| dbpprop:abstract
|
- Cybele, was the Phrygian deification of the Earth Mother. As with Greek Gaia (the "Earth"), or her Minoan equivalent Rhea, Cybele embodies the fertile Earth, a goddess of caverns and mountains, walls and fortresses, nature, wild animals. Phrygian Cybele is often identified with the Hittite-Hurrian goddess Hebat, though this latter deity might have been the origin of only Anatolian Kubaba. The Greeks frequently conflated the two names, the Anatolian "Kubaba" and the Phrygian "Kybele", to refer to the Phrygian deity. The goddess was known among the Greeks as Μήτηρ (Mētēr "Mother") or Μήτηρ Ὀρεία ("Mountain-Mother"), or, with a particular Anatolian sacred mountain in mind, Idaea, inasmuch as she was supposed to have been born on Mount Ida in Anatolia, or equally Dindymene or Sipylene, with her sacred mountains Mount Dindymon (in Mysia and variously located) or Mount Sipylus in mind. In Roman mythology, her equivalent was Magna Mater or "Great Mother". Her Ancient Greek title, Potnia Theron, also associated with the Minoan Great Mother, alludes to her Neolithic roots as the "Mistress of the Animals". Her son and consort Attis is a life-death-rebirth deity who was resurrected by her. She is associated with her lion throne and her chariot drawn by lions. Walter Burkert, who treats Cybele among "foreign gods" in Greek Religion, notes that "The cult of the Great Mother, Meter, presents a complex picture insofar as indigenous, Minoan-Mycenean tradition is here intertwined with a cult taken over directly from the Phrygian kingdom of Asia Minor" The inscription matar occurs frequently in her Phrygian sites (Burkert). Kubileya is usually read as a Phrygian adjective "of the mountain", so that the inscription may be read Mother of the Mountain, and this is supported by Classical sources (Roller 1999, pp. 67–68). Another theory is that her name can be traced to the Luwian Kubaba, the deified queen of the Third Dynasty of Kish worshiped at Carchemish and Hellenized to Kybebe (Munn 2004, Motz 1997, pp. 105–106). With or without the etymological connection, Kubaba and Matar certainly merged in at least some aspects, as the genital mutilation later connected with Cybele's cult is associated with Kybebe in earlier texts, but in general she seems to have been more a collection of similar tutelary goddesses associated with specific Anatolian mountains or other localities, and called simply "mother" (Motz). Later, Cybele's most ecstatic followers were males who ritually castrated themselves, after which they were given women's clothing and assumed female identities, who were referred to by one third-century commentator, Callimachus, in the feminine as Gallai, but to whom other contemporary commentators in ancient Greece and Rome referred to as Gallos or Galli. There is no mention of these followers in Classical references although they related that her priestesses led the people in orgiastic ceremonies with wild music, drumming, dancing, and drinking. She was associated with the mystery religion concerning her son, Attis, who was castrated, died of his wounds, and resurrected by his mother. The dactyls were part of her retinue. Other followers of Cybele, the Phrygian kurbantes or Corybantes, expressed her ecstatic and orgiastic cult in music, especially drumming, clashing of shields and spears, dancing, singing, and shouting—all at night.
- Kybele (griech. Κυβέλη, die Große Göttermutter vom Berg Ida; lat. Magna Mater Deum Idae, kurz Magna Mater) ist eine Göttin, die zusammen mit ihrem Geliebten Attis ursprünglich in Phrygien und später in Griechenland und Rom verehrt wurde. Der Kybele- und Attiskult war bis in die Spätantike – ähnlich wie der Mithraskult – ein im ganzen römischen Reich verbreiteter Mysterienkult.
