| dbpprop:abstract
|
- Cyrene (in Greek, Κυρήνη – Kyrēnē) was an ancient Greek colony in present-day Shahhat; Libya, the oldest and most important of the five Greek cities in the region. It gave eastern Libya the classical name Cyrenaica that it has retained to modern times. Cyrene lies in a lush valley in the Jebel Akhdar uplands. The city was named after a spring, Kyre, which the Greeks consecrated to Apollo. It was also the seat of Cyrenaics, a famous school of philosophy in the 3rd century BC, founded by Aristippus, a disciple of Socrates.
- Kyrene, eine altgriechische Stadt im heutigen Libyen, war die älteste und bedeutendste der fünf griechischen Städte der Region und gab Ostlibyen den klassischen Namen Kyrenaika, den es bis heute behalten hat. Sie liegt in einer Senke im Hochland Dschebel Akhdar. Seit 1982 steht Kyrene auf der Liste des UNESCO-Weltkulturerbe. Kyrene wurde als griechische Kolonie von Alt-Thera auf der Kykladeninsel Santorin gegründet, und wie überliefert, um 630 v. Chr. von Aristoteles von Thera regiert. Die Details hinsichtlich der Stadtgründung schildert Herodot im Buch IV der Historien. Nachdem sich Kyrene unter den Battiaden erfolgreich gegen die persischen Achämeniden behauptet hatte, wurde die Monarchie 440 v. Chr. gestürzt. In der Folgezeit erlebt die Stadt eine große kulturelle Blüte. Kyrenaika wurde im 4. Jahrhundert v. Chr. Teil des Ptolemäerreiches und später Roms. Kyrene war Geburtsort des Eratosthenes; die Zahl der Philosophen, die in Verbindung zu der Stadt stehen, ist groß; dazu zählen Kallimachos, Karneades, Aristipp und Arete. Die Einwohner von Kyrene zur Zeit des Sulla (ca. 85 v. Chr. ) wurden in vier Klassen geteilt: Bürger, Landwirte, Ausländer und Juden, die eine ruhelose Minderheit bildeten. Lucius Licinius Lucullus wurde von Sulla nach Kyrene gesandt, um Unruhen zu unterdrücken, in denen Juden eine bedeutende Rolle spielten. 74 v. Chr. wurde Kyrene römische Provinz; aber während unter den Ptolemäern die jüdischen Einwohner gleiche Rechte genossen hatten, sahen sie sich jetzt von der autonomen griechischen Bevölkerung unterdrückt. Kulturelle Konflikte spitzten sich zu durch das Wiederaufleben des jüdischen Nationalismus einerseits und Hellenisierungstendenzen bei einem Teil der Juden andererseits. Die Spannungen entluden sich im Aufstand der Juden von Kyrene unter Trajan (117). Diese Revolte wurde von Quintus Marcius Turbo unterdrückt, doch zuvor waren ca. 200.000 Römer und Griechen getötet worden. Diese Erschütterung entvölkerte nach Eusebius Libyen derart, dass dort einige Jahre später neue Kolonien gegründet werden mussten. Kyrenes Hauptexport erstreckte sich seit seiner Frühgeschichte auf das dort geerntete Heilkraut Silphium, das auf dem meisten kyrenischen Münzen dargestellt ist. Obwohl die kommerzielle Konkurrenz Karthagos und Alexandrias dem Handel abträglich war, blieb Kyrene mit seinem Tor von Apollonia ein wichtiges städtisches Zentrum bis zum Erdbeben von 365. Ammianus Marcellinus schilderte im 4. Jahrhundert die verlassene Stadt und Synesios, in Kyrene geboren, beschrieb sie im folgenden Jahrhundert als wüste, den Nomaden ausgelieferte Ruine. Kyrene ist heute ein archäologischer Platz nahe dem Dorf Shahat. Zu den nennenswerten Denkmalen zählen der Tempel des Apollon, der ursprünglich schon im 7. Jahrhundert v. Chr. errichtet wurde. Weiter ein Tempel der Demeter und ein teilweise unausgegrabener Zeustempel (letzterer auf Geheiß von Muammar al-Gaddafi im Sommer 1978 beschädigt). Es gibt eine ca. zehn km² große Nekropole zwischen Kyrene und dem alten Tor von Apollonia. Kyrene wird auch im Neuen Testament erwähnt: Ein Simon von Cyrene trägt das Kreuz Christi. Siehe auch Apostelgeschichte 6,9; 11,20; 13,1.
