| dbpprop:abstract
|
- Critical thinking is purposeful and reflective judgement about what to believe or what to do in response to observations, experience, verbal or written expressions, or arguments. Critical thinking may involve determining the meaning and significance of what is observed or expressed, or, concerning a given inference or argument, determining whether there is adequate justification to accept the conclusion as true. Hence, Fisher & Scriven define critical thinking as "Skilled, active, interpretation and evaluation of observations, communications, information, and argumentation. " Parker & Moore define it more narrowly as the careful, deliberate determination of whether one should accept, reject, or suspend judgment about a claim and the degree of confidence with which one accepts or rejects it. Critical thinking gives due consideration to the evidence, the context of judgment, the relevant criteria for making the judgment well, the applicable methods or techniques for forming the judgment, and the applicable theoretical constructs for understanding the nature of the problem and the question at hand. Critical thinking employs not only logic but broad intellectual criteria such as clarity, credibility, accuracy, precision, relevance, depth, breadth, significance and fairness. In contemporary usage "critical" has the connotation of expressing disapproval, which is not always true of critical thinking. A critical evaluation of an argument, for example, might conclude that it is good.
- El pensament crític és un tipus de pensament que es proposa analitzar o avaluar l'estructura i consistència dels raonaments, particularment opinions o afirmacions que la gent accepta com a veritables en el context de la vida quotidiana. Tal avaluació pot basar-se en l'observació, en l'experiència, en el raonament o en el mètode científic. El pensament crític es basa en valors intel·lectuals que tracten d'anar més enllà de les impressions i opinions particulars, per la qual cosa requereix claredat, exactitud, precisió, evidència i equitat. Té per tant una vessant analítica i una altra avaluadora. Encara que utilitza la lògica, intenta superar l'aspecte formal d'aquesta per poder entendre i avaluar els arguments en el seu context i dotar d'eines intel·lectuals per distingir el raonable d'allò no raonable, el vertader del fals. El pensament crític es troba molt lligat al escepticisme i l'estudi i detecció de les fal·lacies. Hi ha moltes definicions de pensament crític o raonament crític. Des d'un punt de vista pràctic, pot ser definit de la manera següent: El pensament crític és un procés mitjançant el qual es fa servir el coneixement i la intel·ligència per arribar, de forma efectiva, a la posició més raonable i justificada sobre un tema, i en la qual es procura identificar i superar les nombroses barreres o obstacles que els prejudicis o biaixos introdueixen. No tothom valora la necessitat d'un raonament crític. Amb freqüència, ser metòdicament objectiu és vist com quelcom fred, estèril i avorrit sobretot per als que segueixen polítiques de l'estil "Tingueu fe i deixeu que els vostres sentiments us guiïn a la veritat" o "No deixis que els fets o detalls interrompin el camí cap a una història interessant". Això és així perquè avui en dia molts sobreviuen justament de la manipulació i de la crida a les necessitats primàries de l'ésser humà. Tanmateix, quan la veritat és requerida no es pot caure en les fal·làcies o en allò que ens agradaria creure per protegir perquè la veritat d'aquell que agrada del raonament crític és preferible a una mentida feliç. La intel·ligència i el coneixement que es posseeixin no impliquen forçosament que es pugui tenir un raonament o pensament crític. Fins el major dels genis pot tenir les més irracionals creences o les més esbojarrades opinions. La teoria sobre el pensament crític, tracta sobre com s'hauria d'utilitzar la intel·ligència i el coneixement per assolir punts de vista més racionals i objectius amb les dades que es posseeixen. Opinions i creences basades en un raonament crític poden estar millor cimentada comparades amb aquelles formulades a través de processos menys racionals. Al mateix temps, els bons pensadors crítics estan normalment millor equipats per prendre decisions i resoldre problemes comparats amb aquells que no tenen aquesta habilitat apresa. Bàsicament els processos cognitius sintetitzen les percepcions de la realitat, i això sempre en el context de les nostres necessitats emocionals bàsiques sobre qualsevol cosa a la vida. El raonament crític és només un dels subprocessos que els processos cognitius que les persones poden o no poden utilitzar per assolir les seves conclusions. El raonament crític també és més que pensar lògicament o analíticament. També es tracta de pensar de forma més racional i objectiva. Existeix una important diferència. Lògica i anàlisi són essencialment conceptes filosòfics i matemàtics respectivament, mentre que el pensar racionalment i objectivament són conceptes més amplis que abracen els camps de la psicologia i la sociologia que tracten d'explicar els complexos efectes dels altres sobre els nostres propis processos mentals. En teoria per poder ser un bon pensador crític s'haurien de seguir i desenvolupar els següents cinc passos, que es desenvoluparan:
- Kritické myšlení, kritický postoj nebo také kritičnost (z řeckého krinein, rozlišovat, posuzovat) znamená schopnost nepodléhat prvnímu dojmu, obecnému mínění nebo naléhavosti nějakého sdělení, nepřebírat naivně tradované názory, nýbrž dokázat zaujmout odstup a vytvořit si vlastní názor na základě vědomostí a zkušeností jak vlastních, tak jiných důvěryhodných osob. Tuto pro moderní dobu krajně významnou schopnost vyzdvihlo osvícenství, které Immanuel Kant charakterizoval požadavkem „Neboj se užívat vlastního rozumu“. Po rozpadu tradičních společností a náboženských jistot mohla lidské společnosti ještě nějakou dobu vést tak zvaná „velká vyprávění“ či „metanarace“, například národního osvobození, sociální spravedlnosti nebo pokroku, která se však v průběhu 20. století zčásti naplnila a zčásti zdiskreditovala v ideologiích totalitních hnutí. Na současného člověka se tak klade nárok kriticky, to jest vlastním rozumem a na základě vlastních zkušeností zkoumat možnosti, které před ním stojí. Ve společnosti hojnosti a téměř úplné svobody tisku potřebují tuto schopnost už větší děti, aby si z nabízených možností dokázaly vůbec vybrat. Kritické myšlení je důležité, protože nám umožňuje analyzovat, vyhodnocovat, vysvětlovat a modelovat naše myšlení, čímž snižuje riziko přijímání, jednání nebo myšlení na základě falešné víry.
- El pensamiento crítico se propone analizar o evaluar la estructura y consistencia de los razonamientos, particularmente opiniones o afirmaciones que la gente acepta como verdaderas en el contexto de la vida cotidiana. Tal evaluación puede basarse en la observación, en la experiencia, en el razonamiento o en el método científico. El pensamiento crítico se basa en valores intelectuales que tratan de ir más allá de las impresiones y opiniones particulares, por lo que requiere claridad, exactitud, precisión, evidencia y equidad. Tiene por tanto una vertiente analítica y otra evaluativa. Aunque emplea la lógica, intenta superar el aspecto formal de esta para poder entender y evaluar los argumentos en su contexto y dotar de herramientas intelectuales para distinguir lo razonable de lo no razonable, lo verdadero de lo falso. El pensamiento crítico se encuentra muy ligado al escepticismo y al estudio y detección de las falacias.
- L'esprit critique, du grec κριτικός (« qui discerne »), consiste en une attitude méthodique du sujet, qui n’accepte aucune assertion sans mettre à l'épreuve sa valeur, qui ne tient une proposition pour vraie que si elle a été établie comme telle selon des procédures rationnelles et rigoureuses.
- Il pensiero critico è un tipo di pensiero caratterizzato dai processi mentali di discernimento, analisi, e valutazione. Comprende processi di riflessione su aree tangibili ed intangilbili con l'intento di formare un giudizio solido che riconcilia l'evidenza scientifica con il senso comune. Il pensiero critico trae informazioni dall’osservazione, l’esperienza, il ragionamento o la comunicazione. Il pensiero critico si fonda sul tentativo di andare al di là della parzialità del singolo soggetto: i suoi valori fondamentali sono la chiarezza, l’accuratezza, la precisione, l’evidenza.
- 批判的思考(ひはんてきしこう、英: Critical thinking)は、特に欧米諸国で主流となっている物事や情報を批判的に解釈する思考パターンのこと。単にクリティカル・シンキングと呼ばれることも多い。対象物を見聞きしたままに受け取るのではなく、客観的なおかつ分析的に理解される必要がある。
- Kritisch denken wil zeggen dat men onafhankelijk van andere mensen informatie analyseert en beoordeelt. Door kritisch te denken verkrijg je een beter leerproces. Zo begrijp en onthoud je beter de ideeën en gedachtegang in een leerstof. Je analyseert, definieert, classificeert en generaliseert. De resultaten van kritisch nadenken zijn: Je gaat vergelijkend, causaal en teleologisch redeneren; Je kunt in de exacte wetenschappen evidence-based argumenteren; Je kunt beter leren en begrijpen als je even nadenkt over de leerstof, dan wanneer je die alleen afleest; Je achterhaalt cirkelredeneringen vervangt die door geldige redeneringen (denkpistes).
