdet kong Artaxerxes III av Persia i 338 f. Kr. og hans sønn Arses i 336 f. Kr. , forsøkte han å innsette en ny monark som ville være enklere å kontrollere. Han valgte Codomannus, en fjern slektning i det kongelige hus som hadde utmerket seg i kamp i en krig mot kadusianerne og tjente på den tiden som en kongelig budbringer. Codomannus var sønn av Arsames og hans bestefar var Ostanes, en av brødrene til Artaxerxes og hans bestemor var Sisygambis, datter til Artaxerxes II. Codmannus tok det kongelige navnet Dareios III og demonstrerte raskt sin uavhengighet fra hans morderiske velgjører. Bagoas forsøkte da å forgifte Dareios også, men han ble advart og tvang Bagoas til å drikke giften selv. Den nye kongen var i kontroll over et ustabilt imperium. Store deler ble styrt av satraper som var misunnelige og ikke til å stole på. Innbyggerne var misfornøyde og opprørske. I 336 f. Kr. ble Filip II av Makedonia autorisert av Korinth-ligaen som sin øverste leder til å sette i gang en hellig krig som hevn mot perserne for å ha vanhelliget og brent templene i Aten i løpet av den andre perserkrigen. Han sendte en styrke inn i Lilleasia under kommandoen av hans generaler Parmenion og Attalus for å «frigjøre» grekerne som levde under persisk kontroll. Etter at de tok de greske byene i Asia fra Troja til Maiandros-elven, ble Filip myrdet og hans kampanje ble stoppet mens hans arving konsoliderte sin kontroll over Makedonia og resten av Hellas. Våren 334 f. Kr. hadde den arvingen, Aleksander den Store, selv blitt akseptert som leder av Korinth-ligaen. Han invaderte Lilleasia i spissen for en samlet gresk armé og stod nesten umiddelbart ansikt til ansikt med og nedkjempet en tallmessig overlegen persisk styrke ved slaget om Granicuselven. I 333 f. Kr. tok Dareios kontrollen over hæren personlig mot den greske kongen, men hans mye større hær ble utflanket og slått i slaget ved Issos og Dareios ble tvunget til å flykte og etterlot sin stridsvogn, sin leir og sin famile som ble tatt av Aleksander. I 331 f. Kr. døde Dareios sin søster-kone Statira, som ellers hadde blitt tatt godt vare om, i fangenskap, visstnok i barselseng. Etter å ha nedslått Dareios sine fredsforslag, slo Aleksander ham igjen i september i slaget om Gaugamela. Da hans fører av stridsvognen ble drept, ble Dareios slått over ende, noe som satte i gang en generell flukt da hans tropper fikk panikk over det de trodde var kongens død. Dareios flyktet så til Ecbatana for å reise en fjerde armé mens Aleksander tok Babylon, Susa og den persiske hovedstaden Persepolis. Dareios ble avsatt av sin satrap Bessus og ble myrdet på Bessus sine ordrer i juli 330 f. Kr. for å forsinke Aleksanders forfølgelse. Aleksander gav Dareios en storslått begravelse og giftet seg etter hvert med hans datter Statira ved Opis i 324 f. Kr.