- Cirene fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica. Fou fundada per Batos (Battus en llatí) procedent de l'illa de Thera que després de fundar una colònia a una illeta de la costa oriental de Cirenaica (de nom Platea al golf de Bomba) es va traslladar al districte d'Azilirs, en terra ferma, on els colons van estar sis anys fins que van trobar un millor emplaçament a la regió d'Irasa on va fundar Cirene mes al interior (631 aC) i va iniciar la dinastia del Batiades que va tenir vuit reis (i un usurpador). La ciutat fou fundada al territori de la tribu líbia dels asbistes o asbistis i dominava les terres mes fèrtils i amb aigua. La col·laboració amb els libis fou intensa i es va produir una barreja important. Heròdot diu que el nom Batos era una paraula líbia que volia dir "rei". El libis eren una classe baixa i estaven exclosos del poder polític. El Batiades van fundar les colònies de Teucheira, Hespèrides i després la ciutat de Barca, que juntament amb la pròpia Cirene i el seu port Apol·lònia, va formar l'original Pentàpolis Líbia. Batos II va invitar a grecs d'arreu a establir-se a la regió i els hi va donar terres que es van arrabassar als libis. Això va provocar la revolta dels libis que van demanar ajut al rei d'Egipte que va enviar un exercit però el egipcis foren rebutjats a la regió d'Irasa i completament derrotats (el que va provocar indirectament l'enderrocament del faraó egipci Apries). Sota el faraó Amasis, es va establir una aliança entre Cirene i Egipte i el rei es va casar amb Laodice, princesa Batiada. El fill de Batos II, Arcesilau II, va governar com un tirà i va provocar la revolta dels grecs dirigits pels seus germans que van establir la Ciutat de Barca, i la revolta dels libis, per sufocar la qual van morir set mil soldats. El seu germà Learcos el va matar i es va proclamar rei però Batos III va aconseguir restaurar la línea legitima. Els grecs de Cirene, sota instruccions del oracle de Delfos, van cridar en ajut a Demonax de Mantinea que va arribar a Cirene i va establir una nova constitució que va treure el poder als reis deixant-los com a figura representativa, amb funcions religioses però conservant els seus dominis privats; el poder polític limitat als descendents dels colons originals, fou ampliat a la resta del poble grec que foren dividits en tres tribus: els therenis (amb la classe baixa líbia agregada), el Peloponesis i cretencs; i els egeus; es va crear un senat del que el rei fou el president; la constitució tenia similituds amb la d'Esparta i se sap que van existir uns èfors (una espècie de jutges) i una policia de 300 homes armats (similars al Hippeis d'Esparta). A la mort de Batos vers el 530 aC el va succeir el seu fill Arcesilau III. Aquest rei va tenir bones relacions amb la ciutat de Barca i es va casar amb la filla del rei Alazir d'aquesta ciutat, però junt amb la seva mare Feretime (Pheretime), va intentar enderrocar la nova constitució i va fracassar havent de marxar al exili, però va retornar al front d'un grup de mercenaris i emigrants procedents de Jònia i va entrar a Cirene exercint una cruel venjança sobre els seus oponents; per assegurar el seu poder va enviar una ambaixada a Memfis i es va declarar vassall de Cambises II de Pèrsia al que va comprometre un tribut anyal i va fer un regal; aquest regal fou considerat insuficient pel rei persa que el va llençar despectivament als seus soldats. Arcesilau va considerar que havia trencat les instruccions del oracle de Delfos, que li havien recomanat moderació en la victòria, i per acomplir els desitjos divins es va retirar a Barca governada pel seu sogre Alazir, però a aquesta ciutat uns exiliats de Cirene, ajudats per un partit local, van matar a Arcesilau i a Alazir a la plaça del mercat. Pheretima, la mare d'Arcesilau, en revenja, va demanar ajut a Ariandes, sàtrapa persa d'Egipte (nomenat per Cambises i que va conservar el càrrec sota Darios). El sàtrapa va reunir un fort exercit i una flota i va enviar una ambaixada a Barca demanant qui o quins havien estat els assassins, però la gent de Barca va