| dbpprop:abstract
|
- Cygnus X-1 (abbreviated Cyg X-1) is a well known galactic X-ray source in the constellation Cygnus. It was discovered in 1964 during a rocket flight and is one of the strongest X-ray sources seen from Earth, producing a peak X-ray flux of 2.3 × 10 WmHz. Cygnus X-1 was the first X-ray source widely accepted to be a black hole candidate and it remains among the most studied astronomical objects in its class. It is now estimated to have a mass about 8.7 times the mass of the Sun and has been shown to be too compact to be any known kind of normal star or other likely object besides a black hole. If so, the radius of its event horizon is probably about 26 km. Cygnus X-1 belongs to a high-mass X-ray binary system about 6000 light years from the Sun that includes a blue supergiant variable star designated HDE 226868 which it orbits at about 0.2 AU, or 20% of the distance from the Earth to the Sun. A stellar wind from the star provides material for an accretion disk around the X-ray source. Matter in the inner disk is heated to millions of kelvin (K), generating the observed X-rays. A pair of jets, arranged perpendicular to the disk, are carrying part of the infalling material away into interstellar space. This system may belong to a stellar association called Cygnus OB3, which would mean that Cygnus X-1 is about five million years old and formed from a progenitor star that had more than 40 solar masses. The majority of the star's mass was shed, most likely as a stellar wind. If this star had then exploded as a supernova, the resulting force would most likely have ejected the remnant from the system. Hence the star may have instead collapsed directly into a black hole. Cygnus X-1 was the subject of a friendly scientific wager between physicists Stephen Hawking and Kip Thorne in 1974, with Hawking betting that it was not a black hole. He conceded the bet in 1990 after observational data had strengthened the case for a gravitational singularity in the system.
- Cygnus X-1 ist ein Röntgendoppelstern im Sternbild Schwan (lateinisch Cygnus). Im Röntgenbereich bewegt sich die Energieabstrahlung in einer Größenordnung von rund zehntausend Sonnenleuchtkräften. Der Name Cygnus X-1 ergibt sich daraus, dass es sich hierbei um das erste entdeckte Röntgenobjekt (engl. X-ray) im Sternbild Cygnus handelt. Eines der beiden Objekte ist nach heutigen Erkenntnissen ein Schwarzes Loch von mindestens zehn Sonnenmassen und etwa 300 Kilometer Durchmesser, der andere ein normaler, wenn auch mit rund 22 Sonnenmassen sehr schwerer blau leuchtender Stern. Die beiden Doppelsternkomponenten von Cyg X-1 umkreisen einander in nur 5,6 Tagen. Die Röntgenstrahlung entsteht dadurch, dass Masse des Begleiters zu dem schwarzen Loch gezogen wird, wo sie eine Akkretionsscheibe bildet, die sich aufgrund der Reibung auf einige Millionen Grad erhitzt und dadurch Röntgenstrahlung abgibt. Die Vermutung, dass es sich hierbei um eine starke Röntgenquelle handelt, bestand bereits seit 1962 und wurde schließlich 1970 mit Hilfe des Uhuru Röntgenteleskopes nachgewiesen. Seit 1974 wird aufgrund der extrem kurzfristigen Variationen der Röntgenintensität und anderen Eigenschaften vermutet, dass Cygnus X-1 ein Doppelstern mit einem extrem kompakten Objekt sein muss. Aufgrund der Masse scheidet ein Neutronenstern aus, womit alles auf ein Schwarzes Loch hindeutet. Des Weiteren wäre der Aufprall der Materie auf einen Neutronenstern als eigener Röntgenausbruch sichtbar. Im Jahr 2001 wurde mit Hilfe der beiden Weltraumteleskope Hubble und Chandra nachgewiesen, dass die Materie plötzlich verschwindet. Dies ist durch das Eintauchen in den Ereignishorizont erklärbar. Kombinierte Beobachtungen von Chandra und XMM-Newton enthüllten, das das Schwarze Loch ungewöhnlich langsam rotiert . Die Entfernung von Cygnus X-1 kann nur schwer genau bestimmt werden, da bei solch großen Distanzen die Parallaxe des Objekts in der Größenordnung des möglichen Messfehlers liegt. Je nach Quelle werden 8200 Lichtjahre oder 6500 Lichtjahre angegeben (Harald Lesch in seiner TV-Sendung). Der Satellit Hipparcos ermittelte eine Parallaxe von nur 0,58 Millibogensekunden, was einer Entfernung von ca. 5600 Lichtjahren entspräche.