- Dariusz III Kodoman, łac. Darius - ostatni król perski z dynastii Achemenidów, rządził jako Król Królów w latach 336-330 p.n.e. W języku perskim jego imię było wymawiane Darajawausz, w języku greckim Dareios Kodomanos, w języku egipskim Inczriusza. Był synem Arsamesa, jego dziadkiem był więc Ostanes - jeden z braci Artakserksesa II. Jego matką była Sysygambis, córka Artakserksesa II. W latach 344-336 p.n.e. pełnił funkcję satrapy Armenii. Został wyniesiony na tron przez Bagoasa po zamordowaniu Arsesa. Po objęciu rządów nakazał eunuchowi Bagoasowi wypicie wina z trucizną. Jeszcze w 336 p.n.e. odzyskał Egipt, pokonując Chabbasza i przywracając władzę perską w tym kraju. Przyjął tytulaturę faraońską. Zlekceważył jednak ostrzeżenia nieprzychylnych Macedonii Greków o planowanej już za Filipa II wyprawie przeciwko Persji i nie przygotował swojego państwa do obrony, a może nie zdążył tego zrobić. W 334 p.n.e. Aleksander Macedoński wylądował w Azji Mniejszej i rozbił siły miejscowych satrapów perskich nad Granikiem. W tej bitwie zginął syn Dariusza III. Nie słuchał greckich najemników, którzy radzili mu zastosowanie taktyki spalonej ziemi, czyli wycofywanie się w głąb imperium, niszcząc przed Macedończykami plony i miasta. W 333 p.n.e. pod Issos siły perskie zostały ponownie rozbite, do niewoli dostały się: matka Dariusza - królowa Sysygambis, jego żona - Statejra I oraz córki: Statejra II i Drypetis. Następnie Aleksander Macedoński zajął Fenicję, Palestynę i Egipt. Dariusz próbował wejść w układy z Aleksandrem, oferując mu oddanie ziem, które już zdobył oraz wszystkich satrapii perskich na zachód od Eufratu, jednak Macedończyk odmówił. W 331 p.n.e. pod Gaugamelą armia perska została ostatecznie rozbita. Dariusz uciekł po bitwie razem z niedobitkami swojej armii. Zginął w 330 p.n.e. niedaleko miejscowości Hecatompylos, w Partii - został zamordowany przez satrapę Baktrii - Bessosa, swojego krewnego, który ogłosił się królem Persji i przyjął imię Artakserksesa V. Niektórzy badacze skłaniają się ku twierdzeniu, że Aleksander, który jako "król Azji" wybrał na stolicę Babilon, traktował Dariusza po królewsku nawet po śmierci tamtego, a jednocześnie szanował tradycję perską i adaptował ją na swym nowym dworze, miał początkowo zamiar utrzymać Dariusza na tronie jako swojego wasala we właściwej Persji i Medii, a więc w zachodniej części Iranu. Po śmierci Dariusza Aleksander pojmał Bessosa i oddał go pod osąd trybunału perskich dygnitarzy, na czele którego postawił brata Dariusza. Ciało króla pochował zgodnie z perskim rytuałem w królewskim grobie. W 324 p.n.e. Aleksander poślubił Stateirę, córkę Dariusza, łącząc w ten sposób obie dynastie.
- Dario III foi o último rei da dinastia Aquemênida da Pérsia, de 336 a.C. a 330 a.C..
- Дарий III (др. -перс. Дараявауш, что означает «Добронравный»; ок. 381 — 330 гг. до н. э. ) — персидский царь. Представитель боковой линии Ахеменидского рода, правнук Дария II. До вступления на престол занимал пост сатрапа Армении и носил имя Кодоман. Был посажен на престол придворной знатью в 45-летнем возрасте и принял тронное имя Дарий III. Вскоре Дарий устранил евнуха Багоя, попытавшегося отравить его. В самом начале правления Дарий подавил волнения в Египте и вновь присоединил его к своей державе.