assumir col·lectivament la responsabilitat. Ariandes va enviar llavors l'exèrcit i va assetjar la ciutat durant nou mesos, i finalment els perses la van ocupar per una estratagema (510 aC). Els ciutadans sospitosos de simpatitzar amb l'assassinat dels reis foren empalats i el tomb de les muralles es va omplir de gent empalada i entre ells els membres de la dinastia Batiada de Barca dels que se sospitava eren culpables. Pheretima, que havia acompanyat als perses fins a Barca, va tornar a Egipte amb l'exèrcit persa però va morir d'una malaltia infecciosa. D'aquesta crisis va sortir la restauració dels Batiades a Cirene va posar fi a la constitució de Demonax i a les seves institucions. Van regnar llavors Batos IV el bell, amb un llarg regnat, i després Arcesilau IV, destacat per la casta de cavalls libis que va criar, però amb tendències cap a la tirania; Arcesilau va voler destruir la noblesa local i basar el seu suport en un exercit mercenari; no se sap com però al morir es va proclamar la república i el seu fill Batos V va fugir a Hespèrides on fou assassinat i el seu cap tirat al mar com a símbol de l'extinció de la dinastia (a una data propera al 450 aC). Del període república se sap molt poc; es van incrementar el numero de tribus i es van donar noves terres als colons; el partit democràtic va ser hegemònic i va tenir enfrontaments amb rivals politics el que va portar a l'exercici de la tirania per alguns, com Ariston i Nicòcrates. El 331 aC Cirene va fer un tractat amb Alexandre el gran de Macedònia el que va portar a que la república fos una dependència autònoma de Macedònia, i a la mort del rei, i després d'un breu govern de Tibron d'Esparta, va passar a domini de Ptolomeu I Sòter d'Egipte. Els Làgides o Ptolomeus van afavorir al port de Cirene, Apol·lònia, per damunt de la pròpia Cirene, que va entrar en decadència. Finalment la regió es va establir com un regne làgida separat i a la mort del rei el 95 aC, fou llegada per testament a Roma. Les cinc ciutats de la regió, i entre elles Cirene, van continuar funcionant com a Repúbliques independents, sota protectorat romà, però van existir lluites poc conegudes amb altres ciutats i finalment els romans van annexar el territori i el van convertir en província. En temps de Vespasià la ciutat de Cirene fou constituida en colònia romana amb el nom de Flàvia Cirene. Hi van néixer: Anniceris, filòsof; Arístipos, metge i filòsof fundador de l'escola cineraica; Carneades, fundador de la Nova Acadèmia d'Atenes, el poeta Cal·limac, suposat descendent de la dinastia Batiada, i Sinesi, que fou bisbe d'Apol·lònia. Les ruïnes de la ciutat son importants i permeten veure les restes de carrers, aqüeductes, temples, teatres i tombes, i queden també algunes escultures i pintures; la via que unia Cirene amb Apol·lònia encara es pot seguir.
- Cirene fue una antigua ciudad griega en la actual Libia, la más importante de las cinco colonias griegas de la región, a la que dio el nombre de Cirenaica, utilizado todavía hoy en día. Está situada en el valle de Djebel Akhdar. Las ruinas de Cirene fueron declaradas Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en el año 1982.
- Kyrene oli antiikin kreikkalainen siirtokunta nykyisesä Libyassa. Se on vanhin alueen viidestä kreikkalaisesta kaupungista ja antoi koko seudulle, myöhemmälle roomalaiselle provinssille, nimen Kyrenaika. Kyrenen perustivat Theran kreikkalaiset, joiden johdossa toimi Aristoteles Theralainen, vuonna 630 eaa. Evankeliumikertomusten mukaan Simon, jonka roomalaissotilaat matkan varrelta pakottivat auttamaan Jeesusta kantamaan ristinpuunsa Golgatalle, oli kotoisin Kyrenestä.
- Cyrène, l'ancienne ville grecque, est la plus ancienne et la plus importante des cinq colonies grecques dans la région et lui donne son nom de Cyrénaïque, qui est encore utilisé aujourd'hui. Ancien évêché, elle se situe dans la vallée de Djebel Akhdar.
- Cirene è il nome di una importante colonia greca del Mediterraneo che si trovava nell'odierna Libia orientale, presso l'attuale cittadina di Shahhat, nella Municipalità di Al Jabal al Akhdar.