- Cíbele (en grec antic Κυβέλη, Kybélê) era la principal deessa frígia. Fou una deessa tel·lúrica i, com a tal, representava la fertilitat de la natura, especialment en el seu aspecte més salvatge. El seu culte, era molt antic, i s'havia iniciat al neolític. El culte era de caràcter orgiàstic, i se centrava especialment en el mite d'Atis, que al principi simbolitzava la renovació anyal de la natura, i més endavant la mort i la resurrecció mística dels fidels. Representava, doncs, la terra fèrtil, les coves, les muntanyes, les fortaleses, la natura i als animals. Per això també se'n deia la Mare Terra o la Gran Deessa Mare. Es va casar amb el seu fill Atis i fou la mare del tità Cronos i dels déus de l'Olimp. Amb Zeus engendrà Agdistis. Els grecs la van assimilar a altres deesses, com Gea, Demèter o l'Àrtemis, però sobretot es confonia amb Rea i, com a tal, fou anomenada Mare dels déus. Els romans, seguint la denominació referida a la mare terra, la coneixien també amb els sobrenoms de Magna Mater 'mare gran' (d'aquí surt el nom del poble català de Madremanya) i Bona Dea. El seu santuari frigi se situava en els boscos del mont Ida, on sembla que les celebracions es feien a l'aire lliure. Els artistes la representaven dalt d'un carro estirat per dos lleons i coronada amb una torre.
- Kybelé - je v řecké mytologii maloasijská bohyně, ctěná jako „velká matka bohů“. Ve Frýgii a Lýdii byla uctívána jako dárkyně života a matka bohů. Byla ztotožňována s bohyní Rheiou nebo Gaiou, Římané s bohyní Ops. Byla považována za matku Siléna, Marsya a fryžského krále Midy. Narodila se prý v kraji frýgické hory Kybely, žila nejraději v lesích s horskými démony, se lvi, pardály. Obřady k její poctě byly obvykle hodně divoké. Uctívali ji a sloužili jí zejména Kúréti, Korybanté i trpasličí Daktylové.
- Originalmente una diosa frigia, Cibeles (en griego antiguo Κυβέλη Kybélê, nombre al que a veces se da la etimología de «la del pelo» si se considera griego en lugar de frigio) era la diosa de la Madre Tierra que fue adorada en Anatolia desde el neolítico. Como la Gea o su equivalente minoica Rea, Cibeles era la personificación de la fértil tierra, una diosa de las cavernas y las montañas, murallas y fortalezas, de la Naturaleza y los animales (especialmente leones y abejas). Su equivalente romana era Magna Mater, la Gran Madre. Su título «Señora de los Animales», que también ostentaba la Gran Madre minoica, revela sus arcaicas raíces paleolíticas. Es una deidad de vida, muerte y resurrección. Su consorte, cuyo culto fue introducido más tarde, era su hijo Atis. Fue esposa del titán Crono y progenitora de los dioses olímpicos. Se la representa con una corona con forma de muralla y siempre acompañada de leones. Esta diosa es representada en la mitología sobre un carro que simboliza la superioridad de la madre Naturaleza, a la que incluso se subordinan los poderosos leones que tiran del carro. La leyenda los relaciona con una singular pareja mitológica, Hipómenes (Melanión, en otras versiones) y Atalanta, que compitieron en una carrera de velocidad. La astucia de Hipómenes -inspirado por la diosa del amor, ya que el premio era la mano de Atalanta- hizo caer al suelo unas manzanas de oro que atrajeron la atención de Atalanta y la distrajeron de la carrera, que perdió. El mito concluye con la unión impía de los amantes dentro de un recinto sagrado de Zeus, quien, irritado, los convirtió en leones. Más tarde Cibeles, compadecida, los habría uncido a su carro. Adicionalmente, para iniciar el culto como sacerdote de Cibeles, éstos eran castrados como una contribución a la madre tierra; además hacían un sacrificio matando toros y bebiendo su sangre.
- Kybele oli muinainen Vähän-Aasian kansojen palvoma suuri äitijumalatar. Hänen palvontansa oli peräisin Fryygiasta. Kybele oli luonnon ja sen elinvoiman, eläinten, kasvillisuuden ja viljelyksen sekä myös yhteiskuntaelämän haltijatar. Kybeleä on palvottu myös Kreikassa ja Roomassa, missä hänet tunnettiin nimellä Magna Mater. Kybelen palvontamenoille olivat ominaisia hurjat ekstaasiset tanssit.