- Cygnus X-1 és la font de raigs X d'alta energia més brillant que es pot observar al cel, i està situada a la constel·lació del Cigne. Es considera el primer exemple conegut de forat negre, i va ser identificat per Tom Bolton a les instal·lacions de la Universitat de Toronto. El sistema es troba a uns 8.000 anys llum i forma part d'un sistema binari al costat d'una estrella supergegant blava d'una magnitud aparent de 8'9. Es tracta d'un objecte molt compacte la massa del qual és entre 7 i 13 vegades la massa del Sol, i com la massa màxima calculada per a una estrella de neutrons és de 3 sols, es dedueix que és un forat negre. Se suposa que res no pot escapar dels forats negres, ni tan sols els fotons; però no és el forat el que emet els raigs X, sinó la matèria que està a punt de caure en ell. Tot apunta que el forat té un disc d'acreció format per gasos i plasma que s'arremolina des de la supergegant al forat.
- Cygnus X-1 je zdroj rentgenového záření v souhvězdí Labutě a jeden z pravděpodobných kandidátů na černou díru. Je to masivní rentgenová dvojhvězda a za předpokladu, že je to černá díra, jedná se o Zemi nejbližší černou díru. Jej vzdálenost od Země je přibližně 8 000 světelných let. Jedná se o první objevený rentgenový zdroj v souhvězdí Labutě objevený rentgenovým detektorem vyneseným nad atmosféru Země roku 1964. Cygnus X-1 je těsná dvojhvězda. Její viditelná složka je velmi svítivý nadobr (hvězda o hmotnosti 10-50 Sluncí) spektrálního typu O9,7 HDE 226868. Jeho radiální rychlost se pravidelně mění s periodou 5,6 dne, což víme z posuvu spektrálních čar. Můžeme ji tedy nazvat spektroskopickou dvojhvězdou. Nadobr obíhá okolo neviditelné složky. Předpokládáme, že touto neviditelnou složkou je černá díra s hmotností větší než 7 hmotností Slunce. Žhavá hvězda a neviditelná černá díra spolu tvoří rentgenovou dvojhvězdu. Plazma nadobra dopadá na akreční disk, který velkou rychlostí obíhá okolo černé díry. V místě dopadu se disk zahřívá na teplotu milionů °C. Vysokotepelná plazma disku je zdrojem intenzivními rentgenového záření. Cygnus X-1 má víc než dvojnásobnou hmotnost neutronové hvězdy. To byl také jeden z důkazů, že neviditelnou složkou této dvojhvězdy je černá díra. Další rentgenová dvojhvězda v souhvězdí Labutě je Cygnus X-3.
- Cygnus X-1 (abreviado como Cyg X-1) es una fuente muy brillante de rayos X situada en la constelación del Cisne. Fue descubierto en 1964 desde un detector de rayos X a bordo de un cohete sub-orbital Aerobee lanzado desde el White Sands Missile Range. Cyg X-1 es muy variable pero en rayos X duros (rayos X con energía de más de 30 keV) suele ser la fuente más brillante del cielo. Es un ejemplo clásico de una Binaria de Rayos X, un sistema binario formado por un objeto compacto, que puede ser un agujero negro o una estrella de neutrones, y la estrella supergigante azul HDE 226868 de magnitud aparente 8,9. Como en toda binaria de rayos X, no es el agujero negro el que emite los rayos X, sino la materia que está a punto de caer en él. Esta materia forma un disco de acrecimiento que orbita alrededor del agujero negro y alcanza temperaturas de millones de kelvin. Mediante la medida de los elementos orbitales del sistema, se ha podido establecer que la masa del objeto compacto está entre 7 y 13 veces la masa del Sol. Como la masa máxima que puede tener una estrella de neutrones es de 3 masas solares, se deduce que el objeto compacto es un agujero negro. De hecho, Cyg X-1 constituye el primer caso en el que se pudo probar la presencia de un agujero negro. Se observan también chorros de materia que se extienden desde unas unidades astronómicas hasta varios pársecs, donde colisiona con el medio interestelar y da lugar a un arco de emisión en el óptico. Para generar este arco, el chorro debe tener una potencia de 1000 veces la potencia de nuestro sol. El sistema se encuentra a unos 2000 pársecs.
