| dbpprop:abstract
|
- The Cretan War (205 BC–200 BC) was fought by King Philip V of Macedon, the Aetolian League, several Cretan cities (of which Olous and Hierapytna were the most important) and Spartan pirates against the forces of Rhodes and later Attalus I of Pergamum, Byzantium, Cyzicus, Athens and Knossos. The Macedonians had just concluded the First Macedonian War and Philip, seeing his chance to defeat Rhodes, formed an alliance with Aetolian and Spartan pirates who began raiding Rhodian ships. Philip also formed an alliance with several important Cretan cities, such as Hierapynta and Olous. With the Rhodian fleet and economy suffering from the depredations of the pirates, Philip believed his chance to crush Rhodes was at hand. To help achieve his goal, he formed an alliance with the King of the Seleucid Empire, Antiochus the Great, against Ptolemy V of Egypt (the Seleucid Empire and Egypt were the other two Diadochi states). Philip began attacking the lands of Ptolemy and Rhodes's allies in Thrace and around the Sea of Marmara. In 202 BC, Rhodes and her allies Pergamum, Cyzicus, and Byzantium combined their fleets and defeated Philip at the Battle of Chios. Just a few months later, Philip's fleet defeated the Rhodians at Lade. While Philip was plundering Pergamese territory and attacking cities in Caria, Attalus I of Pergamum went to Athens to try to create a diversion. He succeeded in securing an alliance with the Athenians, who immediately declared war on the Macedonians. The King of Macedon could not remain inactive; he assailed Athens with his navy and with some infantry. The Romans warned him, however, to withdraw or face war with Rome. After suffering a defeat at the hands of the Rhodian and Pergamese fleets, Philip withdrew, but not before attacking the city of Abydos on the Hellespont. Abydos fell after a long siege and most of its inhabitants committed suicide. Philip rejected the Roman ultimatum to stop attacking Greek states and the Romans declared war on Macedon. This left the Cretan cities with no major allies, and the largest city of Crete, Knossos, joined the Rhodians. Faced with this combination, both Hierapynta and Olous surrendered and were forced to sign a treaty favourable to Rhodes and Knossos.
- La guerra de Creta o guerra cretenca va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques –especialment Olunt i Hieràpitna– i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos. La Primera Guerra Macedònica va concloure el 205 aC amb la signatura del tractat de Fenice que prohibia l'expansió macedònica cap a l'oest. Mentrestant la República Romana estava ocupada amb les lluites contra Cartago i Filip va voler aprofitar-se d'aquesta situació per aconseguir el control de tot Grècia. A més, sabia que, per portar-ho a terme, calia una aliança amb Creta. Després de destruir les forces de Pèrgam, estat grec a l'Àsia Menor, i de formar una aliança amb Etòlia, Filip no tenia més oposició al territori grec que la de Rodes. Aquesta illa estat, que dominava econòmicament i militarment el sud-est de la Mediterrània, era una aliada de Filip, però també ho era del seu enemic, Roma. Filip va formar una aliança amb etolis i pirates espartans que van començar a atacar els vaixells rodis. També es va aliar amb diverses grans ciutats de Creta, com Hieràpitna i Olunt. Mentre l'economia i la flota ròdies sofrien les depredacions dels pirates, Filip va formar una nova aliança, aquesta vegada amb Antíoc III el Gran, rei de l'Imperi Selèucida, i enfrontant-se a Ptolemeu V d'Egipte. Filip va atacar els territoris de Ptolemeu i també els aliats de Rodes a Tràcia. Els esdeveniments posteriors foren un seguit d'iniciatives que culminaren amb la derrota de Filip. El 201 aC, Rodes i les seves aliades (Pèrgam, Cízic i Bizanci) uniren les seves flotes i, a la batalla de Quios, van derrotar Filip. Tanmateix,, pocs mesos després, la flota de Filip va vèncer els rodis a la batalla de Lade. El següent fet es va produir mentre Filip es trobava atacant Pèrgam i diverses ciutats de la Cària; Àtal I de Pèrgam es va dirigir cap a Atenes i va aconseguir forjar una aliança amb els atenencs que, immediatament, van declarar la guerra als macedonis. El rei de Macedònia no en va poder quedar al marge i va atacar els atenencs amb la seva armada i una part de la infanteria. Aquesta darrera acció va provocar la intervenció de Roma, que va advertir Filip que si no retirava les seves tropes entraria en guerra contra Roma, cosa finalment va succeir. Això va deixar les ciutats cretenques sense els grans aliats, i la ciutat principal de Creta, Cnossos, es va unir als rodis. Davant aquest nou conglomerat de forces, tant Hieràpitna com Olunt es van rendir i van haver de signar un tractat més favorable per Rodes i Cnossos.