- Pensamento crítico é um julgamento propositado e reflexivo sobre o que acreditar ou o que fazer em resposta a uma observação, experiência, expressão verbal ou escrita, ou argumentos. Pensamento crítico pode envolver determinar o significado e significância do que está sendo observado ou expresso, ou, em relação a uma dada inferência ou argumento, determinar se há justificativa adequada para aceitar a conclusõa como sendo verdadeira. Deste modo, Fisher e Scriven definem o pensamento crítico como uma "Habilidosa e ativa interpretação e avaliação de observações, comunicações, informação e argumentação. " Parker & Moore o definem mais precisamente como sendo a determinação cuidadosa e deliberada sobre aceitar, rejeitar ou suspender o julgamento a cerca de uma dada afirmação e o grau de confiança que alguém deve aceitar ou rejeitá-lo. O pensamento crítico possue um enfoque na consideração das evidências, no contexto do julgamento, e a relevância do critério para se fazer o julgamento, os métodos e técnicas aplicáveis para formar a opinião, e os construtos teóricos aplicáveis para entender a natureza do problema e da questão. O pensamento crítico emprega não apenas a lógica mas uma grande variedade de critérios intelectuais, como claridade, credibilidade,precisão, relevância, profundidade, significância No uso contemporâneo, "crítico" tem uma conotação de expressar disaprovação, o que não é sempre verdadeiro no pensamento crítico. Uma avaliação crítica de argumentos, por exemplo, pode concluir que é um bom argumento.
- Gândirea critică constă din procesul mental de analiză sau evaluare a informaţiei, mai ales afirmaţii sau propoziţii pretinse de unii oameni a fi adevărate. Ea duce la un proces de reflecţie asupra înţelesului acestor afirmaţii, exeminând dovezile şi raţionamentul oferit şi judecând faptele. Gândirea are mai multe proceduri investigate prin intermediul cărora discriminează modal realitatea, o descompune în părţi, relaţii şi acţiuni, o analizează static şi dinamic încercând să identifice toate formele, regularităţile şi calităţile care pot avea utilitate sau relevanţă. Putem separa : - Gândirea analitică - cercetează toate condiţionările între părţile unui eveniment şi între evenimente, toate dependenţele mai evidente sau mai ascunse care determină apariţia, evoluţia, consecinţele şi extincţia unui fenomen natural sau social - Gândirea sintetizantă sau sintetică, este acea strategie mentală care după analiza precisă şi descompunerea unui proces în componentele structurale şi interactive specifice trece la sinteza evolutiv cauzală a procesului, la punerea în cuplaj şi acţiune a tuturor componentelor şi dependenţelor unui segment natural, societal sau comportamental, modelând cât mai fidel calitativ, cantitativ şi predictiv morfologia, funcţia sau procesul investigat. Prin analiză, discernem modal şi interactiv mulţimea părţilor unui sistem structural, separăm şi mulţimea relaţiilor dinamice între ele, care poartă informaţii funcţionale, iar prin sinteză modelăm comportamentul sistemului, îl punem în acţiune şi observăm cum se exprimă ca individualitate dinamică, felul în care se desfăşoară şi se corelează mulţimea stărilor sale intern funcţionale dând naştere unei unităţi energetice mecanice, electromagnetice, informaţionale sau mixte. Gândirea critică se manifestă şi în varianta analizată şi în cea sintetizantă de proces, ea observă atent şi permanent domeniul fenomenal sau social cu care este conectată şi valorifică optim mulţimea informaţiilor de care dispune, sau pe care le primeşte, pentru a extrage un maxim de noutate conceptuală, structurală, evolutivă şi cauzală din evenimentul cercetat. A gândi critic înseamnă a evalua continuu plauzibilitatea şi relevanţa datelor disponibile, a informaţiilor derivabile din observaţie sau experiment prin raţionament, a corelărilor desprinse sau propuse şi a consecinţelor constatate. Gândirea critică este un act mental continuu şi dificil de aplicat, ea cere antrenament, perseverenţă, experienţă şi talent, din partea celui care o însuşeşte, dezvoltă şi utilizează, dar odată preluată la nivel superior, posesorul ei este capabil să extragă cea mai mare şi mai relevantă cantitate de informaţie dintr-o observaţie, un experiment, un dialog, o confruntare argumentată, o situaţie imprevizibilă şi complicată, sau o analiză de caz. Cel care realmente gândeşte critic este capabil să propună cele mai simple, generale, plauzibile şi uşor verificabile ipoteze modelante ale unui proces natural sau social, sau a particularităţii comportamentale ale unui individ sau grup socializat.
- Eleştirel düşünme akıl yürütme, analiz ve değerlendirme gibi zihinsel süreçlerden oluşan bir düşünme biçimidir. Eleştirel düşünme sağduyu ve bilimsel kanıtlarla uyuşan net hükümlere varmak için somut veya soyut konular üzerinde düşünme süreçlerini de içermektedir. Eleştirel düşünürler tüm duyulardan, yazılı ve/veya sözlü ifadelerden, gözlem, deney ve akıl yürütmeden elde ettikleri verileri biraraya getirirler. Eleştirel düşünme netlik, açıklık, mantık, derinlik ve güvenilirlir taşır.