- Cygnus X-1 (usein lyhennetty muotoon Cyg X-1) on Joutsenen tähdistössä oleva röntgenlähde, jonka uskotaan olevan musta aukko. Se oli eräs ensimmäisistä löydetyistä mahdollisista mustista aukoista ja se on yhä yksi tähtijärjestelmistä, joiden kaikkein luotettavimmin uskotaan sisältävän mustan aukon. Se on korkeamassainen röntgenkaksoistähti. Sen optinen seuralaistähti on muuttuja, jonka näennäiskirkkaus on 8,9 (nähtävissä hyvillä kiikareilla hyvissä havainto-olosuhteissa), rektaskensio 19 h 58 m 21,7 s ja deklinaatio 35° 12' 5,8". Kuninkaallisessa Greenwichin Observatoriossa työskennelleet Louise Webster ja Paul Murdin tunnistivat Cygnus X-1:n mustaksi aukoksi vuonna 1971. David Dunlapin Observatoriossa Toronton yliopistossa toiminut Tom Bolton tunnisti sen itsenäisesti mustaksi aukoksi.
- En astronomie, Cygnus X-1 est une binaire X à forte masse et fut le premier candidat trou noir clairement identifié.
- Cygnus X-1 (spesso abbreviata in Cyg X-1) è una sorgente di raggi X posta nella Costellazione del Cigno, ed è considerata come una delle più probabili candidate ad ospitare un buco nero stellare. È una binaria a raggi X di grande massa, con una controparte ottica costituita da una stella variabile di magnitudine 8,9 (visibile con un buon binocolo in condizioni di osservazione ottimali) ad una ascensione retta di 19 h 56,5 min e una declinazione di 35° 4'. Tom Bolton identificò Cygnus X-1 come buco nero usando le strutture del David Dunlap Observatory dell'Università di Toronto. Cyg X-1 è una stella binaria che contiene una supergigante O9-B0 (con una temperatura superficiale di 31 000 K) ed un oggetto compatto. La massa della supergigante è approssimativamente pari a 20-30 masse solari. L'oggetto compatto ha massa pari a 7-13 masse solari; poiché la massa più grande possibile di una stella di neutroni non può superare le tre masse solari, si ritiene che sia un buco nero. I raggi X sono prodotti in un disco di accrescimento che viene formato dalla materia che fluisce dalla supergigante nel buco nero. Cygnus X-1 è la fonte persistente più brillante di raggi X duri (E > 20 keV) del cielo. La distanza dalla Terra di Cygnus X-1 è di circa 2500 parsec.
- はくちょう座X-1（-ざエックスワン、Cyg X-1）は太陽系から約6,000光年の距離にある、強力なX線源である。連星系を形成しており、その伴星は現在ブラックホールの最有力候補と考えられている。太陽系と同様に天の川銀河のオリオン腕に存在する。 連星系をなす恒星の一方の質量が巨大だと、もう一方の恒星のガス成分を吸い込み、自身の周りを高速で回転し円盤を形成するようになる。これを降着円盤という。この高速で回転するガスから強いX線が放射されることになる。このX線を観測することが、ブラックホールを探る上での重要な指標となる。X線は、X線観測天文衛星によって観測する。 HDE226868星系の主星はO型青色超巨星であり、そのガス成分が周囲に流出し、近くの何ものかに吸い込まれていた。その際に極めて強いX線が観測されたため、はくちょう座X-1はブラックホールの最有力候補となったものである。 なお、はくちょう座X-1は回転楕円体でもあり、はくちょう座V1357星（V1357 Cyg）という変光星としての名前も持っている。変光星としてのV1357星は、HDE226868の主星の青色超巨星が伴星のブラックホールとの潮汐力によってひしゃげて楕円様になっているため、見かけの明るさに揺らぎが生ずるものである。
- Cygnus X-1 is een röntgenbron (X-ray source) in het sterrenbeeld Zwaan (Cygnus). Deze bron van röntgenstraling is hoogstwaarschijnlijk een zwart gat. De naam komt van het feit dat dit de eerst ontdekte röntgenbron in het sterrenbeeld Zwaan is. Al in 1962 bestond het vermoeden dat in dit sterrenbeeld een sterke röntgenbron aanwezig was. Dit werd bevestigd door waarnemingen met de Uhuru-röntgentelescoop in 1970. In 1971 ontdekten L.L.E. Braes en G.K. Miley van Sterrewacht Leiden, en, onafhankelijk daarvan, R.M. Hjellming en C.M. Wade van het Amerikaanse National Radio Astronomy Observatory (NRAO), radiostraling van Cygnus X-1. Hun nauwkeurige positiebepalingen met de Westerbork Synthese Radio Telescoop en de NRAO interferometer leidden tot de identificatie van de röntgenbron met de zeer zware, blauwe ster AGK2 +35 1910 = HDE 226868. Cygnus X-1 is waarschijnlijk een zwart gat van minstens tien zonnemassa's en een doorsnede van ongeveer 300 km. Het vormt een dubbelster met HDE 226868. De röntgenstraling ontstaat doordat gas uit de grote ster in het zwarte gat wordt gezogen. Het vormt daarbij een accretieschijf. Hierin wordt de massa zo sterk versneld dat deze röntgenstraling gaat uitzenden.