- La guerra cretense fue librada por el rey Filipo V de Macedonia, la Liga Etolia, varias ciudades cretenses y piratas espartanos contra las fuerzas de Rodas y, más tarde, Atalo I de Pérgamo, Bizancio, Cícico, Atenas y Cnosos. Los macedonios acababan de finalizar la Primera Guerra Macedónica y Filipo, viendo la oportunidad de derrotar a Rodas, formó una alianza con los etolios y los piratas espartanos quienes comenzaron a atacar los navíos rodios. Filipo también se alió con varias ciudades importantes de Creta, como por ejemplo Hierápitna y Olunte. Mientras la economía y la flota rodias sufrían las depredaciones de los piratas, Filipo creyó que su oportunidad de aplastar a Rodas estaba cerca. Para acercarse a su meta, formó una nueva alianza, esta vez con Antíoco III el Grande, rey del Imperio Seléucida, contra Ptolomeo V de Egipto (el Imperio Seléucida y Egipto era los otros dos estados diádocos). Filipo comenzó atacando los territorios de Ptolomeo y los aliados de Rodas en Tracia y las proximidades del mar de Mármara. En 201 a. C. , Rodas y sus aliadas (Pérgamo, Cícico y Bizancio) combinaron sus flotas y derrotaron a Filipo en la Batalla de Quíos. Pocos meses después, la flota de Filipo derrotó a los rodios en Lade. Mientras Filipo se encontraba saqueando el territorio pergameno y atacando ciudades en Caria, Atalo I de Pérgamo se dirigió a Atenas intentando crear una distracción y consiguió forjar una alianza con los atenienses quienes, de inmediato, declararon la guerra a los macedonios. El rey de Macedonia no pudo permanecer inactivo y atacó a los atenienses con su armada y parte de su infantería. Sin embargo, los romanos le advirtieron que retirase sus tropas o se enfrentaría a una guerra contra Roma. Tras sufrir una derrota ante las flotas rodias y pergamenas, Filipo se retiró aunque no sin antes atacar la ciudad de Abidos en el Helesponto. Luego de un asedio prolongado, Abidos cayó y la mayor parte de sus habitantes se suicidó. Filipo rechazó el ultimátum romano y continuó atacando a los estados griegos, por lo que los romanos declararon la guerra a Macedonia. Esto dejó a las ciudades cretenses sin grandes aliados y la mayor ciudad de Creta, Cnosos, se unió a los rodios. Ante esta combinación de fuerzas, tanto Hierápitna como Olunte se rindieron y debieron firmar un tratado favorable para Rodas y Cnosos.
- La Guerre crétoise est une guerre opposant le roi Philippe V de Macédoine, la ligue étolienne, plusieurs cités de Crète (dont Olous et Hierapytna sont les plus importantes) et des pirates spartiates aux forces de Rhodes, rejointes ensuite par Attale I de Pergame, par Byzance, Cyzique, Athènes et Knossos. En -205, les Macédoniens viennent de terminer la Première guerre macédonienne contre Rome. Désireux de prendre le contrôle de l'ensemble du monde grec, Philippe pense tirer profit du fait que Rome soit en guerre avec Carthage pour monter une alliance avec la Ligue étolienne et des pirates de Sparte dans le but de défaire Rhodes, son principal rival. Il s'allie également à plusieurs cités crétoises, telles qu'Hierapytna et Olous. La flotte et l'économie rhodiennes devant souffrir de l'action des pirates, Philippe pense obtenir une victoire aisée. Afin d'atteindre son but, il forme une alliance avec le roi de l'Empire séleucide, Antiochos III, contre Ptolémée V d'Égypte. Il commence à attaquer les territoires alliés de Ptolémée et de Rhodes en Thrace et autour de la mer de Marmara. Cependant, en -202, Rhodes et ses alliées, Pergame, Cyzique, et Byzance, unissent leurs flottes et défont Philippe à la bataille de Chios. Quelques mois plus tard, la flotte de Macédoine défait les Rhodiens à la bataille de Ladé. Alors que Philippe pille les territoires de Pergame et la Carie, Attale I de Pergame se rend à Athènes pour faire diversion. Il réussit à nouer une alliance avec les Athéniens, qui déclarent immédiatement la guerre aux Macédoniens. Ne pouvant rester inactif, Philippe attaque Athènes avec sa flotte et son infanterie. Cependant, les Romains l'avertissent de leur entrée en guerre s'il ne se retire pas. Il y est obligé à la suite d'une nouvelle défaite de sa flotte contre celle des Rhodiens et des Pergamiens, mais non sans prendre la ville d'Abydos dans l'Hellespont. Abydos tombe après un long siège et après que la plupart de ses habitants se sont suicidés. En attaquant une nouvelle fois Athènes en -200, Philippe rejette de facto l'ultimatum des Romains qui lui demandaient de cesser d'attaquer les États grecs, ce qui provoque l'entrée en guerre de Rome contre la Macédoine la même année. La « guerre crétoise » s'achève donc pour faire place à la deuxième guerre macédonienne; celle-ci se termine en -197 par l'écrasante victoire de Rome à la bataille de Cynoscéphales. Les conditions du traité de Tempé qui s'ensuit seront extrêmement sévères, car Philippe devra abandonner toutes les villes grecques qu'il détient, livrer toute sa flotte, livrer son fils à Rome comme otage, et payer une lourde indemnité de guerre.