- キュレネ (Cyrene) は、現リビア領内にあった古代ギリシャ都市で、この地方にあった5つのギリシャ都市の中で最大・最重要を誇った。現在のリビア東部のことを「キレナイカ」 と呼ぶのは、キュレネに因むものである。 現存する遺跡の多くは、ローマの植民都市となった際に再建されたものであり、ローマ都市として再建されたギリシャ都市の優れた遺跡として、ユネスコの世界遺産に登録されている。
- Cyrene was in de oudheid een Griekse stad, gelegen in het huidige Libië. Het was de oudste en belangrijkste van de vijf Griekse steden in de regio, en gaf het oosten van Libië de klassieke naam Cyrenaica, die het heeft behouden tot in het heden. De stad was gelegen in een vallei in de hooglanden van Jebel Akhdar.
- Kyrene var en bystat i gresk oldtid, lokalisert i dagens Libya. Kyrene var den eldste og viktigste av de fem greske byene i regionen, og ga øst-Libya det klassiske navnet Cyrenaica, som det fortsatt kalles i dag. Byen ligger i en frodig dal i Jebel Akhdar. Byen ble angivelig grunnlagt i 630 f. Kr. , som en koloni av grekere fra Thera, styrt av et Battiansk dynasti. Byen ble et viktig handelssenter, utviklet seg til en republikk, og underla seg deretter frivillig Aleksander den store. Senere kom den under ptolemeerdynastiets styring. Fra 276 f. Kr. til 30 f. Kr. vekslet byen mellom selvstendighet, romersk overhøyhet og å bli styrt av ptolemeierne. Deretter var den en romersk by, inntil den forfalt etter jordskjelvet i 365. Byen var oppkalt etter en kilde, Kyre, som grekerne viet Apollon. Ruinbyen er nå et viktig arkeologisk anlegg, med tre betydelige templer. Et Apollontempel fra 7. århundre f. Kr. , et Demetertempel, og et delvis uutgravd Zevstempel - som ble rasert i 1978 på Muammar al-Gadafis ordre. Ruinene ble oppdaget og beskrevet i 1705-1706 av franskmannen Claude Lemaire. Funnet var medvirkende til framveksten av neoklassisismen. Den greske matematikeren og astronomen Eratosthenes var herfra. Byen var også hjemstedet til Simon fra Kyrene som ifølge evangeliene bar Jesu kors på langfredag. Ifølge Legenda Aurea foregikk historien om Sankt Georgs kamp mot dragen i nærheten av byen.
- Cyrena, gr. Kyrene, starożytne miasto położone w północnej Libii, ok. 16 km od Morza Śródziemnego na płaskowyżu o wysokości 550 m n.p.m.. Niedaleko miasta znajdował się port Apollonia, początkowo również samodzielne miasto, od końca VII wieku p.n.e. traktowane jako port Cyreny. Apollonię z Cyreną łączyła tzw. droga królewska, zbudowana przez legionistów rzymskich ok. 100, w miejscu której dziś biegnie nowoczesna droga asfaltowa. Cyrena została założona między rokiem 675 a 650 p.n.e. (wiele źródeł podaje rok 630 p.n.e. ) przez Dorów z Santorynu, a następnie sama była metropolią dla wielu kolonii. Była największym i najważniejszym z greckich pentapolis w północnej Afryce. Początkowo panowali tu królowie z rodu Battiadów, około roku 450 p.n.e. zaprowadzono ustrój republikański. Szczegóły opisujące założenie miasta podaje Herodot w IV księdze swych Historii. Po śmierci Aleksandra Wielkiego Cyrena znalazła się w rękach dynastii Ptolemeuszy, a następnie przeszła w ręce Rzymian i została stolicą prowincji Cyrenajka obejmującej również Kretę. Z Cyreny pochodzili tacy słynni filozofowie i uczeni starożytności jak: Arystyp, Karneades, Eratostenes i poeta Kallimach oraz późniejszy biskup Ptolemaidy Synezjusz. Stąd pochodził również Szymon Cyrenejczyk, który według Nowego Testamentu pomagał nieść krzyż Chrystusowi. 