- Cybèle (en grec ancien Κυβέλη / Kybélê) est une divinité d'origine phrygienne (connue également sous le nom d’Agdistis en Phrygie), importée en Grèce et à Rome, personnifiant la nature sauvage. Elle est présentée comme « MATRI MAGNAE », Grande Déesse, Grande Mère ou encore Mère des dieux. Cybèle est sans doute l'une des plus grandes déesses de l'Antiquité au Proche-Orient. Elle est aussi vénérée sous le nom d’Idaea mater à Rome. Dans la mythologie grecque, on la surnomme également Damia.
- Cibele fu un'antica divinità anatolica, venerata come Grande Madre, dea della natura, degli animali (potnia theron) e dei luoghi selvatici. Il centro principale del suo culto era Pessinunte, nella Frigia, da cui attraverso la Lidia passò approssimativamente nel VII secolo a.C. nelle colonie greche dell'Asia Minore e successivamente nel continente. Nella mitologia greca fu identificata con Rea. Cibele viene generalmente raffigurata seduta sul trono tra due leoni o leopardi, spesso con in mano un tamburello e con su il capo una corona turrita.
- キュベレー(ギリシア語: Κυβέλη、英語: Cybele)は、アナトリア半島のプリュギアで崇拝され、古代ギリシア、古代ローマにも信仰が広がった大地母神である。
- Cybele of Kybele was een van oorsprong Frygische godin, werd door de Romeinen gelijkgesteld aan de Griekse Rhea. Cybele was de Magna Mater, en werd vereerd als vruchtbaarheidsgodin. De verering van Cybele strekte zich uit van de 6e eeuw v. Chr. tot het einde van het Romeinse Rijk in de vijfde eeuw na Christus. De cultus stamt uit Anatolië en komt hier bij alle volkeren voor. Bij de Hittieten werd zij Kubaba of Kubebe genoemd. In Phrygië ontwikkelt zij zich tot de moeder van de natuurlijke wereld. Een Moedergodin die niet alleen stond voor vruchtbaarheid en verzorging, maar vooral ook een godin met macht tot wie men zich kon richten voor bescherming. In haar heiligdom in Pessinus (Phrygië) werd zij gepersonifieerd door een zwarte steen. Deze steen werd in 204 v. Chr. overgebracht naar Rome en daar in een tempel op de Palatijn geplaatst. Hiermee werd de profetie vervuld dat als ‘de grote moeder’ naar Rome zou komen, de oorlog met Hannibal gewonnen zou worden. Hetgeen dan ook gebeurde. Zij wordt vaak afgebeeld in een wagen getrokken door leeuwen en panters. Zoals bij alle goden doen er over haar vele, soms tegenstrijdige, verhalen de ronde. Cybele zou rond 1000 v. Chr. de moeder en geliefde zijn van Attis. Als Attis op een kwade dag zijn liefde niet meer beantwoord ziet door Cybele castreert hij zichzelf uit frustratie en bloedt dood. Het zijn legenden die waarschijnlijk uit een vroegere religie van godinvererend volk komen.
- I gresk mytologi er Kybele en gudinne for naturen og fruktbarhet, i Lilleasia fra neolittisk tid og senere i Hellas. Hennes tilsvarende gudinneskikkelse i romersk mytologi er Magna Mater eller Store mor. Opprinnelig var Kybele en frygisk eller luvisk gudinne. Som Gaia, eller den tilsvarende minoiske Rhea, inkarnerte Kybele den fruktbare jorden, hun var gudinne for fjell og grotter, murer og festninger, natur og ville dyr. Hennes tittel Herskerinne over dyrene (potnia theron), som også asossieres med den minoiske Store mor uttrykker hennes eldgamle røtter. Kybele er en guddom for fødsel-død-gjenfødsel, og hun skal selv ha blitt født på fjellet Ida i Lilleasia, noe som har gitt henne tilnavnet Idaea. Dyrkingen av Kybele er sterkt assosiert med mysteriereligionen som fulgte Attis, som var elskeren og sønnen hennes. Han kastrerte seg selv i fortvilelse over deres kjærlighetsforhold, blødde ihjel og gjenoppsto som et tre. Kybeles mest ekstatiske dyrkere var menn som rituelt kastrerte seg og ble gitt kvinneklær og kvinnelig identitet etterpå. Romerne refererte til dem som Galli. Kybeles prestinner ledet tilbederne inn i orgastiske seremonier med vill musikk og tromming, dans og drikk. Tilbederne hennes var blant andre de frygiske kurbantene og de greske daktylene.