- 克里特战争(公元前205年–公元前200年)是在马其顿的国王腓力、埃托利亚同盟，一些克里特岛城邦（其中最重要的是Olous和希拉皮特纳）和斯巴达海盗与罗得岛军队、稍后帕加马的阿塔罗斯一世、拜占庭、库梓科斯、雅典和克诺索斯军队之间打响的。 马其顿人刚刚结束了第一次马其顿战争，而腓力，看到了打败罗得岛人的机会，与埃托利亚同盟和斯巴达海盗结盟，开始袭击罗得岛船只。腓力同时也与几个罗得岛城邦结盟，比方希拉皮特纳和Olous。由于有着罗得岛舰队的威胁和海盗的掠夺对经济的破坏，腓力相信他压垮罗得岛的机会即将到来。为了达成他的目标，他与塞琉古帝国国王安条克大帝缔结了同盟，以反对埃及的托勒密五世（塞琉古帝国和埃及是另外两个继业者国家）。腓力开始在马尔马拉海沿岸的色雷斯袭击托勒密的领土和罗得岛的盟军。 公元前202年，罗得岛和他们的盟国帕加马、库梓科斯和拜占庭联合了他们的舰队并在基俄斯岛海战中打败了腓力。仅仅数月之后，腓力的舰队在莱德岛海战打败了罗得岛人。当腓力劫掠帕加马的领土并袭击卡利亚的城市时，阿塔罗斯一世去到雅典以图进行牵制。他成功与雅典人缔结了联盟，雅典人立即向马其顿宣战。现在马其顿国王没办法保持沉默了，他用海军和少量步兵袭击了雅典。罗马人警告他要么撤军，要么面对与罗马的战争。在被罗得岛和帕加马舰队打败后，腓力撤军了，然而在此之前袭击了赫勒斯滂沿岸城市阿彼多斯。阿彼多斯在一次长时间的围城后陷落了，它的大部分居民自杀。腓力拒绝了罗马关于停止袭击希腊城市的最后通牒，此时罗马向马其顿宣战。这使得克里特城邦陷于孤立，克里特最大的城邦克诺索斯，加入了罗得岛人一方。面对这个联盟希拉皮特纳和Olous都投降了，且被迫签订了一个对罗得岛和克诺索斯有利的条约。
|
| rdfs:comment
|
- The Cretan War (205 BC–200 BC) was fought by King Philip V of Macedon, the Aetolian League, several Cretan cities (of which Olous and Hierapytna were the most important) and Spartan pirates against the forces of Rhodes and later Attalus I of Pergamum, Byzantium, Cyzicus, Athens and Knossos. The Macedonians had just concluded the First Macedonian War and Philip, seeing his chance to defeat Rhodes, formed an alliance with Aetolian and Spartan pirates who began raiding Rhodian ships.
- La guerra de Creta o guerra cretenca va ser lliurada, per una banda, pel rei Filip V de Macedònia, la Lliga Etòlia, diverses ciutats cretenques –especialment Olunt i Hieràpitna– i pirates espartans i, per l'altra, les forces de Rodes i, més tard, Àtal I de Pèrgam, Bizanci, Cízic, Atenes i Cnossos. La Primera Guerra Macedònica va concloure el 205 aC amb la signatura del tractat de Fenice que prohibia l'expansió macedònica cap a l'oest.
- La guerra cretense fue librada por el rey Filipo V de Macedonia, la Liga Etolia, varias ciudades cretenses y piratas espartanos contra las fuerzas de Rodas y, más tarde, Atalo I de Pérgamo, Bizancio, Cícico, Atenas y Cnosos. Los macedonios acababan de finalizar la Primera Guerra Macedónica y Filipo, viendo la oportunidad de derrotar a Rodas, formó una alianza con los etolios y los piratas espartanos quienes comenzaron a atacar los navíos rodios.
- La Guerre crétoise est une guerre opposant le roi Philippe V de Macédoine, la ligue étolienne, plusieurs cités de Crète (dont Olous et Hierapytna sont les plus importantes) et des pirates spartiates aux forces de Rhodes, rejointes ensuite par Attale I de Pergame, par Byzance, Cyzique, Athènes et Knossos. En -205, les Macédoniens viennent de terminer la Première guerre macédonienne contre Rome.
|
![[RDF Data]](/statics/sw-cube.png)