- 批判性思维(Critical thinking)包括思维过程中洞察、分析和评估的过程。它包括为了得到肯定的判断所进行的可能为有形的或者无形的思维反应过程,并使科学的根据和日常的常识相一致。其中的“批判性”(critical)具有不适用于特定情况的否定性含义。尽管“分析性思维”(analytical thinking)看起来更精确的表达了这种含义,但是相对来说,批判性思维(critical thinking),除了含有分析的思想之外,还显然含有综合、评估及重建等思想。 批判性思维者从所有的意识方面收集材料:口头或书面表达、想法、观察、经验及推理。批判性思维以智力上的标准为基础,这些智力标准不仅包括素材分类,也包括清晰、可靠、精确、准确、中肯、深度、宽度、逻辑、重要性以及公平。 通过批判性思维,我们可以理性地解決问题。
|
| rdfs:comment
|
- Critical thinking is purposeful and reflective judgement about what to believe or what to do in response to observations, experience, verbal or written expressions, or arguments. Critical thinking may involve determining the meaning and significance of what is observed or expressed, or, concerning a given inference or argument, determining whether there is adequate justification to accept the conclusion as true.
- El pensament crític és un tipus de pensament que es proposa analitzar o avaluar l'estructura i consistència dels raonaments, particularment opinions o afirmacions que la gent accepta com a veritables en el context de la vida quotidiana. Tal avaluació pot basar-se en l'observació, en l'experiència, en el raonament o en el mètode científic.
- Kritické myšlení, kritický postoj nebo také kritičnost (z řeckého krinein, rozlišovat, posuzovat) znamená schopnost nepodléhat prvnímu dojmu, obecnému mínění nebo naléhavosti nějakého sdělení, nepřebírat naivně tradované názory, nýbrž dokázat zaujmout odstup a vytvořit si vlastní názor na základě vědomostí a zkušeností jak vlastních, tak jiných důvěryhodných osob.
- El pensamiento crítico se propone analizar o evaluar la estructura y consistencia de los razonamientos, particularmente opiniones o afirmaciones que la gente acepta como verdaderas en el contexto de la vida cotidiana. Tal evaluación puede basarse en la observación, en la experiencia, en el razonamiento o en el método científico.
- L'esprit critique, du grec κριτικός (« qui discerne »), consiste en une attitude méthodique du sujet, qui n’accepte aucune assertion sans mettre à l'épreuve sa valeur, qui ne tient une proposition pour vraie que si elle a été établie comme telle selon des procédures rationnelles et rigoureuses.
- Il pensiero critico è un tipo di pensiero caratterizzato dai processi mentali di discernimento, analisi, e valutazione. Comprende processi di riflessione su aree tangibili ed intangilbili con l'intento di formare un giudizio solido che riconcilia l'evidenza scientifica con il senso comune. Il pensiero critico trae informazioni dall’osservazione, l’esperienza, il ragionamento o la comunicazione.
- 批判的思考(ひはんてきしこう、英: Critical thinking)は、特に欧米諸国で主流となっている物事や情報を批判的に解釈する思考パターンのこと。単にクリティカル・シンキングと呼ばれることも多い。対象物を見聞きしたままに受け取るのではなく、客観的なおかつ分析的に理解される必要がある。
- Kritisch denken wil zeggen dat men onafhankelijk van andere mensen informatie analyseert en beoordeelt. Door kritisch te denken verkrijg je een beter leerproces. Zo begrijp en onthoud je beter de ideeën en gedachtegang in een leerstof. Je analyseert, definieert, classificeert en generaliseert.
- Pensamento crítico é um julgamento propositado e reflexivo sobre o que acreditar ou o que fazer em resposta a uma observação, experiência, expressão verbal ou escrita, ou argumentos. Pensamento crítico pode envolver determinar o significado e significância do que está sendo observado ou expresso, ou, em relação a uma dada inferência ou argumento, determinar se há justificativa adequada para aceitar a conclusõa como sendo verdadeira.
- Gândirea critică constă din procesul mental de analiză sau evaluare a informaţiei, mai ales afirmaţii sau propoziţii pretinse de unii oameni a fi adevărate. Ea duce la un proces de reflecţie asupra înţelesului acestor afirmaţii, exeminând dovezile şi raţionamentul oferit şi judecând faptele.
- Eleştirel düşünme akıl yürütme, analiz ve değerlendirme gibi zihinsel süreçlerden oluşan bir düşünme biçimidir. Eleştirel düşünme sağduyu ve bilimsel kanıtlarla uyuşan net hükümlere varmak için somut veya soyut konular üzerinde düşünme süreçlerini de içermektedir. Eleştirel düşünürler tüm duyulardan, yazılı ve/veya sözlü ifadelerden, gözlem, deney ve akıl yürütmeden elde ettikleri verileri biraraya getirirler.
|