- Dareios III Kodomannos, född cirka 380 f. Kr. , död 330 f. Kr. , var kung av Persien och far till Xerxes. Dareios blev storkonung av Persien genom att en eunuck som hette Bagoas lät mörda Dareios föregångare och alla dennes barn. När Bagoas också tänkte mörda Dareios fick den senare dock höra talas om detta och tvingade eunucken att dricka sitt eget gift. Dareios roll i historien är främst den som Alexander den stores motståndare, hans liv kantades av olika olyckor och tragedier såväl inom privatlivet som inom världspolitiken. Han besegrades av Alexander i slaget vid Issos 333 f. Kr. och vid Gaugamela–Arbela 331 f. Kr.. Efter nederlagen flydde han upp i bergen tillsammans med resterna av sin armé. Han planerade att åter samla ihop en slagkraftig styrka med hjälp av trupper från de östra regionerna i riket, bland annat Baktrien och Sogdiana. Några av hans undersåtar under ledning av generalen Bessos som också var satrap av Baktrien beslutade att avsätta storkonungen och använda Dareios som någon slags bytesvara med Alexander. Dareios ställning hade skadats av nederlagen och hans stöd var så svagt att baktrierna kunde rusa in i hans tält och gripa honom utan att några livvakter gjorde motstånd. När Alexander fick höra om kuppen satte han genast högsta fart med en liten skara ryttare, och när Bessos och de andra kuppmakarna fick höra om detta beslutade de att fly. Men Dareios vägrade att vara behjälplig mot förrädarna och lät sig inte placeras på en hästrygg. Då höggs han med flera dolkhugg för att han inte skulle falla levande i Alexanders händer. En makedonisk soldat fann honom i en vagn där han låg och stönade av smärta med endast en liten hund som sällskap, han bad om vatten vilket han fick. Därefter uttryckte han sin tacksamhet till soldaten över att inte behöva dö i ensamhet.
- III. Darius ya da Kodomannus İran´da Achaemedi İmparatorluğu'nun son hükümdarıdır. - yılları arasında tahtta kalmıştır. Büyük İskender´in İran topraklarına girip ele geçirmesinin ardından devrilmiştir.
- Да́рій III Кодоман - останній цар Персії з династії Ахеменідів, що правив з 336 по 330 р. до н. е.
- 大流士三世（Darius III of Persia，前380年－前330年），原名科多曼努斯（Codomannus），波斯阿赫美尼德王朝末代君主。 前338年，波斯实际掌权者巴戈阿斯谋杀了阿塔薛西斯三世，为更好地控制权力，巴戈阿斯选择了一位远支王子科多曼努斯为新任国王，号“大流士三世”。但是不久大流士三世便力图摆脱巴戈阿斯的控制。当巴戈阿斯密谋毒死他时，大流士三世成功地发动政变，反而逼迫巴戈阿斯喝下了自酿的毒酒。大流士三世虽然恢复了权力，但是波斯已经分崩离析。 前336年，古希腊在马其顿王国的领导下统一，开始征讨波斯。前333年，亚历山大大帝在伊苏斯战役中彻底击溃大流士三世的军队。大流士三世匆匆逃亡，导致其全家均被俘虏。前331年，大流士三世向亚历山大乞和，但是遭到拒绝。在高加美拉戰役中大流士三世再度被击败后，亚历山大占领了巴比伦、苏萨和波斯波利斯，大流士三世逃往埃克巴坦那。 前330年，大流士三世被埃克巴坦那总督贝苏斯废黜并杀害，贝苏斯自立为王，并将大流士三世的尸体献给亚历山大，作为求和的礼物。亚历山大将大流士三世以王礼葬于巴比伦。
|
| rdfs:comment
|
- Darius III (Artashata) was the last king of the Achaemenid Empire of Persia from 336 BC to 330 BC. It was under his rule that the Persian Empire was conquered during the Wars of Alexander the Great. (For more information on the name, see the entry for Darius I.)
- Dareios III. , auch Kodomannos, war als Nachfolger des Arses von 336 v. Chr bis 330 v. Chr. der letzte persische König des Achämenidenreichs, das von Alexander dem Großen erobert wurde. Dareios III. war Urenkel von Dareios II. (über dessen Sohn Artostes) und Enkel von Arschames oder Arsanes.
- Darios III Codomà fou el darrer rei aquemènida del Imperi persa, del 336 aC al 330 aC. El seu nom ari era Artašata i s'havia distingit en la guerra contra els caducis. Havia servit també com a correu reial, i era probablement sàtrapa d'Armènia (d'eon la família per part de mare tenía origen) nomenat vers el 438 aC. Vers el 337 aC es va revoltar a Armènia contra el rei Arsès al·legant la seva joventut i que estava dominat pel seu visir, l'eunuc Bagoas.