51 dni później, na żydowskim święcie Pięćdziesiątnicy, była obecna spora liczba osób m. in. z różnych "części Libii, które leżą blisko Cyreny". Początki chrześcijaństwa w Antiochii Syryjskiej zapoczątkowali również osoby pochodzące z Cyreny . W okresie gdy święty Paweł rozpoczynał swą pierwszą podróż misjonarską ok. 47 r. n.e. , wśród proroków i nauczycieli w Antiochii wymieniono Lucjusza Cyrenejczyka . W Dziejach Apostolskich 6:9 mowa jest o Cyrenejczykach, którzy toczyli spór ze Szczepanem w Jerozolimie. W czasach Sulli mieszkańcy miasta zostali podzieleni na cztery grupy: obywatele, rolnicy, obcy i Żydzi. Ci ostatni zostali pozbawieni równych praw, jakie mieli w stosunku do pozostałych grup za czasów Ptolemeuszy. W połączeniu z aspektami religijnymi wywoływało to rozruchy. Do powstań doszło między innymi w roku 73 n.e. za czasów Wespazjana i ponownie w latach 115-117 za panowania cesarza Trajana. Bunty zostały stłumione, ale jak podaje Kasjusz Dion (LXVIII 32), w drugim z nich, obejmującym również Egipt i Cypr, około 200 000 Greków i Rzymian poniosło śmierć. W wyniku pacyfikacji Libia została tak wyludniona, że kilka lat później trzeba było zakładać nowe osiedla – tak przynajmniej podaje Euzebiusz z Cezarei. Cyrena pozostawała ważnym ośrodkiem handlowym i morskim aż do trzęsienia ziemi, które zniszczyło miasto w roku 365. Ammianus Marcellinus opisał je jako opuszczone, a urodzony w Cyrenie około roku 373 Synezjusz podaje, że miasto było rumowiskiem wydanym na pastwę koczowników. Upadek Cyreny przypieczętowały najazdy arabskie w VII wieku. Obecnie Cyrena jest stanowiskiem archeologicznym niedaleko wioski Szahhat. Najokazalszym zabytkiem są ruiny świątyni Apolla pochodzące z VII wieku p.n.e. Inne to ruiny świątynie Demeter i częściowo odkopane ruiny świątynie Zeusa – zniszczone na rozkaz Kadafiego w lecie 1978 roku. Pomiędzy Cyreną a Apollonią znajduje się wielka (około 10 km) i bardzo dobrze zachowana nekropolia. Ostatnio odkryto również zespół 76 nienaruszonych posągów rzymskich pochodzący z II wieku p.n.e. Ocalały one dzięki przysypaniu przez zawaloną podczas trzęsienia ziemi z 376 roku ścianę budynku, w którym stały. W latach 80. XX wieku w górach w okolicy Cyreny prowadzili wykopaliska archeolodzy włoscy i libijscy, badający groty skalne, w których ukrywali się chrześcijanie przed prześladowaniami Rzymian. Z tym regionem Koptowie łączą postać św. Marka Ewangelisty, który według ich tradycji poniósł śmierć męczeńską w Aleksandrii, a urodzić się miał właśnie w okolicy Cyreny.
- Cirene ou Cirena foi uma antiga colônia grega na atual Líbia, a mais antiga e mais importante das cinco cidades gregas da região. A cidade deu o nome à região oriental da Líbia, Cirenaica. Cirene foi fundada em um vale fértil nas terras altas de Jebel Akhdar. Batizada em homenagem a uma fonte, Kyre, que os gregos consagraram a Apolo, a cidade foi no século III a.C. sede de uma famosa escola de filosofia fundada por Aristipo, um discípulo de Sócrates.