- Kybele (hetyckie Kubaba, gr. Kybele lub Kybebe, łac. Cybele lub Cybebe) to frygijska bogini płodności, urodzaju, wiosny i miast obronnych. Była czczona od tysiącleci w całej Azji Mniejszej jako Wielka Macierz. Na jej cześć tańczyli Korybanci. W mitologii frygijskiej młodym kochankiem Kybele był Attis.
- Cibele ou Cíbele era originalmente uma deusa da Frígia, designada como Mãe dos Deuses ou Deusa mãe. Deusa do poder de fertilidade da natureza, seu culto começou na Ásia Menor e se espalhou por diversos territórios gregos. Sob o antigo título grego, Potnia Theron, também associada com a Deusa mãe minóica, remonta às raízes pré-históricas neolíticas da "Senhora dos animais". Cibele se tornou uma divindade do ciclo de vida-morte-renascimento que refere-se à ressureição do filho e amante Attis . Essa divindade oriental foi introduzida em Roma na época das guerras púnicas, em 204 a.C. Na ocasião, os romanos mandaram vir de Pessinunte, terra do rei Midas e onde se encontrava o templo principal dedicado à deusa, uma pedra negra que a simbolizava. Alguns anos mais tarde, em 191 a.C. , recebeu no Palatino um templo, restaurado posteriormente pelo imperador Augusto. Era acompanhada por um guia e amante, Átis, cujo culto, suspeito aos olhos dos romanos, só foi liberado realmente pelo imperador Cláudio. O interesse de Augusto por essa divindado pode explicar a importância que Virgílio lhe dá na Eneida. Em 2, 779 ela diz a Eneias que foi o próprio Júpiter que proibiu que Creúsa o acompanhasse em sua fuga, para criar uma nova Tróia. Em 3, 111-113, Virgílio apresenta alguns aspectos de seu culto e Anquises, pai de Eneias, atribui-lhe uma origem cretense. Em 7, 139, Cibele figura entre as divindades invocadas por Eneias. Adiante, no livro 9, Cibele intervém para que os rutulianos (ou rútulos) não queimem os navios dos troianos cercados e, por sua intercessão, Júpiter transforma as embarcações em ninfas marinhas (9, 80-83). Cibele aparece também no livro 10 da Eneida (verso 220), com o nome de Cibebe. É mencionada ainda em 11, 768. Informações sobre o culto a Cibele são encontradas em Catulo, 63; Lucrécio, 2, 598-643; e em Ovídio, Fastos, 4, 179-372. Segundo os gregos, contudo, esta deusa seria apenas uma encarnação de Reia, adorada no Berecinto, um dos picos do monte Ida da Frígia, daí o epíteto de berecintiana que lhe é dado às vezes. O culto incluía manifestações orgíacas, como era próprio dos deuses relacionados com a fertilidade, celebrados pelos curetes ou coribantes. Era representada, frequentemente, com uma coroa de torres, com leões por perto ou num carro puxado por esses animais. Está relacionada com a lenda grega de Agdístis e Átis.
- Cybele (sau Kybele, în greacă Κυβέλη - Kubelē, în latină Cibelis, iar în română Cibela), era o zeitate de origine frigiană, considerată drept Magna Mater ("Marea Mamă a Zeilor"), zeiţa peşterilor şi a Pământului în starea sa naturală şi protectoare a vegetaţiei, adorată pe culmile munţilor. Domnea peste animalele sălbatice, fiind şi protectoarea albinelor. A fost preluată în mitologia romană, cultul ei fiind primul din calendarul roman. Împreună cu soţul ei, Attis, Cybele era venerată în ceremonii sălbatice, sângeroase, orgiastice. La romani, Cybele era zeiţa naturii şi a fertilităţii. Deoarece domnea peste munţi şi fortăreţe, era reprezentată având o coroană cu forma unui zid de cetate. Cultul lui Cybele era celebrat de preoţi eunuci denumiţi coribanţi, care îi conduceau pe credincioşi în riturile orgiastice, acompaniate de ţipete sălbatice şi muzică interpretată la fluier, tobe şi cimbale. Sărbătoarea ei anuală de primăvară celebra moartea şi învierea iubitului ei Attis. Cultul orgiastic al Cybelei a persistat până târziu în Imperiul Roman. Era adesea confundată cu zeitatea Rhea, mama lui Zeus, din mitologia greacă.