- Dareios III. Kodomannos byl perský velkokrál z rodu Achaimenovců vládnoucí v letech 336–330 př. n. l. Jeho otcem byl Arsanés, vnuk krále Dareia II. , matkou Sisygambis, dcera Artaxerxa II. Dareios III. byl poslední achaimenovský král, který ovládal celou říši, jeho krátkodobý nástupce Béssos (užívající jako král jména Artaxerxés IV. ) měl v moci již jen východ monarchie.
- Darío III Codomano (en persa moderno داریوش Dāriyūsch, en persa antiguo Dārayavahusch o Dārayavausch), último rey persa de la dinastía aqueménida. En el año 338 a. C. el visir y eunuco Bagoas, jefe de la guardia real, envenenó al rey Artajerjes III, y promovió el ascenso de Arsés, hijo de Artajerjes. Sin embargo, ante el riesgo de que Arsés pudiera eliminarle, envenenó a Arsés a principios del año 336 a. C.
- Dareios III Kodomannos oli Persian kuningas vuosina 336 eaa. –330 eaa.. Vuonna 380 eaa. Eunukki Bagoas murhasi Persian kuninkaan Artakserkses III:n ja jonkin ajan kuluttua hänen poikansa Arsesin. Hän teki entiselle kuninkaalle kaukaista sukua olevasta prinssi Kodomannosista kuninkaan. Kodomannos otti itselleen hallitsijana nimen Dareios. Kun Dareios yritti omaksua itsenäisemmän kannan, Bagoas yritti murhata hänet myrkyllä.
- Darius III Codoman est roi de Perse de -336 à sa mort en -330. Vaincu par Alexandre le Grand, il est le dernier roi de la dynastie achéménide.
- Darius III Codomannus, die regeerde van 336 tot 330 v. Chr. , was de laatste koning van het Perzische Rijk uit de dynastie der Achaemeniden. Zijn regering stond vrijwel geheel in het teken van de strijd tegen Alexander de Grote.
- Dareios III eller Codomannus, var den siste kongen i Akamenide-dynastiet i Persia fra 336 f. Kr. til 330 f. Kr.. Han ble avsatt etter erobringen til Aleksander den Store. Etter at den ambisiøse ministeren Bagoas myrdet kong Artaxerxes III av Persia i 338 f. Kr. og hans sønn Arses i 336 f. Kr. , forsøkte han å innsette en ny monark som ville være enklere å kontrollere.
- Dariusz III Kodoman, łac. Darius - ostatni król perski z dynastii Achemenidów, rządził jako Król Królów w latach 336-330 p.n.e. W języku perskim jego imię było wymawiane Darajawausz, w języku greckim Dareios Kodomanos, w języku egipskim Inczriusza. Był synem Arsamesa, jego dziadkiem był więc Ostanes - jeden z braci Artakserksesa II. Jego matką była Sysygambis, córka Artakserksesa II. W latach 344-336 p.n.e. pełnił funkcję satrapy Armenii.
- Dario III foi o último rei da dinastia Aquemênida da Pérsia, de 336 a.C. a 330 a.C..
- Дарий III (др. -перс. Дараявауш, что означает «Добронравный»; ок. 381 — 330 гг. до н. э. ) — персидский царь. Представитель боковой линии Ахеменидского рода, правнук Дария II. До вступления на престол занимал пост сатрапа Армении и носил имя Кодоман.
- Dareios III Kodomannos, född cirka 380 f. Kr. , död 330 f. Kr. , var kung av Persien och far till Xerxes. Dareios blev storkonung av Persien genom att en eunuck som hette Bagoas lät mörda Dareios föregångare och alla dennes barn. När Bagoas också tänkte mörda Dareios fick den senare dock höra talas om detta och tvingade eunucken att dricka sitt eget gift.
- III. Darius ya da Kodomannus İran´da Achaemedi İmparatorluğu'nun son hükümdarıdır. - yılları arasında tahtta kalmıştır. Büyük İskender´in İran topraklarına girip ele geçirmesinin ardından devrilmiştir.
- Да́рій III Кодоман - останній цар Персії з династії Ахеменідів, що правив з 336 по 330 р. до н. е.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