- Cygnus X-1 (Łabędź X-1) jest bardzo silnym źródłem promieniowania rentgenowskiego. Znajduje się w gwiazdozbiorze Łabędzia i prawdopodobnie zawiera czarną dziurę. Źródło znajduje się na orbicie wokół gwiazdy HDE 226868 w układzie podwójnym. Masa Cygnusa X-1 wynosi od sześciu do piętnastu razy więcej niż Słońca co przekracza granicę Oppenheimera-Volkoffa nawet czterokrotnie.
- Cygnus X-1 (abreviado Cyg X-1) é uma fonte de raio-X galáctica bem conhecida na constelação Cygnus. Foi descoberta em 1964 durante um lançamento de foguete e uma das fontes de raio-X mais fortes vistas da Terra, produzindo um pico de fluxo de raio-X de 2,3×10 WmHz. Cygnus X-1 foi a primeira fonte de raio-X que foi aceita como sendo um candidato a buraco negro e pertence entre os objetos astronômicos mais estudados em sua classe. Estima-se que tenha uma massa de 8,7 vezes a massa solar e já foi demonstrado ser muito compacto para ser qualquer tipo de estrela normal ou outro objeto além de um buraco negro. Se for este o caso, o raio do seu horizonte de eventos provavelmente tem 26 km. Cygnus X-1 pertence a um sistema binária massiva de raio-X cerca de 6000 anos luz do Sol que inclui uma estrela variável supergigante azul chamada HDE 226868 que orbita a cerca de 0,2 UA, ou 20% da distância da Terra ao Sol. Um vento estelar da estrela fornece material para um disco de acreção em torno da origem de raio-X. A matéria no disco interno é aquecida a milhões de kelvin (K), gerando os raios-X observados. Um par de jatos, perpendiculares ao disco, arremessam parte do material que está caindo para o espaço interestelar. Este sistema pode pertencer a uma associação estelar chamada Cygnus OB3, o que pode significa que Cygnus X-1 tenha cerca de 5 milhões de anos de idade e tenha se formado a partir de uma estrela progenitora que possuía mais de 40 massas solares. A maior parte da massa estelar foi perdida, provavelmente como vento estelar. Se esta estrela tivesse explodido como uma supernova, a força resultante provavelmente teria ejetado o resto do sistema. Portanto, a estrela pode ter provavelmente colapsado diretamente em um buraco negro. Cygnus X-1 foi motivo de uma aposta científica amigável entre Stephen Hawking e Kip Thorne em 1974, com Hawking apostando que não se tratava de um buraco negro. Ele reconheceu que perdeu a aposta em 1990, depois que os dados observacionais fortaleceram a hipótese de haver uma singularidade gravitacional no sistema.