- Кибела, Цибела, иногда Кибеба — в греческой мифологии богиня фригийского происхождения, близкая по своим функциям богине Рее и иногда отождествлявшаяся с ней. Носила также имена: Кивева, Диндимена, Идейская мать, Великая Мать богов. Согласно Страбону, получила свое имя от Кибел. Её храм в Сардах упоминает Геродот .
- Kybele är det grekiska namnet på den anatoliska modergudinnan. Kybelekulten kan ha sina rötter i den neolitiska anatoliska kulturen. I Hacilar och Çatalhöyük har figuriner från 7000-5000 f. Kr. återfunnits som har stora likheter med de senare avbildningarna av Kybele. I den frygiska kulten kallades gudinnan för Matar, modern, ibland med epitetet Kubilieya. Detta epitet, som antas hänsyfta på berg, var kanske orsaken till det senare grekiska namnet Kybele. Kybelekulten spreds till Grekland och därifrån runt Medelhavet under den hellenistiska perioden. Den infördes i Rom 204 f. Kr. då det ansågs att gudinnan skulle kunna vara till hjälp i kriget mot Karthago. Den kom sedan att spridas i romarriket och bestod ända till dess romarriket kristnades. Kybele fick i romarriket ofta epitetet ”Gudars moder”, och själva namnet latiniserades till "Cybele". Kulten var misstrodd inom stora delar av den romerska intelligentian, huvudsakligen p.g.a. att den manliga delen av prästerskapet frivilligt kastrerade sig för att komma närmare gudinnan. De kvinnliga präster som också fanns i kulten genomförde inga kroppsliga stympningar. Förebilden för kastreringen var en myt om att Kybeles unga partner, Attis, kastrerade sig som en självbestraffning för att han varit otrogen mot gudinnan. Mellan den 15 och 28 mars varje år hölls festivaler i Rom för att dyrka Kybele och Attis. Det var på en av dessa dagar, Dies Sanguinis, blodets dag, den 24 mars, som det antas att de blivande manliga prästerna kastrerade sig. Dagen efter genomfördes glädjeceremonier till Kybeles och Attis ära på Roms gator. Den siste hedniske kejsaren, Julianus Apostata, hyllade Kybelekulten som en högstående och andlig kult och försvarade också den rituella kastreringen. Kyrkofadern Augustinus fördömde kulten hårt och hävdade att gudinnan inte var ”gudars moder” utan ”demoners moder”. Vid den tidpunkten var kulten redan förbjuden. På senare år har vissa nyhedniska grupper försökt återuppliva kulten av Kybele.
- Kibele veya Kybele, bir Anadolu tanrıçası. Birçok kültürde farklı isimlerle yer alır.
- Кібе́ла — первісно фрігійська богиня, уособлення матері-землі, яку шанували в більшій частині областей Малої Азії (передовсім навколо гори Їда, в Лідії, Віфінії, Галатії й ін.). Кібелу називали ще Великою Матір'ю, Матір'ю богів і всього живого, яка відроджує померлу природу і дарує родючість. Супутниками богині, яка по-фригійському називалась Аммас, вважались корибанти, курети та дактилі з Їди. Її коханець — красень-юнак Аттіс. Певне відношення до її культу мають кабіри. Через грецькі колонії з Малої Азії культ Кібели рано проник у Грецію, де богиня ототожнювалася з Реєю. В Афінах був її храм зі статуєю роботи Фідія або Агоракріта. У Фівах храм Кібели спорудив поет Піндар. У Римі культ Кібели зливається з культом місцевої богині Опс. Сюди перевезено з пессінунтського (в малоазійській Галатії) храму старовинний символ культу Кібели — темного кольору камінь (мабуть, метеорит). Від цього часу культ богині під ім'ям Великої Матері (Mater Magna) став державним; культом завідувала особлива колегія жерців. Самим римлянам спочатку заборонялося брати участь в обрядах культу и, тому в Римі жерці богині звалися галлами, а верховні жерці — архігаллами (від назви області Галатії, яку заселяли галли). Богині були присвячені так звані викупні жертви — тавроболії і кріоболії (втаємничення в культ шляхом узливання бичачої або баранячої крові). Навесні римляни влаштовували свято на честь Кібели й Аттіса. Встановлення культу Кібели в Римі було пов'язане з активізацією римської політики в Малій Азії під час Пунічних воєн. Античне мистецтво зображувало Кібелу у вигляді пишно вбраної матрони, з баштовою короною на голові; в одній руці вона держить тимпан, у другій — колоски або скіпетр; богиня сидить на троні в оточенні левів або на колісниці, в яку запряжені леви; інколи її зображували верхи на леві.