- Кирена — один из величайших городов античности, центр исторической области Киренаика. Город, посвящённый Аполлону, стоял на территории современной Ливии в 16 км от морского порта Аполлония. Его руины охраняются ЮНЕСКО как памятник Всемирного наследия. По сообщению Геродота, главный город древней Ливии был основан переселенцами с кикладского острова Феры сперва на островке Платее, а потом на самом материке, в 16 км от моря. Первым царем Кирены или, по-дорийски, Кираны, был Батт-Аристотель. Во время господства династии Баттиадов, Кирена, благодаря мореходству и торговле, скоро достигла высокой степени процветания и после продолжительной и жестокой борьбы с Египтом и Карфагеном сделалась независимой. Около 540 г. братья царя Аркесилая II возмутились и образовали из западных городов самостоятельное государство Барку. Власть Баттиадов была уничтожена персидским царем Камбизом, присоединившим Кирену к египетской сатрапии. Во время господства персов, продолжавшегося 200 лет, Кирена сделалась (ок. 460 г. ) республикой; к этой поре относится процветание киренской школы философов. В 321 г. египетский царь Птолемей I подчинил Киренаику своей власти; пять городов — Кирена, Аполлония, Птолемаида (Барка), Арсиноя (Тавхира) и Береника (Евгеспериды) — составили союз («пентаполь», то есть пятиградие), преобразованный с 117 г. в царство младшей ветви династии Птолемеев, последний представитель которой, Апион, завещал Кирену римлянам, присоединившим ее в административном отношении к провинции Крит (67 г до н. э.). В христианскую пору в Кирене имелся отдельный епископ (в V столетии — известный Синезий). Киренаика была родиной философов Аристиппа, основателя школы киренаиков, и Карнеада, поэта Каллимаха и географа Эратосфена. Разрушили её арабы. Город был окончательно оставлен жителями в 643 году. От греческой эпохи сохранились значительные развалины и некрополь, раскопки которого продолжаются и в XXI веке.
- Kyrene eller Cyrene, forntida stad i Nordafrika i nuvarande Libyen, grundad cirka 630 f. Kr. av doriska greker från Thera. Den styrdes till cirka 450 f. Kr. av kungar som upprätthöll livliga förbindelser med bland annat Grekland, Sicilien och Egypten. Stadens rikedom berodde främst på exporten av silfion (en medicinalväxt). 321 f. Kr. kom staden under egyptiskt styre och 96 f. Kr. under romerskt. Under kejsartiden gick den tillbaka ekonomiskt. Kyrene omnämns i Bibeln, exempelvis i evangelierna, där en Simon från Kyrene bär korset. Den arkeologiska platsen Kyrene upptogs 1982 på UNESCO:s världsarvslista.
- Кіре́на — місто поблизу лівійського узбережжя Середземного моря, грецька колонія. Названа на честь джерела, появі якого греки завдячують Аполлону. Місто було розташоване неподалік порту Аполлонії, на 16 кілометрів углиб суші, у квітучій долині нагір'я. Кірена була одним з визначних міст еллінського світу, вона дала прилеглій області історичну назву Кіренаїка, яка збереглася дотепер.
- 昔兰尼（希臘文：Κυρήνη，阿拉伯文：شحات）是位于现利比亚境内的古希腊城市，为该地区五个希腊城市中之最古老和最重要的，利比亚东部因它而命名为昔兰尼加（Κυρηναϊκή，برقه）。它位于绿山高地（الجبل الأخضر）上的一个繁茂的山谷中。它的名字来源于一口泉“基莱”（Κύρη），希腊人将其献给阿波罗。昔兰尼于公元前630年由锡拉岛的殖民者建立，希罗多德的《历史》第四卷中详述了建城的经过。
|
| rdfs:comment
|
- Cyrene (in Greek, Κυρήνη – Kyrēnē) was an ancient Greek colony in present-day Shahhat; Libya, the oldest and most important of the five Greek cities in the region. It gave eastern Libya the classical name Cyrenaica that it has retained to modern times. Cyrene lies in a lush valley in the Jebel Akhdar uplands. The city was named after a spring, Kyre, which the Greeks consecrated to Apollo.
- Kyrene, eine altgriechische Stadt im heutigen Libyen, war die älteste und bedeutendste der fünf griechischen Städte der Region und gab Ostlibyen den klassischen Namen Kyrenaika, den es bis heute behalten hat. Sie liegt in einer Senke im Hochland Dschebel Akhdar. Seit 1982 steht Kyrene auf der Liste des UNESCO-Weltkulturerbe. Kyrene wurde als griechische Kolonie von Alt-Thera auf der Kykladeninsel Santorin gegründet, und wie überliefert, um 630 v. Chr. von Aristoteles von Thera regiert.
- Cirene fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.
- Cirene fue una antigua ciudad griega en la actual Libia, la más importante de las cinco colonias griegas de la región, a la que dio el nombre de Cirenaica, utilizado todavía hoy en día. Está situada en el valle de Djebel Akhdar. Las ruinas de Cirene fueron declaradas Patrimonio de la Humanidad por la Unesco en el año 1982.