- Лебедь X-1 (сокращённо Cyg X-1) — известный галактический источник рентгеновского излучения в созвездии Лебедя. Он был открыт в 1964 году во время суборбитального полёта и является одним из ярчайших источников рентгеновского излучения, обладая максимальной плотностью потока 2,3×10 Вт·мГц. Лебедь X-1 был первым рентгеновским источником-кандидатом в чёрные дыры и является среди них одним из самых изученных объектов. Известно, что его масса составляет 8,7 масс Солнца, показано, что объект слишком компактен, чтобы быть каким-либо объектом кроме чёрной дыры. Радиус его горизонта событий составляет примерно 26 км. Лебедь X-1 входит в состав массивной двойной системы, располагающейся на расстоянии примерно 6000 световых лет от Солнца. Также в систему входит голубой сверхгигант с переменным блеском, обозначенный HDE 226868. Объекты находятся на расстоянии 0,2 а. е. друг от друга, или 20 % расстояния от Земли до Солнца. Звёздный ветер сверхгиганта даёт материал для аккреционного диска вокруг рентгеновского источника. Внутренняя часть диска, разогретая до миллионов Кельвинов, генерирует наблюдаемое рентгеновское излучение. Часть вещества уносится в межзвёздное пространство двумя джетами, бьющими перпендикулярно к диску. Двойная система может принадлежать к звёздной ассоциации Лебедь OB3, что может означать, что возраст Лебедь X-1 составляет порядка пяти миллионов лет и он сформировался из звезды с массой более 40 солнечных. Звезда лишилась бо́льшей части вещества, скорее всего из-за звёздного ветра. Если бы после звезда взорвалась как сверхновая, взрыв с большой вероятностью выбросил бы звёздный остаток из системы. Это значит, что звезда сколлапсировала непосредственно в чёрную дыру. Лебедь X-1 был предметом шутливого пари между Стивеном Хокингом и Кипом Торном в 1974 году. Хокинг ставил на то, что Лебедь X-1 не является чёрной дырой. Он признал поражение в 1990, когда данные наблюдений укрепили уверенность в наличии гравитационной сингулярности в системе.
- Cygnus X-1 (kortform Cyg X-1) är en välkänd röntgenstrålande dubbelstjärna i stjärnbilden Svanen (Cygnus). Den ligger ungefär 6000 ljusår från solen, i vår egen galax Vintergatan. Cygnus X-1 upptäcktes 1964 under en raketflygning och är en av de starkaste källorna för röntgenstrålning som kan observeras från jorden, med ett toppflöde på 2,3 × 10 W m Hz.. Cygnus X-1 var den första allmänt godtagna kandidaten till att vara ett så kallat svart hål och är fortfarande ett av de mest studerade astronomiska objekten i sin klass. Den uppskattas ha en massa omkring 8,7 gånger solens och har visats vara alltför kompakt för att vara något annat slag av liknande objekt förutom vad som avses med "svart hål". I så fall, är radien för dess händelsehorisont troligen omkring 26 km. Cygnus X-1 hör till ett massivt röntgenstrålande binärt system, vilket även innehåller en blå variabel superjätte betecknad HDE 226868. Cyg X-1 kretsar runt den på cirka 0,2 AU avstånd och gör varvet på 5,6 dygn. En stjärnvind från jätten sörjer för material till en ackretionsskiva runt röntgenkällan. Materia i skivans innerkant upphettas till miljontals grader (K) och alstrar den observerade röntgenstrålningen. Ett bipolärt utflöde av relativistiska jetstrålar, riktade vinkelrätt från skivan, skickar iväg en del av det infallande materialet ut i interstellära rymden. Systemet kan höra till en mycket löst sammanhållen stjärnhop med namnet Cygnus OB3, vilket skulle innebära att Cygnus X-1 är omkring fem miljoner år gammal och bildades från en ursprungsstjärna på mer än 40 solmassor. Merparten av stjärnans massa har skickats iväg, troligen i form av stjärnvind. Om stjärnan sedan exploderat som en supernova, skulle det uppkomna trycket troligen ha skjutit ut resterna från systemet. Därför verkar det som stjärnan i stället direkt har kollapsat till ett kompakt objekt, ett förment "svart hål".
- CYGNUSX1:Bir kara deliktir.
- 天鵝座X-1（Cygnus X-1，缩写为Cyg X-1），是一個位於天鵝座方向的X射線源，是人类发现的第一個黑洞候选天体。天鵝座X-1是一颗高质量X射线双星，其主星是一颗超巨星，光谱型为B0，伴星名為HDE 226868，是一顆8.9等的變星。 在環境許可的情況下，使用小型雙筒望遠鏡可看見天鵝座X-1。根據曆元1950的資料，該天體位於赤經19 h 56.5 min，赤緯35 deg 4 min。 天鵝座X-1是個雙星系統，由一光譜型O9-BO的超巨星及一顆致密星組成。超巨星的質量約為20-40倍太陽質量，致密星則具有太陽的8.7倍質量。由於中子星的最大質量不多於3倍太陽質量，因此該顆致密星普遍被認為是黑洞。X射線由雙星系統內的吸積盤產生，在吸積盤內發生康普頓散射，再被反射向外。天鵝座X-1是天空中持續最久的強力X射線源。距離地球約8000光年。
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