|
| rdfs:comment
|
- Cybele, was the Phrygian deification of the Earth Mother. As with Greek Gaia (the "Earth"), or her Minoan equivalent Rhea, Cybele embodies the fertile Earth, a goddess of caverns and mountains, walls and fortresses, nature, wild animals. Phrygian Cybele is often identified with the Hittite-Hurrian goddess Hebat, though this latter deity might have been the origin of only Anatolian Kubaba.
- Kybele (griech. Κυβέλη, die Große Göttermutter vom Berg Ida; lat. Magna Mater Deum Idae, kurz Magna Mater) ist eine Göttin, die zusammen mit ihrem Geliebten Attis ursprünglich in Phrygien und später in Griechenland und Rom verehrt wurde. Der Kybele- und Attiskult war bis in die Spätantike – ähnlich wie der Mithraskult – ein im ganzen römischen Reich verbreiteter Mysterienkult.
- Cíbele (en grec antic Κυβέλη, Kybélê) era la principal deessa frígia. Fou una deessa tel·lúrica i, com a tal, representava la fertilitat de la natura, especialment en el seu aspecte més salvatge. El seu culte, era molt antic, i s'havia iniciat al neolític. El culte era de caràcter orgiàstic, i se centrava especialment en el mite d'Atis, que al principi simbolitzava la renovació anyal de la natura, i més endavant la mort i la resurrecció mística dels fidels.
- Kybelé - je v řecké mytologii maloasijská bohyně, ctěná jako „velká matka bohů“. Ve Frýgii a Lýdii byla uctívána jako dárkyně života a matka bohů. Byla ztotožňována s bohyní Rheiou nebo Gaiou, Římané s bohyní Ops. Byla považována za matku Siléna, Marsya a fryžského krále Midy. Narodila se prý v kraji frýgické hory Kybely, žila nejraději v lesích s horskými démony, se lvi, pardály. Obřady k její poctě byly obvykle hodně divoké.
- Originalmente una diosa frigia, Cibeles (en griego antiguo Κυβέλη Kybélê, nombre al que a veces se da la etimología de «la del pelo» si se considera griego en lugar de frigio) era la diosa de la Madre Tierra que fue adorada en Anatolia desde el neolítico. Como la Gea o su equivalente minoica Rea, Cibeles era la personificación de la fértil tierra, una diosa de las cavernas y las montañas, murallas y fortalezas, de la Naturaleza y los animales (especialmente leones y abejas).
- Kybele oli muinainen Vähän-Aasian kansojen palvoma suuri äitijumalatar. Hänen palvontansa oli peräisin Fryygiasta. Kybele oli luonnon ja sen elinvoiman, eläinten, kasvillisuuden ja viljelyksen sekä myös yhteiskuntaelämän haltijatar. Kybeleä on palvottu myös Kreikassa ja Roomassa, missä hänet tunnettiin nimellä Magna Mater. Kybelen palvontamenoille olivat ominaisia hurjat ekstaasiset tanssit.
- Cybèle (en grec ancien Κυβέλη / Kybélê) est une divinité d'origine phrygienne (connue également sous le nom d’Agdistis en Phrygie), importée en Grèce et à Rome, personnifiant la nature sauvage. Elle est présentée comme « MATRI MAGNAE », Grande Déesse, Grande Mère ou encore Mère des dieux. Cybèle est sans doute l'une des plus grandes déesses de l'Antiquité au Proche-Orient. Elle est aussi vénérée sous le nom d’Idaea mater à Rome.