- Kyrene oli antiikin kreikkalainen siirtokunta nykyisesä Libyassa. Se on vanhin alueen viidestä kreikkalaisesta kaupungista ja antoi koko seudulle, myöhemmälle roomalaiselle provinssille, nimen Kyrenaika. Kyrenen perustivat Theran kreikkalaiset, joiden johdossa toimi Aristoteles Theralainen, vuonna 630 eaa. Evankeliumikertomusten mukaan Simon, jonka roomalaissotilaat matkan varrelta pakottivat auttamaan Jeesusta kantamaan ristinpuunsa Golgatalle, oli kotoisin Kyrenestä.
- Cyrène, l'ancienne ville grecque, est la plus ancienne et la plus importante des cinq colonies grecques dans la région et lui donne son nom de Cyrénaïque, qui est encore utilisé aujourd'hui. Ancien évêché, elle se situe dans la vallée de Djebel Akhdar.
- Cirene è il nome di una importante colonia greca del Mediterraneo che si trovava nell'odierna Libia orientale, presso l'attuale cittadina di Shahhat, nella Municipalità di Al Jabal al Akhdar.
- Cyrene was in de oudheid een Griekse stad, gelegen in het huidige Libië. Het was de oudste en belangrijkste van de vijf Griekse steden in de regio, en gaf het oosten van Libië de klassieke naam Cyrenaica, die het heeft behouden tot in het heden. De stad was gelegen in een vallei in de hooglanden van Jebel Akhdar.
- Kyrene var en bystat i gresk oldtid, lokalisert i dagens Libya. Kyrene var den eldste og viktigste av de fem greske byene i regionen, og ga øst-Libya det klassiske navnet Cyrenaica, som det fortsatt kalles i dag. Byen ligger i en frodig dal i Jebel Akhdar. Byen ble angivelig grunnlagt i 630 f. Kr. , som en koloni av grekere fra Thera, styrt av et Battiansk dynasti. Byen ble et viktig handelssenter, utviklet seg til en republikk, og underla seg deretter frivillig Aleksander den store.
- Cyrena, gr. Kyrene, starożytne miasto położone w północnej Libii, ok. 16 km od Morza Śródziemnego na płaskowyżu o wysokości 550 m n.p.m.. Niedaleko miasta znajdował się port Apollonia, początkowo również samodzielne miasto, od końca VII wieku p.n.e. traktowane jako port Cyreny. Apollonię z Cyreną łączyła tzw. droga królewska, zbudowana przez legionistów rzymskich ok. 100, w miejscu której dziś biegnie nowoczesna droga asfaltowa.
- Cirene ou Cirena foi uma antiga colônia grega na atual Líbia, a mais antiga e mais importante das cinco cidades gregas da região. A cidade deu o nome à região oriental da Líbia, Cirenaica. Cirene foi fundada em um vale fértil nas terras altas de Jebel Akhdar. Batizada em homenagem a uma fonte, Kyre, que os gregos consagraram a Apolo, a cidade foi no século III a.C. sede de uma famosa escola de filosofia fundada por Aristipo, um discípulo de Sócrates.
- Кирена — один из величайших городов античности, центр исторической области Киренаика. Город, посвящённый Аполлону, стоял на территории современной Ливии в 16 км от морского порта Аполлония. Его руины охраняются ЮНЕСКО как памятник Всемирного наследия.
- Kyrene eller Cyrene, forntida stad i Nordafrika i nuvarande Libyen, grundad cirka 630 f. Kr. av doriska greker från Thera. Den styrdes till cirka 450 f. Kr. av kungar som upprätthöll livliga förbindelser med bland annat Grekland, Sicilien och Egypten. Stadens rikedom berodde främst på exporten av silfion (en medicinalväxt). 321 f. Kr. kom staden under egyptiskt styre och 96 f. Kr. under romerskt. Under kejsartiden gick den tillbaka ekonomiskt.
- Кіре́на — місто поблизу лівійського узбережжя Середземного моря, грецька колонія. Названа на честь джерела, появі якого греки завдячують Аполлону. Місто було розташоване неподалік порту Аполлонії, на 16 кілометрів углиб суші, у квітучій долині нагір'я.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