- Cibele fu un'antica divinità anatolica, venerata come Grande Madre, dea della natura, degli animali (potnia theron) e dei luoghi selvatici. Il centro principale del suo culto era Pessinunte, nella Frigia, da cui attraverso la Lidia passò approssimativamente nel VII secolo a.C. nelle colonie greche dell'Asia Minore e successivamente nel continente. Nella mitologia greca fu identificata con Rea.
- キュベレー(ギリシア語: Κυβέλη、英語: Cybele)は、アナトリア半島のプリュギアで崇拝され、古代ギリシア、古代ローマにも信仰が広がった大地母神である。
- Cybele of Kybele was een van oorsprong Frygische godin, werd door de Romeinen gelijkgesteld aan de Griekse Rhea. Cybele was de Magna Mater, en werd vereerd als vruchtbaarheidsgodin. De verering van Cybele strekte zich uit van de 6e eeuw v. Chr. tot het einde van het Romeinse Rijk in de vijfde eeuw na Christus. De cultus stamt uit Anatolië en komt hier bij alle volkeren voor. Bij de Hittieten werd zij Kubaba of Kubebe genoemd.
- I gresk mytologi er Kybele en gudinne for naturen og fruktbarhet, i Lilleasia fra neolittisk tid og senere i Hellas. Hennes tilsvarende gudinneskikkelse i romersk mytologi er Magna Mater eller Store mor. Opprinnelig var Kybele en frygisk eller luvisk gudinne. Som Gaia, eller den tilsvarende minoiske Rhea, inkarnerte Kybele den fruktbare jorden, hun var gudinne for fjell og grotter, murer og festninger, natur og ville dyr.
- Kybele (hetyckie Kubaba, gr. Kybele lub Kybebe, łac. Cybele lub Cybebe) to frygijska bogini płodności, urodzaju, wiosny i miast obronnych. Była czczona od tysiącleci w całej Azji Mniejszej jako Wielka Macierz. Na jej cześć tańczyli Korybanci. W mitologii frygijskiej młodym kochankiem Kybele był Attis.
- Cibele ou Cíbele era originalmente uma deusa da Frígia, designada como Mãe dos Deuses ou Deusa mãe. Deusa do poder de fertilidade da natureza, seu culto começou na Ásia Menor e se espalhou por diversos territórios gregos. Sob o antigo título grego, Potnia Theron, também associada com a Deusa mãe minóica, remonta às raízes pré-históricas neolíticas da "Senhora dos animais".
- Cybele (sau Kybele, în greacă Κυβέλη - Kubelē, în latină Cibelis, iar în română Cibela), era o zeitate de origine frigiană, considerată drept Magna Mater ("Marea Mamă a Zeilor"), zeiţa peşterilor şi a Pământului în starea sa naturală şi protectoare a vegetaţiei, adorată pe culmile munţilor. Domnea peste animalele sălbatice, fiind şi protectoarea albinelor. A fost preluată în mitologia romană, cultul ei fiind primul din calendarul roman.
- Кибела, Цибела, иногда Кибеба — в греческой мифологии богиня фригийского происхождения, близкая по своим функциям богине Рее и иногда отождествлявшаяся с ней. Носила также имена: Кивева, Диндимена, Идейская мать, Великая Мать богов.
- Kybele är det grekiska namnet på den anatoliska modergudinnan. Kybelekulten kan ha sina rötter i den neolitiska anatoliska kulturen. I Hacilar och Çatalhöyük har figuriner från 7000-5000 f. Kr. återfunnits som har stora likheter med de senare avbildningarna av Kybele. I den frygiska kulten kallades gudinnan för Matar, modern, ibland med epitetet Kubilieya. Detta epitet, som antas hänsyfta på berg, var kanske orsaken till det senare grekiska namnet Kybele.
- Kibele veya Kybele, bir Anadolu tanrıçası. Birçok kültürde farklı isimlerle yer alır.
- Кібе́ла — первісно фрігійська богиня, уособлення матері-землі, яку шанували в більшій частині областей Малої Азії (передовсім навколо гори Їда, в Лідії, Віфінії, Галатії й ін.).
|